Petit llibre de la natura. Aranyes

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARANYES

SIMON D. POLLARD

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARANYES

SIMON D. POLLARD

CONTINGUT Introducció

8

1. Evolució Avantpassats aràcnids Fòssils d’aranyes La vida a la Terra Fòssils en ambre Teranyines aèries Les aranyes són a tot arreu

10 12 14 16 18

4. Seda eficaç Construcció d’una teranyina orbicular Or líquid Penjant d’un fil Capolls protectors Aranyes voladores Devoradores de formigues

46 48 50 52 54 56

20

5. Reproducció 2. Estructures El cervell de les aranyes Un esquelet extern Com respiren les aranyes El cor i la circulació Alimentació líquida Una gana voraç

22 24 26 28 30 32

3. Percepció del món a través dels sentits Mantenir la verticalitat «Escoltar» les teranyines «Escoltar» el terra «Escoltar» l’aire Uns ulls extraordinaris Percebre les aromes

34 36 38 40 42 44

Teranyines d’esperma i ous Festeig amb i sense regals Mascles enfrontats Les femelles analitzen els mascles Aparellament amb caníbals Instint maternal

58 60 62 64 66 68

6. Captura de la presa amb verí Xeringues aràcnides Un experiment dolorós Parada en sec Persones i verins Una presa inusual Verí que dissol la carn

70 72 74 76 78 80

7. Caçar amb teranyina Frontinella pyramitela Mur de teranyines Una trampa pudent per a arnes Trapes Aranyes catapulta Llançament d’una xarxa

10. Vides extraordinàries 82 84 86 88 90 92

Fugir del perill 118 Aranyes influencers 120 Aranyes que fan servir eines 122 Investigació capdavantera sobre aranyes 124 Viure amb aranyes 126 Valorar els més grans 128

8. Caça sense teranyina Portia: una aranya que menja aranyes Aranyes pescadores Aranyes escopidores Immòbil com una estàtua Aranyes llop Una aranya que mata vampirs

94 96 98 100 102 104

9. Enemics de les aranyes Salvada per una escultura d’aranya Fora del menú Salvada per excrements d’ocell Fora de control Del cau a un bany mortal El pitjor malson d’una taràntula

106 108 110 112 114 116

11. Folklore al voltant de les aranyes El mite d’Aracne Robert de Bruce Tarantisme La teranyina de la Carlota Mites sobre les aranyes i la medicina Les taràntules al cinema

130 132 134 136 138 140

12. Dades curioses Una aranya gairebé vegetariana Superpoders aràcnids Les aranyes saben comptar Una teranyina orbicular enorme El verí no és imprescindible Aranyes socials Glossari Lectures recomanades Índex Agraïments

142 144 146 148 150 152

154 156 157 160

5. Reproducció

TERANYINES D ’ESPERMA I OUS

L

es aranyes tenen un parell de palps, uns apèndixs curts semblants a potes que es troben a cada costat dels quelícers. Mascles i femelles els utilitzen com a òrgans sensorials i per aferrar les preses. En els mascles estan modificats per contenir i transferir l’esperma a l’interior de l’epigí (obertura genital) de la femella.

CARREGAR ELS PALPS Encara que els mascles produeixen esperma a l’abdomen, no hi ha una ruta interna perquè l’esperma viatgi des d’aquest lloc fins als palps. En comptes d’això, els mascles fabriquen una xarxa espermàtica de seda que s’empra per retenir temporalment l’esperma secretat abans que s’introdueixi als palps. Alguns mascles tenen palps similars als de les femelles; altres semblen guants de boxa de miniatura. Tan bon punt els mascles fan la

58

PROTECCIÓ DE LA PATERNITAT

Els mascles de les aranyes han desenvolupat estratègies per assegurar-­ se que seran l’únic pare de la descendència de la femella amb qui s’han aparellat. Volen tenir la certesa que és la seva esperma la que fecundarà els òvuls de la femella, i no el d’un competidor que pogués haver enretirat l’esperma i substituir-la per la pròpia. Una de les estratègies més extremes ha de ser la dels mascles de Nephila komaci (Araneidae). Després de l’aparellament, en què transfereixen l’esper­ ma a les obertures genitals de la femella, els mascles trenquen els palps i els deixen a dins de la femella, creant una barrera física, de forma que altres mascles no podran aparellar-s’hi. Aquests mascles eunucs, que viuen aproximadament un any, es dedi­quen a protegir la femella de les aproximacions amoroses d’altres mascles.

muda per última vegada, transfereixen l’esperma als palps. Amb els palps carregats, la conducta de l’aranya mascle canvia: és possible que deixi d’alimentar-se i que opti per anar a buscar femelles. Mentre que la ma­ joria de les femelles viuen un o dos anys, molts mascles adults viuen només unes quantes setmanes.

FECUNDACIÓ DELS OUS Les femelles produeixen ous a l’abdomen, i diversos conductes connecten els ous amb l’obertura genital de la femella. Durant l’aparellament, el palp del mascle s’encaixa a dins de la femella com un pany i una clau. La majoria de mascles només poden transferir esperma a femelles de la seva mateixa espècie.

EMMAGATZEMATGE DE L’ESPERMA L’esperma s’emmagatzema a l’interior de la femella en unes cavitats especials que es coneixen com a espermateques. Quan l’aranya està preparada per pondre ous, l’esperma emmagatzemada s’utilitza per fecundar-los.  Un mascle de l’aranya saltadora Cosmophasis umbratica (Salticidae), de Singapur, festeja una

femella mostrant-li els pedipalps grocs tan vistosos i fent uns moviments de ball.

59

7. Caçar amb teranyina

TRAPES

L

’aranya trapa viu en caus folrats de seda, coronats amb una trapa amb frontissa. La trapa acostuma a estar decorada amb petites parcel·les de vegetació que es troba a prop del cau, la qual cosa fa gairebé impossible veure que es tracta de l’obertura del lloc on viu una aranya. Les femelles passen tota la vida a dins del cau.

ATRAPAR LES PRESES A la nit, aquestes caçadores nocturnes obren parcialment la trapa i treuen del cau els dos parells de potes del davant. Mantenen les potes posteriors a dins del cau per evitar que la trapa es tanqui. Els pèls sensorials de les potes de l’aranya capten les vibracions dels insectes (sobretot formigues i escarabats) que caminen a prop. Quan la presa és a la vora per capturar-la, l’aranya obre la trapa, agafa l’insecte i l’arrossega fins al cau, on se’l menja.

Les restes de la presa es treuen periòdicament del cau i es deixen a prop en petits monticles no gaire agradables.

 El cau sense porta de l’aranya Arbanitis longipes (Idiopidae) acostuma a estar decorat amb petites clapes de vegetació.

 Les femelles de l’aranya Arbanitis longipes passen la major part de la seva vida a dins dels caus folrats de seda.

88

 Amb una porta abatible dissimulada entre la vegetació del voltant, el cau de l’aranya de trapa sud-americana Actinopus pusillus (Actinopodidae) està molt ben camuflat.

A la nit, la femella obre la tapa, s’asseu a l’entrada del seu cau i espera que aparegui la presa.

89

10. Vides extraordinàries

VALORAR ELS MÉS GRANS

E

l 1974 es va posar en marxa un estudi en una reserva de bosc baix autòcton del sud-oest d’Austràlia a fi d’estudiar la història vital d’una aranya trapa nadiua, Gaius villosus (Idiopidae). Les femelles passen tota la seva vida a dins d’un cau folrat de seda i les nimfes (les cries) l’abandonen al cap de poques setmanes de vida per construir els seus propis caus a prop d’aquell on van néixer. El 1974, la setzena cria d’aranya a la qual es va fer un seguiment va rebre el nom de número 16.

MORT PER PARASITOIDE Al maig del 2016, l’aranya número 16 (una femella) continuava viva, però a l’octubre d’aquell mateix any una vespa parasitoide va practicar un petit forat a la tapa del seu cau. La vespa va matar l’aranya i la va utilitzar com a font d’aliment per a la seva larva en desenvolupament. La femella tenia 43 anys quan va morir, l’edat més avançada que es coneix per a una aranya, i ni tan sols va morir de vella.

 Després d’abandonar el cau de la seva mare, l’aranya trapa femella Gaius villosus excava el seu propi cau.

 El cau està envoltat de branquetes per ajudar l’aranya trapa a recollir les preses que passen a prop.

128

 La taràntula Brachypelma smithi (Theraphosidae), que pot viure fins als 20 anys, aproximadament, és originària de Mèxic i és popular com a mascota pels seus colors tan vius i el caràcter tan dòcil.

Aquesta popularitat va arribar a suposar una amenaça per a la seva existència, i el 1985 es va incloure a la llista d’espècies protegides de la CITES.

129

A

questa obra deliciosament dissenyada i il·lustrada i plena d’informació sorprenent captivarà qualsevol amant de la natura. És un manual de referència accessible i entretingut sobre el món de les aranyes. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb dibuixos artístics originals i fotografies en color per concentrar tota l’essència de les aranyes del nostre planeta en un flascó petit i exquisit. Anatomia i diversitat de les aranyes, reproducció, hàbitat i conservació, fets curiosos, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre la sorprenent vida de les aranyes.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

ARBRES ARANYES E S C A R A B AT S PA PA L L O N E S

C005748 ISBN 978-84-10268-70-8

9 788410 268708