Xarxa 5è. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA Coordinació de l’àrea: Núria Murillo Autoria: Montse Munells Núria Murillo Núria Riera Olívia Tapia

Programa Xarxa

5

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

C

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla, Mariajosep Sintes Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Anna Julià Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Marta Biel Tres Fotografies: AGE-Fotostock/United Archives/IFTN, Cordon Press/Alamy, Dreamstime/Quick Images, Album (EFE, Pilar Aymerich), Berta Ferrer, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

© 2022, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez, Olívia Tàpia Padilla © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5626-4 DL B 7838-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.

EN U L L GA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

CATALANA

5

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Xarxa de Llengua catalana de 5è d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.

Programa Xarxa

Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Tots els enregis traments de les lectures, els textos per a la compre nsió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del w eb www.barcanova .cat.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Treball de rutines i destreses de pensament.

Organització gràfica i visual de la informació.

Conceptes importants que cal recordar.

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Les llengües i els seus parlants.

Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Reflexiono i aprenc.

Activitats de metacognició.

Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal de recerca, sobre els ODS o literari.

ort

lèx

gram La part funcional de la llengua,

Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), generalment, està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

records i vivències

2

t’explico com funciona?

3

anem al teatre

Educació literària El diari de la Raquel ........................... 9

Comunicació oral El text instructiu ............................... 27

Comunicació oral El llenguatge no verbal ................... 45

Comunicació oral Vivències personals ......................... 12

Comprensió lectora Juguem! ........................................... 28

Comprensió lectora La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint.

La narració en primera persona .... 14

Expressió escrita La redacció de textos instructius .... 30

Comprensió lectora El mercader de Venècia.

El text teatral ................................ 47

Expressió escrita El diari personal ............................... 16 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • La síl·laba tònica............................ 18

LÈXIC • La derivació.

Les paraules compostes .............. 20

GRAMÀTICA • La comunicació. El llenguatge.

La llengua...................................... 22 les llengües i els seus parlants Les comunitats jueves a Catalunya .... 25 reflexiono i aprenc ............. 26

4

cultures llunyanes

Educació literària L’extraordinària màquina empaquetapares .......................... 32

les llengües i els seus parlants La història del teatre ........................ 55

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• Els diftongs i els hiats.

La dièresi ....................................... 56

• Els dígrafs. L’apòstrof.

La contracció................................. 36

LÈXIC GRAMÀTICA reflexiono i aprenc ............. 44

reflexiono i aprenc ............. 62

5

T’explico com és?

Expressió escrita Els nens peix. Preparació d’un text expositiu ....................... 79

Comprensió lectora La descripció tècnica ..................... 100 Comunicació oral La descripció oral ........................... 102 les llengües i els seus parlants Variants dialectals de la llengua catalana ..................... 104 reflexió sobre la llengua

LÈXIC

ORTOGRAFIA

• Els sinònims i els antònims .......... 86

• La vocal neutra. Les vocals o i u en síl·laba àtona ................. 106

GRAMÀTICA • L’adjectiu. La coma ....................... 88 les llengües i els seus parlants Països asiàtics ................................... 91 reflexiono i aprenc ............. 92

GRAMÀTICA • L’oració: el subjecte i el predicat.

Tipus d’oracions ........................... 60

Educació literària La descripció literària ...................... 96

• Les vocals tòniques.

L’accent diacrític ........................... 84

LÈXIC

• El nom. El punt .............................. 40

Educació literària A la cort del Gran Kan ..................... 76

ORTOGRAFIA

reflexió sobre la llengua

• La polisèmia................................... 58

• Els barbarismes i els manlleus ..... 38

Expressió escrita El text descriptiu .............................. 93

reflexió sobre la llengua

Educació literària Hamlet .............................................. 52

les llengües i els seus parlants Símbols internacionals per tenir cura de la roba .............. 35

Comprensió lectora Dones girafa. El text expositiu ....... 73

Comunicació oral La miniconferència ........................... 82

Expressió escrita El text teatral i els monòlegs .......... 50

LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat .... 108

GRAMÀTICA • Els determinants ......................... 110 reflexiono i aprenc ........... 112

treball cooperatiu Un Nadal de catàleg ....................... 63 em poso a prova ....................... 67

6

visca la poesia!

Comunicació oral La recitació de poemes ................. 113 Comprensió lectora «Camins». La poesia ...................... 115 les llengües i els seus parlants Cançó en diferents idiomes .......... 119 Expressió escrita Creació d’un text poètic................ 120 Educació literària «Cançó de fer camí». Recursos estilístics i figures retòriques ...... 122 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de la b i la v. Ús de la h.......... 126

LÈXIC • La comparació i la metàfora....... 128

GRAMÀTICA • El verb. Els dos punts ................. 130 reflexiono i aprenc ........... 132 treball cooperatiu Juguem amb la llengua! ............... 133

7

temps era temps

el planeta terra és notícia

Educació literària El gorg negre. L’origen del Pirineu.

Què és una llegenda? ................ 143

Comprensió lectora «Els boscos catalans es moren de set» ........................................ 163

les llengües i els seus parlants El origen de los Cañaris ................ 147

Expressió escrita La notícia......................................... 168

Comunicació oral La llegenda ..................................... 148 Comprensió lectora La cançó de les balances.

El pont del Diable ...................... 150

Comunicació oral Notícies a la televisió i a la ràdio ..... 170 les llengües i els seus parlants Recull de titulars de premsa en altres llengües ....................... 171

Expressió escrita El Mariner de Sant Pau. Escriure una llegenda ................ 154

Educació literària El petó de Lili Marleen .................. 172

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• Ús de la g i la j. Ús de la x i del grup ix. Ús dels grups tx i ig ................................. 176

• Ús de la s, la z, la ss, la c i la ç .... 156

LÈXIC

reflexió sobre la llengua

• El camp semàntic ........................ 158

LÈXIC

GRAMÀTICA

• L’homonímia ................................ 178

• El sintagma verbal....................... 160

GRAMÀTICA

reflexiono i aprenc ........... 162

• L’adverbi i les locucions adverbials.

Els punts suspensius .................. 180

em poso a prova ..................... 137

9

8

reflexiono i aprenc ........... 182

què dius, ara!

Comprensió lectora On dorm un, en dormen cinc ................................... 183 Comunicació oral Els registres lingüístics .............................................. 186 les llengües i els seus parlants Refranys i frases fetes en altres llengües ................. 187 Expressió escrita L’estil directe i l’estil indirecte ................................... 188 Educació literària Donetes ...................................................................... 190 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de p/b, t/d i c/g a final de paraula ................... 194

LÈXIC • Les frases fetes, les locucions i els refranys............................................................. 196

GRAMÀTICA • Paraules que fan d’enllaços: les preposicions i les conjuncions. El guió de diàleg ...................... 198 reflexiono i aprenc ....................................... 200

verbs regulars ...................... 211

treball cooperatiu. Persones per la pau ....... 201

lectures ..................................... 213

em poso a prova ................................................. 205

sabers de l’àrea .................... 215

1

RECORDS I VIVÈNCIES

educació literària

cies que ens agrada Cada dia vivim experièn es. En aquesta unitat tr al s el b am ir rt pa m co fer molt bé! aprendràs a saber-ho

El diari de la RaqueL Divendres, 30 Els avis d’en David han celebrat avui el dinar familiar per la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu. Ells l’anomenen «Rosanna…» o alguna cosa així.

El primer que hem menjat han estat unes pomes amb mel i magranes. És una manera de desitjar que l’any que comença sigui dolç per a tothom. Un cop ens hem acabat aquesta delícia, l’àvia Marian s’ha posat dreta, ha demanat silenci i ha dit mirant la seva f illa i els seus nets: —Moltes gràcies a tots pel vostre suport i comprensió al llarg de tots aquests anys.

No hem estat uns pares i uns avis gaire normals. Les nostres professions ens han portat amunt i avall arreu del món. Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.

Aleshores s’ha aixecat l’avi Simó, s’ha escurat la gola amb un glop d’aigua i ha dit mirant en David: —Tenim una feina per a tu perquè ets el net gran i perquè dius que vols estudiar periodisme. David, durant gairebé quaranta anys la teva àvia Marian i jo hem recorregut el món obligats per les nostres professions respectives. Ella, com a arqueòloga i antropòloga, sempre amb la càmera fotogràf ica a punt per retratar les restes d’antigues civilitzacions o l’home a biòleg i naturalista que soc, estudiant, enregistrant i dibuixant animals i plantes.

festejar: Celebrar. delícia: Cosa que provoca gran plaer. antropòloga: Que estudia l’espècie humana i es fixa en el comportament i la cultura de diferents civilitzacions. naturalista: Que és especialista en l’estudi de les ciències naturals.

UNITAT 1

més primitiu del món si li sortia al pas. Jo, com

vocabulari

9

De tots aquests anys guardem piles de llibretes amb apunts, cròniques, fotograf ies, vídeos, pel·lícules, fullets, postals i no sé què més. La teva àvia i jo hem pensat que podries venir els diumenges a endreçar tot aquest material. Ens servirà en un futur per escriure les nostres memòries. Ho acceptes, estimat David?

I tu, Raquel, estaries disposada a ajudar-lo?

Abans que en David pogués badar boca, la seva germana Alèxia s’hi ha f icat: —Suposo que li pagareu uns dinerets al meu germà, oi, avi?

Quina nena tan divertida!

—És clar que sí, Alèxia. I si estalvia, podrà viatjar on vulgui quan sigui gran i demostrar que és un bon hereu dels seus avis rodamons. Al cap i a la f i, també porta el cognom Serfaty.

En David ha dit que sí encantat. I jo, també! M’ha semblat un pla fantàstic per als diumenges a la tarda, que normalment són molt avorrits.

Paco Climent

vocabulari rodamon: Vagabund.

ACTIVITATS 1.

El diari és un tipus de text narratiu. Aquest tipus de text consta de tres parts:

plantejament, nus i desenllaç. Llegeix El diari de la Raquel i identifica’n el plantejament, el nus i el desenllaç.

Plantejament: és la presentació de la història (personatges, temps i lloc on passa).

Nus: s’explica el conflicte o problema que es vol resoldre.

Desenllaç: es resol el conflicte o es deixa amb final obert.

• Plantejament:

UNITAT 1

• Nus:

10

• Desenllaç:

2. Encercla els adjectius que defineixen millor el caràcter de la Raquel: CURIOSA TÍMIDA

ALEGRE

OBERTA

SERIOSA

ENTUSIASTA

A PORUG

3. Escriu d’una altra manera aquestes oracions: a) Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.

b) Abans que en David pogués badar boca.

4. La Raquel troba que els diumenges a la tarda normalment són molt avorrits. Què acostumes a fer tu els diumenges a la tarda?

5. Marca l’opció correcta en cada cas: a) Qui explica la història és…

6.

b) La finalitat del text és…

un narrador en primera persona que intervé en la història.

descriure els costums i tradicions

de la cultura jueva.

un narrador en tercera persona que explica el que fan els perso-

explicar els fets que li han passat

a la protagonista i els seus senti-

natges.

ments.

La família d’en David és sefardita. Busca informació i completa el text.

Els sefardites són els descendents dels viure a la

que van

(

en hebreu) fins a l’any

perquè es van negar a tingut la seva

. Els jueus sefardites han mani molts dels seus costums antics.

UNITAT 1

, any en què van ser expulsats pels

11

COMUNICACIÓ ORAL

VIVÈNCIES PERSONALS En l’explicació d’una vivència personal, la persona que parla exposa uns fets que ha viscut i que l’han afectat d’una manera determinada.

A l’hora de narrar una vivència personal, cal seguir aquests passos: Aspecte

Què cal fer?

Vivència

Triar una anècdota o un fet viscut breu i interessant: un record, una experiència positiva o negativa, un canvi en la vida, etc.

Informació més destacada

Seleccionar les parts més interessants amb l’ajut de les preguntes següents: – Com va començar tot? Plantejament.

– Què va passar? Nus. – Com va acabar? Desenllaç.

Classificació de la informació

Fer una llista amb els fets que es volen explicar i una altra amb els pensaments, els sentiments o les opinions que aquests fets van provocar.

Públic

Començar la història amb una oració que capti l’atenció del públic: Aquell dia res no va sortir com esperava…

Vocabulari

Evitar repetir paraules com llavors, després… i alternar-les amb altres com a continuació, tot seguit…, al final, per acabar…

•A companyar l’explicació amb gestos i canvis del to de veu per

UNITAT 1

fer-la més interessant.

12

Exposició oral

•P racticar, abans d’explicar l’experiència en públic, amb algú de la família o amb algun amic o alguna amiga perquè ens faci comentaris o suggeriments de millora.

ACTIVITATS 7.

Escolta el text, que està inspirat en El diari d’Anna

Frank. L’Anna hi descriu com és el refugi on ella i la seva família s’instal·len per fugir dels nazis. Després, completa el text.

L’ Anna i la seva família van abandonar casa seva a i es van dirigir al carrer Prinsengradth, número

.

El refugi es trobava a la part del darrere de les S’hi accedia per una porta

. i constava de

i

. L’ Anna va decidir anomenar aquell lloc . F inalment, ella i la seva família s’hi van estar L’ Anna, els seus pares i la seva germana

anys. es van instal·lar a la

planta de sota. A la de dalt s’hi havia d’instal·lar una família que tenia un f ill que es deia .

L’ Anna va decorar les parets de la seva habitació amb

8.

.

Pensa en una situació que hagi representat un canvi important en la teva vida

i explica-la. Com et vas sentir i què vas fer per adaptar-t’hi?

Pautes per a la teva explicació: • Fes servir verbs en passat.

• Tria un començament que capti l’atenció del públic.

• Acompanya l’explicació amb gestos i canvis del to de veu.

• Abans de fer-ho, completa aquesta taula: On eres?

Amb qui estaves?

Com et vas sentir?

UNITAT 1

Què va passar?

13

COMPRENSIÓ LECTORA

La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint Després d’equipar-nos amb pics i pales i provisions per al dinar, ens vam posar en marxa i vam avançar desordenadament f ins a la platja. Jo anava lligat de la cintura i seguia obedientment el cuiner.

Quan van començar a remar, es va iniciar una discussió sobre el mapa. La creu era massa grossa per indicar el punt exacte, i les paraules escrites al darrere deien així: Arbre alt, falda de la Ullera de Llarga Vista, una quarta al N del NNE. Illa de l’Esquelet ESE i una quarta a l’E. Deu peus.

Un arbre alt era, doncs, el senyal principal. Ara bé, la falda meridional de la Ullera de Llarga Vista s’unia a un altiplà poblat de pins. Quin d’aquells era concretament l’«arbre alt» del capità Flint només es podia saber allà mateix fent servir la brúixola.

Després d’una travessia llarga, vam desembarcar i vam començar a pujar cap a l’altiplà.

Ens estàvem acostant a la vora de l’ altiplà, quan l’home que anava més a l’esquerra va començar a fer uns crits terribles. Al peu d’un pi força gros hi havia un esquelet humà.

Aquell home estava perfectament estirat, amb els peus apuntant en una direcció i les mans alçades per sobre del cap, en la direcció oposada.

—Se m’està acudint una idea —va observar en Silver—. Crec que aquesta és l’agulla.

Allà hi ha el cim de l’illa de l’Esquelet. Voleu prendre el rumb seguint la línia dels ossos?

Així ho van fer. El cos assenyalava directament cap a l’illa i la brúixola indicava, com calia esperar, ESE i una quarta a l’E. —M’ho suposava! —va cridar el cuiner—. Aquesta és l’agulla, que ens porta a l’ estrella polar i als beneïts doblons. Però tinc calfreds només de pensar en en Flint. Ell va ser aquí només amb els altres sis; els va matar un a un i a aquest el va arrossegar f ins aquí perquè servís de brúixola… Si en Flint fos viu, aquest seria un lloc perillós. Eren sis, i sis som nosaltres.

UNITAT 1

—Jo el vaig veure mort amb aquests ulls —va

14

dir en Morgan—. En Billy em va portar a veure’l.

Robert L. Stevenson

vocabulari falda: Part inferior d’una muntanya, d’una serralada. meridional: Del sud. altiplà: Elevació del terreny amb una superfície plana. dobló: Tipus de moneda.

LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA Una narració és una història que explica uns fets que passen a uns personatges en un lloc i un temps determinats. La història pot ser real o imaginària.

Hi ha diferents tipus de textos narratius: un conte, una faula, un diari personal, una llegenda, un còmic o fins i tot la lletra d’una cançó. A vegades, el narrador és un dels personatges de la història, com en el cas d’en Jim, el protagonista de L’illa del tresor.

A més d’explicar els fets viscuts, també exposa les seves emocions, els seus sentiments, les seves opinions… Aquest tipus de narració s’anomena narració en primera persona. Si volem saber si una narració està escrita en primera persona, ens hem de fixar en els pronoms, els determinants possessius i la persona verbal: El cuiner caminava al meu davant i jo el seguia. possessiu de 1a persona

pronom personal de 1a persona

verb en 1a persona del singular

ACTIVITATS 9. Què és la Ullera de Llarga Vista?

Una illa.

10.

Una muntanya.

Una platja.

Respon breument a les preguntes següents:

a) En quin moment del dia s’inicia el relat? Com ho has sabut?

b) Qui va enterrar el tresor?

c) Per què li tenen tanta por els pirates?

UNITAT 1

d) Escriu el nom de dos pirates que formen part de l’expedició que busca el tresor.

15

EXPRESSIÓ ESCRITA

EL DIARI PERSONAL

E OCTUBR 22 Dijous, 22

Avui començo aquest diari. Tinc amigues que ja ho fan i escriuen cada dia el que els passa. A mi sempre m’havia semblat una bestiesa, però aquesta tarda he comprès que no.

La culpa l’ha tingut un nen que he conegut fa una estona. És bufó (per dir alguna cosa), ni alt ni baix, ni gras ni prim, però amb una cara simpàtica, malgrat les ulleres i el serrell. Deu tenir més o menys la meva edat, onze anys.

Aquest text pertany a El diari de la Raquel. En aquest diari personal, la Raquel hi relata la seva relació amb en David, un noi jueu que ha vingut a viure a la seva urbanització i a qui decideix incorporar a la seva colla. Gràcies a en David i als seus avis, la Raquel descobrirà tradicions jueves i la seva meravellosa cuina. Però també coneixerà en Llop, un noi que va deixar l’escola fa temps i que es dedicarà a fer la vida impossible a la Raquel.

Un diari personal és un tipus de text en què una persona explica fets que ha viscut. De vegades també hi exposa les seves emocions i sentiments.

Els fets i les situacions viscudes formen part de la part objectiva, allò que va passar.

Les emocions i els sentiments són la part subjectiva; és a dir, la manera com ho ha viscut la persona que ho explica.

Algunes de les característiques del diari personal són les següents: • Està escrit en primera persona.

UNITAT 1

• S’acostuma a encapçalar cada entrada amb la data.

16

•S ’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ordre en què van passar.

• Els fets i les anècdotes que s’hi exposen són reals.

ACTIVITATS 11. Marca els motius pels quals t’animaries a escriure un diari: Per explicar els teus pensaments més íntims i sincers.

Per passar l’estona.

Per practicar, ja que, de gran, vols ser escriptor o escriptora.

Per recordar-te de les coses importants.

12. Escriu en tercera persona el fragment final d’El diari de la Raquel: En f i, que el futur proper té pinta de ser molt avorrit. A més, vaig començar aquest diari perquè m’intrigava l’arribada d’un veí que em semblava més estrany que un marcià. Ara és molt amic meu. El mateix m’ha passat amb el Llop. Ara, tots dos «mengen de la meva mà».

«Què més pots demanar, Raquel!», em dic a mi mateixa. És el meu últim pensament abans de donar per acabat aquest diari.

13.

Tria una d’aquestes situacions i imagina que ets un dels seus personatges.

Escriu, en un full a part, una pàgina del teu diari personal.

UNITAT 1 17

ORTOGRAFIA La síl·laba tònica Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (nen).

• Bisíl·labes: tenen dues síl·labes (Ra-quel).

• Trisíl·labes: tenen tres síl·labes (di-a-ri).

• Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes (sim-pà-ti-ca).

Les paraules de dues o més síl·labes tenen una síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que les altres: és la síl·laba tònica (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).

La resta de síl·labes s’anomenen àtones (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).

L ’accentuació Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles.

AGUDES La síl·laba tònica

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

és l’última.

18

TIPUS DE PARAULES

PLANES

S’accentuen quan acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: bu-fó, des-prés, en-tén, em-bús.

S’accentuen quan no acaben en

La síl·laba tònica

-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us,

és la penúltima.

-en, -in: bi-ò-leg, fan-tàs-tic, sím-bol.

ESDRÚIXOLES La síl·laba tònica és l’antepenúltima.

S’accentuen sempre: sim-pà-ti-ca, de-lí-ci-a.

ACTIVITATS 14. Separa per síl·labes aquestes paraules i subratlla’n la síl·laba tònica. Després, escriu a sota si la paraula és aguda, plana o esdrúixola.

SENYAL

BRÚIXOLA

ARROSSEGAR

AGULLA

15. Busca en el sisè paràgraf de l’entrada del dia 30 del diari els mots indicats: a) Monosíl·lab amb dues t: b) Trisíl·lab agut amb accent obert: c) Polisíl·lab esdrúixol amb ela geminada: d) Bisíl·lab amb dues d: e) Polisíl·lab de cinc síl·labes:

16. Completa aquestes afirmacions sobre les regles d’accentuació: a) Les paraules germà i pogués s’accentuen perquè

b) Les paraules biòleg i llarguíssims s’accentuen perquè

c) Les paraules antropòloga i vídeos s’accentuen perquè

17. Escriu una paraula, com a mínim, per a cada una d’aquestes condicions: • Aguda, accentuada, acabada en -s: • Esdrúixola, de tres síl·labes o més: • Plana de dues síl·labes, amb accent: • Aguda, sense accent, acabada en -n: • Plana, de tres síl·labes, sense accent:

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

d) Les paraules piscina i arrissats no s’accentuen perquè

19

LÈXIC La derivació La derivació consisteix a formar paraules noves afegint prefixos o sufixos a l’arrel d’una paraula. D’aquestes paraules en diem derivats.

• L ’arrel és la part de la paraula que no varia i que dona significat a la paraula.

•E ls prefixos i els sufixos són les parts de la paraula derivada que varien i que permeten crear paraules noves. Els prefixos s’afegeixen al davant de l’arrel, i els sufixos, al darrere: embarcar, perillós, etc.

La paraula primitiva és la paraula a partir de la qual es formen les paraules derivades d’una mateixa família.

Les paraules compostes Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules simples i tenen significat propi.

Les paraules compostes poden ser: noms (coliflor), adjectius (barbablanc), verbs

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

(migpartir)...

20

Algunes paraules compostes s’escriuen amb un guionet: En els nombres, entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.

vuitanta-un, dos-cents, vint-i-tres, vint-i-vuit

Quan la segona paraula comença amb r-, s- o x-. pit-roig, gira-sol, para-xocs

En les combinacions de punts cardinals. sud-oest, nord-sud

ACTIVITATS 18. Indica de quina paraula deriven aquests mots de la lectura: a) germana:

d) desitjar:

b) ximpleta:

e) afectuós:

c) arrissats:

f) festejar:

19. Completa la taula següent. Fixa’t en l’exemple.

Paraula cuiner

Paraula de la qual deriva

Prefix

cuina

Arrel cuin-

Sufix -er

altura perillós embarcar

20. Identifica la paraula mal escrita de cada grup i corregeix-la: a) trenta-sis, vint-i-set, doscents b) penja-robes, parasol, aiguamoll c) sudoest, sud-est, nord-oest

lladres del mar. Escriu dues paraules de la família de mar i explica’n el significat.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

21. Els pirates també eren coneguts com a

21

GRAMÀTICA La comunicació La comunicació consisteix a donar i rebre informació. Les persones ens comuniquem, és a dir, expressem als altres el que sentim, pensem, percebem o desitgem mitjançant sons, paraules, gestos o imatges. Per exemple: Abans de ficar-me al llit, escric un missatge a en David amb el mòbil de la mare per dir-li si vol que ens veiem demà.

Imagina la situació que descriu la Raquel. Els elements que intervenen en aquest acte comunicatiu són els següents:

CODI Conjunt de signes que es fan servir per enviar la informació.

(La llengua en què es comuniquen la Raquel i en David.)

EMISSOR Qui emet el missatge. Pot ser una persona, un

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

grup de persones,

22

un animal, etc.

MISSATGE

RECEPTOR

Informació que l’emissor

Qui rep

envia al receptor.

el missatge.

(El text que hi ha escrit

(En David.)

en el missatge de mòbil.)

(La Raquel.)

CANAL Mitjà pel qual circulen els missatges; pot ser oral —l’aire, si parlem— escrit —el paper o un dispositiu electrònic, si escrivim—. (El mòbil.)

CONTEXT Situació en què es produeix la comunicació; ajuda a entendre el missatge. (La Raquel i en David són amics.)

El llenguatge El llenguatge és la capacitat que tenim les persones de comunicar-nos fent servir uns signes determinats, com ara sons, paraules, gestos o imatges.

El llenguatge pot ser verbal o no verbal, segons el codi que es faci servir. Fixa’t en la taula següent: Tipus de llenguatge

Verbal

No verbal

Fa servir les paraules.

Fa servir altres codis que no són les paraules.

Codi

Exemples

Oral, si fa servir la parla.

Un avís per megafonia.

Una conversa telefònica.

Escrit, si fa servir l’escriptura.

Una nota a l’agenda.

Un correu electrònic.

Gestual, si fa servir els gestos.

La mà alçada per saludar.

Visual, si fa servir les imatges.

Els senyals de trànsit.

Musical, si fa servir la música.

La melodia d’un mòbil quan algú rep una trucada.

La llengua Les persones fem servir el llenguatge per comunicar-nos, però no totes utilitzem la mateixa llengua.

que coneixen els habitants d’un mateix territori i que utilitzen per comunicar-se.

Actualment, al món es parlen unes 6.000 llengües. Les llengües més parlades són el xinès mandarí, l’anglès i l’espanyol. A l’estat espanyol s’hi parlen quatre llengües oficials: el castellà (o espanyol), el català, el basc i el gallec. A Catalunya, a més del català i el castellà, també és llengua oficial l’aranès, a l’Aran.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

Una llengua és un codi verbal (un conjunt de sons, paraules i regles gramaticals)

23

ACTIVITATS 22. Digues quin tipus de llenguatge s’utilitza en cada situació: VERBAL

NO VERBAL

ESCRIT

ORAL

GESTUAL

MUSICAL

VISUAL

a) L’àvia Marian es posa el dit als llavis per demanar silenci. b) En David llegeix un reportatge dels avis. c) La Sandra afegeix emoticones a un missatge de mòbil.

23. Escriu el sentiment que expressa la Raquel en cada una de les imatges:

24. Completa la definició de llengua: Una llengua és un

(un conjunt de i regles

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

mateix

24

,

) que coneixen els habitants d’un i que utilitzen per

25. Imagina que fas una exposició oral davant els companys de classe i l’enregistres. Identifica-hi quins serien els elements de la comunicació.

• Jo: • Els companys i les companyes de classe: • La vivència que he explicat: • La gravadora: • El català: • L’aula, a l’hora de la classe de llengua catalana:

.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

ACTIVITATS 26.

Catalunya conserva restes de les

importants comunitats jueves que van viure a casa nostra fins a la seva expulsió.

Aquestes comunitats vivien en uns barris anomenats calls.

Entra al web del Patronat Call de Girona i tria una de les preguntes més freqüents sobre la vida de la Girona medieval. Després, en un full a part, escriu la resposta en primera persona, com si fossis un infant jueu d’aquella època.

27.

En la lectura inicial, els avis d’en David fan un dinar familiar per celebrar

la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu, el Roix ha-Xanà. Busca informació sobre aquesta celebració i respon a aquestes preguntes. a) Què vol dir en català Roix ha-Xanà?

b) Quan se celebra segons el calendari jueu?

c) Assenyala la imatge que mostra els aliments típics que se serveixen en la commemoració del Roix ha-Xanà:

de casa abans de ser expulsats el 1492.

Trobaràs l’enllaç al lloc web del Patronat Call de Girona en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

d) Investiga quina llengua parlaven els jueus catalans tant amb la família com a fora

25

reflexiono i aprenc

1. Per a què creus que pot servir aprendre una llengua?

2. Respon: • Quina activitat t’ha agradat més?

• Què has après fent-la?

• Què has trobat a faltar que t’hauria agradat fer?

3. Ets capaç d’interpretar els sentiments i les emocions que expressa una persona a partir dels seus gestos?

4. Completa aquesta taula: ✓ ✗ Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o de la mestra.

Llegeixo amb fluïdesa.

Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada.

UNITAT 1

Participo en les activitats col·lectives.

26

Intervinc a classe i demano els dubtes que tinc.

Què he de millorar?

2

T’EXPLICO COM FUNCIONA? ntar coses És molt emocionant inve explicar noves, però... cal saber inuació bé com funcionen! A cont aprendràs a fer-ho!

COMUNICACIÓ ORAL

EL TEXT INSTRUCTIU

Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris.

Característiques dels textos instructius: • Les oracions han de ser curtes i precises i la informació ha d’estar ordenada.

• Els passos que cal seguir s’han d’introduir amb connectors (primerament, a continuació, al final...) o bé fent servir ordinals (primer, segon, tercer...).

• Els verbs han d’anar en imperatiu (gira, gireu, retalleu...) o s’han d’utilitzar formes d’obligació (heu de girar, cal que retalleu...).

ACTIVITATS 1.

Escolta els textos locutats, dedueix quina explicació fa

referència al giny de la imatge i digues de què es tracta.

Un molinet.

Un rostidor.

Un recollidor de fulles.

UNITAT 2

• Quins detalls t’han fet descartar les altres opcions?

27

COMPRENSIÓ LECTORA

Juguem!

El marro és un joc de taula l’objectiu del qual és arribar a posar tres peces sobre un tauler (de 3 ✕ 3) de manera que quedin en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).

Nombre de jugadors:

Dos. Material necessari:

Un tauler o un dibuix amb nou caselles.

Tres peces de color blau en forma de cercle.

Tres peces de color vermell en forma de cercle.

REGLES DEL JOC 1

2

UNITAT 2

4

Primer, qui

A continuació,

Seguidament,

Finalment,

inicia el joc ha

el segon

els jugadors

el joc acaba

de col·locar una

jugador ha

han d’anar

quan un dels

de les seves

de posar una

posant

jugadors ha

peces, de color

de les seves

o movent,

aconseguit tenir

blau, just en

peces, de color

de manera

les tres peces

el centre

vermell,

alternativa,

en línia recta

del tauler.

en qualsevol de

les peces que

(horitzontal,

les vuit caselles

té cada un.

vertical

restants.

28

3

o diagonal).

??

ACTIVITATS 2. Analitza el text del joc del marro i fes una creu en la casella corresponent: Sí

No

Suggeriments

Parla del material que es necessita.

Està estructurat en paràgrafs sense numerar.

Indica els passos que cal seguir.

Utilitza connectors.

3.

Completa les fitxes seguint l’exemple de la del marro:

DÒMINO

O MARR

gadors: Dos. Nombre de ju tauler amb 9 Material: Un peces blaves; caselles; tres rmelles. tres peces ve

Nombre de jugadors: Material:

ENFONSAR LA FLOTA

Nombre de jugadors: Material: S PARXÍ

ESCACS Nombre de jugad

ors:

Material:

Nombre de jugadors: Material:

UNITAT 2 29

EXPRESSIÓ ESCRITA

LA REDACCIÓ DE TEXTOS INSTRUCTIUS Un text instructiu ens indica, de manera ordenada, els passos que s’han de seguir per dur a terme una activitat.

Trobem textos instructius en: • Normes de funcionament de màquines i aparells.

• Regles dels jocs.

• Reglaments esportius.

• Receptes de cuina.

• Normatives, ordres o consells.

Indica, de manera ordenada, els passos que cal seguir i el material que es necessita per portar a terme l’activitat. Divideix la informació en paràgrafs.

Pots incloure-hi il·lustracions.

TEXT INSTRUCTIU

Utilitza connectors per indicar els passos.

Fes servir les formes verbals que indiquen ordres i prohibicions.

També pots fer servir punts, guions o nombres.

Ordres: Heu de col·locar / Cal col·locar / Col·loca /

UNITAT 2

Col·loqueu / Obre / Obriu / Endolla / Endolleu…

30

Prohibicions (no + subjuntiu): No jugueu / No trepitgeu / No treguis / No encenguis…

En primer lloc…

A continuació...

Finalment...

ACTIVITATS 4. El taumatrop és una joguina òptica que aprofita l’efecte de persistència d’una imatge en el nostre cervell, capaç de memoritzar-la entre 1 i 10 segons. Per saber més coses d’aquest invent, completa aquest text amb les formes verbals corresponents.

LLIGAR

DIBUIXAR

TRACTAR

Es

S O B R EP O S A R

VEURE

GIRAR

FER

d’un disc dibuixat per totes dues

cares amb dues imatges d’una mateixa escena.

Per exemple, en una cara es un ocell i en l’altra, una gàbia. Es en cada banda del disc i s’ hi

un forat dos fils,

de manera que, en estirar-los, el disc ràpidament, les imatges de cadascuna de les dues cares se

i es

l’ escena sencera.

5. Completa les instruccions per fer un tauma trop i les explicacions del joc: SARI MATERIAL NECES

PROCEDIMENT – Pas 1: Traceu un cercle en una cartolina i retalleu-lo.

– Pas 2: Dibuixeu una gàbia en una de les cares,

– Pas 3:

COM S'HI JUGA

UNITAT 2

6. A partir de la informació de l’activitat anterior, escriu, en un full a part, un text instructiu per crear un taumatrop.

31

EDUCACIÓ LITERÀRIA Els teus pares no sempre et deixen fer el que vols, oi? Llegeix amb atenció com se les empesca en von Enreden per captar clients en L’extraordinària màquina empaquetapares.

L’extraordinària màquina empaquetapares ­­—Benvinguts, estimats nens i nenes! Soc el doctor Helmut von Enreden, inventor —i va saludar fent una reverència ampul·losa. El cavaller era alt com un sant Pau, prim com un fideu i lluïa un bigoti llarg, prim i engominat que es bellugava al ritme dels seus llavis—.

I he viatjat des de les fredes muntanyes de la Terra de Més Enllà per presentar-vos el meu fabulós invent! Però, abans, contesteu-me aquesta pregunta: hi ha algú entre els presents que estigui fart i tip dels seus pares?

Silenci.

—No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare...

—Jo n’estic fart! No em deixen menjar res del que m’agrada!

Són vegetarians i només em deixen menjar aliments de color verd. Conec tots els tons de verd que té un enciam!

—I jo! No es cansen mai de renyar-me per qualsevol cosa!

—I jo també n’estic tip!

—Doncs mira que jo!

—No tant com jo!

—I jo!

—I JOOOOOO! —Ja m’ho imaginava —assentí el doctor amb un somriure satisfet—. Doncs esteu de sort, perquè la meva extraordinària màquina els pot EM-PA-QUE-TAR. I us

UNITAT 2

permetrà deslliurar-vos dels vostres pares per sempre més!

32

vocabulari reverència: Inclinació que es fa amb el cos per saludar. ampul·losa: Grandiloqüent, pomposa, ostentosa.

—Això és MASSA! Impossible! No m’ho crec! Com s’ho fa, eh?

—Paciència, criatura insolent. Ara us ho explicaré! L’empaquetat és molt ràpid i no fa cap gota de mal. El meu mètode es basa en un procediment únic, innovador i trencador: el procés xuclencongimental centrifurefredístic!

—QUÈÈÈÈÈÈÈ? —van fer els nens a una sola veu.

—Immediatament, us n’explicaré fins al més ínfim dels detalls. »PRIMER, els pares són xuclats per un potentíssim engolidor que funciona amb un motor de reacció ultralleuger. »SEGON, els pares són inserits en una centrifugadora que els encongeix de cap a peus. »TEEEERCER —va seguir en Helmut von Enreden alçant els llarguíssims dits gros, índex i del mig—, automàticament s’inicia el sofisticat procés de congelació. »I, FINALMENT, els pares són encaixats de manera immediata en moderníssimes microcapsetes refrigerades decorades a posta per la Renata!

Mentre deia això, va obrir la capseta d’una revolada i en va mostrar el contingut: una parella de pares petrificats, rígids i congelats, que no feien més d’un pam de llarg.

vocabulari insolent: Que usa paraules no respectuoses, descarat, atrevit. ínfim: Insignificant, poc important.

Marta Romera

ACTIVITATS 7. Amb quina finalitat creus que ha construït la màquina en Helmut von Enreden?

8. Com et sentiries si fossis un dels nens o de les nenes a qui s’adreça el doctor Helmut von Enreden?

33

9. En què creus que consisteix el procés xuclencongimental centrifurefredístic?

10.

Si fossis inventor o inventora com el doctor Helmut von Enreden, quina

màquina t’agradaria inventar? Omple la taula següent. Després, fes un croquis en un full a part i presenta’l a la resta de la classe.

Nom de la màquina Quines mides tindria?

De quins materials estaria feta?

Per a què serviria?

A qui aniria adreçada especialment?

Com funcionaria?

11. Escriu quatre instruccions bàsiques sobre el funcionament del teu invent:

UNITAT 2

1. Primer de tot, endolleu

34

2.

3.

4.

, premeu

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS Les etiquetes que hi ha en les peces de roba ens informen de quin és el tractament adequat que la peça ha de rebre a l’hora de rentar-la.

Per transmetre aquesta informació, s’utilitzen uns símbols internacionals de rentat.

ACTIVITATS 12.

Quines conseqüències pot tenir el fet de no seguir les instruccions de rentat?

13.

Mira les instruccions de rentat de cada etiqueta i aparella-les amb la persona

que porta la peça de vestir corresponent: Peça

A

B

Nom

A

C

B C

D

D

E

E La meva camisa és de polièster, s’ha de rentar a mà i es pot planxar a bai-

El meu xandall té elastà i es pot planxar a

xa temperatura. (Oriol)

baixa temperatura. (Judit)

La meva jaqueta es pot rentar a 30 ºC com a mà-

El meu jersei porta llana, es

xim, es pot planxar a baixa temperatura i no pot

pot rentar màxim a 40 ºC i no

anar a l’assecadora. (Xavier)

es pot planxar. (Núria)

•H as tingut cap dubte? Escriu les característiques de l’etiqueta que no té propietari.

UNITAT 2 35

ORTOGRAFIA Els dígrafs Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so.

Alguns d’aquests dígrafs s’han de separar quan fem la partició sil·làbica i altres, no.

Separem en síl·labes diferents

No separem

ss pes-sic

tg met-ge

qu a-quí

rr

tx cot-xe

gu or-gue

sc pis-cina

tz

at-zar

ny pe-nyal

ix

dei-xat

l·l

col-legi

ll

tj

plat-ja

car-ro

co-lla

ig safa-reig

L’apòstrof L’apòstrof (’) és un signe que utilitzem per indicar que s’ha suprimit una vocal.

Hem d’apostrofar en els casos següents: •A lguns pronoms febles (em, et, es…) davant un verb començat en vocal o h: No faig el que m’agrada!

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

•E ls articles el i la davant una paraula començada en vocal o h:

36

L’empaquetat és molt ràpid. És excepció d’aquesta norma l’article la davant de i, u, hi o hu àtones: la informació, la utilitat, la història, la humanitat…

• La preposició de, quan la paraula següent comença per vocal o h: D’ara en endavant… Es tracta d’un joc d’estratègia…

La contracció La contracció es produeix quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles masculins el o els i formen una única síl·laba. Per exemple: El joc acaba quan un dels jugadors ha aconseguit tenir les tres peces en línia.

ACTIVITATS 14. Algunes de les paraules següents tenen un dígraf. Encercla’ls.

APARELLS

RATLLA

INSTRUCCIONS

ESCACS JUGADORS

JOGUINA

FLOTA

VAIXELL

FITXES

PENYORA

MÀQUINA

15. Localitza els dígrafs que hi ha en aquests noms comuns. Després, separa els mots per síl·labes.

BÀSQUET

ASSAIG

COLLA

PISSARRA

COIXEJAR

BUTXACA

CÈL·LULA

MUNTANYA

MISSATGE FOGUERA

• Fes el mateix amb aquests noms propis:

SITGES

CALELLA

CADAQUÉS

EIVISSA

NY BALSARE

16. Escriu els articles el o la davant d’aquests noms propis de persona i apostrofa’ls Ona

Albert

Alan

Irene

Ivet

Eduard

Imran

Immaculada

Agnès

Amira

Òscar

Anna

17. Escriu la contracció que forma la unió de les preposicions i els articles següents i afegeix un exemple en cada cas: a) a + el = al: Vaig al parc.

d) de + els =

b) a + els =

e) per + el =

c) de + el =

f) per + els =

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

quan calgui:

37

LÈXIC Els barbarismes i els manlleus En una societat amb dues llengües oficials és habitual que en parlar una llengua es facin servir mots que provenen de l’altra.

Barbarismes: mots incorrectes per influència d’altres llengües Un barbarisme és una paraula o expressió d’origen estranger que no es considera adaptada a la llengua pròpia i cal mirar d’evitar.

Fixa’t en aquestes oracions:

a més a més

tant de bo

- Vale, pues ojalá puguis venir.

- Et veig algo diferent. És el flequillo?

- I, ademés, m’ha emputxat. alguna cosa

s

D’acord / Enteso

serrell doncs

empès

La millor manera de saber si un mot és correcte o es tracta d’un barbarisme és comprovar si apareix en el diccionari, tant en paper com en línia.

Manlleus: mots integrats provinents d’altres llengües

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

Els manlleus o estrangerismes són mots que han passat d’una llengua a una

38

altra, han estat acceptats i s’hi han integrat. Per tant, figuren en el diccionari.

Per exemple, en català tenim: De l’anglès Del francès tenis, futbol, handbol

De l’italià menú, consomé, boutique

ravioli, attrezzo, bravo

Trobaràs els enllaços a webs de consulta en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

ACTIVITATS 18. Aquests termes són sinònims de giny, però n’hi ha un que és un barbarisme.

Identifica’l.

MECANISME MÀQUINA

ARTEFACTE

APARELL

ARTILUGI

INVENT

19. Comenta amb la resta de la classe: si escrivíssiu aquest barbarisme amb l’ordinador mitjançant el programa Word, com us adonaríeu que, en català normatiu, no està acceptat?

20. Llegeix aquests parells d’expressions. Si haguessis de donar ordres o indicacions, quines utilitzaries? Subratlla-les. Ves amb compte, però, perquè, en cada cas, n’hi ha una que és un barbarisme.

Prem / Pitja el botó - Apreta el botó Emputxa la porta - Empeny la porta Dona’t compte - Adona’t

ant

Tens que - Has de

D’aquí a cinc minuts - Dintre de cin

c minuts

Escolta la cançó Déjà-Vu d’Els Amics de les Arts i escriu els manlleus que

trobis en les dues primeres estrofes.

22.

Alinyeu - Amaniu

Consulta internet i anota altres manlleus i la

llengua de la qual provenen.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

21.

De tant en tant - De quant en qu

39

GRAMÀTICA El nom El nom o substantiu és la paraula que serveix per designar éssers, llocs, objectes o idees.

Classes de noms

NOMS

COMUNS Serveixen per anomenar una persona (trapezista), un animal (lleó) o una cosa en general (taula,

PROPIS

Individual: designa un

Serveixen per

sol element (nen, arbre,

distingir una persona

armari).

(Martí), una mascota

teatre).

Col·lectiu: designa un

Abstracte: designa

animals o coses (públic,

(Mixa) o un lloc concret (Pedraforca,

conjunt de persones,

coses que no podem

Llobregat). S’escriuen sempre amb

ramat, ram).

majúscula.

veure ni tocar, com ara emocions, idees,

Concret: designa una cosa

sentiments… (felicitat,

palpable, que p ­ odem tocar

revenja, il·lusió).

(caixa, balcó).

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

El gènere del nom

40

• Alguns noms tenen una terminació per al masculí i una altra per al femení: l’escriptor

l’escriptora

el mestre

la mestra

• N’hi ha d’altres que tenen la mateixa forma per al masculí i el femení: dentista (el dentista i la dentista) • I encara n’hi ha d’altres que tenen una forma diferent per a cada gènere: amo, mestressa; home, dona; cavall, euga.

• Hi ha noms que tenen significats diferents segons el gènere: la llum (claror, corrent elèctric), el llum (aparell elèctric); la Terra (el planeta), el terra (sòl, paviment); la clau

(per obrir portes), el clau (de clavar).

ACTIVITATS 23. Llegeix aquests comentaris i classifica els mots destacats: L’ equip es va trobar a la ciutat de

Durant el joc, en Salvador mostrava

Badalona per jugar el partit.

inquietud per si li enfonsaven la flota.

NOMS Comuns

Propis Concrets Col·lectius

Abstractes

Individuals

24. Consulta el diccionari i explica el significat dels mots següents: Són femenins

Són masculins el clau:

la pols:

el pols:

la Terra:

el terra:

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

la clau:

41

• El gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües: Són femenins

una anàlisi, una resplendor, una remor, una olor, una aroma, una claror, la suor, una dent, una allau, les postres

Són masculins

els afores, el front, un senyal, un costum, un pendent, un corrent, un dubte, els llegums, el pebre, un titella

El nombre Els noms també varien pel que fa al nombre, que pot ser singular o plurals: el teatre

els teatres

l’aparell

els aparells

Hi ha, però, uns quants noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma tant per al singular com per al plural: croquis, focus, tipus, atles, dilluns, dimarts...

LLAPIS

GLOBUS

CACTUS

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

El punt

42

El punt (.) és el signe que s’utilitza al final de les oracions.

Marca una pausa, en el text, més llarga que la coma (,).

Després de punt cal escriure sempre majúscula.

• El punt i seguit separa les oracions que hi ha en un mateix paràgraf i que parlen d’una mateixa idea. Després d’un punt i seguit cal continuar en la mateixa línia.

Punt i seguit .

Punt i a part .

• El punt i a part serveix per separar les oracions que parlen d’idees diferents dins del mateix text. Després d’un punt i a part, iniciem un nou paràgraf.

• El punt final marca l’acabament d’un text.

1 2

Punt final .

3

ACTIVITATS 25. Marca amb una creu el gènere i el nombre dels noms següents: Gènere Masculí

Femení

Nombre Singular

Plural

Instruccions Flota Ratlla Escacs Fitxes Vaixell • Quin d’aquests noms és col·lectiu?

26. Ja has après que hi ha noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma per al singular i per al plural: llapis, globus, dilluns, dimarts... Ara, respon: Els mots dissabte i diumenge tenen plural?

27. Cerca en la lectura els fragments següents i indica on hi ha un punt i seguit i on hi ha un punt i a part:

Silenci.

Hi ha un punt i seguit després del mot després del mot

i un punt i a part

.

• Tria l’opció correcta: El mot que hi ha a continuació d’un punt s’escriu sempre amb... majúscula inicial.

minúscula inicial.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

—No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare...

43

reflexiono i aprenc

1. Explica, a un company o companya, què és un text instructiu i quan s’utilitza. Després, escriu el que li has explicat.

2. Completa aquesta taula: Sí

No

Què he de millorar?

Escolto amb atenció les instruccions que rebo.

Llegeixo respectant el signe de puntuació treballat (el punt).

Sé explicar als companys i companyes el que he après sobre el nom.

Participo en les activitats conjuntes i cooperatives.

3. Respon a aquestes qüestions: • Què he après en aquesta unitat?

• He utilitzat alguna estratègia nova per aprendre en algun dels apartats?

• Què m’ha resultat més fàcil? I més difícil?

UNITAT 2

• Com he aclarit els dubtes que m’han sorgit?

44

• De quina activitat estic especialment satisfet o satisfeta?

• Per a què em pot servir el que he après?

treball literari

UN NADAL DE CATÀLEG Els catàlegs són registres ordenats de productes, objectes, obres d’art… En els catàlegs de les editorials, per exemple, hi trobem els seus llibres ordenats seguint diferents criteris: • Edat dels lectors.

• Col·leccions.

• Gèneres.

• Temes.

En el cas dels llibres de lectura per a infants i joves, algunes editorials també informen de si l’autor o l’autora o l’il·lustrador o la il·lustradora poden anar a visitar els centres escolars.

1.

Anota tipus de catàlegs que coneguis i digues quina informació donen: Tipus de catàlegs

Informació que donen

TREBALL COOPERATIU 63

En aquest primer treball cooperatiu del curs us proposem de crear un catàleg de llibres nadalencs.

2. Formeu grups de quatre alumnes.

3. Fes una llista de les tasques que cal fer per dur a terme un bon treball de grup.

Al costat de cada tasca, anota-hi quin alumne o quins alumnes seran els que s’encarregaran de tirar-la endavant. Posa en comú amb el teu grup les aportacions que farà cadascú.

Tasques que cal fer

4.

Alumne o alumnes responsables

Consulta catàlegs en línia o en paper de diverses editorials. Tria un llibre, fi-

xa't en la informació que es dona i completa la fitxa:

Títol del llibre:

TREBALL COOPERATIU

Informació:

64

5. Recolliu les aportacions de tots els membres del grup i feu la llista definitiva de la informació que voleu que surti en el vostre catàleg.

6. Establiu com serà el format i el disseny del vostre catàleg: Tipografia Icones Imatges Requadres Distribució de la informació

7. Feu una llista de llibres relacionats amb el Nadal. Consulteu catàlegs, llibreries, biblioteques...

8. Un cop hàgiu escollit els títols, cerqueu la informació que necessiteu de cada llibre. (Aquestes dades són les que heu establert en el punt 5.)

9. Busqueu imatges de la coberta i de la contracoberta dels llibres. Si no en trobeu, podeu fer les fotografies vosaltres mateixos.

En resum, el procés que heu de seguir és el següent:

Aplegar la informació necessària de cada llibre.

Buscar fotografies de la coberta i de la

TREBALL COOPERATIU

Cercar títols de llibres nadalencs.

contracoberta dels llibres o fer les fotos.

65

I ja podeu confeccionar el vostre catàleg nadalenc! Per fer-ho, seguiu els passos següents:

Decidiu si el fareu en paper, per poder-lo imprimir, o en format digital, per penjar-lo al web de l’escola i fer-lo córrer per les xarxes socials.

Feu un esborrany de com distribuireu la informació que voleu incloure en cada full del catàleg.

Ordeneu els llibres segons l’edat dels lectors als quals van dirigits.

Escriviu la informació tenint en compte el que heu decidit pel que fa al disseny i al format.

Col·loqueu la imatge corresponent de la coberta i de la contracoberta de cada llibre.

Afegiu-hi les icones que heu decidit que hi posareu.

Cal que tingueu cura de l’aspecte visual.

TREBALL COOPERATIU

Penseu un títol

66

ben original i...

Ja teniu a punt el vostre catàleg de llibres nadalencs! Un cop enllestit, és el moment de fer-ne difusió. Doneu-lo a conèixer a les famílies, als mestres, als companys i a les companyes de l’escola. Poseu la màgia del Nadal a l’abast de tothom!

Escolta atentament el text següent de Carme Bosch. Després, tria l’opció correc-

ta en cada cas.

A L’ autora del text explica…

F La paraula monotonia és…

a) la vida de dues trementinaires.

a) bisíl·laba aguda.

b) les propietats de les herbes re-

b) polisíl·laba plana. c) trisíl·laba esdrúixola.

meieres. c) una vivència personal.

d) polisíl·laba aguda.

d) un fet actual.

G Les paraules mocador, enrotllades

B Les trementinaires…

i faldilla deriven de…

a) venien roba de segona mà.

a) mocassí, desenrotllar, falta.

b) b uscaven feina a les cases de

b) mocós, rotllana, minifaldilla. c) constipat, cargolades, roba.

pagès. c) contaven

em poso a prova

1.

històries

arreu

de

­Ca­­­­­ta­­lunya. d) venien herbes i resines.

C Les trementinaries del text… a) eren familiars de la Salvadora Coll. b) eren originàries dels Pirineus. c) sempre viatjaven a l’estiu. d) vivien tot l’any a Can Coll.

D L’ofici de trementinaire… a) s’ha anat perdent amb els anys. b) va sorgir durant la guerra.

d) moc, rotlle, falda.

H Q uina d’aquestes oracions conté un manlleu del castellà? a) Afegiré una mica de menta al caldo. b) M’he oblidat de posar orenga a la pizza. c) Abans de jugar a tenis prenc una infusió de romaní. d) En aquesta boutique serveixen un te deliciós als clients.

I Qui és l’emissor del text?

c) va néixer a principis del segle xx.

a) La Salvadora Coll.

d) encara és molt viu.

b) Una trementinaire.

E Què significa que les trementinaires «vestien a la manera antiga»?

c) L’autora. d) Un pagès de Llabià.

a) Que eren poc elegants. pades. c) Q ue vestien com els seus avantpassats. d) Que anaven a l’última moda.

1r TRIMESTRE

b) Que portaven robes velles i estri-

67

em poso a prova

2. Llegeix amb atenció el text següent: Romeu i Julieta A l’hort del convent de Sant Francesc,

oblidat? L’amor dels joves no habita

fra Llorenç recull herbes medicinals

en els seus cors, sinó en els seus ulls.

i, en tornar a la seva cel·la, troba Romeu,

Quantes llàgrimes has vessat per

que va a visitar-lo per explicar-li

Rosalina! El sol encara no ha netejat

el seu amor per Julieta i li demana que els

el cel de sospirs, i ja has canviat?

casi sense tardança. El frare se sorprèn del canvi experimentat en el cor del jove, que ja

estimar Rosalina. Us prego que no em

no està enamorat de Rosalina, però consent

renyeu. La que estimo ara em retorna

a celebrar el matrimoni pensant que així

amor per amor i gràcia per gràcia.

pot posar fi a les renyines de les seves

L’altra no era així.

famílies.

T’ajudaré, perquè, en certa manera,

Fra llorenç: Quina primerenca i dolça

aquesta aliança pot ser una forma feliç

veu em saluda? Fill, si t’has llevat tan

de convertir el rancor de les vostres

d’hora, vol dir que alguna inquietud et

famílies en amor.

al llit aquesta nit.

Romeu: És això últim. He tingut el més dolç descans. He estat de festa amb el meu enemic. De sobte, he estat ferit per algú a qui jo també he ferit i no odio. El remei per a tots dos depèn de la vostra ajuda i de la vostra sagrada medecina. Heu de saber que he posat el meu ardent amor en la bella filla del ric Capuleto i ella em correspon. Vós

1r TRIMESTRE

Fra llorenç: Vine, noi variable.

Romeu: Bon dia, pare.

preocupa o, si no, és que no t’has ficat

68

Romeu: Moltes vegades m’heu renyat per

heu d’unir aquest amor amb el sant matrimoni i us prego que sigui avui.

Digueu-me quan, on i com.

Fra llorenç: Què hi ha de Rosalina, a qui tant estimaves? Tan aviat l’has

William Shakespeare

A Qui són els personatges del text? a) Romeu i Julieta.

F Q uina d’aquestes expressions està ben escrita?

b) Rosalina i el ric Capuleto.

a) La imatge de la enamorada.

c) Fra Llorenç i Romeu.

b) La imatge de l’enamorada.

d) Rosalina i Romeu.

c) L’imatge del enamorada.

B L’acció teatral del text passa… a) a l’hort del convent de Sant Francesc al vespre. b) a la cel·la de fra Llorenç de bon matí.

d) L’imatge de la enamorada.

G Q uin mot no pertany a la família de paraules d’amor? a) Desamor. b) Amortitzar.

c) en una festa a la nit.

c) Enamorament.

d) en una presó al matí.

d) Amorosir.

C Romeu demana a fra Llorenç que…

H El terme inquietud és…

a) el curi perquè està ferit.

a) un nom concret femení.

b) l’ajudi a casar-se amb Julieta.

b) un nom abstracte masculí.

c) el confessi.

c) un nom col·lectiu masculí.

d) convenci Rosalina perquè es casi

d) un nom abstracte femení.

amb ell.

D Fra Llorenç accepta ajudar Romeu perquè… a) se l’estima com si fos el seu fill. b) li agrada ajudar els altres. c) vol posar pau entre la família de Romeu i la dels Capuleto. d) coneix moltes herbes medicinals.

E Q uin d’aquests mots no és sinònim de renyina? a) Baralla.

em poso a prova

3. Tria l’opció correcta en cada cas:

I En el text hi ha… a) Tretze punts i seguit, cinc punts i a part i un punt final. b) Quinze punts i seguit, sis punts i a part i un punt final. c) Tretze punts i seguit i quatre punts i a part. d) Onze punts i seguit, set punts i a part i dos punts final.

J Q uin tipus de llenguatge fa servir Romeu si es posa la mà al cor per indicar que està enamorat?

c) Amistat.

a) No verbal, gestual.

d) Raons.

b) Verbal, escrit. c) No verbal, oral. d) Verbal, gestual.

1r TRIMESTRE

b) Disputa.

69

em poso a prova

4. Llegeix amb atenció aquest text:

SOPA MEDICINAL

Aquesta sopa és curativa, ja que s’aprofiten les substàncies medicinals de la ceba, la farigola i els alls. De la ceba, destaquen les seves propietats antibiòtiques i l’efecte que exerceixen sobre els pulmons i el sistema respiratori. La farigola actua com a desinfectant i expectorant i serveix per al constipat, el mal de coll, la bona digestió... I l’all és un poderós desinfectant de l’organisme i ajuda a millorar la circulació sanguínia i la digestió.

Estació: tardor i hivern Dificultat: fàcil Temps d' elaboració: 1 h Ingredients per a quatre persones

. 1 manat de farigola . 1 litre d' aigua fresca

o de brou

. 5 0 g d' oli d' oliva

. 2 llesques

de pa torrat

. 2 grans d' all . 2 cebes grosses . Sal al gust de cadascú

Estris

. Una cassola . U na cullera de fusta

. U na batedora elèctrica

Elaboració

1. P eleu la ceba i talleu-la ben fina, però no la ratlleu, ja que perd tota l’aigua i es crema amb molta facilitat. Sofregiu-la amb oli d’oliva durant cinc minuts, aproximadament, directament dins la cassola on cuinareu la sopa.

2. A fegiu-hi l’aigua o el brou i la sal i deixeu que bulli entre mitja hora i tres quarts.

3. Incorporeu-hi la farigola fresca i apagueu el foc.

4. A fegiu-hi les llesques de pa torrat, els alls trinxats ben menuts i un bon raig

1r TRIMESTRE

d’oli d’oliva.

70

5. Deixeu-ho reposar tot uns quants minuts, fins que la farigola hagi infusionat i el pa sigui ben tou, i tritureu-ho amb la batedora fins que obtingueu una crema suau. Si queda massa espessa, afegiu-hi una mica més d’aigua o de brou.

6. Serviu la sopa ben calenta.

A Els ingredients bàsics per preparar una sopa medicinal són…

F Quin significat té la paraula polisèmica gra en la lectura?

a) oli d’oliva, farigola i ceba.

a) Llavor o fruit d’un cereal.

b) all, ceba, farigola.

b) Bony petit que surt a la pell.

c) pa torrat, oli d’oliva i all.

c) Cadascun dels fruits que,

d) all, farigola i sal.

B Perquè la ceba no es cremi, cal… a) sofregir-la amb oli d’oliva. b) ratllar-la.

juntament amb altres d’iguals, formen un conjunt. d) Part petita d’alguna cosa.

G Quina de les paraules següents és

c) pelar-la.

un barbarisme?

d) tallar-la ben fina.

a) Melmelada.

C Cal afegir el pa torrat… a) després que la sopa hagi bullit. b) abans de servir la sopa. c) abans que la sopa bulli. d) juntament amb la ceba.

D La lectura… a) vol convèncer dels beneficis de prendre una sopa medicinal. b) explica, de manera ordenada, com es prepara una sopa medicinal.

b) Cullerot. c) Gola. d) Enfermetat.

H Quina d’aquestes paraules és composta? a) Maldecap. b) Constipat. c) Contractura. d) Restrenyiment.

I Quina modalitat de l’oració predomina en el text?

c) detalla quins tipus de sopes

a) Declarativa.

medicinals es poden preparar.

b) Exclamativa.

d) descriu de manera detallada els ingredients per preparar una so­­­ pa medicinal.

E Quina d’aquestes paraules té un dí-

em poso a prova

5. Tria l’opció correcta en cada cas:

c) Optativa. d) Imperativa.

J Quin és el nucli del predicat de l’oració «La sopa medicinal té propietats curatives»?

a) Mitja.

a) La sopa medicinal.

b) Exerceixen.

b) Propietats curatives.

c) Sanguínia.

c) Té.

d) Cassola.

d) Sopa.

1r TRIMESTRE

graf que no se separa?

71

em poso a prova 1r TRIMESTRE 72

6. Pensa un remei curiós que es pugui preparar amb herbes aromàtiques, com ara sopa de cúrcuma per dormir amb un ull obert, oli d’espígol per calmar la picor al nas, crema de calèndula per combatre la pudor de peus..., i escriu una anècdota inventada que estigui relacionada amb el remei, en forma de diari personal.