Música. ESO

Música

ESO MÚSICA

En context

ESO Qui té el codi té la clau ESO

MÚSICA

1

ÍNDEX 03

Codi obert

04 08 10 12

ESO Claus del projecte Material de l’alumnat El llibre de l’alumnat. Pas a pas Material del docent

14

eCasals. Portal de recursos educatius i llibres digitals

16

Índex de continguts

22

English

23

Material complementari Papageno

Qui té el codi té la clau

2

Codi obert és el denominador comú del conjunt de projectes que conformen la proposta educativa d’Editorial Casals. Respon a la necessitat d’oferir-vos un material pedagògic coherent i complet, atent als corrents de renovació pedagògica que ens interpel·len i compromès amb les noves tecnologies a l’aula. És l’expressió de la voluntat comuna d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i que ens anima a desplegar una actitud desperta i diligent, a obrir la ment als nous reptes, a estimular els talents.

Dotar els nostres joves d’instruments útils, extrets de la vida real, és un dels pilars de la nostra proposta educativa: oferir-los el codi que els haurà de servir per interpretar la realitat, per estimular el sentit crític, per participar en la construcció del futur, per créixer com a persones autònomes i, en definitiva, per ser més lliures i feliços.

Codi obert, a més, dota tots els seus projectes de recursos digitals actuals. Uns recursos que han estat concebuts especialment per al treball a l’aula, entesos com un material clau per a l’aprenentatge, perquè estem oberts a les noves tecnologies i oberts al futur.

Codi obert, en consonància amb l’ensenyament basat en les metodologies actives, ofereix un seguit de materials que ajuden l’alumnat a generar aprenentatges significatius i vivencials. Partim de la premissa que els nostres alumnes són individus actius, estimulats i creatius; per aquest motiu, estem oberts a la motivació com a principi generador de l’aprenentatge.

De sempre, l’escola ha estat un espai natural on aprendre la vida, tant per prendre consciència de nosaltres mateixos i viure la pròpia individualitat, com per aprendre a conviure en la diversitat, perquè els valors i les actituds només s’adquireixen a través de la vivència compartida. En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans de demà, i per a vosaltres, educadors, pilars de l’educació, per acompanyar-vos en la vostra feina.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

3

ESO MÚSICA CLAUS DEL PROJECTE

Aprenentatge en context

OBERT A L’EXPERIÈNCIA

Exemplificació amb recursos

1. Ensenyar des de l’entorn de l’alumnat Abordem els continguts des d’un context com a punt de partida

1

música i cultura

1. La música en el cine En el vídeo introductori hem vist que una pel·lícula pot incloure fragments musicals molt diferents. La cançó Try eveything i la música que acompanya la persecució a Zootròpolis són exemples d’aquesta diversitat. De tota manera, en el cine la música té una característica més important que la varietat, i ara la descobrirem.

Una pel·lícula és una narració audiovisual en què a més de música es combinen diàlegs, efectes de so i, naturalment, imatges. Cadascun d’aquests elements aporta alguna cosa a la narració.

Trobem música pertot arreu i l’alumnat n’escolta en diferents activitats d’oci i en els mitjans de comunicació.

Compararem dues escenes de la pel·lícula Recorda, d’Alfred Hitchcock. Totes dues mostren una acció similar: la protagonista puja unes escales i veu una porta. No obstant això, el context narratiu d’una escena i l’altra és diferent. En la primera escena, darrere la porta hi ha la persona de la qual està enamorada la protagonista, mentre que en la segona hi ha un assassí. Observa les escenes, primer sense so i després amb so, i fixa’t en l’aportació decisiva de la música en els dos contextos.

escena 1 sense so

escena 2 sense so

escena 1 sense so

escena 2 sense so

Encara que les accions són molt semblants, la decisiva aportació de la música aconsegueix donar a cada escena el seu context adequat. A la primera escena, la música transmet els sentiments de la protagonista, i en la segona, la tensió que l’escena necessita.

Oferim un aprenentatge basat en la funció de la música en diversos contextos motivadors i atractius, que constitueixen el motiu conductor de l’aprenentatge de continguts.

A les dues escenes de Zootròpolis que hem vist abans no els cal la música per diferenciar el context narratiu en què s’insereixen, però això no significa que la música no faci una aportació igualment important en cadascuna. Observa un fragment de cada escena amb la seva música original i amb música de l’altra escena i observa què passa.

escena 1 amb música original

escena 2 amb música original

escena 1 amb música d’escena 2

escena 1 amb música d’escena 2

Sense la música original, la fascinació de la protagonista en arribar per primera vegada a la ciutat no ens sembla tan intensa, i la persecució és molt menys trepidant que abans, quan la música accentuava cadascun dels contratemps que mostren les imatges.

Una cançó pot elevar la intensitat d’una escena i, de vegades, aconseguir que sigui una experiència inoblidable. Algunes s’han escrit específicament per a la pel·lícula, com Try Everything, de Shakira, inclosa a Zootrópolis.

La música a Recorda i Zootròpolis és molt diferent, però en els dos casos potencia el context narratiu, perquè la principal característica de la música en el cine és que està al servei de la narració.

10

Habilitats perceptives, de sensibilitat i sentit estètic

ESO

MÚSICA

4

ESO MÚSICA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT A L’ACCIÓ

Construcció de coneixement a partir d’obres artístiques

2. Expressar-se musicalment Fomentem la creativitat i una relació activa amb la música

Creiem en la capacitat de l’alumnat per tocar i crear música. Per això oferim una nova proposta basada en la interpretació, la improvisació i la creació • Ritme: interioritzem el ritme de la manera més directa i experiencial, la percussió corporal, i l’apliquem a l’acompanyament de cançons conegudes.

• Melodia: toquem cançons conegudes i temes instrumentals de música de cinema, amb l’ajuda de partitures interactives i vídeos de referència.

• Creació: proposem un itinerari progressiu per a la creació d’una obra musical, alhora que aprenem elements musicals a partir de cançons.

música en viu

1

8. Creació ¿Com es fa la música? No és fàcil explicar-ho, però es podria comparar amb el fet de cuinar: les dues activitats demanen organització i el resultat és molt millor, variat i creatiu que la suma dels elements que les componen. Podríem dir que els sons són els ingredients, la partitura és el lloc on els barregem i els timbres dels instruments, els sabors.

Si fas aquest apartat al llarg de totes les unitats del llibre, podràs compondre la teva pròpia obra, interpretar-la i compartir-la amb el món! Compondràs perquè faràs servir diferents materials sonors que tens al teu abast per crear un món sonor que no existia fins aquest moment i que naixerà gràcies a la teva creativitat.

En aquest apart barrejarem conceptes del nostre temps amb altres de tradicionals per crear una obra lliure en forma de rapsòdia, una forma amb què podràs expressar lliurement les idees musicals que et vagin sorgint.

El primer pas per crear una obra del nostre temps, que reflecteixi la sensibilitat dels creadors de la nostra època com ara tu, serà conèixer algunes composicions actuals i descriure com et sents en escoltar-les. Veuràs que a molts compositors contemporanis no els cal escriure res d’emotiu o encomanadís, sinó ampliar les fronteres del que es considera bell. Les obres contemporànies conviuen amb nosaltres: en els anuncis publicitaris, en les sèries de televisió, a les bandes sonores, etc. Actualment, es compon molta música i, gràcies a les noves tecnologies, està al nostre abast no només escoltar-la, sinó fins i tot és possible comunicar-te amb el compositor.

Una rapsòdia és una peça musical en un moviment formada per diferents parts unides lliurement.

L’han utilitzada molts compositors, però també grups de rock com Queen o Muse. A la imatge, el cantant de Queen Freddie Mercury.

Escolta aquestes dues obres de compositors vius, entra en el món sonor que proposen i deixa que la música se t’emporti. Després escriu a la llibreta on i quan va néixer cada autor, quins instruments has sentit i què t’ha semblat o suggerit cada obra.

Embers, Max Richter

Tal com passa en el cas de la lectura o el cinema, com més atenció parem a la música, més la podrem apreciar. Escolta aquest consell del pianista i director Daniel Barenboim.

Monster, Nico Muhly

Molts compositors de totes les èpoques s’han basat per compondre les seves obres en patrons rítmics, com ara aquest:

Ara tocarem el patró rítmic amb les mans -la línia superior picant de mans i la inferior picant-te les cuixes-, i direm UM en els silencis.Reconeixes el començament de l’obra que té aquest ritme??

Basant-nos en l’exemple anterior, crearem el nostre primer patró rítmic. Comencem amb quatre compassos en 4/4, fent servir blanques, negres, corxeres i els seus silencis respectius. Fes-ho en una sola línia.

23

Posada en pràctica del coneixement

ESO

MÚSICA

5

ESO MÚSICA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT A L’ERA DIGITAL

Partitures interactives

3. Mostrar noves formes d’ensenyar i d’aprendre Activem les ganes d’aprendre El projecte de Música inclou més de 1.700 recursos multimèdia amb finalitats diferents:

2

música en viu

9. Interpretació A La flauta màgica, Tamino rep de tres dames una flauta daurada que, segons li diuen, és capaç de protegir-lo de les desgràcies, alegrar els que estan tristos i augmentar la felicitat de les persones. Gràcies a aquesta flauta, Tamino superarà totes les proves de la seva aventura.

28. Nosaltres també tocarem amb la flauta tres fragments de la La flauta màgica: la presentació de Papageno, el duo amb Papagena, i la cançó que no poden evitar cantar els que van a empresonar Papageno quan el mateix Papageno, per salvar-se d’aquesta situació, toca les seves campanetes màgiques..

Partitura interactiva

Vídeos de referència

Pista d’acompanyament

•À udios i vídeos d’exemplificació de continguts i com a base d’activitats fonamentades en l’escolta.

En aquesta unitat també hem vist que l’òpera és un dels gèneres musicals amb més capacitat d’expressar sentiments intensos i alts i baixos emocionals, en part gràcies a la inigualable capacitat d’expressió de les veus humanes.

•V ídeos interactius.

•M usicogrames variats per fomentar l’escolta activa.

•P artitures interactives que permeten la reproducció des de qualsevol punt de la cançó i a qualsevol tempo.

•V ídeos demostratius de referència per facilitar la interpretació amb la percussió corporal i la flauta.

•P istes d’acompanyament per tocar o cantar-hi a sobre.

ESO

MÚSICA

Un altre gènere escènic popular en què les veus tenen un paper protagonista és el musical. I un dels musicals més coneguts, compost l’any 1986 per Andrew Lloyd Webber, està basat en el món de l’òpera. Es titula El fantasma de l’òpera, i els protagonistes són una jove soprano de l’Òpera de París i un misteriós compositor desfigurat que s’hi ha obsessionat.

El fantasma de l’òpera és el musical que més temps ha estat en cartell en la història e Broadway.

29. Ara tocarem dues melodies d’El fantasma de l’òpera: The Music of the Night i All I Ask of You.

Partitura interactiva

Vídeos de referència

Pista d’acompanyament

38

Vídeos de referència

Pistes d’acompanyament

6

ESO MÚSICA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT ALS SENTIMENTS 4. Connectar amb les emocions

Coneixem la font d’inspiració de peces musicals.

Apropament a obres musicals des del punt de vista de les emocions que les han inspirat

2

música i emocions

7. La inspiració ESovint, la idea que encén la inspiració d’un músic és l’obra d’un altre músic. De fet, molts artistes creatius aprenen i creen les seves obres inspirant-se i basant-se en l’obra d’autors anteriors o contemporanis. El genial pintor i escultor Pablo Picasso ho va expressar molt rotundament quan va dir: «Els bons artistes copien; els grans, roben», tot i que també va deixar clar que la inspiració no s’ha d’esperar assegut: «La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant».

La intel·ligència emocional implica, entre altres qüestions, la capacitat per accedir a sentiments que facilitin el pensament i la capacitat per comprendre les emocions. Per incorporar específicament l’emotivitat, que sempre és present en la música, ens acostem a obres musicals i posem l’accent en les emocions que les han inspirat.

Fantasía para un gentilhombre, de Joaquín Rodrigo El 1954, Joaquín Rodrigo va compondre el seu concert per a guitarra i orquestra Fantasía para un gentilhombre a petició del famós guitarrista Andrés Segovia, el gentilhome al qual fa referència el títol. Rodrigo va basar els quatre moviments del seu concert en sis danses curtes per a guitarra del compositor espanyol del segle xviii Gaspar Sanz, incloses en la seva obra Instrucción de música sobre la guitarra española, el treball més important de guitarra barroca.

21. Escolta l’obra i segueix les intervencions dels diferents instruments al musicograma.

A

A’

B

Instrumentos de cuerda

C

C’

A

Instrumentos de viento

Guitarra solista

22. ¿Què diries que ens indica el signe ? a

canvi de moviment

b síncope

c

acord d’acompanyament

23. Ara fixa’t en la part superior del musicograma. Hem indicat amb lletres les diferents parts de l’obra. Torna a escoltar la cançó i escriu les indicacions que falten on correspongui (A, B’ o C’’)..

24.

Escolta la melodia original de Gaspar Sanz, anomenada Villanos, en què Rodrigo es va basar per al moviment que hem sentit, interpretada en una reproducció d’una guitarra barroca. Fixa’t en la guitarra barroca i en una guitarra espanyola actual, el disseny de la qual també es va basar en models anteriors,

OBERT AL CONEIXEMENT COMPARTIT 5. Transferir aprenentatges entre

àrees Proposem projectes interdisciplinaris

i digues alguna de les diferències que presentin: quina és més gran o petita, quina té la caixa més ampla, com és la boca de cadascuna d’elles, si les cordes són simples o dobles…

36

Ús de musicogrames per afavorir l’escolta activa i analítica

Centrem el nostre objecte d’estudi en la realitat, i el que passa en la vida real no està compartimentat, sinó que és global. Per promoure la transferència d’aprenentatges entre els blocs curriculars de l’àrea de Música i altres matèries, proposem un projecte trimestral.

ESO

MÚSICA

7

ESO MÚSICA MATERIAL DE L’ALUMNAT

MÚSICA I Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6634-4 NOVETAT CURS 2019-2020 MÚSICA II Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6639-9 NOVETAT CURS 2019-2020 4 ESO Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6644-3 NOVETAT CURS 2020-2021

Inclou un DVD amb tots els recursos de l’alumnat:

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 16-21 del catàleg.

ESO

MÚSICA

8

ESO MÚSICA MATERIAL DE L’ALUMNAT

RECURSOS DE L’ALUMNAT L’alumnat disposa dels recursos següents: Àudios i vídeos d’exemplificació de continguts i com a base d’activitats fonamentades en l’escolta.

Pistes d’acompanyament en àudio.

Vídeos de referència per a la interpretació amb percussió corporal i flauta. NOVETAT! Àudios i vídeos de peces musicals per analitzar.

Musicogrames variats en vídeo per fomentar l’escolta activa.

Partitures interactives que permeten la reproducció des de qualsevol punt de la cançó i a qualsevol tempo.

Resum interactiu de la unitat. NOVETAT!

Tots els recursos de l’alumnat disponibles a on-line i off-line i al DVD de l’alumnat.

ESO

MÚSICA

Descarrega l’App eCasals AR (Realitat augmentada ) per accedir directament als recursos.

9

ESO MÚSICA EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

1. Música i cultura La funció de la música en el context d’altres gèneres i formats artístics.

1

música i cultura

1

1.1 Tipus de música cinematogràfica Tot i que la música acostuma a estar present en moltes escenes d’una pel·lícula, en la narració audiovisual pot exercir papers molt diferents, segons cada cas.

Fixa’t en la presència de la música en dues escenes de la pel·lícula Millor impossible, i compara quina relació estableix amb la resta d’elements de la narració audiovisual: imatges, diàlegs i efectes de so. Primer observa cada escena amb música i després sense.

escena 1 amb música

escena 1 sense música

escena 2 amb música

escena 2 sense música

Et deus haver adonat que en la primera escena la música és independent dels altres elements de la narració audiovisual, de manera que podem prescindir-ne sense que l’escena perdi sentit. En canvi, en la segona escena això no és possible, perquè sense música les imatges i els diàlegs semblen absurds. Aquesta diferència es deu al fet que hi ha dos tipus de música cinematogràfica: Títol: Zootròpolis (Byron Howard i Rich Moore, 2016) Música: Michael Giacchino, Shakira (Try Everything) Context: Zootròpolis és un lloc únic, una ciutat poblada per mamífers que viuen en pau. Judy Hopps és una conilleta que s’incorpora al cos de policia i ha de demostrar la seva vàlua en un cas molt misteriós que amenaça la bona convivència dels habitants de la ciutat.

Per què la música d’una pel·lícula pot ser més canviant i diversa en una escena que en una altra?

Compara escenas de dos versiones cinematográficas de la novela El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald, de 1974 y 2013, y verás que se cuenta lo mismo de dos maneras: la historia es la misma pero la narración audiovisual es distinta.

• música de pantalla. Sona dins del món dels personatges, i per això manté una línia de coherència amb la història narrada. En la segona escena de Millor, impossible sentim la música immediatament després que el personatge se’n posi dins del cotxe.

• música de fons. Suena en un món paral·lel que els personatges no poden sentir perquè no forma part de la història narrada. En ser independent de les imatges, no es pot predir quan sonarà. És el cas de la primera escena, quan inesperadament se sent una música enmig del carrer sense que cap personatge se n’adoni.

Observa ara una escena de la pel·lícula A la corda fluixa, basada en la vida del cantant de country Johnny Cash, i fixa’t com varia la relació de les imatges amb la música.

En aquesta unitat aprendràs…

Punt de partida Contextos propers dimensions

Sociedad y cultura

Percepción y escucha

Expresión, creación e interpretación

apartatats

Característiques dels gèneres i formats artístics i el paper que hi fa la música

continguts

Música y cultura

La música de cine

Lenguaje musical

El sonido: cualidades, ruido, silencio

Géneros musicales

Los géneros musicales: música popular y culta; religiosa y profana; descriptiva y pura; vocal, instrumental y vocal-instrumental.

Música comparada

El ruido también puede ser música: The Typewriter y HandsFree

Música y emociones

Tic, tac, tic, tac: Sinfonía núm. 101, J. Haydn y El reloj sincopado, L. Anderson

Música en vivo

Ritmo Interpretación: Los chicos del coro, Piratas del Caribe Creación

L’escena combina moments en què veiem i sentim una cançó de Johnny Cash (música de pantalla) amb d’altres en què apareixen imatges de la seva vida mentre continua sonant la mateixa música (en aquest cas, doncs, la música de pantalla es converteix en música de fons). Aquesta capacitat de combinar música de fons i de pantalla en una mateixa escena és un recurs molt creatiu del llenguatge cinematogràfic.

11

1

música i emocions

5. Tic, tac, tic, tac La nostra relació amb el temps és molt curiosa: hi ha dies que passen en un tancar d’ulls i hores que es fan eternes. I tot i que el mesurem amb molta precisió, no el podem controlar. El temps també és fonamental a la música perquè, precisament, és un art que es desenvolupa en el temps. Noo és estrany que artistes de tota mena s’hagin inspirat en el temps i els rellotges per compondre alguna de les seves obres.

Andante de la Simfonia núm. 101, «El rellotge», de Joseph Haydn Joseph Haydn, compositor austríac del segle XVIII, acostumava a incloure elements descriptius a les seves obres. Moltes tenen títols com El matí, La gallina, L’ós, Els adeus... La Simfonia núm. 101 també rep el nom d’«El rellotge» per la manera amb què Haydn imita el tic-tac d’un rellotge en l’acompanyament de la melodia principal del segon moviment.

16. Escolta l’obra i segueix el musicograma. Les figures musicals indiquen el tictac del rellotge i els colors dels requadres representen els diferents elements melòdics.

El rellotge sincopat, de Leroy Anderson En El rellotge sincopat, la capsa xinesa fa el tic-tac del rellotge, però sorprenentment, no sempre és regular, sinó que al final de les frases fa el que es coneix com a síncope. Una síncope consisteix en accentuar la part dèbil del compàs, és a dir, marca la part forta on no li correspon, i per això sembla que el rellotge estigui coix.

A

B

A

C

A

orquestra

orquestra

orquestra

orquestra

orquestra

17. Descobreix la síncope! Aixeca el braç i mou-lo d’esquerra a dreta marcant el tictac del rellotge a la mateixa velocitat que la capsa xinesa. Tot anirà bé fins que arribis al final de la part A, en què no anirà alhora a causa de la... síncope! Fixa’t en la repetició per comprovar com s’accentua la part que no es correspon i que crea aquesta «coixesa» en el rellotge.

18. Fes el teu propi musicograma corporal seguint les instruccions:

Música i emocions

Part A. L’obra està escrita en 4/4, hi ha vuit corxeres en cada compàs. Marca’n dues al pit, dues a la panxa, dues a la cuixa i dues amb els peus.

Part B. Fregant les dues mans, descriu un cercle al teu voltant començant a l’alçada de la cara i baixant fins als genolls; després, torna a pujar, com les agulles d’un rellotge.

Part C. Per imitar el despertador, pica de mans molt ràpidament al ritme de la semicorxera mentre escoltes el motiu de la melodia.

20

4. Ritme, interpretació i creació Expressió i creació musical. música en viu

1

6. Ritme En aquest apartat ens centrarem en un dels tres elements bàsics de la música juntament amb la melodia i l’harmonia: el ritme. I com que per experimentar i sentir el ritme no hi ha res millor que el nostre propi cos, ara farem música amb percussió corporal.

La percussió corporal és la música creada amb els sons del cos. Podem utilitzar mans i peus, aplaudir, fer sons amb la boca, espetegar els dits i picar-nos els braços, les cuixes, el pit... També podem obtenir sons amb tot de materials que podem trobar al nostre voltant, com ara cadires, pals, vasos, papers, etc.

DOBLAR 1 Observa al grup egipci The Percussion Show com fa música mitjançant la percussió corporal.

Per cantar o tocar una cançó hem de que saber a quin tempo la tocarem, és a dir, a quina velocitat va la pulsació. La pulsació de l’obra és com el batec del cor.

Fer música amb el cos està a l’abast de tothom, però per a alguns artistes, com ara el grup brasiler Barbatuques, la percussió corporal és una passió.

19. Aquests fragments musicals corresponen a una mateixa música a diversos tempos. Marca el tempo de cada fragment mentre els escoltes:

En què es diferencien?

20. Escolteu un fragment de la cançó We Will Rock You, de Queen, i marqueu-hi aquest ritme a sobre.

21. Ara tocarem ritmes amb percussió corporal sobre la cançó. Abans de tocar, mireu el vídeo de referència per saber què tocarem a les parts A i B. Podeu practicar mentre ho feu.

A continuació escoltarem la introducció en silenci i després tocarem quatre compassos de la part A i quatre de la part B alternativament.

S’interioritza el ritme i la percussió corporal

Vídeo de referència

21

ESO

MÚSICA

10

ESO MÚSICA EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

2. Percepció i escolta Desenvolupament de continguts sobre llenguatge musical, instruments, gèneres i agrupacions.

2

instruments musicals

instruments musicals

4. Els instruments musicals

Aquesta flauta d’os de fa més de 40.000 anys és l’instrument musical més antic que s’ha trobat. Amb una reconstrucció s’hi poden tocar melodies recognoscibles!

2

activitats

En una escena de La flauta màgica, el príncep Tamino atrau animals salvatges amb el so d’una flauta màgica. Atribuir poders a un instrument no és res nou.

En la prehistòria ja es conferien propietats màgiques a alguns instruments i des de llavors la humanitat ha fet servir tota mena d’objectes per fer música. Des dels senzills ossos i canyes fins als immensos orgues de tub, els instruments han evolucionat molt.

6. Escolta el so d’aquests instruments. A continuació, digues quin és l’element que hi vibra i a quin grup pertany cadascun.

El Wanamaker Organ de Philadelphia és l’orgue en funcionament més gran del món.

Té 28 604 tubs i pesa 287 tones.

Quan parlem d’instruments musicals acostumem a pensar en un piano, una guitarra, una flauta, etc., és a dir, en objectes construïts amb l’objectiu de tocar música, però el cert és que moltes coses es poden convertir en instruments musicals. De fet, qualsevol objecte pot ser un instrument musical si compleix dues condicions:

7. Observa aquestes imatges d’objectes quotidians i classifica-les en un grup d’instruments.

• que sigui capaç d’emetre vibracions, és a dir, de produir so.

• que tingui un sistema ressonant que amplifiqui el so.

Com que només calen dues condicions molt senzilles perquè un objecte sigui un instrument musical, moltes coses del nostre voltant poden ser-ho. Fins i tot les més inimaginables!

4.1 Classificació dels instruments Els instruments es poden classificar de diverses maneres, tot i que la més freqüent és per famílies: • iinstruments de corda: el so es produeix per les vibracions d’una o més cordes, • instruments de vent: es fa vibrar l’aire a l’interior.

• instruments de percussió: el so s’obté colpejant o movent l’instrument.

Una altra classificació molt habitual es basa únicament en el component que produeix el so: grup

element vibrant

cordòfons

una o més cordes tensades

membranòfons

una o dues membranes

idiòfons

el cos de l’instrument

aeròfons

una columna d’aire

electròfons

un senyal elèctric

No sonen per si mateixos En els instruments electròfons, el sistema ressonant no forma part de l’instrument en si mateix: necessiten un amplificador de la vibració elèctrica que produeixen i uns altaveus que transformen aquesta vibració elèctrica en vibració acústica.

8. Mira els vídeos següents i digues a quins dos grups pertanyen els instruments que s’hi senten.

Exemplificació amb recursos Simfonia núm. 4, Piotr Ilich Txaikovski

Entreacte de l’òpera Carmen, Georges Bizet

Música per a corda, percussió i celesta, Béla Bartók

30

31

3. Percepció i escolta Contextualització de continguts en obres concretes, des de la forma fins a la font d’inspiració.

1

música comparada

música comparada

4. El soroll també pot ser música The Typewriter, de Leroy Anderson Leroy Anderson va ser un dels compositors més populars de la música orquestral lleugera nord-americana. En algunes de les seves peces feia servir objectes de la vida quotidiana, com ara el paper de vidre en l’obra Sandpaper Ballet. En altres obres, els instruments de l’orquestra imiten sons de la vida quotidiana, com per exemple el rellotge de paret a The Syncopated Clock, el lladruc d’un gos i els miols d’un gat a The Waltzing Cat, o un trineu arriat per cavalls a Sleigh Ride.

Anna Meredith és una compositora, instrumentista i productora de música acústica i electrònica. La seva música desafia etiquetes i gèneres i està a cavall entre la música contemporània, el pop, el rock i la música electrònica.

En l’obra The Typewriter (‘La màquina d’escriure’) l’instrument solista és una màquina d’escriure. Anderson fa servir els tres sons característics d’aquestes màquines: el so dels tipus en el moment que els caràcters s’imprimeixen al paper, el timbre que avisava que s’havia arribat al final de la línia i la palanca per fer moure el carro.

L’any 2012, Meredith va compondre una obra per a la National Youth Orchestra en què els músics no tocaven els seus instruments, sinó els seus propis cossos. La composició, anomenada HandsFree, dura dotze minuts, i tot i que gairebé tots els sons que hi surten són sorolls, en combina l’altura, durada, intensitat i timbre amb la mateixa varietat que si fossin sons entonats. Al final, a la part musical s’hi afegeix una coreografia espectacular. Hem escollit un fragment dels dos minuts finals de la interpretació de la National Youth Orchestra, formada per joves entre 13 i 19 anys, en un dels concerts estiuencs coneguts amb el nom de The Proms que cada estiu se celebren a Londres.

activitats

activitats

8. Escolta l’obra amb atenció mentre observes el musicograma.

1

HandsFree, d’Anna Meredith

13. Què fan els músics quan apareix la lletra C? a Canten tots a cor i agafen els instruments. b Diferents grups es persegueixen en forma de cànon, de tal manera que ca-

9. L’obra té dues melodies, que anomenarem tema A i tema B. Imprimeix el musicograma que et proporcionem i pinta d’un color les tecles corresponents al tema A i d’un altre les tecles del tema B. Tingues en compte que el tema A consta de tres parts (la tercera és la repetició de la primera) i el tema B consta de dues parts iguals.

dascun acaba un temps més tard que l’anterior. c Quan el director ho indica, tots fan una pausa. d Improvisen sorolls i percussió corporal, i per això cada grup acaba en un temps diferent del compàs.

14. Al llarg del vídeo apareixen diversos signes. Relaciona’ls amb les definicions

10. Quina d’aquestes formes creus que es correspon amb l’obra?

següents:

a Intro-A-B b Intro-A-B-Intro’-A’ c Intro-A-B-Intro d A-B

11. A quins gèneres diries que pertany The Typewriter?

Música comparada

1

Els músics toquen el mateix ritme a la vegada.

2

Disminueix la intensitat dels sons.

U

Augmenta la intensitat dels sons.

15. Els joves de la NYO no toquen els seus instruments en aquesta peça, però sí

a música popular

d música profana

b música culta

e música instrumental profana

c música religiosa

f música vocal

que se serveixen de les seves habilitats per interpretar-la. Ara intentarem fer el mateix que ells marcant figures rítmiques diferents amb les mans i els peus. corxera: mà esquerra

negra: mà dreta

blanca: peu esquerre

rodona: peu dret mà esquerra

12. Què tenen en comú The Typewriter i HandsFree? mà dreta

a Les dues obres fan servir sorolls. b Busquen efectes sonors diferents dels tradicionals. c En totes dues s’aprecien canvis d’intensitat. d El ritme és important en totes dues. e Totes dues són interpretades per membres d’una orquestra. f La improvisació hi té un paper important.

peu esquerre peu dret

Podem començar per la rodona i anar afegint la blanca, la negra i la corxera o viceversa.

18

19

música en viu

2

1

10. Creació

En aquesta secció d’interpretació, que pots tocar amb flauta, un altre instrument melòdic o cantant, et proporcionem tres recursos per ajudar-te::

En aquest document podràs veure totes les digitacions de flauta necessàries per tocar les cançons. També les aniràs veient a temps real en el vídeo de referència de cada cançó.

Patró 1

música en viu

7. Interpretació

Les digitacions de la flauta

Després d’haver fet el teu primer patró rítmic en la unitat anterior, en aquesta unitat farem un segon patró rítmic amb les mateixes característiques (4 compassos en 4/4 fent servir blanques, negres i corxeres amb els seus silencis respectius), que de moment deixarem a sota del que hem escrit prèviament. Per exemple:

1. Una partitura interactiva, en què podràs escoltar la melodia des del principi o des de qualsevol punt de la cançó. Amb aquest recurs podràs escoltar les notes i veure com s’escriuen..

2. Dos vídeos de referència on podràs veure les digitacions en temps real, les notes escrites, les notes al pentagrama i a vegades la lletra de la cançó. Amb aquest recurs veuràs com tocar les notes amb la flauta, i en moltes cançons podràs cantar seguint la lletra com en un karaoke. El primer vídeo incorpora a més el so de la flauta perquè et serveixi de referència.

3. Una pista d’acompanyament perquè toquis sobre la música quan ja et sàpigues una mica la cançó.

PERDRE 1

Patró 2

Pots seguir aquest ordre o fer servir el recurs que et convingui més o que s’adapti millor al teu nivell en cada moment. Tu ho decideixes!

Escollirem diversos timbres per interpretar els nostres patrons rítmics. Han de ser sons produïts per nosaltres i el nostre cos, com ara::

• un espetec de dits, • una picada de mans, • uns copets al pit, • un fregament de les mans amb les cuixes, • un so amb la boca, com per exemple xt o ts.

+

1 PROJECTE TRIMESTRAL

22. Començarem amb les cançons Les avions en papier i Vois sur ton chemin, de la banda sonora de la pel·lícula Els nois del cor.

Partitura interactiva

Vídeos de referència

Pista d’acompanyament

A continuació, identificarem aquests sons amb una sola paraula; si per exemple piquem de mans, la paraula pot ser aplaudiment. D’aquesta manera escollirem sis sons diferents.

En acabat, farem dos sistemes de tres línies. Al principi de cadascuna d’aquestes línies escriurem la paraula que defineixi el timbre escollit i després hi col·locarem els nostres patrons rítmics, de manera que donarem a cada nota el timbre que vulguem. picada de mans espetec de dits mans a les cuixes Patró 1

23. A continuació tocarem la melodia principal de la pel·lícula Pirates del Carib: la maledicció de la Perla Negra (2003), composta per Klaus Badelt.

Partitura interactiva

Itinerari per crear una composició musical

Vídeos de referència

Combina els timbres com vulguis i anota cada timbre al principi de cadascuna de les

Valora’t

dues línies; et quedaran dos patrons rítmics de quatre compassos amb diferents tim-

Valora la teva creació segons els criteris del document adjunt.

bres combinats.

39

ESO

MÚSICA

Pista d’acompanyament

Interpretació amb partitures interactives, vídeos de referència i pistes d’acompanyament

Patró 2

22

11

ESO MÚSICA MATERIAL DEL DOCENT

MÚSICA I Proposta didàctica ISBN: 978-84-218-6741-9 NOVETAT CURS 2019-2020 MÚSICA II Proposta didàctica ISBN: 978-84-218-6746-4 NOVETAT CURS 2019-2020 4 ESO Proposta didàctica ISBN: 978-84-218-6751-8 NOVETAT CURS 2020-2021

ESO

MÚSICA

12

ESO MÚSICA MATERIAL DEL DOCENT

RECURSOS DEL DOCENT El docent disposa dels documents didàctics següents:

Unitat 1

Proposem rúbriques d’aprenentatge perquè formin part de la teva avaluació trimestral.

6 Rúbriques

Programació de curs Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Autoavaluació – Resum de la unitat Avaluacions trimestrals Rúbriques d’avaluació Banc d’activitats per continguts Recursos digitals del llibre de l’alumnat Activitats del material associat Aprèn el que és bàsic Treball per projectes: – Bases metodològiques del treball per projectes d’Editorial Casals – Presentació del projecte del llibre de l’alumnat – Sessions de treball i tasques assignades – Rúbrica d’avaluació de disseny del projecte, rúbrica d’avaluació del projecte i rúbrica d’autoavaluació de l’alumnat

re de l’alumne

valuació del llib 6.1 Rúbrica d’a

Baix

Mitjà

Alt

els No entenc bé Màxim ica música Objectius Sé què és la mús conceptes de e rència de s, però no la d’aprenentatg Entenc la dife de fons i música o a talla de fon ament la pan fect de la per de ica bé enc mús Ent entre talla i acostum diferencio pan ica ò mús per re . s, .

Tipus de música ent fon diferència ica de pantalla i música de dre’ls entre ells fon mús con ma ica cine nt el lme en de pantalla i mús de no en trobo fàci aç és recordo una Nom de fons i soc cap clars. exemples clars. de oria de la les Recordo la maj dues funcions posar-ne exemp rents la música o ma.

Conec les dife les funcions de música en el cine funcions música però no Diferencio les funcions de la en el cinema, no el que en i Funcions de la ica tot mús ma, la de del cine totes. ent era ctam música en el man exa de cinema les recordo s les ar-ne cinema No recordo tote clara i puc pos totes. les ni Sé quines són qualitats del so exemples. ò produeix entenc bé com litats del so, per Entenc com es poc qua nt tam ame s fect com es què és ni i quines qualitat rdo Comprenc per ix so el reco due no pro es ix el so, és El so n dels el so com es produe té, però no què produeix ni algu necessari perquè seves el so necessaris quines són les necessari perquè tres elements sigui percebut. és i qualitats i què sigui percebut. què el so sigu per so un necessari perquè percebut. sigui comprenc que sigui percebut. el silenci No el silenci Em sembla que imprescindible tat ri però no únicament i prenc la necessi essa ica Com nec mús és la en com a música i no te Aprecio el so de silenci en la imprescindible entenc el concep sense en la ò no El silenci ll físic ll molt necessari i en la vida, per diferencio el soro subjectiu de soro seva vida de ll físic subjectiu música i en la diferencio el soro renciar-lo de la del concepte dife enc iu ent ject i cepte sub a. ll. con les persones, físic ó del soro nici de defi re el la diferència ent de soroll. cepte concepte relaciono el con soroll físic i el concepte No icals ll.

No relaciono el dels gèneres mus subjectiu del soro ical amb en el concepte de ni mus ls ere enc itua Ent gèn de més hab , però concepte ara que oria. gènere musical s Recordo el la música enc recordo la maj ical i soc r tots els Gèneres musical ns dels de gènere mus no puc recorda diferencio algu renciar els habituals. . capaç de dife eres més gèn s més Interpreto amb gèneres musical una corporal Interpreto amb descoordinació habituals. ica els Interpreto amb certa coordinació i imprecisió rítm corporal to amb domini cisió sió ació rpre pre cus i rdin Inte l per coo ora corp ritmes de i precisió Interpretació ica els es de del propi cos i precisió rítm oral de manera rítmica els ritm corp sió cus sió rítmica de per cus l de rítmica ritmes de per al i col·lectiva cussió corpora vidu per indi era era al i la corporal de man iva, corporal de man iva, manera individu nt sense adaptar lect pta a la cançó. vidual i col·lect individual i col· col·lectiva, ada interpretació rpretació indi n s la adaptant la inte adaptant en gra poques vegade ó taci çó. can rpre çó. la inte a a la can mesura la interpretació a la cançó.

Mesurem el nivell d’assoliment de cadascuna de les competències bàsiques treballades a cada trimestre, per àmbits i per dimensions.

84

uc

cio

ns

s’h

an

r

lC

· Fabricat per Dupli

cat ·

Les rep rod

uc

cio

ns

s’h

an

tp

it a

tp

Ed

Música

ctua

l. N

os ’au

os ’au

to r

to r

itz

itz

al

al

ac

ac

om

om

No assoliment

AS

Assoliment satisfactori

AN

Assoliment notable

AE

stre

del primer trime

Assoliment excel·lent

AE AN AE les amb precisió Sap descriure ents sió les preciun ambiona iques dels elem riu i relac descriure Sap desc lisi característ Identifica, ents l’anà iques més un elem en s bàsic artíst iona dels re ns ment i relac iques nomb uccio i d’ele unriu teríst desc re ampl descriu nombcarac Identi ifica, ifica . més en prod . l’anàlisi iques Ident les en iques s de bàsic artíst re artíst lisi ns ment ns l’anà uccio i d’ele uccio s en prod riu un nomb complexes prod re ampl s bàsic de lesen nomb .

Identifica i desc lesd’element NA iquesns. artístiques s en l’anàlisi de COMPETÈNCIA artístuccio complexes. nsprod de les ar elements del produccio d’elements bàsic Li costa utilitz les perc PETÈNCIA iques.

NSIÓ del COM DIME i l’interès per cal per analitzar produccions artíst utilitzar elements tzar les Mostra l’hàbit llenguatge musi percebre ns mé CB1 Li costa per bre rèsperce DIMENSIÓ per els anali iques. l’inte calt per it irès amen a oberta els entor i l’inte musi raitl’hàb tègic uatge l’hàb estra raMost produccions artíst lleng zar més de form és Most bre ns ARTÍSTIC Utilit que l, a el perce . entor ta visua form els ÀMBITCB1 per s els iques ta de i ober uatge brerès ober a iva ns artíst lleng it i l’inte reflex uccio de perce complexos. ltatègicament deaform estra raitl’hàb proddels rn i esco l’hàb de form és raMost elements les pció zar que l’ento l, a el Most de del tzar ta PerceUtilit visua nt form lex ÀMBIT ARTÍSTIC s anali ober de i . evide comp iva li ral per lexos llenguatge és més subti a reflex de percebre comp lta el que evident, de form elements dels lesmusical i corpo iques.

Mostra l’hàbit de l’entorn delreflexiva Percepció i esco lexer. r prop bre l i comp ral per analitzar l i sono és més evident subti visua n nt, proper i llunyà. evide l’hàbit de perce produccions artíst musical i corpo seu entor reflexiva el que Li costa mostrar iques. l i sonor proper. és més de percebre ca de forma proper i llunyà. produccions artíst seu entorn visua a reflexiva el que mostrar l’hàbit Interpreta músi i sonor més de form CB2 Li costa és iva reflex deaforma ctiva i col·labo el que form entorn visual de ca ivapció músi perce reflex música individual, col·le formsade Interpreta r nt del seu preta evide dehàbit rar borativa, sono Inter l i l iva Most c i expre CB2 col·laiva, visua i visua a reflex n ra col·laiborat ió entor de form col·leictiva at sono seu caretac int un nivell tècni realit col·le,ctiva de percepció interp la del indiv, idual rar lamúsi proper. ta de nt evide individual millopreta iva, Inter l expressiu,assol i ober i ssiu de Mostrar hàbits c borat visua Ha expre i i tècni la lectoescript ral. ra c l col·la i i de ió ni sono tècni nivel cultu idual unl nivel indivctiva realitat interpretac natural i unint amb domi assol rner. form, acol·le prop deidual indiv cal de l’ento ssiuassolint escriptura en i oberta de la de millorar la parts l musi Ha i melòdic. lecto les expre i c la nivel ral. c i de retar un rítmi ni ir tècni cultu ió nt l i idual interp al assol a indiv el vessa pernivel ambetdomi perm int un la interpretac assoliva dic.del de l’entorn natur tades musical de form i melò les parts que c adap nivell col·laborat o de practicar més idual i retar un rítmi ues ir Ha ió nt interp assol retac bàsiq el vessa per cte.et perm corre a indiv delmusicals tècnicque icar més la interp col·laborativa musical de form ues o adaptades repertori.

CB3 Ha de pract r assolir a idual i musicals bàsiq s musicals amb indiv de aform form tècnic correcte. deca borativa per pode eti músi Compon pece musircal ARTÍSTIC Interpreta la ir col·la cals amb r assol amb ant ixement de ÀMBITCB3 musi repertori. pode que li perm formióa perutilitz musiscals i creac ctiva ca de ponspece pece col·leiva coherència i cone amb aut músició Com un nivell bàsic col·laiborat interrpreta Compon Inter,preta ent del la individual del ent sol i amb i les eti ixem cal, li perm ÀMBIT ARTÍSTIC ió Expressió cals amb coneent el cos amb a iixem musi ctiva utilitzant bàsics,que i cone retar correctam musiscals llenguatge musi nivellment cohearènci pretació i creac ponspece uninstru pece coherènci Com pon individual i col·le deautonomia sol i ambinterp amb nt Com del ent i les veu, els nt de l’exper cal, Expressió, inter ent parti ctam cos del parti musi cal, el amb ixem ent s, corre tiva, cone s musi ment retarues. a iixem llenguatge s musicals i cone els companys. tecnològiq cohearènci ra riènciai inicia eines interp veu, els instru l’expe coherènci mane nt de llenguatge tiva, Compon pece de ra imagina nt de i parti r mane ia del parti cal, de parti i ent cals pròp a ues. anys. ia musi ia s ixem inicia iriènc musical, els comp s a, a pròp llenguatge inativ ondre peces musi eines tecnològiq s paute s oberte llenguatge coherència i cone a partir manera l’expe ra imag r d’une i dement mane clara parti Li costa comp ues ia ia ai de ia pròp cal, partir d’unes paute s bàsiq pròpa, s musicals riènc ixement paute s pautesimaginativ d’unes pautes obertes. llenguatge musi compondre pece mentd’unesl’expe coherència i cone partir a, a partir d’une CB5 Li costa bàsiques clara partir. . ixement amb establertes imaginativ iona autònom conedels musical, a a ients establertes elem d’unes pautes rènci amb entIntegra i relac ambrecohe pond ment les ri del llenguatge . omam de Com CB5 parti s clara nts dis eines lertes a . autòn ues ngut ant dels cal, difere estab iona musi relacconti ics utilitz establertes elements nguts de uatge ra iiona s pautes bàsiq i i relac s artíst Integ del lleng Integra i uatge les cte. linesconti lleng discip t. mentd’une tiva p de Compondre amb s clara nts proje eines nts àmbi inicia el ues ngut ant en difere cada amb difere bàsiq conti de utilitz s s les ics iona ies de ngutlines s de s paute i relac nts discip nalargumenta establertes. rangut d’unepròp conti Integ cte.difereconti llenguatges artíst t. tècniques ntsIntegra iniciativa perso ns del treball cte. en el proje ies de cada àmbi projelines s de les difere argumenta amb ntseldiscip zat.les conclusio establertes. lines en tècniques pròp discipdifere Integra contingut del treball realit ns lusio cte. les de conc s proje les el ra global i contingut disciplines en Cerca de mane costa integrar Li rada cte. les integ de i proje s l el ngut en ssaris ra globa necessaris p nece mane deents integrar conti nts disciplines rels elements els elem CercaCerca CB7 Li costa icsprojecte.difere es valora ssarisesper porta en el artíst les tasqu lines necessaris ctes entse nece entsssaris discip r a term ntsproje elemnece a terme les tasqu prop els elem elsents amb diferepar per porta els elem CB7 s tant CercaCerca d ics Desenvolu es valoratives tasques amb tasqu e les es ssaris e lesues les tasqu transdisciplinari projectes artíst s bàsiq r aeterm autonomia i actitu a term a term valorative per rporta els elements nece disciplinaris o porta Desenvolupar propositiva i s tant per Cerca d . linari es amb actitu es ctius i . ues discip tasqu algun col·le bàsiq trans e les resolutiva omia. omia segusint ca dels autonauton valorsative personals com disciplinaris o valorative per portar a term algunes millorar la recer . de ctius .

Ha r ues. col·le utiva . int bàsiq resol dels nsomia ra pos per porta auton personals com orientacio rar la recerca valoratives segu cipa de mane ents necessaris Parti elem en s r ues. iva CB8 Ha de millo ssaris en ative porta bàsiq posit t crític valor raiva per ts dins i fo posit mane cte i senti de ra orientacions mane nece e les tasques cipa respe ents diferents àmbi Partide amb cipa elem ar del t amb ARTÍSTIC atives a term i fora en els romet a ÀMBITCB8 eniva en Parti ts dinsrome es valor posit sentit críticValor iques es orientacions es comp raiva àmbi tasqu posit ntsts, mane lesartíst de ra centre, es comp nts àmbi mane ra respecte i uccioens seguint algun cipa a term ar amb les diferedifere i cultu Partide t t amb Valor t ambnts els les prod Participa t els difere Societat rome ÀMBIT ARTÍSTIC romerome orientacions s en esons. es comp comp comp prese i funci ions preses i apor artístiques en e, es i ests, ra positiva en ions xtosalgun centr ntstsàmbi bàsiques. ra seguint les decis nts àmbi difere nts idees en decis seus conte cipa de mane ta idees les produccions ta ivènc difere difere Parti apor apor t i i els els Societat i cultu s conv ió en la en rome s ons. s prese de cipac en prese i funci ions ionsprese benefici de parti cipació ts i es comp bàsiques. decisions espaisdecis lesdecis seus contextos ia. ia. ivènc diferents àmbi practiqui la parti ió. ta idees ivènc els amb les ió i apor la conv cipac la conv cipac de de de parti ficifici bene ions preses en cipació enCal que is deisparti en bene ts escolars i el nts espa amb les decis practiqui la parti ió. difereespa ivència. diferents àmbi s conv cipac els la prese parti el de i de CB4 Cal que ions fici ars is s ia çade en bene les decis ts eescol centr àmbi diferents espa nts, al a l’aula Fa cerques avan s romís amb comp els difere PERSONAL Participar s ai dinàmiques i ions prese xtos, valor decis ÀMBITCB4 is. lesiva avans,çade reflex amb esçade , al centre i a avan cerqu romísra en diversos conte L Fa es de mane en aquests espa comp a Fa cerqu guda l’entorn AL cipar a l’aula valor ó obtin I SOCIParti valora informa ÀMBIT PERSONA macixtos, conte selecs,ciona infor ra reflexiva i t la sos avani çade le. sts espais. es ues críticament la en diver bàsiq en aque cerqu de guda críticamen Fa es responsab ó obtin l’entoiórn de mane ciona Fa cerqu i la maci Participac selec I SOCIAL infor ideraóntobtinguda t lai la consmaci fonts amen la infor ses ues i selecciona per diverses fonts de crític rellevtant óamen per diver crític responsable. ciona de .

Fa cerques bàsiq i la selecciona nt informaci Participació selec uada fonts la . i idera adeq i ses uada a ra cons fonts diver ant mane peradeq diver. ses cerca bàsic manera perfonts diverses informació rellev . millorar en la . bàsica i Ha de manera adequada . x manera adequada rmació rellevant rar en la cerca diverses fonts nitza i construei selecció d’info la Orga ant .

CB4 Ha de millo selec rellev r fonts ió ses ciona rmac nou x nou combin i consxtruei ció d’info consitruei selecastar considerant diver r,lacontr coneixement Orgainitza DIGITAL Organitza per. al fonts i ÀMBITCB4 uada antinant diversos ó i cionar Cerca adeqses comb i selec ntl diver utilitz nou x nou totent astarmaci digita ments digitals ixem consxtruei la infor contr consóidera coneent consitruei Cercatr,de coneixem nt Orgainitza , ant les instru ll alinformaci Tractamen i empr ÀMBIT DIGITAL Organitza trebaper i deuada adeq ls espelscífics s digita utilitzant bàsiques d’i zar, tot considera entolrns digita tot ant utilitz ó digita la informació dels totent instrusment maci ixem i construeix nou ents opcions inforció instrument nitza coneent nt treball a realit ls. ixem nitza , ll trum orga idera ns Tractament de cone digita Orga cífics d’ins treba ns cons opcio de ues espe rics. tot mitja ls . seves ns bàsiq ls genè t les s digita específics truir dels entorns ses fonts i opcio ll a realitzar, digita tot utilitzant nentatge mitjançan instrusment i apretreba organització instrument ns coneixement digitals. diver organitzar i cons ns opcio rics. costa mitja . i Li seves ls genè específics truir diverses fonts bàsiques. mitjançant les ent tot utilitzant i aprenentatge instruments digita organitzar i cons nou coneixem CB5 Li costa ls genèrics. bàsiques. entutilitzant ent tot ixemixem conecone instruments digita nou nou Construir de CB5 genèsrics. lstègie t estra s digita nçan coneixement ment mitja instru Construir nou s depersonal mació amb el nçant estratègie el ament de la infor tract personal mitja amb ls. ó ns digita la informaci suport d’aplicacio tractament de ns digitals. suport d’aplicacio 227

re primer trimest ial, i digital del , personal i soc s àmbits artístic Avaluació del NA

NA

AS

AS

AN

ep

en

den

t d’a

que s

i rc

al

itz

ac

ió

t DVD.

ind

ep

en

den

t d’a

que s

t DVD.

copiable

Editorial Casa

foto ls, SA. Material

Editorial Casa

Per a Catalunya, es proposen programacions adaptades al Decret d’avaluació 2018.

foto ls, SA. Material

copiable

e

e

e

ind

om

ió

ac

ac

al

itz

itz

al

to r

i rc

os ’au

Recursos d’àudio

la Llei de propietat intel·le

Música

32 de

l. N

l. N

i al DVD del docent.

icle

ctua

ctua

Material disponible a

l’art

la Llei de propietat intel·le

la Llei de propietat intel·le

Recursos off-line També disponibles a: ecasals.cat

Recursos d’àudio

it a

mb

Ed

luació

Instruments d’ava

r

ria

ria

to

Ed i

er

8-2016

da or

32 de

32 de

Recursos d’àudio

6 -133

’ac

icle

icle

Recursos off-line També disponibles a: ecasals.cat

l’art

l’art

Música

al: B

td

tp

SA

leg

mb

mb

it a

s,

sit

da or

da or

Ed

al

ipò

za

’ac

’ac

Recursos off-line També disponibles a: ecasals.cat

as

·D

ESO

Les rep rod

to

lC

cat ·

lit

ria

· Fabricat per Dupli

td

td

to

SA

8-2016

za

za

Ed i

s,

6 -133

lit

lit

er

al

al: B

ea

as

leg

Ed i

r

sit

er

an

ipò

ESO

s’h

·D

t DVD.

ns

que s

cio

t d’a

uc

den

Les rep rod

en

ESO

I II 4

cat ·

ep

· Fabricat per Dupli

ind

8-2016

ió

6 -133

ac

al: B

itz

SA

leg

al

s,

sit

i rc

al

ipò

ea

as

·D

ea

lC

aluació. Avaluació Instruments d’av

226

ESO

MÚSICA

13

ECASALS

, el nostre entorn virtual d’aprenentatge eCasals és l’espai personal del docent on es troben tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi obert.

Continguts digitals Programacions de la teva comunitat.

Proposta didàctica.

Banc d’activitats per unitat.

Recursos de l’alumnat per unitat: inclouen totes les icones digitals i l’autoavaluació per unitat.

Rúbriques d’aprenentatge.

Instruments d’avaluació.

Digiteca. Cercador de recursos: vídeos, documents, webs, imatges i interactius relacionats amb el projecte. NOVETAT! App eCasals AR: accedeix directament als recursos des del llibre de l’alumnat. NOVETAT!

Eines de personalització per al docent

Gestió de treballs i seguiment de l’alumnat

Llibre digital per projectar a la pissarra: adapta’l a la teva manera mitjançant notes i marques i, a més, conserva’l per als cursos següents. NOVETAT!

Crea els teus grups.

Carpeta per al docent. Penja-hi els teus propis recursos.

Crea les teves pròpies activitats amb l’editor.

Generador de tasques. Busca i combina entre totes les activitats digitals del llibre i genera una tasca. NOVETAT! Crea les teves pròpies rúbriques d’avaluació. NOVETAT!

Comparteix amb els alumnes els recursos de la carpeta del docent.

Assigna les tasques als teus grups o al teu alumnat de manera individual.

Qualificacions. Visualitza i avalua els resultats dels teus alumnes.

Avalua directament per rúbriques. NOVETAT! Fes servir el mur per comunicarte amb la classe.

App eCasals Off-line: accedeix fora de línia al llibre digital.

NOVETAT!

Com pots accedir als continguts?

Web eCasals: entorn virtual d’aprenentatge amb tots els recursos per a l’alumnat i per al professorat, disponibles tant on-line com offline. Integració compatible amb les principals plataformes EVA, suporta el protocol Marsupial.

El llibre i els recursos digitals també estan disponibles per a la plataforma Blink, amb les funcions pròpies d’aquesta plataforma.

ECASALS

App eCasals Off-line:

accedeix al teu llibre digital des de l’ordinador o des de qualsevol dispositiu mòbil sense haver d’estar necessàriament connectat a internet. Disponible per a Android, iOS, Windows i Chromebook.

App eCasals AR: els usuaris del llibre en paper poden accedir de forma directa als recursos des d’un dispositiu mòbil a través de l’app de realitat augmentada.

Disponible per a sistemes Android i iOS.

14

ECASALS

Crea les teves pròpies rúbriques

Informe de l’alumne

Generador de tasques

Vídeos de referència per a la interpretació musical

Resums interactius de la unitat

Prova una demo!

Et convidem a provar totes les funcions del portal.

Accedeix a ecasals.cat/demo

T’acompanyem!

–Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

–Formació personalitzada de l’entorn digital.

–Estem a la teva disposició: docencia@editorialcasals.com

ECASALS

15

ESO MÚSICA I ÍNDEX DE CONTINGUTS AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valors / AA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic / AF Àmbit de l’educació física

COMPETÈNCIA EN CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS Societat i cultura

Música i cultura

AA

Expressió, creació i interpretació

Percepció i escolta Llenguatge musical, gèneres, instruments, agrupacions

Música comparada

Música i emocions

Música en viu AP AV AD

AP AL

PROJECTE 1: Mapa sonor Unitat

1

Unitat

2

La música al cine: Zootròpolis

1. E l so: qualitats, soroll, silenci 2. Els gèneres musicals

L’òpera: La flauta màgica, W. A. Mozart AL

1. L’altura 2. Els instruments musicals 3. La veu

Unitat

3

La música i la televisió: Joc de trons, Ramin Djawadi

1. La durada 2. Els instruments de corda

El soroll també pot ser música: The Typewriter, Leroy Anderson, i HandsFree, Anna Meredith

Tic-tac, tic-tac: «Andante» de la Simfonia num. 101, «El rellotge», J. Haydn, i El rellotge sincopat, Leroy Anderson

Ritme

La inigualable expressivitat de les veus: «Cor de gitanos», de l’òpera Il trovatore, i duo de Papageno i Papagena, de La flauta màgica

La inspiració: Fantasía para un gentilhombre, Joaquín Rodrigo AL

Ritme

La màgia de les cordes: Joc de trons, Ramin Djawadi, i Everwood, Blake Neely

La naturalesa: Simfonia alpina i «La primavera» de Les quatre estacions AL

Interpretació: Els nois del cor, Pirates del Carib Creació

Interpretació: fragments de La flauta màgica i d’El fantasma de l’òpera Creació Ritme Interpretació: Joc de trons i Moonriver, Henry Mancini Creació

PROJECTE 2: Sentimentalari Unitat

4

La música i els videojocs: The Legend of Zelda: Ocarina of Time, Koji Kondo

1. La intensitat AL 2. Els instruments de vent

La força dels vents: Batman, Danny Elfman, i The Legend of Zelda Medley, Koji Kondo AL

Una nova albada: Així parlà Zaratustra, Richard Strauss, i Peer Gynt, Edvard Grieg

Ritme Interpretació: Cançó de la Saria, Koji Kondo, i temes principals de Jurassic Park i Star Wars, John Williams Creació

Unitat

5

El ball popular: 100 Years of Style Dance, Tristin Norwell AV AD

1. El timbre 2. Els instruments electròfons

La dansa urbana: Bubble Up, T.O.K. i Promises, Skrillex & Nero Remix AD

La innovació: Arabesque num 1, Claude Debussy, i We Are the Robots, Kraftwerk

Ritme Interpretació: Boig per tu i Michael Jackson Medley Creació

Unitat

6

ESO

MÚSICA

La dansa acadèmica: One, de A Chorus Line, Marvin Hamlisch AL

1. La melodia 2. Els instruments de percussió

El poder de la percussió: Concert Fantasia per a timbals, Philip Glass, i The Obvious Child, Paul Simon AD

La màgia: L’aprenent de bruixot, Paul Dukas, i La bruixa del migdia, Antonín Dvořák

Ritme Interpretació: Dansa de la fada de sucre, What a Feeling Creació

16

ESO MÚSICA I ÍNDEX DE CONTINGUTS

COMPETÈNCIA EN CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS CC Societat i cultura

Música i cultura

Expressió, creació i interpretació

Percepció i escolta Llenguatge musical, gèneres, instruments, agrupacions

Música comparada

Música i emocions

Música en viu AP AV AD

AP AL

PROJECTE 3: Animalari secret Unitat

7

Internet: Solamente tú, Pablo Alborán AS AL

1. El moviment AL 2. Les agrupacions instrumentals

Clàssic i modern: Mothership, Mason Bates, i Starálfur, Sigur Rós AL

Símbol d’unió: La cançó d’Alemanya, Hatikvah

Ritme Interpretació: Skyfall, All Star Creació AD

Unitat

8

Unitat

9

ESO

MÚSICA

El musical: Billy Elliot, Elton John AL

La tecnologia del so: Records a Broad Street, Paul McCartney AL

1. La forma musical 2. Les agrupacions vocals

1. El jazz 2. La música popular AL 3. La música tradicional AD

Musicals al teatre i al cinema: «Memory» de Cats, i «Do You Hear The People Sing» d’Els Miserables

Una nova interpretació: «Obertura», Jesucrist Superstar, A. L. Webber

Ritme

Obrint fronteres: Viva la vida, Coldplay, i Land of Gold, Anoushka Shankar AL AD

La nostàlgia: El arreglito i «Habanera», de Carmen AL

Ritme

Interpretació: Memory, Summer Nights Creació

Interpretació: Wanderlust, Don’t Worry Be Happy Creació

17

ESO MÚSICA II ÍNDEX DE CONTINGUTS AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valors / AA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic / AF Àmbit de l’educació física

COMPETÈNCIA EN CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS Societat i cultura A través de la història

AA

Expressió, creació i interpretació

Percepció i escolta Llenguatge musical

En el número 1

Música comparada

Música i emocions AP AL

Música en viu AP AV AD

PROJECTE 1: ELS SONS DE LA TEVA VIDA Unitat

1

Edat mitjana: Cants divins.

Un trobador a Espanya

La textura. Les qualitats del so (I): l’altura, la intensitat

El rock & roll: Hound Dog, Elvis Presley (1956)

Afegir una veu: While My Guitar Gently Weeps, George Harrison, i O Virgo Splendens, anònim

L’amor: Ondas do mar de Vigo, Martín Codax, i Amar Pelos Dois, Salvador Sobral

Ritme: Crazy, Gnarls Barkley Interpretació: Schiarazula Marazula, tradicional, i Imagine, John Lennon Creació

Unitat

2

Renaixement: La música vocal del Renaixement El cant a palau.

La música instrumental del Renaixement

Les qualitats del so (II): el timbre

El soul: I Can’t Stop Loving You, Ray Charles (1962)

La improvisació: Blue Monk, Thelonius Monk, i Gallarda napolitana, Antonio Valente

El sentiment religiós: Missa del Papa Marcel, G. P. da Palestrina, i O vos omnes, Tomás Luis de Victoria

Ritme: Uptown Funk, Mark Ronson i Bruno Mars Interpretació: Greensleeves, tradicional, i Scarborough Fair, tradicional Creació

Unitat

3

Barroc: Música per cantar Conjunts ben orquestrats

Els intervals.

Els acords

El pop: Hey Jude, The Beatles (1968)

La fuga: On Reflection, Gentle Giant, i Fuga n. 16, BWV 861, J. S. Bach AM

Mirar cap al passat: Fuga 1.ª al ayre español, Gaspar Sanz, i Fuga Lady Gaga, Giovanni Dettori

Ritme: Quita, Robert Armengol Interpretació: Concert num. 4, Op. 8,«L’hivern», Antonio Vivaldi, i ABBA Medley Creació

PROJECTE 2: ELS CANTANTS EXTINTS Unitat

4

Classicisme: La música vocal en el Classicisme El protagonisme de la música instrumental AD

La tonalitat (I): escales, alteracions, armadura

La música disco: Night Fever, Bee Gees (1978) AL

Una forma clara: No Surprises, Radiohead, i «Andante», Simfonia n. 94, «La sorpresa», J. Haydn AM

La varietat: Ah! Vous dirai-je, maman, K.265, W. A. Mozart, i Variacions sobre un tema de Mozart, Fernando Sor

Ritme: Shape of You, Ed Sheeran Interpretació: «Adagio», Concert per a clarinet, W. A. Mozart, i We Are the Champions, Queen Creació

Unitat

5

Unitat

6

ESO

MÚSICA

Romanticisme: La música com a mitjà d’expressió La veu al servei del text La passió de la música instrumental AD

Nacionalisme i impressionisme: L’impuls de la música nacionalista La plasticitat de l’Impressionisme musical

La forma musical

La tonalitat (II): modulació, funcions harmòniques, progressions harmòniques AM

La música new wave: Every Breath You take, The Police (1983)

La música pop: Bad, Michael Jackson (1987)

Expressió de sentiments: Marxes de La guerra de les galàxies, John Williams, i 1r mov., Simfonia n. 6, «Pastoral», L. V. Beethoven AM

Explicar amb música: Simfonia fantàstica, Hector Berlioz, i Die Forelle, Franz Schubert

Inspiració nacional: Concert en fa, George Gershwin, i Suite espanyola, Isaac Albéniz AL

Amor pel país: Rumores de la caleta, Isaac Albéniz, i Obertura 1812, P. I. Txaikovski

Ritme: Sugar, Maroon 5 Interpretació: De països i homes llunyans, Robert Schumann, i Another Brick in The Wall, Pink Floyd Creació Ritme: Feels, Calvin Harris Interpretació: Jeux sur la plage, Frederic Mompou, i All My Loving, The Beatles Creació

18

ESO MÚSICA II ÍNDEX DE CONTINGUTS

COMPETÈNCIA EN CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS Societat i cultura A través de la història

AA

Expressió, creació i interpretació

Percepció i escolta Llenguatge musical

Música comparada

En el número 1

Música i emocions AP AL

Música en viu AP AV AD

PROJECTE 3 El segle xx: Les innovacions musicals fins al 1950 Les avantguardes musicals des del 1950

Unitat

7

Les notes reals Les notes estranyes o d’adorn

El reggae: Red Wine, UB40 (1988)

La repetició: Not Afraid, Eminem, i Music for 18 Musicians, Steve Reich

Viatge en tren: Pacific 231, Arthur Honegger, i O trenzinho do Caipira, Heitor Villa-lobos

Ritme: Shake It Off, Taylor Swift Interpretació: Concierto de Aranjuez, Joaquín Rodrigo, i Every Breath You Take, The Police Creació

Músiques urbanes: Marcant la pulsació de la societat Músiques d’arrel a Espanya AS AD

Unitat

8

La construcció d’objectes sonors

El hip-hop: Empire State of Mind, Jay-Z (2009)

El nou llenguatge musical AV La contaminació acústica AD AS

Annex

ESO

Una nova visió: Simfonia n. 40 & Enter Sandman, Mozart Heroes, i Simfonia n. 40, W. A. Mozart AD

La petició: Beggin’, The Four Seasons, i Beggin’, Madcon

Ritme: Batucada, M. A. Maestro Interpretació: Summertime, George Gershwin, i I’m Yours, Jason Mraz Creació

Proposta final: Wimoweh La música a les festes populars de Catalunya Els instruments tradicionals de Catalunya

MÚSICA

19

ESO MÚSICA 4 ÍNDEX DE CONTINGUTS AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valors / AA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic / AF Àmbit de l’educació física

COMPETÈNCIA EN CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS Societat i cultura

AA

Expressió, creació i interpretació

Percepció i escolta Música tradicional AL AS

Professions musicals

Música i cultura

Música en viu

Escolta

A Espanya

Al món

AP AV AD

PROJECTE 1 Unitat

1

De professió, DJ

Les versions El jazz: AS

Un americà a París, George Gershwin

Galícia

Irlanda

Ritme

Muñeira de Lugo

Big Scioty, Aly Bain/ Jay Ungar & Friends

Interpretació: Can’t Get You Out of My Head, Kylie Minogue

Els precedents del jazz.

L’evolució del jazz Unitat

2

De professió, arranjador

Els arranjaments L’evolució de la música urbana moderna (I): AS

Creació Rehab, Amy Winehouse AD

3

De professió, crític musical

La crítica musical AL

Ritme

Manuk Anguci, (ocell cantor), Bape I Wayan Tembres

Interpretació: Eye of the Tiger, Survivor

País Basc i Navarra

India

Ritme

Utarregi, popular.

Adiós puente de Tudela, popular

Raga Yaman, Ravi Shankar

Interpretació: Happy Xmas, John Lennon

Baile de bastones, popular.Parranda, popular

Els anys cinquanta Els anys seixanta Unitat

Bali AD

Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia

L’enfant, Vangelis

L’evolució de la música urbana moderna (II): AS Els anys setanta: evolució i fusions.

Els anys vuitanta.

Els anys noranta

Creació

Creació

PROJECTE 2 Unitat

4

De professió, compositor per a teatre

La música cinematogràfica Funció de la banda sonora en el cine Tipus de música de cine.

El leitmotiv Música original o adaptada La música com a generadora d’emocions

La guerra de les galàxies (tema principal), John Williams

Andalusia i Extremadura Cada vez que nos miramos, popular Fandango extremeño, popular

Cuba

Ritme

Lágrimas negras, Compay Segundo

Interpretació: Cinema Paradiso, Ennio Morricone Creació

Principals compositors de bandes sonores Unitat

5

De professió, tècnic de so

a música a la ràdio i a L la televisió El vídeo musical

Earth Song, Michael Jackson AD

Internet AD

Illes Canàries Cuando una canaria quiere, popular

Burkina Faso, Mali, Kènia, Guinea, Swazilàndia

L’evolució de la música urbana moderna (III): AS El segle xxi Músiques populars urbanes a Espanya Unitat

6

De professió, lletrista

La música a la publicitat Com influeix la música utilitzada en la publicitat?

Músiques tradicionals de l’Àfrica subsahariana AD

Sacco e Vanzetti, Ennio Morricone

Ritme Interpretació: The Final Countdown, Europe Creació

Aragó i La Rioja

L’Argentina

Ritme

Mañico, cierra la puerta, popular Mi querida Rioja, popular

Malena, Lucio Demare i Homero Manzi

Interpretació: If I Were a Boy, Beyoncé Creació

La música als videojocs

ESO

MÚSICA

20

ESO MÚSICA 4 ÍNDEX DE CONTINGUTS

COMPETÈNCIA EN CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS Societat i cultura

AA

Expressió, creació i interpretació

Percepció i escolta Música tradicional AL AS

Professions musicals

Música i cultura

Música en viu

Escolta

A Espanya

Al món

AP AV AD

PROJECTE 3 Unitat

7

Unitat

8

De professió, músic de grup

Història de la música a Espanya (I): AS L’edat mitjana El Renaixement

De professió, mànager

Història de la música a Espanya (II): AS El Barroc.

El Classicisme

Recercada segunda sobre el passamezzo moderno, Diego Ortiz AD

Catalunya i les Illes Balears

Obertura de la Simfonia en do major, Marianne von Martínez AD

Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa

Músiques tradicionals del món àrab AD

Fandango del candil, popular

Aminti bil-Lah (‘Crec en Déu’), Laur Dakkash

Baixant de la font del gat, Enric Morera Fandango pollencí, popular

Rondeña de quintería, popular Unitat

9

Annex

ESO

De professió, coreògraf

Història de la música a Espanya (III): AS El Romanticisme El segle xx

Aunque es de noche, Rosalía

Cantàbria i Astúries El trepeletré, popular El quirosanu, popular

Brasil

Ritme

Dança da solidão, Paulinho da Viola

Interpretació: Clocks, Coldplay Creació

Ritme Interpretació: Lemon Tree, Fools Garden Creació

Portugal

Ritme

Loucura, Mariza

Interpretació: Whatever, Oasis Creació

La vostra emissora de ràdio Planificació dels assajos per a un concert

MÚSICA

21

ESO MÚSICA ENGLISH

LLIBRE DE L’ALUMNAT TRADUÏT A L’ANGLÉS PER A CENTRES BILINGÜES I

I II II

Music

ESO

Music ESO

In context

Music

In context

The digital resources of this book are available in ecasals.net and in the free app eCasals AR for Android and iOS.

Music

ESO

ESO

J. Colomé D. Garea J. Giró M. A. Maestro

4

A. B. Cañizares J. Colomé D. Garea M. A. Maestro

4

MUSIC I Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6637-5 NOVETAT CURS 2019-2020 MUSIC II Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6642-9 NOVETAT CURS 2019-2020 4 ESO Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6647-4 NOVETAT CURS 2020-2021

Inclou un DVD amb tots els recursos de l’alumne:

Music

ESO

Music

In context

ESO

Tots els recursos de l’alumnat i del docent disponibles a eCasals on-line i off-line.

J. Colomé D. Garea M. A. Maestro

RECURSOS DEL DOCENT

bric

ado

por Dup

licat · Las reprod

uccio

ne s

se

ha

nr ea

liz

ad

o

de

ac

ós

ep

·D

SA

por Dup

licat · Las reprod

uccio

ne s

se

ha

nr ea

liz

ad

o

de

ac

ls,

ls,

asa

asa

Music

No s

ea

ea

u to

u to

riz

riz

al

al

ac

ac

om

om

er ci

er ci

ali

ali

z

z

ien

te d

e es

te DV

D.

z

nd

ali

pe

er ci

de

om

in

ac

n

al

ió

riz

ac

u to

Audio resources

ial C

i to r

o r Ed

Editado p

de propiedad intelectual.

No s

ea

Digital resources also available in: ecasals.net

a Ley

Music

de l

de propiedad intelectual.

No s

Audio resources

32

ial C

ado

ulo

i to r

bric

r tíc

o r Ed

· Fa

la

a Ley

de propiedad intelectual.

Digital resources also available in: ecasals.net

de l

a Ley

Editado p

16

32

de l

Music

-20 17 2

ulo

32

Audio resources

-13

r tíc

asa

l: B

ne

la

ulo

ial C

ga

co

ne

r tíc

ac

ió

n

in

de

pe

nd

ien

te d

e es

te DV

Digital resources also available in: ecasals.net

le

ESO

· Fa

i to

16

o rd

ós

-20 17 2

ue

ep

-13

co

·D

l: B

o rd

SA

ga

ue

la

ls,

le

ós

ac

ep

de

·D

o

SA

ad

ESO

liz

i to

ESO

nr ea

ne

i to r

ha

co

o r Ed

se

D.

ne s

o rd

Editado p

I II 4

uccio

te DV

licat · Las reprod

e es

por Dup

te d

ado

ien

bric

nd

· Fa

pe

16

de

-20 17 2

in

-13

n

l: B

ió

ga

ac

le

ue

i to

DVD amb la proposta didàctica en anglès i tots els materials i recursos del docent.

D.

DVD amb tots els recursos d’àudio.

ESO

MÚSICA

22

ESO MÚSICA MATERIAL COMPLEMENTARI

PAPAGENO

PAPAGENO 1 ISBN 978-84-218-3303-2

Dos quaderns per iniciar o consolidar la interpretació de la flauta dolça amb un CD amb PAPAGENO el suport de bases pregravades per interpretar-hi a sobre.

26/9/06

07:36

Página 1

PA PAG E N O 1

Què és?

Una sèrie seqüenciada de quaderns per iniciar o consolidar la interpretació de la flauta de bec. Recomanada a partir del cicle mitjà d’Educació Primària.

Què ofereix?

Un mètode pràctic per conèixer i interpretar la flauta des del nivell inicial, amb el suport de bases pregravades en un CD per interpretar-hi a sobre.

Autors: L. Alcalà, J. Colomé, R. Ortín

A M

Coberta Papageno 1

B

UN

CD

Papageno 2-CAT-ESP 2009 indice:Papageno 2 Document Final 06/05/09 22:02 Página 14

CAPITUBXCUBTC El SI b

Per fer el SI b, a més del dit 1 hauràs d’abaixar els dits 3 i 4. Intenta que baixin tots alhora. Si tens els dits a prop de la flauta, et serà més fàcil.

PAPAGENO 1

M È T O D E D E F L A U TA D E B E C

Coneixement de l’instrument: Com tenir-ne cura.

Posició corporal: Com col·locar-se per tocar. Com respirar.

Digitacions: L’escala de Do major i el Re agut. Cançons populars, tradicionals i modernes.

PAPAGENO 2 Exercici 4

Bells ulls

Llenguatge: Flautes d’arreu del món. Articulació: L’atac doble. Ritmes nous. Duets. Digitacions: Mi agut, Fa #, Si b, Fa agut. I moltes més cançons populars, tradicionals i modernes.

(cànon anglès) 9 788421 833032

A la melodia que tens a continuació, algunes corxeres són notes repetides. Per interpretar-les bé t’anirà millor fer l’atac simple i notes curtes, com si fossin picades. En canvi, als intervals de 2a entre corxeres o quamis, podràs fer l’atac d-r. Aplica-ho a partir d’ara.

Petrushka

(popular russa)

Ball del tio fresco

(popular catalana)

PAPAGENO 2 ISBN 978-84-218-3312-4

14

Papageno 2-CAT-ESP 2009 indice:Papageno 2 Document Final 06/05/09 22:04 Página 25

qua flau2ok v7-2009:quaderns collecció encaix

Al duet anterior, cada veu feia notes diferents però les dues tenien el mateix ritme.

Al duet següent, les veus no sempre coincideixen rítmicament. Per tant, és molt important mantenir la pulsació.

Fröhliches Stück

(L. Mozart)

Simfonia pastoral

(popular caribenya)

10:36

Página 1

(L. v. Beethoven)

PA PAG E N O 2

PAPAGENO Què és?

Una sèrie seqüenciada de quaderns per iniciar o consolidar la interpretació de la flauta de bec. Recomanada a partir del cicle mitjà d’Educació Primària.

Què ofereix?

Un mètode pràctic per conèixer i interpretar la flauta des del nivell inicial, amb el suport de bases pregravades en un CD per interpretar-hi a sobre.

Superman

Calypso

21/6/10

A M

Papageno 2-CAT-ESP 2009 indice:Papageno 2 Document Final 06/05/09 22:04 Página 24

B

UN

CD

(J. Williams)

CAPITUBXCUBTC PAPAGENO 1

Coneixement de l’instrument: Com tenir-ne cura.

Posició corporal: Com col· locar-se per tocar. Com respirar.

Digitacions: L’escala de Do major. Cançons populars, tradicionals i modernes.

PAPAGENO 2

Llenguatge: Lligats i picats. Diferents atacs. Ritmes nous.

Digitacions: Mi agut, Fa #, Si b, Do #, Fa agut. I moltes més cançons populars, tradicionals i modernes.

M È T O D E D E F L A U TA D E B E C

25

24

9 788421 833124

ESO

MÚSICA

23

SUC2001

El nou projecte educatiu d’Editorial Casals

Qui té el codi té la clau

Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo.

Posa’t en contacte amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

ecasals.cat

Atenció al client Tel. 902 107 007 Tel. 932 449 550 casals@editorialcasals.com

Segueix-nos a: @EditorialCasals