Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial i edició: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Cristina Montero
Maquetació: Ángeles Rodríguez
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero
Edició digital: Núria Algarra
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: César Barceló
Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6036-0 DL B 7192-2023
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Xarxa de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.
El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.
LLENGUA N CA A A A L T
Programa Xarxa
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Tots els enregistraments de les lectures, els textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
INCLOU
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Conceptes importants que cal recordar.
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Organització gràfica i visual de la informació.
Treball de rutines i destreses de pensament
Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja una situació d’aprenentatge per fer en grup (de recerca, sobre els ODS o treball literari).
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents. ort lèx gram
Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició.
Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius. les claus del projecte digital
UNIVERSAL
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Contalles d’arreu 1
Comunicació oral
La narració breu 9
Comprensió lectora
Ha Long: la badia més sorprenent 11
La mare Dragona i els seus fills 12
La llegenda 12
Educació literària
Faula «El simi i el timbal». La faula 14
Expressió escrita
El conte 16
Les llengües i els seus parlants
Expressions, dites i refranys 19
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La síl·laba tònica 20
• Classificació de les paraules 20 LÈXIC
• Els registres lingüístics 22 GRAMÀTICA
• La comunicació 24
Reflexiono i aprenc 26
Parlem d’anuncis 4
Comunicació oral
La publicitat a la ràdio 73
Educació literària
Qui va inventar els texans? 75
Comprensió lectora
El text publicitari 78
Les llengües i els seus parlants
El llenguatge no sexista 81
Expressió escrita
Tipus de publicitat 82
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Els diftongs i els hiats 84
LÈXIC
• El sentit propi i el sentit figurat 86
GRAMÀTICA
• El sintagma nominal 87
• La coma i el punt i coma 88
Reflexiono i aprenc 90
Vols saber com es resol? 2
Comprensió lectora
Fem sudokus! 27
Expressió escrita
El text instructiu 30
Comunicació oral
Instruccions amb suport visual 32
Educació literària
182 dies i 12 hores 34
Les llengües i els seus parlants
El llenguatge inclusiu 37
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Els sons vocàlics en posició tònica 38
• Els sons vocàlics en posició àtona 38
LÈXIC
• Els sinònims i els antònims 41
GRAMÀTICA
• L’oració: el subjecte i el predicat 42
Reflexiono i aprenc 44
Viu la poesia 3
Comunicació oral
Memorització i recitació de poemes
Les llengües i els seus parlants
Com serà el futur? 5
Comprensió lectora
Així seran els cotxes del futur 91
Expressió escrita
El text predictiu 93
Les llengües i els seus parlants
Llengües minoritàries 95
Comunicació oral
La predicció meteorològica 96
Educació literària
Corporació d’Alienígenes, SA 98
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La dièresi. L’apòstrof 101
• La contracció 102
LÈXIC
• Les paraules derivades 104
• Les paraules compostes 104
GRAMÀTICA
• El sintagma verbal 106
Reflexiono i aprenc 108
sobre la llengua
• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia
• Els pronoms personals forts i
d’aprenentatge /
Comprensió lectora
Pioneres 109
Educació literària
Una família amb cinc filles 113
Comunicació oral
Resolució dialogada de conflictes 116
Les llengües i els seus parlants
Refranys i frases fetes 119
Expressió escrita
El text dialogat 120
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de b i v. Ús de m i n 122
LÈXIC
• Les locucions i les frases fetes 124
• Els refranys 124
GRAMÀTICA
• Les preposicions. Les conjuncions. Els parèntesis. Els dos punts.
El guió en els diàlegs 126
Reflexiono i aprenc 128
Situació d’aprenentatge /
Treball cooperatiu.
Treball literari
Fem un booktrailer 129
em poso a prova
Viatgem pel món
Comprensió lectora
Viatgers
Els elements d’un
Les llengües i els seus parlants
Comprensió lectora
Els pirates més famosos
que van aterrir el Carib 139
Comunicació oral
El reportatge audiovisual 142
Expressió escrita
Elaboració d’un reportatge audiovisual 144
Educació literària
«Cançó dels pirates de secà» 146
El vell pirata Dragut de Salou 147
Les llengües
i els seus parlants
Varietats dialectals del català 150
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de l·l 152
LÈXIC
• Les abreviatures. Les sigles. Els acrònims 154
GRAMÀTICA
• El verb 156
Reflexiono i aprenc 158
Comprensió lectora
Pesquis i Baliga 159
El còmic 160
Comunicació oral
Lectura expressiva d’un còmic 162
Les llengües i els seus parlants
La llengua original d’alguns personatges de còmic. El manga 165
Educació literària
Auca de la biblioteca 166
Expressió escrita
Elaboració d’una auca 170
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de p / b, t /d, c /g 172
LÈXIC
• Els manlleus, els barbarismes i els falsos amics 174
GRAMÀTICA
• Els complements del verb 175
• Les cometes 176
Reflexiono i aprenc 178
Expressions útils per viatjar en diverses llengües 183
Expressió escrita
Creació d’un blog de viatges
Comunicació
Explicació
Educació
Els viatges
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Les consonants mudes
• Els camps semàntics
GRAMÀTICA
• L’adverbi i les locucions adverbials
• Els punts suspensius
Reflexiono i aprenc
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Treball literari Fem un escape room 197 em
201
CONTALLES D’ARREU 1
COMUNICACIÓ
ORAL
LA NARRACIÓ BREU
De petit t ’agradava que t ’expliquessin contes? En recordes algun? Hi ha algun personatge o algun dels conflictes que s ’hi explicaven que et sorprengués? Tot seguit’ en podràs conèixer un bon grapat!
La narració breu té diferents manifestacions, com ara aquestes:
contes tradicionals, les rondalles i les llegendes, la majoria dels quals s’han transmès oralment de generació en generació i, sovint, han estat recollits per escrit.
El conte literari, que es diferencia de la novel·la per la seva brevetat.
La faula, que és un relat protagonitzat per animals que presenten característiques humanes.
mites, que són tradicionals que expliquen històries sobrenaturals de déus o herois, els orígens d’un poble…
Per explicar una narració oral, segueix aquests consells:
• No és el mateix llegir que explicar! Mostra sorpresa, alegria, indignació… Contagia a qui t’escolta!
• Pots explicar-la dret, moure’t per l’espai, mirar el públic…
• Fes servir les mans, els ulls, la veu… per ajudar l’expressió.
• Prepara l’entonació. Alça la veu, fes silencis…
ACTIVITATS
1. Escolta la llegenda que explica com es va formar l’estany Pudent de Formentera i completa la taula següent:
Les protagonistes principals són
Qui?
On té lloc? A l’illa de Quin conflicte hi ha?
Com reaccionen les dues germanes?
Què succeeix un cop s’enfronten?
Com s’acaba?
2. Per parelles, prepareu-vos la llegenda per explicar-la oralment; tingueu en compte els consells de la pàgina anterior. Podeu fer-ho presencialment o enregistrar-la a la manera d’un audioconte.
3. Inventeu-vos un conte de manera col·lectiva, sense preparació prèvia. Un company o companya comença dient una frase i, després, per ordre, els altres van dient la seva. El conte s’haurà acabat quan hagi intervingut el darrer company o companya. Penseu que el conte ha de tenir plantejament, nus i desenllaç, i ser versemblant.
Ha Long: la badia més sorprenent
L’espai on té lloc la llegenda que llegiràs tot seguit, la badia de Ha Long, existeix realment. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 i és una de les destinacions turístiques més populars del Vietnam. Forma part de les set meravelles naturals del món des de l’any 2011.
Imagina’t un paisatge de muntanyes molt altes que emergeixen directament del mar. Les seves formes majestuoses semblen sorgides del pinzell d’un d’aquells antics artistes xinesos que meditaven durant anys abans de plasmar les seves visions sobre el paper d’arròs amb traços ràpids de tinta. Doncs aquest indret existeix realment: és la badia de Ha Long, situada a la costa nord-oest del Vietnam.
El secret d’aquestes penyes entapissades de verd amb parets de roca verticals, cal cercar-lo en el passat geològic. La badia de Ha Long és el millor exemple que existeix de l’evolució d’un paisatge calcari en un entorn tropical. La calor i la humitat han esculpit aquests capritxosos relleus amb els seus innombrables racons misteriosos, coves laberíntiques i llacs amagats. No és gens estrany que milers de turistes vulguin explorar-los… Ara bé, és molt important que ho facin amb respecte, perquè la bellesa de Ha Long és molt fràgil i el seu equilibri es podria destruir fàcilment.
Ana Alonso
La Mare Dragona i els seus fills.
La llegenda de l’emperador de Jade
Segons la llegenda, l’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors que van arribar per mar i van assetjar la badia de Ha Long. L’emperador de Jade, en veure que el seu poble seria derrotat i esclavitzat, va invocar els déus i els va demanar que li enviessin l’ajuda de la Mare Dragona i els seus fills. Els dracs no van dubtar a respondre al crit desesperat de l’emperador. Des del cel, van llançar el seu alè de foc sobre els vaixells invasors i els van convertir en cendres. Tot seguit, van escopir maragdes gegantines al voltant de la badia per formar una barrera que la protegís de qualsevol atacant en el futur. Amb el temps, aquestes maragdes s’han anat desgastant. Són les penyes que s’alcen davant la costa i que encara conserven el seu resplendent color verd, que ha passat de la roca a la vegetació.
VOCABULARI
maragda: Pedra preciosa d’un color verd d’herba brillant tirant a blau. penya: Massa pètria de gran volum que queda al descobert.
LA LLEGENDA
Ana Alonso
La llegenda és un gènere narratiu oral d’aparença més o menys històrica, però amb una certa presència d’elements fantàstics.
El protagonista sol ser un personatge o un grup de personatges i l’acció passa en un lloc i un temps concrets, en què trobem elements imaginatius magnificats.
Les llegendes poden tractar temes diversos i això fa que els personatges protagonistes puguin ser ben variats: sobrenaturals (follets, fades…), històrics (bandolers, sants…), de la natura (aigua, plantes…).
ACTIVITATS
4. Els fets de la llegenda La mare Dragona i els seus fills tenen lloc en un espai real o fictici?
5. En grups de quatre, busqueu informació de la badia de Ha Long i prepareu una exposició sobre la seva situació, la geologia, la flora, la fauna i sobre qualsevol altre aspecte que considereu destacable.
6. Respon a les preguntes següents sobre les llegendes:
a) Com creus que s’origina una llegenda?
b) Creus que la llegenda de la badia de Ha Long ens dona una explicació real de la seva formació?
c) Com seria el final d’aquesta llegenda si s’expliqués des del punt de vista d’un dels invasors?
EDUCACIÓ LITERÀRIA
FAULA «El simi i el timbal»
En una vall molt llunyana, un dia un joglar que hi era de pas va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre. Es va despertar de la migdiada i va reprendre el camí sense pensar-hi.
Quan se’n va adonar, ja era tan lluny que no valia pas la pena de tornar enrere. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força, perquè repicava contra la branca de l’arbre.
Un simi que vivia en aquella vall, encuriosit per aquell so tan potent, s’hi va acostar sense por. Quan va veure d’on sortia aquella veuassa, va agafar el timbal i va esquinçar-lo, convençut que si tenia una veu tan potent havia de contenir menges exquisides o alguna cosa de gran valor.
La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa que sovint les aparences enganyen.
VOCABULARI
Ramon Llull
joglar: Persona que a l’època medieval anava per les corts cantant cançons, ballant i fent jocs. esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada.
LA FAULA
Les faules són relats de ficció protagonitzats per animals amb característiques humanes.
Títol
Sol formar-se amb el nom dels protagonistes.
Plantejament
Es presenta i se situa la història. Es planteja el conflicte entre personatges, generalment animals.
Nus
Es desenvolupen les accions dels personatges. Acostuma a ser una única acció basada en la lliure decisió d’un d’ells.
Desenllaç
Es revela el resultat de l’acció. Es constaten les conseqüències del comportament dels personatges.
Moralitat
És l’ensenyament que s’extreu del comportament dels personatges.
Escrites en prosa o en vers, la seva finalitat és transmetre un ensenyament, uns valors o una reflexió.
Els animals i els éssers inanimats de les faules són un reflex de la conducta humana.
ACTIVITATS
7. Qui són els protagonistes de la faula?
8. Ara, classifica els esdeveniments de la faula:
Plantejament
Nus
Desenllaç
Moralitat
9. Què en penses, de l’actuació del simi? T’has trobat mai amb una situació semblant?
10. Per què se sol dir que les faules ens fan reflexionar?
EL CONTE
El conte és un text narratiu, generalment breu, escrit en prosa. Acostuma a ser fictici, tot i que també pot estar inspirat en fets reals.
Fixa’t en els següents elements dels contes:
Narrador
És qui explica els fets. Pot ser en primera persona, quan és un personatge que intervé en la història, o en tercera persona, quan l’explica des de fora, com si fos un espectador.
Ambient
És l’espai en què té lloc l’acció. Pot ser real o imaginari.
I el temps, el període concret en què succeeix: el passat, el present o el futur.
Personatges
Són les persones reals o fictícies, els animals o els objectes personificats que realitzen les accions en la història que s’explica. Poden ser:
• Principals: intervenen intensament en l’acció i tenen una influència decisiva en el desenvolupament i en el desenllaç de la història. Hi ha el protagonista, que té la funció més rellevant, i sovint hi ha l’antagonista, adversari del protagonista i amb característiques oposades.
• Secundaris: intervenen poc en l’acció i tenen un paper complementari.
Els personatges també poden ser rodons o plans:
• Rodons: tenen una personalitat complexa i evolucionen al llarg de la història.
• Plans: tenen una personalitat basada en un o dos caràcters i no evolucionen al llarg de la història.
Són els fets narrats: què els passa als perso natges, què fan, com ho fan… Acostuma a di vidir-se en plantejament, nus i desenllaç.
Trama
ACTIVITATS
11. Escriu una faula al voltant del valor de la convivència i del respecte vers els altres, sobretot aquells que són més vulnerables. Segueix els passos següents, omple la taula i escriu la faula en un full a part.
Pas 1 Tema El valor de la convivència, el respecte vers els altres.
Pas 2 Missatge final o moralitat (Pots buscar una dita o refrany.)
Pas 3 Tria quins animals et poden servir de protagonistes. Els noms dels animals poden ser el títol de la faula.
Pas 4 Plantejament. Presenta els protagonistes, descriu l’escenari, el temps i el lloc on transcorrerà la història. Exposa el conflicte.
Nus. Explica com reaccionen i actuen els personatges davant del conflicte, els desafiaments, els esforços per aconseguir l’objectiu…
Desenllaç. Resol la faula: de quina manera s’han enfrontat al conflicte els protagonistes i com acaba la narració.
Pas 5 Escriu la moralitat perquè es vegi clar quin ensenyament es desprèn de la faula.
El protagonista és
L’enemic és
S’enfronten perquè
El protagonista és enginyós i aconsegueix vèncer
I a l’enemic què li passa?
12. Pinta del mateix color els noms dels éssers mitològics i la seva descripció:
Sirena
Minotaure
Ciclop Esfinx
Ésser meitat dona, meitat peix. Monstre amb cos humà i cap de brau. Gegant amb un sol ull enmig del front.
Ésser amb serps en comptes de cabells que converteix en pedra tot el que mira.
Ésser amb ales d’ocell de presa, cos de lleó i rostre de dona.
13. Cerca informació del fenghuang (en xinès, ), una mena d’ocell de la mitologia xinesa i descriu com és físicament (com té el bec, el coll, el dors, la cua…):
LES
La llengua està plena d’expressions, dites i refranys que formen part de la saviesa popular. Solen tenir enginy i enriqueixen el nostre llenguatge.
Normalment s’organitzen segons la temàtica. Per exemple:
• Parts del cos humà (No tenir dos dits de front).
• Calendari (Octubre finit, raïm collit).
• Festes i tradicions (Per carnaval tot s’hi val).
• Menjar (Més val menjar poc i pair bé).
• Animals (La guineu quan no les pot haver diu que són verdes).
ACTIVITATS
EN CONEIXES EL SIGNIFICAT?
14. Per grups, busqueu informació sobre aquestes faules i relacioneu-les amb la dita o el refrany corresponent:
«La guineu i el corb» 1
«La cigala i la formiga» 2
«La llebre i la tortuga» 3
«La guineu i la cigonya» 4
Comporta’t amb els altres com t’agradaria que els altres es comportessin amb tu.
El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.
Festes em fas i no me’n sols fer, o és que em vols enganyar o és que m’has de menester.
A poc a poc anirem lluny.
15. Relaciona aquests refranys amb el seu significat: Segons com et portis tu amb els altres, els altres es portaran amb tu.
Qui roba un ou, roba un bou. 1 Tal faràs, tal trobaràs. 2
Si actues malament en una cosa sense importància, pots acabar actuant malament en alguna cosa o acció més important
ORTOGRAFIA
La síl·laba tònica
Fixa’t com pronuncies les paraules destacades d’aquesta oració. Una de les síl·labes, la tònica, la pronuncies amb més intensitat:
«El simi i el timbal» és una faula del Llibre de les bèsties
si mi A T bès ti es A A T tim bal A T
La síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts, en un cop de veu. En una paraula, la síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica ( T ). La resta són síl·labes àtones ( A ).
Quan dues vocals seguides es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba, formen un diftong (qua sevol, faula). En cas contrari, es produeix un hiat (bèstia, real ).
Classificació de les paraules
Les paraules es poden classificar de la manera següent:
Segons el nombre de síl·labes
Segons la posició de la síl·laba tònica
Monosíl·labes vall Agudes tim-bal
Bisíl·labes si-mi Planes si-mi
Trisíl·labes llu-nya-na Esdrúixoles bès-ti-a
Polisíl·labes mig-di-a-da
ACTIVITATS
16. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica: bandoler presència mite
històric atmosfèric conte
Segons el nombre de síl·labes
Bisíl·labes
Trisíl·labes
Polisíl·labes
Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica
Agudes
Planes
Esdrúixoles
17. Subratlla la síl·laba tònica d’aquests substantius:
18. Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si són agudes, planes o esdrúixoles:
Agudes
Planes
Esdrúixoles
LÈXIC
Els registres lingüístics
Podem distingir els registres següents:
Formal
No és espontani. Fa servir un lèxic ric i especialitzat i oracions elaborades.
• Cientificotècnic, administratiu, jurídic: textos científics, tècnics i legals.
– Llenguatge objectiu.
– Ús de neologismes.
Estàndard
És el que utilitzen, de manera general, els parlants d’una llengua en el seu dia a dia. També es fa servir en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament.
Informal
• Literari: poesies, novel·les…
– Llenguatge subjectiu.
– Ús de comparacions, metàfores, figures retòriques…
– Llenguatge neutre i comprensible. – Ús de neologismes.
– No conté cultismes ni vulgarismes.
És espontani. Fa servir frases incompletes i curtes, repeticions, expressions, de vegades barbarismes...
• Col·loquial: converses familiars en situacions de confiança.
– Llenguatge poc elaborat i expressiu.
– Ús de frases fetes i expressions pròpies d’una zona concreta.
Exemples de registres
Formal
• Vulgar: versió del registre col·loquial que convé evitar perquè és ofensiva.
– Llenguatge groller.
– Ús de paraules malsonants i paraules tabú.
Estàndard Informal
sostreure robar pispar expirar morir dinyar-la odontòleg dentista arrencaqueixals
ACTIVITATS
19. En quin registre lingüístic està redactada la llegenda? Què t’ho ha fet veure?
20. Digues quin registre lingüístic utilitzaries per escriure…
a) una notícia d’un diari
b) el text d’un còmic
c) un missatge a un amic
d) un article per a una revista mèdica
e) les instruccions d’una aplicació de mòbil
21. Escriu la conversa sobre l’afer del timbal que podrien mantenir els personatges de la faula «El simi i el timbal» per un xat de correu electrònic. Tria si vols utilitzar un llenguatge formal o informal. He utilitzat un llenguatge perquè
22. Encercla els mots que pertanyen al registre formal, subratlla els que pertanyen al registre estàndard i posa una creu als que pertanyen al registre informal: marrecs papa nau veure nens pare infants percebre divertir-se barco clissar progenitor xalar vaixell delectar-se
GRAMÀTICA
La comunicació
L’objectiu de qualsevol llengua és la comunicació
A més de les paraules, és a dir, del llenguatge verbal (oral o escrit), quan ens comuniquem també fem servir un llenguatge no verbal, és a dir, imatges, gestos, canvis en el to de veu… Aquests elements no verbals faciliten la comprensió del que volem comunicar.
Els elements de la comunicació
En qualsevol acte de comunicació hi intervenen una sèrie d’elements:
Canal El mitjà pel qual l’emissor fa arribar el missatge al receptor (l’aire, si parlem, o el paper, si escrivim).
La persona que envia el missatge. Emissor
Referent
Les persones, els objectes, els fets… a què remet el missatge.
Missatge La informació que l’emissor transmet al receptor.
Elements de la comunicació
Context
La situació concreta en què es desenvolupa la comunicació.
Diferències entre llengua oral i llengua escrita
Llengua oral
• Es transmet per mitjà del canal auditiu i dels sons fonèticament articulats.
• És espontània perquè permet anar fent aclariments, reformulacions, silencis…
• Sol anar acompanyada de gestos i canvis d’entonació.
Receptor
La persona que rep el missatge.
Codi
El sistema de signes amb què s’elabora el missatge.
Llengua escrita
• Utilitza el canal visual a través de les lletres.
• És més organitzada; un cop el missatge ha arribat al receptor ja no es pot canviar.
• Pot anar acompanyada d’ ges o icones.
ACTIVITATS
23. Completa els espais buits amb els elements de la comunicació corresponents:
Com ha anat el viatge a París? Escriu-me i explica’m cosetes de l’estada a la ciutat de la llum!
Petonets, Montse
24. Omple els elements de la comunicació d’aquesta situació:
Saber com ha anat per París. Llengua catalana.
• L’Aina parla per telèfon amb l’àvia per dir-li que dimecres hi anirà a dinar.
Emissor:
Receptor:
Missatge:
Codi: Canal: Context:
25. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
Perquè hi hagi comunicació cal que l’emissor i el receptor s’entenguin.
Qui emet el missatge en l’acte comunicatiu és l’emissor.
Un missatge sempre es transmet a través de la paraula.
El llenguatge oral i escrit formen part de la comunicació no verbal.
Les llengües són les eines que utilitzem en la comunicació verbal.
En la comunicació no verbal la informació es transmet mitjançant imatges, gestos, canvis en el to de veu…
1. Dels textos que he treballat en aquesta unitat...
• El que m’ha costat més d’entendre ha estat...
Per què?
• El que m’ha fet gaudir més ha estat...
Per què?
2. Mentre escoltava o llegia els textos treballats, el que m’ha cridat més l’atenció ha estat…
l’espai on tenien lloc els fets.
les maneres d’actuar dels personatges.
3. Reflexiona sobre com te n’has sortit a l’hora d’escriure la faula. Respon pintant amb els colors corresponents:
Sí No
Puc millorar-la
La moralitat s’adiu amb la faula? He utilitzat algun refrany?
La faula que he escrit té l’estructura de plantejament, nus i desenllaç?
He escrit sobre el tema que em demanaven?
He posat títol?
Per exemple, el nom dels protagonistes o un refrany. Han quedat clares
les característiques dels protagonistes?
He organitzat el text en paràgrafs?
treball de recerca
Treballem les emocions
En aquesta situació d’aprenentatge treballarem en grup les emocions. I haureu d’escriure missatges positius i d’agraïment als companys i les companyes. Comencem!
D’on venen les emocions?
Investigar
1. Mireu el vídeo sobre les emocions, de David Bueno, especialista en neuroeducació, i respon a les qüestions següents:
a) D’on prové el nom emoció?
b) Les emocions les podem sentir per tot el cos; però, on neixen? Explica-ho.
c) Pinta les sis emocions bàsiques que anomena David Bueno. De quins colors te les imagines? Per què has triat aquests colors? Comparteix la teva decisió amb els companys i les companyes.
por tendresa ira coratge gelosia vergonya gratitud tristesa sorpresa fàstic culpabilitat alegria
Trobaràs l’enllaç al vídeo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
• Segons David Bueno, hi ha alguna emoció negativa? Explica quin argument fa servir per justificar la seva resposta.
d) Quina opció resumeix millor aquesta imatge, similar a la que apareix en el vídeo?
L’amígdala es troba situada al cervell.
La memòria i les emocions es relacionen constantment.
• Escriu una oració que expliqui el contingut de la imatge. Comparteix-la amb els companys i les companyes.
e) Per què se sol dir que les emocions estan al cor?
f) Un cop vist el vídeo sobre les emocions, quines preguntes se t’han generat? Sobre quin aspecte t’agradaria saber més coses? T’has fet preguntes sobre el cervell?
Feu una posada en comú entre tota la classe. Seleccioneu les preguntes que us resulten més interessants i mireu de resoldre-les.
2. Reflexioneu tota la classe i respon interiorment:
Quan estic en calma, jo…
El meu cos està…
Els meus pensaments són…
Quan no estic en calma, jo…
El meu cos està…
Els meus pensaments són…
Raonar
3. Organitzeu-vos en grups de quatre i repartiu-vos les sis emocions bàsiques (dues per grup).
• Penseu situacions que hàgiu viscut i que us hagin provocat aquestes emocions i anoteu-les.
• Primer, ompliu la taula individualment i, posteriorment, feu una posada en comú amb la resta de companys i companyes del grup.
SITUACIÓ (explicació molt breu):
POSO NOM A L’EMOCIÓ:
Identifico les emocions
Com em sento?
Comprenc l’emoció
Quins motius fan que em senti així?
Depenen de mi? Els puc canviar?
Expresso les emocions
M’agrada sentir-me així?
Regulo les emocions
Què puc fer per controlar el que sento i respondre de manera adequada?
Transformo les emocions
Què puc fer per canviar i sentir-me més bé?
Quines estratègies faig servir?
• Saber identificar com et sents davant d’una emoció t’ajudarà a reconèixer també com se senten els altres. És el que anomenem empatia. Feu una posada en comú entre tota la classe i compartiu les estratègies que heu escrit en la darrera casella de la taula.
Segur que entre tots n’heu trobat un munt! Les podeu anotar en diferents cartells i penjar-les a l’aula.
Planificar
4. Repartiu-vos les lletres de l’abecedari i feu un alfabet emocional amb totes les emocions que pugueu. A sota de cada paraula escriviu-n’hi d’altres que hi estiguin relacionades. Feu-ho en un full a part. Per exemple:
ALEGRIA
Optimisme Seguretat Acceptació Estima Satisfacció Respecte Felicitat Energia
5. Porteu ampolles que tingueu a casa. Escriviu missatges adreçats a un company o una companya del vostre grup o de la classe i fiqueu-los a dins. Busqueu un espai segur on col·locar-les per evitar que es trenquin!
Procureu que siguin missatges positius, d’ànim, d’agraïment…
Gràcies per haver-me convidat a jugar a l’hora de pati quan has vist que estava una mica avorrida.
• També podeu intentar que el contingut del missatge ajudi l’altra persona a millorar o a sentir-se més bé.
1. Escolta la llegenda. Després, tria l’opció correcta en cada cas.
A El protagonista de la llegenda és…
a) una donzella desapareguda.
b) el narrador.
c) un pagès menorquí.
d) un nàufrag morisc.
B S’amaga…
a) en un cova a la muntanya.
b) en un estable.
c) en una cova d’un penya-segat.
d) al poble de Bienedris.
C És descobert…
a) mentre està robant en una casa.
b) quan intenta segrestar una donzella.
c) perquè deixa les seves petjades a la neu.
d) mentre surt del seu amagatall.
D L’expressió «eren temps difícils» vol dir que era una època…
a) en què es vivia malament.
b) de grans oportunitats.
c) en què no existien aparells per calcular el temps.
d) molt innovadora.
E El tema de la llegenda…
a) són les accions heroiques d’un personatge.
b) és l’origen d’un element de la natura.
c) és la descripció d’un ésser fantàstic.
d) tracta sobre els costums d’una època.
F El narrador explica els fets…
a) en primera persona, tot i que no intervé en la història.
b) ordenats i en tercera persona.
c) en primera persona perquè és el protagonista.
d) desordenats i en tercera persona.
G Quina d’aquestes paraules és plana i trisíl·laba?
a) Descendent. c) Freqüent.
b) Refugiar. d) Naufragi.
H Quina oració pertany al registre lingüístic estàndard?
a) El lladregot va pispar manduca i alguns trastos.
b) El lladre va robar menjar i alguns mobles.
c) El lladre va furtar aliments i algunes possessions.
d) El quinqui va pispar menjar i algunes andròmines.
I Quin mot és sinònim de obertura?
a) Bony. c) Forat.
b) Desnivell. d) Pendent.
J Quin és el subjecte de l’oració «Des del penya-segat, en Xoroi i el seu fill gran es van llançar al mar»?
a) Al mar.
b) En Xoroi i el seu fill gran.
c) Des del penya-segat.
d) En Xoroi.
2. Llegeix amb atenció el text següent:
Les avarques menorquines
Un dels productes típics de Menorca són les avarques, un calçat que es remunta a l’època dels cartaginesos. Els pagesos de l’illa se’l van fer seu i el van adaptar a les seves necessitats, ja que era fort i adequat per al camp menorquí. Inicialment, eren fetes de pell i roba de sac, però fa cent anys es va començar a utilitzar pneumàtic de cotxe per fer les soles.
Darrerament, les avarques s’han fet molt populars perquè són un calçat resistent, lleuger i còmode, fins al punt que han sortit molts imitadors i això fa que, a vegades, sigui difícil identificar les veritables avarques menorquines.
Hi ha cinc trucs per saber reconèixer unes avarques menorquines autèntiques:
• Pes. Mira que la sola estigui feta de pneumàtic de cotxe reciclat. Aquest material fa que la sola pesi més i sigui molt més resistent que les d’imitació, de manera que serà més duradora i les dotarà d’una adherència excepcional.
• Tira posterior. Estira la tira que subjecta el peu per la part del taló per
Comprova que la tira està integrada i cosida directament al peu de l’avarca; si no ho està, et molestarà quan caminis. La majoria d’imitacions l’enganxen pels costats.
• Puntades. Examina les puntades i assegura’t que estan cosides directament a la sola de pneumàtic. Aquesta feina manual fa que les avarques encara siguin més especials i duradores.
• Assemblatge en motlle. Investiga si la pala, la tira del darrere i la sola de l’avarca han estat cosides sobre el motlle d’un número de peu concret. Aquest procediment fa que les sandàlies siguin més còmodes i els aporta qualitat.
• Origen. Esbrina si les avarques han
3. Tria l’opció correcta en cada cas:
A Les avarques menorquines…
a) són un calçat molt recent.
b) no han patit canvis des de l’època dels cartaginesos.
c) eren el calçat típic dels pagesos de Menorca.
d) les usaven els nobles de l’illa.
B Aquest calçat és…
a) impermeable i molt resistent.
b) delicat i molt durador.
c) molt exclusiu i lleuger.
d) còmode, resistent i durador.
C Les avarques autèntiques són…
a) de tela i roba de sac.
b) de pell i pneumàtic de cotxe.
c) d’espart.
d) de materials sintètics.
D Per evitar que enceti la pell, la tira posterior…
a) és feta de roba.
b) està enganxada pels costats.
c) està reforçada amb goma pneumàtica trenada.
d) és feta de pneumàtic de cotxe.
E La lectura…
a) vol animar la gent perquè compri aquest tipus de calçat.
b) descriu les parts d’aquest calçat.
c) informa sobre un dels productes típics de Menorca.
d) explica com es poden reconèixer unes autèntiques avarques menorquines.
F En quina parella de mots la vocal de la síl·laba tònica és oberta?
a) Goma i cotxe.
b) Imitador i roba.
c) Menorca i sola
d) Duradora i motlle
G Quin mot és antònim de flexible?
a) Rígid.
b) Elàstic.
c) Plegable.
d) Atlètic.
H Quin tipus de llenguatge s’utilitza en el text?
a) El llenguatge verbal oral.
b) El llenguatge no verbal visual.
c) El llenguatge verbal gestual.
d) El llenguatge verbal escrit.
I Amb quin temps verbal comença cada un dels trucs?
a) Present de subjuntiu.
b) Imperatiu.
c) Present d’indicatiu.
d) Condicional.
J Quina d’aquestes oracions té un subjecte el·líptic?
a) Aquestes avarques són típiques de Menorca.
b) M’he comprat unes avarques menorquines.
c) Les avarques de Menorca es venen fora de les illes.
d) Les avarques autèntiques porten un segell de qualitat.
4. Llegeix amb atenció aquest poema:
La força seductora
Sant Joan 2022
Despunta el dia amb força seductora i l’aire alena festa amb notes vives amb la llum de l’aurora dansarina mentre surt el sol en l’arca del balcó.
Adorns duen cavalls amb flocs i estrelles i els cavallers els menen orgullosos amb el fulgor que vessen dels seus cors que anhelen cobejar: Festa Major!
Per tot carrer de Ciutadella vella enyora els cants santjoaners dels joves i retrona en la vila encisadora com pregària al nostre Sant Patró.
El tambor i el flabiol fan un esclat que penetra en la fibra ciutadana
i provoca un volcà de passió!
Anna
Maria Ticoulat
5. Tria l’opció correcta en cada cas:
A La poetessa dedica el poema…
a) als cavallers.
b) a la festa major de Ciutadella.
c) a sant Joan.
d) als joves que es diuen Joan.
B La poetessa viu la festa amb…
a) por.
b) alegria.
c) tristesa.
d) nostàlgia.
C Els protagonistes de la festa són…
a) els veïns de la ciutat.
b) els músics.
c) els joves.
d) els cavalls i els cavallers.
D Qui s’ho passa més bé en la festa?
a) El Sant Patró.
b) Els joves.
c) Les ballarines.
d) Les persones grans.
E La festa major de Ciutadella comença…
a) quan sonen el tambor i el flabiol.
b) quan es fa clar.
c) quan els santjoaners criden «Festa Major!»
d) quan apareixen els cavallers a ca-
F El poema…
a) té rima assonant en tots els versos.
b) té rima consonant en l’últim vers de cada estrofa.
c) no té rima.
d) té rima assonant en els versos parells.
G Quina d’aquestes oracions té les paraules ben accentuades?
a) Per a mí, les festes de Ciutadella són les millors del món.
b) Per a mí, les festes de Ciutadella son les millors del mon.
c) Per a mi, les festes de Ciutadella son les millors del món.
d) Per a mi, les festes de Ciutadella són les millors del món.
H Quin d’aquests significats no correspon al mot estrella?
a) Actor o esportista que destaca per damunt dels altres.
b) Animal marí que té forma d’estrella.
c) Cantant que destaca perquè té la veu molt aguda.
d) Astre que brilla al cel amb llum pròpia.
I Tria el pronom fort d’aquesta oració: «D’ensaïmades, ella se’n va menjar dues per la festa major».
a) la b) n’ c) se d) ella
6. Recorda el teu acte preferit de la festa major del teu barri o de la teva població i descriu en què consisteix i els sentiments que experimentes quan hi assisteixes o hi participes.
VERBS iRREGULARS
Primera conjugació: ANAR
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present vaig vas va anem aneu van
Perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat
Present vagi vagis vagi anem aneu vagin
ves (tu) vagi (ell o ella) anem (nosaltres) aneu (vosaltres) vagin (elles o ells)
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Present estic estàs està estem esteu estan
Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat
• Pàgina 11. AnA Alonso: «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.
• Pàgina 12. AnA Alonso: «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.
• Pàgina 14. RAmon llull: Faula «El simi i el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2016.
UNITAT 2
• Pàgina 34. Ruth toRmo: «182 dies i 12 hores», dins Què hi tens al cap, Lis? (adaptació). Barcanova, col·lecció «Antaviana». Barcelona, 2022.
UNITAT 3
• Pàgina 45. JoAnA RAspAll: «El taronger», dins Com el plomissol. Poemes i faules. La Galera. Barcelona, 1998.
• Pàgina 48. ClementinA ARdeRiu: «El nom», dins Jo era en el cant. Obra poètica 1913-
• Pàgina 54. BARCARolA hAvAneRes: «El capità», dins Cançons al mar. Lletra: CARles CAsAnovAs. Música: Antoni mAs.
• Pàgina 70. AnA mARiA tiCoulAt: La força seductora. [Data de consulta: desembre de 2022] https://poesies.wordpress.com.
UNITAT 4
• Pàgina 75. «Qui va inventar els texans?», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www. petitsapiens.cat/un-viatge-al-passat/qui-vainventar-els-texans_202966_102.html.
UNITAT 5
• Pàgina 91. «Així seran els cotxes del futur», AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya), (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://aetrac.org/aixiseran-els-cotxes-del-futur.
• Pàgina 109. mARiA meRCè RoCA: Pioneres. Dones catalanes que han obert camí (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.
• Pàgina 113. JAne Austen: «Una família amb cinc filles», dins Orgull i prejudici (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2018.
• Pàgina 123. GemmA pAsquAl: Clara, el fantasma de l’àvia (adaptació). Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 2017.
• Pàgina 134. Jules veRne: Vint mil llegües de viatge submarí (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2014.
UNITAT 7
• Pàgina 139. «Els pirates més famosos que van aterrir el Carib», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.petitsapiens.cat/ personatges/pirates-famosos-aterrircarib_203171_102.html
• Pàgina 146. miquel desClot: «Cançó dels pirates de secà», dins Cançons de la lluna al barret. Edicions 62. Barcelona, 1978.
• Pàgina 147. «El vell pirata Dragut de Salou», llegenda popular catalana. [Data de consulta: desembre de 2022] escasateva.catalunya.com/llegenda/el-vellpirata-dragut-de-salou/
UNITAT 8
• Pàgina 159. JoRdi vilAdoms: «Pesquis i Baliga», dins Cavall Fort, núm. 1376 (segona quinzena de novembre de 2019).
• Pàgina 164. piCAnyol: Ot, el bruixot, dins Cavall Fort, núm. 374 (març de 1978); núm. 788 (maig de 1995); núm. 1244 (segona quinzena de maig de 2014).
• Pàgina 166. JoAn vilAmAlA: Auca de la biblioteca. [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/auca. php?auca=biblio
• Pàgina 170. JoAn vilAmAlA: Auca del bon boletaire (fragment). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/ auca.php?auca=boletaire
• Pàgina 171. RAmon CuéllAR i JoAn vilAmAlA: Auca dels rellotges de sol. [Data de consulta: desembre de 2022] https:// www.auques.cat/auca.php?auca=rellotge.
UNITAT 9
• Pàgina 188. JonAthAn swift: Els viatges de Gulliver (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.
• Pàgina 193. JonAthAn swift: Els viatges de Gulliver. Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.
REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA ORTOGRAFIA LÈXIC GRAMÀTICA
LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS
EDUCACIÓ LITERÀRIA
EXPRESSIÓ ESCRITA
COMPRENSIÓ LECTORA
COMUNICACIÓ ORAL
• La comunicació. • Els elements de la comunicació.
• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.
• Els registres lingüístics.
• Identificació de las síl·laba tònica.
• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.
• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.
• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.
• Lectura de la faula «El simi i el timbal».
• Els textos narratius tradicionals: el conte i la faula.
• La faula.
• Característiques del conte.
• Comprensió d’un text expositiu i d’una llegenda.
• La narració breu.
• Com explicar una narració oral.
UNITAT
• L’oració: el subjecte i el predicat. El subjecte el·líptic.
• Els sinònims i els antònims.
• Els sons vocàlics en posició tònica.
• Ús d’un llenguatge inclusiu.
• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.
• Lectura del text 182 dies i 12 hores
• Escriptura d’una faula.
• La llegenda.
Unitat 1. Contalles d’arreu
• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.
• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.
• L’accentuació.
• L’accent diacrític.
• Poemes musicats en diverses llengües.
• Lectura del poema «El nom».
• El text poètic.
• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.
TREBALL DE RECERCA
Treballem les emocions
• Treball de les emocions.
• Confecció d’un alfabet emocional.
• Escriptura de missatges positius, d’ànim, etc.
• Característiques del text instructiu.
• Escriptura de normes i instruccions.
• Comprensió d’un text instructiu.
• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.
Unitat 2. Vols saber com es resol?
• El sintagma nominal: el nucli i els complements.
• La coma i el punt i coma.
• El sentit propi i el figurat. • Les paraules tabú i els eufemismes.
• Els diftongs i els hiats. Els triftongs.
• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.
• Lectura del text expositiu Qui va inventar els texans?
• Anàlisi i escriptura de haikus.
• Comprensió d’una havanera: « El capità» .
• Memorització i recitació de poemes.
• Poema «El taronger».
Unitat 3. Viu la poesia
• El sintagma verbal: el nucli i els complements.
• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.
• Les paraules compostes.
• La dièresi.
• L’apòstrof.
• Llengües minoritàries en perill d’extinció.
• La contracció.
• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA .
• La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.
• Tipus de publicitat.
• El text publicitari.
• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.
• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.
• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.
Situació d’aprenentatge /
Treball cooperatiu
Em poso a prova
• Característiques del text predictiu.
• Escriptura d’una predicció meteorològica.
• Comprensió d’un text sobre el futur.
• Anàlisi de prediccions meteorològiques.
• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.
Unitat 4. Parlem d’anuncis
Unitat 5. Com serà el futur?
Em poso a prova
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu
• Creació d’un escape room relacionat amb els ODS.
• Anàlisi d’un escape room i passos per crear-ne un de nou.
Fem un escape room
TREBALL ODS
Unitat 9. Viatgem pel món
• Explicació oral d’un viatge.
• Els elements d’un blog.
• Comprensió d’un blog de viatges.
• Creació d’un blog de viatges.
• Lectura del text Els viatges de Gulliver.
• Expressions útils per viatjar en diferents llengües.
• Casos especials: tan / tant ; quan / quant
• Les consonants mudes.
• Els camps semàntics.
Unitat 8. Una història en imatges
• Representació del llenguatge no verbal en el còmic.
• Lectura expressiva i representació d’un còmic.
• Característiques formals del còmic.
• Elaboració d’una auca.
• Comprensió d’un còmic.
• Anàlisi dels elements d’una auca.
• Lectura d’una auca: Auca de la biblioteca
• El manga.
• Els còmics en altres llengües.
• Ús de p / b , t / d , c / g
• Els manlleus, els barbarismes i els falsos amics.
• Els punts suspensius.
• L’adverbi i les locucions adverbials.
• Les cometes.
• Els complements del verb: directe, indirecte i adjunt (circumstancial). Pronoms que substitueixen els complements.
Unitat 7. A l’abordatge!
• Comprensió d’un reportatge audiovisual.
• Elaboració d’un reportatge audiovisual.
• Lectura de la llegenda El vell pirata Dragut de Salou
Em poso a prova
• Característiques del reportatge audiovisual.
• Comprensió d’un reportatge sobre pirates.
• Característiques i estructura del reportatge audiovisual.
• Lectura del poema «Cançó dels pirates de secà».
• Varietats dialectals del català.
• Ús de l·l .
• Els acrònims.
• Les sigles.
• Les abreviatures.
• El verb: les perífrasis verbals. Verbs copulatius i predicatius; transitius i intransitius; regulars i irregulars.
