Cultura clàssica llatí 2016

ESO / BATXILLERAT

EDICIÓ EN CATALÀ

2016 2017

A R U T L / CU SSICA À L C Í T A L L

ÍNDEX ESO Cultura clàssica Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6 7

8-9

10 11

12

13

Llatí Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

BATXILLERAT Llatí Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

14-15

16

17

18-20

LITERATURA Lectures recomanades

21

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

22-23

2

LLATÍ Agripina la Mayor 14 a. C. — 33 d. C

LLATÍ 2

BATXILLERAT

LLATÍ I

Í T A L L A R U T CUL SSICA CLÀ CULTURA CLÀSSICA 4

ecasals.cat/llatieso

ESO

ESO ESO

ESO

BATXILLERAT Néta d’August i esposa de Germànic, a qui va acompanyar en les seves nombroses campanyes militars.

Va arribar a prendre les regnes de l’exèrcit en absència del seu marit, i va evitar així un atac de pànic que hauria minat la moral dels legionaris romans, ja que corria el fals rumor que els romans havien estat derrotats a la frontera del Rin. Es va enfrontar a l’emperador de Roma mateix, Tiberi, després d’acusar-lo de la sospitosa mort del seu marit. Agripina va pagar aquesta gosadia amb el desterrament a l’illa de Pandatària, on va morir de fam.

ecasals.cat/llati2ba

2 Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

M. Duran G. Martínez F. Llorens Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

Martí Duran

4

4

NOVETATS PER AL CURS 2016-2017

Martí Duran

3

ESO CULTURA CLÀSSICA

CLAUS DEL PROJECTE

1 En el llibre de segon cicle el contingut s’estructura en blocs temàtics.

En el llibre de primer cicle el contingut parteix i s’estructura a partir de tres ciutats i la seva manera de viure: Atenes, Roma i Mèrida.

Emplaçaments reals que reproduïm visualment (maquetes, vídeos, imatges, mapes) per fer de la cultura clàssica, tan llunyana en el temps, una realitat present i amb petjades visibles en la nostra actualitat.

Atenes

Grècia

El mite de Teseu

L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensives i religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’or i marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.

A l’època de Teseu, el primer rei mític d’Atenes, la ciutat havia d’oferir a Minos, rei de Creta, set nois i set noies cada nou anys; en arribar a l’illa, els joves eren lliurats al Minotaure, un terrible toro que estava tancat en un laberint. Quan Teseu va anar a Creta, la filla del rei, Ariadna, li va donar un cabdell de fil, indicant-li que l’anés desfent a mesura que s’endinsés al laberint. Teseu va arribar a la cambra del monstre i el va matar; després, seguint el fil, va aconseguir sortir del laberint.

A totes les ciutats gregues hi havia temples. Al nord-est de l’àgora d’Atenes, per exemple, hi havia el d’Hefest.

El Pnyx era un turó rocós on es reunia l’ekklesia o assemblea del poble atenès.

ACTIVITATS cd

Mira aquesta reconstrucció d’Atenes.

• Identifica-hi el Partenó, l’Erectèon i els Propileus.

• Fes una fitxa per a cada edifici que inclogui: – Anys de construcció.

– Arquitectes i artistes que hi van intervenir.

– Funció que exercia.

L’àgora o plaça pública: originàriament era la plaça on es reunia l’assemblea de ciutadans. En època clàssica era el lloc de mercat (emporion) al voltant del qual s’instal·laven les botigues.

Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobaven a l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.

El buleuteri era l’edifici on es reunia la bulé, el consell que preparava les lleis.

Història La democràcia atenesa

Atenes al segle v aC. Les guerres mèdiques

Pèricles

Les guerres del Peloponès

Atenes va consolidar la democràcia per mitjà d’un llarg procés, que va començar amb Soló (638 – 558 aC aproximadament). Aquest legislador va crear l’ekklesia, una assemblea on participaven tots els ciutadans de la polis –a excepció de la classe més humil– i on es prenien les decisions per al govern de la ciutat. També va crear la bulé, un consell més reduït que preparava les sessions de l’ekklesia i controlava els magistrats.

A la batalla de Marató (490 aC), els atenesos van vèncer i expulsar els perses, que havien intentat assetjar Atenes. Alguns anys més tard, el rei persa Xerxes I va tornar a atacar Atenes. Els atenesos van salvar la vida perquè s’havien refugiat a Salamina, però la ciutat va ser destruïda. Capitanejats per Temístocles, els atenesos van aconseguir vèncer finalment els perses a la batalla de Salamina (480 aC), i reconstruir la ciutat. L'últim reducte de l'exèrcit persa va ser derrotat a la batalla de Platea l'any següent (479 aC).

L’edat d’or d’Atenes coincideix amb l’arribada al poder de Pèricles. Amb l’ajut del gran escultor Fídies, Pèricles va reconstruir els monuments de l’acròpolis que havien estat destruïts pels perses. Així van aparèixer el Partenó, els Propileus i l’Erectèon. El Partenó albergava una estàtua de la deessa Atena, de 25 metres d'alçada.

Després de vèncer els perses a les guerres mèdiques, Atenes va exercir un domini abusiu sobre les altres ciutats de la lliga de Delos. Per fer front a l’excessiu poder atenenc, Esparta va liderar la reacció de les altres polis i s’hi va enfrontar en les anomenades guerres del Peloponès (431-404 aC).

Sota Pèricles, Atenes es va convertir en la capital de la lliga de Delos (477 aC), una aliança antipersa que agrupava moltes ciutats del mar Egeu i que es va transformar en un imperi. Amb Pèricles, la democràcia atenesa va arribar al màxim esplendor: va donar plens poders a l’Assemblea i al Consell i va possibilitar que més ciutadans accedissin als càrrecs més alts.

La victòria va ser per Esparta, que va imposar a Atenes un govern anomenat dels Trenta Tirans. Aquest govern va perseguir ferotgement els partidaris de la democràcia, però va fracassar per la seva duresa i, després d’una guerra civil, el 403 aC, es va restaurar la democràcia.

Ara bé, tants anys de guerra van deixar tot Grècia empobrida i devastada.

Clístenes va reformar el sistema de Soló. Va introduir l’ostracisme per defensar la democràcia en cas de perill: mitjançant una votació, un ciutadà considerat perjudicial per a la democràcia era apartat durant deu anys de la vida pública.

6

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

Temístocles va fer construir la muralla que porta el seu nom i els anomenats «murs llargs», uns camins fortificats que unien Atenes amb el port marítim del Pireu.

7

4

Els jocs olímpics

Grècia

Els jocs olímpics se celebraven a Olímpia, en honor de El programa dels jocs olímpics Zeus. No només comprenien proves esportives, sinó Els atletes s’inscrivien un any abans de la seva participatambé concursos musicals i literaris. Se celebraven ció en els jocs i s’entrenaven al gimnàs des de la tardor cada quatre anys i hi participaven tots els grecs. La que precedia l’obertura dels jocs. creació oficial dels jocs es remunta a l’any 776 aC. • El primer dia se sacrificaven bous al temple de Zeus.

La treva sagrada Es feia una processó que encapçalaven els sacerdots, seguits dels atletes, els aurigues, els entrenadors i els Totes les ciutats gregues o colonitzades pels grecs parrepresentants de les ciutats gregues. Un cop arribats a ticipaven en aquestes competicions, que simbolitzaven l’estàtua de Zeus, s’agenollaven i juraven que lluitarien la unitat del món grec. lleialment.

Mentre duraven els jocs, se suspenien les guerres, amb Al vespre, s’oferia un sacrifici a Pèlops, l’altre fundala finalitat que els esportistes poguessin desplaçar-se dor llegendari dels jocs olímpics. La flama, encesa per a Olímpia per participar en els jocs i, després, tornar a noies joves verges, cremava durant els cinc dies que les seves ciutats en pau. duraven els jocs.

• El segon dia comprenia proves reservades als nens i als adolescents, que competien en la cursa a peu, la lluita i el pugilat.

Les cerimònies s'acabaven amb un sacrifici a Zeus. Es feia un gran festí amb músics que aplegava els atletes guanyadors, les seves famílies i els seus amics. Els herois tornaven a la seva pàtria en un carro arrossegat per quatre cavalls blancs. El campió era rebut triomfalment: rebia una pensió exempta d'impostos i a la seva ciutat es dreçava una estàtua amb la seva efígie en un lloc públic

• El tercer dia tenien lloc les proves reservades als adul • El quart dia tenien lloc les curses de carros (tirats per quatre cavalls, dos cavalls o dues mules), les curses amb cavall, el pentatló i la cursa amb armes.

• El cinquè dia estava dedicat a la cerimònia de cloenda.

El pentatló

La cerimònia de cloenda

Jove llançador de disc. Ceràmica del 500 aC. © Marie-Lan Nguyen/Wikimedia Commons.

La cloenda dels jocs comportava el lliurament de corones de fulles d’olivera tallades amb una falç d’or en el bosc sagrat, l’Altis. Segons la llegenda, aquesta olivera hauria estat plantada pel mateix Hèracles. Els atletes premiats rebien, a més, una cinta de llana vermella per als cabells i una palma, símbol de la victòria.

Era la disciplina més dura i alhora la més completa.

Contenia cinc proves: Llançament de disc: consistia a llançar una placa circular de metall, que alhora era el premi de la competició.

A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).

La palestra, lloc d’entrenament per a la boxa, salt de longitud i lluita lliure.

Llançament de javelina: arma tant de guerra com de cacera, la javelina tenia la mida de l’alçada d’un home.

Temple de Zeus, a l’àgora.

Salt de llargada: per fer-lo els atletes utilitzaven els halters, peces de pedra o de metall que els impulsaven en el salt.

Cursa a peu: a més de les curses que es feien durant els jocs, aquesta era una de les proves específiques del pentatló.

Lluita: consistia a fer caure tres vegades l’adversari.

ACTIVITATS cd Compara els jocs olímpics de l’Antiguitat amb els actuals buscant informació sobre aquestes qüestions:

• Quan es van restablir els jocs a l’època moderna? Qui ho va fer i per què?

El buleuteri era el lloc on es reunien els jutges, que vetllaven pel bon desenvolupament dels jocs.

• Què diu la resolució de l’ONU 48/11, de 25 d’octubre de 1993, sobre la treva olímpica?

• Saps si encara s’encén la flama en començar els jocs? On s’encén?

• Quant temps duren actualment uns jocs olímpics?

Duren més o menys que a Grècia?

L’heroon, on hi havia un altar dedicat a un heroi desconegut.

• Quines proves inclou el pentatló modern?

El Leonideu, amb un jardí aquàtic en forma de trèvol, on s’hostatjaven convidats distingits.

• Hi ha alguns jocs olímpics especials, com els que es feien el segon dia a Grècia?

16

17

2

3

Projecte molt visual: bona part del contingut es presenta a partir de maquetes, mapes i lectura d’imatges (tant fotogràfiques com audiovisuals).

Accent en l’enfocament competencial de l’aprenentatge, amb referències constants als elements de la cultura grecoromana que es vinculen amb l’actual en tots els àmbits de la vida i del saber.

Hispània

Alexandre el Gran

Grècia

península Aràbiga

IM

Persèpolis

P

èr

PE

RI

PE

RS

s

Susa

A

du

M

La posteritat Perfil d'Alexandre el Gran.

L’imperi d’Alexandre el Gran es mantenia sobretot gràcies a la seva poderosa personalitat. Un cop mort, el territori es va repartir entre els seus generals (els diàdocs), que van donar els seus noms a les diferents dinasties que van fundar (làgides, selèucides, etc.). Aquests reialmes formen un món que s’estén des de l’Indus fins a l’Àsia Menor, en el qual es desenvolupa una nova civilització grega, anomenada «hel·lenística».

La dinastia làgida es va acabar amb Cleòpatra, l’última reina d’Egipte.

10

s

lf

L’any 323 aC, Alexandre es preparava per dur a terme una expedició a Aràbia. L’expedició estava enllestida, però, afeblit per la malària i per les ferides rebudes al llarg de les seves nombroses batalles, va morir el 13 de juny del 323 aC, quan només tenia 33 anys.

s

Babilònia

go

El darrer any

spia

ÀFRICA

ate

ÀSIA

ri

i

Alexandria

EGIPTE

fr

Eu

A continuació, va arribar a l’Indus, amb la intenció de tocar els límits del món i dur a terme el somni de l’imperi universal. Tanmateix, va haver de tornar a Susa el 324, perquè l’exèrcit es va negar a continuar avançant.

Gaugamela 331 aC r iu

oracle de Zeus Ammó

Batalla important

riu T i g

mar Mediterran

Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits

sic

ÍNDIA

oig

El 331 va abandonar Egipte, va travessar el Tigris i l’Eufrates, més enllà del qual Darios III havia concentrat les seves tropes. Alexandre va vèncer els perses, es va apoderar de Babilònia i de Susa, i va cremar Persèpolis.

Alexandre es proclamarà hereu de Darios III, assassinat el 330 aC. Es va esforçar a fusionar la civilització grega i la persa, promovent la integració dels perses en l’exèrcit i afavorint els casaments entre els seus dignataris i noies joves de classe alta.

à r C

Gòrdion Atenes

El somni de l’imperi universal Alexandre va sotmetre el litoral siri i va entrar a Egipte.

Va ocupar la vall del Nil, va fundar Alexandria i després, endinsant-se en el desert, va buscar la confirmació del seu origen diví al temple d’Amon, a l’oasi de Siwa.

Issos 333 aC

rR ma

Alexandre va penetrar a les profunditats de l’imperi persa i, l’any 333, es va tornar a enfrontar amb el rei Darios III, a la plana d’Issos. L’exèrcit persa estava format per 100.000 homes i el grec, per 30.000. Amb tot, la victòria grega va ser fulminant.

mar Negra

Grànic 334 aC

ED ÒNIA

TS ACTIVITA

Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC

mar d’Aral

ma

Quan Filip II va ser assassinat l’any 336 aC, Alexandre el va succeir. Després de dominar les ciutats estat gregues, va reprendre el projecte de guerra contra Pèrsia.

AC

Alexandre s’endinsa en l’imperi persa Al començament de 334 aC, l’exèrcit del rei persa Darios III, molt superior en nombre, esperava els macedonis a la ribera del Grànic, un petit riu de Frígia. Allà Alexandre va obtenir una victòria que li va permetre apoderarse de l’Àsia Menor.

O PA

In

EUR

Alexandre va néixer el 356 aC. Era fill de Filip II de Macedònia. Dels 13 anys als 16 va tenir com a preceptor el filòsof grec Aristòtil, que li va inculcar l’amor a la saviesa: dormia amb un exemplar de la Ilíada sota el coixí.

riu

Deixeble d’Aristòtil

El nus gordià A Gòrdion, un oracle havia predit que dominaria Àsia aquell qui deslligués el nus d’un jou votiu que ningú podia desfer (el «nus gordià»). Alexandre el va tallar d’un sol cop d’espasa, al·legant que era igual tallar-lo que deslligar-lo.

El lema dels Reis Catòlics espanyols, «tanto monta, monta tanto», fa referència a aquesta equivalència. En la imatge veiem la representació del lema al Palau de l’Alfajería de Saragossa. S’hi pot observar el jou amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d’Alexandre el Gran.

í: ia del llat e la històr ntes sobr os en tes pregu Tenim text on aques el llatí?

37 Resp procedeix it en una llengua està escr uropeu? a De quina s textos de l’indoe o? lengua? a, a d’aquest cedeixen aquesta l s saber-h ula Itàlic es quin ha permè ngües pro la peníns 35 cl Digu mànica. Què t’ Quines lle parlaven a b s es ngüe aro, con llengua ro nes, i de cocid c Quines lle ca del llatí dones roma variedade de porllatí? n en l’èpo fis per a s é unha a, ou con orella més del s destaque sic? sts epita as coci con grelo

escriptor eix aque A O lacón eces tamén cachuchchourizos, patac l llatí clàs ortància té per a les ano, d Quins s: al) 19 cs Lleg de fin de e l’època de pregunte imp lacón (ás v las deste anim actual. (ou, antes caic? I en omlacón ar? Quina respon les s) e grelos dientes son o una fita adós i inc rà co, ou coste llatí vulg paas (cachelo r al seu pi romà amb ingre servi e Què és el omàniques? extremo a ou das enteir seus principais mil·liari aixecat, pe fúnebre que mort s) en cuco siguin O para un la edone ha ment llengües r caule máis abo (grelo ns que nabizas). s: Pacideia H t, aquest monu è no se separi en c anys 15 cf Com ües sego brotes do na aparencia é a dun s e, no ápice, pregunte mari elos, les lleng a-cin perqu le on os gr folla stes dos, parab Resp viure trent ores. A sú algunhas a per a tots sifica aque unida, va recen as fl so, do que saen de tomb II 3596 38 ca Clas es o no: amb el qual,d’harmonia. CIL s gro s ell là meno done cata d’aqu romàniqu a per les liç i plena as flores. bé i odiad ient del meu sen rus una vida fe àrab ctada pel tellte Spei obed dona respe ser una serva gallec eig herges se, als Beilaconvertir suec xinès ell es va i em va Jo era una sind aus T Vaig Hauptspei isa quan ctables. w. Knödel castellà en. Klöße italià no respe i una dona subm donar la llibertat hongarès B Klöße bz geliger Form, die als umiert werd eva

re pt ganz kons es de la m è em va francès vell mest portuguès in meist ku Suppeneinlage von je nach Reze Kugeln vint anys, d marit, perqu uns 9 tim dia va als grec en el meu una túnica. Durant casa. El meu úl hi havia aus Teig meist zu ge oder no gea Ibèrica nsetzung el werden 58. Per e l’alè, però darüber gut tota la vestir amb penínsul und Knöd dlicher Zusamme i ha uns iert oder gerösteten he mantin la mort em va treur vi, a la ha schie lment, n’h i asser poch mit infantesa, 0 cm Al segle ctua unter sie ncia s milions Salzw I 157 es. A sentè 39 und in pten sind nderem gefüllt. ó? Quant ls 25 hi va vida. CIL e person dictar la geformt en Reze a poblaci va morir a s milions der a r de la me milions d ltiplicat l ft. Bei einigchten, Fleisch o ci Subici, rt Gai Aerari e? Quant l’esplendo sta a mu dämp Publi segl Deci eix aque n, Frü quant s’h ana, cada art. El llibe infernals sclava de si se segu Brotstücke t, de mitj déus orir en el p Gèmina, e segle xxv augmenta mi. Si els d’aquí. Si em jeu. Va m la el caa per a ínsu Aquí [...] ries Pen anys. s. Quin ar l’estela haurà a la m’emporta sió? s producte sts ascun? va fer pos mica de seny, te e progres dir aque III, 362 s d’aquest ma té cad van enna d ! CIL nom a for volen ets? que una s i, mitja els -te’m tan f a Quin ànics tenen rva ú? Què nt dos any on r, emporta aterial es pobles germ gina 64)i resp 36 cl Obse a tenen en com ió? va viure ce vas estima b De quin m à (pà àvia, que s informac rístic mapa dels el tuosa é mé ri rom racte rva ruta , afec ulta la de l’Impe 40 Obse llatí? c Quin cont A Anfèlide ..) DI 4545 na, cons erritoris noms en a, trenta (. vair els t uesta pàgi ana més propera a ? D’on com a vídu s: l’ajut d’aq a Hispània s t rom ci Amb les pregunte va arribar en les done de la ciuta e Corint.

16 cd a sovint per anar els ga d e germànic stablir, que faries que es valor es veu això en ciutat gre a Quin pobl fer el viat es van e fins a la cterística xí? . On què vols dals? On casa teva a Una cara itat i la submissió inua valorant-se ai procedia? r els vàn de l’any en nsport. assa ació dons an p ui dia cont rrer, ona: l’est i el mitjà de tra és la fidel er invasio vida de les b Per on v – Selecci eus que av at en la ies de recó a. é hi va hav t? s de ruta textos? Cr ent delic es haur ient tamb finalmen ge, el tipu s quilòmetr ho i quant et costari era un mom romà d’Or van quants vivien molt , aquí? b El part ? On es c A l’Imperi s per fer– Digues s veu això ones que ?

I els huns es estarie nes. On e acions francs? havia pers bàrbares quants di stes afirm edien els iguitat hi na mostra, aquí? blacions? c A l’Ant uestes po falses aque d D’on proc ia tenim algu tablint aq certes o b la famíl anys. En molt haacabar es es si són onats am bit fabol cristià mana: 17 Digu tes relaci pater fami amília ro em un sím ioses d’àm cat. ncep ona, e la f gnifi relig trob ts co sobr matr ions t sarcòfag lica’n el si eix aques enia func na lactaria, 20 Defin familias t 41 En aques ntifica quin és i exp ue habulla, colum a El pater nt el fill q romana: bitual. Ide rçosame li Estamiliar. cceptar fo lias. a M. Corne havia d’a rcòfag de d’un nen b Un pare sota la tutel nim el sa estaven t. de la vida imatge te via tingu escenes a, sempre moment 21 cc A la eixen diverses s, a Rom les lica a quin . igual que ents i exp c Les done fos home ci. Hi apar de casa, iliar que a les segü dre: d’un fam no sortien . Identific spon nes romà s roma deuen corre d Les done de la vida pergregues. omen dels nta en i cogn omem, nom un que no s’esme el praen i ha 18 Identifica d’aquest text. N’h sonatges n és? omen. Qui Valeri amb cogn

ACTIVITATS cd Busca informació sobre la incorporació d’Egipte a l’imperi romà:

• En quin any Egipte va ser incorporat a l’imperi.

• Qui era Cleòpatra i per què es considerava una dona molt culta.

• Les disputes de Cleòpatra amb el seu germà i com hi va intervenir Roma.

• Quina relació va tenir Juli Cèsar amb Cleòpatra.

• L’estada de Marc Antoni a Egipte i la seva relació amb Cleòpatra.

• La batalla d’Acci i la seva importància per a la història de Roma.

• Com va morir Cleòpatra.

11

i Marc Estrabó els de Gai Fani senatconsult sobre a consolat un ni eleva un Durant el es va promulgar arc Pompo filòsoMessal·la ls rètors. El pretor M liberar sobre els msprés de deque el pretor Marc Po ns filòsofs i e l senat. De è, sego consulta a rs, van decidir això: « unes perqu oport tiguessin fs i els rèto ués les mesures pública, no s’es la Re ès de poni preng eri i l’inter el seu crit ult els cenell senatcons s van proa Roma». i Cra rés d’aqu ts anys despenobarb i Luci Licin s. llatin Uns quan s Domici Ah els rètor sors Gneu edicte reprimint mulgar un

vesos. El nen è en braç cte. rta el beb b un obje adult po a Un home nica llarga i juga am , que seu pare teix una tú ència del . Tant el lliçó en pres creuades recita la les cames b El nen cadira amb lle. seu en una ll sostenen un rot el fi pare com

83

80

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

5

ESO CULTURA CLÀSSICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

I

ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5750-2 ESO

ESO an Martí Dur

Trobaràs

els recursos

digitals i

el format

digital del

llibre a

I CLÀSSICA CULTURA

aIeso at/classic ecasals.c

RA U LT ICA U C ÀSS CL

4

ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5482-2

Trobaràs

els recursos

ESO

ESO

NOVETAT

an Martí Dur

digitals i

el format

digital del

llibre a

CLÀS CULTURA

SICA 4

a4eso at/classic ecasals.c

RA U LT ICA U C ÀSS CL

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-9 DEL CATÀLEG. E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

6

MATERIAL PER AL PROFESSOR

M. Duran

els recursos

digitals i

el format

digital del

llibre a

so

ssicaIe sals.cat/cla

r at pe Edit

DV D.

PD ESO

4 CU

ÀSSICA LTURA CL

a la comercialització indepe toritz nden s’au t d’ aqu est

llibre a

o l. N tua lec el· int at et pi

digital del

ro p

el format

M. Duran

so

ep

digitals i

Lle id

els recursos

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIIeso

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

ESO

a4e at/classic ecasals.c

Recursos de l’alumne off-line

la

Trobaràs

4

ESO

de

NOVETAT

URA CULTSSICA À CL

s re

I

Recursos de l’alumne off-line

· Le

ESO

Fa br ica

PROPOSTA DIDÀCTICA

MA GE

URA CULTSSICA À CL

4

PROPOSTA A DIDÀCTIC

20 1

er tp

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5507-2

105 76-

Fa br ica

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIeso

ESO

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

15

’han realitzat d’acord a mb l cions s ’art oduc icle repr 32 Les de la Lle id ep ro

CLÀSSICA CULTURA

rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -12 Edit 0320

PROPOSTA DIDÀCTICA

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

RA U LT ICA U C ÀSS CL

T· ICA PL DU er tp

I

eca

Vídeos Enllaços web

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

Trobaràs

Un disc amb recursos per a cada curs per preparar i dinamitzar les classes.

to s’au

ESO

ESO

DVD DEL PROFESSOR

. No

PD

I

l tua lec

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5768-7

PROPOSTA A DIDÀCTIC

el· int at iet

ESO

RA U LT ICA U C ÀSS CL

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

7

ESO CULTURA CLÀSSICA I CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

GRÈCIA CC

ROMA CC

HISPÀNIA CC

El món grec CD CI

La fundació de Roma CD CM

Tàrraco CD

Atenes CD CA CS

La ciutat de Roma CD CA

Les colònies romanes CD CF CS

La societat a Atenes i Esparta CI CS

La República. La societat CD CS

L’exèrcit CD CM CA

Alexandre el Gran CS

Les guerres púniques CD CA

Les vies de comunicació CL CI CA CD

Els déus CD CL

Juli Cèsar CD CS CA CL

La família romana CS

Els oracles. Delfos CF CD CI

Els esclaus CD CS CI

La casa romana CD CL

Els jocs olímpics CD CM CI

Amfiteatres i gladiadors CD CL CS

La religió CD CI CA

La Ilíada CD CL

Pompeia CD CM

La mort a Roma CD CA

L’Odissea CD CL CS

Les termes CD CI

El llatí CL CD

El teatre CD CI

L’emperador CD CA

La caiguda de l’Imperi romà CD CM

Activitats

Activitats

L’escultura grega CD Activitats

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

8

ESO CULTURA CLÀSSICA 4 CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

CONTINGUT

MONOΓPAΦIA CS

INSTRUMENTA STUDIORUM CA CC

RADICES CL

DEIXEM PARLAR ELS CLÀSSICS CL CA

1

I. La geografia.

II. Els primers grecs i la Grècia arcaica.

III. La Grècia clàssica.

IV. La Grècia hel·lenística.

Les colònies gregues.

L’origen de les ciutats modernes.

Comento un dibuix de recreació històrica.

Els numerals

Herodot, Història.

2

I. La geografia.

II. La monarquia: els orígens de Roma.

III. La República.

IV. L’imperi: esplendor i declivi de Roma.

El calendari romà.

Llegeixo un mapa històric.

Les ciències experimentals.

Juli Cèsar, La guerra de les Gàl·lies.

3

I. Les llengües indoeuropees.

II. El grec.

III El llatí.

IV. Els alfabets grec i llatí.

V. Del llatí a les llengües romàniques i al català.

VI La formació del lèxic català.

Del llatí al castellà.

Descric un manuscrit.

Els animals.

Les plantes.

Sant Isidor, Etimologies.

4

I. L’àmbit privat.

II. L’educació.

III. Les activitats diàries.

IV. El menjar.

V. Festes i espectacles.

Una societat patriarcal.

Descric un objecte de la vida quotidiana.

El cos humà i la medicina.

Plató, Protàgores.

5

I. Els mites.

II. La creació del món (cosmogonia).

III. La creació dels humans (antropogonia).

IV. Els déus olímpics.

V. Els herois.

VI. La religió grega.

VII. La religió romana.

Els cultes orientals.

Analitzo un quadre de contingut mitològic.

L’esperit: filosofia, psicologia i religió.

6

I. L’art grec.

II. L’art romà.

III. L’urbanisme.

El Partenó.

El Panteó.

Analitzo una escultura clàssica o neoclàssica.

L’organització social i política.

La cultura.

Aristòtil, Poètica.

7

I. Literatura grega.

II. Literatura romana.

Com escrivien els clàssics?

Com ens han transmès els textos?

Comento un fragment de literatura antiga.

La tècnica.

Homer, Odissea.

8

I. La conquesta i la romanització d’Hispània.

II. La romanització i els seus mètodes.

III. La integració d’Hispània a l’Imperi romà.

IV. Els principals monuments romans d’Espanya.

L’exèrcit a l’Antiguitat.

Aprenc a comentar un mapa econòmic.

Les arts.

La música.

Estrabó, Geografia.

La Grècia antiga, l’espai i la història CS

Roma, l’espai i la història CS

La llengua CL

Vida quotidiana CS

Religió i mitologia CS CC

Les arts i l’urbanisme CC

La literatura grecoromana CL

La Hispània romana CC CS

E S O CU LT U R A CL ÀSSICA

9

ESO LLATÍ NOVETAT CURS 2016-2017

CLAUS DEL PROJECTE 1 Estudi de la llengua en context real, a partir de textos, i anàlisis de la pervivència de la llengua llatina en les llengües modernes.

3 Vinculació de la mitologia grecoromana en la configuració de l’imaginari occidental de les arts plàstiques i la literatura.

2 Inclusió d’un diccionari llatí-català i catalàllatí amb els termes de les frases i els textos treballats al llarg del llibre.

4 Recursos multimèdia sobre la importància del llegat llatí: vídeos de reconstruccions en 3D de l’antiga Roma, audicions amb frases d’autors cèlebres i sobre personatges destacats de la història de Roma, enllaços web a pàgines culturals i d’àmbit lèxic i gramatical i activitats TAC autoavaluables.

5 Recapitulacions amb diferents nivells de dificultat per tancar cada trimestre.

E S O L L AT Í

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

10

ESO LLATÍ

MATERIAL PER A L’ALUMNE

4

4 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-6110-3 ESO

ESO

NOVETAT digitals i

el format

digital del

o

LLATÍ I

rial Casals, SA · Dipòsit r Edito lega l: B at pe -10 Edit 576 -20 1

Fa br ica er tp MA GE

Í LLAT

· Le

s re

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

Í T A LL

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web Activitats TAC autoavaluables

4

ESO

de

Recursos de l’alumne off-line

la Lle id

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

ep ro p

l tua lec

. No

to s’au

els recursos

at/llaties ecasals.c

Un DVD de l’alumne amb:

el· int at iet

Trobaràs

M. Duran ez G. Martín F. Llorens

llibre a

DVD DE L’ALUMNE

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍ Amb tot el vocabulari de les unitats, a més d’esquemesresum de les qüestions gramaticals que es tracten al llibre.

RI DICCIONA

là llatí–cata tí català–lla

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LA PÀGINA 13 DEL CATÀLEG. E S O L L AT Í

11

ESO LLATÍ

MATERIAL PER AL PROFESSOR

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

ESO

l tua lec

el· int at iet

LL

Í T A

ro p

llibre a

o at/llaties ecasals.c

LLATÍ I

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

ep

digital del

Recursos de l’alumne off-line

Lle id

el format

M. Duran

4

ESO

la

digitals i

Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Í LLAT

de

els recursos

DVD DEL PROFESSOR

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

Trobaràs

Fa br ica

s re

NOVETAT

20 1

· Le

ESO

105 76-

MA GE

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-6113-4

4

PROPOSTA A DIDÀCTIC

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

er tp

4 ESO

PD

r at pe Edit

PROPOSTA DIDÀCTICA

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació – Autoavaluació – Solucionari Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O L L AT Í

12

ESO LLATÍ 4 CL Competència comunicativa / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CM Competència matemàtica CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic LINGUA CL CA

HISTORIA ET VITA CS CC CM

FABULA

Morfologia i sintaxi

Del llatí al català

Formació de mots

Història de Roma

Vida quotidiana

Monuments

I ARACNE CC

1. Com es llegeix el llatí?

2. Morfologia del substantiu 3. La primera declinació 4 El present d’indicatiu del verb sum 5. El verb sum en oracions atributives i predicatives 6. Morfologia del verb 7. El present d’indicatiu actiu

1. La llengua llatina 2. L’indoeuropeu

1. Mots hereditaris i cultismes

1. La fundació de Roma 2. La Monarquia

1. Els primers anys de vida

Les termes

Les deesses

II IFIGÈNIA CC

1. La segona declinació 2. Les preposicions

1. Els sistemes d’escriptura 2. El llatí, llengua amb història

1. Els prefixos d’origen llatí

1. La República

1. L’educació

Els aqüeductes

Els déus

III ORFEU CC

1. Els adjectius de la primera classe 2. La concordança de l’adjectiu 3. L’imperfet d’indicatiu actiu 4. L’ordre dels mots dins l’oració 5. Els complements de lloc (1)

1. El llatí vulgar

1. Els radicals llatins (1)

1. Magistratures i institucions republicanes

1. El menjar

Els teatres

El casal de Micenes

REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CA Primera declinació (substantius i adjectius). Segona declinació (substantius i adjectius). Preposicions. Imperfet. Textos IV ZEUS I EUROPA CC

1. La tercera declinació (1) 2. Les conjuncions de coordinació 3. L’aposició

1. Les llengües romàniques en l’actualitat (1)

1. Els radicals llatins (2)

1. La fi de la República

1. El vestit

Els amfiteatres

Perseu

V PROMETEU CC

1. La tercera declinació (2) 2. El futur imperfet d’indicatiu actiu 3. El datiu possessiu

1. Les llengües romàniques en l’actualitat (2)

1. Els sufixos d’origen llatí

1. L’Alt Imperi

1. Els gladiadors

Els circs

El casal de Tebes

1. Els primers textos en català

1. Els llatinismes (1)

1. El Baix Imperi

1. L’exèrcit

Els mausoleus

Les aventures d’Ulisses

VI TRIPTÒLEM 1. Els adjectius de la segona CC classe 2. Les oracions d’infinitiu 3. El verb possum 4. Els complements de lloc (2)

REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CA Temes en labial o dental. Temes en gutural. Temes en líquida. Infinitiu concertat. Temes en nasal. Temes en nasal neutra. Temes en consonant. Temes en vocal. Temes assimilats a vocal. Temes mixtos. Paraules neutres. Adjectius de tres terminacions. Adjectius de dues terminacions. Adjectius d’una terminació. Infinitiu concertat VII LEDA I EL CIGNE CC

1. La quarta declinació 2. La cinquena declinació 3. El pretèrit perfet d’indicatiu actiu 4. L’adverbi 5. Els complements de temps

1. L’evolució de les vocals (1)

1. Els llatinismes (2)

1. Les classes socials

1. La dona i la vida familiar

Els arcs de triomf

Jàson i els argonautes

VIII HÈRCULES CC

1. Els demostratius 2. El participi 3. L’imperatiu en present i futur 4. Els complements de causa, companyia, manera i instrument

1. L’evolució de les vocals (2)

1. Els camps semàntics (1). Els tòpics literaris

1. Els romans a Catalunya

1. Les carreteres

Les vil·les

Els déus primordials i els primers homes

IX HERO I LEANDRE CC

1. Els pronoms personals, els possessius, l’anafòric i els pronoms d’identitat 2. La veu passiva 3. El pronom relatiu 4. El predicatiu

1. L’evolució de les consonants

1. Els camps semàntics (2).

La ciència i la tècnica

1. La religió romana

1. El dret romà

Els temples

Teseu

REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CA Perfet d’indicatiu. Participi de perfet. Veu passiva. Determinants i pronoms. Pronom relatiu. Text ANNEXOS

ELS GÈNERES LITERARIS DE LA LITERATURA LLATINA PARADIGMES

E S O L L AT Í

13

BATXILLERAT LLATÍ

CLAUS DEL PROJECTE

1

2

Àmplia selecció de textos, de temàtica variada (històrics, mitològics, etc.), per reflexionar sobre qüestions gramaticals i per contextualitzar referències culturals.

Inclouen una guia pautada de traducció.

TIO DINA

llatí

at_02_

atxiller

llatí_b

08:31 01/15

Página

AXIS SYNT

41

M OR IONU DICT SIVE

Inclusió de material de suport a l’alumne.

Un diccionari llatí-català i català-llatí al primer curs, amb els mots dels textos treballats al llarg del llibre.

Un compendi de tots els paradigmes de la llengua llatina (declinacions i conjugacions) al segon curs.

rat 18/

batxille

t te lemen direc l comp ent comple te o de b el dimplem ment da am l subjec de co concor b el comple ats de icatiu ntiu, o est Pred da am substa alitats és un iu, con cor ica qu iu. Si ind creat. adject e sat re. lem l qu mb acu és un . consu Ciceró.’ sa en en cas; si cas t verba re i no bre i Es po cte lemen a en gène eronem cònsol nom dire te Cic mp , te nt jec co ena ere nus jec el sub ere, me te en gèn És un Hi concord à nom s Roma de sub amb gèn rec e.

Populu poble rom corda icatiu te en direct Pred → ‘El ntiu, con subjec

iu

at edic El pr Página

40

01/ rat 18/

batxille

us ent cre

senyam in en f Qu a narració? quest

que

dri es po

a extre

ure d’a

ent (vol exopta tionem dere edi s e exp em inva Croesu region mittit et ant )!». dit: «Si sicam gun rrotarà rex, Per argento com ita respon TS net (de t. Cyrus, les pre os, orum et VITA proster us Lyd a ex auro sacerd etra ntesta tit.

ACTI s, avid ollinis m regnum siam pen arm nt i co commit m Per Croesu tibus suis hia, Ap gnu següe elium esu suis in Mili gat. Pyt (porta), ma pro iis text ).

Cro diis rro et el it, cop vair et tias et cum m inte mags duc us vinc monet dueix ue s divi stat et oraculu militias sua utem s cadit; Cyr evenit: nam CC Tra magna vocabat atq praegu rum virt ob m m lo eru s siam 19. culu ine cae um Per oria suo num r hom Olymp consilia in nechiae ora orum rex vict , militum tal is us inte talum in Tum s Lyd ue Pyt m! et t, clar de Tàn um rex et magnu ducit. Itaq rex Iov brosiae r Tan ros rifici Per sar rex era sed suu t am Iuppite Lydorum in Infe El sac fera est in carcerem prostrat, orum pe igitur um faci o pellit, sed . Sed s Lyd Pugna it et esus us. Sae admittebat praetera furt ex Olymp uum stabit, cap Cro Tantalu car o ; que pet i cum regem num ver epulas us nuntiat r Tantalum in per edet. Ram sudeabus reg inib pite Stygia erorum m num rec ad Sup in terris hom facinora Iup s in palude a statim ia, brachiu ium XTU talus et de Líd talu bit, aqu tanta , si Tan Ideo supplic a it.Tan audit NTE im rei es rini. Ob admove tere unt sed nt. na pun ser l’últ les sev IN CO taris divi saeva poe ad aquam los pendeb es extolle ruciabit. Pra cones II, va ebre per et nub exc ocu si os arts. Va d’Aliat cèl caeli deicit ante uum t. altas ebit: nam pomis aC i fill aC . Era guerra i les perpet impendebi os ad siti ard iucundis 547 y 596 gia in iti res. , la et oris ram de Sty eri cap cut l’an el 561 i el als plaers de llet multis venti arb esS, nas in palu minae, mis ia. gent amb orió re i m it, aqu Fríg s ESO i ent icac a talu sof CR ar n i blevab sitis Tan a ded petuae , Mísia regnar per filò va enseny lluernaria spone et um, per on va i per la sev de Pamfília li ntada corre famis l’en s immens freqüe ó. Cresos t-se que «No podem s que queses les region saxum , en r: llatine san des era tar Sol

EXIO

ORUM VERB

INFL

tes.

sta b el un sub da am . Si és iu, concor tent.’ natiu ect nomi és un adj iba con sa en ; si Pau arr Es po en el cas → ‘En venit. només i cas. laetus nombre Paulus

querir ia, pen li va replica rt». Cresos vícssions t a Sar anar a visi ó fou a cor expre mo que ten La sev ada, el va palaus t. Però Sol la seva que tenia, t; es va sca les ons: veg a Bu s i els a felicita ueses ns de s, l’únic fill frigi Adras Tima l’aigua ors Una ducci tresor ns riq a aba eri de sev Ati a cap del tes tra es gra ls sup gull els int de la per son ps més: javelina a la batalla mateix la car ts de una mou les sev e tem per la ir ) i el rotat presum nar feliç • si als àpa mes per feliç gair mort ò fou der sa (548 aC fer constru metia ho anome no va ser de caça, itat , • l’ad Cir, per da i pre , que va nt la ver nt tre els Cir etja ixe efecte n accide s contra paós en de ass a its one fam nt d’u s uestes , rec • s fru egipci des fou t davant tima tuame b els Sar ó!». Aq t de les duï , Cresos dels lidi agradable l perpè i aliar am ciutat de at. Fou con t de la pira h, Soló, Sol inestabilita iesa de • rei lts nta s Tà La la tue b mo arà brea. , empreson r-lo. Davan lamar: «O r a Cir valorà la sav • am aces perpè set tor tur exc explica mogut, i Cresos per crema Soló, va en va esfam am dit • de ja que esta ent com una pira li havia vida, suplici i a aqu ar la , profundam • un una Estígia limp del queli van salv pongu est de l’O s i aqu que res la llac raules pulsa humane ment iter l’ex t un seg coses es paraules.

• Júp el tex les sev +V sca en tàctica: CRV b Bu nj. + ra sin u pro T + co tructu Qui de text.

L + CC el CC en ha S+ lupin que hi senvo futurs ntal? e es de Sísif. tots els na de Tà tigs qu de ntifica em es càs s o el cond c Ide re altr cruste ar la ó sob nunci de Pro rmaci le, el sca info exemp tes. e d Bu n. Per pregun ó qu a l’infer clinaci sta les de nte a co ti tercer . el tex de la osició dueix aules CI Tra una ap les par amb 20. totes icats t. ntifica qualif el tex a Ide xen en m Cir són t. ar’? nthors aparei s co preson b llatí, apa ? eso van Ho ‘em cas ver dir t Cr cada , Gerard quin t vol b Tan (1624) és en del tex strar-se? De pressió? i Soló rmaQuina ssió Cresos pre , pro a ex sca info ina ex català aquest dot. Bu c Qu dir, en cedeix d’Herò è vol t, pro relat d Qu en el tex d’un . prové regut t tex riptor uest est esc e Aq re aqu ció sob

40 •

XL

BATX IL L ERAT L L AT Í

mps de te ial ssada anc expre l’acció umst lupa circ senvo es de ent què plem ps en m tem o cies de El c mstàn circu ?) fica les ando Especi t (qu b. mina deter pel ver CCT

diu?) (quam

per. sició nu prepo ant. conti de la celebr CCT cedit festa tes.’ iu pre magna ns fes acusat olae en gra o en um inc celebr satiu um ann habitants en acu r) tot essa y els (pe xpr e l’an S’e Roma durant tot Nunc ma a Ro a → ‘Ar

quin s de digue nts i següe frases abunt.

T a les -les. expect . els CC tradueix lvit tentiam ntifica sprés, e sen convo us.

23. Ide són. De poena agrosque iem tipus captivi as eis ven ref silv ras str ho es no um multas ues si silenti amicis TS s i dig a Per VITA s horis anno cum ebant. atiu TI rni t. o ctu AC . sci predic vastan potabunt b No proxim focum ne ents i icis Italiam henas i vir mplem . am At is en : co bre c Po iqu sof cum els abit. undo o al CD vum ixer po vis ant el filò ntifica jecte va né ctor d Ae Punico sec merum no annos vex 21. Ide al sub instru és ric lae llo ltos dema reixen e Be agrico que ara ir co olas mu ant. ’ls en tumno home e inc mand ssifica va ten uest f Au insula T. Cla seu co Magne a Aq annus . or el els CC xandre g Tyr perad missió ta-hi a em tec b Ale til. est ar qu t i de aclam ne d’a Aristò el tex s van m tran s. rat dig dueix is vita m ntinu à. s legion conside in agr e agroru 24. Tra nats i co c Le l’Afric l és res. ida ciannum termi menat cònso les llet totum vitabat. Frig ntium pra e or. ano de d El per xad , sile ria vita mque i ipió fou nar ambai manus mque es pàt is suis um militia ta Ro e Esc frases Aten silvaru ullus in libr sig us poe otia, for um estes campor tras tor um Tib van de consideren s, clar olae, t, pra ectabant. d’aqu f El s s ves Tibullu agebat; neg reaban «Agric atius poete tam del dicebat: (ells) victima ilias vesllam ell) rec predic poe qui (a g Els ita ts ii : fam rivi en eum icolis oeni nereu) fugabunt, mplem aurae umno; am s t et agr ite (ve els co aut caneba e pie col ent, morbo etis». . fica pue dia alà vib nti cat e gau deosqu e proteg curis, 22. Ide eix-les al rustica ue deas entaqu . tris, sine mq tradu os arm vicis ves iebant puto. silvaru .

• 41 i in unt, agr riti fug sincer um ebant XLI probab uvabunt; laet . ni ter ti lud a Ag m amicum prato lae arebat tras adi in unt. riu tae app pab Ma et puellae erbi can timido nau filium, ex eri is sup m Marci c Pu e in silv profundu rcium, scinia et m Ma um d Lu ma atr e Nu agus deind e Pel ficem nti f Po legit. tribus t.

us era rs.’ m pag icolaru griculto et d’a per agr latiu. llogarr ma pau en ab petit vis Ro essa era un uis ae S’expr Roma Antiq antics temps → ‘En

a II

Llengu a II

Llengu

diccionari

H

llatí-català

paradigmes del llatí

31 15 08:

llatí

at_02_

atxiller

llatí_b

14

3

4 Recursos multimèdia amb recreacions d’edificacions i d’urbanisme romà, fragments de pel·lícules que contextualitzen la vida romana, mostres de la pervivència del llegat clàssic en la nostra cultura i enllaços web sobre qüestions gramaticals.

Explicació de la història, la literatura i la civilització romanes, acompanyada de la presentació de tècniques d’anàlisi útils per a la visita de museus o de contextos arqueològics i d’una acurada selecció de fragments dels autors llatins amb pautes d’anàlisi i interpretació.

IS

IGIA VEST

xillerat

latí bat

tx_7_l

latí_ba

HIST_l

09:03 01/15

Página

OR TEMP

301

18/

ICA PUBL RES 5

00 15 09:

271

latí bat

tx_6_l

latí_ba

HIST_l

4

Página

s

300

la en de proven gué el 18/ ans no difon xillerat latí bat fags rom cisme, es tx_7_l toï sarcò s. latí_ba còfag rò els ncia de l’es gs HIST_l de sar pedra luè fags, pe òfa ació s de sarcò an, per inf utilitz ORIS sarc ser fet del marn els qu ciar la Els dien TEMP lt neixie I dC ten po co IA le mo po ja IG no es tien També u al seg uscos que va VEST bloc. e sobresor a la paret Els etr etr usca. Fo dàvers, un sol qu ossat ca ió leus, e, en e l'ad tradic nhumar marbr b grans rel ja qu d’i s en ibles, ritual n tallat corats am fronts vis s ere de s còfag estar els tre tar el Els sar ta. Solien resen s: i ha en fus t, n’h ologie pot rep o de almen es tip tapa du rm sta inspisentar Aque bre. No a.

Està tapa. front. den pre llav amb treba lleó al ans po lars s de s rom angu còfag rect dos cap l vi. i , amb sar b s Els de ligiós a, am s baixo nes) er re nyer ntació còfag colum caràct de ba i la ferme t. cs, • Sar de gu ma (ar e t aja àtica en for ònica msatg difun còfag una tem arquitect r al pre os, sar senten ps pe ració • Len els cu litat, pre bé la deco ciona rat en tam fun unda seva hi ab de la t ori, i enterra ). causa tu A ser or va ser : manya qual cat m vegetals. solen en el grà (Ale re ros signifi enten ent le II dC al d’Aquis motiu del seg . Catedr repres a batalla i la de còfag 814 ió d’un que es un 1 Sar any, l’any resentacdC). enes es veu del la rep Carlem amb ció 0-190 , en què Les esc 09:03 01/15

Página

18/01/ xillerat

nta (18 òfag quia 2 Sarc germànics at a Tur amb represe i c, trob rt, mans en gre ta el mo còfag 3 Sar que s’empor vaixell lios).

Sol (Hè

2

1

ERAE

LITT

3

VITA

300

C • CC

ura com

6

a sím

l'he ya i a a la vin ades associ les, ues: paral·le nisíaq s dio alitat. ulants cene s ond les.

4 Es immort (estrie s i ful de la rígils fruite bols ara est es de com . rland actes: nisíaca 5 Ga str ena dio nys ab a). tius veb mo una esc 6 Disse de ess ia) am enta ma res rqu for (Tu rep en ntalya dC que seu d’A del 150 , al mu còfag le II dC 4 Sar del seg eion. còfag rígils.

5 Sar i un gorgon b est getals stia am d’Ò còfag 6 Sar

ERAE LITT en sedividir s es van s. ne còfag lt s als sar cs i colum ar ser mo relleu II els en a s per sts menc arade l segle Aque co s. de sep es rtir III dC istian A pa escen l segle leocr s cies o itat de òfags pa escrite qüèn a me rc cartes o segon ent, els sa : ïdes ma de de la ietats at tra Des la for , igualm tres var nen han est rtants m) e pre quals impo s presenten roidu cs qu e He s pels fag elegía amoistula sarcò amant dístics a. o als s (Ep passió s en es de la fris rits de Rom laè gie b roi tem ma qu mps romana, ele nes He als • am del d’e u Alte nt sels ra ic i en de 21 es itaine al Pala l’escultu un mo b colum i llat cològ imatg recull ars im ser va psi de són ils • am t nç les gue un bé ríg en r És gre i es con conegudes y 1621. uraest fa a s me co s, pe undim l’an s III dC s (seg s: tes tam que van s i la • amb roïne segle obres mé coberta lique aprof i bàrbar tre plan t pel n- ení. Les car tàfore des pernshe almen És del bucòun graden l’A cristia romans en qua morts; s me ovisi. d’una de les urtina i b tius o itza ecionades. (esceness ammo entre Tib n Lud ta fem s paleo molte esp and vis Por ta tracta g Gra batalla vulsa s’organs, moribundsels adverleguint u Teses còfag pagans, ab nòrod de la l’ús de ntl de act sar No Sarcòfa metres. Es ena de tar ba con mo ferit ó, pu , str s l esc ma Els de int tom aci atab cta de fag escena all o a peu forcen a s de diosa enes Fa 1,53 ent d’una anar ra deesc ncentr ats, im sarcò dees Es tra una gran Aquesta de, les ress :a cavans que s’es dels , es vancoIVnsidC provis proced es d’i r la co llibbar rapte t amb timenta).tre s im bàr ant pe es. iqu del ts ora per rt rom es òr ves pepat rs tza a le rs al- en l’a pressiv s endav ros Està dec s, per la mantocu entació rèixer al·leg acteri cavalle .re en • 301 Al seg retòrica. movim ts ex got est vius repres en apa s esta soldats o ara CCCI ple). Mé stament. rac es car ió csriorfor ment gía rupto: i el ssibilitant la bé pod enc m s de Te exem perci bo ria) ele rs, per mic nts. dos infe i ex abd’Endimió ves po lt freqüe tó.Tamord ualitat l Nou mina de Pro dísticsels dos superio, e amato els ene s n q dea, el . dona. deicsno : és mo per Plu batre tic i de ja eren do els ic en (Ars il ésell’ex L’estil antòg s qual eta de Mexes lògics d’una a o com t didàct s, a le infel rns atòria Els po seu est ne a const com mitol a als de a la vid es.sari l’amor gíac i tamen done nt la mort, -ne els tad recerc rvar udien Art am isodis porpo a ele s hom rtaam bò a les ólic. ts: al·l ificat as 1 Ep sèrpinsa im ats al i conse s b explicitar poem dicat N sim reamen d mérelacionatsen dedic uerir petit se tà de re tres deElPro un signi le, es rep tret es o cas ienvi estan És un t sob os, es r, conq eres . s ada en s ten i Oper exemprrer. mers nce tracta troba tres mit quepte ltres d , cac escene blic co pri bl rPsi m un i s a i ele pu ats ), co os d’a m t gesros es Pu III dC ue el d’E est3. comb ja co ) gue dístics senya (la lla-arriba • Els d tica ple resbat es. tard q s de ades, aqu5. del segle d'umo r en n com plante ar, en l'ànima s ha s, ja a erò al cene t més amoro d’amo ra es xos tem saria i, i en ors (A d’estim 2 Es nt. De veg ovisi (fin anteri lleuger ublica esies amació matei on pas vid ntures celebr b rari: l’ob re gal s aviat 50 po rcer, p r per ra d’O efons del difu còfag Ludjançant laEls re els a am ART es i ave ere lite ceptes sob ó mé el ma ra ob sar el rer ull de • El te lls sob riquid riènci CIA: rt mit u gèn ir En el enten prime amb n rec sos, sin conse ia i en la mo de pre IVÈN n expe un no : represÉs la per fug rinna, rigoro cta d’u dóna d’iron senta scriue recull ia VII ugura PERV plaer dents t). na, Co ceptes . Es tra plena , un es de Històr ria ina ron a do us i tri que no x pre llibres s busca ntura quals orosos amatò en un 3 Na ígia de Ca oferei sperit nomé ts am una ave en els L’Art Est retot esa d’e a que cuna ses. No cta com amen gíacs s sob gud nad cio ort de d’aVII tra s ia tra i refi qui comp es gra métòr sa es ids els ses cen ietat frívola sortid eral ésHis es tím els i tota s. amoro ies i gen ó ue soc hom gúc to aci tiq cru ja s mí 12 d’una a situ la plu . són pasels dolor ent. El ncies ortar TEXT s, s. No orrim l. nua b una que cad i referè covardgues marxe ràs de sup la terra de l’av nat am pressió rea 11 sions os-en, llar int hau re damunt na pa una han tor pot. Els ferí digres TEXT . Sov : aneu-v vern, les letes no jeu ué en es pas d’u

tau pe avui meves diu que sortir, Na tis, recora t: les la sor a carta em n anava , quan sur recorda’t qua ust va ma ada ria, la me Una infa poc, just altra veg ben sòb Ploreu trista. valor: fa dar. Una ció i, na de sta n el llin més precau a ple i respo en algu b ten tu, cer ga cicuta t contra es, i sagis del peu llindar am llar fúnebr de la me. Malgra tes els dits creuar el . i; en la flor s, fus l infa de min da’t de alt el peu es taulete segur, de seva me car nada la d’aixe , maleïd ta, n’estic ga sota is impreg lafi tre rse ess d’aquí us esc Fugiu de refús, ella de Cò si estigu , i que encà de g. com tes yals l’ab san fus lla, sen da per us arr mans era de inútils verme s-hi, forma blaves ell color bé, que tenia les nca no deu-vo uell, tam una brabres ò, aqu tot, sem ïlla, que a. Aq ceré que graciat t, per om realita el si una cru d’una rod conven lgun des us; oferí nques des a os, en de pes , jo el al coll d’a ribles cre seves bra Llança sar-hi el s Abruçs escoles a. nà forma ter les ió del en pas i us donà proporcio al botxí damunt la reg r les millor l i polítici a i vaig a re nà rtà icia rcio ca i po nta amor l’arbre aquell arb pte 43 aC a jud meu Aquestes propo xer el va freqüe la carrer nor, a Egi Valeri pures: jar-s’hi, de veu ron fiar el a un ma iga. va néi Me rari de s Nasó re. A Ro dedicar-se , a l’Àsia vaig con meva am judici, que re per penes als duc liba. li Gal. cle lite est n Ovidi ent nes de mi, a la d’ò Publi família eqüintenció de dis a Ate ntar el cer raci i Corne s matrilúgubr voltor i boig rtar-les alament d’u n millor ueses s jo, b la ge d’estu va freqüe perci, Ho mínim, tre relegar d’una ous de es taulete es per po asseny ra; estarie ra les riq sou a va ca am li aul est loquaç b veu asp ar plo fet com è retòri és d’un viata Roma, on ic de Pro i de, com tigar i el un exi l’av A aqu dolces par s per al t am de cas era am s y. Qu spr on lan Les nar -se ió va eix De es, doble n averan ulcet el ania. va tor donar servirien mé ol lleg i va fer rària bril , relegac registr éreu bo lsev lesa Sicília, l·la Corví rera lite èxit– Augusnia). La de la ciutadles Tristia ceres ador qua ptes i elsadonat que no era de ixi una vel car a ma ni es ple s r Ro idi, Messa és d’una –en : Ov tual potse ) procur res de comt, jo m’he bre mateix us corroe floridura? de bén Despr l’any 8 dC Tomis (ac pèrdua conegudes El carmen re amor ors (12 la els llib es. Per tan est nom sinó que d’immunda a sob ió Els am aqu monis, Negre, error. ira, rtava ctat són des taurac Nasó, r gastad de nom: la meva blanquegi compoió encara carmen et ria, un tra de res que Ovidi s al Ma . Pel atò es: gac que no grama Publi a doble desitjar, en cera es tra però de la rele ssibles falt l’Art am b el pro públiques) gués vist toními rit am us puc que la vos es à a me s’ha causes a dues po aver esc ament i cortes liotequ Ovidi aquest ert rosa hi ha les bib és que escàndol teri, va esmentix al fet d’h stava ob nt de fet un dul irat de Per què bles refere que contra ser ret versembla plice) en sada d’a eta? en do s í (va acu es). a el po s «er llibert d’August òtesi mé com a còm st que, reç ian lete ital o text? qui s’ad letes? les tau d’Auguunes illes moral ror, la hip timoni en el que a A néta tes tau s hi ha fa a l’er t (com a nor, una est cas, a . poeta b les oso el »? am tit? tici diu nom implica a Júlia me a (en aqu17 o 18 dC supers iment sen què s de gics o n pat b Per són doble relatiu bé relegadTomis el nts mà a és d’u a com eleme ser tamva morir poem Quins to del Ovidi c cs que el Creus

uós itar tu, l’hi visq volupt , hauràs de vei mil s. La nit, es, i a vanitat, ur camp de ser ard fred de Fer tot seg mena s estend en aquets mort de camí et, rei lla’t de iint, r és una aquest d’Adm Despu seguir un -te, per hi ha uny L’amo guardar és el que núvol, i sov ten . La vaques escaurà? s 29). , les perme ncs tu esmruta furtiva a han de de fatigue a dolls un Etty (18 es diu a qui no Si no et do à per una sa liam . Wil segons a Febus, durable. amb balda, et doni t; això ser la teva mena cel, ves a turà, del a re nta per ué i Leandre que, Hero tos pas escaig un amor assegurad stra elevad has afro te de veu Cin s que que de fine rta ill que e, privar- s.

El déu cabana: allò is, si bus ant una po que una teu per ndr -251) timent lat, del (II, 233 gut, Leateus sen humil ol que sigusen al dav a del teu la causa po ria atò qualsev , si et po part obert er que és tu hauries egués els Art am int con Nasó, tats i planerent, per la arà en sab er. Sov què ella idi cul Ov sinc Publi ines difi llosam ant s’alegr n amor l’estret, per ? Qu am d’u ant teva penyora militar e es ned servei al mit ella la travessav na de passa una me amiga; des què és com ? Recor l’amor cultats tes difi diu que erin tan poeta se sup què el a Per fet que ol? el ta? o frív -ho presen efecte té Explica aviat seriós Quin s ndre? b cd mera i Lea a: mé ) a la pri d’Hero té el poem ineae parts: t del in to iei fem dues plicita c Qu na fac idit en a sim

mi c, div l’antig edica elegía amb ra (M ació . metre la ca enina en rel sos, en per a a fem tadana 100 ver belles a ciu r a la t d’uns la vid tracta tes pe a de petit recep egànci cinc És un sa l’el senta defen a, pre on Ovidi a la seg camp;

Cosm

so gio reli

icis rusca edif s: l’et a dicion es tra a escalinata se de du un de mpl fusió i hi havia ·la es El te de la La cel di le.

3.1. prové re un po cel·la. o trip romà ir a la sob única 270 ed a ple ina ser acc cav r i cos’u Pág ixe dia El tem r pode l i po 09:00 ment mpost ga. S’a nneral 01/15 la gre vantera pe longitudina res co a la part i ge Co 18/ s, ord us. s tat da tit xillerat ent els cripcion cuman a sèrie les ciu la part ava en sen ar im m latí bat ecialm us i de ls de un b ins va an tx_6_l fòru lup eren esp llisos, am t es ltura maxim posaven latí_ba : el envo ques ple va hav tilitzav cardo ciocu vamen HIST_l dis basíli blic ser l tem e, També Vesta. oles, gressi ples s’u ns solien res so s urbanes: la qual es ai pú ect ·la. ció de esc Pro nt tem l, a sp dir cel t. ma). ce ria vie la és en Als L’e nto de nstruc deess a més impe n els teó (Ro grans 1.2. ltant ICA ruït Reco at a Trajà ien acc atres) esEls fro l’entaulam l’interior de ats a la El Pan tur culte const que ere nt de les cada al vo rinti. hi ten dic PUBL de str uc brir dedic etc. les ums, me amfite cular, ples de termes nt de tera RES ples d’e ligonal, per co er tem tges a les Els fòr a l’encreua plaça porti havia tem nta cir tres o ralme davan hi la volta lar s, gene ruir tem planta po eó, de pla hi solia hav initats, n n gades, s (circs, tea ns persona estava t is ve nst m ave gra san ific co ma anu bic De div at nt es, ed po cle una circu s, de m rom tat, domin s de Ro dels gra rnae). d’especta uests ples n en s es van s doble ts és el Pa tats roman o a altres a l’emum el foru ) ria, sistie ple tre aq l’accés is hi tem s tardane s (tabe ats gu ciu e cú El fòr de Roma, c de la ciu monument En rva ific ue . ne tem dic la les etr ed tig icis pe òri ara , de s co s de ma: els i Mine cas drià. A d’edif ts amb bo tot els s, per perm En eta da, com s mé tre hist atí. Entre de Saturn En el Juno de Ro i Pòl·lux, temple fins i s al cen rca lica Pal temple època d’A (Júpiter, ciutat haver temple situat pitoli i el re cas b els fòr um stor o me comp , un dels en prinna de la solia ia els un alt conam de Cà . El carrer str uït bé hi ma pitoli rtants pel Ca ics hi hav ncòrdia. es va lei en alg municats A Ro mple i recon íada Ca ciutat. Tam ant etc s impo anum s’ap la Co més co gust ls mé stals, el te del Senat, m rom el lloc on la Tr s a cada r i de S’hi taven es. per Au uns de el foru ats a Càsto ius Ve en bis). eré tribun van dedic le II aC ement són alg sa de les els arx m ple es ven Roma. seves ples Al seg indiscutibl (conciliu unals i se’n tar amb l fòr um a la ca s quina ium, cra. trib ver tir van por mificis de Vesta i poble es per a segon i a la deess bular la Via Sa us ed es el ta ree ti Els íliqu de , el or gava ficar bas ra foren es, que turn um era perad mple perbotigu botigues vi. emo el te van edi de Sa tot el fòr fet o mm çar les ls. Les de can a pavimple algun rat amb despla ts especia i oficines ls is co el te e travessav orar va fer co rca icia bancs Sil·la um, consific a me qu remem ensions de or, a fòr tador jud es per -lo. cipal s ed s per superi i tenia el dic erfície del plaçad taurar tics ns dim l’extrem 4. El oratiu edific aC , s rei res le I aC sup uest polí t de gra mne mmem ,i a Al seg r una gran a basílica t el va fer at. Aq ny 52 icis gus nts co cava un fus superfície colu podem el sen jà, ius. L’a menta i una nov ador Au a l’enenume Les edif ara hi ixe una de Tra reunia llus Hostil la sev 4.1. n mo di s’a Clodi, nsa.

Els a es truir-h ent, l’emper ficis que encnt, l’amplià rum po è ere de tot àtu Tu 2. s Fò s que un co est en en qu reli, r el rei mar el co lumne Finalm amb els edi jà, finalme 113 al Sobre que cobri a figura o en va a fòr um construi l’any rc Au Les co rellevant. cre s Cèsar un re els de cúri i del Ma novar, avui dia. Tra va leu n va ar Juli ific sob , e La nt rel la alç ies na de entor 2.1. sonatg de baixos veure s. era l’ed , perquè quan la ge ny 344 aC i podia victòr colum ecada es mé lia cúria di e, s’h . L’a es mica na, aix Dàcia, o la emorar les mble Hosti un incen ma, la band Cúria pinacl asse Traja la A Ro de Curia de la ra de per a les comm lumna uesta de m mane str uït stinat i fustes ia.

0 per Co s de de nq 18 i el no la ble co al l’edific ebres i va ser , amb mo ria Jul rar la ntoní cap ma (I) a Cu ia era l’edific Són cèl , per celeb de Ro d’A Ciceró omenad cels, la cúr rum ma Fòrum mic de altra, an vincia local. al Fò at de ma (II) a Ro n s pro t de Ro una dreçar del sen oca de ciutat , es feie l Sena truir èp es va ics. stum Fòrum n ciava s de les ent les de ia àn b el co originar en mer icis. Tenie van fer fòr um ca Úlp alm germ a ls es co ia es ona am Basíli En els es, especi ana mfa relaci i que es van ), la major sílic ials on me els jud c naus serom an trio t als es cin aC La ba sílica tres soc a ter ciutad triomf mans. To l’any 196 2.2. arcs tres o era la cen xenci La ba n cen es duien s c s de Ma ere arc El ro s r de ), l’ar ien als us, es i ertini, 4.2. cits nstrui sílique sílica mpon de les qu tus (81 cinc na r de co dels exèr r a Luci Est La ba Les ba s polítiqu i es co de Ti s per són im dició lar ampla ion , l’arc Hispània, t d’obri made ser pe omfs tangu La tra més reun entar Gàl·lia sin for b la finalita aigües A els tri primer va nta rec ont nes, la . A la e fos i cal esm 2-315). lebrar quadrif a (el aceli una pla per colum el cas qu central, am a dues va Arc Galer Roma públic ri. ntí (31 es Medin l’arc de nau nt, en tat de rta era a ocasió es la Re (Líbia). nsta pe parad c de s a la . La cobe la ciu Co ralme ia, l’Im l’ar un t èc ne i de ure de a alg Gr duran triomf tral. Ge en dues alt s la llum a que en i l’arc a Tarragon I dC) i a tré ) cav car o arcs de ver (203) gle dC ra I els (se s’aixe rquè hi en or pla, en ed gle e Se Entre pe eri una ex r l’eximi rà (se d’Orang buits Sept tre int havia de Be pe fal hi sos c de l feia un . ncipa triom nts l’ar amb volta ada es u pri porta la porta vir la la na . L’entr ca fer ser ència ms de m la desta ). extre presid c.

IV dC nts, co dels va la pòrti porta iciada el (segle stal·la En un d’un es im on s’in per mitjà síliqu da nci (in absis, t, er ba , acaba Maxe oposa Júlia va hav ca de ia VI trem ma hi ), la basíli i la basílica Històr ) de Ro aC aC 4 um 9 (17 Al fòr Pòrcia (18 Emília ca ia VI sílica basíli Històr ), la ba 307 dC st. gu per Au s 3. El

de Basílica 270

LVII

tim de Sep

Leptis er, a i Sev

Magna

XI CCLX

• 271

).

(Roma nstantí ci i Co Maxen

LXX • CC

• 13

ètics

C

12 • CX

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

BATX IL L ERAT L L AT Í

15

de l a L

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

l · le c

LLATÍ

2 cle 3

tua l. N

os

’au to r

to r

itz

itz al

al

a

a co

co

nde

’au

epe

os

ind

l. N

ció

tua

za lit

Ed i t a

t pe

LLATÍ

l · le c

cia

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

er

de l a L

m

r Ed

2 cle 3

es m g i d para í d e l l l at

ar ti b l’

i to

ria

ar ti b l’

VD. a q u e st D nt d’

m

er cia

za lit ció ind

epe nde

t pe

r Ed

i to

lC

am

ria

as as

als ,S als ,S

A A

· ·

LLATÍ

lC

am

Ed i t a

ord

ord

Amb tots els paradigmes treballats al Batxillerat.

LLATÍ

’ac

’ac

AT BATXILLER

td

td

2

1

a tz

a tz

llatí-cata

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

li

re a

16

BATX IL L ERAT L L AT Í

la Mayor Agripina 33 d. C 14 a. C. — va ànic, a qui es militars. sa de Germ es campany gust i espo s nombros Néta d’Au absència seve en ar en les ia de l’exèrcit acompany que haur les regnes de pànic a prendre r així un atac ja que corria el Va arribar ns, t, i va evita del seu mari dels legionaris roma t derrotats a la esta moral a ns havien minat la dor de Rom que els roma a l’empera t fals rumor enfrontar itosa mor Rin. Es va de la sosp d’acusar-lo frontera del dia amb el ri, després aquesta gosa de fam. r mateix, Tibe Agripina va pagar t. a, on va mori del seu mari de Pandatàri ent a l’illa desterram

an Martí Dur

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web LLATÍ 1

AT BATXILLER

Cèsar quía Germànic d. C., Antio Roma – 19 15 a. C., que era eradors, ja grans emp Claudi, tan germà de tat amb tres Emparen Calígula i r en una ri, pare de poder frena cosí de Tibe atura el va lava com l’assenya mort prem i militar que militars de la sols la seva ra política grans , t un dels brillant carre Germània or. Considera ficar la província de a a emperad ció popular paci gran devo Roma, va història de guanyar una es militars. Va rebre rnar i es va pany la va gove exitoses cam íncies orientals i va les seves s. causa de mstàncie diverses prov ment de nyes circu , en estra el comanda quia, a Síria morir a Antio

llibre a digital del el format digitals i

PARADIGMES DEL LLATÍ NOVETAT

i r a n o i c c i d là llati2ba els recursos

Amb tot el vocabulari del llibre de l’alumne.

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4990-3

2 at/ ecasals.c Trobaràs

DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍ AT BATXILLER

2 BA

BATXILLERAT BATXILLERAT

an

s’h

ns cio

duc

repr o · Le s

r O p t i ca l D i s c s

b r i cat p e

5 · Fa -201

794 B -3 al: le g

sit li

Di

pò an

ns cio

duc

repr o · Le s

r O p t i ca l D i s c s

b r i cat p e -201

794 B -3

re a

Di

5 · Fa

s’h

sit

al: le g

a

Un DVD de l’alumne amb:

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4393-2

1 llibre a digital del el format digitals i

els recursos

DVD DE L’ALUMNE AT BATXILLER

1 BA

pò

at/llati1b ecasals.c Trobaràs

LLATÍ 2

BATXILLERAT LLATÍ

MATERIAL PER A L’ALUMNE

an Martí Dur

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-20 DEL CATÀLEG.

VD. a q u e st D nt d’

to r

itz al

a co

m

er cia

za lit ció ind

epe nde

DIDÀCTICA

LLATÍ PROPOSTA

’au

co

VD. a q u e st D nt d’

m

er cia

za lit ció ind

epe nde VD. a q u e st D nt d’

LLATÍ

os

a

LLATÍ

l. N

al

A

tua

itz

DIDÀCTIC

l · le c

E d i t at E d i t at

per per

Ed i Ed i

to r to r

ial ial

Ca Ca

sa

sa

DIDÀCTICA

LLATÍ PROPOSTA

to r

PROPOSTA

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

’au

A

de l a L

os

DIDÀCTIC

2 cle 3

l. N

PROPOSTA

ar ti b l’

tua

PD

am

l · le c

AT BATXILLER

ord

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

LLATÍ 1

ls,

ls,

’ac

de l a L

PD

td

2 cle 3

AT BATXILLER

SA

a tz

ar ti b l’

17

BATX IL L ERAT L L AT Í

ecasals.cat

Recursos també disponibles a

am

en del libro ato digital es y el form rsos digital

ord

latin2ba

’ac

NOVETAT

td

s los recu

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats. la Mayor Agripina 33 d. C ar 14 a. C. — va acompany a ànic, a qui Va arribar sa de Germ gust i espo es militars. t, Néta d’Au es campany del seu mari s nombros l absència mora la en les seve l’exèrcit en ia minat regnes de que haur els prendre les de pànic rumor que r així un atac ja que corria el fals Rin. Es va i va evita ns, frontera del naris roma otats a la dels legio ri, després en estat derr Roma mateix, Tibe ina romans havi dor de marit. Agrip a l’empera de t del seu enfrontar itosa mor ent a l’illa de la sosp desterram d’acusar-lo dia amb el aquesta gosa de fam. va pagar r a, on va mori Pandatàri

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5117-3

SA

· ·

an

re a

li

a tz

M. Duran ez G. Martín F. Llorens

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA AT BATXILLER

2 BA

2 et/ ecasals.n Encontrará

digitals i

el format

digital del

llibre a

1 llati1ba els recursos

Cèsar quía Germànic d. C., Antio Roma – 19 15 a. C., que era eradors, ja grans emp Claudi, tan germà de tat amb tres Emparen Calígula i r en una ri, pare de poder frena cosí de Tibe atura el va lava com l’assenya mort prem de la i militar que sols la seva ars ra política grans milit , t un dels brillant carre Germània or. Considera ficar la província de a a emperad ció popular paci gran devo Roma, va història de guanyar una es militars. Va rebre rnar i es va pany la va gove exitoses cam íncies orientals i va les seves s. causa de mstàncie diverses prov ment de nyes circu , en estra el comanda quia, a Síria morir a Antio

1 BA

at/ ecasals.c

Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

2

1 DVD DEL PROFESSOR Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4971-2

BATXILLERAT BATXILLERAT

s’h

ns cio

duc

repr o · Le s

r O p t i ca l D i s c s

b r i cat p e

5 · Fa -201 XXX

B -X al: le g

sit

pò

Di li

re a an

s’h

ns cio

duc

repr o · Le s

r O p t i ca l D i s c s

b r i cat p e

5 · Fa -201 XXX

B -X al: le g

sit

pò

Di

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

AT BATXILLER

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació – Autoavaluació – Solucionari Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne Trobaràs

LLATÍ 2

MATERIAL PER AL PROFESSOR

M. Duran ez G. Martín F. Llorens

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

BATXILLERAT 1 LLATÍ CL Competència lingüística / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CI Competència personal i interpersonal / CD Competència en informació i recerca / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUA CL CD NOMINUM INFLEXIO

VERBORUM INFLEXIO

SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO

VERBORUM EVOLUTIO

STRUCTURA VERBORUM

INCIPIT

L’alfabet i la pronúncia. Morfologia nominal: els casos. La primera declinació. El present d’indicatiu del verb sum. El paradigma verbal: el present d’indicatiu. La segona declinació. Els adjectius de la primera classe.

I

La tercera declinació en consonant.

L’imperfet.

El datiu possessiu. Els adjectius substantivats.

El desenvolupament de l’escriptura. L’alfabet romà.

La formació de mots en català.

II

La tercera declinació en vocal.

El futur imperfet d’indicatiu actiu.

El predicatiu.

El complement circumstancial de temps.

El llatí clàssic i el llatí vulgar.

La formació de mots en llatí.

III

Els adjectius de la segona classe.

Els temps de perfet.

El complement circumstancial de lloc.

Fonts de coneixement del llatí vulgar.

Els noms d’acció (I).

IV

La quarta declinació.

La cinquena declinació.

El pretèrit plusquamperfet. El futur perfet d’indicatiu actiu.

Els complements circumstancials de manera, causa, finalitat, companyia i instrument.

El llatí vulgar de la Tarraconense.

Els noms d’acció (II).

La veu passiva (I): temes de present.

La construcció de l’oració passiva.

El substrat, el superstrat i l’adstrat.

Els noms d’agent o d’acció (III).

El participi. La veu passiva (II): temes de perfet.

El participi. L’ablatiu absolut.

Mots patrimonials i cultismes. Doblets.

Els noms d’acció (IV).

L’imperatiu.

El pronom relatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (I).

Els noms d’estat o qualitat.

El comparatiu.

El superlatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (II).

Els adjectius de qualitat.

L’infinitiu. La construcció personal amb infinitiu.

L’evolució de les consonants (I).

Prefixos que formen adjectius. (I).

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

V

Els pronoms personals.

Els demostratius. Els pronoms determinatius.

VI VII

Els pronoms possessius.

VIII

Els graus de l’adjectiu.

Els numerals.

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

IX

L’infinitiu.

X

Nominum inflexio: Els determinants i els pronoms interrogatius. Els pronoms indefinits. Els determinants pronominals.

Invariabilia: L’adverbi.

El datiu de finalitat i el doble datiu.

L’evolució de les consonants (II).

Prefixos que formen adjectius (II).

XI

Verborum inflexio: Els verbs deponents. Els verbs semideponents.

Invariabilia: Les preposicions.

Les oracions causals.

L’evolució de les consonants (III).

Els diminutius.

El còmput del temps. Les oracions temporals.

L’evolució de les consonants (IV).

Els sufixos verbals.

XII

Composició de sum.

La conjugació verbal.

Els verbs irregulars.

Ex latino sermone. Vocabula CL CD

BATX IL L ERAT L L AT Í

18

BATXILLERAT 1 LLATÍ

HISTORIA ET VITA CS CC RES PUBLICA

RES PRIVATA

VESTIGIA TEMPORIS

I

La fundació de Roma: entre el mite i la història Enees i els seus descendents. El rapte de les sabines. Els reis de la monarquia: Numa Pompili, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li, Tarquini el Superb. La mort de Lucrècia i l’exili de Tarquini. Els intents de restauració monàrquica. El valor històric de la llegenda fundacional.

La casa.

Mètodes de construcció. CS

II

El sistema polític de la República Les assemblees: el senat i els comicis. Les magistratures: magistratures superiors, promagistratures i magistratures extraordinàries.

Història de la República romana La situació interior: les lluites socials. La política exterior fins a les guerres púniques.

Els vestits i el menjar.

La ceràmica.

III

La República: de les guerres púniques al final de la República Les guerres púniques. Els romans a l’Orient. La situació interior: les classes socials i la vida política. El final de la República. El primer triumvirat. El segon triumvirat.

Els esclaus.

L’epigrafia. CS

IV

L’Imperi (I): Octavi August August, princeps senatus. La successió d’August. Tiberi. Calígula. Claudi. Neró. L’any dels quatre emperadors. La dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià. La dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Luci Aureli Còmmode.

Les carreteres i el transport naval.

La representació de l’emperador.

CS CD

V

L’Imperi (II): els Severs Un període de pertorbacions i guerres civils. Dioclecià i la tetrarquia: primera tetrarquia, segona tetrarquia, tercera tetrarquia. Constantí: l’edicte de Milà i el concili de Nicea.

Valentinià i Valent. Teodosi i el repartiment de l’Imperi. El final de l’Imperi d’Occident.

Les activitats econòmiques i la societat romana.

El retrat.

VI

La ciutat CC Estructura de la ciutat: les muralles i el fòrum. Els edificis polítics i judicials: la cúria, la basílica. Els edificis religiosos: el temple. Els edificis commemoratius: les columnes, els arcs de triomf. Els edificis de diversió: el teatre, l’amfiteatre, el circ. Les termes. Els aqüeductes.

Els jocs.

Tècniques de representació.

VII

La religió CC El culte públic: els déus, les tríades, els sacerdots, els rituals, els sacrificis, el culte imperial. Les religions orientals: el judaisme, el cristianisme. El culte privat: els lars, els penats, els manes.

El matrimoni.

Sarcòfags. CS

VIII

L’exèrcit La legió imperial. Les cohorts pretorianes. La cavalleria. Els campaments. La vida quotidiana del soldat. La marina.

El dret La llei de les XII Taules i les primeres lleis. El dret a la República: el naixement dels juristes professionals, el ius honorarium, l’època clàssica, el dret postclàssic.

L’educació i els jocs.

Monedes. CS CD

IX

Roma a Hispània CC Els primers pobladors. La Ibèria cartaginesa. La invasió romana: la conquesta de celtibèria, les guerres civils, les guerres càntabres, la romanització. L’organització provincial: divisió provincial de la República, divisió provincial d’August, divisió provincial de Caracal·la, divisió provincial de Dioclecià. L’organització política local. L’economia a la Hispània romana: les mines, la pesca i la indústria del garum, l’agricultura, la moneda.

Les ciutats. Hispània a l’època de la caiguda de l’Imperi romà.

Els monuments d’Hispània. CC

Mosaics.

CF

BATX IL L ERAT L L AT Í

19

BATXILLERAT 2 LLATÍ NOVETAT CURS 2016-2017 CL Competència lingüística / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CD Competència en informació i recerca / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic Nominum inflexio / Verborum inflexio CL

Nonnullae regulae syntaxis CL

Anthologia sive florilegium CL CC

Verborum evolutio CL

Structura verborum CL

I

El subjuntiu.

Valors de ut.

Hèrcules.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

II

El subjuntiu.

Valors de cum.

Cassandra

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

III

Valors del subjuntiu.

L’ablatiu absolut. Valors de quod.

Medea.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

IV

Gerundi i gerundiu. Supí.

L’oració composta: coordinació.

Dido.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

Incipit

Ex latino sermone. Vocabula CL V

La conjugació perifràstica passiva.

L’oració composta: subordinació adjectiva.

Herois de Troia.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

VI

Els verbs impersonals.

Els verbs defectius.

L’oració composta: subordinació substantiva. Interrogatives.

Món dels morts.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

VII

Els casos nominatiu i vocatiu.

El verb videor. L’infinitiu.

Catilina.

Del llatí al català. Fonètica.

Composició.

VIII

El cas acusatiu.

Particularitats de la declinació.

Adverbials pròpies: temps, lloc, manera, quantitat.

Neró.

Del llatí al català. Fonètica.

Parasíntesi.

Ex latino sermone. Vocabula CL IX

El cas genitiu.

Usos específics de verbs deponents i semideponents. Adverbials causals i consecutives.

Plini el Vell.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

X

El cas datiu.

Els valors de l’adjectiu. Les adverbials finals. Adverbials concessives i comparatives.

Verres.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

XI

El cas ablatiu.

L’onomàstica llatina. Condicionals.

Cató el Censor.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

XII

La consecutio temporum.

L’atracció modal.

La declinació grecollatina. Estil directe i estil indirecte.

Viriat.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

Ex latino sermone. Vocabula CL LITTERAE

TRADITIO

Els gèneres literaris de la literatura romana.

I

Primers textos. Els orígens.

El teatre. Els gèneres. Les primeres comèdies. La tragèdia. El mim. Plaute. Terenci. El teatre al final de la República i en època d’August. L’evolució del teatre romà després de Sèneca.

Plaute.

II

La poesia èpica. Els primers poemes. Quint Enni. L’èpica augustal: Virgili. Altres poetes èpics del segle I dC: Lucà, Estaci, Valeri Flac, Itàlic. La poesia èpica tardana.

Virgili i la poesia èpica.

III

L’oratòria. L’oratòria republicana: Cató el Sensor, Ciceró. L’oratòria d’època augusta. Quintilià. L’oratòria al final de l’Imperi.

L’epistolografia: Plini el Jove.

Ciceró i la creació de l’oratòria europea.

IV

La poesia lírica. Els poetae novi. Horaci. La poesia anterior a August fins a l’Imperi tardà. L’elegia: Tibul, Properci, Ovidi.

Horaci. Properci.

V

Historiografia (I). Els inicis de la historiografia romana. La historiografia republicana: Corneli Nepos, Juli Cèsar, Sal·lusti Crisp.

Ovidi. L’impacte de les Metamorfosis.

VI

Historiografia (II). La historiografia a l’època imperial: Tit Livi. La historiografia i la biografia al segle I dC. La historiografia després de Tàcit: Frontó, Suetoni. La historiografia del segle IV: Eutropi, Història augusta, Ammià Marcel·lí.

Juli Cèsar. Tàcit.

VII

La poesia didàctica. Lucreci Car, Ovidi. La faula. Fedre. La sàtira. Gai Lucili, Horaci, Persi, Juvenal. L’epigrama. Marcial.

La sàtira. L’epístola.

L’epigrama.

VIII

La prosa científica, tècnica i humanística. La literatura jurídica. La prosa filològica i d’erudició: Aule Gel·li, Valeri Probe, Marcià Capel·la, Macrobi, Eli Donat, Servi. La prosa tècnica: Cató el Censor, Terenci, Vitruvi, Juni Columel·la, Apici, Pomponi Mela, Plini el Vell, Juli Frontí, Vegeci. La filosofia: Ciceró, Sèneca.

Faules de Fedre.

IX

La novel·la. La novel·la picaresca: Petroni. Apuleu. Literatura cristiana. Tertul·lià, Sant Cebrià de Cartago, Lactanci, Prudenci, Aureli Cassiodor, els Pares de l’Església, Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Agustí, Boeci.

Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Agustí, Boeci.

Receptio. L’escriptura. Els materials. Les grafies. La transmissió dels textos. L’edició dels textos.

La literatura llatina a Internet.

BATX IL L ERAT L L AT Í

20

LITERATURA El pescador de esponjas SUSANA FERNÁNDEZ GABALDÓN Hace ya más de 3500 años floreció en el mar Egeo una de las culturas más brillantes de toda la Antigüedad, la civilización minoica. La isla de Creta fue su cuna y, según los relatos de famosos historiadores griegos, el mítico rey Minos gobernó el periodo más fascinante de su historia, desde su espléndido palacio de Cnosos.

Sin embargo, el mundo cretense cambió súbita e inesperadamente el rumbo de su historia justo en su periodo de mayor apogeo.

978-84-8343-391-1 A PARTIR DE 14 ANYS Edició en castellà

L’Odissea Adaptació d’ALBERT JANÉ 978-84-8343-181-8 A PARTIR DE 12 ANYS

Ana y la Sibila ANTONIO SÁNCHEZESCALONILLA 978-84-934826-0-2 A PARTIR DE 12 ANYS Edició en castellà

Cada títol disposa d’una guia de lectura a la web de bambulector.cat juntament amb el material següent: un test autoavaluable.

Un PDF per imprimir i resoldre en paper.

Activitats multimèdia relacionades amb el tema de l’obra.

Tigre, tigre LYNNE REID BANKS 78-84-8343-115-3 A PARTIR DE 14 ANYS Premis: –Publishers Weekly 2005 –International Latino Book Award 2011

Veni, vidi, vici (Julio César) LLUÍS PRATS 978-84-218-3839-6 A PARTIR DE 12 ANYS Edició en castellà

Les guies de lectura es basen en un enfocament competencial i les activitats s’organitzen d’acord amb els processos de lectura de l’informe PISA: obtenció d’informació, interpretació del text i reflexió i valoració sobre el tema i el contingut.

Per a més informació, visita bambulector.cat E S O/BAT XIL L ERAT CULT URA C L ÀS S ICA/ L L AT Í

21

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Els llibres de l’àrea de Cultura Clàssica i Llatí inclouen: Fragments de documentals reconeguts que reforcen i amplien la teoria explicada.

Fragments motivadors de pel·lícules i recreacions. Àudios de biografies (Llatí 4ESO) i fragments literaris d’autors grecs i llatins (Cultura Clàssica).

Activitats multimèdia autoavaluables (Llatí 4 ESO).

Enllaços a pàgines web amb informació i activitats de llengua, cultura i història.

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat.

Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis.

En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar.

Els recursos presenten dues modalitats: Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions.

Proposta didàctica.

Llibre digital en línia amb una llicència gratuïta per al professor.

Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat CU LT U R A C L ÀS S ICA/ L L ATÍ

22

SUPORT AL DOCENT Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres serveis i recursos: docencia@editorialcasals.com

LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya.

Admet el protocol Marsupial.

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

I

4 ESO

ESO

digital del

llibre a

Martí Duran

A UR A T L CU ÀSSIC CL

si os digital els recurs so Trobaràs /classica4e

digital del

llibre a

CLÀSSICA

CLÀSSICA CULTURA

4

ecasals.cat

I

ecasals.cat

el format

CULTURA

el format

ecasals.cat/classicaIeso

4

ecasals.cat/classica4eso a Cèsar Germànic d. C., Antioquí Roma – 19 era 15 a. C., ors, ja que grans emperad de Claudi, tan tat amb tres i germà en una Emparen pare de Calígula va poder frenar ra el cosí de Tiberi, lava com l’assenya mort prematu militar que de la sols la seva política i grans militars a, brillant carrera at un dels de Germàni or. Consider a la província a emperad pacificar devoció popular Roma, va una gran Va rebre història de i es va guanyar es militars. la va governar exitoses campany s orientals i va les seves causa de diverses províncie s circumstàncies. ment de en estranye el comanda a, a Síria, morir a Antioqui

BATXILLERAT

BATXILLERAT

ESO

ESO

A UR A T L CU ÀSSIC CL

M. Duran ez G. Martín F. Llorens el format digitals i

digital del

llibre a

os els recurs Trobaràs /llatieso

ecasals.cat

TÍ LLA

si os digital els recurs Trobaràs /llati1ba

el format

digital del

llibre a

LLATÍ 1

LLATÍ I

ecasals.cat

1

LLATÍ

ESO

ESO Martí Duran

si os digital els recurs o Trobaràs /classicaIes

Martí Duran

ecasals.cat/llati4eso

ecasals.cat/llati1ba

el format

digital del

llibre a

LLATÍ 2

ecasals.cat

2

LLATÍ

si os digital els recurs Trobaràs /llati2ba

la Mayor Agripina 33 d. C 14 a. C. — a qui va Germànic, es militars. i esposa de es campany Néta d’August les seves nombros en absència yar en de l’exèrcit acompan que hauria les regnes de pànic a prendre el així un atac Va arribar ja que corria i va evitar del seu marit, dels legionaris romans, derrotats a la moral havien estat minat la dor de Roma que els romans a l’empera mort fals rumor enfrontar Rin. Es va -lo de la sospitosa amb el frontera del després d’acusar aquesta gosadia fam. mateix, Tiberi, Agripina va pagar morir de ria, on va del seu marit. l’illa de Pandatà a desterrament

BATXILLERAT

BATXILLERAT

Martí Duran

ecasals.cat/llati2ba

ecasals.cat CU LT U R A C L ÀS S ICA/ L L ATÍ

23

SYC1601

editorialcasals.cat ecasals.cat bambulector.cat

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

Atenció al client Tel. 902 107 007 casals@editorialcasals.com