Vet aquí que un dia va néixer un príncep. Al regne, tothom estava emocionat i orgullós. Però el príncep Climent no era gens assenyat. Trencava totes les joguines, posava aranyes a la sopa i arrencava les roses del jardí reial. Per si això no fos prou, li agradava llançar pedretes a la gent del carrer amb la sarbatana! A mesura que passaven els anys, es va anar tornant més dolent i malcriat…, fins al dia que una bruixa li llança un encanteri per la seva mala conducta. Aprendrà en Climent a ser bon noi i acabarà per trencar la maledicció? Aquesta faula clàssica personifica la regla d’or: tracta els altres com voldries que et tractessin a tu. Les meravelloses paraules i il·lustracions de Lobel —amb un delicat ombrejat amb línies— palesen el seu enorme talent com a artista i narrador.
EL PRÍNCEP
Climent EL DOLENT
Arnold Lobel Traducció de Maria Lucchetti
Als meus avis Amb el suport de:
Títol original: Prince Bertram the Bad Text i les il·lustracions d’Arnold Lobel, 1963 © Del text i les il·lustracions: Adrianne Lobel i Adam Lobel, 2021 © D’aquesta traducció: Maria Lucchetti, 2022 © D’aquesta edició: Editorial entreDos S.L., 2022 Passeig de s’Abanell, 21 17300 Blanes (Girona) info@editorialentredos.com www@editorialentredos.com Disseny i maquetació: Grafime Serveis Editorials Correcció: Inca Vallés Primera edició: octubre 2022 ISBN: 978-84-18900-33-4 Dipòsit legal: GI 836-2022 IBIC: YBC Imprès per Macrolibros
Imprès a Espanya Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació, sense el permís dels titulars del copyright.
nota al lector
Estic molt contenta que El príncep Climent el Dolent es posi a l’abast d’una nova generació d’infants. És un dels primers llibres del meu pare i un dels meus preferits. Potser perquè s’inspira en mi! El va escriure quan jo tenia cinc anys, i malgrat que el príncep Climent és un príncep i no una princesa, recorda molt (i es comporta) com jo era a aquella edat. El meu pare era un home afectuós i divertit —i, sí— alguna vegada em va donar una surra, però aleshores els mètodes de la disciplina paterna eren diferents dels d’avui. (A més, em pegava molt suau i amb una expressió tan falsament severa que normalment em feia riure, cosa que no ajudava gens a disciplinar-me.) Aquí s’acaba la comparació, atès que jo mai no vaig escapar-me de casa i cap bruixa no em va convertir en un drac. Aquesta part és fruit de la meravellosa imaginació del meu pare. Adrianne Lobel, 2018
Vet aquí que un dia va néixer un príncep. —Llarga vida al príncep Climent! —cridava la gent del regne. La seva mare i el seu pare, el rei i la reina, se sentien feliços i orgullosos.
Però el príncep Climent no era un bebè gens bo. Des del bressol de la seva cambra reial, xisclava nit i dia.
Quan la mare el duia al parc, el príncep Climent no es mostrava gens amable amb els altres bebès.
Encara no havia après a caminar que ja havia arrencat totes les roses del jardí reial.