Música 4 - Unitat de mostra (ESO)

De professió, compositor per a teatre

4 ESCOLTARÀS...

Alien, de J. Goldsmith Memòries d’Àfrica,de J. Barry Cada vez que nos miramos, de Camarón de la Isla La bamba, anònim

COMPETÈNCIES EN SOLFA...

Artística i cultural: reconeixement de la funció de la música al cinema i distinció de les seves classes.

Artística i cultural: identificació de les característiques de la música folklòrica d’Andalusia i Extremadura.

Artística i cultural: interpretació amb instruments d’una adaptació musical.

ítems

4 1. La música cinematogràfica Des del seu naixement el 1897, el cinema s’ha fet acompanyar de música. Les primeres pel·lícules de cinema mut es projectaven a la sala i eren musicades per un instrumentista, generalment al piano, o per una petita orquestra de corda. En aquestes primeres projeccions la música que servia de fons no havia estat creada específicament per a la pel·lícula; els músics recorrien a composicions preexistents o improvisaven.

Harold Lloyd a Safety last! (1923)

A partir dels anys 20 es comença a crear músiques originals, compostes especialment per a cada pel·lícula. Cada peça s’associa amb un tipus d’escena, així que la mateixa peça serveix per ambientar en diferents pel·lícules passatges de por, guerra, intriga, amor, tristesa, etc. Fins i tot s’editaven recopilacions d’aquestes composicions per ús dels intèrprets.

El 1927 es va estrenar The Jazz Singer, la primera pel·lícula sonora, i encara que durant uns anys les pel·lícules mudes convisqueren amb les sonores, aquestes darreres van acabar per imposar-se definitivament a la dècada dels 30. La transició no va ser fàcil. Charlie Chaplin provenia del cinema mut, i va voler demostrar la seva predilecció per aquest gènere parlant per primera vegada en una de les seves pel·lícules, Temps moderns, de l’any 1936. En aquesta escena ha de cantar una cançó però li ha caigut el paper en què porta escrita la lletra. Això l’obliga a inventar-se el text amb paraules de diversos idiomes, i d’aquesta manera tan genial Chaplin demostra la relativa importància de la paraula en aquells moments.

1.1 Funció de la banda sonora al cinema La banda sonora té diverses funcions. Les més importants són:

# 42

• Ambientar les èpoques i els llocs on transcorre la pel·lícula.

• Crear el to i l’ambient de la pel·lícula.

• Evocar sentiments.

• Donar el ritme desitjat a les escenes.

• Intensificar el sentit dramàtic d’una escena.

• Donar cohesió a diferents escenes.

• Anticipar i preparar l’espectador per a les escenes.

• Aportar informació sobre els personatges.

ítems

4 1.2 Tipus de música de cinema La banda sonora d’una pel·lícula conté els diàlegs dels personatges, els efectes sonors i la música. La música pot ser de dos tipus:

La música de pantalla és la que prové d’una font que apareix o forma part d’una escena: una ràdio que sona, una orquestra que anima un ball o una representació d’òpera a la qual assisteixen els personatges.

La música de fons o incidental és la que està agregada al muntatge i no prové d’una font visible de la pel·lícula. La major part de la música de cinema és incidental.

1.3 El leitmotiv Una de les tècniques més utilitzades per la música incidental és la tècnica del leitmotiv, que atribueix a cada personatge un tema musical que sona, variat segons les característiques de l’escena, cada vegada que apareix el personatge. El creador d’aquesta tècnica va ser el compositor Richard Wagner (1813-1883), que el va fer servir exhaustivament en els seus drames musicals per evocar un personatge, una emoció o fins i tot un objecte. Alguns dels exemples més destacables d’aquesta tècnica és la música de la saga de La guerra de les galàxies, de John Williams o la d’El senyor dels anells, de Howard Shore.

Menció especial mereix el cinema musical. A les pel·lícules d’aquest gènere la música hi té un paper fonamental, perquè sosté l’argument. Entre els clàssics podem destacar Cantant sota la pluja, West Side Story, Cabaret o Un americà a París; més recentment, Moulin Rouge, Chicago o Burlesque.

# 43

ítems

4 1.4 Música original o composta amb anterioritat La música de les bandes sonores de les pel·lícules de cinema pot ser original, és a dir, haver estat composta especialment per a una determinada pel·lícula; o no original, és a dir, haver estat composta anteriorment amb una altra finalitat.

Stanley Kubrick va ser un mestre a l’hora d’incorporar música composta amb anterioritat en les seves pel·lícules. És el cas d’«El Danubi blau», de Johann Strauss fill, que forma part de la banda sonora de la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai; o la Novena Simfonia de Beethoven, que escoltem a A Clockwork Orange, (‘La taronja mecànica’).

1.5 La música com a generadora d’emocions Aprofundim una mica més en la intenció principal de la música cinematogràfica: crear una emoció en els espectadors. Per això només ens cal agafar una pel·lícula coneguda i visionar alguna de les seves escenes principals sense so; de seguida veiem que no ens produeix la mateixa sensació. Això és més evident a les pel·lícules de suspens o terror, en què moltes vegades, la música anticipa el que succeirà per mitjà de motius musicals que tots reconeixem. L’ús del silenci previ a un «cop d’efecte» sonor és també un recurs molt utilitzat per generar una emoció de por o un ensurt en l’espectador.

Memòries d’Àfrica (1985)

# 44

A la gran producció Memòries d’Àfrica hi veiem clarament la importància que cobra la música quan se superposa a les imatges. En una seqüència de la primera part de la pel·lícula, els protagonistes sobrevolen la sabana en una avioneta mentre la pantalla ens mostra paisatges espectaculars amb boscos tropicals, salts d’aigua i extenses praderies solcades per esbarts de búfals. El so del motor s’esmorteeix i comença a sonar la música: el vent-metall desfila unes notes tènues mentre la corda l’acompanya amb notes llargues. Veiem el riu serpentejant, i la càmera ens obre una panoràmica commovedora a la vegada que sona la melodia principal i els nostres personatges es fonen amb els núvols. Podem veure aquestes imatges sense el so i continuen sent belles, però s’assemblaran a un documental sobre la sabana i no ens posaran la pell de gallina.

ítems

4 2. Principals compositors de bandes sonores Als inicis del cinema sonor els compositors més rellevants van ser Max Steiner (King Kong o Allò que el vent s’endugué) i Erich Wolfgang Korngold (El príncep i el captaire o Les aventures de Robin Hood).

Als anys 40 i 50, Hollywood va convertir-se en la meca del cinema. L’estil de la música per al cinema estava molt influït pels compositors clàssics. Els estudis tenien en nòmina grans orquestres, arranjadors i compositors, i gràcies a aquest sistema podien gravar la música en un temps rècord. Entre els més representatius, podem destacar Miklós Rozsa (El llibre de la selva o Ben-Hur) o Bernard Herrmann (Ciutadà Kane, El fantasma i la senyora Muir o Psicosi).

Als anys 70 va deixar la seva empremta l’anomenat so John Williams, autor de bandes sonores amb un reconegut estil simfònic com La guerra de les galàxies, Superman o Jaws. No menys importants són Jerry Goldsmith (El planeta dels simis o Alien) o Nino Rota, compositor de la majoria de bandes sonores de Fellini.

Alien (1979)

Ben-Hur (1959)

Als anys 60 els directors seran més importants que els estudis de cinema, i contractaran els seus compositors favorits. Les bandes sonores se senten a la ràdio i comercialitzen a les botigues especialitzades. Destaquen Henry Mancini (La pantera rosa o Esmorzar a Tiffany’s), Ennio Morricone i els seus nombrosos westerns italians o Maurice Jarre (Doctor Zhivago).

Dels anys 80 fins a l’actualitat destaquen grans simfonistes com James Horner (Titanic), John Barry (Memòries d’Àfrica o Ballant amb llops), Patrick Doyle o George Fenton. També destaca la reaparició de les noves produccions Disney amb el compositor Alan Menken al capdavant (Pocahontas o Aladdin). Una de les característiques importants d’aquests darrers anys és la introducció de cançons de pop i rock a les bandes sonores, cosa que fa que molts cantants i grups, a vegades oblidats, es revaloritzin, com per exemple, gràcies a la banda sonora de Notting Hill.

La música cinematogràfica a Espanya La música per a cinema a Espanya ha begut durant molts anys de les influències dels grans compositors americans i europeus, però els darrers temps s’ha revitalitzat la producció de música composta al nostre país. Podem destacar, entre molts altres, Roque Baños (Crimen Ferpecto, La caja Kovak o Alatriste); Javier Navarrete (El laberinto del fauno); Antonio Meliveo (Solas, El camino de los ingleses); o Alberto Iglesias, que ha posat música a diverses pel·lícules de Pedro Almodóvar.

Doctor Zhivago (1959)

# 45

ítems

4

activitats Nom de l’obra

Compositor

El fantasma i la senyora Muir (1947)

B. Herrmann

Ben-Hur (1959)

M. Rozsa

Psicosi (1960)

B. Herrmann

La Pantera rosa (1964)

H. Mancini

The Commitments (1991)

Alan Parker

Star Wars (1977)

J. Williams

The Little Mermaid (1989)

Alan Menken

Braveheart (1995)

J. Horner

Roxanne (Moulin Rouge) (2001)

The Police

El jardinero fiel (2005)

A. Iglesias

1. Digues si les característiques següents pertanyen a El fantasma i la senyora Muir o a Ben-Hur:

a b c d e

El tempo és fluctuant.

L’interpreta una orquestra simfònica i la corda ostenta el paper protagonista.

La melodia és fàcilment cantable.

Els instruments de metall i de percussió són els protagonistes, i recorden una fanfara antiga.

El so de la flauta i la gaita ens situen a Escòcia.

El tema ens situa perfectament al continent africà.

c El leitmotiv del tema principal sona quan apareixen les forces de l’imperi.

d És un exemple de les bandes sonores per a animació.

e f

# 46

g L’interpreta una orquestra de corda, inusual en aquesta mena de gènere cinematogràfic.

El tempo és marcat.

2. Identifica a quina de les audicions pertanyen les característiques següents:

a b

Bernard Herrmann, un dels millors compositors de música per a cinema.

El tema principal té influències del jazz.

La cançó és una versió d’un tema de música pop en una pel·lícula musical.

3. Llegeix les funcions de la música de cinema i indica quina aprecies en cada fragment d’àudio.

a b c

Ambientar l’època medieval de la pel·lícula.

Intensificar el sentit de l’escena.

Crear suspens a l’espectador per a l’escena de terror.

d Associa el tema a un personatge.

1 Pel·lícula 1

3 Pel·lícula 3

2 Pel·lícula 2

4 Pel·lícula 4

4. Digues en quines de les següents escenes escoltem música de pantalla o música de fons.

a Concert macabre b Bananas c Memòries d’Àfrica d Grans horitzons e Il gattopardo

música tradicional

4

El nostre folklore: Andalusia i Extremadura La presència visigoda i musulmana a Andalusia i Extremadura ha enriquit el seu folklore i ha contribuït a l’evolució d’un estil musical molt particular, especialment en el cant.

Entre les formes de cançó andalusa destaquen la saeta, oració cantada a cappella a la processó, al pas des les confraries; i la seguiriya gitana, el tema de la qual és la mort i en la qual el cantaor interpreta les seves coples amb un ritme lliure mentre la guitarra porta el compàs.

Altres manifestacions del folklore d’Andalusia són les que combinen el cant amb el ball. Entre d’altres destaquen els fandangos i les sevillanes. Els instruments més representatius amb què s’acompanyen són la guitarra, les castanyoles i les palmes, capaces de crear polirítmies complexes i vibrants.

A Extremadura, les danses, les jotes i els fandangos són les formes musicals més arrelades i es distingeixen per la bellesa de la seva melodia.

El cantaor de flamenc Camarón de la Isla i Hem de destacar les jotes de Palancar, de la vall de Santa Ana; les jotes el guitarrista Tomatito. de romeria de Torrejoncillo, Almendralejo i Guadalupe; i la jotilla popular oliventina coneguda com La uva. Entre els fandangos sobresurten el de Villanueva de la Serena i el de Villanueva del Fresno, que escoltarem avui.

Extremadura no té instruments musicals autòctons; tanmateix, a més dels tradicionals com la guitarra, el llaüt, l’acordió i la bandúrria, se n’han introduït d’altres de percussió, basats en estris casolans com el morter, el calder, les culleres, l’ampolla d’anís, la càntera, la paella, les campanetes o les esquelles.

activitats Nom de l’obra

Forma

Origen

Cada vez que nos miramos

Soleares Andalusia

Fandango extremeño

Fandango Extremadura

Els instruments per excel·lència a Andalusia són la veu i la guitarra, utilitzats pels cantaores i tocaores. El fandango és un aire popular ballable de caràcter alegre i ràpid. El compàs és ternari i els versos de la lletra són octosíl·labs. Sovint s’acompanya amb castanyoles. Força compositors s’hi han inspirat per compondre les seves obres: Albéniz, Granados, Falla, Boccherini, etc.

1. Escolta les composicions i contesta si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a b c

El cantaor expressa un sentiment d’alegria.

La guitarra i el picar de mans acompanyen la veu.

La melodia té moltes ornamentacions o melismes.

2. Escriu el text de la primera estrofa del fandango. Com són els versos?

a heptasíl·labs

b octosíl·labs

c dodecasíl·labs

# 47

música tradicional

4

Músiques del món: Mèxic (Amèrica Central) Tots hem vist en alguna pel·lícula un grup de mariachis amenitzant una celebració a l’aire lliure. Els mariachis formen agrupacions musicals que podrien comparar-se amb les tunes pel seu caràcter popular i festiu. Toquen i canten tota mena de cançons populars mexicanes i acostumen a portar un vestuari característic i vistós amb el típic barret mexicà.

La música tradicional de Mèxic ha rebut la influència de diversos estils: la música nordamericana, com el country o el blues, la música europea i la indígena. Les seves formes més representatives són els corridos, les rancheras, els boleros i el son jarocho.

Els instruments més utilitzats són la guitarra mexicana, el guitarró (més greu), l’acordió, l’arpa, els violins i les trompetes. Els mariachis són les agrupacions musicals més conegudes de Mèxic a tot el món.

activitats Nom de l’obra La bamba

Compositor/Intèrpret Anònim

Estil Son jarocho

El son jarocho és propi de l’estat de Veracruz. La paraula jarocho s’atribueix a la gent alegre i divertida; d’aquí que es faci servir per designar aquest estil tan propi de Mèxic en el qual es combinen aires espanyols i ritmes africans.

S’interpreta, generalment, amb instruments de corda i percussió, i combina parts purament instrumentals amb d’altres de cantades. Les parts instrumentals es talonegen vigorosament, mentre que les cantades serveixen als balladors per alentir els passos de ball i descansar.

El son jarocho més conegut a tot el món és «La bamba». Data del segle xvi i s’atribueix a un trobador que visqué al Puerto de Veracruz. «La bamba» té la particularitat que acompanya un ball difícil i exigent, ja que el ballarí ha de fer amb els peus un llaç amb una cinta.

Aquesta cançó és un símbol al seu país i se n’han fet moltes versions. Fins i tot hi ha una pel·lícula del mateix nom que la incorpora com a tema principal de la seva banda sonora: La bamba (1987), dirigida per Luis Valdez, que narra la vida del músic Ritchie Valens.

1. Escolta la cançó i digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a b c d e

# 48

Els instruments de metall tenen tot el protagonisme.

Una guitarra mexicana realitza la introducció.

Al començament escoltem una arpa.

El ritme és binari.

La base harmònica de tota la cançó són tres acords: la tònica, la subdominant i la dominant.

La Bamba (1987)

interpreta

4 La bamba

A la pàgina anterior has escoltat una de les cançons més conegudes de Mèxic: «La bamba».

Interpreteu la versió que hem adaptat. Observeu que al segon pentagrama es repeteixen constantment tres acords. Els podeu interpretar amb tres instruments independents. Si hi voleu incorporar guitarres, els acords són els de Fa, Sib i Do major. Tant la cançó com l’obstinat rítmic podeu interpretar-los damunt de l’enregistrament que us proporcionem.

Obstinat rítmic

# 49

esquema

4 La música cinematogràfica

Classes:

Funcions:

Compositors:

• Original: composta expressament per al film.

• No original: composta amb anterioritat.

• De fons: si no prové de l’escena.

• De pantalla: si prové de l’escena.

• Ambientar una època, país, indret, etc.

• Aportar informació sobre els personatges.

• Crear ambients.

• Refermar dramàticament els diàlegs.

• Donar ritme a les escenes.

• Evocar sentiments.

Anys 30 i 40: • Max Steiner • E.W. Korngold Anys 40 i 50: • M. Rosza • B. Herrmann Anys 60: • H. Mancini • E. Morricone Anys 70: • J. Williams • J. Goldsmith Anys 80 fins a l’actualitat: • J. Horner • J. Barry

El nostre folklore

Andalusia

Extremadura

Característiques: • ornamentació • improvisació Formes de cançó: • saeta • seguiriya • soleá o soleares Danses: • fandangos • sevillanes Instruments del folklore andalús: • veu, guitarra, castanyoles, palmes

Característiques: bellesa de les melodies Danses: • jotes • fandangos Instruments del folklore extremeny: • instruments tradicionals i altres de percussió basats en estris casolans

Músiques del món: la música de Mèxic (Amèrica Central)

Gèneres més representatius: • corridos • boleros • ranxera • son jarocho

# 50

Agrupació característica: Mariachis

Instruments: • guitarra • guitarró • acordió • arpa • violins • trompetes

4

test C

El 1 cinema és sonor des del 1897.

2 La música de fons és la que no apareix interpretada a escena.

3 La música de fons és la que sempre surt al fons de l’escena interpretada per algú.

4 La música de pantalla és la que prové d’una font sonora visible a la pantalla.

5 La funció principal de la música de cinema és omplir els espais buits d’un film.

6 La tècnica del leitmotiv s’utilitza per identificar una situació o personatge amb el mateix tema musical.

7 Una de les funcions de la música de cinema és crear el to i l’ambient de la pel·lícula.

8 Al cinema només es fan servir músiques compostes expressament per a cada pel·lícula.

9 A la dècada de 1930 van destacar Max Steiner o Erich Wolfgang Korngold com a grans compositors

de bandes sonores.

10 El gran compositor de bandes sonores per a cinema d’animació a la dècada dels 90 va ser Alan Menken.

11 Beethoven no va compondre música per a cinema, encara que la seva música s’ha utilitzat en vàries

pel·lícules.

12 La música tradicional mexicana ha rebut influències d’estils diversos.

13 En una formació de mariachis no pot faltar el guitarró, una mena de guitarra petita que fa els

contracants als cantants.

14 Una forma musical molt emprada en la música tradicional mexicana és la ranxera.

F

15 Els instruments de la música tradicional mexicana són predominantment de percussió.

16 La guitarra és l’instrument més característic per acompanyar la veu en la música popular andalusa.

17 El piano és l’instrument que normalment acompanya les cançons populars extremenyes.

18 La melodia de la cançó popular andalusa és completament sil·làbica, és a dir, a cada síl·laba

li correspon una sola nota.

19 El fandango és un aire popular de caràcter alegre i ràpid escrit en compàs ternari i amb versos

octosíl·labs.

20 La seguiriya gitana és una cançó que tracta generalment de la mort.

# 51

música en imatges

4

˘ Novena Simfonia (Quart moviment), d’Antonín Dvorák ˘ va viatjar a Nova York l’any 1892 El gran compositor txec Antonín Dvorák convidat per impartir classes al recent estrenat Conservatori Nacional d’aquesta ciutat. A Manhattan va fer amistat amb un jove compositor negre qui el va introduir en el món dels espirituals afroamericans. Inspirat en molts d’aquests temes, va compondre la seva Novena Simfonia, anomenada ˘ va veure clarament que aquesta música era la clau «del Nou Món». Dvorák del futur musical dels Estats Units: «Estic convençut que el futur de la música d’aquest país ha de basar-se en el que se sol anomenar melodies negres. Poden ser la base per a una escola de compositors seriosa i original que pot desenvolupar-se als Estats Units. Aquests temes bells i variats són el fruit de la terra. Són les cançons populars de la vostra terra, i els vostres compositors han de centrar-s’hi.»

Avui analitzarem un fragment del quart moviment, en el què apareixen di˘ fa referència al llarg de tota l’obra. ferents temes o motius als què Dvorak Són aquests: Tema 1

Tema 2

Tema 3

Tema 4

Tema 5

Tema 6

Tema 7

Escolta l’audició seguint el musicograma i contesta les preguntes següents.

Fusta Metall Corda

0’’

16’’

1’04’’

1’23’’

2’06’’

2’54’’

3’21’’

4’03’’

4’47’’

Fusta Metall Corda

5’34’’

6’10’’

7’29’’

9’22’’

10’20’’

10’38’’

1. Quin tema interpreta la corda al minut 1’ 04’’?

2. Quin altre tema s’afegeix al tema 2 al minut 9’22’’ amb els metalls greus?

3. Com és el tempo cap a la part final, més lent o més ràpid que al començament?

# 52

10’58’’

11’22’’