6
La quarta dimensió i mitja
Gràcies a Frank Monnet, el disc del qual, Malidor, ha acompanyat l’escriptura de Sols. Fabien Per a la Lucie. Bruno
Resum dels toms anteriors Un matí, cinc nens es desperten i descobreixen que tots els habitants de Fortville han desaparegut misteriosament. En Dodji, la Leïla, la Camille, l’Yvan i en Terry han hagut de fer front primer a animals que s’han escapat d’un circ, i després a “l’amo dels ganivets”, un adolescent violent i amb discapacitat intel·lectual que vol protegir la Lucie, un nadó de qui sembla tenir-ne la custòdia. Decideixen marxar de Fortville a bord d’un vell autobús de dos pisos a la cerca d’altres supervivents, i ben aviat arriben a un parc aquàtic, dirigit amb mà de ferro per en Saul, un fervent defensor de la llei del més fort i fanàtic del Tercer Reich que s’autoproclama líder per haver estat l’únic que es va atrevir a creuar nedant la piscina del tauró blanc. En Saul mor mentre intenta repetir la proesa, i els cinc nens abandonen el Clan del Tauró i tornen a Fortville, decidits a investigar la mort dels pares de l’Yvan en un accident de cotxe. De sobte, però, reapareix “l’amo dels ganivets”, malferit, i els demana ajuda: la petita Lucie ha estat capturada per uns ximpanzés que tenen un comportament molt estrany: es passen el dia apilant objectes per a construir enormes cossols que després pinten de vermell. Quan troben en Dodji mort, després de caure des del capdamunt d’un edifici, el petit Terry fuig corrent, amb la intenció de tornar a casa seva i recuperar el seu peluix. Per tal de trobar el seu amic, la resta del grup no té més remei que entrar a la zona vermella, un lloc esgarrifós on els dispositius i les màquines deixen de funcionar, i al centre de la qual s’erigeix un gran edifici recobert d’insectes i paràsits anomenat “el monòlit negre”. A més, els persegueixen l’Alexandre i la Sélène, dos arquers talentosos que no els volen cap bé. En Dodji i en Saul reapareixen, sans i estalvis, i en Saul els desvela una cosa terrible: en realitat, tots ells són morts, i es troben al “Món dels llimbs”.
I tu, te’n recordes, de com va ser?
Sí, després de les paraules d’en Saul em va venir el record… va ser per una meningitis. Dos dies després era mort!
Mmm.
Em sembla que vaig caure de la finestra quan vaig sortir a buscar el pare… el llençol que vaig fer servir per baixar no estava ben amarrat.
I ara resulta que estic mort-mort. Molt estrany!
Al·lèrgia als cacauets.
A mi em passa com a en Dodji i la Leïla, no recordo res de res… excepte que, evidentment, aquell mateix dia érem tots morts… és tot tan surrealista…
Una caca.
Però vaja, què hi farem… les coses són com són!
Però saps el que és més surrealista de tot? Doncs que la vida després de la mort sigui… això! O sigui… aquí també suem, ens refredem, si ens pessiguen ens fa mal… és ben bé que no som ni al cel ni a l’infern, no?
5
A mi el que no em quadra és tota aquesta història de les 15 famílies que explicava el meu pare…
El bus on anàvem en Boris, jo i dos més va tenir un accident al vespre… em vaig despertar unes hores més tard al llit, amb el brogit de l’accident retrunyint als timpans… però de seguida els records van esfumar-se.
A més… on se suposa que són els meus pares, si van morir al mateix accident de cotxe que jo? I el meu avi? I el meu cosí petit, que va morir als 3 anys? No ens hauríem d’haver retrobat tots aquí?
Me’n torno al campament. Segur que no et fa res quedar-te sola?
Trobo tant a faltar el pare i la mare… faria el que fos per veure’ls, ni que fos cinc minuts!
Vull ser aquí quan en Boris torni de la zona vermella.
Perquè tornarà, oi? Igual que en Dodji i en Saul. Aquí és impossible morir-se, no?
Això sembla, sí…
6
Aquest forat el vaig cavar amb les meves mans! Em resulta tan… absurd, tot plegat!
Et juro que estaves enterrat i ben enterrat.
Però al mateix temps sabem que és veritat, no? Tots sentim alguna cosa ben endins que ens ho confirma.
No tinc ni idea de què em va passar, però em fa molta ràbia haver mort tan aviat… és una merda!
I per què van dir a la Camille que l’aparició de l’edifici negre era culpa dels nens de Fortville?
Bajanades! No hi tenim res a veure, nosaltres! Aquell edifici és… és malèvol!
Leïla, no en sabem res, de l’edifici! A mi em sembla que cal tornar a la zona i estudiar-lo millor.
Mentrestant, però, hem de mantenir aquest pla entre nosaltres cinc. No podem permetre que ni en Saul ni els altres se n’assabentin, si no volem córrer més perill.
7
A veure: si tots estem realment morts i en aquest “lloc” és impossible morir… per què ens han volgut matar, la Sélène i l’Alexandre? No té lògica!
No pateixis, mantindrem el secret… Potser trobarem la manera d’escapar d’aquest lloc i tot… Si tu ho dius…
COM SE T’ACUT DIR-NE FUNERAL!
Gràcies a tots per venir.
Només és… una petita pregària perquè Déu ens ajudi!
Uns quants de nosaltres hem pensat que seria bona idea fer una mena de… de cerimònia per això que ens ha passat.
Perquè ens permeti ressuscitar com Jesús, i la Santa Trilogia o com es digui, no?
El nostre funeral, vaja.
Terry! Ets el pitjor escolanet que he conegut mai! En comptes de dir tantes rucades, per què no encens els ciris?
Jueu i negre? Vinga home, és impossible! El judaisme és una religió, i no un color de pell, idiota!
Som-hi, doncs. Podem començar amb una pregària per anar al paradís! Perquè ara, on som, exactament? Al purgatori?
En això té raó… no tots som de la mateixa religió… què hem de fer, llavors? Un remix de diferents pregàries?
Ha, ha! Podem fer uns samples budistes!
Diria que els jueus no tenen purgatori, no?
I tu què saps?
Ho pregunto perquè jo soc jueu…
Què, doncs? Que cadascú resi com vulgui? O sigui, l’Azja i tu hauríeu de resar mirant a la Meca, no?
i a mi què m’expliques? A casa no érem practicants. I si som protestants, cap on hem de mirar?
8
Ens desviem del tema! Prou de preguntes estúpides! Som aquí per celebrar una missa com Déu mana!
Com anava dient…
Terry! Es pot saber què fas?
Tinc un llibre de trucs i bromes que diu que és més divertit canviar l’encens per petards!
I… els ateus què? Els que no creuen en Déu?
Si ja has comprovat que sí que hi ha vida després de la mort, capsigrany!
Què t’empatolles tu, ara?
Potser és a la zona vermella…
Ep, tranquil·la, que jo no estic segur de res, eh! L’única cosa que dic és que, des que som aquí, encara no hem vist Déu. Que potser s’amaga?
Sí, però hi ha filosofies que afirmen que Déu és mort, que no existeix.
Terry, vam prometre no tornar-ne a parlar, d’aquesta cosa espantosa… fa massa por!
Si Déu és mort… llavors potser és ell la cosa podrida, fosca i plena de mosques que va engolir la Sélène i en Boris…
9
Terry, què has…?!
Són les guspires! Han calat foc als coets que reservava per després de la missa!
10
Ràpid, sortiu tots!
Ei, Dodji, ara que et tinc aquí… Quin funeral més accidentat, tu! Volia tornar-te això.
Què et sembla si fem taula rasa, tu i jo? He canviat, i m’agradaria que fóssim amics.
No obligaré ningú a seguir-me, però deixeu-me dir-vos que sempre sereu benvinguts al meu clan.
Creus que diu la veritat? Que realment ha canviat?
Si li haguessis vist la cara quan em va llançar daltabaix, sabries que no ha canviat ni una mica.
Som-hi, companys! Em moro de ganes de veure els cossols vermells de més a prop!
Nois, se m’ha acudit una idea durant la missa. No sabríeu pas on trobar un Scrabble?
Yvan, creus que és moment per a jocs de taula?
No és pas per fer una partida, cap de suro! És per provar de comunicar-me amb els meus pares.
11
Papa, mama… em sentiu?
Papa…? Mama? Uf, ja fa mitja hora que els cridem, em sembla que no funcionarà…
A més fa una mica de cangueli, això.
És que és una idea pèssima! L’espiritisme és per parlar amb els morts, i aquí, els morts som nosaltres!
Però deu funcionar en totes dues direccions, no? Potser és que no els he fet la pregunta adequada. Ara jo, ara jo!
T’he dit… que no cridessis tant! I ara què? Ens han sentit!
HOLAAAA, QUE HI HA ALGÚ? ESPERITS, SOU PER AQUÍ?
És broma, no? Qui de vosaltres ha mogut el got?
No cridis tant, Terry!
Jo no!
Silenci! Encara es mou!
12
CAL QUE…
RECORDEU…
SI NO VOLEU…
QUE LES QUINZE…
Deixeu anar el got!
LA VOSTRA MORT…
Per què s’atura?
Un altre cop, les maleïdes 15 famílies? És que no podem ni morir-nos en pau, ara?
Uf! Merda!
13