El mestre
que va prometre el mar
Queralt Solé Francisco Ferrándiz Sergi Bernal
Francesc Escribano
Elmestrequevaprometreelmar
Textos Francesc Escribano
Francisco Ferrándiz, Queralt Solé
Recerca i fotografia Sergi Bernal
Direcció editorial Leopoldo Blume, Queralt Solé
Edició Núria Egido
Coordinació editorial Cristina Rodríguez Fischer
Traducció Mercè Bolló
Correcció Mercè Bolló, Neus Estela
Maquetació Anna Valls Torres
Preimpressió Joan Roig | Cromagnon.tv
Primera edició en llengua catalana, octubre de 2023
Segona edició, gener de 2024
Tercera edició, abril de 2024
Quarta edició, maig del 2026
ISBN: 978-84-19785-87-9
DL: B. 16013-2023
Imprès a Tallers Gràfics Soler, Esplugues de Llobregat (Barcelona)
© 2023 Naturart, S.A. Editat per BLUME
Carrer de les Alberes, 52, 2º, Vallvidrera
08017 Barcelona
Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net
© 2023 Ventall Edicions
info@ventall.net
© dels textos, els seus autors © de les fotografies, Sergi Bernal © de les fotografies de la portada i de les pàgines 42, 43 i 64, família Benaiges © de les fotografies de la pàgina 65, extretes de La imprenta en la escuela (Técnica nueva de educación popular), de C. Freinet i traducció d’H. Almendros (Vilafranca del Penedès, 1936)
Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright.
El contingut d’aquest llibre es va publicar per primera vegada l’any 2012 sota el títol Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre la mar, gràcies a una subvenció que l’Associació Mirmanda va rebre l’any 2011 del Ministeri de la Presidència de l’Estat per desenvolupar activitats relacionades amb les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. El text actualitzat forma part del projecte de recerca «NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunes de la Guerra Civil», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (codi I+D+i PID2019-104418RB-100), i del Grup de Recerca SGR, reconegut per la Generalitat de Catalunya, Grup de Recerca Consolidat Centre d’Estudis Històrics Internacionals (GREC-CEHI), de la Universitat de Barcelona (codi SGR 01079).
Francesc Escribano
El mestre que va prometre el mar
Queralt Solé Francisco Ferrándiz
Sergi Bernal
OBLIT I MEMÒRIA DEL MESTRE ANTONI BENAIGES
El 18 de juliol de 2021 vaig participar en un acte d’homenatge a la memòria d’Antoni Benaiges a Bañuelos de Bureba. Va ser una cerimònia singular. Li dedicàvem un cenotafi. Una cinquantena de persones ens vam aplegar al cementiri del poble al voltant d’un nínxol buit. A poc a poc hi vam anar introduint diferents objectes relacionats amb aquell jove de Mont-roig del Camp que, l’any 1934, va marxar de Catalunya per acceptar aquella destinació remota que li havien assignat com a mestre. Un cenotafi és un monument funerari sense cadàver, en aquest cas sense el cos d’Antoni Benaiges perquè encara no s’ha trobat, i sense cap objecte personal, perquè pràcticament tot el que ell tenia a Bañuelos de Bureba es va perdre o va ser cremat o destruït. Per poder deixar en aquesta tomba alguna cosa que tingués sentit, els participants en l’acte vam portar una bona part del contingut generat en aquests últims anys relacionat amb la seva figura i amb la seva història. Enmig d’un silenci reverencial vam anar col·locant dins del nínxol els llibres que s’han publicat, algunes fotografies, el guió d’una pel·lícula, reproduccions en facsímil dels quaderns antics, algunes cançons que se li han dedicat... Tot això va quedar enterrat sota una làpida vermella que deia: «ANTONI BENAIGES NOGUÉS, MAESTRO DE NUESTRA ESCUELA. Nos dejó ser niños antes de ser hombres, nos enseñó el valor de la palabra, nos prometió el mar».
Antoni Benaiges (1903-1936).
EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR
Aquesta és la història d’una promesa no complerta, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els infants de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar...
Aquesta també és la història d’un trencaclosques, perquè és plena d’incògnites, d’interrogants i, fins fa poc temps, de peces que no encaixaven. Qui era Antoni Benaiges? Per què es va fer mestre? Per què va marxar de Catalunya? Què feia a Bañuelos de Bureba? Per què no va poder complir la seva promesa? Com va morir? Si les pistes que donen les claus de la seva vida i que expliquen la seva mort no encaixaven era perquè ningú no les havia ajuntat, perquè estaven disperses, escampades pels diferents llocs on va viure i van viure tots aquells que el van conèixer i que, malgrat el pas dels anys, no el van oblidar.
Aquesta és, senzillament, la història d’Antoni Benaiges, un mestre. Les diferents peces d’aquest trencaclosques s’han localitzat a Mont-roig del Camp, a la província de Tarragona, on els seus familiars encara conserven les seves fotografies i els seus quaderns; a Bañuelos de Bureba i a Briviesca, on els seus antics alumnes, malgrat la por, el silenci i l’oblit que va imposar la Guerra Civil, el van continuar recordant; i s’han trobat també a Mèxic, on els vells amics i companys de professió de l’Antoni, malgrat el temps i la distància, van saber mantenir viva la seva memòria. També s’ha obtingut informació consultant diferents arxius i centres de documentació. Però la peça clau
Superior Membres de la família Benaiges. A l’esquerra de la fotografia, assegut a terra, Antoni Benaiges, i al seu costat, la nena amb trenes, Maria Nogués i Vidiella, que també fou precursora del mètode Freinet a Espanya. Assegut a la dreta i envoltat de nens, Jaume Benaiges, germà d’Antoni.
Inferior Imatge de l’època de l’església de Mont-roig del Camp.
Dreta Postal número 14. Pujada a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Sostenint un paraigua negre, Antoni Benaiges.
Inferior La família Benaiges a la platja en els anys en que l’Antoni encara vivia a Mont-roig.
Antoni Benaiges
, un mestre de Mont-roig del Camp, Tarragona, va ser destinat a l’Escola Nacional Mixta de Bañuelos de Bureba, un petit poble de la província de Burgos, el 1934. Gràcies a una metodologia d’ensenyament pionera i revolucionària per a l’època, basada en la participació activa dels infants i l’ús de la impremta, va començar a transformar la vida dels seus alumnes i la del poble.
A finals de juliol del 1936, el mestre va desaparèixer. Durant més de 75 anys , la seva tasca i personalitat van restar en la intimitat del record dels seus antics alumnes i la seva família, fins que, l’agost del 2010, a peu de fossa, un veí de Bañuelos va fer emergir la figura del mestre assassinat el 1936 i la colpidora història d’una promesa que no es va poder complir.