Moviments i significat

Has llegit mai algun missatge que t’hagin enviat, potser un missatge de text o un correu electrònic, i no has entès el que et volia dir? Això és perquè la gent es comunica de moltes maneres diferents. Les expressions facials, els gestos i el to són importants per transmetre el significat. Un somriure, un front arrufat o una picada d’ullet poden ajudar a explicar el que diem. L’entonació, la mirada, o si apugem o abaixem de to al final de la frase, ajuden a donar sentit a les paraules que fem servir.

Hi ha cinc sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Les persones es comuniquen sovint mitjançant una combinació d’aquests, però no els necessitem tots. Helen Keller (1880-1968), nascuda a Alabama, Estats Units, es va quedar cega a causa d’una malaltia durant la seva infantesa. Va aprendre a comunicar-se usant el sentit del tacte, lletrejant signes, i, més tard, paraules al palmell de la mà. També va aprendre a parlar tocant els llavis d’altres oradors i a llegir el braille, un sistema d’escriptura i lectura dissenyat en la dècada de 1820. Utilitza punts en relleu que el lector detecta mitjançant el tacte. La Helen va anar a la Universitat de Harvard i, finalment, va arribar a escriure nombrosos llibres.

L’artista nord-americana Christine Sun Kim (n. 1980) és coneguda pels seus dibuixos, actuacions i instal·lacions. Va néixer sorda i usa el llenguatge de signes per comunicar-se. Aquest combina formes, gestos i moviments de les mans amb altres modificacions (com la posició i l’expressió facial), i és una llengua amb una gramàtica pròpia. Té signes específics per a bona part de les paraules i frases, però a vegades s’usen lletres soles per lletrejar les paraules amb els dits. En l’obra Alphabet from the Speller’s Point of View (2019) mostra els signes de les 26 lletres de la Llengua de signes nord-americana mentre els fa, i no des de la perspectiva de la persona amb qui s’està comunicant. La Llengua de signes nord-americana és una de les 300 que s’usen actualment al món. La llengua de signes catalana es coneix com a LSC.

MUSSOL!

Superescriptures

Alguns experts són capaços de convertir la cal·ligrafia en una obra d’art. A la Xina, al segle iv dC, cal·lígrafs famosos com Wang Xizhi (303-361 dC) van dedicar dècades a estudiar i copiar els molts milers de caràcters xinesos. Amb uns pinzells fets de pèl fi d’animals, els cal·lígrafs podien reproduir una gran varietat de traços: fins, gruixuts, rectes o corbats amb gràcia. Els caràcters s’havien de dibuixar d’una manera concreta, amb cada traç fet en l’ordre correcte, i tot això s’aprenia d’un mestre.

Mentre que el xinès conté milers de símbols, altres sistemes d’escriptura tenen molts menys caràcters. Un dels primers va ser l’alfabet grec, creat al voltant de l’any 800 aC, que tenia només 24 lletres.

En els sistemes cuneïforme o jeroglífic dels sumeris i egipcis s’havien d’aprendre almenys un miler de símbols, per la qual cosa el sistema grec va fer que l’escriptura i la lectura fossin molt més simples. El filòsof grec Sòcrates va arribar fins i tot a lamentar que l’escriptura podria arruïnar la capacitat de memòria de les persones!

Molts caràcters escrits a mà criden especialment l’atenció. Alguns contenen un missatge i un aspecte tan magnífics que molts creuen que venen de Déu. Des dels inicis de l’islam, al segle vii dC, l’escriptura àrab es va consolidar amb uns caràcters elaborats i decoratius, que només podien traçar cal·lígrafs experts. Es feia amb una ploma de canya flexible submergida en tinta, que podia crear punts precisos i línies fluides i sinuoses. Als edificis sagrats, es van escriure passatges importants de l’Alcorà, que es barrejaven amb uns patrons geomètrics molt vistosos. N’aprendrem més sobre els textos religiosos a la pàgina 36.

Diverses lectures

Quin tipus de lectures t’agraden? Els relats en què els personatges viuen aventures èpiques? Les faules fantàstiques en què els animals parlen i els humans tenen poders màgics? O les històries de la vida real en espais històrics actuals?

Durant segles, i en països d’arreu del món, els relats començaven amb frases del tipus «Hi havia una vegada...» o «Ja fa molts anys...». Aquestes paraules recorden al lector que ha de deixar de banda el que ja coneix i preparar-se per endinsar-se en un món nou i engrescador. Quan obrim un llibre i comencem a llegir, portem amb nosaltres les nostres experiències. Pensem en tot el que ja hem llegit, i comparem les vides i les accions dels personatges amb les nostres. Això és el que fa que cada llibre sigui diferent per a cadascun dels lectors.

Els estudiosos han observat que moltes de les històries més populars del món tenen una estructura força similar. Els arguments d’algunes històries populars es remunten a un dels primers relats de què es té constància, l’Epopeia de Guilgameix, de quatre mil anys d’antiguitat, que narra les aventures del rei heroi d’Uruk en la recerca del secret de la vida eterna. Un estudiós, Joseph Campbell (1904-1987), va escriure un llibre en què va explorar mites i llegendes d’arreu del món i va assenyalar que tots tenien una cosa en comú: el viatge d’un heroi i el seu retorn amb nous coneixements o poders. El va titular The Heroe With a Thousand Faces (L’heroi de les mil cares) (1949). George Lucas (1944), inspirat per aquest llibre, es va valdre de les seves idees per escriure un guió cinematogràfic força famós: Star Wars.

Pots pensar en altres llibres que expliquin històries d’herois, missions i retorns? Pot ser que, algun dia, tu n’escriguis un.