Llengua Catalana i Literatura 4 - Unitat de mostra (llengua) - ESO

INCLOU DVD

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4

www.ecasals.net/alumnes/llengua4eso

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4

R. Barberà, P. Cornellas, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina

LLENGUA CATALANA 4 coberta CAT cs5.5.indd 1

14/03/12 12:27

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 96

LLENGUA DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORAL

[ESCOLTAR]

Anem de viatge?

5 Comunicació oral Escoltar: Reportatge televisiu.

Parlar: Missatge audiovisual.

Comunicació escrita Llegir: Pa negre, Emili Teixidor.

Escriure: El missatge audiovisual. Paraula i imatge en la publicitat.

Funcionament de la llengua Gramàtica: L’oració subordinada substantiva. L’estil directe i l’estil indirecte.

Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: Ruta literària amb audioguia.

Autoavaluació

FITXA TÈCNICA: Fragments de dos programes de la sèrie Km 33: Islàndia i Turquia.

TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu: dades generals.

SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off aporta informació general per a viatgers que tinguin alguna d’aquestes dues destinacions.

ACTIVITATS 1 Marca amb una creu els temes de què es parla en els

dos talls de vídeo: temperatura població moneda

religió llengua beguda pròpia

visat relació amb la UE

2 Quina és la funció d’aquests vídeos? Aconsegueixen

el seu propòsit? Argumenta la teva resposta.

3 Segons el que has vist i has escoltat en els vídeos...

Competències a punt!

Competència comunicativa i lingüística Importància de la imatge com a element paralingüístic de la comunicació.

Competència social i ciutadana Identificació dels valors que caracteritzen una societat democràtica i identificació de conseqüències derivades de la dictadura franquista.

Competència social i ciutadana Actitud crítica davant diferents missatges de consum.

Sí No a …Islàndia ja pertany a la Unió Europea. b …les monedes dels dos països han sofert canvis recentment. c …a l’estiu, a Islàndia fa més calor que al centre de Turquia. d ...a tots dos països es pot fer servir l’anglès per fer-se entendre.

4 Analitza el paper que juga la música en els dos ví-

deos. És imprescindible? És canviant? Discontínua?

Com seria el vídeo sense música?

5 Segurament, deus haver vist altres programes de viat-

ges a la televisió. Per parelles, descriviu el format que solen presentar: qui condueix el programa, convidats...

[96]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 97

5

COMUNICACIÓ ORAL

[PARLAR]

El poder de les imatges En el missatge audiovisual hi ha una prevalença clara de la imatge sobre les paraules, tant si aquestes paraules s’escolten com si es llegeixen. Tots sabem que una imatge té molt de poder i, a la vegada, és transmissora d’una gran quantitat d’informació. Aquest tipus de missatges, amb els quals convivim cada dia, són força motivadors perquè atreuen el món o la realitat cap a les persones. Ara bé, elaborar un missatge audiovisual amb unes intencions concretes no és una tasca fàcil. Cal parar atenció als objectius que es pretenen i a una acurada planificació dels recursos visuals i auditius que farem servir. Ho intentem?

ACTIVITATS 1 El tema central de les vostres produccions audiovisuals

serà la presentació de llocs que puguin ser interessants per als companys de classe: pobles propers, racons poc coneguts de la ciutat, instal·lacions de lleure, rutes de muntanya...

Us podeu organitzar per parelles o per equips més grans. També podeu demanar la col·laboració d’altres companys en qualitat de convidats del vostre audiovisual. En una reunió prèvia haureu de decidir els aspectes més generals de l’activitat: terminis, dies de les presentacions, recursos tècnics que la vostra escola us pot proporcionar, ajuda o col·laboracions d’altres professors del centre... Abans de començar el treball tècnic per equips, poseu en comú a l’aula els llocs i enfocaments triats, de manera que no es produeixin coincidències imprevistes.

La tasca del grup es definirà a partir de la tria del lloc. Feu una llista dels punts concrets que recollireu en el vostre enregistrament i quina informació aportareu a cada pas. Considereu el ritme que voleu mantenir en les vostres gravacions: si són molt descriptives, haureu de triar un ritme lent que permeti al receptor assimilar de mica en mica el vostre missatge; si preteneu animar els companys amb consells i suggeriments d’acció, caldrà accelerar el ritme. Un cop preses i seleccionades les imatges, trieu un o més d’un fons musical adient al vídeo. Tingueu especial cura en el muntatge de so, ja que els canvis no han de resultar massa sobtats ni distorsionar excessivament la captació del contingut. Finalment, tingueu en compte els missatges verbals que voleu introduir en el vostre material: veu en off, testimonis personals, informació sobreimpresa a la imatge... Considereu també la possibilitat que un de vosaltres sigui el conductor de tota la informació; aquesta opció genera molta atenció en l’audiència,

especialment si qui heu triat per fer aquest rol ofereix una imatge dinàmica i divertida. Pareu atenció als plans (curts, mitjans i llargs) i assegureu-vos molt bé que el so quedi ben enregistrat. Un consell: és possible que en les primeres gravacions trobeu errades i plans que no us agraden o, simplement, que no han quedat com havíeu pensat. Penseu que de cada errada en podeu treure un nou coneixement. Sigueu positius i actius!

En el moment de projectar els vídeos, caldrà que un representant de cada grup presenti el resultat del treball. En aquesta presentació, justificarà l’elecció del lloc triat, els objectius que es pretenen i les dificultats amb què s’han trobat, així com la manera de resoldre-les. Aquesta presentació garanteix un grau suficient d’empatia per part dels receptors i desperta la curiositat pel producte. Una valoració equilibrada dels aspectes positius i negatius de cada un dels materials pot concloure la sessió.

Programes d’edició de vídeo: Windows Movie Maker i Pinnacle.

2 Una altra possibilitat pot consistir a triar un mateix

tema per a cada grup (per exemple, els barris de la ciutat) i valorar els diferents enfocaments i realitzacions.

[97]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 98

5

COMUNICACIÓ ESCRITA

[LLEGIR]

Coses d’avis –El foc és mitja vida –deia l’avi Mosso les poques vegades que entrava a la cuina a escalfar-se. No el vèiem gairebé mai, es passava gairebé tot l’any a la muntanya i al bosc, des del Roser fins a Tots Sants, i quan tornava es quedava a pasturar el ramat als baixants i passava els dies més forts de l’hivern al bosc, al cor de les Guilleries, i poques vegades guardava la ramada al corral de la masia, no hi cabrien pas tantes ovelles, deia. Les portava per esquilar-les, l’època de tondre en deia ell, abans que arribessin les calors fortes, i per marcar-les o mangrar-les amb pega negra escalfada: una M al costat i a vegades un tall a l’orella dreta i una rodona a l’esquerra, el signe de propietat dels senyors Manubens.

Després d’elogiar el foc, l’avi Mosso, afegia, amb murrieria–: ¡I foc per davant i foc per darrere, vida entera!

Emili Teixidor Nascut a Roda de Ter el 1933, és un escriptor que ha conreat amb èxit tant la literatura infantil i juvenil com la narrativa per a adults. A part de Pa negre, ha escrit moltes altres obres conegudes, com ara L'ocell de foc, adreçada als joves, i El llibre de les mosques, que el 1999 va rebre el Premi Sant Jordi, un dels guardons literaris més prestigiosos de les lletres catalanes.

LA LECTURA La novel·la Pa negre, ambientada durant els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola, retrata la vida de l'Andreu, un noi que ha de viure al mas dels seus avis perquè la mare treballa tot el dia fora de casa i el pare –combatent al bàndol perdedor de la guerra– és a la presó.

L'any 2010 el director Agustí Villaronga va dirigir una adaptació cinematogràfica de l'obra que va tenir un èxit sense precedents.

Ramada: Ramat.

Tondre: Tallar la llana arran, esquilar.

Mangrar: Assenyalar, marcar.

Murrieria: Astúcia, agudesa a l'hora de parlar o actuar.

Teca: Menjar.

Sutge: Substància negra provinent de la combustió que es diposita a les xemeneies i a les parets pròximes.

[98]

L’àvia movia el cap desaprovant les seves dites i remugava: –¿On vas tot el sant dia amb aquest sarró al damunt, que no et treus ni per dormir? Segur que el portes ple de tabac i porqueries. El sarró sí que l’hauries de tirar al foc i fer net d’una vegada.

L’avi Mosso portava sempre una bossa molt grossa, la sarrona en deia ell, penjada al coll i no ens deixava veure mai què hi duia. Era un sarró de pell, com els dels caçadors però més gros, suat i brut, que no abandonava mai.

–¿Què vols que hi porti? La teca hi porto, ve-t’ho aquí, ¿o et penses que al cim de la muntanya hi ha fleques per comprar el pa?

Les parets de la cuina eren negres de sutge i només tenien una finestreta que donava al costat de la casa, al camí del cirerer cap a l’esquerra i el del pou i els abeuradors cap a la dreta. Tenia els vidres bruts i enllorats, i quan els gossos lladraven els fregàvem per mirar a fora per veure si s’acostava algú.

–I tu, ¿on tens el jóc? –em preguntava l’avi Mosso cada vegada que em veia, dos o tres cop l’any i gairebé sempre a l’hivern, quan treia el cap de manera impensada per la cuina, enfredorit i amarat d’una olor forta i agra, barreja d’herbes i bestiar, com un fantasma que apareix i desapareix sense avisar ni dir d’on ve ni on va–. ¿Encara ets per aquí? La mare, ¿què fa? I el pare, ¿què en saps del pare? ¿Ja ha tornat, aquell cap de trons?

Jo no deia res. Ja havia après que era inútil respondre-li perquè l’avi Mosso no escoltava mai ningú, ni feia cas de res. Anava a la seva i no esperava cap resposta. Només l’àvia Mercè, des del seu racó de l’escó, remugava sense aixecar la veu, sense esforçar-se perquè l’avi la sentís: –¡Deixa’l tranquil, home! És aquí amb nosaltres i s’hi estarà tot el temps que convingui. Tu sempre véns de l’hort. Com si no sabessis de sobres que l’Andreu ara és nostre.

Esperava un moment, com quan peixia una criatura i deixava passar una estoneta entre cullerada i cullerada de sopa o de pa sucat amb vi i sucre, perquè el menut no s’ennuegués i tingués temps de pair-ho, i afegia: –I no atabalis el noi amb maldecaps, que prous en té. Si no et passessis la vida per aquestes pastures del dimoni, no hauries de preguntar el que tothom sap.

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 99

5

COMUNICACIÓ ESCRITA

¿O és que et penses que en Lluís pot tornar quan vulgui i disposi, com si regís la seva vida? I la mare, ¿què vols que faci, pobra Florència, si no és treballar tot el sant dia per aguantar la patacada? Valdria més que li portessis una saca de patates o una llenca de cansalada virada cada cop que véns, en comptes de dirli bestieses, al noi, que prou pena en té.

Tota la casa desfilava un moment o altre del dia davant l’àvia Mercè, que a primera hora del matí ja era asseguda al seu tron al costat de la llar de foc, amb la cistella de cosir i fent mitja a terra, les faldilles llargues fins als peus, el mocador negre al cap i les ulleres a la punta del nas. Ella no es movia ni per menjar.

Li deixàvem els plats en un escambell que treia de sota el banc, mentre els altres ocupaven la taula i menjaven emmurriats, de cara al foc. Hi havia àpats que transcorrien en un silenci total, amb la crepitació dels troncs destruïts pel foc com a única fressa. Semblava que les preocupacions aclaparessin els homes.

O potser era l’hivern i la boira, les glaçades i el gebrat, la neu i la pluja, que els amoïnaven com una pesta que podia emmetzinar el bestiar o els sembrats. Potser era que la convivència forçada de tot el dia, de tots els dies, els feia odiosos els uns als altres.

A mitja tarda, si no arribava abans, la tia Enriqueta portava el diari a l’àvia Mercè. I llavors tots sabíem que l’estona de lectura que es preparava era sagrada.

Fins que havia acabat de llegir La Vanguardia, s’havia de fer un silenci total a la cuina. Fins i tot la Ció i la tia Enriqueta, si rentaven els plats o cuinaven el dinar, procuraven deixar les feines més sorolloses per després de la lectura.

Quan l’àvia deixava el diari a la falda, llançava un sospir profund, cansat, com si acabés de donar la volta al món, i comentava: –Els aliats no arribaran a temps, ¡mecagon doina! Si en Churchill i en Roosevelt sabessin de veritat el que passa aquí, d’altra manera anirien les coses.

[LLEGIR]

Enllorar: Entelar.

Jóc: Lloc per dormir, normalment referit als ocells.

Cap de trons: Eixelebrat.

Escó: Banc llarg amb respatller ample.

Péixer: Alimentar.

Patacada: Cop fort.

Llenca: Tros llarg i estret d'alguna cosa.

Cansalada virada: Greix del porc que presenta vies de carn.

Escambell: Tamboret.

Emmurriat: Contrariat.

Crepitació: Soroll que fa la llenya o el carbó en cremar-se.

Fressa: Soroll continuat.

Emmetzinar: Enverinar.

Aliats: Conjunt de nacions que van lluitar contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

Burro: Estri que antigament es feia servir per escalfar el llit.

Rosari: Pregària cristiana que consisteix a resar seguits diversos parenostres i avemaries. Un rosari també és el conjunt de boletes enfilades que serveixen per comptar les oracions que s'han d'anar recitant.

Dena: Boleta del rosari.

Misteri: En el cristianisme, veritat que no es pot entendre però que els fidels han de creure.

A la nit, abans de pujar a dormir, quan els homes eren a munyir les vaques i les dones ficaven brases calentes als burros per escalfar els llits –en deien frares també, i a vegades feien servir pedres grans ben ardents que embolicaven amb una coixinera–, nosaltres tres i la tia Enriqueta, i sovint l’oncle Bernat i algun mosso i tot, demanàvem a l’àvia Mercè que ens expliqués les històries del bosc, millor si era una de les que feien venir por.

–Hem de passar els rosaris abans –deia ella traient-se la penjarella de denes negres de la butxaca.

–Després, després... –protestàvem nosaltres.

–Després no, que us adormiu al primer misteri –ens feia gruar ella.

–Ja veuràs com no, avui no ens adormirem.

L’àvia Mercè somreia, comprensiva, i encetava la història que li demanàvem. Les sabíem totes, ens les havia explicades molts cops. Les millors eren la de la noia degollada al mig del bosc quan tornava amb les companyes de la fàbrica del poble de la mare, la dels herois de la batalla de [99]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 100

5

COMUNICACIÓ ESCRITA

Armistici: Acord per aturar momentàniament la guerra.

Al·legació: Raonament utilitzat com a argument o excusa.

Jurisprudència: Conjunt de sentències dictades pels tribunals.

[LLEGIR]

Stalingrad, que no van deixar cap alemany viu, la de la vella de la masia del Cós que es va quedar sola una nit i se li va aparèixer el dimoni per emportar-sela viva a l’infern, la de la Josephine Baker i el vestit de plàtans que li tapava les vergonyes i era tan guapa que tots els homes es volien casar amb ella, la de la Mort que no va arribar a temps per endur-se un malalt que es reia d’ella i no era mai a la cita que havien concertat per coneixe’s... Totes verídiques, assegurava l’àvia Mercè. Verídiques deia. Hi havia paraules com aquesta, verídica, que només deia ella i nosaltres sospitàvem que moltes de les paraules que feia servir, com ara aliats, armistici, tractat, resistència, al·legacions, feixisme, jurisprudència, exili..., les havia arreplegat a les pàgines del diari.

–Hi havia una vegada, i heu de creure que aquesta és una història verídica...

Emili Teixidor, Pa negre (text adaptat)

ACTIVITATS COMPRENSIÓ LECTORA 1 Marca l’opció correcta:

a On passa l’acció del fragment que has llegit?

A la muntanya i al bosc.

Al menjador d’una casa de poble.

A la cuina d’una masia.

Als estables d’una granja. b A què es dedica l’avi? És pastor.

Conrea la terra. És caçador. És carreter. c L’avi... passa tot l’estiu esquilant ovelles a l’estable. passa l’estiu a casa i l’hivern al bosc. passa els dies més freds de l’any a casa. passa gairebé tot el temps fora de casa. d Per què fa una «olor forta i agra»?

Perquè és l’olor que fa la cabana on viu.

Perquè és la seva olor corporal.

Perquè s’impregna de l’olor de les herbes i els animals.

Perquè s’impregna de l’olor dels seus gossos. e Per què l’àvia diu a l’avi «l’Andreu ara és nostre»?

Perquè l’Andreu s’ha quedat orfe i ara viu amb ells.

Perquè els pares ara no se’n poden ocupar i el cuiden ells.

Perquè ha fugit de casa per anar viure amb ells.

Perquè ha vingut a passar el Nadal amb ells.

[100]

f Com se sentia l’àvia després de llegir el diari?

Optimista: les notícies eren bones.

Indiferent: el diari mai no deia res interessant.

No se sentia de cap manera, perquè l’àvia no sabia llegir.

Preocupada: la situació internacional no era favorable. g Per què les dones ficaven brases al burros?

Per evitar que els animals patissin fred.

Per escalfar la roba dels llits.

Per cuinar amb aigua calenta.

Per escalfar l’aigua de la banyera. h Les paraules que l’àvia «arreplega» al diari i utilitza tot sovint... pertanyen al camp lèxic de la guerra. pertanyen al camp lèxic de la religió. pertanyen al camp lèxic del temps. pertanyen al camp lèxic de la granja.

2 A mesura que llegim el fragment, ens anem fent una

idea sobre com és l'habitació en què passa l’acció. Digues quin nom rep aquesta estança i descriu-la a partir de la informació que en dóna el text.

3 Relaciona cada membre de la família de l’Andreu amb

el nom corresponent: pare de l’Andreu mare de l’Andreu àvia de l’Andreu avi de l’Andreu tia de l’Andreu oncle de l’Andreu

Mercè Lluís Mosso Enriqueta Florència Bernat

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 101

5

COMUNICACIÓ ESCRITA

[LLEGIR]

ACTIVITATS 4 Tria els dos adjectius que s’adiguin més amb el caràc-

LÈXIC

ter de l’avi: sociable sorneguer

innocent trist

esquerp covard

a Busca en el text dues oracions que il·lustrin els adjectius que has atribuït a l’avi i copia-les. b Escriu un adjectiu que defineixi el caràcter de l’àvia; justifica per què l’has triat i, com en el cas anterior, copia una frase del text que l’exemplifiqui. c Recordes quin aspecte té l'àvia? Intenta fer-ne la prosopografia (descripció externa) sense haver de consultar el fragment que la retrata.

10 Busca en el text quatre substantius que pertanyin al

camp semàntic de la masia i quatre més que pertanyin al camp semàntic dels fenòmens atmosfèrics.

11 Et sembla que els personatges de la novel·la parlen

d’una manera viva, natural? Creus que és casualitat o que Emili Teixidor ha hagut de treballar molt per aconseguir-ho? Quins recursos fa servir per provocar aquesta sensació de naturalitat? Exemplifica’ls amb frases extretes del text.

12 Redacta una oració amb cadascuna d’aquestes parau-

5 Comenta breument les condicions de vida de l’Andreu i

la seva família pel que fa a: clima (incidència, rigorositat...) higiene (personal i general) alimentació (tipus, quantitat...) obligacions quotidianes (feines del camp, activitats diàries...) a Acompanya el comentari de cada qüestió amb una frase extreta del text que serveixi per il·lustrar-la.

6 Et sembla que és una persona religiosa, l’àvia? Per què?

7 L’àvia assegurava que les històries que explicava eren

«totes verídiques». Penses que ho afirmava de debò?

Per què ho deia? I l’Andreu, penses que es creia fil per randa les històries que explicava l’àvia o només a mitges? Justifica la resposta.

CONTINGUT 8 Resumeix molt breument el fragment que has llegit.

les (si no saps què volen dir, consulta el vocabulari que acompanya la lectura): fressa, patacada, emmetzinar, armistici, teca, sutge, llenca, emmurriat.

13 Com has pogut veure, a l’avi li agraden les dites popu-

lars. Completa els refranys amb aquestes paraules: blat, juny, corral, graner, hivern, sega. a b c d e f

Pel juliol, _____ qui vol.

Abril mullat, bo per al _____ Per Nadal, cada ovella al seu _____ Novembre acabat, _____ començat.

Pel _____, la falç al puny.

Flor de gener no omple el _____

EXPRESSIÓ ESCRITA 14 Teixidor és un mestre a l’hora de descriure personatges

i escenaris. T’atreveixes a imitar-lo? Fes una descripció literària de la persona o el lloc que vulguis aplicanthi les tècniques descriptives que coneixes (recorda que la descripció literària té una finalitat estètica i que es fonamenta en un llenguatge literari i connotatiu).

9 Indica el tema del text:

La vida quotidiana en el món rural després de la Guerra.

La saviesa de les persones grans.

Històries i llegendes associades a la Guerra.

Els infants i la Guerra. a Qui narra la història? Seria correcte afirmar que és una història feta de records personals? Justifica la resposta a partir del temps i la persona verbal que articula el fragment llegit.

Del text al món real La Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la consegüent postguerra van ser èpoques molt dures per a Catalunya. Un cop acabat el conflicte, la població va continuar patint fam i misèria, i els homes i dones que havien estat fidels a la República van sofrir la persecució de la dictadura instaurada pel general Franco.

[101]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 102

5

COMUNICACIÓ ESCRITA ACTIVITATS

1 Observa aquestes dues imatges

(rupestre i digital) i explica’n les diferències: suports i elements físics que les formen.

[ESCRIURE]

1. El missatge audiovisual El missatge audiovisual es caracteritza per transmetre una informació complexa en què es combinen la imatge i el so. Aquest tipus de missatge és emès per mitjans de comunicació com el cinema, la televisió i el vídeo. També són audiovisuals els continguts multimèdia que es difonen per Internet.

2. El llenguatge verbal i no verbal Un missatge audiovisual pot contenir alhora un diàleg verbal, una banda sonora, un paisatge i un cartell anunciador amb paraules escrites. En el missatge audiovisual, els elements sonors i les imatges no són només un fons sobre el qual es parla, sinó que formen part essencial de la informació que es transmet.

En aquesta taula pots comprovar que tant la part sonora com la part visual d’un missatge pot ser verbal i no verbal.

Signes verbals: paraules articulades fonèticament, com ara un diàleg oral. àudio Signes no verbals: bandes sonores, sons naturals, sorolls, silencis…

Comunicació 2 Què transmet a l’espectador la

Signes verbals: paraules escrites (cartells, subtítols…).

banda sonora de Titanic: significat o emocions? Raona la resposta.

visual Signes no verbals: imatges, senyals...

3 La banda sonora d’una pel·lícula

és només un fons sobre el qual dialoguen els personatges? Raona la resposta.

4 Què volen dir i quines realitats re-

presenten aquests signes visuals?

Classifica’ls.

3. Classificació dels signes Un signe és una realitat que representa o en substitueix una altra.

Exemple: un mapa representa un territori; una bandera representa un país.

Els missatges audiovisuals estan formats per signes de diferents tipus.

Signes naturals

Concepte

Exemple

El significat es desprèn d’una relació de causaefecte.

Un tro indica que hi ha una tempesta, la febre indica que hi ha una malaltia.

Signes que transmeten una ordre.

Un senyal de trànsit de direcció obligatòria, el xiulet que marca la fi d’un partit de futbol...

icones

La forma de la imatge estableix una relació de semblança gràfica amb l’element original.

La fotografia d’una persona, un mapa…

símbols

La forma de la imatge estableix una relació arbitrària i convencional amb el seu significat.

El colom de la pau, l’himne que representa un país, el moviment olímpic…

indicis

senyals

Signes artificials

[102]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 103

5

COMUNICACIÓ ESCRITA

4. La paraula i la imatge

ACTIVITATS

En la societat de la comunicació són habituals els missatges en els quals es combinen la paraula i la imatge. Tot seguit veurem les diferències entre aquests dos tipus de signes. paraula

imatge

Lineal: es distribueix linealment en el temps, per això es percerp seqüencialment.

Espacial: es distribueix en l’espai, per això es percep de cop.

Discreta: les paraules es poden dividir en unitats més petites i es poden analitzar per parts.

Contínua: les imatges formen un tot continu.

Convencional i arbitrària: el significat de les paraules no està relacionat amb la seva forma fonètica.

Motivada: es dóna algun tipus de relació entre la forma de la imatge i el seu significat.

És el signe més adequat per transmetre el significat conceptual i denotatiu.

És el signe més adequat per transmetre emocions i connotacions afectives.

El seu significat tendeix a ser monosèmic, precís.

El seu significat és més polisèmic i ambigu.

5. Relació entre paraula i imatge en la publicitat A causa del seu caràcter connotatiu i polisèmic, la imatge necessita recolzar-se en el llenguatge verbal. En la publicitat, la imatge recolza en l’eslògan i en la marca.

La paraula pot establir les relacions següents amb les imatges: • D’ancoratge: el text escrit aporta un significat inequívoc a la imatge i el resumeix en un missatge fàcil de memoritzar.

• Retòrica: el missatge verbal es complementa amb la imatge, que hi aporta nous matisos o significats.

• Paradoxal: imatge i text es contradiuen, la qual cosa produeix estranyesa en l’espectador.

• D’intriga: amb imatges i missatges enigmàtics, que desperten la curiositat.

• D’identificació: el text escrit s’identifica amb la marca del producte.

• De transgressió: el missatge lingüístic està en una altra llengua (en anglès, per exemple).

A

B

[ESCRIURE]

C

5 Explica les característiques de la

imatge (espacial, contínua, motivada, connotativa i ambigua) a partir d’aquest cartell.

6 Intenta expressar amb paraules el

significat que transmet l’anterior cartell publicitari. Creus que es pot expressar amb precisió tot el significat? Per què?

7 En què consisteix el significat

emocional que transmet la imatge anterior?

8 Imagina una situació en què no es

pugui aplicar la dita una imatge val més que mil paraules. Raona la resposta.

9 Creus que es podria impartir una

classe de llengua o de matemàtiques només amb imatges? Raona la resposta.

10 Explica la relació que hi ha entre

paraula i imatge en els següents cartells publicitaris.

D

[103]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 104

5

COMUNICACIÓ ESCRITA La manipulació en els missatges audiovisuals

El missatge publicitari no s’adreça a la raó sinó als sentiments i a les emocions dels consumidors. Les agències publicitàries juguen, de vegades de forma subliminal, amb la psicologia dels potencials consumidors.

Hi ha dues formes fonamentals de manipulació publicitària: a Aconseguir que el receptor s’identifiqui amb el model de vida que transmet el missatge publicitari, i fer-li creure que si consumeix o utilitza el producte que s’anuncia serà més feliç, lliure, ecologista, altruista… b Fer que els receptors acceptin el consell que els ofereix algun personatge famós (esportista, actor, cantant, etc.), cosa que transfereix al producte les qualitats del famós.

[ESCRIURE]

6. Denotació i connotació de la imatge La imatge té una gran càrrega subjectiva, perquè no reflecteix tota la realitat, sinó que en selecciona un fragment: aquell que, per determinades raons, és interessant per a l’emissor. A més, la imatge es pot manipular tècnicament per donar-li un determinat significat connotatiu, emocional. Així, doncs, la subjectivitat de la imatge ve de seleccionar i interpretar la realitat.

El significat denotatiu o objectiu d’una imatge es desprèn dels seus elements formals visibles, com per exemple la mida, la forma i el color d’un cotxe. El significat connotatiu o subjectiu és el significat emocional que s’associa a la imatge. Així, la imatge que anuncia un tot terreny que consumeix dièsel s’associa de vegades a un sentiment o estil de vida esportiu o ecologista, malgrat que sabem que és un vehicle molt contaminant.

ACTIVITATS 11 Observa aquestes imatges i respon les preguntes:

A

La bellesa confirma un alt poder de seducció. I és justament això el que produeix la inimitable proposta del nou Volvo 460. La línia exterior s’uneix a l’ampli equipament de sèrie, aire condicionat, tancament centralitzat de portes, alçavidres elèctric i vidres tintats, servodirecció, quatre frens de disc, llandes d’aliatge, fars antiboira. Una assegurança per gaudir per sempre de l’espai interior. Una perfecta combinació entre l’estètica i l’alta tecnologia. Això és bellesa.

B

C

D

[104]

a A quins dos valors s’associa el Volvo 460 en el text A? b Distingeix la denotació i la connotació en la imatge B. c Explica per què la imatge C ha seleccionat i ha interpretat la realitat.

Quina relació de jerarquia sembla que s’estableix entre les dues personalitats? Raona la resposta. d Quin estereotip relacionat amb la dona s’expressa en la imatge D? Raona la resposta.

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 105

5

COMUNICACIÓ ESCRITA

[ESCRIURE]

7. Figures retòriques en la publicitat visual audiovisual La publicitat visual (textos gràfics, cartells, tanques publicitàries, etc.) utiliza elements icònics i llenguatge escrit que poden contenir, entre d’altres, les següents figures retòriques pròpies de la llengua literària.

• Figures de repetició (al·literació, perífrasi, polisíndeton, acumulació, al·lusions icòniques…).

• Figures de supressió (el·lipsi, asíndeton...).

• Trops (metàfora, sinestèsia, metonímia…).

• Jocs de la lògica (personificació, hipèrbole, antítesi, paradoxa, ironia, doble sentit o dilogia, oxímoron…).

La publicitat audiovisual utilitza, a més, l’efecte sonor de la música, que aporta gran part de la càrrega emocional que es transmet.

8. Imatges en moviment Enfront de la imatge fixa de la fotografia o el cartell, la televisió i el cinema ens mostren les imatges en moviment. Es tracta d’una il·lusió òptica, ja que, en realitat, és una successió de fotogrames (fotografies enquadrades) per segon, que donen lloc al pla i a la seqüència.

Per donar la sensació de moviment, la càmera té el seu llenguatge propi: pot gravar de forma panoràmica (gira sobre el seu eix), fent tràveling (imita el moviment humà), escombratge (moviment ràpid), amb zoom (apropant i allunyant la imatge), etc.

El muntatge de les imatges gravades es pot realitzar de manera lineal (ràcord) o bé ometent-ne moltes perquè l’espectador les construeixi seguint la seva imaginació (el·lipsi).

A més a més del cinema i la televisió, el videoclip musical és una de les manifestacions més importants de la cultura audiovisual contemporània. És una barreja d’imatges, música i llenguatge verbal, tractats de manera electrònica, que inclou sovint la manipulació digital.

A banda del seu caràcter artístic, el videoclip té una finalitat comercial, ja que promociona un producte musical, però també difon una estètica i una manera d’entendre el món.

El videoclip utilitza generalment la descripció i la narració per donar forma als continguts musicals que vol proporcionar.

ACTIVITATS 12 Identifica en les imatges que es reprodueixen en aquesta pàgina alguna d’aquestes figures retòriques i explica per

què: hipèrbole, símil, reduplicació i paradoxa.

13 Busca a Internet el videoclip musical Thriller, de Michael Jackson, i fes les activitats següents: a Quina història ex-

plica? b Descriu els personatges. A quin grup o a quina tribu urbana pertanyen? c Indica els elements musicals, verbals i de dansa que més t’han cridat l’atenció. d Explica la influència del cinema en l’argument d’aquest videoclip. e Què s’hi anuncia? f Valora aquest videoclip. g Identifica en aquest videoclip la càmera panoràmica, l’escombratge, el zoom i l’el·lipsi.

[105]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 106

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

!

No es pot suprimir la conjunció que

[GRAMÀTICA]

1. Oració subordinada substantiva És aquella que equival a un substantiu i, per tant, tota l’oració fa les funcions sintàctiques pròpies d’un nom (subjecte, CD, CRV...).

fa de nexe subordinant en les subor-

A partir d’ara faré la meva voluntat. (oració simple)

dinades substantives completives:

SN = CD

*Preguem retornin l’envàs.

A partir d’ara faré que es compleixi la meva voluntat.

Preguem que retornin l’envàs.

A partir d’ara faré complir la meva voluntat.

Em pregunto

si es complirà la meva voluntat.

A partir d’ara faré el que vulgui.

això és bàsic!

La conjunció que no pot portar cap preposició al seu davant: • CRV Ell s’acostuma a tot.

Ell s’acostuma que li facin tot.

1.1 Quins tipus hi ha?

Com s’acaba de veure en els exemples anteriors, hi ha diversos tipus d’oracions substantives segons l’estructura que presenten: substantiva completiva

• CN Té molt d’interès en allò.

Té molt d’interès que ho facin.

• CAdj Estem contents dels seus èxits.

Estem contents que ho hagi fet.

[faré que es compleixi]

estructura: nexe subordinant que + proposició subjecte: M’agrada que reaccionin de manera positiva.

CD: Tots sabem que ho faràs molt bé.

Atribut: La solució és que tothom torni al lloc d’origen.

CRV: Ella es queixava que no li feien cas.

CN: No tinguis por que el jutge no accepti les proves.

CAdj: Les mares estan segures que els fills tornaran.

ACTIVITATS 1 Substitueix el SN subratllat per una oració subordi-

nada substantiva completiva. a Encara avui tots els menbres de la família esperem el teu retorn. b Després de mesos de pèrdues, la pujada de la borsa agradà als inversors. c La nostra preocupació és la millora dels equipaments culturals del barri. d Els proveïdors li han assegurat el manteniment del preu durant tota la temporada. e Els pacients ingressats sempre tenen ganes de les visites dels seus familiars. f Amb tota seguretat us interessa sobretot la meva puntualitat. g La noia està convençuda de la meva innocència. h Acostumeu-los a la utilització d’aquell material.

2 Quina funció sintàctica fan les oracions subordinades

de l’activitat anterior dins de l’oració principal?

[106]

3 Substitueix la subordinada substantiva completiva sub-

ratllada per un SN equivalent. A continuació, indica’n la funció sintàctica. a Des que eres ben petit no m’agrada que siguis tan groller! b Els seus amics estan segurs que ella triomfarà en els negocis. c El comptable ens informà que calia pagar les factures pendents. d El problema més urgent era que ell s’havia posat tossut. e Els sindicats de treballadors van denunciar que s’havien incomplert els acords. f Tenim la sensació que en certa manera hem fracassat. g De debò que no et vas adonar que ells es burlaven de tu descaradament? f Fou molt important per a nosaltres que ella es preparés intensament.

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 107

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA mot que

això és bàsic!

subordinades substantives completives

subordinades adjectives

És una conjunció, fa de nexe subordinant i no es refereix a cap paraula de l’oració principal.

És un pronom relatiu, simultàniament fa de nexe subordinant i una funció dins de la principal. Es refereix a un mot de la principal, l’antecedent.

M’han demanat que no ho digui de moment.

La petició que m’heu fet serà escoltada.

substantiva d’infinitiu

[GRAMÀTICA]

L’infinitiu només pot portar les preposicions a o de al seu davant: • CRV L’amenaça amb un càstig.

L’amenaça de castigar-lo.

Confio en ell.

Confio a arribar abans que tu.

• CN Té molt d’interès en allò.

Té molt d’interès a fer allò.

[faré complir]

estructura: (preposició) + infinitiu + (complements de l’infinitiu) subjecte: Pensar coses positives és la millor medecina.

CD: La nena ha decidit (de) vestir-se tota sola.

Atribut: La seva intenció és evitar-ho.

CRV: Ja et penedeixes d’haver-ho fet?

CN: Des de petit té el desig de volar.

CAdj: Els nuvis estan encantats de convidar-vos al seu casament.

CAdv: Estem lluny de conèixer tota la veritat.

te’n recordes? substantiva interrogativa

[em pregunto si es complirà] Mots interrogatius:

total: conjunció si + proposició interrogativa indirecta

quin, quina, quins, quines

estructura: parcial: mot interrogatiu + proposició interrogativa indirecta

què

total: Li va preguntar si ella havia escrit les dades.

quan on

CD:

com

parcial: Voldria saber quins complements hi surten.

qui

quant

ACTIVITATS 4 Encercla la categoria gramatical del nexe subordinant

segons si és conjunció (C) o pronom relatiu (P). a El paisatge que descriu és bonic. b No sabies que arribava demà? c La dona crida que hi ha foc! d La dona que crida avisa del foc. e Tothom comptava que vindries. f La roba que comprà no és cara. g Truca’m el dia que vulguis. h M’emociona que hi hagis pensat. i És una emoció que es contagia. j Quan han decidit que no es fa? k Avui he sabut que ho celebrarem. l Jo prepararé la celebració que es farà. m L’any que ve acabarà els estudis. n Van dir als veïns que paguessin.

C C C C C C C C C C C C C C

P P P P P P P P P P P P P P

5 Quina funció sintàctica fan les oracions d’infinitiu?

a b c d e f

Nena, pensa a apagar els llums de l’habitació!

No és bo passar tantes estones sol.

La teva intenció de voltar món et sortirà cara.

Els amics sabran recompensar els teus esforços.

Estem molt contents de rebre-us a casa nostra!

La millor solució era deixar-ho córrer.

6 Converteix les preguntes directes en indirectes.

a b c d e f g

On vivia el teu oncle?

Farà fred demà?

Qui ho ha fet, això?

T’agradaria venir?

Hi ha llet a la nevera?

Quan es va acabar?

Què ha passat?

(Ell pregunta...)

(Pregunta-li...)

(Vull saber...)

(Em pregunto...)

(Et pregunto) (Voldria saber...)

(Ens preguntem...)

[107]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 108

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA substantiva de relatiu

això és bàsic!

[GRAMÀTICA]

[faré el que vulgui]

estructura: (preposició) + (determinant) + proposició amb pronom relatiu A les substantives de relatiu, l’antecedent del pronom relatiu no hi és, sinó que se sobreentén:

subjecte: Qui fa les coses bé no perd temps en repeticions.

CD: Els jugadors diran públicament el que convé més a l’equip.

CI: Es donaren les ordres oportunes a qui les havia d’obeir.

Atribut: Aquella candidata era qui reunia totes les condicions.

CRV: De debò que no penses gens en el que va passar l’altre dia?

CN: Des de l’accident té por del que sent a les carreteres.

CAdj: Alguns nois poc madurs no són conscients del que fan.

qui = (la persona) que el que = (les coses) que

PROPOSICIONS AMB PRONOM RELATIU subordinades adjectives

subordinades substantives de relatiu

Hi ha un antecedent explícit.

No hi ha antecedent explícit.

El pronom relatiu fa una funció a la subordinada.

El pronom relatiu fa una funció a la subordinada.

Tota la subordinada fa de CN de l’antecedent.

Tota la subordinada fa de subjecte, CD, CI, Atr...

nte-

evi-

xin:

Tothom segueix els consells que són útils.

CD Subjecte CN

Tothom segueix el que és útil.

Subjecte CD

ACTIVITATS 7 Encercla el nexe subordinant (o l’infinitiu) i classifica

les següents subordinades substantives. a b c d e f g h

Ella ja sabia que calia ser espavilada.

Ella ja sabia on aniria a parar.

Ella ja sabia espavilar-se en aquell món.

Ella ja sabia el que es trobaria.

M’interessa comprovar les dades.

M’interessa que algú comprovi les dades.

M’interessa el que diu la comprovació de dades.

M’interessa què diu la comprovació de dades.

b Sobretot recorda’t de l’aniversari del teu germà! (felicitar-lo) / (que demà és el seu aniversari) c El viatger es va exposar a un gran perill. (perdre’s al desert) / (que perillés l’expedició) 9 Respon les preguntes sobre l’activitat anterior.

a Quines oracions són simples i quines són compostes? b De quin tipus són les oracions subordinades? c Quina funció sintàctica fan dins de la principal les oracions que són subordinades?

8 Substitueix el sintagma subratllat pel que està entre

parèntesis i fes els canvis convenients.

10 Subratlla el pronom relatiu de les oracions, i classifica-

les en subordinades adjectives o substantives de relatiu. exemple:

confia en tothom (tenir sort) confia a tenir sort (que tindrà sort) confia que tindrà sort

a La majoria estem d’acord amb aquestes idees. (defensar-ho) / (que ho defensarem) [108]

a b c d e

Es va enamorar d’una persona que no li convenia.

Ara veig el que estaves preparant el mes passat.

Es va enamorar de qui no li convenia.

Sí, et puc dir el llibre que estic llegint.

Ara veig les activitats que havies estat preparant durant l’última setmana. f Sí, et puc dir el que estic llegint últimament.

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 109

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

2. L’estil directe i l’estil indirecte estil directe

estil indirecte

El noi va dir: «Me n’aniré d’aquí tan aviat com pugui».

El noi va dir que se n’aniria d’allí tan aviat com pogués.

[GRAMÀTICA]

això és bàsic!

A més del verb dir, hi ha altres verbs introductoris: afegir preguntar replicar insistir

explicar contestar confessar ordenar...

2.1 Estil directe L’emissor reprodueix de manera literal el que diu un altre parlant. darrere de dos punts

La noia digué: «No patiu per mi».

entre cometes

«No patiu per mi», digué la noia.

entre guions

–No patiu per mi –digué la noia.

2.2 Estil indirecte L’emissor interpreta des del seu punt de vista les paraules d’un altre parlant. Es manté el contingut, però no la forma, ja que hi pot haver transformacions gramaticals. L’oració en estil directe es convertirà en una subordinada substantiva completiva o interrogativa.

Ell digué: «Avui no plou». → Ell digué que aquell mateix dia no plovia. sub. substantiva completiva (CD)

Ell preguntà: «Quan vindràs?» → Ell preguntà quan vindria. sub. substantiva interrogativa (CD)

2.3 Pas de l’estil directe a l’estil indirecte present d’indicatiu «Em sento trist»

imperfet d’indicatiu Va dir que se sentia trist.

pronoms 1a i 2a persones

pronoms 3a persona

present de subjuntiu «Tant de bo vingui!»

imperfet de subjuntiu Afegí que tant de bo vingués.

meu... / teu...

seu...

perfet d’indicatiu «He estat cuiner.»

plusquamperfet d’indicatiu Digué que havia estat cuiner.

aquest

aquell...

això

allò

imperfet de subjuntiu «Tant de bo fos .»

plusquamperfet de subjuntiu Afegí que tant de bo hagués estat cert.

avui

aquell mateix dia

passat simple o perifràstic «Arribà al pis.»

plusquamperfet d’indicatiu Va confessar que havia arribat al pis.

ahir

el dia anterior

futur «Demà no plourà.»

condicional Va predir que l’endemà no plouria.

demà

l’endemà

imperatiu «Nena, salta!»

imperfet de subjuntiu Va ordenar a la nena que saltés.

[109]

ue

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 110

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

3. Quadre resum nexe subordinant

funció sintàctica

substantiva completiva

conjunció que sense preposició

subjecte, CD, atribut, CRV, CN, CAdj

Ell insisteix que ho farà.

substantiva d’infinitiu

no hi ha nexe subordinant: se la reconeix per l’infinitiu

subjecte, CD, atribut, CRV, CN, CAdj, CAdv

Ser optimista t’ajudarà.

substantiva interrogativa

conjunció si (total) mot interrogatiu (parcial)

CD

substantiva de relatiu

un pronom relatiu sense antecedent (amb funció pròpia)

subjecte, CD, CI, atribut, CRV, CN, CAdj

nom

exemple

CRV

subjecte

Li va preguntar si vindria.

CD

Dono la raó a qui la té.

CI

ACTIVITATS 11 Escriu en estil indirecte les oracions següents.

a b c d e f g h

«Ahir va saltar l’alarma.» (Ella va informar...)

«Seré aquí amb el meu pare.» (Ell va dir...)

«Agafa el paraigua!» (El noi em va ordenar…)

«Jo m’hi considero.» (La noia digué...)

«He fet aquest pastís.» (La mare va afegir...)

«No vull que vingui.» (El pare va manifestar...)

«Demà ho sabràs tot.» (Ell va dir a ella…)

«Per què no pot ser avui?» (Ella preguntà...)

12 Fes les activitats relacionades amb els eslògans d’a-

questa campanya publicitària.

13 Subratlla les oracions subordinades substantives i

classifica-les. a b c d e f g h i j

Sempre es burlava dels que queien a terra.

El meu consell és que acabis els estudis superiors.

Des de quan tens l’afició de col·leccionar segells?

No sé què es deuen dir a casa seva!

Ajudar-la era el meu principal objectiu.

Estem molt orgullosos del que has aconseguit.

Tot el grup coincidia que la situació milloraria.

Pregunta-li si ha fet el màxim esforç.

Donaré les gràcies a qui s’ho hagi merescut. Érem lluny d’imaginar el final del relat.

14 Quina funció sintàctica fan les subordinades subs-

tantives de l’activitat anterior dins de la principal?

15 Substitueix el SN subratllat per una subordinada

substantiva del tipus que se’t demana. a b c d a Les dues preguntes del cartell («Estàs enganxat a un llibre?» / «Quin és el llibre que més t’ha agradat, emocionat o impactat?»), són del mateix tipus? Explica-ho breument. b Passa aquestes preguntes en estil directe a l’estil indirecte: (En primer lloc el text del cartell em pregunta... / A sota, amb lletra més petita, em pregunta...). c Acaba l’oració: Finalment, hi ha una ordre («Recomana’ns un títol») que consisteix a...

[110]

No sabíem els teus plans. (Subst. interrogativa) L’han amenaçat amb l’expulsió. (Subst. d’infinitiu) No accedirà a la vostra demanda. (Subst. de relatiu) Tots volen el retorn del mestre. (Subst. completiva)

16 Corregeix les preposicions que estan malament en

les oracions subordinades substantives següents. a b c d e f g

Es va acostumar a que li donessin tot fet.

He de pensar en telefonar a l’oficina de correus.

Per què es queixa de que anaven contra ell?

Es conformava amb parlar-hi una estona.

L’activitat consisteix en que trobin els errors.

N’hi ha prou amb que ho reconeguis!

Tinc poc interès en acabar aquesta conversa.

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 111

5

ANALIZA TUS COMPETENCIAS

VINGA, DONCS: A ANALITZAR!

Com s’analitza una oració composta de subordinada substantiva?

te’n recordes?

1. Localitza i subratlla els verbs en forma personal.

Hi ha perífrasis verbals que porten infinitiu, s’analitzen com si fossin un sol verb:

Tant el verb conjugat de l’oració principal com el de la subordinada (conjugat o infinitiu) duen els seus propis complements.

M’agrada molt que et dediquis al teatre.

V

(unitat 2, pàgina 137) • • • • • • • • •

Ella insistia a pagar-ho.

V

V

V (inf.)

2. Identifica el nexe subordinant (si n’hi ha) i distingeix els verbs.

El verb subordinat va després de la conjunció que (completives), del pronom relatiu (substantives de relatiu) o de la conjunció si/mot interrogatiu (interrogatives). No hi ha nexe a les d’infinitiu.

M’agrada molt que et dediquis al teatre.

V principal

Comença a treballar Es posarà a ballar Hem de tornar Cal respirar Tornaràs a intentar Deuran arribar Volia estudiar Podríeu venir Acabaven de marxar

El que fas és interessant.

V

V

V principal

3. Analitza sintàcticament l’oració principal. És una proposició incompleta perquè la subordinada hi fa una funció.

M’agrada molt...

CI

V

CCQ

SV predicat

Ella insistia...

N

…és interessant

V

V

SN subj. SV predicat

Atr SV predicat

4. Analitza sintàcticament la subordinada.

En el cas del pronom de la substantiva de relatiu, caldrà fer el següent: 1. Es posa un antecedent entre parèntesis: (la cosa) que (tu) fas...

2. S’ordena la proposició, si cal: (tu) fas (la cosa).

3. Es mira la funció sintàctica: el pronom relatiu fa de CD.

això és bàsic!

5. Classifica les proposicions (modalitat i tipus de predicat).

Cal anar amb compte amb les preposicions:

M’agrada molt que et dediquis al teatre:

Ella insistia en aquell tema.

principal: oració enunciativa afirmativa, predicativa, activa, intransitiva. subordinada: oració enunciativa afirmativa, predicativa, activa, intransitiv

CRV

Ella insistia a pagar-ho. sub. substantiva d’infinitiu: CRV

6. Representa gràficament l’oració composta.

M ’ agrada molt que et dediquis CI

V

SV predicat

CCQ

nexe sub.

al teatre.

El que

fas

CRV

nexe sub. CD

V

V SV predicat

SV predicat

sub. substantiva completiva

sub. subs. relatiu

SN subjecte

SN subjecte

oració composta de subordinada substantiva

és

interessant.

V

Atr

SN predicat

oració composta de sub. substantiva

[111]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 112

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

ACTIVITATS FINALS Identificació de la funció sintàctica del pronom relatiu o l’oració subordinada

Anàlisi sintàctica d’oracions 17 Analitza sintàcticament les oracions següents.

a Els nens més espavilats de la classe de seguida s’adonaren que havien d’actuar ràpidament. b Tots els meus nebots em diuen el que els he de regalar pel seu aniversari. c Qualsevol pot preguntar a la presidenta de l’entitat si aquest any hi ha hagut beneficis. d La millor solució era lliurar els premis als guanyadors aquella mateixa nit. e Qui s’aixequi més aviat disposarà de més hores. f L’acusat desitjava vivament que el jurat popular no el declarés culpable del delicte.

Distinció d’oracions compostes 18 Classifica les oracions següents en juxtaposades, co-

ordinades, principal-subordinada adjectiva o principal-subordinada substantiva. a b c d e

Tothom li va suplicar que ho tingués en compte.

El conflicte s’acabà aviat: tots estaven contents.

El conflicte del qual parles suposà un trasbals.

Soparàs a casa o sortiràs amb els amics?

Li van respectar el desig de parlar-hi.

Conversió d’oracions subordinades substantives en substantius

La gent demana que es rebaixi el preu dels pisos.

Et vas adonar que ella era present a la sala?

El seu gran desig era viatjar a Austràlia.

Tinc por que em vingui un nou mareig.

Abolir l’esclavitud va ser un gran encert.

Distinció entre la conjunció que i el pronom relatiu que 20 El mot destacat, és conjunció (C) o pronom relatiu (P)?

a b c d e f g h [112]

M’indigna que em menteixin.

Les mentides que dius fan mal.

La filla pensa que allò serà fàcil.

Les idees que té la filla són bones.

Estic segura que al final vindrà.

Ho va dir a la noia que va arribar.

Va dir a la noia que no era tard.

Allò succeí l’any que es va casar.

sintàctica que fa el pronom relatiu dins de la subordinada o de l’oració subordinada substantiva completiva sencera dins de la principal.

Localització d’oracions d’infinitiu 22 Els infinitius de les oracions, formen part d’un verb

perifràstic, d’una perífrasi verbal o són el verb d’una subordinada substantiva d’infinitiu? a b c d e f g h

Ens hem acostumat a viure al poble.

Ara tornarà a viure al poble.

Va viure al poble tota la seva vida.

Viure al poble té molts avantatges.

Per què no vols viure al poble?

Tinc moltes ganes de viure al poble.

Hauríem de viure al poble una temporada.

Sempre aconsello viure al poble.

Identificació de la funció sintàctica de l’oració subordinada substantiva d’infinitiu 23 Digues la funció sintàctica de l’oració subordinada

substantiva d’infinitiu en el cas de les oracions de l’activitat anterior.

Classificació d’oracions subordinades substantives

19 Escriu un SN per a cada oració subordinada.

a b c d e

21 En les oracions de l’activitat anterior, indica la funció

C C C C C C C C

P P P P P P P P

24 Encercla el nexe subordinant (o l’infinitiu) i classifica

les següents subordinades substantives. a Molta gent desconeix el que li passarà. b No vols saber què succeirà en el futur? c Ell decidí canviar les clàusules del contracte de tipus temporal. d Ell decidí que faria un nou intent. e Ell decidí quina persona es quedaria a l’empresa fins a final de mes. f Ell decidí el que calia fer en aquell moment. g No m’importa el que puguis pensar. h No m’importa reconèixer la meva inferioritat. i No m’importa qui ha dit aquella bestiesa! j No m’importa que vinguis més d’un dia. k Molta gent desconeix que ha tancat aquella botiga de la cantonada. l Des d’ahir esperem saber tota la veritat.

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 113

5

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

[GRAMÀTICA]

ACTIVITATS FINALS Correcció de preposicions en les oracions subordinades substantives

Distinció entre subordinades adjectives i subordinades substantives de relatiu

25 Corregeix les preposicions en les oracions subordi-

28 Classifica les subordinades en adjectives o substan-

nades substantives següents, si cal.

tives de relatiu.

a b c d

a Transmetré la notícia a qui la vulgui sentir. b Encara no sé els estudis que ell ha començat. c El que ha començat malament no pot acabar bé de cap manera. d Qui menja sopes se les pensa totes. e Els clients que mengen al restaurant són fidels. f La senyora a qui vaig donar el rebut se n’oblidà. g Estic tipa de les històries que m’explica. h Estic tipa del que m’explica!

e f g h

No estic d’acord amb pagar aquesta quantitat.

Fixa’t en que ells van escoltar-te atentament.

Limita’t a fer les feines demanades!

Tots ens hem beneficiat de que hi col·laboressis amablement.

Alguna vegada t’has penedit d’haver vingut?

Es va negar a que li fessin un homenatge.

L’atleta confia en guanyar la cursa.

Sovint l’amenaça amb que no li pagarà res.

Redacció de subordinades substantives interrogatives

Localització de subordinades substantives

26 Relaciona cada proposició principal amb la proposi-

29 Respon les preguntes sobre les oracions compostes

ció interrogativa adequada. a b c d e f g h

A la botiga de queviures la clienta preguntà...

Nen, pregunta al tutor...

Tots els actors del grup es pregunten...

La infermera voldria saber...

L’àvia va preguntar a la néta...

Tots els periodistes ignoren...

L’autor del poema es preguntava..

L’encarregat del far desconeixia...

1 2 3 4 5 6 7 8

...quan ha de posar les injeccions als malalts. ...qui farà finalment la roda de premsa. ...a quina hora podríem tenir una reunió. ...si algun vaixell s’apropava a la costa. ...si tenien llaunes d’espàrrecs. ...què expressaria millor els seus sentiments. ...si l’aniria a veure aviat a casa seva. ...on estrenaran l’obra de teatre.

Conversió de l’estil directe a l’estil indirecte 27 Escriu en estil indirecte les oracions següents.

a b c d e f g h

«Demà em diran el resultat.» (Ella informà...)

«Menjaré aquí cada dia.» (Ell va dir...)

«Parla amb mi!» (El noi em va suplicar…)

«Jo me’n sento responsable.» (La noia digué...)

«Avui he fet un negoci.» (La dona va afegir...)

«No tinc cap problema.» (L’home manifestà...)

«Ahir morí la meva mare.» (Ell va dir a ella…)

«Com deu ser aquesta noia?» (Ella preguntà…)

d’aquest text literari.

Ell li va dir que tenia tota la raó.

–Ja començava a tenir por que no tornés mai més. La gent deia que pensava anar-se’n definitivament per Sant Miquel, però espero que no sigui cert. [...] Suposo que ja ho deu haver sentit.

Jane Austen, Orgull i prejudici

a Quantes oracions compostes de subordinada substantiva hi ha en el text? Escriu-les. b Quin tipus de subordinada substantiva són? c Quina funció sintàctica fan les subordinades dins de l’oració principal? d Hi ha oracions juxtaposades o coordinades?

Identificació de subordinades substantives 30 Relaciona les oracions compostes de subordinada

substantiva amb el tipus de subordinada substantiva que inclou. a b c d

Tothom volia saber si ell firmaria autògrafs.

Des de petita m’ha agradat dibuixar paisatges.

No tens moltes ganes que arribi aquell dia?

Ja no em recordo del que he de portar a la festa d’aniversari.

1 2 3 4

subordinada substantiva completiva (CN) subordinada substantiva d’infinitiu (subjecte) subordinada substantiva interrogativa (CD) subordinada substantiva de relatiu (CRV) [113]

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 114

PROJECTE TAC

RUTA LITERÀRIA AMB AUDIOGUIA Conèixer el programari que farem servir

Podeu descarregar el programa Audacity des de la pàgina www.softcatala.org/wiki/Rebost: Audacity També podeu consultar la web http://audacity.sourceforge.net/.

Des d’allà accedireu al programa i, a més, podreu llegir un tutorial i obtenir ajuda. Trobareu un altre tutorial molt útil, i en català, a la pàgina http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/materials/guia.pdf.

1. Què és Audacity?

Un cop ja hàgiu redactat el guió de la vostra guia, caldrà fer-ne l’enregistrament i, després, editar-lo.

Audacity és un programa lliure que permet editar i enregistrar àudio digitalment i d’una manera molt senzilla.

Amb Audacity podreu: • • • • • •

Fer gravacions en directe.

Editar fitxers d’àudio.

Treballar amb diferents sons (tallar, copiar, barrejar...).

Fer canvis en la velocitat de la gravació.

Incorporar efectes als vostres enregistraments.

I fer servir moltes més aplicacions.

El primer pas serà descarregar el programa al vostre ordinador (en el requadre que teniu al costat us donem instruccions de com fer-ho).

Un cop hàgiu descarregat el programa, la primera vegada que l’executeu s’obrirà una finestra com la que us mostrem tot seguit. reproduir

aturar

enregistrar

pausa

volum de reproducció

volum de gravació

2. Fer una gravació amb Audacity Com deveu haver observat, Audacity és un programa molt intuïtiu. Així, per fer l’enregistrament del vostre text, només haureu de prémer el botó vermell (enregistrar). Un cop hàgiu acabat l’enregistrament, heu de prémer el botó groc (aturar).

Fixeu-vos com a la part inferior dels botons han aparegut una o diverses bandes blaves amb diferents mides i intensitats. Aquesta banda representa la vostra gravació.

aturar

[114]

enregistrar

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 115

5

COMPETÈNCIES A PUNT! 1 Clica l’enllaç per entrar a la web de la Biblioteca de Catalunya.

2 Desplega la pastilla «Coneix-nos» i clica «Vídeos de la BC».

3 Mira el vídeo «L’edifici de l’hospital, ara Biblioteca de Catalunya».

1 El missatge audiovisual que inclou el vídeo de la Bi-

7 Entre les dues intervencions de la directora de la bi-

blioteca de Catalunya té una part sonora i una part visual. Què predomina en cadascuna?

blioteca s’expliquen els problemes econòmics que va patir l’hospital. Com es van solucionar?

2 A la part sonora del missatge també hi ha un signe

no verbal: quin és?

3 A la part visual del missatge també hi ha signes ver-

bals. Completa els quadres. a Al començament del vídeo es veu una placa on hi ha escrit...

b Quan no parla la veu en off, a la part inferior uns signes no verbals ens diuen la identitat de la persona que apareix en pantalla...

4 Quin tipus d’imatges constitueixen la part visual del

8 Relaciona les dates amb els fets ocorreguts:

a 1833 b 1907 c 1936-1939

1 Fundació de la biblioteca 2 Trasllat de l’arxiu a l’hospital 3 Fi del monopoli teatral

9 Subratlla les proposicions subordinades substantives

i digues de quin tipus són: a (Parlant de Gaudí) ...i, quan el van reconèixer li van recomanar de traslladar-se a una clínica. b ...va aconseguir que Felip II li concedís el privilegi de l’exclusivitat de les representacions teatrals de la ciutat. Això significava que totes les companyies que actuessin a Barcelona ho havien de fer en el teatre que tenia l’hospital al final de la Rambla.

missatge? Què s’hi veu?

10 Quina funció sintàctica fan les tres oracions subordi5 Respon les preguntes sobre la primera part del mis-

nades substantives de l’activitat anterior?

satge, abans que intervingui la directora. a Quin és el nombre aproximat d’exemplars? b Com es deia l’hospital en el qual ara hi ha la Biblioteca de Catalunya? c En quin segle es va produir la fundació d’aquest hospital?

11 Al paràgraf b de l’activitat 9 també hi ha dues propo-

sicions subordinades adjectives. a Digues fins on arriba cadascuna d’elles. b Escriu l’antecedent dels dos pronoms relatius. c Quina funció sintàctica fa cada pronom relatiu a dins de la subordinada adjectiva?

6 La directora del la biblioteca apareix en dues oca-

sions: a Indica les dues personalitats històriques que van ser ateses a l’antic hospital i l’any en què això va succeir. b Resumeix amb les teves paraules el trasllat de la biblioteca i els fets ocorreguts durant i després de la Guerra Civil.

12 Indica la relació (juxtaposició, coordinació o subordi-

nació) que hi ha entre les proposicions: Actualment l’antic recinte hospitalari s’ha convertit en un espai on la cultura, l’art i la ciència conflueixen i hi trobem un lloc d’acollida en expansió constant.

[115]