Els set regnes dels éssers vius

ELS

SET REGNES

ÉSSERS VIUS DELS

Mike Barfield Il·lustrat per Lauren Humphrey

Aquest llibre està dedicat a tots els humans heroics que apareixen a la pàgina 59 i també al celacant, un supervivent magnífic que sempre aconsegueix mantenir-se en la línia de flotació!

Títol original That's Life Edició Leah Willey, Charlotte Selby Disseny Renata Latipova Traducció Lluïsa Moreno Llort Coordinació de l'edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, març de 2021 © 2021 Naturart, S.A. Editat per BLUME Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 e-mail info@blume.net © 2021 Laurence King Limited, Londres © 2021 del text Mike Barfield © 2021 de les il·lustracions Lauren Humphrey I.S.B.N.: 978-84-18459-35-1 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquest llibre, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l'editor.

WWW.BLUME.NET Aquest llibre s'ha imprès sobre paper manufacturat amb matèria primera procedent de boscos de gestió responsable.

En la producció dels nostres llibres intentem, amb el màxim esforç, complir amb els requisits mediambientals que promouen la conservació i l'ús responsable dels boscos, especialment dels boscos primaris. Així mateix, per la nostra preocupació pel planeta, intentem utilitzar al màxim els materials reciclats, i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials, el procés de fabricació dels quals estigui lliure de clor elemental (ECF) o de metalls pesants, entre d'altres.

ELS

SET REGNES DELS

ÉSSERS VIUS

Mike Barfield Il·lustracions de Lauren Humphrey

INTRODUCCIÓ

L'arbre de la vida: tot és relatiu Tot i que en els seus inicis eren molt simples, els éssers vius s'han anat fent molt més complexos i diversos al llarg dels últims 4000 milions d'anys.

Els científics calculen que avui dia hi ha més de 8 milions d'espècies diferents d'éssers vius, totes les quals provenen dels mateixos microbis de tipus bacterià, coneguts com l'últim avantpassat comú universal o LUCA, per la sigla en anglès.

Quin goig d'arbre!

Probablement l'arbre de la vida més important que s'ha dibuixat mai va ser l'esbós que en va fer Charles Darwin en una llibreta el 1837.

Darwin estava desenvolupant la teoria que les noves espècies evolucionaven a partir d'unes d'ancestrals, i al costat del dibuix va escriure: «Jo penso que».

Al planeta han existit molts més milions d'espècies, algunes de les quals s'han fossilitzat, mentre que d'altres han desaparegut sense deixar rastre.

Per tal d'estudiar i entendre aquest nombre extraordinari d'organismes, els científics els divideixen en grups que tenen unes característiques comunes. Aquest procés d'identificació, denominació i classificació dels éssers vius s'anomena taxonomia (vegeu la pàgina 10).

L'últim avantpassat comú universal LUCA no va ser la primera forma de vida del planeta.

No obstant això, a partir de LUCA es van desenvolupar tots els éssers vius actuals, començant pels arqueus i els bacteris. És molt possible que LUCA hagués viscut a prop d'una fumarola submarina, tot i que existeixen altres teories.

Hi ha diversos sistemes de classificació, però per facilitar la nostra tasca de detectius hem dividit la vida en els set regnes que es representen a la pàgina següent. Tres d'aquests contenen només formes de vida simples, que són unicel·lulars (arqueus, bacteris i protozous), però la resta són molt més complexos, ja que són pluricel·lulars.

Amb les dades que s'han usat per dividir els éssers vius en aquests grups també es pot elaborar una cronologia de la seva evolució.

Aquesta representació se sol fer mitjançant un «arbre de la vida», però hi ha moltes altres maneres de crear-la.

Les branques inferiors són les més antigues, mentre que els extrems dels branquillons són les espècies que viuen avui dia, i les enforcadures de les branques representen un avantpassat comú. L'arbre simplificat també és una guia per localitzar els set regnes en aquest llibre.

8

S'ha fet viral Un virus és una partícula infecciosa minúscula, molt més petita que un bacteri, que és capaç d'envair cèl·lules vives i usar-les per reproduir-se. Els virus poden causar malalties en les plantes i els animals, però com que no es poden reproduir sols, en general no se'ls considera éssers vius. El refredat comú i la grip són provocats per virus, com la COVID-19.

EUCARIOTES REGNE 7: ELS ANIMALS PÀGINA 34

REGNE 5: LES PLANTES

REGNE 6: ELS FONGS

PÀGINA 20

PÀGINA 32

REGNE 4: LES CROMISTES

REGNE 3: ELS PROTOZOUS

PÀGINA 17

PÀGINA 17

PROCARIOTES

REGNE 1: ELS ARQUEUS

REGNE 2: ELS BACTERIS

PÀGINA 12

PÀGINA 14

LUCA

9

REGNE 1: Els arqueus

Contaminació per al planeta

Més de 200 espècies conegudes Proliferen en condicions extremes

Els arqueus són uns organismes unicel·lulars microscòpics que s'assemblen molt als bacteris (vegeu la pàgina 14), però se'n distingeixen en tants aspectes que tenen el seu propi regne.

Els arqueus viuen, juntament amb altres microorganismes, als budells de les vaques, els tèrmits i els humans. Aprofiten l'hidrogen residual que produeixen els bacteris per fabricar gas metà, un component de les ventositats.

Tot i que els pets són graciosos, pensa que una vaca genera uns 250 litres de metà al dia, i el metà que s'allibera a l'atmosfera contribueix a l'escalfament global. Per això hi ha qui diu que caldria criar menys vaques i consumir menys carn i productes lactis.

Encara que només se n'han identificat uns quants centenars d'espècies, es creu que els arqueus són pertot arreu, tant a la superfície de la Terra com a l'interior, i també dins i fora de molts organismes (també tu!). Tot i així, a diferència dels bacteris, no se'ls relaciona amb cap malaltia.

Methanosarcina barkeri Haloquadratum walsbyi

El més petit de tots Hi ha arqueus d'unes formes i mides ben estranyes. L'ésser viu més petit del nostre planeta és un nanoorganisme del grup dels arqueus que va ser descobert el 2002.

Si els poséssim l'un al costat de l'altre, en necessitaríem 2500 per cobrir un mil·límetre!

Energia per al planeta Els arqueus s'usen per transformar les restes de menjar en metà a l'interior d'enormes màquines de digestió industrials.

Ara bé, en lloc de deixar que s'alliberi a l'aire, el metà es crema com a combustible (biogàs), la qual cosa no fa malbé el planeta i, alhora, s'evita el malbaratament d'aliments.

INDICIS DE VIDA: PELL

Calent calent Molts arqueus són extremòfils, és a dir, organismes que viuen en les condicions ambientals més extremes del planeta, com ara les zones pròximes a les fumaroles volcàniques submarines.

Un membre d'aquest grup de bacteris, el Methanopyrus, pot sobreviure a 122 ºC, que és la temperatura màxima que s'ha enregistrat mai en un ésser viu. Gràcies a aquest superpoder, és molt probable que els arqueus siguin la mena d'éssers vius que podríem trobar en planetes com Mart.

12

PULMONS NAS BUDELLS (PETS!) FUMAROLES LLACS SALATS LLITS OCEÀNICS MINES D'ÀCIDS ESPAI EXTERIOR?

HISTÒRIES DE LA VIDA ARISTÒTIL, PENSADOR DE L'ANTIGA GRÈCIA, ÉS CONSIDERAT EL PARE DE LA BIOLOGIA...

EL CAS DEL GRAN GENI GREC

ARISTÒTIL, QUE SENTIA CURIOSITAT PER TOT, VA DEDICAR MOLTS ANYS A OBSERVAR LA NATURA A L'ILLA DE LESBOS...

Em pots dir «pare»...

COM A GRAN NATURALISTA, ARISTÒTIL VA SER EL PRIMER QUE VA AFIRMAR QUE ELS POPS CANVIAVEN DE COLOR...

No et sents observat alguna vegada?

El barbut ha tornat. Toquem el dos...

¡Cu, cu, cuu!

Us veig, eh!

*GRÈCIA, 384-322 a. C.

PERÒ DURANT SEGLES, NO EL VA CREURE NINGÚ!

A MÉS D'ESTUDIAR ANIMALS EN ESTAT SALVATGE, ARISTÒTIL TAMBÉ ELS EXAMINAVA PER DINS...

VA SER EL PRIMER ZOÒLEG DEL MÓN I VA PUBLICAR EL SEU ESTUDI EN UN TEXT FAMÓS TITULAT HISTÒRIA DELS ANIMALS...

DESPRÉS VA AGRUPAR ELS ANIMALS SEGONS LES SEVES CARACTERÍSTIQUES. AIXÍ, PER EXEMPLE, TOTS ELS OCELLS TENIEN BEC, PLOMES, ALES I DUES POTES...

EN AQUEST LLIBRE, ARISTÒTIL VA DIVIDIR ELS ANIMALS EN ELS QUE TENIEN SANG* I ELS QUE NO EN TENIEN**...

Socors! No vull que em divideixin!

Em sap greu, noi...

Piu, piu!

A nosaltres més!

HISTÒRIA DELS ANIMALS

Nosaltres ara també som història, bufa!

VA SER EL LLIBRE DE BIOLOGIA DE REFERÈNCIA DURANT MÉS DE 2000 ANYS!

I jo no vull no tenir sang!

*VERTEBRATS (AMB COLUMNA VERTEBRAL) **INVERTEBRATS (SENSE COLUMNA VERTEBRAL)

No m'enganyaràs pas, mixeta...

ELS MEMBRES DE CADA GRUP PODIEN VARIAR SEGONS LA MIDA, LA FORMA, EL COLOR, ETC.

ARISTÒTIL TAMBÉ VA CLASSIFICAR TOTS ELS ÉSSERS VIUS I INERTS EN ORDRE DE PERFECCIÓ*...

Superiors

Inferiors

*HO VA ANOMENAR LA GRAN CADENA DE LA VIDA O DE L'ÉSSER. MALGRAT TOT, NOMÉS CONSIDERAVA PERFECTES ELS HUMANS. Salta a la vista que soc perfecte!

Sí, un perfecte ignorant!

ENCARA QUE COSTI DE CREURE, LA GENT VA ACCEPTAR LA TEORIA DE LA GRAN CADENA D'ARISTÒTIL DURANT MÉS DE 2000 ANYS, PERÒ ACTUALMENT NO TÉ CAP VALIDESA...

Bé, ningú no és perfecte...

TOT I AIXÍ, VA SER UN BIÒLEG BRILLANT... I EL QUE VA DIR DELS POPS ERA VERITAT!

Ahà!

Ja t'ho deia jo...

CANVIEN DE COLOR PER AMAGAR-SE O PER ESPANTAR ELS DEPREDADORS.

REGNE 5: LES PLANTES Un eixam d'activitat

Les angiospermes: el poder de les plantes

Les flors apareixen per primera vegada en el registre fòssil fa uns 160 milions d'anys, molt abans que les abelles.

Segurament, les primeres flors eren pol·linitzades per escarabats que se'n menjaven el pol·len i, sense voler, el disseminaven per altres plantes. Les magnòlies modernes s'assemblen molt a aquestes flors antigues i continuen florint a principi d'any, molt abans que les abelles es despertin de la hibernació.

Més de 350 000 espècies

Les angiospermes són les plantes amb flor.

Són les que predominen a la terra ferma i proporcionen una extraordinària diversitat d'hàbitats per a la resta d'éssers vius. Sense elles, la vida humana seria pràcticament impossible. Tots els nostres conreus importants són angiospermes, des dels plàtans fins a les patates, passant pel blat de moro i l'arròs.

Les necessitem per resguardar-nos, vestir-nos, fabricar productes químics, materials i medicaments, entre moltes altres coses. També ens meravellen amb la seva aroma i bellesa.

Gràcies a les plantes amb flor... tot floreix!

Les abelles són els principals pol·linitzadors perquè el pol·len se'ls queda enganxat als cossos peluts. Tant si són solitàries com si viuen en colònies, com les abelles de la mel, visiten les flors per obtenir les proteïnes del pol·len i l'energia del nèctar tan dolç. Quan tornen al rusc, les abelles es van passant el nèctar de boca en boca per convertir-lo en mel. Hi ha més d'un centenar de conreus importants que són pol·linitzats per aquests insectes imprescindibles; per això necessitem que les abelles no deixin de brunzir!

El pol·len és un punt a favor!

Les angiospermes usen les flors per reproduir-se sexualment. Les parts masculines produeixen el pol·len que fertilitza les parts femenines, i això fa que es formin les llavors a l'interior d'un fruit o una beina (angiosperma significa «llavor envasada»).

Algunes flors es pol·linitzen a si mateixes, mentre que d'altres disseminen el seu pol·len i el transporten fins a altres individus; sovint enganyen alguns animals perquè ho facin per elles!

PARTS MASCULINES

pètal

nabius

PARTS FEMENINES

ametlles

estigma estil ovari

filament

pomes sèpal

Totes les espècies produeixen grans de pol·len amb formes úniques que, tot i la seva mida diminuta, poden tenir un preciós disseny molt elaborat.

pol·len d'avellaner 28

mel pistil

estam

antera, que conté el pol·len

pol·len de salze (ampliat unes 500 vegades)

Els humans admirem la bellesa de les flors, però les abelles en veuen moltes més coses: poden captar la llum ultraviolada (invisible per als humans) i descobrir, així, les anomenades guies de nèctar, que les duen fins a aquesta menja tan dolça.

pol·len de rosa EL QUE VEIEM NOSALTRES

EL QUE VEUEN LES ABELLES

Detectors de nèctar El pol·linitzador silvestre més gran del món és el lèmur de collar de Madagascar. És l'encarregat de pol·linitzar l'arbre del viatger o Ravenala mentre se n'alimenta del nèctar, que és difícil d'obtenir.

La Ravanala és també l'única planta del món que té les llavors blaves!

Les orquídies abelleres tenen un pla d'allò més enginyós per a la pol·linització: produeixen una flor que sembla un borinot mascle. Les abelles mascle intenten aparellar-s'hi i d'aquesta manera escampen el pol·len.

Molts arbres i la major part de les herbes, com ara el blat i el bambú, fan servir el vent i la pluja per transportar el pol·len. A alguns humans això els fa al·lèrgia: comencen a esternudar i a moquejar i els piquen els ulls.

Les plantes també poden ser pol·linitzades pels colibrís, els lepidòpters i els ratpenats.

Els colibrís necessiten l'energia que els proporciona el nèctar per continuar volant, i poden arribar a visitar 1000 flors al dia!

A Madagascar hi creix una orquídia que és pol·linitzada per una arna amb una llengua de 28 cm de llarg!

Una torre de flors Centurion, el nom amb què es coneix un eucaliptus que creix en un lloc secret de Tasmània, és la planta amb flor més alta del món. Amb 100,5 m d'alçada, és l'única planta de més de 100 m que no és a Califòrnia.

L'atzavara és pol·linitzada per uns ratpenats que en beuen el nèctar a la nit.

Quina ferum!

La flor més grossa del món és la de la Rafflesia arnoldii, una planta paràsita que es troba a les selves de Sumatra. Coneguda com a «flor cadàver», les seves flors de 30 cm de diàmetre desprenen una olor de carn podrida que atreu centenars de mosques famolenques, que després se n'enduen el pol·len.

INDICIS DE VIDA: MÉS O MENYS PERTOT ARREU COMENÇANT PER LA FRUITERA!

29

REGNE 7: ELS ANIMALS

Els rèptils: llangardaixos i serps

Les serps 3 600 espècies Les serps no són llefiscoses, però sí que poden lliscar.

La majoria tenen unes escames eixutes fetes d'un material semblant a les ungles. Per créixer, moltes han de mudar la pell, començant pel cap, i deixen una còpia buida i fantasmagòrica de si mateixes.

Més de 10 000 espècies

Els rèptils t'arrosseguen amb el seu encant!

Actualment els trobem en tots els continents excepte a l'Antàrtida, on fa massa fred, és clar.

La majoria tenen la pell seca i escamosa, i ponen ous de closca dura; per això no tenen necessitat de buscar aigua per reproduir-se.

llangardaix

tortuga terrestre

pitó

Els ossos del cap estan units de manera que es poden empassar preses molt més grosses que elles. La serp menjadora d'ous engoleix els ous sencers, en part gràcies al fet que no té dents!

Algunes serps, com les boes constrictores, asfixien les preses fins a provocar-los la mort.

Moltes serps tenen uns ullals corbats per capturar les preses, però només el 10 % de les serps els injecten verí per paralitzar-les. La cobra reial, que fa més de 5 m, és la serp verinosa més llarga del món, i la seva picada és tan mortal que pot matar un elefant... No cal dir un humà!

tortuga marina

Tyrannosaurus rex

dimetrodont

boa constrictora

cobra reial

al·ligàtor

gavial

Aquest grup comprèn cocodrils, caimans, al·ligàtors, gavials, serps, sargantanes, llangardaixos, tortugues terrestres i marines, i tortugues d'estany. I si les pel·lícules fossin realitat, hi podrien incloure dinosaures vius!

50

Tret que siguis una granota, la serp de collaret europea és inofensiva. Quan un humà o un predador l'espanta, s'ajau d'esquena amb la llengua fora, com si es fes la morta. A més, produeix un líquid que fa molt mala olor.

serp de collaret europea

Els saures Unes 4600 espècies

Les tortugues terrestres i marines

La majoria de saures tenen quatre potes i una cua, tot i que algunes, com el vidriol, no tenen potes.

Unes 350 espècies Aquests organismes gairebé no han canviat al llarg dels darrers 200 milions d'anys, però actualment molts estan en perill.

Aaah!

camaleó

tortuga terrestre

tortuga marina

Els camaleons atrapen insectes catapultant una llengua de punta enganxifosa, que moltes vegades és més llarga que el seu propi cos. Poden girar els ulls per mirar cap endavant i cap enrere alhora. Sobretot se'ls coneix perquè poden canviar de color, encara que això no ho fan per camuflar-se, sinó per mostrar el seu estat d'ànim!

Als països càlids molts humans comparteixen les seves cases amb uns llangardaixos caçadors d'insectes d'allò més servicials.

La tortuga de les Galápagos és el rèptil més lent del món i es mou a una velocitat de només 0,3 km/h. Tot i així, com que menja plantes, s'ho pot prendre amb calma!

La tortuga llaüt és la més gran que existeix: mesura el mateix que un humà i té una closca gegant molt dura. Recorre enormes distàncies pels oceans caçant meduses, i és el rèptil més veloç del món, amb una velocitat màxima de 35 km/h.

Els cocodrils i els al·ligàtors Només 22 espècies A tots els crocodilians els agraden els climes tropicals i viuen a la vora de l'aigua. S'alimenten de carn, i se sap que el cocodril més gran de tots, el cocodril marí, que viu a Àsia i Austràlia, ha atacat humans en diverses ocasions per menjar-se'ls. Els mascles poden arribar a mesurar 6 m de llarg i cacen ofegant les preses o empassant-se-les senceres. Són increïblement ferotges i fins i tot se'ls ha vist caçar taurons!

PROHIBIT BANYAR-SE

Molts crocodilians es cacen com a aliment o per aprofitar-ne la pell, amb què es fabriquen sabates i bosses. En alguns països els cocodrils es crien en granges, però per sort avui dia el comerç de molts productes procedents de rèptils salvatges està prohibit, tot i que en continua existint el comerç il·legal.

Gràcies als pèls microscòpics de les potes, els gecònids tenen una increïble capacitat d'enganxar-se a les parets i als sostres.

gecònid

El basilisc, que habita les selves pluvials de l'Amèrica Central, pot córrer sobre l'aigua!

El dragó de Komodo indonesi és el saure viu més gran del món. Fa més de 3 m de llarg i té una saliva tan verinosa que d'una sola mossegada pot matar un búfal aquàtic.

Per contra, el camaleó més petit del món viu a Madagascar i mesura menys que una ungla!

dragó de Komodo

basilisc

15 MM

3M

Els amfisbènids Unes 200 espècies Aquestes criatures tan estranyes no són ni serps ni saures en realitat, encara que s'assemblen a uns i altres. Són gairebé cegues i s'amaguen a la terra a Àfrica i Amèrica, a la recerca de preses.

cocodril amfisbènid

INDICIS DE VIDA: OCEANS SELVES CASES CALENTONES 51

AL PLANETA TERRA, LA VIDA ÉS A TOT ARREU. SELVES, DESERTS, MARS, PLANURES, CAMPS I BOSCOS, tot és ple de vida, però també pots trobar una pila d’éssers vius amagats a casa teva i a dins del teu cos!

Coneix les VIDES FASCINANTS sobre els éssers que t’envolten Endinsa’t en els CÒMICS sobre supercientífics que han buscat indicis de vida en el passat i en el moment actual

Acompanya el gran científic i detectiu SHERLOCK OHMS en la seva recerca dels set regnes d’éssers vius!

Diverteix-te fent EXPERIMENTS a casa i veu néixer la vida!

Preservem el medi ambient • Reciclem i reutilitzem.

• Utilitzem paper procedent de boscos de gestió responsable.

ISBN 978-84-18459-35-1

9 788418 459351