L’ANTIGA
MA O R EN 30 SEGONS Simon Holland
30 temes
apassionants per a viatgers en el temps, explicats en mig minut
Il·lustracions: Adam Hill Assessorament científic: Dr. Matthew Nicholls
TÍTOL ORIGINAL EDICIÓ
Ancient Rome in 30 Seconds
Susan Kelly, Hazel Songhurst, Susie Behar, Lucy Wyse, Lucy Menzies
DIRECCIÓ CREATIVA I ARTÍSTICA DISSENY
Michael Whitehead, Hanri van Wyk
Emily Portnoi, Emily Hurlock
IL·LUSTRACIONS EN BLANC I NEGRE TRADUCCIÓ
Jack Xander
Lluïsa Moreno Llort
REVISIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA
Núria Castellano Solé
Doctora en Història Antiga COORDINACIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA
Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, setembre de 2019 © 2019 Naturart, S.A. Editat per Blume Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera, 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 E-mail: info@blume.net © 2017 The Ivy Press Limited, Quarto Publishing plc, Londres (Regne Unit) I.S.B.N.: 978-84-17757-62-5 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics. WWW.BLUME.NET
FSC® C001701
L’ANTIGA
MA O R EN 30 SEGONS
Simon Holland Il·lustracions: Adam Hill Assessorament científic: Dr. Matthew Nicholls
Contingut Sobre aquest llibre 6 ELS ROMANS JA SÓN AQUÍ 8 Glossari 10 Les arrels de Roma 12 La República 14 Els inicis d’un imperi 16 Els emperadors 18
L’ENGINYERIA, L’ART I L’ARQUITECTURA 34 Glossari 36 La tecnologia romana 38 La construcció de calçades 40 L’aigua corrent 42 Uns arquitectes ambiciosos 44 Les cases romanes 46
ELS ROMANS EN GUERRA 20
Les ciutats 48
Glossari 22
El gran art 50
Un exèrcit imperial 24 Equipats per a la batalla 26 Els ginys de guerra 28 Les grans batalles 30 Conqueridors a l’estranger 32
LA VIDA I EL LLEURE 52 Glossari 54 La societat romana 56 La infància 58 L’alimentació de l’Imperi 60 Menjar i beure 62 L’hora del bany! 64 L’entreteniment 66
IDEES I CREENCES 68 Glossari 70 Grans idees 72 Superstició i fortuna 74 Els déus i deesses 76 Les festes religioses 78 L’arribada del cristianisme 80 EL FINAL DE L’IMPERI 82 Glossari 84 El final de l’Imperi d’Occident 86 El final de l’Imperi d’Orient 88 El llegat romà 90 Descobreix-ne més 92 Índex 94
La República … en 30 se go ns
Al principi, Roma estava governada per un rei elegit pel poble.
van Els primers sis reis van governar bé; van construir temples i muralles, gaudís, organitzar curses de quadrigues i competicions de boxa perquè el públic i van expansionar el regne mitjançant la conquesta de territoris veïns.
Però el setè rei, Tarquini el Superb, que va arribar al poder l’any 535 aC, va emprar la força per mantenir el poble sota el seu control. Aquest tirà sense escrúpols creia que la seva família i ell estaven per sobre de la llei. Malgrat tot, l’any 509 aC Tarquini va ser derrotat i els romans van començar a convertir els seus dominis en una «república», un sistema en el qual el poder està en mans del poble i no en les del rei. Al cap de dos segles, la República romana ja estava consolidada. El poble elegia uns funcionaris com els seus representants perquè dirigissin l’Estat i prengu essin decisions. Aquests funcionaris, que rebien el nom de magistrats, eren assessorats per un petit nombre de patricis (de famílies riques i poderoses) que formaven el Senat. El càrrec dels senadors era vitalici. El Senat controlava les despeses estatals i el domini de Roma sobre el seu imperi, i assessorava els magistrats.
El Senat era dirigit per dos magistrats principals, els «cònsols». Per evitar que es tornessin massa poderosos, el seu mandat durava només un any.
Resum en 3 segons Roma es va convertir en una república governada pel Senat.
14
El Senat Els membres del Senat no els elegia directament el poble, sinó que els elegien els romans més importants. Els senadors s’encarregaven de debatre qüestions polítiques de l’Estat i emetre decrets escrits –o consells oficials– perquè els magistrats i els cònsols els seguissin a l’hora de fer la guerra o invertir els diners públics. El Senat acostumava a ser un lloc sorollós, on els discursos eren interromputs per crits, xiulets i discussions sobre com s’havien d’invertir els diners!
El Senat, en el qual es reunien els homes més importants de Roma, va governar la República. Els magistrats electes compartien el poder i representaven el poble de Roma.
Els senadors es reunien habitualment a la cúria
( cambra del Senat).
Els dos cònsols eren els membres del govern que ocupaven un càrrec de més rang.
Molts senadors es van fer famosos perquè tenien una oratòria convincent.
Els ginys de guerra … en 30 se go ns
r
Les legions van usar una sèrie de poderosos ginys de guerra per amplia
s a les les fronteres del seu territori, sufocar rebel·lions o lluitar contra enemic allargar fronteres de l’Imperi. Com que les campanyes militars romanes es podien anys, construïen màquines perquè duressin.
Algunes d’aquestes màquines es duien embalades en paquets (com els mobles!), amb la qual cosa es transportaven a la batalla en carros i després es muntaven. Altres s’havien de construir al mateix lloc; això volia dir que els soldats havien de talar els arbres pròxims per obtenir-ne la fusta necessària. gegant que L’onagre, paraula que també significa «ruc salvatge», era una catapulta nom perquè llançava pedres o bales de quitrà ardent. És probable que tingui aquest llançar el seu moviment sobtat recorda la coça del ruc salvatge. Aquest giny podia ues. objectes fins a 300 m per sobre de les muralles de les fortificacions enemig t en Els romans també van utilitzar la poderosa ballesta, una mena d’arc munta una estructura de fusta que servia per disparar pedres i dards llargs.
Quan els legionaris atacaven una fortalesa o una ciutat, empenyien unes altes «torres de setge» amb rodes fetes de fusta fins a arribar a les muralles, i usaven ariets, cordes, ganxos i escales per obrir-se pas. No hi havia manera d’escapar-se de l’exèrcit romà!
Resum en 3 segons Els romans van emprar poderosos ginys de guerra i enginyoses formacions de defensa per atacar els seus enemics i defensar-se.
28
Missió en 3 minuts Construeix un onagre petit Necessitaràs: • 3 pals de gelat • Una goma elàstica • Paper • L’ajuda d’una persona adulta 1 Demana al teu ajudant que t’aguanti dos pals de gelat, un a cada mà, i tiba la goma elàstica entre ells. 2 Travessa amb el tercer pal de gelat la goma tibada i gira’l fins que notis que la tensió és màxima. 3 Col·loca un projectil de paper arrugat a l’extrem del pal de gelat que fa de «llançaprojectils»… i deixa’l anar!
Les legions usaven unes armes molt poderoses al camp de batalla i construïen ginys de setge per entrar a la força a les ciutats i les fortaleses dels enemics. El combat cos a cos era brutal. La formació testudo , semblant a una closca de tortuga, protegia força els legionaris.
Les altes torres de setge s’acostaven a les muralles enemigues perquè els soldats poguessin disparar per sobre de les fortificacions i arribar a la ciutat. Els projectils de l’onagre podien arribar fins a 300 m de distància.
Les torres de setge i altres armes de grans dimensions es construïen al mateix lloc, ja que eren extraordinàriament pesants i molt difícils de transportar.
L’ANTIGA
OMA R EN 30 SEGONS
30 temes apassionants per a viatgers en el temps, explicats en mig minut Et convidem a emprendre un magnífic viatge de descobertes a través de l’increïble Imperi romà, amb explicacions concises i senzilles, unes petites missions d’allò més emocionants i breus resums que t’orientaran. Una introducció perfecta a una civilització antiga fascinant, plena d’il·lustracions divertides i originals.
FSC® C001701 ISBN 978-84-17757-62-5