Petit llibre de la natura. Arbres

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARBRES

HERMAN SHUGART | PETER WHITE

Títol original The Little Book of Trees Edició Nigel Browning, Slav Todorov, Caroline West Desenvolupament i gestió del projecte Ruth Patrick Disseny i direcció d’art Lindsey Johns Il·lustracions en color Tugce Okay Dibuixos lineals Ian Durmeen Traducció Ariadna Ausió Dot Revisió de l’edició en llengua catalana Teresa Casasayas Fornell

Doctora en Ciències biològiques, a l'especialitat de Botànica.

Professora de l'Institut Rubió i Tudurí, Escola de Jardineria de Barcelona

Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, febrer del 2025 © 2025 Naturart, S.A. Editat per BLUME Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2024 UniPress Books Limited, Londres © 2024 Princeton University Press, New Jersey (Estats Units) P R I NCE TON press.princeton.edu

ISBN: 978-84-10268-68-5 Dipòsit legal: B. 20449-2024 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

WWW.BLUME.NET

C005748

CRÈDITS DE LES IMATGES Alamy Stock Photo: 17 Kevin Schafer, 48 Trent Dietsche, 109 Michael Gadomski, 135 Douglas Peebles Photography, 149 Panoramic Images. Dreamstime.com: 10 Serghei Ciornii, 80 © Sylvie Lebchek, 98 © Laurentius Pattyn, 142 © Photoholidaysjk. iStock: 33 mantaphoto, 57 Iamraffnovais, 118 MendelPerkinsPhotography. Nature Picture Library: 125 SCOTLAND: The Big Picture. Shutterstock: 23 sittitap, 38 Jadetanadee, 44 Tomas Vynikal, 61 Birds Fish Trees, 71 Rejdan, 87 Malene Thyssen, 90 Emilio100, 101 Zyankarlo, 141 sduraku. Altres: 28 Graph data: Jwratner1 Wikipedia, 67 Robert Kerton CSIRO, 69 NC State Extension Publications, 114 Nartreb www.davidalbeck.com.

Il·lustracions addicionals: 107 Brocken Inaglory.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARBRES

HERMAN SHUGART | PETER WHITE

CONTINGUT Introducció

8

1. Els orígens diversos dels arbres

4. Els troncs dels arbres Patrons globals d’alçada

46

La mecànica dels arbres alts No hi ha resistència sense

48 50

Què és un arbre?

10

concessions

L’arbre: una forma de vida

12

Dominància apical

52 54

14

Com ser un arbre hiperalt «Arbres» amples de ramificació

Els arbres sense llavor del bosc primigeni Els arbres del devonià

16

Fusta dura i fusta tova

18

La lignificació a les illes

20

2. Patrons de diversitat dels arbres

simpòdica

56

5. Arquitectura dels arbres La timidesa dels arbres

58

Models de Hallé i Oldeman Geometria de la capçada:

60 62

Diversitat global

22

Selves tropicals Per què existeixen tantes espècies

24

els estrats Geometria adaptativa de la

26

Model de conductes de Shinozaki

66

Biomes i distribució arbòria

28

Plantacions d’arbres

68

Anomalies de la diversitat

30

Evolució i patrons de diversitat

32

als tròpics?

capçada

6. L’escorça dels arbres Variacions de l’escorça

3. Les fulles dels arbres

64

70

Escorça en mosaic

72

Morfologia

34

Anatomia de l’escorça

74

Característiques de les fulles

36

Escorces dels eucaliptus

76

Tipus d’arbres

38

L’escorça: una adaptació al foc

78

La fotosíntesi

40

Usos de l’escorça

80

Fotosíntesi, CO₂ i H₂O

42

Fotosíntesi i canvi climàtic

44

7. Les arrels dels arbres

10. Conservació

Les arrels: macroestructures extraordinàries

82

Costos metabòlics de les arrels

Reptes de la conservació

118

Pèrdua i fragmentació de l’hàbitat

120

Espècies invasores

122

84

Canvis en els processos ecològics

124

Micorizes

86

Contaminació i canvi climàtic

126

La rizosfera

88

Els boscos del futur

128

Fixació de nitrogen

90

Insectes rizòfags

92

de l’arbre

11. Mites i folklore La figuera sagrada

8. Llavors i cicle vital

130

Duramen, albeca i l’arc llarg

Cicle vital

94

anglès

132

Producció de les llavors

96

El circuit Kula

134

Dispersió de les llavors

98

Coneixement indígena i llegat

Dormició de les llavors

100

biològic

El bastó del diable

102

L’arbre que parla

138

Taxa de creixement i fases vitals

104

El didjeridú

140

9. Ecologia i dinàmica forestal

136

12. Curiositats

Successió primària i secundària

106

Els éssers vius més grans i longeus

142

Regeneració del dosser arbori

108

Llavors a la recerca de seguretat

144

El bosc: un mosaic dinàmic

110

Conviure amb el foc

146

Sequeres i baobabs

148

112

Sal, tempestes i convivència

150

114

A la defensiva: arbres que parlen

Successió secundària: incendis i recuperació del ponderosa Onades d’avets Superfície forestal i mosaics dinàmics

i formigues saquejadores

152

116 Glossari

154

Lectures recomanades

156

Índex

158

Agraïments

160

7. Les arrels dels arbres

MICORIZES

R

hynie és un poble escocès de 138 habitants situat en una bonica comarca a uns 64 km al nord d’Aberdeen. Però, si ens remuntem 410 milions d’anys, aquest paratge tranquil era un infern geotèrmic de fonts d’aigües termals riques en sílice, que arribaven a formar petits estanys i corrents. Un parent modern serien els camps de guèisers del parc nacional de Yellowstone, a Montana (Estats Units).

FONGS SIMBIÒTICS A RHYNIE CHERT A Rhynie, les fonts hidrotermals van petrificar en poc temps les plantes, els artròpodes, els fongs, els líquens i les algues; així va néixer el jaciment de Rhynie Chert. Gràcies a la primesa microscòpica de les capes, els fòssils es van preservar amb un grau de detall extraordinari: a l’interior de les cèl·lules, s’aprecien uns fongs simbiòtics anomenats micorizes, idèntics als de les plantes modernes. Ja existien altres evidències de les primeres plantes terrestres (espores microscòpiques fossilitzades d’uns 745 milions d’anys d’antiguitat), però l’increïble detall dels fòssils de Rhynie Chert suposa un descobriment espectacular.

La paraula «micoriza» procedeix dels mots grecs myco, que significa «fong», i rhiza, «arrel». Els fongs simbiòtics (Glomites rhyniensis) descoberts al jaciment de Rhynie Chert són endomicorizes: el fong penetra a les cèl·lules de la planta i forma estructures ramificades anomenades arbuscles, encarregats de reforçar els intercanvis entre el fong i la planta. Les endomi­ corizes també formen vesícules, bossetes que emmagatzemen greixos per subministrar energia al fong. Els filaments d’hifes fúngiques es propaguen pel sòl del voltant per captar aigua i nutrients per a la planta. L’endomicoriza també es coneix com a micoriza VA, en referència a les vesícules i arbuscles que té. Altres fongs simbiòtics són les ectomicorizes, les hifes de les quals colonitzen les arrels introduint-se entre les cèl·lules sense penetrar a l’interior.

86

ENDOMICORIZA O EC TOMICORIZA

Els arbres amb arrels més primes i petites que formen mates fibro­ ses són més propensos a construir relacions simbiòtiques amb endomico­rizes. Per contra, les arrels gruixudes i carnoses indiquen una major probabilitat d’associació amb ectomicorizes; en aquest cas, es troben prop del 10 per cent de les famílies vegetals, en especial les orquídies i moltes plantes llenyoses com el bedoll, el dipterocarp, l’eucaliptus, el roure, el pi i la família de les rosàcies.

 Fulles noves als faigs (Fagus sylvatica) del bosc de Gribskov, al nord de Selàndia (Dinamarca);

aquests arbres mantenen relacions simbiòtiques amb diversos tipus de micorizes.

87

10. Conser vació

REP TES DE L A CONSERVACIÓ

S

egons les dades difoses el 2021 pel Botanic Garden Conservation International (BGCI) després d’avaluar més de 58 000 espècies ar­ bòries, més del 30 per cent (és a dir, 17 000 espècies) estaven en risc d’extinció a causa de la pèrdua constant de l’hàbitat i de reptes emergents com el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems. A par­tir dels registres de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i altres fonts, el BGCI també va calcular que estaven a punt de l’extinció immediata 440 espècies —amb menys de 50 individus coneguts— i que 142 més probablement ja s’havien extingit. Entre les espècies més amenaçades destacaven les de les illes tropicals remotes, a causa de l’endemisme (distribució global limitada a una zona).

118

ENDEMISME LIMITAT

Encara que alguns arbres s’estenen per diversos continents (és el cas del trèmol, la distribució del qual probablement és la més extensa de tots els arbres nord-americans), altres són nadius de zones molt petites. Són les espècies amb endemisme limitat. El Programa Biota de l’Amèrica del Nord inclou les superfícies inferiors a 15 500 km², tot i que algunes espècies no arriben a aquest llindar; per exemple, la franklínia només es troba en una diminuta extensió d’entre 8000 i 12 000 m quadrats al sud-est dels Estats Units. Aquesta disparitat de distribucions possiblement es relaciona amb esdeveniments evolutius del passat i variacions climàtiques. L’interval de distribució, la mida, les tendències de la població i les amenaces directes són alguns dels criteris amb els quals s’elabora la Llista Vermella d’Espècies Amena­ çades de la UICN.

AMENACES ACTUALS PER ALS ARBRES Actualment, les espècies arbòries planten cara a cinc reptes: pèrdua i frag­ mentació de l’hàbitat a causa de la reconversió de terres forestals amb finalitats agrícoles, comercials o urbanístiques; les espècies invasores d’al­ tres continents, com ara insectes perjudicials i malures; les alteracions en els processos ecològics que afecten els boscos, com els incendis i les inundacions; el canvi climàtic i altres conseqüències de la contaminació atmosfèrica, i l’explotació forestal irresponsable. El problema d’aquestes amenaces no és només el tipus de forces que impliquen —al capdavall, fenòmens com ara els incendis, les inundacions, la sequera, les malures i el canvi ambiental són anteriors a l’impacte humà—; la novetat més greu és l’increment de la magnitud, la incidència i les interaccions d’aques­tes forces.  El pi de Wollemi En aquest capítol, abordarem els reptes als (Wollemia nobilis) quals s’enfronten els conservacionistes i les res­ pertany a la família de les Araucariàcies, d’extensa postes necessàries, i quines d’elles ja s’han posat distribució fa anys i ara en marxa. confinada a una zona remota de Nova Gal·les del Sud. Està catalogada com a espècie en perill crític d’extinció.

119

12. Curiositats

SEQUERES I BAOBABS

E

ls arbres escassegen en latituds altes i als terrenys més elevats, ja que les estacions de creixement són més curtes i les temperatures més fredes. En els climes més càlids, no abunden a les zones amb poques precipitacions ni a les sotmeses a inundacions constants. La composició química del sòl també en pot ser un factor, com succeeix a les costes salinitzades (vegeu pàgina 150) i als terrenys pobres en nutrients.

Existeixen uns llindars mínims d’humitat per als arbres, i el baobab (Adansonia) viu en aquest límit. El gènere es compon de vuit espècies, sis d’endèmiques de Madagascar, una de l’Àfrica continental i una altra d’Austràlia. Aquest arbre, un dels més inusuals i reconeixibles, és paqui­ caule (el tronc és estranyament robust per a l’alçada) i té molt poques branques. Segons la llegenda, els déus van creure que el baobab s’havia tornat massa orgullós, potser per la seva gran estatura o pels molts usos que la gent li donava, així que el van arrencar i el van plantar amb les arrels cap amunt; d’aquí que es conegui com l’arbre del revés.

LES ADAP TACIONS DEL BAOBAB El baobab s’ha adaptat a la sequera de moltes maneres. Com que l’estació seca dura entre vuit i nou mesos, l’arbre és caducifoli. Rarament plou su­ ficient perquè l’aigua penetri al sòl, però l’escorça és esponjosa i absor­ beix l’aigua directament; es creu que el tronc pot emmagatzemar fins a 100 000 litres (a l’estació humida, el seu diàmetre creix un 2,5 per cent).

A les sequeres excepcionals, els elefants peten els troncs per arribar a aquesta reserva aqüífera. El baobab també està adaptat al foc: després d’un incendi, pot brotar de la base i les noves tiges s’agrupen creant un anell.

Les llavors, dispersades per elefants i altres animals de grans dimensions, presenten una dormició llarga i germinen després d’un incendi o després de passar pel sistema digestiu dels animals. Les flors estan adaptades a la pol·linització per ratpenats: s’obren a última hora de la tarda i fins entrat el capvespre.

148

 El baobab, un dels arbres més reconeixibles, presenta moltes adaptacions a la sequera, ja que viu a regions molt

seques i dominades per vegetació arbustiva i espècies herbàcies.

A la imatge, baobabs de Madagascar.

DADES CLAU DEL BAOBAB

Tot i el seu hàbitat extremament sec, el baobab és una de les angiospermes més grans: arriba a diàmetres de més d’11 m i la capçada pot superar els 50 m d’ample. Es protegeix dels incendis amb una escorça de més de 20 cm de gruix, que a més és resistent a les flames. Aquest arbre no compta amb els clàssics anells de creixement, tot i que les datacions amb carboni han demostrat que pot viure més de 2000 anys.

149

A

questa obra deliciosament dissenyada i il·lustrada i plena d’informació sorprenent captivarà qualsevol amant de la natura. És un manual de referència accessible i entretingut sobre el món arbori. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb dibuixos artístics originals i fotografies en color per concentrar tota l’essència dels boscos del nostre planeta en un flascó petit i exquisit. Anatomia i arquitectura dels arbres, diversitat d’espècies, dinàmiques dels boscos, reptes de la conservació, fets curiosos, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre la sorprenent vida dels arbres.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARBRES ARANYES E S C A R A B AT S PA PA L L O N E S

C005748 ISBN 978-84-10268-68-5

9 788410 268685