Xarxa 6è. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA Coordinació de l’àrea: Núria Murillo Autoria: Montse Munells Núria Murillo Núria Riera

Programa Xarxa

6

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

C

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial: Cap del projecte editorial i edició: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Cristina Montero Maquetació: Ángeles Rodríguez Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero Edició digital: Núria Algarra Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: César Barceló Fotografies: Agència Efe, ACI, Alamy / Cordon Press, Album (EFE, marka / Universal Images Group), Arxiu Anaya (Ramón Ortega, P. - Fototeca de España; Martin, Joseph), © CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA), Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Photoaisa, Hereus J. Raspall C.B., 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6036-0 DL B 7192-2023 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.

EN U L L GA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

CATALANA

Programa Xarxa

Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.

Tots els enregis traments de les lectures, els textos per a la compre nsió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del w eb www.barcanova .cat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

6

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Xarxa de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Conceptes importants que cal recordar.

Organització gràfica i visual de la informació.

Treball de rutines i destreses de pensament.

Les llengües i els seus parlants.

Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Reflexiono i aprenc.

Activitats de metacognició.

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja una situació d’aprenentatge per fer en grup (de recerca, sobre els ODS o treball literari).

ort

lèx

gram La part funcional de la llengua,

Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Un model adaptable i versàtil

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

Contalles d’arreu

2

Vols saber com es resol?

Comunicació oral La narració breu ................................. 9

Comprensió lectora Fem sudokus! .................................. 27

Comprensió lectora Ha Long: la badia més sorprenent . 11 La mare Dragona i els seus fills ......... 12 La llegenda ....................................... 12

Expressió escrita El text instructiu ............................... 30

Educació literària Faula «El simi i el timbal». La faula ... 14 Expressió escrita El conte ............................................. 16 Les llengües i els seus parlants Expressions, dites i refranys ............ 19 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • La síl·laba tònica ........................... 20 • Classificació de les paraules ........ 20

LÈXIC • Els registres lingüístics ................. 22

GRAMÀTICA • La comunicació ............................. 24

Comunicació oral Instruccions amb suport visual ....... 32 Educació literària 182 dies i 12 hores ........................... 34 Les llengües i els seus parlants El llenguatge inclusiu ...................... 37 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Els sons vocàlics en posició tònica . 38 • Els sons vocàlics en posició àtona . 38

Parlem d’anuncis

• Els sinònims i els antònims .......... 41

GRAMÀTICA • L’oració: el subjecte i el predicat . 42 Reflexiono i aprenc ............. 44

5

Com serà el futur?

Comprensió lectora Així seran els cotxes del futur ......... 91

Educació literària Qui va inventar els texans? ............. 75

Expressió escrita El text predictiu ................................ 93

Comprensió lectora El text publicitari .............................. 78

Les llengües i els seus parlants Llengües minoritàries ...................... 95 Comunicació oral La predicció meteorològica ............ 96

Expressió escrita Tipus de publicitat ........................... 82

Educació literària Corporació d’Alienígenes, SA ........ 98

Reflexió sobre la llengua

Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• Els diftongs i els hiats ................... 84

• La dièresi. L’apòstrof ................... 101 • La contracció ............................... 102

LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat ... 86

LÈXIC

GRAMÀTICA

• Les paraules derivades ............... 104 • Les paraules compostes ............. 104

• El sintagma nominal ..................... 87 • La coma i el punt i coma .............. 88 Reflexiono i aprenc ............. 90

Comunicació oral Memorització i recitació de poemes . 45 «El taronger» .................................... 45 Les llengües i els seus parlants Poemes musicats en diverses llengües ........................................ 47 Educació literària «El nom» ........................................... 48 El text poètic .................................... 49 Expressió escrita El haiku ............................................. 52 Comprensió lectora El capità ............................................ 54 Les havaneres ................................... 54

ORTOGRAFIA • L’accentuació ................................. 56 • L’accent diacrític ........................... 56

LÈXIC • L’homonímia, la polisèmia i la paronímia ...................................... 58

GRAMÀTICA

Comunicació oral La publicitat a la ràdio ..................... 73

Les llengües i els seus parlants El llenguatge no sexista .................. 81

Viu la poesia

Reflexió sobre la llengua

LÈXIC

Reflexiono i aprenc ............. 26

4

3

GRAMÀTICA • El sintagma verbal ...................... 106 Reflexiono i aprenc ........... 108

• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles ... 60 Reflexiono i aprenc ............. 62 Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu.

Treball de recerca Treballem les emocions .................. 63 em poso a prova ....................... 67

6

Dones d’ahir i d’avui

Comprensió lectora Pioneres .......................................... 109 Educació literària Una família amb cinc filles ............ 113 Comunicació oral Resolució dialogada de conflictes . 116 Les llengües i els seus parlants Refranys i frases fetes .................... 119 Expressió escrita El text dialogat ............................... 120 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de b i v. Ús de m i n ............... 122

7

A l’abordatge!

• Les locucions i les frases fetes ... 124 • Els refranys .................................. 124

GRAMÀTICA • Les preposicions. Les conjuncions.

Els parèntesis. Els dos punts.

El guió en els diàlegs ................. 126 Reflexiono i aprenc .......... 128 Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu.

Treball literari Fem un booktrailer ........................ 129

Una història en imatges

Comprensió lectora Els pirates més famosos que van aterrir el Carib .............. 139

Comprensió lectora Pesquis i Baliga .............................. 159 El còmic .......................................... 160

Comunicació oral El reportatge audiovisual .............. 142

Comunicació oral Lectura expressiva d’un còmic ..... 162

Expressió escrita Elaboració d’un reportatge audiovisual .................................. 144

Les llengües i els seus parlants La llengua original d’alguns personatges de còmic.

El manga ..................................... 165

Educació literària «Cançó dels pirates de secà» ....... 146 El vell pirata Dragut de Salou ....... 147 Les llengües i els seus parlants Varietats dialectals del català ....... 150 Reflexió sobre la llengua

LÈXIC

8

ORTOGRAFIA

Educació literària Auca de la biblioteca .................... 166 Expressió escrita Elaboració d’una auca ................... 170 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

• Ús de l·l ........................................ 152

• Ús de p / b, t /d, c /g .................... 172

LÈXIC

LÈXIC

• Les abreviatures. Les sigles.

Els acrònims ................................ 154

• Els manlleus, els barbarismes i els falsos amics...........................174

GRAMÀTICA

GRAMÀTICA

• El verb .......................................... 156

• Els complements del verb ......... 175 • Les cometes ................................ 176

Reflexiono i aprenc ........... 158

Reflexiono i aprenc ........... 178

em poso a prova ..................... 133

9

Viatgem pel món

Comprensió lectora Viatgers intrèpids ....................................................... 179 Els elements d’un blog ............................................. 181 Les llengües i els seus parlants Expressions útils per viatjar en diverses llengües ... 183 Expressió escrita Creació d’un blog de viatges ................................... 184 Comunicació oral Explicació oral d’un viatge ........................................ 186 Educació literària Els viatges de Gulliver ............................................... 188 Reflexió sobre la llengua

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Treball literari Fem un escape room ................................................ 197

ORTOGRAFIA • Les consonants mudes ........................................... 190

em poso a prova ................................................. 201

LÈXIC • Els camps semàntics ............................................... 192

GRAMÀTICA

verbs irregulars .................. 207

• L’adverbi i les locucions adverbials ....................... 193 • Els punts suspensius ............................................... 194

lectures ..................................... 213

Reflexiono i aprenc ....................................... 196

sabers de l’àrea .................... 215

1

CONTALLES D’ARREU

COMUNICACIÓ ORAL

LA NARRACIÓ BREU

De petit t’agradava que t’expliquessin contes? En recordes algun

?

Hi ha algun personatge o algun dels conflictes que s’hi explicaven

que et sorprengués? Tot seguit en podràs conèixer un bon grap ’

at!

La narració breu té diferents manifestacions, com ara aquestes: Els contes tradicionals, les rondalles i les llegendes, la majoria dels quals s’han transmès oralment de generació en generació i, sovint, han

La faula, que és un relat protagonitzat per animals que presenten característiques humanes.

estat recollits per escrit.

Els mites, que són relats El conte literari, que

tradicionals que

es diferencia de la

expliquen històries

novel·la per la seva

sobrenaturals de

brevetat.

déus o herois, els orígens d’un poble…

Per explicar una narració oral, segueix aquests consells: •N o és el mateix llegir que explicar! Mostra sorpresa, alegria, indignació… Contagia a qui t’escolta!

•F es servir les mans, els ulls, la veu… per ajudar l’expressió.

•P repara l’entonació. Alça la veu, fes silencis…

UNITAT 1

•P ots explicar-la dret, moure’t per l’espai, mirar el públic…

9

ACTIVITATS 1.

Escolta la llegenda que explica com es va formar l’estany Pudent de Formen-

tera i completa la taula següent: Qui? On té lloc?

Les protagonistes principals són

A l’illa de

Quin conflicte hi ha?

Com reaccionen les dues germanes?

Què succeeix un cop s’enfronten?

Com s’acaba?

2. Per parelles, prepareu-vos la llegenda per explicar-la oralment; tingueu en compte els consells de la pàgina anterior. Podeu fer-ho presencialment o enregistrar-la a la manera d’un audioconte.

UNITAT 1

3. Inventeu-vos un conte de manera col·lectiva, sense preparació prèvia. Un company

10

o companya comença dient una frase i, després, per ordre, els altres van dient la seva.

El conte s’haurà acabat quan hagi intervingut el darrer company o companya. Penseu que el conte ha de tenir plantejament, nus i desenllaç, i ser versemblant.

COMPRENSIÓ LECTORA

Ha Long: la badia més sorprenent L’espai on té lloc la llegenda que llegiràs tot seguit, la badia de Ha Long, existeix realment. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 i és una de les destinacions turístiques més populars del Vietnam.

Forma part de les set meravelles naturals del món des de l’any 2011.

Imagina’t un paisatge de muntanyes molt altes que emergeixen directament del mar.

Les seves formes majestuoses semblen sorgides del pinzell d’un d’aquells antics artistes xinesos que meditaven durant anys abans de plasmar les seves visions sobre el paper d’arròs amb traços ràpids de tinta. Doncs aquest indret existeix realment: és la badia de Ha Long, situada a la costa nord-oest del Vietnam.

El secret d’aquestes penyes entapissades de verd amb parets de roca verticals, cal cercar-lo en el passat geològic. La badia de Ha Long és el millor exemple que existeix de l’evolució d’un paisatge calcari en un entorn tropical. La calor i la humitat han esculpit aquests capritxosos relleus amb els seus innombrables racons misteriosos, coves laberíntiques i llacs amagats. No és gens estrany que milers de turistes vulguin explorar-los… Ara bé, és molt important que ho facin amb respecte, perquè la bellesa de Ha Long és molt fràgil i el seu equilibri es podria destruir fàcilment.

Ana Alonso

UNITAT 1

??

11

La Mare Dragona i els seus fills.

La llegenda de l’emperador de Jade Segons la llegenda, l’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors que van arribar per mar i van assetjar la badia de Ha Long. L’emperador de Jade, en veure que el seu poble seria derrotat i esclavitzat, va invocar els déus i els va demanar que li enviessin l’ajuda de la Mare Dragona i els seus fills.

Els dracs no van dubtar a respondre al crit desesperat de l’emperador. Des del cel, van llançar el seu alè de foc sobre els vaixells invasors i els van convertir en cendres. Tot seguit, van escopir maragdes gegantines al voltant de la badia per formar una barrera que la protegís de qualsevol atacant en el futur. Amb el temps, aquestes maragdes s’han anat desgastant. Són les penyes que s’alcen davant la costa i que encara conserven el seu resplendent color verd, que ha passat de la roca a la vegetació.

Ana Alonso

VOCABULARI maragda: Pedra preciosa d’un color verd d’herba brillant tirant a blau. penya: Massa pètria de gran volum que queda al descobert.

LA LLEGENDA La llegenda és un gènere narratiu oral d’aparença més o menys històrica, però amb una certa presència d’elements fantàstics.

El protagonista sol ser un personatge o un grup de personatges i l’acció passa en un lloc i un temps concrets,

UNITAT 1

en què trobem elements imaginatius magnificats.

12

Les llegendes poden tractar temes diversos i això fa que els personatges protagonistes puguin ser ben variats: sobrenaturals (follets, fades…), històrics (bandolers, sants…), de la natura (aigua, plantes…).

ACTIVITATS 4. Els fets de la llegenda La mare Dragona i els seus fills tenen lloc en un espai real o fictici?

5.

En grups de quatre, busqueu informació de la badia de Ha Long i prepareu

una exposició sobre la seva situació, la geologia, la flora, la fauna i sobre qualsevol altre aspecte que considereu destacable.

6.

Respon a les preguntes següents sobre les llegendes:

a) Com creus que s’origina una llegenda?

b) Creus que la llegenda de la badia de Ha Long ens dona una explicació real de la seva formació?

c) Com seria el final d’aquesta llegenda si s’expliqués des del punt de vista d’un dels invasors?

UNITAT 1 13

EDUCACIÓ LITERÀRIA

FAULA «El simi i el timbal» En una vall molt llunyana, un dia un joglar que hi era de pas va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre. Es va despertar de la migdiada i va reprendre el camí sense pensar-hi.

Quan se’n va adonar, ja era tan lluny que no valia pas la pena de tornar enrere. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força, perquè repicava contra la branca de l’arbre.

Un simi que vivia en aquella vall, encuriosit per aquell so tan potent, s’hi va acostar sense por.

Quan va veure d’on sortia aquella veuassa, va agafar el timbal i va esquinçar-lo, convençut que si tenia una veu tan potent havia de contenir menges exquisides o alguna cosa de gran valor.

La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa que sovint les aparences enganyen.

Ramon Llull

VOCABULARI joglar: Persona que a l’època medieval anava per les corts cantant cançons, ballant i fent jocs. esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada.

Títol Sol formar-se amb el nom dels protagonistes.

Plantejament Es presenta i se situa la història. Es planteja el conflicte entre personatges, generalment animals.

Nus Es desenvolupen les accions dels personatges.

Acostuma a ser una única acció basada en la lliure decisió d’un d’ells.

Desenllaç Es revela el resultat de l’acció.

Es constaten les conseqüències del comportament dels personatges.

Moralitat És l’ensenyament que s’extreu del comportament dels personatges.

LA FAULA Les faules són relats de ficció protagonitzats

UNITAT 1

per animals amb característiques humanes.

14

Escrites en prosa o en vers, la seva finalitat és transmetre un ensenyament, uns valors o una reflexió.

Els animals i els éssers inanimats de les faules són un reflex de la conducta humana.

ACTIVITATS 7. Qui són els protagonistes de la faula?

8.

Ara, classifica els esdeveniments de la faula:

Plantejament

Nus

Desenllaç

Moralitat

9. Què en penses, de l’actuació del simi? T’has trobat mai amb una situació semblant?

10. Per què se sol dir que les faules ens fan reflexionar?

UNITAT 1 15

El conte és un text narratiu, generalment breu, escrit en prosa. Acostuma a ser fictici, tot i que també pot estar inspirat en fets reals.

CONTES CLÀSSICS

CONTES

EL CONTE

CONTES EXTRAORDINARIS

EXPRESSIÓ ESCRITA

Fixa’t en els següents elements dels contes:

Narrador

Ambient

És qui explica els fets. Pot ser en pri-

És l’espai en què té lloc l’ac-

mera persona, quan és un personatge

ció. Pot ser real o imaginari.

que intervé en la història, o en tercera

I el temps, el període concret

persona, quan l’explica des de fora,

en què succeeix: el passat, el

com si fos un espectador.

present o el futur.

Personatges Són les persones reals o fictícies, els animals o els objectes personificats que realitzen les accions en la història que s’explica. Poden ser: • Principals: intervenen intensament en l’acció i tenen una influència decisiva en el desenvolupament i en el desenllaç de la història. Hi ha el protagonista, que té la funció més rellevant, i sovint hi ha l’antagonista, adversari del protagonista i amb característiques oposades.

• Secundaris: intervenen poc en l’acció i tenen un paper complementari.

Els personatges també poden ser rodons o plans: • Rodons: tenen una personalitat complexa i evolucionen al llarg de la història.

• Plans: tenen una personalitat basada en un o dos caràcters i no evolucionen al llarg de la història.

UNITAT 1

Trama

16

Són els fets narrats: què els passa als personatges, què fan, com ho fan… Acostuma a dividir-se en plantejament, nus i desenllaç.

ACTIVITATS 11.

Escriu una faula al voltant del valor de la convivència i del respecte vers els al-

tres, sobretot aquells que són més vulnerables. Segueix els passos següents, omple la taula i escriu la faula en un full a part.

Pas 1

Tema

Pas 2

Missatge final o moralitat (Pots buscar una dita o refrany.)

Pas 3

Tria quins animals et poden servir de protagonistes.

Els noms dels animals poden ser el títol de la faula.

Pas 4

Plantejament. Presenta els protagonistes, descriu l’escenari, el temps i el lloc on transcorrerà la història.

Exposa el conflicte.

Nus. Explica com reaccionen i actuen els personatges davant del conflicte, els desafiaments, els esforços per aconseguir l’objectiu…

Desenllaç. Resol la faula: de quina manera s’han enfrontat al conflicte els protagonistes i com acaba la narració.

Pas 5

Escriu la moralitat perquè es vegi clar quin ensenyament es desprèn de la faula.

El valor de la convivència, el respecte vers els altres.

El protagonista és L’enemic és S’enfronten perquè

El protagonista és enginyós i aconsegueix vèncer

I a l’enemic què li passa?

UNITAT 1

!!

17

12. Pinta del mateix color els noms dels éssers mitològics i la seva descripció:

Sirena Medusa

Minotaure

Ciclop

Esfinx

Gegant amb un sol ull enmig del front. Ésser meitat dona, meitat peix.

Monstre amb cos humà i cap de brau.

Ésser amb serps en comptes de cabells

Ésser amb ales d’ocell de presa,

que converteix en pedra tot el que mira.

cos de lleó i rostre de dona.

13.

Cerca informació del fenghuang (en xinès,

), una mena d’ocell de la mitolo-

UNITAT 1

gia xinesa i descriu com és físicament (com té el bec, el coll, el dors, la cua…):

18

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EN CONEIXES

La llengua està plena d’expressions, dites i refranys que formen

EL SIGNIFICAT?

part de la saviesa popular. Solen tenir enginy i enriqueixen el nostre llenguatge.

Normalment s’organitzen segons la temàtica. Per exemple: • Parts del cos humà (No tenir dos dits de front).

• Calendari (Octubre finit, raïm collit).

• Festes i tradicions (Per carnaval tot s’hi val).

• Menjar (Més val menjar poc i pair bé).

• Animals (La guineu quan no les pot haver diu que són verdes).

ACTIVITATS 14.

Per grups, busqueu informació sobre aquestes faules i relacioneu-les amb la

dita o el refrany corresponent:

1 «La guineu i el corb» 2 «La cigala i la formiga» 3

«La llebre i la tortuga»

4 «La guineu i la cigonya»

15.

Comporta’t amb els altres com t’agradaria

que els altres es comportessin amb tu.

El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.

Festes em fas i no me’n sols fer, o és que em

vols enganyar o és que m’has de menester.

A poc a poc anirem lluny.

Relaciona aquests refranys amb el seu significat:

1

Qui roba un ou, roba un bou.

2

Tal faràs, tal trobaràs.

Si actues malament en una cosa sense importància, pots acabar actuant malament en alguna cosa o acció més important.

UNITAT 1

Segons com et portis tu amb els altres, els altres es portaran amb tu.

19

ORTOGRAFIA La síl·laba tònica Fixa’t com pronuncies les paraules destacades d’aquesta oració. Una de les síl·labes, la tònica, la pronuncies amb més intensitat: «El simi i el timbal» és una faula del Llibre de les bèsties.

si

mi

tim

bal

bès

ti

es

T

A

A

T

T

A

A

La síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts, en un cop de veu. En una paraula, la síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica (T). La resta són síl·labes àtones (A).

!!

Quan dues vocals seguides es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba, formen un diftong (qualsevol, faula). En cas contrari, es produeix un hiat

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

(bèstia, real ).

20

Classificació de les paraules Les paraules es poden classificar de la manera següent: Segons el nombre de síl·labes

Segons la posició de la síl·laba tònica

Monosíl·labes

vall

Agudes

tim-bal

Bisíl·labes

si-mi

Planes

si-mi

Trisíl·labes

llu-nya-na

Esdrúixoles

bès-ti-a

Polisíl·labes

mig-di-a-da

ACTIVITATS 16. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica:

bandoler

històric

presència

mite

atmosfèric

conte

Segons el nombre de síl·labes

Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica

Bisíl·labes

Agudes

Trisíl·labes

Planes

Polisíl·labes

Esdrúixoles

17. Subratlla la síl·laba tònica d’aquests substantius: enginy • habilitat • solidaritat

antipatia • avarícia • inconstància

prudència • altruisme • bondat

enveja • insolència • fredor

benevolència • companyonia • estratègia

egoisme • fanfarroneria • maldat

drúixoles: Agudes

Planes

Esdrúixoles

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

18. Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si són agudes, planes o es-

21

LÈXIC Els registres lingüístics Podem distingir els registres següents:

Formal No és espontani. Fa servir un lèxic ric i especialitzat i oracions elaborades.

• Cientificotècnic, administratiu, jurídic: textos científics, tècnics i legals.

– Llenguatge objectiu.

iterari: poesies, novel·les…

•L – Llenguatge subjectiu.

– Ús de comparacions, metà-

– Ús de neologismes.

fores, figures retòriques…

Estàndard És el que utilitzen, de manera general, els parlants d’una llengua en el seu dia a dia. També es fa servir en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament.

– Llenguatge neutre i comprensible.

– Ús de neologismes.

– No conté cultismes ni vulgarismes.

Informal És espontani. Fa servir frases incompletes i curtes, repeticions, expressions,

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

de vegades barbarismes...

22

• Col·loquial: converses familiars en situacions de confiança.

– Llenguatge poc elaborat i expressiu.

– Ús de frases fetes i expressions pròpies d’una zona concreta.

• Vulgar: versió del registre col·loquial que convé evitar perquè és ofensiva.

– Llenguatge groller.

– Ús de paraules malsonants i paraules tabú.

Exemples de registres Formal

Estàndard

Informal

sostreure

robar

pispar

expirar

morir

dinyar-la

odontòleg

dentista

arrencaqueixals

ACTIVITATS 19. En quin registre lingüístic està redactada la llegenda? Què t’ho ha fet veure?

20. Digues quin registre lingüístic utilitzaries per escriure… a) una notícia d’un diari b) el text d’un còmic c) un missatge a un amic d) un article per a una revista mèdica e) les instruccions d’una aplicació de mòbil

21. Escriu la conversa sobre l’afer del timbal que podrien mantenir els personatges de la faula «El simi i el timbal» per un xat de correu electrònic. Tria si vols utilitzar un llenguatge formal o informal.

perquè

22. Encercla els mots que pertanyen al registre formal, subratlla els que pertanyen al registre estàndard i posa una creu als que pertanyen al registre informal: marrecs

papa

nau

divertir-se

barco

clissar

veure

nens

pare

infants

percebre

progenitor

xalar

vaixell

delectar-se

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

He utilitzat un llenguatge

23

GRAMÀTICA La comunicació L’objectiu de qualsevol llengua és la comunicació.

A més de les paraules, és a dir, del llenguatge verbal (oral o escrit), quan ens comuniquem també fem servir un llenguatge no verbal, és a dir, imatges, gestos, canvis en el to de veu… Aquests elements no verbals faciliten la comprensió del que volem comunicar.

Els elements de la comunicació En qualsevol acte de comunicació hi intervenen una sèrie d’elements: Canal

El mitjà pel qual l’emissor fa arribar el missatge al receptor (l’aire, si parlem, o el paper, si escrivim).

Missatge

Emissor La persona que envia el missatge.

La informació que l’emissor transmet al receptor.

Receptor La persona que rep el missatge.

Elements de la comunicació Codi

Referent

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

Les persones, els objectes, els fets… a què remet el missatge.

24

Context La situació concreta en què es desenvolupa la comunicació.

El sistema de signes amb què s’elabora el missatge.

Diferències entre llengua oral i llengua escrita

Llengua oral s transmet per mitjà del canal •E auditiu i dels sons fonèticament articulats. s espontània perquè permet •É anar fent aclariments, reformulacions, silencis… ol anar acompanyada de ges•S tos i canvis d’entonació.

Llengua escrita •U tilitza el canal visual a tra vés de les lletres.

•É s més organitzada; un co p el missatge ha arribat al recep tor ja no es pot canviar.

•P ot anar acompanyada d’ima tges o icones.

ACTIVITATS 23. Completa els espais buits amb els elements de la comunicació corresponents: codi

receptor

missatge

referent/assumpte

canal

emissor

Escrit i a distància per correu electrònic.

Missatge nou

De: montse.m@gmail.com Per a: juditsmu@gmail.com Assumpte: Com ha anat per París?

Bon dia, Judit!

Saber com ha

Com ha anat el viatge a París? Escriu-me i explica’m cosetes de l’estada a la ciutat de la llum!

anat per París.

Petonets,

Llengua catalana.

Montse

24. Omple els elements de la comunicació d’aquesta situació: • L’Aina parla per telèfon amb l’àvia per dir-li que dimecres hi anirà a dinar.

Emissor:

Codi:

Receptor:

Canal:

Missatge:

Context:

Perquè hi hagi comunicació cal que l’emissor i el receptor s’entenguin.

Qui emet el missatge en l’acte comunicatiu és l’emissor.

Un missatge sempre es transmet a través de la paraula.

El llenguatge oral i escrit formen part de la comunicació no verbal.

Les llengües són les eines que utilitzem en la comunicació verbal.

En la comunicació no verbal la informació es transmet mitjançant imatges, gestos, canvis en el to de veu…

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

25. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

25

reflexiono i aprenc

1. Dels textos que he treballat en aquesta unitat...

• El que m’ha costat més d’entendre ha estat...

Per què?

• El que m’ha fet gaudir més ha estat...

Per què?

2. Mentre escoltava o llegia els textos treballats, el que m’ha cridat més l’atenció ha estat… l’espai on tenien lloc els fets.

les maneres d’actuar dels personatges.

3. Reflexiona sobre com te n’has sortit a l’hora d’escriure la faula. Respon pintant amb els colors corresponents: Sí No Puc millorar-la

La moralitat s’adiu amb la faula?

He utilitzat algun refrany?

UNITAT 1

La faula que he escrit té l’estructura de plantejament, nus i desenllaç?

26

He escrit sobre el tema que em demanaven?

He posat títol?

Per exemple, el nom dels protagonistes o un refrany.

Han quedat clares les característiques dels protagonistes?

He organitzat el text en paràgrafs?

SITUACIÓ

treball de recerca

D’APRENENTATGE

Treballem les emocions En aquesta situació d’aprenentatge treballarem en grup les emocions. I haureu d’escriure missatges positius i d’agraïment als companys i les companyes. Comencem!

D’on venen les emocions?

Investigar

1.

Mireu el vídeo sobre les emocions, de David Bueno, especialista en neuro­

educació, i respon a les qüestions següents: a) D’on prové el nom emoció?

b) L es emocions les podem sentir per tot el cos; però, on neixen? Explica-ho.

c) P inta les sis emocions bàsiques que anomena David Bueno. De quins colors te les companys i les companyes.

por

tendresa

ira

gratitud

tristesa

sorpresa

coratge fàstic

Trobaràs l’enllaç al vídeo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

gelosia

vergonya

culpabilitat

alegria

TREBALL COOPERATIU

imagines? Per què has triat aquests colors? Comparteix la teva decisió amb els

63

• Segons David Bueno, hi ha alguna emoció negativa? Explica quin argument fa servir per justificar la seva resposta.

d) Q uina opció resumeix millor aquesta imatge, similar a la que apareix en el vídeo?

L’amígdala es troba situada al cervell.

La memòria i les emocions es relacionen constantment.

• Escriu una oració que expliqui el contingut de la imatge. Comparteix-la amb els companys i les companyes.

e) P er què se sol dir que les emocions estan al cor?

f) U n cop vist el vídeo sobre les emocions, quines preguntes se t’han generat? Sobre quin aspecte t’agradaria saber més coses? T’has fet preguntes sobre el cervell?

Feu una posada en comú entre tota la classe. Seleccioneu les preguntes que us

TREBALL COOPERATIU

resulten més interessants i mireu de resoldre-les.

64

Raonar

2. Reflexioneu tota la classe i respon interiorment: Quan estic en calma, jo…

El meu cos està…

Els meus pensaments són…

Quan no estic en calma, jo…

El meu cos està…

Els meus pensaments són…

3. Organitzeu-vos en grups de quatre i repartiu-vos les sis emocions bàsiques (dues per grup).

• Penseu situacions que hàgiu viscut i que us hagin provocat aquestes emocions i anoteu-les.

• Primer, ompliu la taula individualment i, posteriorment, feu una posada en comú amb la resta de companys i companyes del grup.

SITUACIÓ (explicació molt breu): POSO NOM A L’EMOCIÓ: Identifico les emocions Com em sento?

Comprenc l’emoció Quins motius fan que em senti així?

Depenen de mi? Els puc canviar?

Expresso les emocions M’agrada sentir-me així?

Regulo les emocions Què puc fer per controlar el que sento i respondre de manera adequada?

Què puc fer per canviar i sentir-me més bé?

Quines estratègies faig servir?

TREBALL COOPERATIU

Transformo les emocions

65

• Saber identificar com et sents davant d’una emoció t’ajudarà a reconèixer també com se senten els altres. És el que anomenem empatia. Feu una posada en comú entre tota la classe i compartiu les estratègies que heu escrit en la darrera casella de la taula.

Segur que entre tots n’heu trobat un munt! Les podeu anotar en diferents cartells i penjar-le s a l’aula.

Planificar

4. Repartiu-vos les lletres de l’abecedari i feu un alfabet emocional amb totes les emocions que pugueu. A sota de cada paraula escriviu-n’hi d’altres que hi estiguin relacionades. Feu-ho en un full a part. Per exemple: ALEGRIA

Optimisme

Seguretat

Acceptació

Estima

Satisfacció

BONDAT

Amabilitat

Generositat

Comprensió

Gentilesa

Felicitat Energia

Respecte

Humanitat

…

Compartir

5. Porteu ampolles que tingueu a casa. Escriviu missatges adreçats a un company o una companya del vostre grup o de la classe i fiqueu-los a dins. Busqueu un espai segur on col·locar-les per evitar que es trenquin!

TREBALL COOPERATIU

Procureu que siguin missatges positius, d’ànim, d’agraïment…

66

Gràcies per haver-me convidat a jugar a l’hora de pati quan has vist que estava una mica avorrida.

• També podeu intentar que el contingut del missatge ajudi l’altra persona a millorar o a sentir-se més bé.

Escolta la llegenda. Després, tria l’opció correcta en cada cas.

A El protagonista de la llegenda és… a) una donzella desapareguda. b) el narrador.

F El narrador explica els fets… a) en primera persona, tot i que no intervé en la història.

c) un pagès menorquí.

b) ordenats i en tercera persona.

d) un nàufrag morisc.

c) en primera persona perquè és el

B S’amaga… a) en un cova a la muntanya. b) en un estable. c) en una cova d’un penya-segat. d) al poble de Bienedris.

C És descobert… a) mentre està robant en una casa. b) quan intenta segrestar una donzella. c) perquè deixa les seves petjades a la neu. d) mentre surt del seu amagatall.

D L’expressió «eren temps difícils» vol dir que era una època… a) en què es vivia malament. b) de grans oportunitats. c) en què no existien aparells per calcular el temps. d) molt innovadora.

d) desordenats i en tercera persona.

G Quina d’aquestes paraules és plana i trisíl·laba? a) Descendent.

c) Freqüent.

b) Refugiar.

d) Naufragi.

H Quina oració pertany al registre lingüístic estàndard? a) El lladregot va pispar manduca i alguns trastos. b) El lladre va robar menjar i alguns mobles. c) El lladre va furtar aliments i algunes possessions. d) El quinqui va pispar menjar i algunes andròmines.

I Quin mot és sinònim de obertura? a) Bony.

c) Forat.

b) Desnivell.

d) Pendent.

J Quin és el subjecte de l’oració «Des del penya-segat, en Xoroi i el seu fill gran es van llançar al mar»? a) Al mar. b) En Xoroi i el seu fill gran. c) Des del penya-segat. d) En Xoroi.

1r TRIMESTRE

E El tema de la llegenda… a) són les accions heroiques d’un personatge. b) és l’origen d’un element de la natura. c) és la descripció d’un ésser fantàstic. d) tracta sobre els costums d’una època.

protagonista.

em poso a prova

1.

67

em poso a prova

2. Llegeix amb atenció el text següent:

Les avarques menorquines Un dels productes típics de Menorca són les avarques, un calçat que es remunta a l’època dels cartaginesos.

Els pagesos de l’illa se’l van fer seu i el van adaptar a les seves necessitats, ja que era fort i adequat per al camp menorquí. Inicialment, eren fetes de pell i roba de sac, però fa cent anys es va començar a utilitzar pneumàtic de cotxe per fer les soles.

Darrerament, les avarques s’han fet molt populars perquè són un calçat resistent, lleuger i còmode, fins al punt que han sortit molts imitadors i això fa que, a vegades, sigui difícil identificar les veritables avarques menorquines.

Hi ha cinc trucs per saber reconèixer unes avarques menorquines autèntiques:

1r TRIMESTRE

•P es. Mira que la sola estigui feta de pneumàtic de cotxe reciclat. Aquest material fa que la sola pesi més i sigui molt més resistent que les d’imitació, de manera que serà més duradora i les dotarà d’una adherència excepcional.

68

•T ira posterior. Estira la tira que subjecta el peu per la part del taló per comprovar que és una mica flexible.

Aquesta tira, feta de pell, està reforçada amb goma pneumàtica trenada perquè no fregui la pell i no caigui.

Comprova que la tira està integrada i cosida directament al peu de l’avarca; si no ho està, et molestarà quan caminis. La majoria d’imitacions l’enganxen pels costats.

•P untades. Examina les puntades i assegura’t que estan cosides directament a la sola de pneumàtic. Aquesta feina manual fa que les avarques encara siguin més especials i duradores.

•A ssemblatge en motlle. Investiga si la pala, la tira del darrere i la sola de l’avarca han estat cosides sobre el motlle d’un número de peu concret. Aquest procediment fa que les sandàlies siguin més còmodes i els aporta qualitat.

•O rigen. Esbrina si les avarques han estat fabricades realment a Menorca. Busca el segell Avarca de Menorca, que t’ofereix la qualitat del producte i assegura el seu origen geogràfic.

A Les avarques menorquines… a) són un calçat molt recent. b) no han patit canvis des de l’època dels cartaginesos. c) eren el calçat típic dels pagesos de Menorca. d) les usaven els nobles de l’illa.

B Aquest calçat és… a) impermeable i molt resistent. b) delicat i molt durador. c) molt exclusiu i lleuger. d) còmode, resistent i durador.

C Les avarques autèntiques són… a) de tela i roba de sac. b) de pell i pneumàtic de cotxe. c) d’espart. d) de materials sintètics.

D Per evitar que enceti la pell, la tira posterior… a) és feta de roba. b) està enganxada pels costats. c) està reforçada amb goma pneumàtica trenada. d) és feta de pneumàtic de cotxe.

de la síl·laba tònica és oberta? a) Goma i cotxe. b) Imitador i roba. c) Menorca i sola. d) Duradora i motlle.

G Quin mot és antònim de flexible? a) Rígid. b) Elàstic. c) Plegable. d) Atlètic.

H Quin tipus de llenguatge s’utilitza en el text? a) El llenguatge verbal oral. b) El llenguatge no verbal visual. c) El llenguatge verbal gestual. d) El llenguatge verbal escrit.

I Amb quin temps verbal comença cada un dels trucs? a) Present de subjuntiu. b) Imperatiu. c) Present d’indicatiu. d) Condicional.

J Quina d’aquestes oracions té un subjecte el·líptic? a) Aquestes avarques són típiques de Menorca. b) M’he comprat unes avarques menorquines. c) Les avarques de Menorca es venen fora de les illes. d) Les avarques autèntiques porten un segell de qualitat.

1r TRIMESTRE

E La lectura… a) vol animar la gent perquè compri aquest tipus de calçat. b) descriu les parts d’aquest calçat. c) informa sobre un dels productes típics de Menorca. d) explica com es poden reconèixer unes autèntiques avarques menorquines.

F En quina parella de mots la vocal

em poso a prova

3. Tria l’opció correcta en cada cas:

69

em poso a prova

4. Llegeix amb atenció aquest poema: La força seductora Sant Joan 2022 Despunta el dia amb força seductora i l’aire alena festa amb notes vives amb la llum de l’aurora dansarina mentre surt el sol en l’arca del balcó.

Adorns duen cavalls amb flocs i estrelles i els cavallers els menen orgullosos amb el fulgor que vessen dels seus cors que anhelen cobejar: Festa Major!

Per tot carrer de Ciutadella vella enyora els cants santjoaners dels joves i retrona en la vila encisadora com pregària al nostre Sant Patró.

El tambor i el flabiol fan un esclat que penetra en la fibra ciutadana i provoca un volcà de passió!

1r TRIMESTRE

Anna Maria Ticoulat

70

A L a poetessa dedica el poema… a) als cavallers. b) a la festa major de Ciutadella. c) a sant Joan. d) als joves que es diuen Joan.

B L a poetessa viu la festa amb… a) por. b) alegria. c) tristesa. d) nostàlgia.

C E ls protagonistes de la festa són… a) els veïns de la ciutat. b) els músics. c) els joves. d) els cavalls i els cavallers.

D Q ui s’ho passa més bé en la festa? a) El Sant Patró. b) Els joves. c) Les ballarines. d) Les persones grans.

E L a festa major de Ciutadella comença… a) quan sonen el tambor i el flabiol. b) quan es fa clar. c) quan els santjoaners criden «Festa Major!» d) quan apareixen els cavallers a ca-

sos. b) té rima consonant en l’últim vers de cada estrofa. c) no té rima. d) té rima assonant en els versos parells.

G Q uina d’aquestes oracions té les paraules ben accentuades? a) Per a mí, les festes de Ciutadella són les millors del món. b) Per a mí, les festes de Ciutadella son les millors del mon. c) Per a mi, les festes de Ciutadella son les millors del món. d) Per a mi, les festes de Ciutadella són les millors del món.

H Q uin d’aquests significats no correspon al mot estrella? a) Actor o esportista que destaca per damunt dels altres. b) Animal marí que té forma d’estrella. c) Cantant que destaca perquè té la veu molt aguda. d) Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

I T ria el pronom fort d’aquesta oració: «D’ensaïmades, ella se’n va menjar dues per la festa major». a) la

b) n’

c) se

d) ella

1r TRIMESTRE

vall.

F E l poema… a) té rima assonant en tots els ver-

em poso a prova

5. Tria l’opció correcta en cada cas:

71

em poso a prova 1r TRIMESTRE 72

6. Recorda el teu acte preferit de la festa major del teu barri o de la teva població i descriu en què consisteix i els sentiments que experimentes quan hi assisteixes o hi participes.

VERBS iRREGULARS Passat perifràstic vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar

Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

Condicional aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

Perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat

Plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat

Passat anterior perifràstic vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat

Futur perfet hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

Condicional perfet hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

Mode subjuntiu

Present vagi vagis vagi anem aneu vagin

Imperfet anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

Perfet hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat

Plusquamperfet hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat

ves (tu) vagi (ell o ella) anem (nosaltres) aneu (vosaltres) vagin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven

Mode indicatiu

Present vaig vas va anem aneu van

Mode imperatiu

Primera conjugació: ANAR

Infinitiu

Participi

Gerundi

anar

anat anada anats anades

anant

Futur estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

Condicional estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Mode subjuntiu

Present estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin

Imperfet estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

estigues (tu) estigui (ell o ella) estiguem (nosaltres) estigueu (vosaltres) estiguin (elles o ells)

Formes no personals

Passat perifràstic vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar

Mode indicatiu

Imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven

Infinitiu

Participi

Gerundi

estar

estat estada estats estades

estant

VERBS IRREGULARS

Present estic estàs està estem esteu estan

Mode imperatiu

Primera conjugació: ESTAR

207

Passat perifràstic vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

Futur seré seràs serà serem sereu seran

Condicional seria series seria seríem seríeu serien

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Mode subjuntiu

Present sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

Imperfet fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

sigues (tu) sigui (ell o ella) siguem (nosaltres) sigueu (vosaltres) siguin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet era eres era érem éreu eren

Mode indicatiu

Present soc ets és som sou són

Mode imperatiu

Segona conjugació: SER (o ÉSSER)

Infinitiu

Participi

Gerundi

ser (o ésser)

estat estada estats estades

sent (o essent)

Passat perifràstic vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer

Futur faré faràs farà farem fareu faran

Condicional faria faries faria faríem faríeu farien

Perfet he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet

Plusquamperfet havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet

Passat anterior perifràstic vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet

Futur perfet hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet

Condicional perfet hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

Mode subjuntiu

Present faci facis faci fem feu facin

Imperfet fes fessis fes féssim féssiu fessin

Perfet hagi fet hagis fet hagi fet hàgim fet hàgiu fet hagin fet

Plusquamperfet hagués fet haguessis fet hagués fet haguéssim fet haguéssiu fet haguessin fet

fes (tu) faci (ell o ella) fem (nosaltres) feu (vosaltres) facin (elles o ells)

VERBS IRREGULARS 208

Formes no personals

Imperfet feia feies feia fèiem fèieu feien

Mode indicatiu

Present faig fas fa fem feu fan

Mode imperatiu

Segona conjugació: FER

Infinitiu

Participi

Gerundi

fer

fet feta fets fetes

fent

Passat perifràstic vaig poder vas poder va poder vam poder vau poder van poder

Futur podré podràs podrà podrem podreu podran

Condicional podria podries podria podríem podríeu podrien

Perfet he pogut has pogut ha pogut hem pogut heu pogut han pogut

Plusquamperfet havia pogut havies pogut havia pogut havíem pogut havíeu pogut havien pogut

Passat anterior perifràstic vaig haver pogut vas haver pogut va haver pogut vam haver pogut vau haver pogut van haver pogut

Futur perfet hauré pogut hauràs pogut haurà pogut haurem pogut haureu pogut hauran pogut

Condicional perfet hauria pogut hauries pogut hauria pogut hauríem pogut hauríeu pogut haurien pogut

Mode subjuntiu

Present pugui puguis pugui puguem pugueu puguin

Imperfet pogués poguessis pogués poguéssim poguéssiu poguessin

Perfet hagi pogut hagis pogut hagi pogut hàgim pogut hàgiu pogut hagin pogut

Plusquamperfet hagués pogut haguessis pogut hagués pogut haguéssim pogut haguéssiu pogut haguessin pogut

pugues (tu) pugui (ell o ella) puguem (nosaltres) pugueu (vosaltres) puguin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet podia podies podia podíem podíeu podien

Mode indicatiu

Present puc pots pot podem podeu poden

Mode imperatiu

Segona conjugació: PODER

Infinitiu

Participi

Gerundi

poder

pogut poguda poguts pogudes

podent

Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran

Condicional voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

Perfet he volgut has volgut ha volgut hem volgut heu volgut han volgut

Plusquamperfet havia volgut havies volgut havia volgut havíem volgut havíeu volgut havien volgut

Passat anterior perifràstic vaig haver volgut vas haver volgut va haver volgut vam haver volgut vau haver volgut van haver volgut

Futur perfet hauré volgut hauràs volgut haurà volgut haurem volgut haureu volgut hauran volgut

Condicional perfet hauria volgut hauries volgut hauria volgut hauríem volgut hauríeu volgut haurien volgut

Mode subjuntiu

Present vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin

Imperfet volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin

Perfet hagi volgut hagis volgut hagi volgut hàgim volgut hàgiu volgut hagin volgut

Plusquamperfet hagués volgut haguessis volgut hagués volgut haguéssim volgut haguéssiu volgut haguessin volgut

vulgues (tu) vulgui (ell o ella) vulguem (nosaltres) vulgueu (vosaltres) vulguin (elles o ells)

Formes no personals

Passat perifràstic vaig voler vas voler va voler vam voler vau voler van voler

Mode indicatiu

Imperfet volia volies volia volíem volíeu volien

Infinitiu

Participi

Gerundi

voler

volgut volguda volguts volgudes

volent

VERBS IRREGULARS

Present vull vols vol volem voleu volen

Mode imperatiu

Segona conjugació: VOLER

209

Passat perifràstic vaig caber vas caber va caber vam caber vau caber van caber

Futur cabré cabràs cabrà cabrem cabreu cabran

Condicional cabria cabries cabria cabríem cabríeu cabrien

Perfet he cabut has cabut ha cabut hem cabut heu cabut han cabut

Plusquamperfet havia cabut havies cabut havia cabut havíem cabut havíeu cabut havien cabut

Passat anterior perifràstic vaig haver cabut vas haver cabut va haver cabut vam haver cabut vau haver cabut van haver cabut

Futur perfet hauré cabut hauràs cabut haurà cabut haurem cabut haureu cabut hauran cabut

Condicional perfet hauria cabut hauries cabut hauria cabut hauríem cabut hauríeu cabut haurien cabut

Mode subjuntiu

Present càpiga càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen

Imperfet cabés cabessis cabés cabéssim cabéssiu cabessin

Perfet hagi cabut hagis cabut hagi cabut hàgim cabut hàgiu cabut hagin cabut

Plusquamperfet hagués cabut haguessis cabut hagués cabut haguéssim cabut haguéssiu cabut haguessin cabut

cap (tu) càpiga (ell o ella) capiguem (nosaltres) cabeu (vosaltres) càpiguen (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet cabia cabies cabia cabíem cabíeu cabien

Mode indicatiu

Present cabo caps cap cabem cabeu caben

Mode imperatiu

Segona conjugació: CABER (o CABRE)

Infinitiu

Participi

Gerundi

caber

cabut cabuda cabuts cabudes

cabent

Passat perifràstic vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber

Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran

Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien

Perfet he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut

Plusquamperfet havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut havíeu sabut havien sabut

Passat anterior perifràstic vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut

Futur perfet hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut

Condicional perfet hauria sabut hauries sabut hauria sabut hauríem sabut hauríeu sabut haurien sabut

Mode subjuntiu

Present sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

Imperfet sabés sabessis sabés sabéssim sabéssiu sabessin

Perfet hagi sabut hagis sabut hagi sabut hàgim sabut hàgiu sabut hagin sabut

Plusquamperfet hagués sabut haguessis sabut hagués sabut haguéssim sabut haguéssiu sabut haguessin sabut

sàpigues (tu) sàpiga (ell o ella) sapiguem (nosaltres) sapigueu (vosaltres) sàpiguen (elles o ells)

VERBS IRREGULARS 210

Formes no personals

Imperfet sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien

Mode indicatiu

Present sé saps sap sabem sabeu saben

Mode imperatiu

Segona conjugació: SABER

Infinitiu

Participi

Gerundi

saber

sabut sabuda sabuts sabudes

sabent

Passat perifràstic vaig treure vas treure va treure vam treure vau treure van treure

Futur trauré trauràs traurà traurem traureu trauran

Condicional trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien

Perfet he tret has tret ha tret hem tret heu tret han tret

Plusquamperfet havia tret havies tret havia tret havíem tret havíeu tret havien tret

Passat anterior perifràstic vaig haver tret vas haver tret va haver tret vam haver tret vau haver tret van haver tret

Futur perfet hauré tret hauràs tret haurà tret haurem tret haureu tret hauran tret

Condicional perfet hauria tret hauries tret hauria tret hauríem tret hauríeu tret haurien tret

Mode subjuntiu

Present tregui treguis tregui traguem tragueu treguin

Imperfet tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin

Perfet hagi tret hagis tret hagi tret hàgim tret hàgiu tret hagin tret

Plusquamperfet hagués tret haguessis tret hagués tret haguéssim tret haguéssiu tret haguessin tret

treu (tu) tregui (ell o ella) traguem (nosaltres) traieu (vosaltres) treguin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet treia treies treia trèiem trèieu treien

Mode indicatiu

Present trec treus treu traiem traieu treuen

Mode imperatiu

Segona conjugació: TREURE

Infinitiu

Participi

Gerundi

treure

tret treta trets tretes

traient

Futur veuré veuràs veurà veurem veureu veuran

Condicional veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien

Perfet he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist

Plusquamperfet havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist

Passat anterior perifràstic vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist

Futur perfet hauré vist hauràs vist haurà vist haurem vist haureu vist hauran vist

Condicional perfet hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist

Mode subjuntiu

Present vegi vegis vegi vegem vegeu vegin

Imperfet veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin

Perfet hagi vist hagis vist hagi vist hàgim vist hàgiu vist hagin vist

Plusquamperfet hagués vist haguessis vist hagués vist haguéssim vist haguéssiu vist haguessin vist

veges (tu) vegi (ell o ella) vegem (nosaltres) vegeu (vosaltres) vegin (elles o ells)

Formes no personals

Passat perifràstic vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure

Mode indicatiu

Imperfet veia veies veia vèiem vèieu veien

Infinitiu

Participi

Gerundi

veure

vist vista vistos vistes

veient

VERBS IRREGULARS

Present veig veus veu veiem veieu veuen

Mode imperatiu

Segona conjugació: VEURE

211

Passat perifràstic vaig tenir vas tenir va tenir vam tenir vau tenir van tenir

Futur tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran

Condicional tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien

Perfet he tingut has tingut ha tingut hem tingut heu tingut han tingut

Plusquamperfet havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut

Passat anterior perifràstic vaig haver tingut vas haver tingut va haver tingut vam haver tingut vau haver tingut van haver tingut

Futur perfet hauré tingut hauràs tingut haurà tingut haurem tingut haureu tingut hauran tingut

Condicional perfet hauria tingut hauries tingut hauria tingut hauríem tingut hauríeu tingut haurien tingut

Mode subjuntiu

Present tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin

Imperfet tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin

Perfet hagi tingut hagis tingut hagi tingut hàgim tingut hàgiu tingut hagin tingut

Plusquamperfet hagués tingut haguessis tingut hagués tingut haguéssim tingut haguéssiu tingut haguessin tingut

té o tingues (tu) tingui (ell o ella) tinguem (nosaltres) teniu o tingueu (vosaltres) tinguin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet tenia tenies tenia teníem teníeu tenien

Mode indicatiu

Present tinc tens té tenim teniu tenen

Mode imperatiu

Tercera conjugació: TENIR

Infinitiu

Participi

Gerundi

tenir

tingut tinguda tinguts tingudes

tenint

Passat perifràstic vaig venir vas venir va venir vam venir vau venir van venir

Futur vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran

Condicional vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien

Perfet he vingut has vingut ha vingut hem vingut heu vingut han vingut

Plusquamperfet havia vingut havies vingut havia vingut havíem vingut havíeu vingut havien vingut

Passat anterior perifràstic vaig haver vingut vas haver vingut va haver vingut vam haver vingut vau haver vingut van haver vingut

Futur perfet hauré vingut hauràs vingut haurà vingut haurem vingut haureu vingut hauran vingut

Condicional perfet hauria vingut hauries vingut hauria vingut hauríem vingut hauríeu vingut haurien vingut

Mode subjuntiu

Present vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin

Imperfet vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin

Perfet hagi vingut hagis vingut hagi vingut hàgim vingut hàgiu vingut hagin vingut

Plusquamperfet hagués vingut haguessis vingut hagués vingut haguéssim vingut haguéssiu vingut haguessin vingut

vine (tu) vingui (ell o ella) vinguem (nosaltres) veniu (vosaltres) vinguin (elles o ells)

VERBS IRREGULARS 212

Formes no personals

Imperfet venia venies venia veníem veníeu venien

Mode indicatiu

Present vinc vens ve venim veniu venen

Mode imperatiu

Tercera conjugació: VENIR (o VINDRE)

Infinitiu

Participi

Gerundi

venir

vingut vinguda vinguts vingudes

venint

lectures UNITAT 1 • Pàgina 11. Ana Alonso: «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors naturals que hem de protegir.

Barcanova. Barcelona, 2022.

• Pàgina 12. Ana Alonso: «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.

• Pàgina 54. Barcarola Havaneres: «El capità», dins Cançons al mar. Lletra: Carles Casanovas. Música: Antoni Mas. • Pàgina 70. Ana Maria Ticoulat: La força seductora. [Data de consulta: desembre de 2022] https://poesies.wordpress.com.

UNITAT 4

• Pàgina 14. Ramon Llull: Faula «El simi i el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2016.

• Pàgina 75. «Qui va inventar els texans?», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www. petitsapiens.cat/un-viatge-al-passat/qui-vainventar-els-texans_202966_102.html.

UNITAT 2

UNITAT 5

• Pàgina 34. Ruth Tormo: «182 dies i 12 hores», dins Què hi tens al cap, Lis? (adaptació). Barcanova, col·lecció «Antaviana». Barcelona, 2022.

• Pàgina 91. «Així seran els cotxes del futur», AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya), (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://aetrac.org/aixiseran-els-cotxes-del-futur.

UNITAT 3 • Pàgina 45. Joana Raspall: «El taronger», dins Com el plomissol. Poemes i faules.

La Galera. Barcelona, 1998.

• Pàgina 48. Clementina Arderiu: «El nom», dins Jo era en el cant. Obra poètica 19131972. Edicions 62. Barcelona, 2012.

• Pàgina 98. Lluís Prats: Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova.

Barcelona, 2019.

• Pàgina 100. Lluís Prats: Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova.

Barcelona, 2019.

LECTURES 213

UNITAT 6

UNITAT 8

• Pàgina 109. Maria Mercè Roca: Pioneres.

Dones catalanes que han obert camí (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.

• Pàgina 159. Jordi Viladoms: «Pesquis i Baliga», dins Cavall Fort, núm. 1376 (segona quinzena de novembre de 2019).

• Pàgina 113. Jane Austen: «Una família amb cinc filles», dins Orgull i prejudici (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2018.

• Pàgina 164. Picanyol: Ot, el bruixot, dins Cavall Fort, núm. 374 (març de 1978); núm. 788 (maig de 1995); núm. 1244 (segona quinzena de maig de 2014).

• Pàgina 123. Gemma Pasqual: Clara, el fantasma de l’àvia (adaptació). Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 2017.

• Pàgina 166. Joan Vilamala: Auca de la biblioteca. [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/auca. php?auca=biblio.

• Pàgina 134. Jules Verne: Vint mil llegües de viatge submarí (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2014.

• Pàgina 170. Joan Vilamala: Auca del bon boletaire (fragment). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/ auca.php?auca=boletaire.

UNITAT 7

• Pàgina 171. Ramon Cuéllar i Joan Vilamala: Auca dels rellotges de sol. [Data de consulta: desembre de 2022] https:// www.auques.cat/auca.php?auca=rellotge.

• Pàgina 139. «Els pirates més famosos que van aterrir el Carib», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.petitsapiens.cat/ personatges/pirates-famosos-aterrircarib_203171_102.html.

• Pàgina 146. Miquel Desclot: «Cançó dels pirates de secà», dins Cançons de la lluna al barret. Edicions 62. Barcelona, 1978.

LECTURES

• Pàgina 147. «El vell pirata Dragut de Salou», llegenda popular catalana. [Data de consulta: desembre de 2022] https:// escasateva.catalunya.com/llegenda/el-vellpirata-dragut-de-salou/.

214

UNITAT 9 • Pàgina 188. Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.

• Pàgina 193. Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver. Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.

COMPRENSIÓ LECTORA • Comprensió d’un text expositiu i d’una llegenda.

• La llegenda.

• Comprensió d’un text instructiu.

• Comprensió d’una havanera: «El capità».

• El text publicitari.

• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.

• Comprensió d’un text sobre el futur.

COMUNICACIÓ ORAL

• La narració breu.

• Com explicar una narració oral.

• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.

• Memorització i recitació de poemes.

• Poema «El taronger».

• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.

• Anàlisi de prediccions meteorològiques.

• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.

Unitat 4.

Parlem d’anuncis

Unitat 5.

Com serà el futur?

Em poso a prova

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

Unitat 3.

Viu la poesia

Unitat 2.

Vols saber com es resol?

Unitat 1.

Contalles d’arreu

UNITAT

SABERS DE L’ÀREA

215

• Característiques del text predictiu.

• Escriptura d’una predicció meteorològica.

• Tipus de publicitat.

• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.

• Anàlisi i escriptura de haikus.

• Característiques del text instructiu.

• Escriptura de normes i instruccions.

• Els textos narratius tradicionals: el conte i la faula.

• Característiques del conte.

• Escriptura d’una faula.

EXPRESSIÓ ESCRITA

• Poemes musicats en diverses llengües.

• Ús d’un llenguatge inclusiu.

• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.

• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA. • La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.

• Lectura del text expositiu Qui va inventar els texans?

• Llengües minoritàries en perill d’extinció.

• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.

Treballem les emocions • Treball de les emocions.

• Confecció d’un alfabet emocional.

• Escriptura de missatges positius, d’ànim, etc.

TREBALL DE RECERCA

• Lectura del poema «El nom».

• El text poètic.

• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.

• Lectura del text 182 dies i 12 hores.

• Lectura de la faula «El simi i el timbal».

• La faula.

EDUCACIÓ LITERÀRIA

• La dièresi.

• L’apòstrof.

• La contracció.

• Els diftongs i els hiats.

Els triftongs.

• L’accentuació.

• L’accent diacrític.

• Els sons vocàlics en posició tònica.

• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.

• Identificació de las síl·laba tònica.

• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.

ORTOGRAFIA

• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.

• Les paraules compostes.

• El sentit propi i el figurat.

• Les paraules tabú i els eufemismes.

• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.

• Els sinònims i els antònims.

• Els registres lingüístics.

LÈXIC

• El sintagma verbal: el nucli i els complements.

• El sintagma nominal: el nucli i els complements.

• La coma i el punt i coma.

• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.

• L’oració: el subjecte i el predicat.

El subjecte el·líptic.

• La comunicació.

• Els elements de la comunicació.

• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.

GRAMÀTICA

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

COMUNICACIÓ ORAL • Resolució dialogada de conflictes.

• Característiques del reportatge audiovisual.

• Comprensió d’un reportatge audiovisual.

• Lectura expressiva i representació d’un còmic.

• Representació del llenguatge no verbal en el còmic.

• Explicació oral d’un viatge.

COMPRENSIÓ LECTORA • Comprensió d’un text expositiu sobre dones pioneres.

• Comprensió d’un reportatge sobre pirates.

• Comprensió d’un còmic.

• Característiques formals del còmic.

• Comprensió d’un blog de viatges.

• Els elements d’un blog.

EXPRESSIÓ ESCRITA • El text dialogat.

• Escriptura d’un text narratiu amb diàleg.

• Lectura del text narratiu amb diàleg Una família amb cinc filles.

EDUCACIÓ LITERÀRIA • Refranys i frases fetes en altres llengües.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

TREBALL LITERARI

• Lectura del poema «Cançó dels pirates de secà».

• Lectura de la llegenda El vell pirata Dragut de Salou.

• Varietats dialectals del català.

• Els còmics en altres llengües.

• El manga.

• Expressions útils per viatjar en diferents llengües.

• Les locucions i les frases fetes.

• Els refranys.

LÈXIC

• Les preposicions.

• Les conjuncions.

• Els parèntesis.

• Els dos punts.

• El guió en els diàlegs.

GRAMÀTICA

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA ORTOGRAFIA • Ús de b i v.

• Ús de m i n.

• Ús de l·l.

• Ús de p / b, t / d, c / g.

• Les consonants mudes.

• Casos especials: tan / tant; quan / quant.

• Els camps semàntics.

• Els manlleus, els barbarismes i els falsos amics.

• Les abreviatures.

• Les sigles.

• Els acrònims.

• L’adverbi i les locucions adverbials.

• Els punts suspensius.

• Els complements del verb: directe, indirecte i adjunt (circumstancial).

Pronoms que substitueixen els complements.

• Les cometes.

• El verb: les perífrasis verbals.

Verbs copulatius i predicatius; transitius i intransitius; regulars i irregulars.

Fem un booktrailer • Anàlisi d’un llibre (títol, autor, argument, trama, personatges…).

• Pautes per crear un booktrailer (tria d’imatges i música, redacció del guió, edició del vídeo…).

• Creació d’un booktrailer.

• Característiques i estructura del reportatge audiovisual.

• Elaboració d’un reportatge audiovisual.

• Lectura d’una auca: Auca de la biblioteca.

• Lectura del text Els viatges de Gulliver.

• Anàlisi dels elements d’una auca.

• Elaboració d’una auca.

• Creació d’un blog de viatges.

TREBALL ODS Fem un escape room • Anàlisi d’un escape room i passos per crear-ne un de nou.

• Creació d’un escape room relacionat amb els ODS.

SABERS DE L’ÀREA

UNITAT

Unitat 6.

Dones d’ahir i d’avui

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu Em poso a prova

Unitat 7.

A l’abordatge!

Unitat 8.

Una història en imatges

Unitat 9.

Viatgem pel món

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu Em poso a prova

216