Xarxa 4t. Llengua catalana

JO T’HO EXPLICO 1

comprensió lectora

L’Òliba detectiva

Tens un diari personal? T ’agrada escriure o explicar les coses que et passen? En aquesta unitat, llegirem experiències sorprenents de diversos nens i nenes i aprendrem a descriure-les.

Us imagineu quedar-vos sense gominoles, sense tebeos, sense la pizza del divendres a la nit, sense cine amb crispetes el dissabte a la tarda i sense tornar a tastar les ulleres de xocolata, els sandvitxos de xòped amb melmelada i els gelats de fabada del diumenge?

Si el senyor Heribert explicava al pare que m’havia adormit a classe, ja podia dir adeu a totes aquestes coses, perquè el càstig seria important. Me la carregaria de valent…

No podia ser! Calia evitar la tragèdia com fos! La meva vida estava en perill!

Mentre pujava les escales, no vaig tenir altre remei que admetre-ho: a part de portar-me bé, hi havia una altra cosa que em ballava pel cap. En les misterioses desaparicions de l’Edelmir, l’Aitana i en Cèsar Ulisses hi havia gat amagat. No en tenia cap dubte. Sabia perfectament que jo era l’única persona capaç de resoldre el cas. Si hi havia una banda organitzada de lladres a l’escola, jo m’encarregaria d’atrapar-la.

Vaig decidir traçar un pla per començar la meva investigació. Ho faria durant el dinar per poder seguir portant-me bé a classe. No és per presumir, però quan em poso a fer de setciències no hi ha qui m’aturi.

vocabulari

xòped: Embotit cuit elaborat amb una pasta fina feta de carn i greix de porc, vedella, pollastre o gall dindi.

fabada: Plat típic d’Astúries elaborat amb mongetes blanques, cansalada, xoriço i botifarra.

setciències: Persona que presumeix de saber molt.

UNITAT 1

Quan s’acostava l’hora de dinar, ja havia acabat les fitxes de Coneixement del medi i els exercicis de Llengua i havia sortit a la pissarra a resoldre una divisió amb dos decimals.

Estava aconseguint salvar la pell. Si a la tarda continuava així de bé, el senyor Heribert s’oblidaria de trucar al meu pare i m’estalviaria una esbroncada.

A l’hora de dinar, em vaig assegurar que l’Isidre era a l’altra punta del menjador i em vaig asseure amb la safata en una taula solitària. Vaig començar a rumiar l’estratègia que havia de seguir per solucionar el cas de les tres misterioses desaparicions.

Les meves neurones treballaven a la mateixa rapidesa que el meu aparell digestiu. Després de cruspir-me dos plats de patates amb beixamel i una costella de porc, semblava que ho veia tot més clar.

Mentre m’acabava de menjar el iogurt de maduixa, vaig dibuixar un mapa d’on vivia cada un dels alumnes desapareguts i vaig traçar un recorregut amb l’ordre de visites.

De primer aniria a veure l’Edelmir, que és el que viu més a prop de l’escola, després l’Aitana i, finalment, faria una visita a en Cèsar Ulisses, que és el que viu més a prop de casa meva.

En un altre full, vaig escriure totes les preguntes de l’exhaustiu interrogatori que faria als tres desapareguts per ser sospitosos d’organitzar una banda criminal!

Álvaro Núñez, Alberto Díaz i Miguel Can

LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA

En el text anterior, l’Òliba ens explica els fets dels quals és la protagonista. Es tracta d’una narració en primera persona.

vocabulari

beixamel: Salsa feta a base de mantega, llet i farina.

exhaustiu: Que està fet de manera completa i molt a fons.

La narració en primera persona és un text escrit per un narrador que relata els fets viscuts per ell mateix. És a dir, el narrador és el protagonista de les experiències que explica.

La narració en primera persona té dues característiques distintives:

2 Les formes verbals estan en primera persona i, habitualment, en passat:

1 El narrador, a més de descriure els fets, acostuma a explicar els sentiments i les emocions que ha experimentat:

Sabia que jo era l’única persona capaç de resoldre el cas.

Calia evitar la tragèdia com fos! La meva vida estava en perill!

ACTIVITATS

1. Selecciona la resposta correcta per a cada pregunta:

a) Qui és el senyor Heribert?

El pare de l’Òliba.

El mestre de l’Òliba. Un company de l’Òliba.

b) Per què l’Òliba es vol portar molt bé a l’escola?

Perquè el mestre no digui al seu pare que s’ha adormit a classe.

Perquè és molt bona estudiant i vol treure bones notes.

Perquè vol que el mestre la feliciti.

c) Què investiga l’Òliba a l’escola?

La desaparició d’un mestre.

La desaparició de l’Isidre.

Les desaparicions de l’Edelmir, l’Aitana i en Cèsar Ulisses.

d) L’Òliba surt a la pissarra per… fer els exercicis de Llengua. resoldre una divisió amb dos decimals. recitar un poema.

e) Mentre dinava, l’Òliba … feia les fitxes de Coneixement del medi. parlava amb l’Isidre. escrivia les preguntes que faria als companys desapareguts.

f) Quin dels companys desapareguts viu més a prop de casa de l’Òliba?

En Cèsar Ulisses. L’Edelmir. L’Aitana.

2. Què vol dir l’expressió hi havia gat amagat?

Que hi havia alguna cosa oculta.

Que no trobaven el gat.

Que sempre s’estaven barallant.

3. Escriu dues preguntes que l’Òliba podria fer als companys desapareguts:

4. Escriu cinc formes verbals de la lectura que estiguin en primera persona:

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Els ratolins

A la casa del protagonista del conte, els ratolins dels ordinadors desapareixen durant la nit, però al matí tornen a estar al seu lloc. Què deu passar? Ell i el seu pare decideixen investigar-ne les causes.

Havien tocat les dotze al campanar del poble quan vaig veure que de cop i volta el meu ratolí es començava a bellugar. I es veu que el del pare també. El meu, quan va fer el primer moviment, es va girar una mica cap a cada banda, com si ensumés la situació. I després se’n va anar cap a la pota de l’escriptori i va baixar avall, sense caure ni relliscar.

Vaig seguir-lo amb molta precaució i quan vaig sortir al replà em vaig trobar amb el pare fent-me xxxst amb el dit a la boca mentre anava caminant de puntetes darrere del seu ratolí. Els dos ratolins van baixar l’escala amb nosaltres al darrere, i quan van ser al menjador van desaparèixer darrere de la butaca que hi ha al costat de la finestra.

On s’havien ficat? Era ben bé que actuaven com dos ratolins qualssevol, o sigui que vam deduir que allà darrere de la butaca hi havien de tenir el cau. De moment ens en vam tornar a dormir. Ara que ja ho sabíem, vam decidir que ja sortirien del cau quan volguessin. Vista l’experiència anterior, vam suposar que l’endemà al matí tornarien a estar a punt al costat de l’ordinador, com si entressin a treballar.

Efectivament, l’endemà al matí quan ens vam llevar, els dos ratolins tornaven a ser-hi, cadascun al seu lloc. Com si no hagués passat res.

VOCABULARI

replà: En una escala, plataforma que hi ha al cap d’una sèrie d’esglaons.

cau: Forat que certs animals caven a terra per amagar-s’hi.

He de dir que aquell dia, l’estona que vaig estar escrivint amb l’ordinador, quan posava la mà sobre el ratolí, al començament em feia una mica d’angúnia.

En tot cas, al vespre vam decidir que provaríem una altra cosa: els trauríem les piles, a veure què passava. Vam fer guàrdia una estona i vam comprovar que cap dels dos ratolins no va moure ni un bigoti, en cas que en tinguessin. Bé, ja teníem una cosa: sense piles no es movien.

L’endemà a la nit vam repetir guàrdia i, com el primer dia, quan van tocar les dotze, els ratolins, altre cop amb les piles posades, se’n van anar cap al seu cau darrere la butaca del menjador. Llavors el pare va apartar la butaca. Efectivament, hi havia un forat que semblava l’entrada d’una petita cova, com els caus dels ratolins que surten en els dibuixos animats. Em vaig ajupir per mirar pel forat a veure què s’hi veia. I si hi havia una pila de ratolins a dintre? Però no, només hi vaig veure els nostres dos ratolins al fons, rosegant uns papers. Quan el pare va mirar pel forat va identificar que els papers eren seus.

—Per sort, són fulls en brut, que no necessitava! —va dir, respirant fondo.

L’endemà vam fer assemblea familiar a la meva habitació. El pare havia anat a buscar el seu ratolí i l’havia posat al costat del meu. Els teníem allà al davant i havíem de decidir què en fèiem.

—Què podem fer? —va dir el pare—. I si un dia ens trobem la casa plena de ratolins?

—Potser a la botiga d’informàtica tindrien una mena de gat? —va dir la mare, que sempre és molt pràctica.

Vam estar una estona parlant-ne, amb els dos ratolins allà, quiets sobre l’escriptori. Llavors el pare va dir, mentre passava un dit pel llom d’un dels ratolins:

—Ai senyor, què en farem, de vosaltres?

Salvador Comelles

ACTIVITATS

5. Respon breument a les preguntes següents:

a) Quantes persones apareixen en la història? Qui són?

b) Què vol dir «el pare feia xxxst amb el dit a la boca»?

c) Per què li fa angúnia, al nen, de passar la mà per sobre del ratolí quan utilitza l’ordinador?

d) A quina conclusió arriben al vespre del segon dia?

e) Què pensa el pare quan veu els ratolins rosegant uns papers?

f) Quina solució proposa la mare? Què et sembla?

6. Completa el text següent amb la paraula adequada:

El conte «Els ratolins» és una (descripció/narració en (primera/tercera) persona perquè el narrador és un dels (protagonistes/ratolins) de la història.

Els fets que s’hi expliquen són les experiències somiades) pel nen de la història i la seva (mare/família

Si expliqués alguna cosa que li hagués passat a una nena de la seva classe, seria una narració en (primera/tercera) persona.

7. Escriu un títol en primera persona per a la història.

L’EXPLICACIÓ ORAL D’EXPERIÈNCIES PERSONALS

Les experiències personals que recordem més són aquelles que són importants per a nosaltres perquè ens han provocat alegria, por, curiositat…

Quan les expliquis als altres pots seguir els consells següents:

• Has de donar tota la informació:

– On i quan va passar? – Amb qui anaves?

– Què va passar? – Com va acabar?

– Com et vas sentir?

• Com que expliques fets passats, fes servir verbs en passat.

• Utilitza formes verbals en primera persona.

• Transmet les emocions que et va generar la teva vivència amb canvis en el to de veu, gestos i expressions facials.

• Utilitza expressions que captin l’atenció de qui t’escolta i que facin que l’explicació sigui més emocionant: I en aquell moment…; De sobte…; Sabeu què va passar?

• Mira d’evitar repetir expressions com ara després, aleshores…

ACTIVITATS

8. Comparteix amb els teus companys una experiència que sigui important per a tu.

• Completa la taula següent per planificar l’explicació:

Quan van succeir els fets?

On van ocórrer?

Amb quina o quines persones estaves?

Què va passar?

Com va acabar?

Com et vas sentir?

• Assaja la teva explicació davant d’un company o una companya. Demana-li que et digui quins aspectes de la teva anècdota hauries de millorar.

L’EXPLICACIÓ D’EXPERIÈNCIES PERSONALS

Podem recollir les experiències personals en un diari o en un blog

Diari

Dilluns, 27 de setembre

Hi ha dies en què la feina de detectiu és molt avorrida! He estat més d’una hora esperant que algú entrés o sortís de la casa d’en Cèsar… I res! Al final, avorrida i decebuda, he tornat cap a casa. Només hauria faltat que el meu pare s’hagués enfadat perquè arribava tard! I a sobre encara he de fer un munt de deures!

En un diari l’autor explica les seves vivències. També pot escriure els sentiments i les emocions que aquestes experiències li han provocat. El diari personal és privat, no s’escriu per donar-lo a conèixer. L’únic lector és el mateix autor.

El blog dels ratolins

25 de setembre

Estimats lectors, ahir em vau trobar a faltar, oi? No em vaig poder connectar a la xarxa. El nen de la casa i el seu pare ens han descobert! Saben que a mitjanit el meu company i jo prenem vida. Suposo que es devien quedar bocabadats. Però això no justifica el que ens van fer… Ens van treure les piles i, és clar, no ens vam poder bellugar en tota la nit! Estava mort de gana, nerviós i preocupat pel meu company. Se m’ha fet la nit molt i molt llarga!

El blog és un diari personal a internet en què l’autor comparteix, amb altres persones, les seves vivències i sentiments. Les entrades s’ordenen cronològicament: a la part superior del blog hi ha la més recent. En els videoblogs (o vlogs) les entrades són vídeos en lloc de textos escrits.

ACTIVITATS

9. Quin objecte de casa teva t’agradaria que prengués vida? Què passaria si ho fes? Explica l’experiència com si t’hagués passat realment; és a dir, escriu una narració en primera persona sobre els fets. Primer de tot, planifica el text que escriuràs completant l’organitzador gràfic següent.

Quin tipus de text escriuràs?

Un fragment de diari. Una entrada de blog.

Quin és l’objecte que ha pres vida?

Quan han succeït els fets?

Matí

Migdia

Tarda

Nit o matinada

Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

On han succeït els fets?

Amb qui estaves quan han passat els fets?

• Un cop has triat les dades bàsiques de la teva història, cal que en planifiquis la trama, és a dir, el seguit de fets que explicaràs. Enuncia’ls a continuació.

Introducció: què passa al començament?

Nus: com es desenvolupen els fets?

Desenllaç: com finalitza la teva experiència?

Com et vas sentir? Quines emocions et va generar l’experiència?

• Ara, escriu la teva experiència en un full a part.

Tingues en compte els aspectes següents:

• L’has d’escriure en primera persona.

• Expliques fets succeïts; per tant, les formes verbals han d’estar en passat.

• Si és un diari, recorda d’escriure la data a la part superior del full.

• Si és un blog, recorda de saludar els teus lectors. Pots fer servir expressions que despertin l’interès dels teus seguidors.

• Utilitza expressions i paraules relacionades amb els sentiments i les emocions.

L’Òliba, a casa seva, parla en català. Però coneix altres llengües. Llegeix el que ens explica en el seu diari:

La meva llengua materna és el català i és la que utilitzo sempre per parlar amb el meu pare. Els meus veïns del segon pis són de l’Equador i amb ells parlo en castellà. També sé parlar una mica l’anglès, però no el practico gaire. M’agradaria molt aprendre xinès, però crec que ha de ser molt difícil!

La llengua materna és la primera llengua que aprenem quan som petits. És la llengua en què ens comuniquem de forma natural i la que fem servir, mentalment, quan pensem.

ACTIVITATS

10. Respon a les preguntes següents:

a) Quina és la teva llengua materna?

b) Quines llengües saps parlar? Escriu al costat de cada una amb qui les utilitzes.

c) En quines llengües pots llegir? I escriure?

11. Seguint el model del text de l’Òliba, escriu un text breu explicant la teva biografia lingüística.

ORTOGRAFIA

La síl·laba

La síl·laba tònica d’una paraula és la síl·laba que pronunciem més fort.

La resta de síl·labes són les síl·labes àtones: nit, pare, ratolins, ordinador…

Els diftongs i els hiats

Hi ha dos tipus de diftongs:

• Decreixents: formats pels grups ai, ei, ii, oi, ui; au, eu, iu, ou, uu mai, feina, veu.

• Creixents: formats pels grups:

– gua, güe, güi, guo; qua, qüe, qüi, quo guant, pingüí, aigüera, paraiguot

– ia, ie, io a principi de paraula iarda, hiena, iot.

• Quan dues vocals fortes (a, e, o) estan en contacte, formen un hiat: a-e-ri, ca-no-a

• Quan aquestes vocals fortes van darrere de i i no estan a principi de paraula o darrere de u i no formen part dels grups gua, güe, guo, qua, qüe, quo, també formen un hiat: à-vi-a, grà-ci-es, cu-a, du-el, su-or.

Els dígrafs

Quan separem una paraula en síl·labes, alguns dígrafs es poden separar i d’altres no.

• Se separen: SS, RR, IX, TG, TJ, TS, TX, TZ, SC.

• No se separen: QU, GU, LL, NY, IG.

Cada mitjanit els ratolins es belluguen i passegen per la casa.

ACTIVITATS

12. Separa per síl·labes les paraules següents i subratlla’n la síl·laba tònica. Després, escriu al costat una D si tenen algun diftong o una H si tenen algun hiat. detectiu divisió setciències

neurona quadern tragèdia

13. Encercla els dígrafs de les paraules següents, separa-les per síl·labes tenint en compte si els dígrafs se separen o no i subratlla’n la síl·laba tònica: seguir pissarra beixamel

potser lladres senyor

14. Per parelles, escriviu exemples per a cadascuna de les condicions següents:

a) Dues paraules bisíl·labes amb dígraf:

b) Dos monosíl·labs amb diftong:

c) Dues paraules trisíl·labes amb dígraf:

d) Una paraula trisíl·laba amb hiat:

15. Completa les oracions amb una de les paraules que hi ha entre parèntesis tenint en compte que, de les dues opcions, la correcta és la que té un hiat:

a) M’he comprat un (impermeable/jersei ) groc.

b) He deixat les (lioneses/fruites) a la nevera.

c) Estem aprenent a tocar la (viola/flauta).

d) M’agraden molt els (fideus/raviolis) a la bolonyesa.

e) Vaig anar a veure la meva (euga/tieta) gallega.

16. Combina les síl·labes següents per formar paraules. Després, subratlla les paraules que tinguin un diftong i encercla les que tinguin un hiat.

LÈXIC

El diccionari

Els diccionaris són un tipus d’obra que ens permet conèixer el significat o significats de les paraules. També ens poden servir per consultar l’escriptura correcta dels mots o per trobar un sinònim o un antònim.

En els diccionaris:

• Els noms estan en singular.

• Els adjectius estan en singular i masculí , amb la terminació del femení si són variables.

• Els verbs apareixen en infinitiu.

Hi ha diferents tipus de diccionaris segons la informació que contenen: generals, de sinònims i antònims, bilingües, enciclopèdics, etc.

ACTIVITATS

17. Escriu al costat d’aquestes paraules les formes que hauríem de cercar en el diccionari per conèixer-ne el significat: bledes delicioses comencessin

criminals puc desgràcies

18. Pinta la casella de cada diccionari segons el tipus:

GENERAL SINÒNIMS I ANTÒNIMS BILINGÜE

pujar

SIN: ascendir, elevar, enlairar-se, hissar. ANT: baixar, descendir, davallar.

pujar

pujar – to go up pujar – subir pujar – salire

1 v. Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt. Pujar dalt d’un campanar, d’una muntanya. Un camí que puja. 2 v. Entrar en un vehicle. Pugeu al cotxe, que sortirem tot seguit. Pujar en una barca.

• Respon a les preguntes següents:

a) Què són les expressions en cursiva del darrer requadre?

b) Quines llengües diferents del català hi ha en el segon requadre?

c) Què volen dir les lletres SIN i ANT del primer requadre?

GRAMÀTICA

La llengua oral i la llengua escrita

Una de les maneres que tenim les persones per comunicar-nos és el llenguatge verbal. El llenguatge verbal pot ser oral o escrit.

La persona que crea el missatge (oral o escrit) és l’emissor; qui el rep és el receptor. Emissor (crea el missatge) Receptor (rep el missatge)

Diferències entre llengua oral i llengua escrita Llengua oral Llengua escrita

Utilitza sons per formar el missatge. Utilitza lletres i signes de puntuació per formar el missatge.

Emissor

Receptor

Pot rectificar però no anul·lar el que ha dit.

Utilitza gestos, expressions facials, canvis en el to de veu, etc., per complementar el contingut del missatge.

Pot revisar i corregir el text tantes vegades com vulgui.

Pot utilitzar imatges, esquemes o altres recursos visuals per complementar el contingut del missatge.

Pot interaccionar amb el receptor. No pot saber la reacció immediata del receptor.

Escolta el missatge.

Ha de comprendre el contingut del missatge mentre l’emissor el diu.

Llegeix el missatge.

Pot llegir el text tants cops com vulgui per comprendre’l.

El text, el paràgraf, l’oració, el sintagma i la paraula. El punt

Llegeix aquest fragment i observa les parts que el formen:

TEXT

L’ascensor va començar a pujar i a mi em va semblar que anava més a poc a poc que mai. I en arribar al pis, abans d’obrir la porta, vaig veure el senyor Roig que m’espiava al replà amb mala cara. I no tenia escapatòria perquè no hi havia escales enlloc.

El senyor Roig anava vestit de cuiner i duia un cullerot a la mà. Em va obrir les portes de l’ascensor i em va empènyer cap a casa seva.

Salvador Comelles

El text és el conjunt ordenat de paràgrafs que parlen d’un mateix tema. Acaba en un punt final

El paràgraf és el conjunt de frases relacionades que desenvolupen un aspecte del text. Acaba en un punt i a part.

L’oració és el conjunt de paraules ordenades i amb sentit. Les oracions sempre han de tenir, com a mínim, un verb

El sintagma és el grup de paraules ordenades al voltant d’un mot principal. La paraula és el grup de sons ordenats que tenen un significat determinat.

Hi ha tres tipus de punt:

Punt i seguit: separa les oracions relacionades entre elles que formen part d’un mateix paràgraf.

Punt i a part: marca el final del paràgraf. Després d’un punt i a part, el paràgraf següent ha de començar en una altra línia.

Punt final: indica el final d’un text.

• El punt també s’utilitza entre la xifra de les hores i els minuts: He arribat a casa a les 17.05 hores.

• No hem de posar punt en els casos següents:

– Entre les xifres dels anys: Jo vaig néixer l’any 2012.

– Després dels signes d’exclamació i d’interrogació: L’ascensor no obre les portes!

ACTIVITATS

19. Pinta la casella de cada afirmació amb el color adequat segons el codi:

El pare truca a la botiga i pregunta si tenen gats informàtics. Cerques informació a internet sobre els gats informàtics. Redactes un diari sobre l’experiència amb els ratolins.

Feu una reunió familiar per buscar una solució al problema dels ratolins. Avises la mare que s’ha espatllat l’ordinador deixant-li una nota a la nevera.

20. Ordena les paraules següents per formar quatre sintagmes. Després, escriu al costat quantes paraules té cada sintagma.

a) escola El de menjador l’

b) medi Coneixement del activitats de Les

c) divisions Unes decimals amb

d) de desapareguts Els classe companys

21. Escriu els punts que falten en aquest text. Després, subratlla les lletres que han de ser majúscules.

Bon dia, internautes, Ahir a la nit em va succeir una cosa realment inquietant estava a punt de quedar-me adormida, quan vaig sentir que algú parlava a la meva habitació vaig encendre el llum, però no hi havia ningú vaig suposar que m’ho havia imaginat i, una mica amoïnada, vaig tornar a apagar el llum un parell de minuts després... una altra vegada! Dues veuetes discutien sobre si escalar per la paperera o gronxar-se amb les mànigues de la meva jaqueta

1. Llegeix aquest paràgraf del conte «Els ratolins». Quins continguts dels que hem treballat en la unitat hi apareixen?

Total, que vam estar intercanviant uns quants missatges: els nostres, verbals; els seus, a la pantalla. I al cap de mitja hora teníem redactat un pacte de convivència domèstica en uns quants paràgrafs curts (ells sempre escrivien curtet) que explicava els drets i els deures de cada part (la humana i la ratolina).

2. Escriu dues coses que hagis après en aquesta unitat.

3. Completa les oracions següents:

• L’activitat que m’ha costat més de fer és la .

• La lectura que m’ha agradat més és .

• L’activitat de la qual estic més satisfet o satisfeta pel que fa al resultat és la

• L’activitat que penso que podria haver fet millor és la .

• Les oracions anteriors estan escrites en persona.

4. Escriu dues situacions, una d’oral i una altra d’escrita, en què utilitzaries la narració en primera persona.