Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Montse Ciprés
Edició: Xavier Carulla, Mariajosep Sintes
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra
Maquetació: Anna Julià
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Marta Biel Tres
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5626-4 DL B 7838-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Xarxa de Llengua catalana de 5è d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.
El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.
LLENGUA N CA A A A L T
Programa Xarxa
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
Tots els enregistraments de les lectures, els textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
INCLOU
Conceptes importants que cal recordar.
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Treball de rutines i destreses de pensament
Organització gràfica i visual de la informació.
Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal de recerca, sobre els ODS o literari.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), generalment, està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents. ort lèx gram
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició.
Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius. les claus del projecte digital
UNIVERSAL
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Educació literària
El diari de la Raquel 9
Comunicació oral
Vivències personals 12
Comprensió lectora
La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint.
La narració en primera persona 14
Expressió escrita
El diari personal 16
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La síl·laba tònica 18
LÈXIC
• La derivació.
Les paraules compostes 20
GRAMÀTICA
• La comunicació. El llenguatge.
La llengua 22
les llengües i els seus parlants
Les comunitats jueves a Catalunya 25
reflexiono i aprenc 26
t’explico com funciona? 2
records i vivències 1 cultures llunyanes 4 anem al teatre 3
Comprensió lectora
Dones girafa. El text expositiu 73
Educació literària
A la cort del Gran Kan 76
Expressió escrita
Els nens peix. Preparació d’un text expositiu 79
Comunicació oral
La miniconferència 82
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Les vocals tòniques. L’accent diacrític 84
LÈXIC
• Els sinònims i els antònims 86
GRAMÀTICA
• L’adjectiu. La coma 88 les llengües i els seus parlants
Països asiàtics
reflexiono i aprenc
Comunicació oral
El text instructiu 27
Comprensió lectora
Juguem! 28
Expressió escrita
La redacció de textos instructius 30
Educació literària
L’extraordinària màquina empaquetapares 32
les llengües i els seus parlants
Símbols internacionals per tenir cura de la roba 35 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Els dígrafs. L’apòstrof. La contracció 36
LÈXIC
• Els barbarismes i els manlleus 38
GRAMÀTICA
• El nom. El punt 40
reflexiono i aprenc 44
T’explico com és? 5
Expressió escrita
El text descriptiu 93
Educació literària
La descripció literària 96
Comprensió lectora
La descripció tècnica 100
Comunicació oral
La descripció oral 102 les llengües i els seus parlants
Variants dialectals de la llengua catalana 104
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La vocal neutra. Les vocals o i u en síl·laba àtona 106
LÈXIC
• El sentit propi i el sentit figurat 108
GRAMÀTICA
• Els determinants 110 reflexiono i aprenc 112
Comunicació oral
El llenguatge no verbal 45
Comprensió lectora
El mercader de Venècia
El text teatral 47
Expressió escrita
El text teatral i els monòlegs 50 Educació literària
les llengües i els seus parlants
La història del teatre 55 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Els diftongs i els hiats. La dièresi 56
• La polisèmia 58
GRAMÀTICA
• L’oració: el subjecte i el predicat. Tipus d’oracions 60
reflexiono i aprenc 62 treball cooperatiu
Un Nadal de catàleg 63 em poso a prova 67
Comunicació oral
La recitació de poemes 113
Comprensió lectora
«Camins». La poesia 115 les llengües
i els seus parlants
Cançó en diferents idiomes 119
Expressió escrita
Creació d’un text poètic 120
Educació literària
«Cançó de fer camí». Recursos estilístics i figures retòriques ..... 122
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la b i la v. Ús de la h 126
LÈXIC
• La comparació i la metàfora 128
GRAMÀTICA
• El verb. Els dos punts 130
reflexiono i aprenc 132
treball cooperatiu
Juguem amb la llengua! 133
em poso a prova 137
què dius, ara!
Comprensió lectora
On dorm un, en dormen cinc
Comunicació oral
Els registres lingüístics
les llengües i els seus parlants
Refranys i frases fetes en altres llengües
Expressió escrita
L’estil directe i l’estil indirecte
Educació literària
Donetes
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de p/b, t/d i c/g a final de paraula
LÈXIC
• Les frases fetes, les locucions i els refranys
GRAMÀTICA
Educació literària
El gorg negre. L’origen del Pirineu. Què és una llegenda? 143
les llengües
i els seus parlants
El origen de los Cañaris 147
Comunicació oral
La llegenda 148
Comprensió lectora
La cançó de les balances. El pont del Diable 150
Expressió escrita
El Mariner de Sant Pau Escriure una llegenda 154 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la s, la z, la ss, la c i la ç 156
LÈXIC
• El camp semàntic 158
GRAMÀTICA
• El sintagma verbal 160 reflexiono i aprenc 162
Comprensió lectora
«Els boscos catalans es moren de set» 163
Expressió escrita
La notícia 168
Comunicació oral
Notícies a la televisió i a la ràdio 170
les llengües
i els seus parlants
Recull de titulars de premsa en altres llengües 171
Educació literària
El petó de Lili Marleen 172 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la g i la j. Ús de la x i del grup ix. Ús dels grups tx i ig ................................ 176
LÈXIC
• L’homonímia 178
GRAMÀTICA
• L’adverbi i les locucions adverbials. Els punts suspensius 180 reflexiono i aprenc 182
• Paraules que fan d’enllaços: les preposicions i les conjuncions. El guió de diàleg
reflexiono i aprenc
treball cooperatiu. Persones
RECORDS I VIVÈNCIES 1
educació literària
El diari de la RaqueL
Cada dia vivim experiències que ens agrada compartir amb els altres. En aquesta unitat aprendràs a saber-ho fer molt bé!
Divendres, 30
Els avis d’en David han celebrat avui el dinar familiar per la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu. Ells l’anomenen «Rosanna…» o alguna cosa així.
El primer que hem menjat han estat unes pomes amb mel i magranes. És una manera de desitjar que l’any que comença sigui dolç per a tothom. Un cop ens hem acabat aquesta delícia, l’àvia Marian s’ha posat dreta, ha demanat silenci i ha dit mirant la seva f illa i els seus nets:
—Moltes gràcies a tots pel vostre suport i comprensió al llarg de tots aquests anys. No hem estat uns pares i uns avis gaire normals. Les nostres professions ens han portat amunt i avall arreu del món. Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.
Aleshores s’ha aixecat l’avi Simó, s’ha escurat la gola amb un glop d’aigua i ha dit mirant en David:
—Tenim una feina per a tu perquè ets el net gran i perquè dius que vols estudiar periodisme. David, durant gairebé quaranta anys la teva àvia Marian i jo hem recorregut el món obligats per les nostres professions respectives. Ella, com a arqueòloga i antropòloga, sempre amb la càmera fotogràf ica a punt per retratar les restes d’antigues civilitzacions o l’home més primitiu del món si li sortia al pas. Jo, com a biòleg i naturalista que soc, estudiant, enregistrant i dibuixant animals i plantes.
vocabulari
festejar: Celebrar.
delícia: Cosa que provoca gran plaer. antropòloga: Que estudia l’espècie humana i es fixa en el comportament i la cultura de diferents civilitzacions. naturalista: Que és especialista en l’estudi de les ciències naturals.
De tots aquests anys guardem piles de llibretes amb apunts, cròniques, fotograf ies, vídeos, pel·lícules, fullets, postals i no sé què més. La teva àvia i jo hem pensat que podries venir els diumenges a endreçar tot aquest material. Ens servirà en un futur per escriure les nostres memòries. Ho acceptes, estimat David? I tu, Raquel, estaries disposada a ajudar-lo?
Abans que en David pogués badar boca, la seva germana Alèxia s’hi ha f icat:
—Suposo que li pagareu uns dinerets al meu germà, oi, avi?
Quina nena tan divertida!
—És clar que sí, Alèxia. I si estalvia, podrà viatjar on vulgui quan sigui gran i demostrar que és un bon hereu dels seus avis rodamons. Al cap i a la f i, també porta el cognom Serfaty.
En David ha dit que sí encantat. I jo, també! M’ha semblat un pla fantàstic per als diumenges a la tarda, que normalment són molt avorrits.
Paco Climent vocabulari rodamon: Vagabund.
ACTIVITATS
1. El diari és un tipus de text narratiu. Aquest tipus de text consta de tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Llegeix El diari de la Raquel i identifica’n el plantejament, el nus i el desenllaç.
Plantejament: és la presentació de la història (personatges, temps i lloc on passa).
Nus: s’explica el conflicte o problema que es vol resoldre. Desenllaç: es resol el conflicte o es deixa amb final obert.
• Plantejament:
• Nus:
• Desenllaç:
2. Encercla els adjectius que defineixen millor el caràcter de la Raquel:
ALEGRE CURIOSA
TÍMIDA
OBERTA
ENTUSIASTA SERIOSA
3. Escriu d’una altra manera aquestes oracions:
a) Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.
b) Abans que en David pogués badar boca.
PORUGA
4. La Raquel troba que els diumenges a la tarda normalment són molt avorrits. Què acostumes a fer tu els diumenges a la tarda?
5. Marca l’opció correcta en cada cas:
a) Qui explica la història és… un narrador en primera persona que intervé en la història. un narrador en tercera persona que explica el que fan els personatges.
b) La finalitat del text és… descriure els costums i tradicions de la cultura jueva. explicar els fets que li han passat a la protagonista i els seus sentiments.
6. La família d’en David és sefardita. Busca informació i completa el text.
Els sefardites són els descendents dels que van viure a la ( en hebreu) fins a l’any , any en què van ser expulsats pels perquè es van negar a . Els jueus sefardites han mantingut la seva i molts dels seus costums antics.
VIVÈNCIES PERSONALS
En l’explicació d’una vivència personal, la persona que parla exposa uns fets que ha viscut i que l’han afectat d’una manera determinada.
A l’hora de narrar una vivència personal, cal seguir aquests passos:
Aspecte
Vivència
Informació més destacada
Classificació de la informació
Públic
Vocabulari
Exposició oral
Què cal fer?
Triar una anècdota o un fet viscut breu i interessant: un record, una experiència positiva o negativa, un canvi en la vida, etc.
Seleccionar les parts més interessants amb l’ajut de les preguntes següents:
– Com va començar tot? Plantejament.
– Què va passar? Nus.
– Com va acabar? Desenllaç.
Fer una llista amb els fets que es volen explicar i una altra amb els pensaments, els sentiments o les opinions que aquests fets van provocar.
Començar la història amb una oració que capti l’atenció del públic: Aquell dia res no va sortir com esperava…
Evitar repetir paraules com llavors, després… i alternar-les amb altres com a continuació, tot seguit…, al final, per acabar…
• Acompanyar l’explicació amb gestos i canvis del to de veu per fer-la més interessant.
• Practicar, abans d’explicar l’experiència en públic, amb algú de la família o amb algun amic o alguna amiga perquè ens faci comentaris o suggeriments de millora.
ACTIVITATS
7. Escolta el text, que està inspirat en El diari d’Anna Frank. L’Anna hi descriu com és el refugi on ella i la seva família s’instal·len per fugir dels nazis. Després, completa el text.
L’ Anna i la seva família van abandonar casa seva a
i es van dirigir al carrer Prinsengradth, número . El refugi es trobava a la part del darrere de les .
S’hi accedia per una porta i constava de i . L’ Anna va decidir anomenar aquell lloc
. F inalment, ella i la seva família s’hi van estar anys.
L’ Anna, els seus pares i la seva germana es van instal·lar a la planta de sota. A la de dalt s’hi havia d’instal·lar una família que tenia un f ill que es deia .
L’ Anna va decorar les parets de la seva habitació amb .
8. Pensa en una situació que hagi representat un canvi important en la teva vida i explica-la. Com et vas sentir i què vas fer per adaptar-t’hi?
Pautes per a la teva explicació:
• Fes servir verbs en passat.
• Tria un començament que capti l’atenció del públic.
• Acompanya l’explicació amb gestos i canvis del to de veu.
• Abans de fer-ho, completa aquesta taula:
On eres?
Amb qui estaves?
Què va passar?
Com et vas sentir?
La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint
Després d’ equipar-nos amb pics i pales i provisions per al dinar, ens vam posar en marxa i vam avançar desordenadament f ins a la platja. Jo anava lligat de la cintura i seguia obedientment el cuiner. Quan van començar a remar, es va iniciar una discussió sobre el mapa. La creu era massa grossa per indicar el punt exacte, i les paraules escrites al darrere deien així:
Arbre alt, falda de la Ullera de Llarga Vista, una quarta al N del NNE. Illa de l’Esquelet ESE i una quarta a l’E. Deu peus.
Un arbre alt era, doncs, el senyal principal. Ara bé, la falda meridional de la Ullera de Llarga Vista s’unia a un altiplà poblat de pins. Quin d’ aquells era concretament l’«arbre alt» del capità Flint només es podia saber allà mateix fent servir la brúixola.
Després d’una travessia llarga, vam desembarcar i vam començar a pujar cap a l’altiplà. Ens estàvem acostant a la vora de l’ altiplà, quan l’home que anava més a l’esquerra va començar a fer uns crits terribles. Al peu d’un pi força gros hi havia un esquelet humà.
Aquell home estava perfectament estirat, amb els peus apuntant en una direcció i les mans alçades per sobre del cap, en la direcció oposada.
—Se m’ està acudint una idea —va observar en Silver—. Crec que aquesta és l’agulla.
Allà hi ha el cim de l’illa de l’Esquelet. Voleu prendre el rumb seguint la línia dels ossos?
Així ho van fer. El cos assenyalava directament cap a l’illa i la brúixola indicava, com calia esperar, ESE i una quarta a l’E.
—M’ho suposava! —va cridar el cuiner—. Aquesta és l’agulla, que ens porta a l’ estrella polar i als beneïts doblons. Però tinc calfreds només de pensar en en Flint. Ell va ser aquí només amb els altres sis; els va matar un a un i a aquest el va arrossegar f ins aquí perquè servís de brúixola… Si en Flint fos viu, aquest seria un lloc perillós. Eren sis, i sis som nosaltres.
—Jo el vaig veure mort amb aquests ulls —va dir en Morgan—. En Billy em va portar a veure’l.
Robert
L. Stevenson
vocabulari falda: Part inferior d’una muntanya, d’una serralada.
meridional: Del sud.
altiplà: Elevació del terreny amb una superfície plana.
dobló: Tipus de moneda.
LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA
Una narració és una història que explica uns fets que passen a uns personatges en un lloc i un temps determinats. La història pot ser real o imaginària.
Hi ha diferents tipus de textos narratius: un conte, una faula, un diari personal, una llegenda, un còmic o fins i tot la lletra d’una cançó. A vegades, el narrador és un dels personatges de la història, com en el cas d’en Jim, el protagonista de L’illa del tresor.
A més d’explicar els fets viscuts, també exposa les seves emocions, els seus sentiments, les seves opinions… Aquest tipus de narració s’anomena narració en primera persona. Si volem saber si una narració està escrita en primera persona, ens hem de fixar en els pronoms, els determinants possessius i la persona verbal:
El cuiner caminava al meu davant i jo el seguia.
possessiu de 1a persona pronom personal de 1a persona verb en 1a persona del singular
ACTIVITATS
9. Què és la Ullera de Llarga Vista?
Una illa. Una muntanya. Una platja.
10. Respon breument a les preguntes següents:
a) En quin moment del dia s’inicia el relat? Com ho has sabut?
b) Qui va enterrar el tresor?
c) Per què li tenen tanta por els pirates?
d) Escriu el nom de dos pirates que formen part de l’expedició que busca el tresor.
EL DIARI PERSONAL
OCTUBRE 22
Dijous, 22
Avui començo aquest diari. Tinc amigues que ja ho fan i escriuen cada dia el que els passa. A mi sempre m’havia semblat una bestiesa, però aquesta tarda he comprès que no.
La culpa l’ha tingut un nen que he conegut fa una estona. És bufó (per dir alguna cosa), ni alt ni baix, ni gras ni prim, però amb una cara simpàtica, malgrat les ulleres i el serrell. Deu tenir més o menys la meva edat, onze anys.
Aquest text pertany a El diari de la Raquel. En aquest diari personal, la Raquel hi relata la seva relació amb en David, un noi jueu que ha vingut a viure a la seva urbanització i a qui decideix incorporar a la seva colla. Gràcies a en David i als seus avis, la Raquel descobrirà tradicions jueves i la seva meravellosa cuina. Però també coneixerà en Llop, un noi que va deixar l’escola fa temps i que es dedicarà a fer la vida impossible a la Raquel.
Un diari personal és un tipus de text en què una persona explica fets que ha viscut. De vegades també hi exposa les seves emocions i sentiments.
Els fets i les situacions viscudes formen part de la part objectiva , allò que va passar.
Les emocions i els sentiments són la part subjectiva ; és a dir, la manera com ho ha viscut la persona que ho explica.
Algunes de les característiques del diari personal són les següents:
• Està escrit en primera persona.
• S’acostuma a encapçalar cada entrada amb la data.
• S’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ordre en què van passar.
• Els fets i les anècdotes que s’hi exposen són reals.
ACTIVITATS
11. Marca els motius pels quals t’animaries a escriure un diari:
Per explicar els teus pensaments més íntims i sincers.
Per passar l’estona.
Per practicar, ja que, de gran, vols ser escriptor o escriptora.
Per recordar-te de les coses importants.
12. Escriu en tercera persona el fragment final d’El diari de la Raquel:
En f i, que el futur proper té pinta de ser molt avorrit. A més, vaig començar aquest diari perquè m’intrigava l’arribada d’un veí que em semblava més estrany que un marcià. Ara és molt amic meu. El mateix m’ha passat amb el Llop. Ara, tots dos «mengen de la meva mà».
«Què més pots demanar, Raquel!», em dic a mi mateixa.
És el meu últim pensament abans de donar per acabat aquest diari.
13. Tria una d’aquestes situacions i imagina que ets un dels seus personatges. Escriu, en un full a part, una pàgina del teu diari personal.
ORTOGRAFIA
La síl·laba tònica
Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:
• Monosíl·labes: tenen una síl·laba (nen).
• Bisíl·labes: tenen dues síl·labes (Ra-quel).
• Trisíl·labes: tenen tres síl·labes (di-a-ri).
• Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes (sim-pà-ti-ca)
Les paraules de dues o més síl·labes tenen una síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que les altres: és la síl·laba tònica (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).
La resta de síl·labes s’anomenen àtones (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).
L ’accentuació
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes , planes o esdrúixoles
AGUDES
La síl·laba tònica és l’última.
TIPUS DE PARAULES
PLANES
La síl·laba tònica és la penúltima.
ESDRÚIXOLES
La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
S’accentuen quan acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: bu-fó, des-prés, en-tén, em-bús.
S’accentuen quan no acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: bi-ò-leg, fan-tàs-tic, sím-bol.
S’accentuen sempre: sim-pà-ti-ca, de-lí-ci-a
ACTIVITATS
14. Separa per síl·labes aquestes paraules i subratlla’n la síl·laba tònica. Després, escriu a sota si la paraula és aguda, plana o esdrúixola.
SENYAL BRÚIXOLA ARROSSEGAR AGULLA
15. Busca en el sisè paràgraf de l’entrada del dia 30 del diari els mots indicats:
a) Monosíl·lab amb dues t:
b) Trisíl·lab agut amb accent obert:
c) Polisíl·lab esdrúixol amb ela geminada:
d) Bisíl·lab amb dues d:
e) Polisíl·lab de cinc síl·labes:
16. Completa aquestes afirmacions sobre les regles d’accentuació:
a) Les paraules germà i pogués s’accentuen perquè
b) Les paraules biòleg i llarguíssims s’accentuen perquè
c) Les paraules antropòloga i vídeos s’accentuen perquè
d) Les paraules piscina i arrissats no s’accentuen perquè
17. Escriu una paraula, com a mínim, per a cada una d’aquestes condicions:
• Aguda, accentuada, acabada en -s:
• Esdrúixola, de tres síl·labes o més:
• Plana de dues síl·labes, amb accent:
• Aguda, sense accent, acabada en -n:
• Plana, de tres síl·labes, sense accent:
LÈXIC
La derivació
La derivació consisteix a formar paraules noves afegint prefixos o sufixos a l’arrel d’una paraula. D’aquestes paraules en diem derivats
• L’arrel és la part de la paraula que no varia i que dona sig nificat a la paraula.
• Els prefixos i els sufixos són les parts de la paraula deriva da que varien i que permeten crear paraules noves. Els prefixos s’afegeixen al davant de l’arrel, i els sufixos, al darrere: embarcar, perillós, etc.
La paraula primitiva és la paraula a partir de la qual es formen les paraules derivades d’una mateixa família.
Les paraules compostes
Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules simples i tenen significat propi.
Les paraules compostes poden ser: noms (coliflor), adjectius (barbablanc), verbs (migpartir)...
Algunes paraules compostes s’escriuen amb un guionet:
En els nombres, entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
vuitanta-un, dos-cents, vint-i-tres, vint-i-vuit
Quan la segona paraula comença amb r-, s- o x-.
En les combinacions de punts cardinals. sud-oest, nord-sud
ACTIVITATS
18. Indica de quina paraula deriven aquests mots de la lectura:
a) germana:
b) ximpleta:
c) arrissats:
d) desitjar:
e) afectuós:
f) festejar:
19. Completa la taula següent. Fixa’t en l’exemple.
cuiner cuina cuin- -er altura perillós embarcar
20. Identifica la paraula mal escrita de cada grup i corregeix-la:
a) trenta-sis, vint-i-set, doscents
b) penja-robes, parasol, aiguamoll
c) sudoest, sud-est, nord-oest
21. Els pirates també eren coneguts com a lladres del mar. Escriu dues paraules de la família de mar i explica’n el significat.
Paraula Paraula de la qual deriva
Prefix Arrel Sufix
GRAMÀTICA
La comunicació
La comunicació consisteix a donar i rebre informació. Les persones ens comuniquem, és a dir, expressem als altres el que sentim, pensem, percebem o desitgem mitjançant sons, paraules, gestos o imatges. Per exemple:
Abans de ficar-me al llit, escric un missatge a en David amb el mòbil de la mare per dir-li si vol que ens veiem demà.
Imagina la situació que descriu la Raquel. Els elements que intervenen en aquest acte comunicatiu són els següents:
CODI
Conjunt de signes que es fan servir per enviar la informació. (La llengua en què es comuniquen la Raquel i en David.)
EMISSOR
Qui emet el missatge. Pot ser una persona, un grup de persones, un animal, etc. (La Raquel.)
MISSATGE
Informació que l’emissor envia al receptor.
(El text que hi ha escrit en el missatge de mòbil.)
CANAL
RECEPTOR
Qui rep el missatge. (En David.)
Mitjà pel qual circulen els missatges; pot ser oral —l’aire, si parlem— escrit —el paper o un dispositiu electrònic, si escrivim—. (El mòbil.)
CONTEXT
Situació en què es produeix la comunicació; ajuda a entendre el missatge. (La Raquel i en David són amics.)
El llenguatge
El llenguatge és la capacitat que tenim les persones de comunicar-nos fent servir uns signes determinats, com ara sons, paraules, gestos o imatges.
El llenguatge pot ser verbal o no verbal , segons el codi que es faci servir. Fixa’t en la taula següent:
Tipus de llenguatge Codi Exemples
Verbal Fa servir les paraules.
No verbal Fa servir altres codis que no són les paraules.
La llengua
Oral, si fa servir la parla.
Escrit, si fa servir l’escriptura.
Un avís per megafonia. Una conversa telefònica.
Una nota a l’agenda. Un correu electrònic.
Gestual, si fa servir els gestos. La mà alçada per saludar.
Visual, si fa servir les imatges. Els senyals de trànsit.
Musical, si fa servir la música.
La melodia d’un mòbil quan algú rep una trucada.
Les persones fem servir el llenguatge per comunicar-nos, però no totes utilitzem la mateixa llengua.
Una llengua és un codi verbal (un conjunt de sons, paraules i regles gramaticals) que coneixen els habitants d’un mateix territori i que utilitzen per comunicar-se.
Actualment, al món es parlen unes 6.000 llengües. Les llengües més parlades són el xinès mandarí, l’anglès i l’espanyol. A l’estat espanyol s’hi parlen quatre llengües oficials: el castellà (o espanyol), el català, el basc i el gallec. A Catalunya, a més del català i el castellà, també és llengua oficial l’aranès, a l’Aran.
• Reflexió sobre la llengua
ACTIVITATS
22. Digues quin tipus de llenguatge s’utilitza en cada situació: VERBAL NO VERBAL ESCRIT ORAL GESTUAL MUSICAL VISUAL
a) L’àvia Marian es posa el dit als llavis per demanar silenci.
b) En David llegeix un reportatge dels avis.
c) La Sandra afegeix emoticones a un missatge de mòbil.
23. Escriu el sentiment que expressa la Raquel en cada una de les imatges:
24. Completa la definició de llengua:
Una llengua és un (un conjunt de , i regles ) que coneixen els habitants d’un mateix i que utilitzen per
25. Imagina que fas una exposició oral davant els companys de clas se i l’enregistres. Identifica-hi quins serien els elements de la comuni cació.
• Jo:
• Els companys i les companyes de classe:
• La vivència que he explicat:
• La gravadora:
• El català:
• L’aula, a l’hora de la classe de llengua catalana:
I ELS SEUS PARLANTS
ACTIVITATS
26. Catalunya conserva restes de les importants comunitats jueves que van viure a casa nostra fins a la seva expulsió. Aquestes comunitats vivien en uns barris anomenats calls .
Entra al web del Patronat Call de Girona i tria una de les preguntes més freqüents sobre la vida de la Girona medieval. Després, en un full a part, escriu la resposta en primera persona, com si fossis un infant jueu d’aquella època.
27. En la lectura inicial, els avis d’en David fan un dinar familiar per celebrar la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu, el Roix ha-Xanà. Busca informació sobre aquesta celebració i respon a aquestes preguntes.
a) Què vol dir en català Roix ha-Xanà?
b) Quan se celebra segons el calendari jueu?
c) Assenyala la imatge que mostra els aliments típics que se serveixen en la commemoració del Roix ha-Xanà:
d) Investiga quina llengua parlaven els jueus catalans tant amb la família com a fora de casa abans de ser expulsats el 1492.
1. Per a què creus que pot servir aprendre una llengua?
2. Respon:
• Quina activitat t’ha agradat més?
• Què has après fent-la?
• Què has trobat a faltar que t’hauria agradat fer?
3. Ets capaç d’interpretar els sentiments i les emocions que expressa una persona a partir dels seus gestos?
4. Completa aquesta taula:
Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o de la mestra.
Llegeixo amb fluïdesa.
Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada.
Participo en les activitats col·lectives.
Intervinc a classe i demano els dubtes que tinc.
Què he de millorar?
2
T’EXPLICO COM FUNCIONA?
COMUNICACIÓ
ORAL
EL TEXT INSTRUCTIU
És molt emocionant inventar coses noves , però... cal saber explicar bé com funcionen! A continuació aprendràs a fer-ho!
Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos
Característiques dels textos instructius:
• Les oracions han de ser curtes i precises i la informació ha d’estar ordenada. Els passos que cal seguir s’han d’introduir amb connectors ( primerament a continuació, al final...) o bé fent servir ordinals (primer, segon, tercer Els verbs han d’anar en imperatiu ( gira, gireu, retalleu ...) o s’han d’utilitzar formes d’obligació (heu de girar, cal que retalleu...).
ACTIVITATS
1. Escolta els textos locutats, dedueix quina explicació fa referència al giny de la imatge i digues de què es tracta.
Un molinet. Un rostidor. Un recollidor de fulles.
• Quins detalls t’han fet descartar les altres opcions?
El marro és un joc de taula l’objectiu del qual és arribar a posar tres peces sobre un tauler (de 3 ✕ 3) de manera que quedin en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).
Nombre de jugadors: Dos.
Material necessari:
Un tauler o un dibuix amb nou caselles.
Tres peces de color blau en forma de cercle. Tres peces de color vermell en forma de cercle.
Primer, qui inicia el joc ha de col·locar una de les seves peces, de color blau, just en el centre del tauler.
REGLES DEL JOC
2 3 4
A continuació, el segon jugador ha de posar una de les seves peces, de color vermell, en qualsevol de les vuit caselles restants.
Seguidament, els jugadors han d’anar posant o movent, de manera alternativa, les peces que té cada un.
Finalment, el joc acaba quan un dels jugadors ha aconseguit tenir les tres peces en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).
ACTIVITATS
2. Analitza el text del joc del marro i fes una creu en la casella corresponent:
Sí No
Suggeriments
Parla del material que es necessita.
Està estructurat en paràgrafs sense numerar.
Indica els passos que cal seguir.
Utilitza connectors.
3. Completa les fitxes seguint l’exemple de la del marro:
MARRO
Nombre de jugadors: Dos.
Material: Un tauler amb 9 caselles; tres peces blaves; tres peces vermelles.
ENFONSAR LA FLOTA
Nombre de jugadors:
Material:
DÒMINO
Nombre de jugadors:
Material:
Material: ESCACS
Nombre de jugadors:
PARXÍS
Nombre de jugadors:
Material:
LA REDACCIÓ DE TEXTOS INSTRUCTIUS
Un text instructiu ens indica, de manera ordenada, els passos que s’han de seguir per dur a terme una activitat.
Trobem textos instructius en:
• Normes de funcionament de màquines i aparells.
• Regles dels jocs.
• Reglaments esportius.
• Receptes de cuina.
• Normatives, ordres o consells.
Indica, de manera ordenada, els passos que cal seguir i el material que es necessita per portar a terme l’activitat. Divideix la informació en paràgrafs
Pots incloure-hi il·lustracions.
TEXT INSTRUCTIU
Fes servir les formes verbals que indiquen ordres i prohibicions.
Utilitza connectors per indicar els passos.
També pots fer servir punts, guions o nombres.
Ordres: Heu de col·locar / Cal col·locar / Col·loca / Col·loqueu / Obre / Obriu / Endolla / Endolleu…
Prohibicions (no + subjuntiu): No jugueu / No trepitgeu / No treguis / No encenguis…
En primer lloc…
A continuació...
Finalment...
ACTIVITATS
4. El taumatrop és una joguina òptica que aprofita l’efecte de persistència d’una imatge en el nostre cervell, capaç de memoritzar-la entre 1 i 10 segons. Per saber més coses d’aquest invent, completa aquest text amb les formes verbals corresponents.
LLIGAR DIBUIXAR TRACTAR SOBREPOSAR GIRAR
Es d’un disc dibuixat per totes dues cares amb dues imatges d’una mateixa escena.
Per exemple, en una cara es un ocell i en l’altra, una gàbia. Es un forat en cada banda del disc i s’ hi dos fils, de manera que, en estirar-los, el disc ràpidament, les imatges de cadascuna de les dues cares se i es l’ escena sencera.
5. Completa les instruccions per fer un tauma trop i les explicacions del joc:
– Pas 1: Traceu un cercle en una cartolina i retalleu-lo. – Pas 2: Dibuixeu una gàbia en una de les cares,
– Pas 3:
6. A partir de la informació de l’activitat anterior, escriu, en un full a part, un text instructiu per crear un taumatrop.
EDUCACIÓ
Els teus pares no sempre et deixen fer el que vols, oi? Llegeix amb atenció com se les empesca en von Enreden per captar clients en L’extraordinària màquina empaquetapares.
L’extraordinària màquina empaquetapares
—Benvinguts, estimats nens i nenes! Soc el doctor Helmut von Enreden, inventor —i va saludar fent una reverència ampul·losa. El cavaller era alt com un sant Pau, prim com un fideu i lluïa un bigoti llarg, prim i engominat que es bellugava al ritme dels seus llavis—. I he viatjat des de les fredes muntanyes de la Terra de Més Enllà per presentar-vos el meu fabulós invent! Però, abans, contesteu-me aquesta pregunta: hi ha algú entre els presents que estigui fart i tip dels seus pares?
Silenci.
—No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare...
—Jo n’ estic fart! No em deixen menjar res del que m’agrada! Són vegetarians i només em deixen menjar aliments de color verd. Conec tots els tons de verd que té un enciam!
—I jo! No es cansen mai de renyar-me per qualsevol cosa!
—I jo també n’ estic tip!
—Doncs mira que jo!
—No tant com jo!
—I jo!
—I JOOOOOO!
—Ja m’ho imaginava —assentí el doctor amb un somriure satisfet—. Doncs esteu de sort, perquè la meva extraordinària màquina els pot EM-PA-QUE-TAR. I us permetrà deslliurar-vos dels vostres pares per sempre més!
vocabulari reverència: Inclinació que es fa amb el cos per saludar.
ampul·losa: Grandiloqüent, pomposa, ostentosa.
—Això és MASSA! Impossible! No m’ho crec! Com s’ho fa, eh?
—Paciència, criatura insolent. Ara us ho explicaré! L’ empaquetat és molt ràpid i no fa cap gota de mal. El meu mètode es basa en un procediment únic, innovador i trencador: el procés xuclencongimental centrifurefredístic!
—QUÈÈÈÈÈÈÈ? —van fer els nens a una sola veu.
—Immediatament, us n’ explicaré fins al més ínfim dels detalls.
»PRIMER, els pares són xuclats per un potentíssim engolidor que funciona amb un motor de reacció ultralleuger.
»SEGON, els pares són inserits en una centrifugadora que els encongeix de cap a peus.
»TEEEERCER —va seguir en Helmut von Enreden alçant els llarguíssims dits gros, índex i del mig—, automàticament s’ inicia el sofisticat procés de congelació.
»I, FINALMENT, els pares són encaixats de manera immediata en moderníssimes microcapsetes refrigerades decorades a posta per la Renata!
Mentre deia això, va obrir la capseta d’una revolada i en va mostrar el contingut: una parella de pares petrificats, rígids i congelats, que no feien més d’un pam de llarg.
Marta Romera vocabulari insolent: Que usa paraules no respectuoses, descarat, atrevit.
ínfim: Insignificant, poc important.
ACTIVITATS
7. Amb quina finalitat creus que ha construït la màquina en Helmut von Enreden?
8. Com et sentiries si fossis un dels nens o de les nenes a qui s’adreça el doctor Helmut von Enreden?
9. En què creus que consisteix el procés xuclencongimental centrifurefredístic?
10. Si fossis inventor o inventora com el doctor Helmut von Enreden, quina màquina t’agradaria inventar? Omple la taula següent. Després, fes un croquis en un full a part i presenta’l a la resta de la classe.
Nom de la màquina
Quines mides tindria?
De quins materials estaria feta?
Per a què serviria?
A qui aniria adreçada especialment? Com funcionaria?
11. Escriu quatre instruccions bàsiques sobre el funcionament del teu invent:
1. Primer de tot, endolleu
LES LLENGÜES
I ELS SEUS PARLANTS
Les etiquetes que hi ha en les peces de roba ens informen de quin és el tractament adequat que la peça ha de rebre a l’hora de rentar-la.
Per transmetre aquesta informació, s’utilitzen uns símbols internacionals de rentat
ACTIVITATS
12. Quines conseqüències pot tenir el fet de no seguir les instruccions de rentat?
13. Mira les instruccions de rentat de cada etiqueta i aparella-les amb la persona que porta la peça de vestir corresponent:
La meva camisa és de polièster, s’ha de rentar a mà i es pot planxar a baixa temperatura. (Oriol)
Peça Nom
El meu xandall té elastà i es pot planxar a baixa temperatura. (Judit)
La meva jaqueta es pot rentar a 30 ºC com a màxim, es pot planxar a baixa temperatura i no pot anar a l’assecadora. (Xavier)
El meu jersei porta llana, es pot rentar màxim a 40 ºC i no es pot planxar. (Núria)
• Has tingut cap dubte? Escriu les característiques de l’etiqueta que no té propietari.
ORTOGRAFIA
Els dígrafs
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so.
Alguns d’aquests dígrafs s’han de separar quan fem la partició sil·làbica i altres, no.
Separem en síl·labes diferents No separem
ss pes-sic tg met-ge qu a-quí
rr car-ro tx cot-xe gu or-gue
sc pis-cina tz at-zar ny pe-nyal
ix dei-xat l·l col-legi ll co-lla tj plat-ja ig safa-reig
L’apòstrof
L’apòstrof (’) és un signe que utilitzem per indicar que s’ha suprimit una vocal.
Hem d’apostrofar en els casos següents:
• Alguns pronoms febles (em, et, es…) davant un verb començat en vocal o h: No faig el que m’agrada!
• Els articles el i la davant una paraula començada en vocal o h: L’empaquetat és molt ràpid. És excepció d’aquesta norma l’article la davant de i, u, hi o hu àtones: la informació, la utilitat, la història, la humanitat…
• La preposició de, quan la paraula següent comença per vocal o h: D’ara en endavant… Es tracta d’un joc d’estratègia…
La contracció
La contracció es produeix quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles masculins el o els i formen una única síl·laba. Per exemple: El joc acaba quan un dels jugadors ha aconseguit tenir les tres peces en línia.
ACTIVITATS
14. Algunes de les paraules següents tenen un dígraf. Encercla’ls.
RATLLA PENYORA ESCACS
INSTRUCCIONS
FITXES VAIXELL FLOTA JOGUINA MÀQUINA APARELLS
JUGADORS
15. Localitza els dígrafs que hi ha en aquests noms comuns. Després, separa els mots per síl·labes.
MISSATGE COLLA
PISSARRA FOGUERA ASSAIG CÈL·LULA COIXEJAR
• Fes el mateix amb aquests noms propis:
SITGES CALELLA CADAQUÉS EIVISSA BALSARENY
16. Escriu els articles el o la davant d’aquests noms propis de persona i apostrofa’ls quan calgui:
Ona Albert Alan Irene
Ivet Eduard Imran Immaculada
Agnès Amira Òscar Anna
17. Escriu la contracció que forma la unió de les preposicions i els articles següents i afegeix un exemple en cada cas:
a) a + el = al: Vaig al parc.
b) a + els =
c) de + el =
d) de + els =
e) per + el =
f) per + els =
LÈXIC
Els barbarismes i els manlleus
En una societat amb dues llengües oficials és habitual que en parlar una llengua es facin servir mots que provenen de l’altra.
Barbarismes: mots incorrectes per influència d’altres llengües
Un barbarisme és una paraula o expressió d’origen estranger que no es considera adaptada a la llengua pròpia i cal mirar d’evitar.
Fixa’t en aquestes oracions:
- Vale, pues ojalá puguis venir.
- Et veig algo diferent. És el flequillo?
- I, ademés, m’ha emputxat
La millor manera de saber si un mot és correcte o es tracta d’un barbarisme és comprovar si apareix en el diccionari, tant en paper com en línia.
Manlleus: mots integrats provinents d’altres llengües a més a més
Els manlleus o estrangerismes són mots que han passat d’una llengua a una altra, han estat acceptats i s’hi han integrat. Per tant, figuren en el diccionari.
Per exemple, en català tenim:
De l’anglès
tenis, futbol, handbol
De l’italià ravioli, attrezzo, bravo empès serrell D’acord / Entesos tant de bo doncs alguna cosa
Del francès menú, consomé, boutique
Trobaràs els enllaços a webs de consulta en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
ACTIVITATS
18. Aquests termes són sinònims de giny, però n’hi ha un que és un barbarisme. Identifica’l.
ARTEFACTE MECANISME
ARTILUGI
APARELL
INVENT MÀQUINA
19. Comenta amb la resta de la classe: si escrivíssiu aquest barbarisme amb l’ordinador mitjançant el programa Word, com us adonaríeu que, en català normatiu, no està acceptat?
20. Llegeix aquests parells d’expressions. Si haguessis de donar ordres o indicacions, quines utilitzaries? Subratlla-les. Ves amb compte, però, perquè, en cada cas, n’hi ha una que és un barbarisme.
Prem / Pitja el botó - Apreta el botó
Emputxa la porta - Empeny la porta
Dona’t compte - Adona’t
De tant en tant - De quant en quant
Tens que - Has de
Alinyeu - Amaniu
D’aquí a cinc minuts - Dintre de cinc minuts
21. Escolta la cançó Déjà-Vu d’Els Amics de les Arts i escriu els manlleus que trobis en les dues primeres estrofes.
22. Consulta internet i anota altres manlleus i la llengua de la qual provenen.
GRAMÀTICA
El nom
El nom o substantiu és la paraula que serveix per designar éssers, llocs, objectes o idees.
Classes de noms
COMUNS
Serveixen per anomenar una persona (trapezista), un animal (lleó) o una cosa en general (taula, teatre).
Abstracte: designa coses que no podem veure ni tocar, com ara emocions, idees, sentiments… (felicitat, revenja, il·lusió).
El gènere del nom
NOMS
Individual: designa un sol element (nen, arbre, armari).
Col·lectiu: designa un conjunt de persones, animals o coses (públic, ramat, ram).
Concret: designa una cosa palpable, que podem tocar (caixa, balcó).
PROPIS
Serveixen per distingir una persona (Martí), una mascota (Mixa) o un lloc concret (Pedraforca, Llobregat). S’escriuen sempre amb majúscula
• Alguns noms tenen una terminació per al masculí i una altra per al femení: l’escriptor l’escriptora el mestre la mestra
• N’hi ha d’altres que tenen la mateixa forma per al masculí i el femení: dentista (el dentista i la dentista)
• I encara n’hi ha d’altres que tenen una forma diferent per a cada gènere: amo, mestressa; home, dona; cavall, euga
• Hi ha noms que tenen significats diferents segons el gènere: la llum (claror, corrent elèctric), el llum (aparell elèctric); la Terra (el planeta), el terra (sòl, paviment); la clau (per obrir portes), el clau (de clavar).
ACTIVITATS
23. Llegeix aquests comentaris i classifica els mots destacats:
L’ equip es va trobar a la ciutat de Badalona per jugar el partit.
Propis
Concrets
Col·lectius
Durant el joc, en Salvador mostrava inquietud per si li enfonsaven la flota.
Comuns
Individuals
Abstractes
24. Consulta el diccionari i explica el significat dels mots següents:
Són femenins
la clau:
la pols:
la Terra: el clau: el pols: el terra:
Són masculins
• El gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües:
Són femenins una anàlisi, una resplendor, una remor, una olor, una aroma, una claror, la suor, una dent, una allau, les postres
Són masculins els afores, el front, un senyal, un costum, un pendent, un corrent, un dubte, els llegums, el pebre, un titella
El nombre
Els noms també varien pel que fa al nombre, que pot ser singular o plurals: el teatre els teatres l’aparell els aparells
Hi ha, però, uns quants noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma tant per al singular com per al plural: croquis, focus, tipus, atles, dilluns, dimarts...
El punt
El punt (.) és el signe que s’utilitza al final de les oracions.
Marca una pausa, en el text, més llarga que la coma (,). Després de punt cal escriure sempre majúscula.
Punt i seguit
• El punt i seguit separa les oracions que hi ha en un mateix paràgraf i que parlen d’una mateixa idea. Després d’un punt i seguit cal continuar en la mateixa línia.
• El punt i a part serveix per separar les oracions que parlen d’idees diferents dins del mateix text. Després d’un punt i a part, iniciem un nou paràgraf.
• El punt final marca l’acabament d’un text.
1
Punt i a part
Punt final
ACTIVITATS
25. Marca amb una creu el gènere i el nombre dels noms següents:
Instruccions
Flota
Ratlla
Escacs
Fitxes
Vaixell
Gènere Nombre
Masculí Femení Singular Plural
• Quin d’aquests noms és col·lectiu?
26. Ja has après que hi ha noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma per al singular i per al plural: llapis, globus, dilluns, dimarts... Ara, respon: Els mots dissabte i diumenge tenen plural?
27. Cerca en la lectura els fragments següents i indica on hi ha un punt i seguit i on hi ha un punt i a part:
—No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare...
Silenci.
Hi ha un punt i seguit després del mot i un punt i a part després del mot .
• Tria l’opció correcta:
El mot que hi ha a continuació d’un punt s’escriu sempre amb... majúscula inicial. minúscula inicial.
1. Explica, a un company o companya, què és un text instructiu i quan s’utilitza. Després, escriu el que li has explicat.
2. Completa aquesta taula:
Sí No Què he de millorar?
Escolto amb atenció les instruccions que rebo.
Llegeixo respectant el signe de puntuació treballat (el punt).
Sé explicar als companys i companyes el que he après sobre el nom.
Participo en les activitats conjuntes i cooperatives.
3. Respon a aquestes qüestions:
• Què he après en aquesta unitat?
• He utilitzat alguna estratègia nova per aprendre en algun dels apartats?
• Què m’ha resultat més fàcil? I més difícil?
• Com he aclarit els dubtes que m’han sorgit?
• De quina activitat estic especialment satisfet o satisfeta?
• Per a què em pot servir el que he après?
UN NADAL DE CATÀLEG
Els catàlegs són registres ordenats de productes, objectes, obres d’art… En els ca tàlegs de les editorials, per exemple, hi trobem els seus llibres ordenats seguint diferents criteris:
• Edat dels lectors. • Col·leccions. • Gèneres. • Temes.
En el cas dels llibres de lectura per a infants i joves, algunes editorials també informen de si l’autor o l’autora o l’il·lustrador o la il·lustradora poden anar a visitar els centres escolars.
1. Anota tipus de catàlegs que coneguis i digues quina informació donen:
Tipus de catàlegs
Informació que donen
En aquest primer treball cooperatiu del curs us proposem de crear un catàleg de llibres nadalencs.
2. Formeu grups de quatre alumnes.
3. Fes una llista de les tasques que cal fer per dur a terme un bon treball de grup. Al costat de cada tasca, anota-hi quin alumne o quins alumnes seran els que s’encarregaran de tirar-la endavant. Posa en comú amb el teu grup les aportacions que farà cadascú.
4. Consulta catàlegs en línia o en paper de diverses editorials. Tria un llibre, fixa't en la informació que es dona i completa la fitxa:
Títol del llibre:
Informació:
Tasques que cal fer Alumne o alumnes responsables
5. Recolliu les aportacions de tots els membres del grup i feu la llista definitiva de la informació que voleu que surti en el vostre catàleg.
6. Establiu com serà el format i el disseny del vostre catàleg:
Tipografia
Icones
Imatges
Requadres
Distribució de la informació
7. Feu una llista de llibres relacionats amb el Nadal. Consulteu catàlegs, llibreries, biblioteques...
8. Un cop hàgiu escollit els títols, cerqueu la informació que necessiteu de cada llibre. (Aquestes dades són les que heu establert en el punt 5.)
9. Busqueu imatges de la coberta i de la contracoberta dels llibres. Si no en trobeu, podeu fer les fotografies vosaltres mateixos.
En resum, el procés que heu de seguir és el següent:
Cercar títols de llibres nadalencs.
Aplegar la informació necessària de cada llibre.
Buscar fotografies de la coberta i de la contracoberta dels llibres o fer les fotos.
I ja podeu confeccionar el vostre catàleg nadalenc! Per fer-ho, seguiu els passos següents:
Decidiu si el fareu en paper, per poder-lo imprimir, o en format digital, per penjar-lo al web de l’escola i fer-lo córrer per les xarxes socials.
Feu un esborrany de com distribuireu la informació que voleu incloure en cada full del catàleg.
Ordeneu els llibres segons l’edat dels lectors als quals van dirigits.
Escriviu la informació tenint en compte el que heu decidit pel que fa al disseny i al format.
Col·loqueu la imatge corresponent de la coberta i de la contracoberta de cada llibre.
Afegiu-hi les icones que heu decidit que hi posareu. Cal que tingueu cura de l’aspecte visual.
Penseu un títol ben original i...
Ja teniu a punt el vostre catàleg de llibres nadalencs! Un cop enllestit, és el moment de fer-ne difusió. Doneu-lo a conèixer a les famílies, als mestres, als companys i a les companyes de l’escola. Poseu la màgia del Nadal a l’abast de tothom!
1. Escolta atentament el text següent de Carme Bosch. Després, tria l’opció correcta en cada cas.
A L’ autora del text explica…
a) la vida de dues trementinaires.
b) les propietats de les herbes remeieres.
c) una vivència personal.
d) un fet actual.
B Les trementinaires…
a) venien roba de segona mà.
b) buscaven feina a les cases de pagès.
c) contaven històries arreu de Catalunya.
d) venien herbes i resines.
C Les trementinaries del text…
a) eren familiars de la Salvadora Coll.
b) eren originàries dels Pirineus.
c) sempre viatjaven a l’estiu.
d) vivien tot l’any a Can Coll.
D L’ofici de trementinaire…
a) s’ha anat perdent amb els anys.
b) va sorgir durant la guerra.
c) va néixer a principis del segle xx
d) encara és molt viu.
E Què significa que les trementinaires «vestien a la manera antiga»?
a) Que eren poc elegants.
b) Que portaven robes velles i estripades.
c) Que vestien com els seus avantpassats.
d) Que anaven a l’última moda.
F La paraula monotonia és…
a) bisíl·laba aguda.
b) polisíl·laba plana.
c) trisíl·laba esdrúixola.
d) polisíl·laba aguda.
G Les paraules mocador, enrotllades i faldilla deriven de…
a) mocassí, desenrotllar, falta.
b) mocós, rotllana, minifaldilla.
c) constipat, cargolades, roba.
d) moc, rotlle, falda.
H Quina d’aquestes oracions conté un manlleu del castellà?
a) Afegiré una mica de menta al caldo.
b) M’he oblidat de posar orenga a la pizza.
c) Abans de jugar a tenis prenc una infusió de romaní.
d) En aquesta boutique serveixen un te deliciós als clients.
I Qui és l’emissor del text?
a) La Salvadora Coll.
b) Una trementinaire.
c) L’autora.
d) Un pagès de Llabià.
2. Llegeix amb atenció el text següent:
Romeu i Julieta
A l’hort del convent de Sant Francesc, fra Llorenç recull herbes medicinals i, en tornar a la seva cel·la, troba Romeu, que va a visitar-lo per explicar-li el seu amor per Julieta i li demana que els casi sense tardança. El frare se sorprèn del canvi experimentat en el cor del jove, que ja no està enamorat de Rosalina, però consent a celebrar el matrimoni pensant que així pot posar fi a les renyines de les seves famílies.
Romeu: Bon dia, pare.
Fra llorenç: Quina primerenca i dolça veu em saluda? Fill, si t’has llevat tan d’hora, vol dir que alguna inquietud et preocupa o, si no, és que no t’has ficat al llit aquesta nit.
Romeu: És això últim. He tingut el més dolç descans. He estat de festa amb el meu enemic. De sobte, he estat ferit per algú a qui jo també he ferit i no odio. El remei per a tots dos depèn de la vostra ajuda i de la vostra sagrada medecina. Heu de saber que he posat el meu ardent amor en la bella filla del ric Capuleto i ella em correspon. Vós heu d’unir aquest amor amb el sant matrimoni i us prego que sigui avui. Digueu-me quan, on i com.
Fra llorenç: Què hi ha de Rosalina, a qui tant estimaves? Tan aviat l’has
oblidat? L’amor dels joves no habita en els seus cors, sinó en els seus ulls. Quantes llàgrimes has vessat per Rosalina! El sol encara no ha netejat el cel de sospirs, i ja has canviat?
Romeu: Moltes vegades m’heu renyat per estimar Rosalina. Us prego que no em renyeu. La que estimo ara em retorna amor per amor i gràcia per gràcia.
L’altra no era així.
Fra llorenç: Vine, noi variable.
T’ajudaré, perquè, en certa manera, aquesta aliança pot ser una forma feliç de convertir el rancor de les vostres famílies en amor.
William Shakespeare
3. Tria l’opció correcta en cada cas:
A Qui són els personatges del text?
a) Romeu i Julieta.
b) Rosalina i el ric Capuleto.
c) Fra Llorenç i Romeu.
d) Rosalina i Romeu.
B L’acció teatral del text passa…
a) a l’hort del convent de Sant Francesc al vespre.
b) a la cel·la de fra Llorenç de bon matí.
c) en una festa a la nit.
d) en una presó al matí.
C Romeu demana a fra Llorenç que…
a) el curi perquè està ferit.
b) l’ajudi a casar-se amb Julieta.
c) el confessi.
d) convenci Rosalina perquè es casi amb ell.
D Fra Llorenç accepta ajudar Romeu perquè…
a) se l’estima com si fos el seu fill.
b) li agrada ajudar els altres.
c) vol posar pau entre la família de Romeu i la dels Capuleto.
d) coneix moltes herbes medicinals.
E Quin d’aquests mots no és sinònim de renyina?
a) Baralla.
b) Disputa.
c) Amistat.
d) Raons.
F Quina d’aquestes expressions està ben escrita?
a) La imatge de la enamorada.
b) La imatge de l’enamorada.
c) L’imatge del enamorada.
d) L’imatge de la enamorada.
G Quin mot no pertany a la família de paraules d’amor?
a) Desamor.
b) Amortitzar.
c) Enamorament.
d) Amorosir.
H El terme inquietud és…
a) un nom concret femení.
b) un nom abstracte masculí.
c) un nom col·lectiu masculí.
d) un nom abstracte femení.
I En el text hi ha…
a) Tretze punts i seguit, cinc punts i a part i un punt final.
b) Quinze punts i seguit, sis punts i a part i un punt final.
c) Tretze punts i seguit i quatre punts i a part.
d) Onze punts i seguit, set punts i a part i dos punts final.
J Quin tipus de llenguatge fa servir
Romeu si es posa la mà al cor per indicar que està enamorat?
a) No verbal, gestual.
b) Verbal, escrit.
c) No verbal, oral.
d) Verbal, gestual.
4. Llegeix amb atenció aquest text:
SOPA MEDICINAL
Aquesta sopa és curativa, ja que s’aprofiten les substàncies medicinals de la ceba, la farigola i els alls. De la ceba, destaquen les seves propietats antibiòtiques i l’efecte que exerceixen sobre els pulmons i el sistema respiratori. La farigola actua com a desinfectant i expectorant i serveix per al constipat, el mal de coll, la bona digestió... I l’all és un poderós desinfectant de l’organisme i ajuda a millorar la circulació sanguínia i la digestió.
Estació: tardor i hivern
Dificultat: fàcil
Temps d 'elaboració: 1 h
Ingredients per a quatre persones
. 1 manat de farigola fresca
. 50 g d 'oli d 'oliva
. 2 llesques de pa torrat
Elaboració
. 1 litre d 'aigua o de brou
. 2 grans d 'all
. 2 cebes grosses
. Sal al gust de cadascú
Estris
. Una cassola
. Una cullera de fusta
. Una batedora elèctrica
1. Peleu la ceba i talleu-la ben fina, però no la ratlleu, ja que perd tota l’aigua i es crema amb molta facilitat. Sofregiu-la amb oli d’oliva durant cinc minuts, aproximadament, directament dins la cassola on cuinareu la sopa.
2. Afegiu-hi l’aigua o el brou i la sal i deixeu que bulli entre mitja hora i tres quarts.
3. Incorporeu-hi la farigola fresca i apagueu el foc.
4. Afegiu-hi les llesques de pa torrat, els alls trinxats ben menuts i un bon raig d’oli d’oliva.
5. Deixeu-ho reposar tot uns quants minuts, fins que la farigola hagi infusionat i el pa sigui ben tou, i tritureu-ho amb la batedora fins que obtingueu una crema suau. Si queda massa espessa, afegiu-hi una mica més d’aigua o de brou.
6. Serviu la sopa ben calenta.
5. Tria l’opció correcta en cada cas:
A Els ingredients bàsics per preparar una sopa medicinal són…
a) oli d’oliva, farigola i ceba.
b) all, ceba, farigola.
c) pa torrat, oli d’oliva i all.
d) all, farigola i sal.
B Perquè la ceba no es cremi, cal…
a) sofregir-la amb oli d’oliva.
b) ratllar-la.
c) pelar-la.
d) tallar-la ben fina.
C Cal afegir el pa torrat…
a) després que la sopa hagi bullit.
b) abans de servir la sopa.
c) abans que la sopa bulli.
d) juntament amb la ceba.
D La lectura…
a) vol convèncer dels beneficis de prendre una sopa medicinal.
b) explica, de manera ordenada, com es prepara una sopa medicinal.
c) detalla quins tipus de sopes medicinals es poden preparar.
d) descriu de manera detallada els ingredients per preparar una sopa medicinal.
E Quina d’aquestes paraules té un dígraf que no se separa?
a) Mitja.
b) Exerceixen.
c) Sanguínia.
d) Cassola.
F Quin significat té la paraula polisèmica gra en la lectura?
a) Llavor o fruit d’un cereal.
b) Bony petit que surt a la pell.
c) Cadascun dels fruits que, juntament amb altres d’iguals, formen un conjunt.
d) Part petita d’alguna cosa.
G Quina de les paraules següents és un barbarisme?
a) Melmelada.
b) Cullerot.
c) Gola.
d) Enfermetat.
H Quina d’aquestes paraules és composta?
a) Maldecap.
b) Constipat.
c) Contractura.
d) Restrenyiment.
I Quina modalitat de l’oració predomina en el text?
a) Declarativa.
b) Exclamativa.
c) Optativa.
d) Imperativa.
J Quin és el nucli del predicat de l’oració «La sopa medicinal té propietats curatives»?
a) La sopa medicinal.
b) Propietats curatives.
c) Té.
d) Sopa.
6. Pensa un remei curiós que es pugui preparar amb herbes aromàtiques, com ara sopa de cúrcuma per dormir amb un ull obert, oli d’espígol per calmar la picor al nas, crema de calèndula per combatre la pudor de peus..., i escriu una anècdota inventada que estigui relacionada amb el remei, en forma de diari personal.
