Dinosaures en 30 segons

S E R U A S O DIN EN 30 SEGONS Sean Callery

30 temes fascinants per als detectius de dinosaures explicats en mig minut

Il·lustracions: Sam Hubbard Assessorament científic: Jonathan Tennant

TÍTOL ORIGINAL EDICIÓ

Dinosaurs in 30 Seconds

Hazel Songhurst, Susan Kelly, Susie Behar, Lucy Menzies, Robin Pridy

DIRECCIÓ CREATIVA I ARTÍSTICA DISSENY

Michael Whitehead, Hanri van Wyk

Emily Portnoi, Emily Hurlock

Lluïsa Moreno Llort, a partir de l’edició revisada en llengua espanyola per Manuel Pijoán Rotgé, Zoòleg

TRADUCCIÓ

COORDINACIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA

Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, maig de 2017 © 2017 Naturart, S.A. Editat per Blume Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera, 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 E-mail: info@blume.net © 2016 The Ivy Press Limited, Brighton (Regne Unit) I.S.B.N.: 978-84-16965-28-1 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics.

WWW.BLUME.NET Preservem el medi ambient. En la producció dels nostres llibres procurem, amb el màxim interès, complir amb els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, especialment dels boscos primaris. Així mateix, en la nostra preocupació pel planeta, intentem fer servir al màxim materials reciclats i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials de manufactura la fabricació estigui lliure de clor elemental (ECF) o de metalls pesants, entre d’altres.

S E R U A S O DIN EN 30 SEGONS

Sean Callery Il·lustracions: Sam Hubbard Assessorament científic: Jonathan Tennant

Contingut Sobre aquest llibre 6 COMENÇA LA VIDA 8 Glossari 10 L’escala cronològica geològica 12 Què és l’evolució? 14 Els primers éssers vius 16

ARRIBEN ELS DINOSAURES 24 Glossari 26 Els primers dinosaures 28 Tipus de dinosaures 30 Els primers carnívors 32 Els primers herbívors 34

El pas a la terra ferma 18

EL JURÀSSIC 36

Els primers rèptils 20

Glossari 26

L’extinció del Permià 22

El món del Juràssic 40 Herbívors gegants 42 Carnívors veloços 44 Depredadors gegants 46 Tàctiques de defensa 48 Plomes i dents 50

EL CRETACI 52 Glossari 54 El món del Cretaci 56 La lluita contra els carnívors 58 Banyes i collars ossis 60 Depredadors gegants 62 L’espinosaure i la seva vela dorsal 64 Els dromeosaures 66 Dinosaures amb aspecte d’ocell 68 Dinosaures amb bec d’ànec 70 L’extinció dels dinosaures 72 Després dels dinosaures 74

PER QUÈ SABEM QUE ELS DINOSAURES VAN EXISTIR? 76 Glossari 78 Què són els fòssils? 80 Traces fòssils 82 Detectius de dinosaures 84 Dinosaures de miniatura? 86 Esquelets de dinosaures 88 Una altra perspectiva 90 Descobreix-ne més 92 Índex 94

Sobre aquest llibre … en 60 sego ns Per què ens fascinen tant els dinosaures? Per les seves dimensions increïbles? Alguns tenien la llargària de cinc autobusos i d’altres, l’alçàr

ia d’un edifici de cinc pisos. O tal vegada pel seu aspecte, amb aquelles dents esmolades com ganivetes i les urpes llargues com dagues, aquelles banye

s

i crestes tan estranyes, i amb unes punxes prominents a la cua i al llom.

Alguns dinosaures tenien fins i tot ales i plomes. Eren com dracs o monst res en la vida real.

Aquest llibre és un viatge al passat, a uns 225 milions d’anys enrere, una època en què els dinosaures dominaven la Terra. L’«era dels dinosaures» va durar 160 milions d’anys, un període que és unes vuit-centes vegades més llarg que el temps que fa que existeixen els humans. Aleshores els continents es van separar i després van col·lidir els uns amb els altres, la qual cosa va originar serralades, milers de volcans actius i fins i tot mars i oceans sencers.

«devorar o ser devorat».

Era un món d’extrems, on es tractava sovint de sos no eren caçats per Solament els dinosaures més ferotges o més gros st món sorprenent de boscos altres dinosaures. Et convidem a explorar aque rts amb tempestes de sorra pantanosos, llacunes tòxiques i immensos dese gegants, monstres marins mor tíferes, i a trobar dinosaures i també insectes i rèptils voladors.

6

als paleontòlegs, és clar!

Però com sabem que tot això va existir? Gràcies vivien aquestes bèsties Aquests detectius de dinosaures ens revelen com quants ossos i dents trobades formidables del passat remot. Descobreix que uns len quin aspecte tenia un a terra, o fins i tot una simple petjada, ens reve dinosaure o fins i tot la velocitat a què corria.

Malgrat tot, encara hi ha molts interrogants sobre els dinosaures. De quin color era la seva pell? Quins sons emetien? No ho sabem segur. Podem assegurar que van desaparèixer ràpidament, però el motiu de la seva extinció continua sent un misteri. Arribarem mai a saber la veritable història d’aquests animals increïbles? Prepara les eines mentre ens preparem per excavar encara a més profunditat…

7

Comença la vida Glossari adaptar-se Acomodar-se a les condicions del

clima Conjunt de les condicions atmosfèriques

medi ambient i als seus canvis.

(temperatura, humitat, pluges, vents, etc.) que caracteritzen una zona o regió determinades.

amfibi Grup d’animals vertebrats que, com les granotes, els gripaus i les salamandres, respiren a l’aigua (o en un medi molt humit) durant la primera part de la seva vida i amb pulmons quan és adult. Com a adjectiu, amfibi s’aplica als animals i les plantes que poden viure tant a l’aigua com al medi terrestre.

com el pi o el xiprer, amb fulles com agulles i fruits en con.

arcosaures Grup de rèptils que comprèn els

continent Cada una de les set grans extensions de terra del planeta separades per oceans: Àfrica, Àsia, Austràlia, Europa, l’Antàrtida, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud.

dinosaures (fins i tot els ocells) i els cocodrils.

cua de cavall petita Planta primitiva amb

artròpodes Grup d’animals invertebrats que,

una tija, fulles molt estretes i cons.

com els insectes, les aranyes i els crustacis (gambes, crancs, etc.), tenen el cos segmentat i potes i antenes articulades.

cuirassa Coberta dura que protegeix el

avantpassat Animal que estava relacionat

per alimentar-se i subsistir.

històricament amb un altre animal del passat; així, per exemple, una àvia és l’avantpassat (o l’ascendent) de la seva néta.

bacteris Organismes molt simples, tan petits que per veure’ls cal un microscopi potent. canvis genètics Canvis en un organisme que es transmeten als seus descendents.

cícades Grup primitiu de plantes similars a les palmeres, però no hi estan emparentades.

10

coníferes Grup primitiu d’arbres o arbustos,

cos de certs animals.

depredador Animal que en caça d’altres era Període geològic de llarga durada, com l’era mesozoica, que comprèn diversos períodes (en el sentit geològic) com el Juràssic.

escala cronològica Període de temps que s’estableix amb un propòsit determinat o per explicar algun fenomen o circumstància. estrat Capa de roca, en general una entre moltes altres.

evolució Procés segons el qual s’han anat desenvolupant tots els éssers vius, que s’han anat transformant els uns en uns altres durant llargs períodes de temps, a partir dels primers organismes. evolucionar Desenvolupar-se de manera gradual, passant d’un estat a un altre.

organisme Ésser viu individual. oxigen Element químic gasós que es troba a l’aire, no té color ni olor i és necessari per a la majoria dels éssers vius. paleontòleg Científic que estudia els fòssils i la història de la vida.

altre ésser viu que s’han transformat en roca.

selva pluvial Bosc que rep molta pluja al llarg de l’any i es caracteritza per uns arbres molt alts.

geologia Ciència que estudia l’origen, la

teràpsids Grup de rèptils de Permià i el Triàsic

fòssil Restes d’un animal, una planta o un

història i l’estructura de la Terra.

del qual descendeixen els mamífers.

ginkgo Arbre primitiu, parent llunyà de

tetràpodes Grup d’animals vertebrats

les coníferes, amb fulles en forma de ventall i flors grogues.

invertebrats Grup d’animals que no tenen

que tenen quatre extremitats.

trilobits Grup d’artròpodes primitius de

columna vertebral.

l’era paleozoica, un dels primers grups que van desenvolupar un esquelet extern dur.

Ma Abreviatura de «milions d’anys».

vegetació Conjunt de les plantes pròpies

mamífers Grup d’animals vertebrats que

d’un lloc o d’una regió.

respiren aire i tenen pèls, i les femelles del qual produeixen llet per alimentar les cries.

vertebrats Grup d’animals que tenen columna vertebral i crani.

nautiloïdeus Un dels primers grups d’animals marins que van desenvolupar una conquilla externa. Els nautiloïdeus eren —i són, en el cas dels nàutils— mol·luscos cefalòpodes, com les sèpies i els calamars.

nutrient Substància dels aliments que és necessària per sobreviure i tenir salut.

11

L’escala cronològica geològica … en 30 se go ns

Sota la superfície on ets ara mateix hi ha capes i capes de roca.

a molta Totes aquestes capes, que s’anomenen estrats, formen la Terra i arriben força profunditat. Imagina’t les capes del teu pastís preferit i tindràs una idea exacta de com són els estrats!

Quan les ajuntem, aquestes capes ens mostren tots els períodes de temps, des dels inicis de la Terra fins avui. Això és el que coneixem per l’escala cronològica geològica. Aquesta escala cronològica, que es mesura en milions d’anys (Ma), mostra els fenòmens que es van produir a la Terra, des de les separacions dels continents i les col·lisions entre ells, fins a les erupcions volcàniques, les extincions massives i l’aparició de nous tipus d’animals i plantes.

Mitjançant l’estudi d’aquestes capes de roca, els científics poden arribar a saber fins i tot com era el clima d’aleshores. En aquestes capes també podem trobar fòssils de plantes, animals i altres éssers vius, la qual cosa ens permet saber quines formes de vida hi ha hagut a la Terra.

Això ens ha ajudat a descobrir l’extraordinària «era dels dinosaures» (l’era mesozoica), que va durar 160 milions d’anys (els humans només fa uns 200.000 anys que existim), en què eren els animals més grans i més temibles de la terra ferma.

Resum en 3 segons L’escala cronològica geològica divideix el temps des dels orígens de la Terra fins avui dia.

12

Missió en 3 minuts Fes la teva excavació Necessites: • Una petita eina per excavar • Un pinzell petit • Un recipient • Cordill • 4 agulles d’estendre • 4 estaques 1 Tria el teu jaciment i delimita’l amb 4 estaques, formant un quadrat.

2 Enrotlla el cordill al voltant de les estaques i subjecta’l a cada una amb una agulla d’estendre roba.

3 Comença a excavar! Si trobes un fòssil (un os, una pedra o una beina amb llavors) neteja’l amb el raspall i després posa’l al teu recipient.

Era Cenozoica

Les capes de la Terra i tot el que hi trobem revelen els diversos períodes de temps des dels orígens del nostre planeta fins al moment actual.

Quaternari (2,6 Ma–temps present) Neogen (23-2,6 Ma) Paleogen (63-23 Ma)

Era Mesozoica

Cretaci (145-66 Ma)

Juràssic (201-145 Ma)

Triàsic (252-201 Ma)

{ { {

Permià (299-252 Ma)

Era Paleozoica

Carbonífer (359-299 Ma)

Devonià (419-359 Ma)

Silurià (444-419 Ma)

Ordovicià (485-444 Ma)

Cambrià (541-485 Ma)

Precambrià (4.600 Ma-541 Ma)

Superior Inferior Superior Mitjà Inferior Superior Mitjà Inferior

Els primers dinosaures … en 30 se go ns Després de l’extinció massiva del Permià-Triàsic van caldre molts

el període milions d’anys perquè les plantes i els animals es recuperessin durant eres.

Triàsic. Tot i així, finalment la vida va retornar amb força a les zones costan les cues Mentre proliferaven grans arbres com les coníferes i les cícades, i també mamífers de cavall petites i les falgueres, els insectes i els petits avantpassats dels s germans» vivien juntament amb els rèptils. Entre aquests cal esmentar els «cosin els peixos dels dinosaures, els pterosaures alats, que volaven a gran velocitat. Al mar, l’aigua. es van començar a multiplicar i alguns rèptils fins i tot «van tornar» a

El Triàsic és el principi d’un període de temps que sovin t es denomina «era dels dinosaures», però això no va passar d’un dia per l’altre.

Van haver de transcórrer milions d’anys perquè els dinosaures es convertissin en els animals més nombrosos de la terra ferma. , però Però quin va ser el primer dinosaure? Els científics no es posen d’acord —els coincideixen en algunes afirmacions. Saben que tres tipus de dinosaures van teròpodes, els sauropodomorfs i els ornitisquis— van ser els primers que s primers aparèixer en un món dominat per altres rèptils molt més grossos. Aquest çar a dividir-se dinosaures van saber adaptar-se a l’entorn i, quan la Pangea va comen sobreviure. al final del Triàsic, els dinosaures van ser els principals rèptils que van

Resum en 3 segons Al principi els dinosaures eren només una petita part del món del Triàsic.

28

Al costat del dinosaures És probable que els dinosaures haguessin dominat la terra ferma durant el període Triàsic, però també hi havia molts altres organismes. Els ictiosaures eren un grup de rèptils marins que havien seguit el camí invers als primers amfibis. Semblaven peixos o dofins, respiraven aire i donaven a llum cries vives. Un dels seus gèneres, el Shonisaurus, arribava a mesurar 15 m de llargària. Els pterosaures, un subgrup dels arcosaures, van començar a emprendre el vol. Aquests rèptils voladors que sovint es confonen amb els dinosaures al principi eren petits: un d’ells tenia la grandària d’un colibrí i un altre, la d’un corb.

Els teròpodes, els sauropodomorfs i els ornitisquis van ser els primers tipus de dinosaures que van aparèixer.

El Saturnalia , possiblement el primer sauropodomorf, va viure en el que avui és el sud del Brasil.

Els primers mamífers van aparèixer durant el Triàsic i tenien una certa semblança als ratolins.

L’Eoraptor , un teròpode, menjava probablement tant carn com plantes i caminava sobre dues potes.

El Pisanosaurus , un dels primers ornitisquis, no va aparèixer fins al Triàsic superior.

Saturnalia

Eoraptor

Pisanosaurus

Carnívors veloços … en 30 se go ns Les grans bandades d’herbívors sauròpodes es van convertir en la

olupar principal font d’aliment dels teròpodes. Els carnívors del Juràssic van desenv la cua unes característiques especials per capturar i devorar aquests animals: potes rígida, per exemple, els ajudava a mantenir l’equilibri, mentre que les fortes i el cos esvelt els conver tien en uns corredors àgils i veloços.

Entre els primers dinosaures que s’alimentaven de grans sauròpodes, cal esmentar el Cryolophosaurus i el Monolophosaurus. Arribaven als 8 m de llargària, que és més o menys la longitud de dos o tres tigres. També tenien una cresta al cap, que exhibien o bé utilitzaven per emetre sons amb què avisaven del perill o atreien altres membres de la seva espècie.

El Cryolophosaurus tenia una cresta que li recorria transversalment el crani, la qual li ha valgut el renom d’«Elvisaurus» en referència al tupè que portav a el cantant Elvis Presley. La cresta del Monolophosaurus li arribava al musell i estava unida a unes cambres d’aire que segurament amplificaven els crits.

Aquestes crestes «d’exhibició» indiquen que els dinosaures podien ser socials i que possiblement fins i tot es desplaçaven en grups. De fet, molts esquelets fòssils del crestat Dilophosaurus (un dinosaure representat amb errors en la novel·la i en la pel·lícula Parc Juràssic, del 1993) es van trobar tots junts.

Resum en 3 segons Ràpids i poderosos, els teròpodes van començar a depredar els nombrosos sauròpodes.

44

Missió en 3 minuts Quines dents tan grosses...

Les dents dels dinosaures ens diuen què menjaven: si tenien les dents esmolades, eren carnívors, mentre que si les tenien de vores romes, eren herbívors. Agafa un mirall i observa els tipus de dents que tens: incisives, canines i molars. Mossega una pastanaga amb diverses parts de la boca i esbrina quina classe de dents et va més bé per fer-ho. Les incisives són ideals per tallar, les canines subjecten i esquincen, i les molars trituren.

Els dinosaures crestats com el Cryolophosaurus són un dels primers que caçaven dinosaures herbívors.

Les crestes probablement els eren útils per a identificar-se i atreure un parella.

La cua del Cryolophosaurus es mantenia rígida amb els tendons tan forts.

Gràcies als sòlids músculs de les cuixes, el

Cryolophosaurus era un bon esprintador.

Les dents superesmolades del dinosaure travessaven la pell gruixuda i la carn.

Cada mà acabava en quatre dits.

S E R U A S O N DI EN 30 SEGONS 30 temes fascinants per als detectius de dinosaures explicats en mig minut Et convidem a assaborir totes les engrunes i mossos d’informació que conté aquest llibre, i també a acceptar el repte que plantegen petites missions d’allò més emocionants, on hauràs de comprovar dades o descobrir-ne d’altres.

Ple de diversió i d’il·lustracions fresques i explicatives, aquest llibre et permetrà conèixer alguns dels animals més extraordinaris que han viscut mai a la Terra.

Preservem el medi ambient • Reciclem i reutilitzem.

• Fem servir paper de boscos gestionats de manera responsable.

ISBN 978-84-16965-28-1