Per a aquells que intenten escurçar les distàncies entre nosaltres. I per a en Michael, que amb el seu amor per la natura és una inspiració constant. G. D. Per a la Cyrielle i la Cécile, que parlen amb fluïdesa un dels llenguatges de la Mare Natura: la comunicació amb els gats. M. S. A. Les il·lustracions s’han creat de manera digital.
Títol original Wild Languages of Mother Nature Disseny Sasha Moxon Edició Hannah Dove, Lucy Brownridge, Georgia Buckthorn Assessorament Barbara Taylor Direcció d’art Karissa Santos Traducció Lluïsa Moreno Llort Revisió de l’edició en llengua catalana Ramiro Aibar Pujol Assessor naturalista
Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer
Primera edició en llengua catalana, gener del 2026 © 2026 Naturart, S.A. Editat per BLUME Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2024 Quarto Publishing Plc, Londres © 2024 del text Gabby Dawnay © 2024 de les il·lustracions Margaux Samson-Abadie I.S.B.N.: 978-84-10469-95-2 Dipòsit legal B. 17781-2025 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.
WWW.BLUME.NET
C008047
els
llenguatges secrets de la MARE Natura 48 relats
s obre la comunicació a la natura
Gabby Dawnay
Margaux Samson- Abadie
Introducció
contingut 10
Històries de mamífers Ésser humà 11 Cangur 12 Ximpanzé 14 Rinoceront blanc 16 Balena geperuda 18 Licaó 20 Elefant africà 22 Rata de les arrels (Tachyoryctes Daemon) 24 Ratpenat roget d’Egipte 26 Gosset de praderia 28 Os negre 30 Goril·la 32 Drongo i suricata 34 Bisó europeu 36
Hipopòtam Tarser Coala Esquirol gris
38 40 42 44
Històries d’ocells Colom bronzat crestat Corb Estrilda blava bec-roja Formiguer cantaire del Perú Gralla
46 48 50 52 54
Històries de criatures aquàtiques Galera multicolor Peix globus de taques blanques Calamar d’escull del carib Anguila elèctrica
56 58 60 62
Històries de rèptils i amfibis Serp de collaret Tortuga marina Granota de Riera Brasilera
Històries de plantes i fongs 64 66 68
Històries d’insectes Mosca de la fruita Mosquit Formiga Formiguera papallona Abella de la mel Escarabat del rellotge de la mort Cigala Àrctid i esfinx Membràcid
70 72 74 76 78 80 82 84 86
Herba 88 Rave de mar 90 Nepentes 92 Artemísia 94 El bosc i la Wood Wide Web 96 Noguera negra 98 Camforer 100 Cordíceps 102 Bolet de soca (Schizophyllum Commune) 104
Índex
106
CANGUR
ELS PEUS TAN LLARGS D’AQUEST MARSUPIAL DONEN L’ALARMA AMB UNES TREPITJADES BEN FORTES Sota el sol abrasador de l’interior d’Austràlia, una femella de cangur rosega herba seca tranquil·lament. S’ha allunyat del grup i es recolza sobre la cua gruixuda mentre aixeca les orelles, recobertes d’un pèl gris. Examina l’horitzó i descobreix un dingo famolenc que està a l’aguait.
1. PERILL! DE PRESSA! ALLUNYEU-VOS!
La cangur ha d’alertar el grup del perill, però tots són massa lluny!
2. Així doncs, fa servir les potes del darrere, que són llargues i robustes, però no per saltar... La femella comença a «trepitjar» amb força, i els sons es propaguen per la terra rogenca. Els cops de les potes repiquen el seu missatge urgent d’advertència.
AVUI NO TINDRÀS CANGUR PER SOPAR, DINGO!
3. Algunes cries es tornen a ficar a la bossa de les mares, que s’allunyen ràpidament.
4. Aquestes criatures no es limiten a fer trepitjades. Els cangurs, que són sociables i amables, fan servir un vocabulari de sons molt ric per comunicar-se... 12
5. Des del primer moment, les mares cangur parlen a les cries amb un llenguatge de sorollets secs i cloqueigs, com una gallina amb els seus pollets.
6. Quan dos mascles joves es troben, el que és menys dominant tus i remuga per transmetre que no és una amenaça. Així es decideix immediatament qui és qui a la jerarquia.
AQU MIC, EH, A ES TU! MAN
Í
G FU I U Í ! Q D ’A
7. Tot i així, si parlar no funciona o hi ha una femella que poden conquistar, els mascles es preparen per lluitar. Els cangurs són experts en tècniques de kick-boxing i cops de puny molt potents. I si un mascle se sent amenaçat per un llop o un gos salvatge, gruny per espantar-lo.
8. En un estudi recent amb onze cangurs de zoo, a cada un se’ls va ensenyar menjar en una capsa tancada. Tots van utilitzar el llenguatge corporal per comunicar-se amb els humans; és més o menys el que fan els gossos quan toquen amb la pota el seu amo, amb la mirada suplicant i obrint molt els ulls! Els cangurs són els primers animals salvatges que sabem que es comporten així.
m’en DONES UNA MICA?
13
ESQUIROL GRIS
VISIONS FUGACES DE CUES GRISES AMB TAQUES VERMELLENQUES I POTES DIMINUTES, QUE ENGANYEN I MARQUEN ON ESTÀ ENTERRADA LA FRUITA SECA En una clariana assolellada d’un parc urbà de Gal·les, uns esquirols juganers es belluguen i fan saltirons entre els arbres.
1. Aquest esquirol inspecciona una gla.
AMB LES POTES FAIG RODOLAR la FRUITa FINS A LA BOCA PER ASSEGURAR-ME QUE NO té ESQUERDES NI IMPERFECCIONS.
Els esquirols es comuniquen mitjançant vocalitzacions com crits i xerradisses. També fan servir l’olor per marcar territori i el llenguatge corporal, com els moviments de la cua, per alertar altres esquirols d’un possible perill. Els esquirols són petits, però també molt intel·ligents. I les seves habilitats comunicatives adquireixen un gir més «teatral» quan es tracta d’emmagatzemar aliments...
I TAMBÉ HAIG DE COMPROVAR QUE NO HI HAGI CUCS!
3. 2. Troba un bon lloc i comença a furgar amb afany la terra tova. Deixa caure la gla al forat i surt corrents.
44
Un moment... Només ha fet veure que l’hi deixava caure. S’ha amagat la fruita seca entre el pèl dens de la panxa. S’ha adonat que un altre esquirol observava cadascun dels seus moviments i ha fet aquest numeret per enganyar-lo. Quines habilitats comunicatives tan avançades! Una trampa visual ben enginyosa.
4.
5.
Ara està buscant un amagatall de debò per a la seva gla preciosa. Ha de ser un indret no gaire apartat, però tampoc massa proper. Si l’enterra massa a la vora, hi ha el risc que els rivals les robin.
Organitza l’emmagatzematge de fruita seca de la mateixa manera que una persona organitzaria el menjar al rebost.
PO SO LE S NO US AM B S LE S NO US I LE S GL AN S! AM B LE S GL AN
L’AGRUPACIÓ TAMBÉ M’AJUDA A RECORDAR ON ESTÀ AMAGAT CADA TIPUS DE FRUITa!
6. PER AIXÒ ABANS HE «FET VEURE» QUE AMAGAVA AQUESTA GLA!
Aquest procés es denomina «agrupació» i consisteix a organitzar la fruita seca en grups segons la varietat, la qualitat i, fins i tot, les preferències.
7. A continuació, crea un mapa mental ple de pistes visuals per comunicar de manera gairebé exacta on està amagada la fruita seca.
8. Els punts de referència (per exemple, a sota d’un gran roure vell) poden contenir diversos subministraments de fruita seca.
9. Els esquirols enterren moltíssima fruita seca al llarg de l’any i en troben fins al 90 per cent mitjançant aquest mètode. L’olfacte té un paper important quan l’animal s’acosta prou a la font. I la sort. Amb tanta fruita seca enterrada, n’hi ha d’haver prou per a tothom. I què passa amb la fruita oblidada o perduda? Es convertirà en arbre per a les generacions futures!
45
TORTUGA MARINA SOTA LA SORRA CÀLIDA, UNS SONS GAIREBÉ IMPERCEPTIBLES SÓN EL SENYAL SINCRONITZAT PER SORTIR DE L’OU
Abans es creia que les tortugues marines solitàries eren silencioses. Com molts rèptils, no tenen cordes vocals ni orelles externes. Tot i així, hi ha moltes altres maneres de comunicar-se... Les tortugues mascle inclinen el cap o esquitxen amb aigua una possible parella per atreure’n l’atenció. Les femelles que busquen parella ho comuniquen parpellejant de manera continuada. I una resposta amb espetecs i xiuxiueigs transmet clarament el missatge que la tortuga vol que la deixin tranquil·la.
1. És una nit fosca en una càlida platja de Costa Rica, i passa alguna cosa...
Però les tortugues marines també es comuniquen vocalment. Criden, aspiren, xiulen, grunyen i vibren. Els seus sons se situen a l’extrem inferior de l’espectre audible, i això vol dir que sovint estan per sota del rang d’audició humana.
2. Les tortugues llaüt mares es preparen per pondre els ous. Mentre excaven i habiliten la zona, emeten grunys i sons de bombeig de baixa freqüència.
66
3.
5.
Al cap de seixanta dies, les tortugues bebès parlen entre elles... des de l’interior de les closques! Emeten uns xiscles gairebé imperceptibles, un senyal que totes entenen.
RRR, IIII! A CAVAR!
Aquests sons són específics per a aquest moment. No els repeteixen quan ja han sortit de l’ou; és una crida que només es produeix un cop a la vida.
6. ÉS HORA DE SORTIR DE L’OU!
4. Les cries emeten uns gemecs profunds. I així comença l’eclosió de les tortugues llaüt diminutes. Com que neixen juntes, tenen més oportunitats de sobreviure.
Han d’excavar fins a 80 centímetres de sorra i, en fer-ho totes alhora, s’ajuden mútuament a sortir. La sorra daurada es mou i es capgira mentre un centenar de tortugues diminutes avancen cap amunt...
7. Un cop fora, van cap a l’oceà formant un mantell màgic i en moviment de closques de miniatura.
8. Algunes es desvien en la direcció equivocada; altres són observades per ocells famolencs. Moltes moriran. El seu viatge tan llarg i perillós ha començat.
9. Nedaran, nedaran i menjaran, i s’orientaran mitjançant els camps magnètics de la Terra. La seva és una existència solitària, en què gairebé no tenen necessitat de comunicar-se. Per això és encara més especial que la comunicació vocal sigui el que ha desencadenat la seva cursa cap a la vida.
67