Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Montse Ciprés
Edició: Xavier Carulla
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: LolaBooks
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Rosa Sández Fotografies: Album (Eran Riklis Prod., Heimatfilm, Mact Prod., Riva Filmproduktion), Arxiu Anaya (Cosano, P.), Cordon Press, Dreamstime/Quick Images (3000ad, Arne9001, Joan Egert, Pavel Konovalov, Korinoxe, Kristof Lauwers), Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123 RF, Valcàrcel, Ll., Arxiu Barcanova
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Xarxa de Llengua catalana de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.
El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.
LLENGUA N CA A A A L T
Programa Xarxa
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
Tots els enregistraments de les lectures, els textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
INCLOU
Conceptes importants que cal recordar.
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Treball de rutines i destreses de pensament
Organització gràfica i visual de la informació.
Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal de recerca, sobre els ODS o literari.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents. ort lèx gram
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició.
Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius. les claus del projecte digital
UNIVERSAL
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Comprensió lectora
Jo també seré mag! 9
Comunicació oral
La presentació 13
Educació literària
Pinyons de maduixa 14
Expressió escrita
La descripció de persones 16 les llengües i els seus parlants
Descripció de personatges fantàstics 19
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La síl·laba 20
LÈXIC
• L’alfabet. La definició del diccionari 22
GRAMÀTICA
• El text, el paràgraf, l’oració i la paraula. El punt 24
reflexiono i aprenc 26
2
per llepar-se’n els dits!
som com som 1 animalades africanes 4 cabretes i pastetes! 3
Educació literària
Les endevinalles 73
Les llengües i els seus parlants
Els noms dels animals en diverses llengües 76
Comprensió lectora
Els ximpanzés 77
Comunicació oral
L’organització de la informació 81
Expressió escrita
La descripció d’animals 83
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la R i la RR. Ús de la H 86
LÈXIC
• El camp semàntic 88 GRAMÀTICA
• El nom 90
reflexiono i aprenc 92
Comprensió lectora
L’Home del Rellotge 27
Comunicació oral
Explicació d’una recepta 31
Educació literària
Anàlisi de poemes 32
les llengües i els seus parlants
Receptes d’altres indrets 35
Expressió escrita
El text instructiu 36 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Les paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació 38
LÈXIC
• Les locucions. Les frases fetes. Els refranys 40
GRAMÀTICA
• Els elements de l’oració. Tipus d’oracions 42
reflexiono i aprenc 44
mirem el futur! 5
Comprensió lectora
A casa dels avis! 93
Comunicació oral
La previsió meteorològica 96
les llengües
i els seus parlants
Paraules en diferents dialectes del català 99
Educació literària
Inventant el futur 100
Expressió escrita
El text predictiu 104
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la B. Ús de la V 106
LÈXIC
• Els sinònims. Els antònims 108
GRAMÀTICA
• L’adjectiu 110
reflexiono i aprenc 112
Comprensió lectora
Poemes del temps 45
Comunicació oral
Recitació de poemes 49
Educació literària
Papallones blanques, Arc de Sant Martí, L’arc de Sant Martí 50 El llenguatge poètic 51
Expressió escrita Creació d’un poema 53 les llengües i els seus parlants Els noms dels núvol 55
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la vocal neutra. Ús de la
• L’ampliació de l’oració. La coma 59
reflexiono i aprenc 62
Comprensió lectora
Els mars són plens de vida 113
Expressió escrita
Elaboració d’un cartell informatiu 116
Comunicació oral
Les falques de ràdio 120
Educació literària
El misteri del tap blau 122
les llengües i els seus parlants
Icones sobre el medi ambient 125
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la C i la K. Ús dels grups QU i QÜ 126
LÈXIC
• La polisèmia 128
GRAMÀTICA
• Els determinants 130
reflexiono i aprenc 132
treball cooperatiu
Quin llibre vols? 133
em poso a prova 137
Comprensió lectora
Compte amb la bruixa de l’escombra verda! 143
Educació literària
La llegenda de sant Jordi 148
Expressió escrita
Estructura del conte 150
Comunicació oral
Explicar un conte 154 les llengües
i els seus parlants
Els dracs xinesos. Origen de la paraula drac ..................... 155 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la G i la J. Ús dels grups GU i GÜ 156
LÈXIC
• Les famílies de paraules 158
GRAMÀTICA
• El verb 160 reflexiono i aprenc 162
Comprensió lectora
Un concert desconcertant 163
Expressió escrita
Entrevista al grup Txarango 167
L’entrevista periodística 168
Comunicació oral
L’entrevista periodística a la televisió 172 les llengües i els seus parlants
Cançó Lo tio Pep
Dialectalismes 173
Educació literària
Trepitja fort 174 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• El so de la S sorda i el de la S sonora 176
LÈXIC
• La derivació 178
GRAMÀTICA
• Les formes verbals: persona i nombre. Els dos punts 180
reflexiono i aprenc 182
Comprensió lectora
La nit de les joguines 183
Educació literària
Poemes sobre el món del teatre 187
Expressió escrita
El text teatral 190
Comunicació oral
La representació teatral ............... 193
les llengües i els seus parlants
El teatre a Àsia 195
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de X i IX. Ús de TX i IG 196
LÈXIC
• La composició 198
GRAMÀTICA
• Els pronoms 200
reflexiono i aprenc 202
treball cooperatiu
Juguem! 203
em poso a prova 207
som com som 1
comprensió lectora
Jo també seré mag!
Per celebrar l’aniversari de l’Arnau, ell i la seva família assisteixen a l’actuació del gran mag Magalín.
A les set en punt de la tarda s’apaguen els llums i una veu anuncia:
I a tu, t’agradaria ser mag?
Has anat mai a veure l’actuació d’un mag? Aquesta unitat està plena de mags i altres personatges màgics!
—Amb tots vostès, vingut directament del país de la Màgia, el gran, l’únic, el fabulós mag Magalín!
Treu una corda, la talla amb unes tisores, fa un nus amb els trossos, els llança enlaire i torna a aparèixer la corda sencera. A continuació, agafa una de les puntes, la mou tres o quatre vegades i la corda es converteix en un bastó negre. Per acabar, llança el bastó cap amunt i, quan el recull, torna a ser la mateixa corda del principi.
Mentre el públic exclama «bravo!», «molt bé!», «genial!» i, alhora, aplaudeix
d’allò més, el mag Magalín s’apropa a l’Arnau i li dona la corda.
—És per a tu —diu.
El nen la mira un instant i, a continuació, se la guarda a sota del jersei i l’estreny amb les mans, com si protegís el tresor més valuós del món.
El pare li passa una mà per les espatlles i xiuxiueja:
—T’agrada o no?
I l’Arnau contesta tot seguit:
—És molt xuli.
ACTIVITATS
1. Tria la resposta correcta en cada cas:
a) L’Arnau i la seva família assisteixen a l’actuació d’un mag per celebrar que… és l’aniversari d’en Magalín.
l’Arnau ha fet anys.
l’Arnau ha arribat del país de la Màgia.
b) L’actuació del mag és: al migdia. a primera hora de la tarda. al vespre.
c) En sortir a l’escenari, el mag… saluda el públic. fa un truc amb una corda. dona la mà a l’Arnau.
d) Quan el mag regala la corda a l’Arnau, aquest… l’agafa com si fos un tresor. la dona al pare perquè la hi guardi. se li trenca a trossos.
2. Ordena les il·lustracions segons el truc del mag Magalín.
3. Llegeix el nom d’aquests regals d’aniversari:
ENTRADES PER ANAR A UN PARC D ’ATRACCIONS.
ENTRADES PER ANAR AL CINEMA.
UN LOT DE LLIBRES.
ENTRADES PER ANAR A VEURE UN MAG.
• Quin d’aquests regals t’agradaria més? Per què?
UNA CAPSA DE LLAPIS DE COLORS I UN BLOC DE DIBUIX.
ENTRADES PER ANAR A VEURE UNA OBRA DE TEATRE.
4. Observa la imatge de la pàgina 9 i completa la descripció del mag Magalín: El mag Magalín és un home prim amb una negra arromangada. Per actuar sempre es posa una camisa amb un llacet brillant. Porta uns pantalons amples, de color , amb una franja en cada lateral. És una mica supersticiós i sempre actua amb les seves platejades de la sort. És molt : li fa vergonya parlar amb el públic.
LA PRESENTACIÓ
La Mireia està a punt de fer vuit anys. És pèl-roja i pigada, com el pare, i té el nervi de la mare. Fa tercer de Primària en una escola molt petita.
Té un germà petit, en Marc, que gairebé és tan alt com ella. És tossut com una mula! A la Mireia li agrada fer esport, xerrar amb les amigues i dibuixar. Amb en Marc hi juga sovint.
El que més els agrada és fer trucs de màgia!
ACTIVITATS
5. Escolta les locucions sobre la presentació i identifica qui és qui: Joan Marc Sofia
És una persona inquieta.
Li agrada el futbol.
Porta masclet.
És de les Balears.
És la persona més gran.
Li agrada la cuina.
Vol tenir una mascota.
6. Presenta’t oralment davant els companys seguint aquestes pautes:
• Fes servir els verbs en present.
• Fixa’t en els gestos que fas.
• Utilitza el to de veu adequat.
• Controla els nervis.
pinyons de maduixa
En Bernat i l’Helena decideixen sortir a passejar pel bosc, però aquesta passejada els portarà a un castell on hi ha uns presoners ben curiosos…
Enfonsat en una sofà d’orelles, hi havia un mag amb un barret de paperina, una túnica blava amb estrelles blanques, i els ulls clavats en una vareta màgica torta i escarransida.
Al costat, asseguda en una taula rodona, una bruixa molt bonica, amb un vestit verd fins als peus, s’arreglava les celles.
Cap al fons, aclofada en una banyera gran com mitja piscina, una sirena pleneta devorava pastissets de nata.
Finalment, penjant del llum gris del sostre, hi havia un fantasma petitó amb ulls trapelles.
El fantasma va baixar lentament del llum gris i els va mirar amb tanta curiositat com els miraven els altres, tret del mag, que no treia els ulls de la vareta.
L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris i que fos el que Déu volgués.
vocabulari escarransida: Esquifida, molt prima. aclofada: Escarxofada, acomodada.
Josep Górriz
ACTIVITATS
7. Creus que els éssers fantàstics de la lectura estaven contents? Per què?
8. Quan en el text diu «L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris», què vol dir l’expressió destacada?
Que la pedra amb què es va construir el castell era de color gris.
Que les parets del castell eren brutes.
Que l’ambient de la sala on es trobaven no era agradable.
9. Relaciona cada personatge amb la seva característica:
10. Encercla els adjectius que indiquin com es devien sentir en Bernat i l’Helena:
NERVIOSOS
• Explica al teu company quins has encerclat i per què.
LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES
Llegeix el moment en què l’Helena i en Bernat coneixen l’ogre del castell.
L’ombra era propietat d’un gegant tan alt que tocava el sostre amb els cabells.
—És… és… un ogre! —va exclamar l’Helena.
—Un o… o… gre? —en Bernat va quequejar—. No es mengen nens com si fossin hamburgueses?
—Jo no —va dir l’ogre—. Soc vegetarià.
—Quin ensurt! —En Bernat va respirar.
—Què hi feu, aquí, vosaltres? —els va preguntar l’ogre, encuriosit.
La veritat és que l’ogre feia cara de bona persona, inspirava confiança.
Josep Górriz
Per fer una bona descripció d’una persona és important conèixer el seu caràcter, saber què li agrada fer i tenir en compte els aspectes següents:
Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...
ACTIVITATS
11. Relaciona les dues columnes per tal de crear personatges ben originals:
Un bruixot • • sense dents
Una pirata • • amb peus d’ànec
Un extraterrestre • • amb cap d’àliga
Una fada • • sense poders
Un príncep • • de color blau
• I ara tria un d’aquests personatges i explica com és. Completa la taula.
He triat: Nom: Aspecte físic
Alçada: Altres característiques físiques:
Cabells:
Ulls:
Pell:
Caràcter
Aficions
Altres característiques: roba, menjar preferit, família…
• Per què aquest personatge és especial? Té algun poder? Quin?
12. Ara, amb la informació de l’activitat anterior, escriu la descripció del teu personatge. Si vols, al final, pots explicar alguna anècdota seva:
El personatge es diu i és . És i té els cabells
Aspecte físic
Caràcter
Aficions
Altres característiques
• Anècdota:
En la cultura popular hi ha moltes històries i llegendes sobre personatges fantàstics i bruixes.
ACTIVITATS
13. Llegeix la descripció d’aquests éssers o personatges i relaciona-la amb el nom corresponent:
Personatge fantàstic que vivia en una cova a Montblanc. Volava, corria i treia foc pels queixals. Va ser derrotat per un famós cavaller.
Dones que viuen en coves, a prop de rius, gorgs o fonts. Les nits de lluna plena surten a banyar-se, a cantar i a ballar, i aprofiten l’ocasió per fer bugada.
Home vell i esquerp que s’emporta els nens i les nenes petits en un sac.
Ésser que podem confondre amb les sirenes, però aquest no sap cantar. Diuen que, si el mires als ulls, els cabells se’t tornaran ben blancs.
Ésser que entra i surt de les cases per les xemeneies. També té ulls a la part posterior del cap; d’aquesta manera, pot veure el passat.
Esperit femení que té cura del bosc; per això espanta el foc i apaga les fumeres que troba.
Si llegeixes atentament, en la descripció trobaràs la pista per saber qui és qui!
1. Les dones d’aigua.
2. El peix Nicolau.
3. La Molsosa.
4. En Fumera.
5. El drac.
6. L’home del sac.
ORTOGRAFIA
La síl·laba
Llegeix, en veu alta, el nom d’aquests personatges fantàstics:
Les paraules estan separades per síl·labes.
Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba.
Les paraules poden ser:
• Monosíl·labes: tenen una síl·laba (mag).
• Polisíl·labes: tenen dues o més síl·labes (o-gre, fan-tas-ma).
En les paraules que tenen més d’una síl·laba sempre n’hi ha una que sona més fort que la resta: és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones
O-GRE SI-RE-NA tònica tònica
Quan una paraula porta accent, aquest sempre correspon a la síl·laba tònica.
A la paret del castell hi havia una inscripció que deia: HI EN-TRA-RÀS, PE-RÒ NO EN SOR-TI-RÀS.
ACTIVITATS
14. Completa aquesta taula amb paraules de la lectura Pinyons de maduixa Escriu entre parèntesis el nombre de síl·labes que té cada una.
Paraules monosíl·labes
mag (1) so-fà (2)
Paraules polisíl·labes
15. Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules. Amb les síl·labes encerclades podràs formar un nom propi masculí i un nom propi femení:
CORONEL ANTENA FARINA NATA CARA
16. Escriu cada paraula on correspongui:
SETMANA
SIRENA MAG OGRE FANTASMA BRUIXA
a) Paraula de tres síl·labes de gènere masculí.
b) Paraula en què la síl·laba tònica és una vocal.
c) Paraula monosíl·laba.
d) Paraula femenina de tres síl·labes.
e) Paraula femenina de dues síl·labes.
LÈXIC
L’alfabet
L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua.
L’alfabet català té 26 lletres:
a be ce de e efa ge hac i J K L M N O P Q R
jota ca ela ema ena o pe cu erra
S T U V W X Y Z
essa te u ve baixa ve doble ics o xeix i grega zeta
L’ordre alfabètic és una manera útil i eficaç d’ordenar paraules per poder-les trobar amb més facilitat.
La definició del diccionari
Per ordenar paraules que comencen amb la mateixa lletra, ens hem de fixar en les lletres que venen després: LAIA, LAURA, LIA, LLUC
Fixa’t en aquestes definicions d’un diccionari: bruixa f Dona que practica la bruixeria. fantasma m Espectre.
L’entrada és cadascuna de les paraules que apareixen definides i ordenades alfabèticament en un diccionari.
Les definicions ens detallen el gènere de les paraules:
m: paraules de gènere masculí.
f: paraules de gènere femení.
Hi ha paraules amb més d’un significat: cada significat s’anomena accepció.
Per exemple, un castell pot ser un edifici fortificat o una torre feta per persones.
ACTIVITATS
17. Els materials del mag Magalín estan ordenats seguint l’ordre alfabètic. On col·locaries aquestes paraules?
CORDA
BARRET BASTÓ FLORS MOCADORS TISORES COLOM
CARTES
MONEDES VARETA
18. Fixa’t en la primera lletra de cada un dels noms d’aquests éssers fantàstics i ordena’ls alfabèticament. Així sabràs com es diu cadascun.
BRUIXA FANTASMA MAG OGRE FADA
FOLLET SIRENA UNICORN
Miranda Tian
Amèlia Krum
Sam Bruna
Amir unicorn Uriel
19. Fixa’t en aquesta definició i encercla l’opció correcta:
sirena f 1. Ésser fabulós amb cos de dona, de cintura en amunt, i en forma de peix a la part inferior. 2. Aparell que produeix un so intens i continuat.
El mot sirena és una paraula del gènere masculí / femení que al diccionari té dues entrades / accepcions.
GRAMÀTICA
El text, el paràgraf, l’oració i la paraula. El punt
Els textos estan formats per paràgrafs, els paràgrafs per oracions i les oracions, per paraules.
Per separar els paràgrafs d’un text utilitzem el punt i a part.
Per separar les oracions d’un paràgraf posem el punt i seguit.
I quan acabem un text, posem punt final
Els follets són éssers fantàstics en forma humana però de mida ben petita. És molt difícil veure’ls. Qui els ha vist diu que tenen unes orelles grosses, allargades i acabades en punxa i la pell d’un to verdós o marronós.
Els follets són bromistes i una mica tramposos.
Són trapelles i originen petits desastres en el lloc on viuen. Així que, si perds coses contínuament o les trobes canviades de lloc… mira bé per tots els racons! Potser tens a prop una colla d’amics follets fent de les seves
I APART
ACTIVITATS
20. Llegeix aquest text i respon a les preguntes:
Divendres va ser l’aniversari de l’Arnau. El seu pare li va regalar entrades per anar a veure un mag. El mag es diu Magalín. El mag va fer un truc fantàstic amb una corda.
a) Quantes oracions té aquest paràgraf?
b) Quin signe de puntuació hi ha al final de cada oració?
c) Quantes paraules té la darrera oració?
d) Escriu una oració amb més de cinc paraules, una de les quals sigui
la paraula corda.
21. Posa els punts que falten al final de cada oració i encercla les lletres que s’haurien d’escriure en majúscula:
la sirena Lor vivia al fons del mar les seves escates eren blaves i roses tenia una germana petita era amiga de molts peixos cantava amb una veu molt dolça
• Quantes oracions té la descripció de la sirena Lor?
22. Escriu un paràgraf de quatre o cinc oracions on facis una presentació breu d’un familiar, un amic o una amiga.
1. Per a què serveix conèixer l’ordre alfabètic? Assenyala-ho.
Per ordenar el nom dels nens i nenes de la classe.
Per demanar el que volem menjar en un restaurant.
Per buscar paraules en el diccionari.
Per trobar un llibre en els prestatges d’una llibreria.
Per buscar informació en un diari.
2. Escriu una situació en què sigui necessari presentar una persona.
3. Torna a revisar el teu text de la pàgina 18 i completa la taula següent:
Sí No
He posat el punt final.
He posat punt i seguit al final de cada oració.
He posat punt al final de cada paràgraf.
4. Quina activitat d’aquesta unitat t’ha resultat més fàcil de fer? I quina més difícil?
• Quina activitat creus que podries haver fet millor? Per què?
2 Per llepar-se’n els dits!
comprensió lectora
l’home
del rellotge
Pastissos, amanides, arrossos, guisats… La cuina és un festival de sabors, olors i colors! I a tu, t’agrada cuinar?
És dissabte al matí i a casa tothom està enfeinat. La mare és a la cuina.
Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’ensuma que prepara un pastís de poma amb molta canyella. El seu preferit. Mmm!
El pare passa l’aspiradora per la catifa del menjador. No fa gaire soroll.
—Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat?
El Biel li respon amb un badall.
—Bufa, quina resposta! —diu la mare rient, sense perdre de vista el forn, no fos cas que se li cremés el pastís de poma amb canyella—. Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar i s’asseu a la taula de la cuina.
La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata.
Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge. Llàstima que les setmanes només tinguin set dies!
Víctor Aldea vocabulari flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa.
Aquesta és la recepta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:
pastís de poma i canyella
INGREDIENTS
(Per a quatre persones)
200 g de mantega
200 g de farina
3 ous
2 pomes i mitja Golden
200 g de sucre
2 cullerades de canyella en pols
1 cullerada petita de llevat
1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla
Sucre de llustre
PREPARACIÓ
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.
2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.
3. Pela dues pomes i talla-les.
4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta de canyella en pols i, al voltant, col·loca-hi els talls de poma.
5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarina’l una mica. Després, aboca-hi la massa del bol.
6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que vegis que està una mica daurat per la part superior.
7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís.
8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escampa-ho per sobre del pastís.
ACTIVITATS
1. Respon breument a les preguntes següents:
• Com sap en Biel que la mare prepara un pastís de poma?
• Per què la mare d’en Biel està tan pendent del forn?
• Per què en Biel voldria que les setmanes tinguessin més dies?
2. Llegeix la recepta del pastís de poma i omple la taula:
Quins estris de cuina necessitarem?
Quins ingredients haurem de comprar?
3. La recepta del pastís és per a quatre persones. Escriu la quantitat d’aquests ingredients per a dues.
cullerada de llevat cullerada de canyella g de sucre g de mantega ous
4. Assenyala quines d’aquestes afirmacions corresponen a la recepta del pastís de poma i canyella:
El primer que cal fer és barrejar la mantega, el sucre i els ous.
Per preparar-lo, utilitzem gairebé mitja dotzena d’ous.
Per fer-lo, cal escalfar el forn a uns 200º.
S’ha d’untar el motlle amb mantega.
Quan el pastís s’hagi refredat, cal escampar-hi els encenalls de xocolata per sobre.
5. Què és la canyella?
Una escorça aromàtica que s’utilitza en confiteria.
Una fruita.
Un tipus de farina.
• Encercla la canyella:
6. El llevat és un ingredient imprescindible a l’hora de fer pastissos, però saps per què cal afegir-lo? Pots preguntar-ho a algú de casa o cercar la informació a internet.
EXPLICACIÓ D’UNA RECEPTA
Els programes de cuina ens ensenyen a cuinar plats. Els presentadors ens mostren els ingredients i ens expliquen què fan en cada moment. Utilitzen un lèxic propi de la cuina. Aquí en tens una mostra:
7. Una de les postres típiques de la tardor són els panellets, que se solen menjar per acompanyar les castanyes en la castanyada. Mira el vídeo de la recepta per fer panellets.
• La massa dels panellets sempre es fa de la mateixa manera, però s’hi poden afegir altres ingredients com el cacau o el coco. Tria un d’aquests tipus de panellets i explica als teus companys com els faries.
ANÀLISI DE POEMES
Miquel Martí i Pol té molts poemes amb els aliments com a protagonistes; en alguns, fins i tot ens explica com podem preparar-los.
pa amb tomàquet
Déu ens do ser catalans per menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d’oli discret i un pols de sal si fa falta; pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres i tomàquet ben madur, però que no ho sigui massa.
Déu ens do un tall de pernil o llonganissa ben ampla perquè acompanyi el pa
vocabulari
osonenc: comarca d’Osona. La seva capital és Vic.
pa torrat amb mantega
El pa torrat i la mantega solen anar sovint plegats i ens els mengem de bona gana, molt més si són ben ensucrats.
Tenen un gust que, en barrejar-se, resulta encara més plaent, tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.
Per esmorzar van de primera, ja no cal dir per berenar,
ACTIVITATS
8. Llegeix els dos poemes de la pàgina del costat. Quin dels dos dona instruccions per preparar el menjar?
9. Per què creus que el poeta Miquel Martí i Pol va dedicar un poema al pa amb tomàquet?
10. Selecciona les afirmacions correctes:
11. Quins estris de cuina es necessiten per fer pa amb tomàquet?
12. Llegeix el poema «Pa torrat amb mantega». Pensa com es prepara el pa torrat amb mantega i completa l’esquema següent.
Ingredients
Estris i electrodomèstics de cuina
• Quins altres ingredients podríem afegir al pa torrat amb mantega?
Sucre,
13. Escriu altres receptes en què també es faci servir la mantega.
14. Identifica en el poema les paraules que acaben igual que aquestes:
Primera estrofa plegats -
Segona estrofa plaent -
Tercera estrofa berenar -
i els seus parlants
ACTIVITATS
15. El gaspatxo és una sopa freda típica del sud d’Espanya. Busca’n informació i encercla els ingredients que calen per preparar-lo.
sal sardines pebrot verd ceba all cogombre formatge oli llet vinagre tomàquets molla de pa
16. Demana a algun familiar que t’expliqui la recepta d’un plat típic d’un altre país. Pregunta-li quin nom té el plat, quins ingredients conté i com es prepara. Escriu aquí la informació.
Nom del plat:
Ingredients
Preparació
EL TEXT INSTRUCTIU
A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta del pastís preferit d’en Biel. Les receptes de cuina són textos instructius.
El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu.
Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat…
En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.
LA RECEPTA DE CUINA
Ingredients
Aliments i quantitats segons el nombre de persones.
• 2 pomes i mitja Golden
• 200 g de farina
• 200 g de mantega
• 200 g de sucre
• 3 ous
• 1 cullerada petita de llevat
• Sucre de llustre
• …
Instruccions
Els passos que cal seguir.
Han d’anar numerats.
Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.
2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.
3. Pela dues pomes i talla-les.
4. …
ACTIVITATS
17. Escriu com faries el teu plat preferit. Abans, però, planifica’l completant aquest esquema:
• Nom del plat:
• Ingredients necessaris:
• Estris de cuina que calen per preparar-lo:
• Quants passos s’han de seguir?
18. Ara és el moment d’escriure la recepta del teu plat preferit en un full a part. Parteix de la planificació que acabes d’elaborar i tingues en compte les indicacions sobre com s’han de redactar les receptes que hi ha en la pàgina del costat.
19. Completa la taula i, després, revisa el text de la recepta d’acord amb aquestes pautes:
He seguit la planificació?
He escrit tots els passos necessaris?
He escrit els verbs com si fossin ordres?
He revisat que les paraules estiguin accentuades d’acord amb les normes treballades?
He utilitzat correctament el punt i seguit, el punt i a part i el punt final?
ORTOGRAFIA
Les paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació
Recorda:
• Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba
• La síl·laba que sona més forta és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones.
SU - CRE PAS - TÍS
SÍL·LABA TÒNICA
SÍL·LABA TÒNICA
XO - CO - LA - TA
SÍL·LABA TÒNICA
La síl·laba tònica pot aparèixer en posicions diferents. Segons la posició en què es troba la síl·laba tònica, la paraula és aguda, plana o esdrúixola
22. Escolta el text amb atenció i completa el dictat:
Recepta d’ a la
1. Posarem a bullir en una olla.
2. Quan , hi afegirem l’ .
3. Mentrestant, un i el tallarem per la meitat.
4. A continuació, agafarem una amb oli ben i daurarem el plàtan.
5. Quan l’arròs al punt, el colarem.
6. Després, fregirem un amb d’oliva.
7. Per acabar, abocarem l’arròs al , a sobre hi posarem salsa de i, al costat, el plàtan i l’ou .
LÈXIC
Les locucions
Una locució és un grup de paraules fixes que actuen com si fossin un sol mot, amb un significat de conjunt.
Exemples:
– Repartien caramels a tort i a dret. (‘pertot arreu’)
– Va haver de fer el sopar a correcuita. (‘ràpidament’)
– A l’amanida, posa-hi un fil d’oli. (‘molt poc’)
Les frases fetes
Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules fixes amb sentit figurat; és a dir, amb un sentit diferent del que tindrien, per si mateixes, les paraules que la formen. Les frases fetes són pròpies de cada llengua i són molt difícils de traduir.
Exemples:
– Hem suat la cansalada per tenir-ho tot a punt per a la festa! (‘esforçar-se molt’)
– Primer fem dissabte i després ja prepararem el dinar. (‘fer neteja general’)
Els refranys
Els refranys són frases que provenen de la cultura popular. Serveixen per explicar fets de la vida quotidiana i coneixements o per donar consells.
Exemples:
– Si l’oreneta vola baix, aigua recela.
– Per Nadal, capons, neules i torrons.
– Tronada d’abril, fruites mil.
– Hivern fred, estiu calent.
– Ovelles ximples, on va una van totes.
ACTIVITATS
23. A casa d’en Biel fan dissabte; és a dir, tothom fa tasques de la llar.
Subratlla el significat correcte de les locucions destacades.
a) Hi ha pèls de gat a tort i a dret. (pertot arreu / enlloc)
b) Pel cap baix la mare ha afegit al bol un quart de farina. (com a màxim / com a mínim)
c) L’àvia segueix la recepta del pastís fil per randa. (fent canvis / amb tots els detalls)
d) En Biel va entrar d’amagatotis a la cuina i va agafar un tros de pastís. (sense ser vist / sorollosament)
e) El pastís ha d’estar al forn a tot estirar 45 minuts. (com a mínim / com a màxim)
24. Completa aquests refranys amb les paraules següents:
SOPES PA CRIT PLENA TECA
a) A la taula i al llit, al primer .
b) Qui menja , se les pensa totes.
c) Bona i bona cara a tothom agraden.
d) A panxa no hi entren penes.
e) A qui té fam, les pedres li semblen
25. Relaciona aquestes frases fetes amb la seva expressió equivalent: Partir peres • • Fer-se il·lusions.
Fer bullir l’olla • • Creure algú que ha descobert una cosa que tothom ja sabia.
No bufar cullera • • Guanyar prou diners per viure.
Fer el préssec • • Deixar-se enredar.
Somiar truites • • Separar-se.
Descobrir la sopa d’all • • No tenir res per menjar.
GRAMÀTICA
Els elements de l’oració
Les oracions tenen dues parts:
• El és la part que ens diu qui fa l’acció expressada pel verb o de qui o de què parlem.
subjecte predicat
• El és la part que indica què fa, què li passa, com és o com està el subjecte.
Exemple:
[qui?] La pastissera [què fa?] prepara molts pastissos diferents.
La paraula més important del subjecte és un nom i la paraula més important del predicat és un verb.
De vegades, el subjecte no surt en l’oració però se sobreentén; altres vegades, no en té:
[qui?] (Jo) [què fa?] Pelo cebes. [qui?] — [com és?] Hi ha boira.
Però una oració sempre ha de tenir un verb. Fixa-t’hi: Tipus d’oracions
La mare escriu una recepta. Escriu. La mare una recepta.
• Les oracions declaratives expliquen alguna cosa i acaben amb un punt (.).
• Les oracions interrogatives plantegen preguntes i acaben amb un interrogant (?).
• Les oracions exclamatives expressen emocions, sorpresa, espant, ordres, etc., i acaben amb un signe d’exclamació (!).
A mi posi’m un iogurt. Tu què prendràs? Jo vull litxis!
ACTIVITATS
26. A casa d’en Biel la mare cuina i el pare passa l’aspiradora. Qui fa les tasques següents a casa teva?
Qui? (Subjecte) Què fa? (Predicat) va a comprar. estén la roba i la plega. prepara el sopar. para taula.
27. Pinta les paraules d’aquestes oracions segons el codi de colors:
SUBJECTE PREDICAT
El pare passa l’ aspiradora per la catifa del menjador.
Els cereals tenyeixen la llet de color xocolata.
En Biel agafa el seu bol d’ esmorzar.
La mare obre l’ armari.
28. Pinta el requadre de cada oració segons el codi de colors:
Ja t’has despertat?
Dinarem a les dues del migdia.
La mare barreja en un bol la mantega i el sucre.
El pastís de l’àvia és deliciós!
Ja podeu seure a taula!
Vols una mica més d’amanida, Biel?
1. Quins són els teus punts forts? I els que no ho són tant?
Què he de millorar?
Lectura.
Expressió oral. Expressió escrita.
Sé si una paraula és aguda, plana o esdrúixola.
Conec frases fetes, refranys i locucions.
Sé usar els signes de puntuació: ., ? i !
2. De tots els plats que han sortit en la unitat…
• Quin t’ha agradat més?
• Quin creus que és més fàcil de preparar?
• Quins has tastat?
3. Encercla les situacions en què podríem fer un text instructiu:
Explicar un joc
Explicar el funcionament d’un aparell
Explicar com es munta un moble
Explicar una notícia
Donar una opinió
FEM GUARNIMENTS DE NADAL
SOSTENIBLES
Què és el treball cooperatiu?
Aprenem a treballar en equip!
Fixa’t en aquestes habilitats. Encercla les que et semblin necessàries per treballar en equip. Després, comenta-les amb els companys i les companyes de la classe.
Assenyala quines de les afirmacions següents es corresponen amb l’esperit del treball en equip:
Els components més importants són els que tenen les idees més originals.
El mestre o mestra és qui reparteix les tasques.
Cada component de l’equip té uns objectius diferents.
El mestre o mestra guia el treball dels equips.
Tots els membres de l’equip són importants i poden aportar idees interessants.
Els objectius del grup són compartits per tothom.
Entre tots farem més i millor! Comencem!
Un dels objectius que tots els països del món volen assolir de cara a l ’any 2030 està relacionat amb el consum i la producció sostenibles al nostre planeta.
Us proposem de crear guarniments de Nadal utilitzant material reaprofitat. D’aquesta manera, produirem una decoració que serà econòmica i sostenible alhora. Som-hi!
1. Formeu un equip de treball de quatre companys o companyes i, entre tots, penseu un nom per a l’equip.
2. Ompliu la taula següent amb les tasques que cal dur a terme perquè el treball funcioni i escriviu al costat quin component del grup farà cada una.
3. Cerqueu a internet propostes per fer ornaments amb material reciclat. Feu-ho de manera individual i anoteu-les en una graella com aquesta:
Ornament
Imatge
Boles per a l’arbre de Nadal
Material reutilitzat que es necessita Cartró i llanes de diferents colors
Altre tipus de material
Boletes de plàstic
Estris Tisores, llapis i regle
4. Presenteu les propostes a l’equip i decidiu entre tots què fabricareu
Tasca
Alumne/a
5. Feu una llista amb el material reutilitzat i els estris que necessitareu per fer els ornaments. Organitzeu-vos entre tots per aconseguir el material.
6. Abans d’elaborar els guarniments, feu-ne un de prova i anoteu, numerant-los, els passos que heu seguit per crear-lo. Podeu dibuixar esquemes per acompanyar les instruccions. Llegiu l’exemple següent:
1. Talleu cercles de cartó de mides diferents.
2. Dibuixeu unes línies que divideixin el cercle en parts iguals i marqueu, en aquestes línies, un punt a uns 2 cm de la vora del cercle, com mostra la figura.
3. Feu uns talls que vagin de la vora del cercle als punts sobre la línia que heu marcat.
4. Aneu passant fils d’un costat a l’altre del cercle, fent-ho sempre per la part central. Podeu utilitzar fils de colors diferents.
5. Deixeu un fil penjant per lligar l’ornament a l’arbre de Nadal.
Decorem la classe i l’escola
Amb tots els ornaments elaborats pels diferents grups, podreu decorar la vostra classe.
També podeu proposar a la comissió de festes de la vostra escola o als altres mestres de guarnir l’escola amb els vostres ornaments.
Fins i tot podeu ensenyar als companys i les companyes d’altres classes les instruccions per fer els guarniments.
Per animar les famílies de l’escola a seguir la vostra iniciativa, podeu regalar-los alguns dels vostres ornaments nadalencs o publicar-los en el web o en les xarxes de l’escola. Segur que moltes persones se sumaran a aquesta iniciativa!
Com ha anat?
Ara arriba l’hora de fer la valoració del treball en equip. Completeu individualment aquesta taula:
Sempre A vegades
Tothom ha complert la seva responsabilitat.
Hem estat capaços d’arribar a acords de forma negociada.
Hem respectat les opinions i les idees dels altres.
Hem resolt, sense intervenció del mestre o de la mestra, els conflictes que han aparegut.
• Comenteu la vostra valoració amb la resta de membres del grup.
1. Escolta la gravació i, després, tria l’opció correcta o respon:
A Qui és el narrador del text?
L’àvia
Un hippy.
El pare del noi.
Un noi.
B Quan hi va, el net, a casa de l’àvia?
En començar l’estiu.
Cada cap de setmana.
Just abans de començar l’escola.
El primer cap de setmana de vacances.
C Quin tipus de música escolta l’àvia a tot volum?
Rock-and-roll.
Música clàssica.
Tecno.
Havaneres.
D L’àvia és... moderna i activa. tradicional i queixosa. apàtica i antiquada. animada i antiquada.
E Per què volia matinar, el noi?
Per veure sortir el sol.
Per fer esport.
Per veure la lluna.
Per fer encàrrecs per a l’àvia.
F Aquella nit, a casa de l’àvia, el noi…
havia dormit d’una tirada. s’havia despertat un munt de vegades.
s’havia despertat un cop i s’havia tornat a adormir. no havia dormit en tota la nit.
G Què creus que podia ser el que el noi tenia al coll?
H El fragment que acabes d’escoltar és… el començament d’una història. el final d’una història.
un conte sencer. la descripció de l’àvia.
2. Llegeix amb atenció:
Vampir
Arriba la nit la lluna ha sortit!
(Ja sento el delit!)
El frac arrugat (no me l’he planxat!) ben enclenxinat.
Oi que vaig mudat?
Ara volaré, la feina faré
(i la faré bé!) i la vostra sang us xarruparé!
Què voleu que hi faci?
És el meu destí!
Sortir de voleio, clavar l ’ullal fi i tornar a la tomba…
Oi que us faig patir?
LoLa Casas
• Ara, tria l’opció correcta o respon:
A Copia dos versos que estiguin relacionats amb el vampir.
B Què creus que vol dir l’expressió «sortir de voleio»?
Sortir a volar.
Fer tombarelles.
Sortir a fer un tomb.
Mossegar algú.
C L’expressió «ja sento el delit» vol dir que…
té moltes ganes de sortir. sent la claror de la lluna.
ja és de nit.
nota les ganes de menjar.
D Quina és la feina que farà?
Buscar algú per xuclar-li la sang.
Netejar la tomba.
Volar i volar.
Vigilar el castell on viu.
E Com surt el vampir a la nit?
Amb texans i camisa.
Elegant i pentinat.
Amb una capa vella.
Amb una escombra voladora.
F Per què té el frac arrugat?
Perquè li sembla que és més modern.
Perquè no se’l treu mai.
Perquè el pare no li ha volgut planxar.
Perquè no hi ha passat la planxa.
G En quin temps verbal estan escrits els versos «Ara volaré, / la feina faré»?
Passat.
Present.
Futur.
Un en present i l’altre en futur.
H Quina paraula del text és sinònima de xuclar?
I Quina d’aquestes paraules serveix per completar l’oració següent?
«El vampir xucla la sang … és el seu destí.»
Però.
Perquè.
Ni.
Sinó.
3. Llegeix atentament la recepta següent:
Com es fa un gelat Dràcula
Saps com ho has de fer per preparar un gelat Dràcula? Segueix aquesta recepta i podràs assaborir un gelat terroríficament deliciós.
Ingredients
• Refresc de cola sense cafeïna
• Colorant alimentari negre
• 125 g de maduixes madures
• 100 ml de xarop fet amb aigua i sucre
• 2 boles de gelat de vainilla
• 50 ml de llet
Passos que cal seguir
1r Posa a bullir, a foc suau durant 20 minuts, el refresc de cola perquè
perdi les bombolles. Afegeix-hi el colorant negre.
2n Barreja 100 ml d’aigua i 100 g de sucre amb les maduixes triturades.
Posa la barreja a refredar dins la nevera.
3r Aboca el refresc de cola en els motllos per a gelats, sense omplir-los del tot, i fica’ls al congelador. Abans que el refresc es glaci del tot, treu els motllos i buida el contingut de la part central del gelat. Torna’ls a ficar dins el congelador fins que el que hi ha quedat es glaci del tot.
4t Omple tres quartes parts de la part central amb la barreja de maduixes, clava-hi el bastonet de fusta i torna’ls a ficar al congelador.
5è Barreja el gelat de vainilla amb la llet fins que quedi ben desfet.
6è Acaba d’omplir el motllo del gelat amb la vainilla desfeta i, de nou, cap al congelador!
7è Espera’t que estigui ben glaçat i… ja pots gaudir del teu Dràcula!
• Ara, tria l’opció correcta o respon:
A El text que has llegit és… un text instructiu. un text narratiu. un text descriptiu. una faula.
B El xarop és una barreja de… cola i sucre. gelat i llet. llet i aigua. sucre i aigua.
C Quina informació ha de tenir sempre una recepta de cuina? (Marca totes les respostes correctes.):
Els ingredients. Les quantitats adequades de cada ingredient. El nom dels qui en poden menjar.
Els passos que cal seguir. El lloc on s’han de comprar els ingredients.
D Escriu dos verbs relacionats amb el fet de cuinar.
F Ordena de l’1 al 4 aquests passos:
Acaba d’omplir el motllo amb vainilla desfeta.
Barreja el xarop amb les maduixes.
Omple els motllos amb el refresc de cola.
Buida el contingut de la part central del motllo.
G En una recepta de cuina, les oracions que hi surten són… declaratives. exclamatives. interrogatives. cap de les opcions anteriors.
H Quina d’aquestes oracions està ben puntuada?
Per fer el Dràcula et cal cola sucre gelat maduixes i llet.
Per fer el Dràcula, et cal cola, sucre, gelat, maduixes, i llet.
Per fer el Dràcula et cal cola sucre, gelat maduixes i llet.
Per fer el Dràcula et cal cola, sucre, gelat, maduixes i llet.
E Escriu dues paraules de la lectura que siguin de la mateixa família del mot gel.
4. L’Isaac té vuit anys i és molt valent. Aquest vespre, abans d’apagar el llum, ha llegit una història sobre vampirs que volaven a les nits per trobar el nen o la nena amb la sang més pura. Si bevien d’aquesta sang, els seus poders encara serien més grans.
De matinada, però, ha sentit cops a la finestra. Es pensava que eren les branques del pi que tocaven el vidre però… no! Ha trobat aquest personatge a l’ampit de la finestra.
Descriu aquest personatge. Explica com és, com va vestit, què fa, quines aficions deu tenir… Fins i tot li pots posar un nom.
