El mestre que va prometre el mar

Francesc Escribano

El mestre que va prometre el mar Queralt Solé Francisco Ferrándiz Sergi Bernal

OBLIT I MEMÒRIA DEL MESTRE ANTONI BENAIGES FRANCESC ESCRIBANO

11

EXHUMANT LA HISTÒRIA QUERALT SOLÉ

19

EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR FRANCESC ESCRIBANO

35

DE LA FOSSA COMUNA A LA MEMÒRIA: ANTONI BENAIGES, MESTRE UTÒPIC FRANCISCO FERRÁNDIZ

91

UNA BATALLA GUANYADA A L’OBLIT SERGI BERNAL

109

AGRAÏMENTS

118

OBLIT I MEMÒRIA DEL MESTRE ANTONI BENAIGES

E

l 18 de juliol de 2021 vaig participar en un acte d’homenatge a la memòria d’Antoni Benaiges a Bañuelos de Bureba. Va ser una cerimònia singular. Li dedicàvem un cenotafi. Una cinquantena de persones ens vam aplegar al cementiri del poble al voltant d’un nínxol buit. A poc a poc hi vam anar introduint diferents objectes relacionats amb aquell jove de Mont-roig del Camp que, l’any 1934, va marxar de Catalunya per acceptar aquella destinació remota que li havien assignat com a mestre. Un cenotafi és un monument funerari sense cadàver, en aquest cas sense el cos d’Antoni Benaiges perquè encara no s’ha trobat, i sense cap objecte personal, perquè pràcticament tot el que ell tenia a Bañuelos de Bureba es va perdre o va ser cremat o destruït. Per poder deixar en aquesta tomba alguna cosa que tingués sentit, els participants en l’acte vam portar una bona part del contingut generat en aquests últims anys relacionat amb la seva figura i amb la seva història. Enmig d’un silenci reverencial vam anar col·locant dins del nínxol els llibres que s’han publicat, algunes fotografies, el guió d’una pel·lícula, reproduccions en facsímil dels quaderns antics, algunes cançons que se li han dedicat... Tot això va quedar enterrat sota una làpida vermella que deia: «ANTONI BENAIGES NOGUÉS, MAESTRO DE NUESTRA ESCUELA. Nos dejó ser niños antes de ser hombres, nos enseñó el valor de la palabra, nos prometió el mar».

11

Antoni Benaiges (1903-1936).

EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR

A

questa és la història d’una promesa no complerta, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els infants de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar...

Aquesta també és la història d’un trencaclosques, perquè és plena d’incògnites, d’interrogants i, fins fa poc temps, de peces que no encaixaven. Qui era Antoni Benaiges? Per què es va fer mestre?

Per què va marxar de Catalunya? Què feia a Bañuelos de Bureba? Per què no va poder complir la seva promesa? Com va morir? Si les pistes que donen les claus de la seva vida i que expliquen la seva mort no encaixaven era perquè ningú no les havia ajuntat, perquè estaven disperses, escampades pels diferents llocs on va viure i van viure tots aquells que el van conèixer i que, malgrat el pas dels anys, no el van oblidar.

Aquesta és, senzillament, la història d’Antoni Benaiges, un mestre. Les diferents peces d’aquest trencaclosques s’han localitzat a Mont-roig del Camp, a la província de Tarragona, on els seus familiars encara conserven les seves fotografies i els seus quaderns; a Bañuelos de Bureba i a Briviesca, on els seus antics alumnes, malgrat la por, el silenci i l’oblit que va imposar la Guerra Civil, el van continuar recordant; i s’han trobat també a Mèxic, on els vells amics i companys de professió de l’Antoni, malgrat el temps i la distància, van saber mantenir viva la seva memòria. També s’ha obtingut informació consultant diferents arxius i centres de documentació. Però la peça clau 35

Superior Membres de la família Benaiges. A l’esquerra

de la fotografia, assegut a terra, Antoni Benaiges, i al seu costat, la nena amb trenes, Maria Nogués i Vidiella, que també fou precursora del mètode Freinet a Espanya. Assegut a la dreta i envoltat de nens, Jaume Benaiges, germà d’Antoni.

Inferior Imatge de l’època de l’església de Mont-roig del Camp.

42

Dreta Postal número 14. Pujada a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Sostenint un paraigua negre, Antoni Benaiges.

Inferior La família Benaiges a la platja

en els anys en que l’Antoni encara vivia a Mont-roig.