M’hi veig, retirant-me en un lloc com aquest, el dia que estigui tot gris i arrugat.
Ja n’ets, de gris.
Tens raó! Què hem de fer ara?
Tot això és molt bonic.
M’encantaria quedar-m’hi, però hem de trobar l’avi.
O jo, si més no.
Tot s’ha torçat. Els Cavallers Emplomallats s’han endut el Flascó, que en Kipp va dir que en realitat era un fragment del sol —quina bogeria!— i encara no sabem on para l’avi, ni per on començar.
Per aquí.
Vas ser tu qui va crear aquella llum. I ens vas salvar.
Crear, no. Demanar ajuda a la tempesta.
Hola, amic meu.
Per aquí.
Ets aquí! Et vaig veure al Pradell.
Som-hi?
Jo no ho vaig veure. Estava inconscient.
No patiu. No profund.
Que maco… Sembla fet d’os.
Seieu.
A Irpa passar moltes coses, i moltes més n’han de passar.
Perdoneu. Només aigua. El pelut pot beure’n.
