Xarxa 3r. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA l’àrea: e d ó i c a n Coordi rillo Núria Mu Autoria: rtín Laura Ma tín Marc Mar rillo Núria Mu

Programa Xarxa

3

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

C

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: LolaBooks Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Rosa Sández Fotografies: Album (Eran Riklis Prod., Heimatfilm, Mact Prod., Riva Filmproduktion), Arxiu Anaya (Cosano, P.), Cordon Press, Dreamstime/Quick Images (3000ad, Arne9001, Joan Egert, Pavel Konovalov, Korinoxe, Kristof Lauwers), Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123 RF, Valcàrcel, Ll., Arxiu Barcanova

© 2022, Laura Martín Aguilar, Marc Martín Camp, Núria Murillo Guerrero © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5616-5 DL B 7321-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.

EN U L L GA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

CATALANA

3

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Xarxa de Llengua catalana de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.

Programa Xarxa

Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Tots els enregis traments de les lectures, els textos per a la compre nsió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del w eb www.barcanova .cat.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Treball de rutines i destreses de pensament.

Organització gràfica i visual de la informació.

Conceptes importants que cal recordar.

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Les llengües i els seus parlants.

Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Reflexiono i aprenc.

Activitats de metacognició.

Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal de recerca, sobre els ODS o literari.

ort

lèx

gram La part funcional de la llengua,

Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

som com som

2

per llepar-se’n els dits!

3

cabretes i pastetes!

Comprensió lectora Jo també seré mag! .......................... 9

Comprensió lectora L’Home del Rellotge ........................ 27

Comprensió lectora Poemes del temps ........................... 45

Comunicació oral La presentació .................................. 13

Comunicació oral Explicació d’una recepta ................. 31

Comunicació oral Recitació de poemes ....................... 49

Educació literària Pinyons de maduixa ........................ 14

Educació literària Anàlisi de poemes ........................... 32

Expressió escrita La descripció de persones .............. 16

les llengües i els seus parlants Receptes d’altres indrets ................ 35

Educació literària Papallones blanques, Arc de Sant Martí, L’arc de Sant Martí ............ 50 El llenguatge poètic ........................ 51

les llengües i els seus parlants Descripció de personatges fantàstics ....................................... 19

Expressió escrita El text instructiu ............................... 36 reflexió sobre la llengua

Expressió escrita Creació d’un poema ........................ 53 les llengües i els seus parlants Els noms dels núvol ......................... 55

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA • La síl·laba........................................ 20

• Les paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació.......... 38

LÈXIC

LÈXIC

• L’alfabet. La definició del diccionari................................. 22

• Les locucions. Les frases fetes.

Els refranys..................................... 40

GRAMÀTICA

GRAMÀTICA

• El text, el paràgraf, l’oració i la paraula. El punt ...................... 24

• Els elements de l’oració.

Tipus d’oracions ........................... 42

GRAMÀTICA

reflexiono i aprenc ............. 26

reflexiono i aprenc ............. 44

reflexiono i aprenc ............. 62

4

animalades africanes

5

mirem el futur!

Educació literària Les endevinalles ............................... 73

Comprensió lectora A casa dels avis! ............................... 93

Les llengües i els seus parlants Els noms dels animals en diverses llengües .................... 76

Comunicació oral La previsió meteorològica .............. 96

Comprensió lectora Els ximpanzés ................................... 77

les llengües i els seus parlants Paraules en diferents dialectes del català ...................................... 99

Comunicació oral L’organització de la informació ....... 81

Educació literària Inventant el futur ............................ 100

Expressió escrita La descripció d’animals ................... 83

Expressió escrita El text predictiu .............................. 104

reflexió sobre la llengua

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• Ús de la R i la RR. Ús de la H......... 86

• Ús de la B. Ús de la V................... 106

LÈXIC

LÈXIC

• El camp semàntic........................... 88

• Els sinònims. Els antònims.......... 108

GRAMÀTICA

GRAMÀTICA

• El nom ............................................ 90

• L’adjectiu ..................................... 110

reflexiono i aprenc ............. 92

reflexiono i aprenc ........... 112

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de la vocal neutra. Ús de la O àtona...................................... 56

LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat...... 58 • L’ampliació de l’oració. La coma .... 59

treball cooperatiu Fem guarniments de Nadal sostenibles .................................... 63 em poso a prova ....................... 67

6

tinguem cura del planeta

Comprensió lectora Els mars són plens de vida ............ 113 Expressió escrita Elaboració d’un cartell informatiu .... 116 Comunicació oral Les falques de ràdio ...................... 120 Educació literària El misteri del tap blau ................... 122 les llengües i els seus parlants Icones sobre el medi ambient ...... 125 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de la C i la K. Ús dels grups QU i QÜ ............................ 126

LÈXIC • La polisèmia................................. 128

GRAMÀTICA • Els determinants ......................... 130 reflexiono i aprenc ........... 132 treball cooperatiu Quin llibre vols? ............................. 133 em poso a prova ..................... 137

9

7

dracs, dracs i més dracs

Comprensió lectora Compte amb la bruixa de l’escombra verda! ................. 143 Educació literària La llegenda de sant Jordi ............. 148 Expressió escrita Estructura del conte ...................... 150 Comunicació oral Explicar un conte ........................... 154 les llengües i els seus parlants Els dracs xinesos. Origen de la paraula drac ...................... 155 reflexió sobre la llengua

8

música, mestre!

Comprensió lectora Un concert desconcertant ............. 163 Expressió escrita Entrevista al grup Txarango .......... 167 L’entrevista periodística ................. 168 Comunicació oral L’entrevista periodística a la televisió ................................ 172 les llengües i els seus parlants Cançó Lo tio Pep. Dialectalismes ............................ 173 Educació literària Trepitja fort ..................................... 174

ORTOGRAFIA

reflexió sobre la llengua

• Ús de la G i la J. Ús dels grups GU i GÜ ............................ 156

ORTOGRAFIA

LÈXIC

• El so de la S sorda i el de la S sonora .................................. 176

• Les famílies de paraules ............. 158

LÈXIC

GRAMÀTICA

• La derivació ................................. 178

• El verb .......................................... 160

GRAMÀTICA

reflexiono i aprenc ........... 162

• Les formes verbals: persona i nombre. Els dos punts ............. 180 reflexiono i aprenc ........... 182

amunt el teló!

Comprensió lectora La nit de les joguines ..................... 183 Educació literària Poemes sobre el món del teatre ..... 187 Expressió escrita El text teatral .................................. 190 Comunicació oral La representació teatral ................ 193 les llengües i els seus parlants El teatre a Àsia ............................... 195 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de X i IX. Ús de TX i IG .......... 196

LÈXIC • La composició ............................. 198

GRAMÀTICA • Els pronoms ................................ 200 reflexiono i aprenc ........... 202 treball cooperatiu Juguem! ......................................... 203 em poso a prova ..................... 207

lectures ..................................... 213 sabers de l’àrea .................... 215

1

som com som

comprensió lectora

Jo també seré mag!

Per celebrar l’aniversari de l’Arnau, ell i la seva família assisteixen a l’actuació

I a tu, t’agradaria ser mag?

Has anat mai a veure l’actuació plena d’un mag? Aquesta unitat està gics! de mags i altres personatges mà

del gran mag Magalín.

A les set en punt de la tarda s’apaguen els llums i una veu anuncia: —Amb tots vostès, vingut directament del país de la Màgia, el gran, l’únic, el fabulós mag Magalín!

De seguida s’encén un focus i apareix a l’escenari un home prim amb una jaqueta negra arromangada.

No diu ni una sola paraula.

UNITAT 1 9

Treu una corda, la talla amb unes tisores, fa un nus amb els trossos, els llança enlaire i torna a aparèixer la corda sencera. A continuació, agafa una de les puntes, la mou tres o quatre vegades i la corda es converteix en un bastó negre. Per acabar, llança el bastó cap amunt i, quan el recull, torna a ser la mateixa corda del principi.

Mentre el públic exclama «bravo!», «molt bé!», «genial!» i, alhora, aplaudeix d’allò més, el mag Magalín s’apropa a l’Arnau i li dona la corda.

—És per a tu —diu.

El nen la mira un instant i, a continuació, se la guarda a sota del jersei i l’estreny amb les mans, com si protegís el tresor més valuós del món.

El pare li passa una mà per les espatlles i xiuxiueja: —T’agrada o no?

I l’Arnau contesta tot seguit: —És molt xuli.

UNITAT 1

Enric Lluch

10

ACTIVITATS 1. Tria la resposta correcta en cada cas: a) L’Arnau i la seva família assisteixen a l’actuació d’un mag per celebrar que… és l’aniversari d’en Magalín. l’Arnau ha fet anys. l’Arnau ha arribat del país

de la Màgia. b) L’actuació del mag és: al migdia. a primera hora de la tarda. al vespre. c) En sortir a l’escenari, el mag… saluda el públic.

d) Quan el mag regala la corda a l’Arnau, aquest…

fa un truc amb una corda.

l’agafa com si fos un tresor.

dona la mà a l’Arnau.

la dona al pare perquè la hi guardi. se li trenca a trossos.

2.

Ordena les il·lustracions segons el truc del mag Magalín.

UNITAT 1 11

3. Llegeix el nom d’aquests regals d’aniversari:

ENTRADES PER ANAR A UN PARC D’ATRACCIONS.

ENTRADES PER ANAR AL CINEMA.

OT U N L ES .

LIBR DE L

UNA CAPSA DE LLAPIS DE COLORS I UN BLOC DE DIBUIX.

ENTRADES PER ANAR A VEURE UNA OBRA DE TEATRE.

ENTRADES PER ANAR A VEURE UN MAG.

• Quin d’aquests regals t’agradaria més? Per què?

4. Observa la imatge de la pàgina 9 i completa la descripció del mag Magalín: El mag Magalín és un home prim amb una

negra

arromangada. Per actuar sempre es posa una camisa amb un llacet

brillant. Porta uns pantalons amples,

de color

, amb una franja

UNITAT 1

en cada lateral. És una mica supersticiós i sempre actua amb les seves

12

platejades de la sort. És molt li fa vergonya parlar amb el públic.

:

comunicació oral

LA PRESENTACIÓ La Mireia està a punt de fer vuit anys. És pèl-roja i pigada, com el pare, i té el nervi de la mare. Fa tercer de Primària en una escola molt petita.

Té un germà petit, en Marc, que gairebé és tan alt com ella. És tossut com una mula! A la Mireia li agrada fer esport, xerrar amb les amigues i dibuixar. Amb en Marc hi juga sovint.

El que més els agrada és fer trucs de màgia!

ACTIVITATS 5.

Escolta les locucions sobre la presentació i identifica qui és qui: Joan

Marc

Sofia

És una persona inquieta.

Li agrada el futbol.

Porta masclet. És de les Balears. És la persona més gran.

Li agrada la cuina.

Vol tenir una mascota.

6.

Presenta’t oralment davant els companys seguint aquestes pautes: • Fixa’t en els gestos que fas.

• Utilitza el to de veu adequat.

• Controla els nervis.

UNITAT 1

• Fes servir els verbs en present.

13

EDUCACIÓ literària

pinyons de maduixa En Bernat i l’Helena decideixen sortir a passejar pel bosc, però aquesta passejada els portarà a un castell on hi ha uns presoners ben curiosos…

Enfonsat en una sofà d’orelles, hi havia un mag amb un barret de paperina, una túnica blava amb estrelles blanques, i els ulls clavats en una vareta màgica torta i escarransida.

Al costat, asseguda en una taula rodona, una bruixa molt bonica, amb un vestit verd fins als peus, s’arreglava les celles.

Cap al fons, aclofada en una banyera gran com mitja piscina, una sirena pleneta devorava pastissets de nata.

Finalment, penjant del llum gris del sostre, hi havia un fantasma petitó amb ulls trapelles.

El fantasma va baixar lentament del llum gris i els va mirar amb tanta curiositat com els miraven els altres, tret del mag, que no treia els ulls de la vareta.

L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris i que fos el que Déu volgués.

Josep Górriz

ulari ida, b a c o v quif ida: Es

UNITAT 1

ns escarra rima. da, molt p carxofa s E : a d aclofa dada. acomo

14

ACTIVITATS 7. Creus que els éssers fantàstics de la lectura estaven contents? Per què?

8. Quan en el text diu «L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris», què vol dir l’expressió destacada?

Que la pedra amb què es va construir el castell era de color gris.

Que les parets del castell eren brutes.

Que l’ambient de la sala on es trobaven no era agradable.

9.

Relaciona cada personatge amb la seva característica:

•

•

•

•

•

•

•

•

GOLAFRE

ENTREMALIAT

PENSATIU

PRESUMIDA

10. Encercla els adjectius que indiquin com es devien sentir en Bernat i l’Helena:

ENCURIOSITS

AVORRITS

• Explica al teu company quins has encerclat i per què.

ALEGRES SORPRESOS

UNITAT 1

NERVIOSOS

ESPANTATS

15

expressió escrita

LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES Llegeix el moment en què l’Helena i en Bernat coneixen l’ogre del castell.

L’ombra era propietat d’un gegant tan alt que tocava el sostre amb els cabells.

—És… és… un ogre! —va exclamar l’Helena.

—Un o… o… gre? —en Bernat va quequejar—. No es mengen nens com si fossin hamburgueses?

—Jo no —va dir l’ogre—. Soc vegetarià.

—Quin ensurt! —En Bernat va respirar.

—Què hi feu, aquí, vosaltres? —els va preguntar l’ogre, encuriosit.

La veritat és que l’ogre feia cara de bona persona, inspirava confiança.

Josep Górriz

Per fer una bona descripció d’una persona és important conèixer el seu caràcter, saber què li agrada fer i tenir en compte els aspectes següents:

ASPECTE FÍSIC

General: alt, prim, musculat…

Ulls: blaus, foscos, allargats…

Cabells: curts, llargs, rinxolats, morens...

Altres: celles espesses, llavis fins...

CARÀCTER

Seriós, divertit, tímid, obert, simpàtic, antipàtic…

Aficions: jugar a bàsquet, llegir, ballar…

UNITAT 1

ALTRES

16

Roba: esportiva, acolorida…

Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...

ACTIVITATS 11. Relaciona les dues columnes per tal de crear personatges ben originals: Un bruixot •

• sense dents

Una pirata •

• amb peus d’ànec

Un extraterrestre •

• amb cap d’àliga

Una fada •

• sense poders

Un príncep •

• de color blau

• I ara tria un d’aquests personatges i explica com és. Completa la taula.

He triat:

Nom: Aspecte físic

Alçada:

Altres característiques físiques:

Cabells: Ulls: Pell: Caràcter

Aficions

Altres característiques: roba, menjar preferit, família…

•P er què aquest personatge és especial? Té algun poder? Quin?

UNITAT 1 17

12.

Ara, amb la informació de l’activitat anterior, escriu la descripció del

teu personatge. Si vols, al final, pots explicar alguna anècdota seva: El personatge es diu . És Aspecte físic

Caràcter

Aficions

Altres característiques

UNITAT 1

•A nècdota:

18

i és i té els cabells

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS En la cultura popular hi ha moltes històries i llegendes sobre personatges fantàstics i bruixes.

ACTIVITATS 13.

Llegeix la descripció d’aquests éssers o personatges i relaciona-la amb el nom corresponent: Personatge fantàstic que vivia en una cova

a Montblanc. Volava, corria i treia foc pels queixals. Va ser derrotat per un famós cavaller.

Dones que viuen en coves, a prop

de rius, gorgs o fonts. Les nits de lluna plena surten a banyar-se, a cantar i a ballar, i aprofiten l’ocasió per fer bugada.

Home vell i esquerp que s’emporta

els nens i les nenes petits en un sac. Ésser que podem confondre amb les

sirenes, però aquest no sap cantar. Diuen que, si el mires als ulls, els cabells se’t tornaran ben blancs.

Si llegeixes atentament, en la descripció trobaràs la pista per saber qui és qui!

ua.

1. Les dones d’aig

2. El peix Nicolau.

3. La Molsosa.

4. En Fumera.

5. El drac.

6. L’home del sac.

Ésser que entra i surt de les cases

per les xemeneies. També té ulls a la part posterior del cap; d’aquesta manera, pot veure el passat.

les fumeres que troba.

UNITAT 1

Esperit femení que té cura del bosc;

per això espanta el foc i apaga

19

ORTOGRAFIA La síl·laba Llegeix, en veu alta, el nom d’aquests personatges fantàstics:

O-GRE

FAN-TAS-MA

MAG

BRUI-XA

SI-RE-NA

Les paraules estan separades per síl·labes.

Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba.

Les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (mag).

• Polisíl·labes: tenen dues o més síl·labes (o-gre, fan-tas-ma).

En les paraules que tenen més d’una síl·laba sempre n’hi ha

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

una que sona més fort que la resta:

20

és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones.

O-GRE SI-RE-NA tònica

tònica

Quan una paraula porta accent, aquest sempre correspon a la síl·laba tònica.

A la paret del castell hi havia una inscripció que deia: HI EN-TRA-RÀS, PE-RÒ NO EN SOR-TI-RÀS.

ACTIVITATS 14. Completa aquesta taula amb paraules de la lectura Pinyons de maduixa.

Escriu entre parèntesis el nombre de síl·labes que té cada una.

Paraules monosíl·labes

Paraules polisíl·labes

mag (1)

so-fà (2)

15. Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules. Amb les síl·labes encerclades podràs formar un nom propi masculí i un nom propi femení:

CORONEL

ANTENA

FARINA

NATA

CARA

SETMANA

SIRENA MAG OGRE FANTASMA BRUIXA a) Paraula de tres síl·labes de gènere masculí. b) Paraula en què la síl·laba tònica és una vocal. c) Paraula monosíl·laba. d) Paraula femenina de tres síl·labes. e) Paraula femenina de dues síl·labes.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

16. Escriu cada paraula on correspongui:

21

LÈXIC L’alfabet L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua.

L’alfabet català té 26 lletres: A

B

C

D

E

F

G

H

I

a

be

ce

de

e

efa

ge

hac

i

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

jota

ca

ela

ema

ena

o

pe

cu

erra

S

T

U

V

W

X

Y

Z

essa

te

u

ve baixa

ve doble

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

zeta

L’ordre alfabètic és una

Per ordenar paraules que comencen

manera útil i eficaç d’ordenar

amb la mateixa lletra, ens hem de

paraules per poder-les trobar

fixar en les lletres que venen després:

amb més facilitat.

22

ics i grega o xeix

LAIA, LAURA, LIA, LLUC

La definició del diccionari Fixa’t en aquestes definicions d’un diccionari: bruixa f Dona que practica la bruixeria. fantasma m Espectre.

L’entrada és cadascuna de les

Les definicions ens detallen el

paraules que apareixen definides

gènere de les paraules:

i ordenades alfabèticament en

m: paraules de gènere masculí.

un diccionari.

f: paraules de gènere femení.

Hi ha paraules amb més d’un significat: cada significat s’anomena accepció.

Per exemple, un castell pot ser un edifici fortificat o una torre feta per persones.

ACTIVITATS 17. Els materials del mag Magalín estan ordenats seguint l’ordre alfabètic.

On col·locaries aquestes paraules?

CORDA BARRET

MONEDES BASTÓ

COLOM

FLORS

MOCADORS

CARTES

18.

TISORES

VARETA

Fixa’t en la primera lletra de cada un dels noms d’aquests éssers

fantàstics i ordena’ls alfabèticament. Així sabràs com es diu cadascun.

BRUIXA FANTASMA MAG OGRE FADA FOLLET SIRENA UNICORN Tian

Amèlia

Krum

Sam

Bruna

Amir

unicorn

Uriel

19. Fixa’t en aquesta definició i encercla l’opció correcta: sirena f 1. Ésser fabulós amb cos de dona, de cintura en amunt, i en forma de peix a la part inferior. 2. Aparell que produeix un so intens i continuat.

El mot sirena és una paraula del gènere masculí / femení que al diccionari té dues entrades / accepcions.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

Miranda

23

GRAMÀTICA El text, el paràgraf, l’oració i la paraula. El punt Els textos estan formats per paràgrafs, els paràgrafs per oracions i les oracions, per paraules.

PARAULA + PARAULA + PARAULA + PARAULA = ORACIÓ

ORACIÓ + ORACIÓ + ORACIÓ = PARÀGRAF PARÀGRAF + PARÀGRAF + PARÀGRAF =

TEXT

Per separar els paràgrafs d’un text utilitzem el punt i a part.

Per separar les oracions d’un paràgraf posem el punt i seguit.

I quan acabem un text, posem punt final.

PARÀGRAF

Els follets són éssers fantàstics en forma humana però de mida ben petita. És molt difícil veure’ls. Qui els ha vist diu que tenen unes orelles grosses, allargades i

PUNT I APART

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

acabades en punxa i la pell d’un to verdós o marronós.

24

Els follets són bromistes i una mica tramposos.

Són trapelles i originen petits desastres en el lloc on viuen. Així que, si perds coses contínuament o les trobes canviades de lloc… mira bé per tots els racons! Potser tens a prop una colla d’amics follets fent de les seves.

PARAULA PUNT I SEGUIT

TEXT

PUNT FINAL

ORACIÓ

ACTIVITATS 20. Llegeix aquest text i respon a les preguntes: Divendres va ser l’aniversari de l’Arnau. El seu pare li va regalar entrades per anar a veure un mag. El mag es diu Magalín. El mag va fer un truc fantàstic amb una corda. a) Quantes oracions té aquest paràgraf? b) Quin signe de puntuació hi ha al final de cada oració? c) Quantes paraules té la darrera oració? d) Escriu una oració amb més de cinc paraules, una de les quals sigui la paraula corda.

21. Posa els punts que falten al final de cada oració i encercla les lletres que s’haurien d’escriure en majúscula: la sirena Lor vivia al fons del mar les seves escates eren blaves i roses tenia una germana petita era amiga de molts peixos cantava amb una veu molt dolça

22. Escriu un paràgraf de quatre o cinc oracions on facis una presentació breu d’un familiar, un amic o una amiga.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

• Quantes oracions té la descripció de la sirena Lor?

25

reflexiono i aprenc

1. Per a què serveix conèixer l’ordre alfabètic? Assenyala-ho.

Per ordenar el nom dels nens i nenes de la classe.

Per demanar el que volem menjar en un restaurant.

Per buscar paraules en el diccionari.

Per trobar un llibre en els prestatges d’una llibreria.

Per buscar informació en un diari.

2. Escriu una situació en què sigui necessari presentar una persona.

3. Torna a revisar el teu text de la pàgina 18 i completa la taula següent: Sí

No

He posat el punt final.

He posat punt i seguit al final de cada oració.

He posat punt al final de cada paràgraf.

4. Quina activitat d’aquesta unitat t’ha resultat més fàcil de fer? I quina més difícil?

UNITAT 1

• Quina activitat creus que podries haver fet millor? Per què?

26

2

Per llepar-se’n els dits!

Pa s ti s s o s , a m

comprensió lectora

La c u in a é s u

a n id e s , a rro s

n fe s ti v a l d e

i c o lo rs ! I a tu

s o s , g u is a ts …

s a b o rs , o lo rs

, t’ a g ra d a c u

in a r?

l’home del rellotge És dissabte al matí i a casa tothom està enfeinat. La mare és a la cuina.

Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’ensuma que prepara un pastís de poma amb molta canyella. El seu preferit. Mmm! El pare passa l’aspiradora per la catifa del menjador. No fa gaire soroll.

—Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat?

El Biel li respon amb un badall.

—Bufa, quina resposta! —diu la mare rient, sense perdre de vista el forn, no fos cas que se li cremés el pastís de poma amb canyella—. Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar i s’asseu a la taula de la cuina.

La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata.

Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge.

Víctor Aldea

flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa.

UNITAT 2

Llàstima que les setmanes només tinguin set dies!

vocabulari

27

Aquesta és la recepta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:

pastís de poma i canyella INGREDIENTS

2 pomes i mitja Golden

2 cullerades de canyella en pols 1 cullerada petita de llevat

(Per a quatre persones) 200 g de farina 200 g de mantega

3 ous

200 g de sucre

1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla

Sucre de llustre

PREPARACIÓ 1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.

2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.

3. Pela dues pomes i talla-les.

4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta de canyella en pols i, al voltant, col·loca-hi els talls de poma.

5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarina’l una mica. Després, aboca-hi la massa del bol.

6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que vegis que està una mica daurat per la part superior.

UNITAT 2

7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís.

28

8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escampa-ho per sobre del pastís.

ACTIVITATS 1. Respon breument a les preguntes següents: • Com sap en Biel que la mare prepara un pastís de poma?

• Per què la mare d’en Biel està tan pendent del forn?

• Per què en Biel voldria que les setmanes tinguessin més dies?

2. Llegeix la recepta del pastís de poma i omple la taula: Quins estris de cuina necessitarem?

Quins ingredients haurem de comprar?

3. La recepta del pastís és per a quatre persones. Escriu la quantitat d’aquests ingredients per a dues. g de mantega

cullerada de canyella

ous

g de sucre

UNITAT 2

cullerada de llevat

29

4.

Assenyala quines d’aquestes afirmacions corresponen a la recepta del

pastís de poma i canyella: El primer que cal fer és barrejar la mantega, el sucre i els ous.

Per preparar-lo, utilitzem gairebé mitja dotzena d’ous.

Per fer-lo, cal escalfar el forn a uns 200º.

S’ha d’untar el motlle amb mantega.

Quan el pastís s’hagi refredat, cal escampar-hi els encenalls de xocolata

per sobre.

5. Què és la canyella?

Una escorça aromàtica que s’utilitza en confiteria.

Una fruita.

Un tipus de farina.

• Encercla la canyella:

6.

El llevat és un ingredient imprescindible a l’hora de fer pastissos, però saps

per què cal afegir-lo? Pots preguntar-ho a algú de casa o cercar la informació a

UNITAT 2

internet.

30

comunicació oral

EXPLICACIÓ D’UNA RECEPTA Els programes de cuina ens ensenyen a cuinar plats. Els presentadors ens mostren els ingredients i ens expliquen què fan en cada moment. Utilitzen un lèxic propi de la cuina. Aquí en tens una mostra: ACCIONS Abocar, amanir, arrebossar, barrejar, batre, bullir…

ESTRIS Agafador, bol, cassola, colador, corró, ganivet…

ELECTRODOMÈSTICS Batedora, congelador, forn, microones, nevera…

EXPRESSIONS Al bany maria, a la bolonyesa, a la carbonara…

ACTIVITATS 7.

Una de les postres típiques de la tardor són els panellets, que se solen menjar per acompanyar les castanyes en la castanyada. Mira el vídeo de la recepta per fer panellets.

• La massa dels panellets sempre es fa de la mateixa manera, però s’hi poden afegir altres ingredients com el cacau o el coco. Tria un d’aquests tipus de panellets i explica als teus companys com els faries.

UNITAT 2

Trobaràs l’enllaç d’aquesta recepta en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

31

EDUCACIÓ literària

ANÀLISI DE POEMES Miquel Martí i Pol té molts poemes amb els aliments com a protagonistes; en alguns, fins i tot ens explica com podem preparar-los.

pa amb tomàquet

pa torrat amb mantega

Déu ens do ser catalans

El pa torrat i la mantega

per menjar bon pa amb tomàquet

solen anar sovint plegats

amb un raig d’oli discret

i ens els mengem de bona gana,

i un pols de sal si fa falta;

molt més si són ben ensucrats.

pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres

Tenen un gust que, en barrejar-se,

i tomàquet ben madur,

resulta encara més plaent,

però que no ho sigui massa.

tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.

Déu ens do un tall de pernil o llonganissa ben ampla

Per esmorzar van de primera,

perquè acompanyi el pa

ja no cal dir per berenar,

ben sucadet amb tomàquet;

i a totes hores sempre donen

pernil de bon mastegar,

plaer complet al paladar.

llonganissa de la Plana, que els osonencs en això

UNITAT 2

tenim molta anomenada.

32

vocabulari osonenc: Persona procedent de la comarca d’Osona. La seva capital és Vic.

ACTIVITATS 8. Llegeix els dos poemes de la pàgina del costat. Quin dels dos dona instruccions per preparar el menjar?

9. Per què creus que el poeta Miquel Martí i Pol va dedicar un poema al pa amb tomàquet?

10. Selecciona les afirmacions correctes: • Per fer un bon pa amb tomàquet… cal posar-hi molt oli. n’hi ha prou de tirar-hi un raget

d’oli. s’hi pot posar una miqueta de sal. cal posar-hi un bon grapat de sal. cal acompanyar-lo de bons embotits. el pa s’ha de sucar amb tomàquets verds.

11. Quins estris de cuina es necessiten per fer pa amb tomàquet?

UNITAT 2 33

12.

Llegeix el poema «Pa torrat amb mantega». Pensa com es prepara el

pa torrat amb mantega i completa l’esquema següent.

tics de cuina

Estris i electrodomès

Ingredients

Elaboració 1.

2.

3.

• Quins altres ingredients podríem afegir al pa torrat amb mantega?

Sucre,

13. Escriu altres receptes en què també es faci servir la mantega.

UNITAT 2

14. Identifica en el poema les paraules que acaben igual que aquestes:

34

Primera estrofa

plegats -

Segona estrofa

plaent -

Tercera estrofa

berenar -

LES LLENGÜES i els seus parlants

ACTIVITATS 15. El gaspatxo és una sopa freda típica del sud d’Espanya. Busca’n informació i encercla els ingredients que calen per preparar-lo.

sal

sardines

cogombre

16.

llet

pebrot verd

formatge

ceba

tomàquets

all

vinagre

oli

molla de pa

Demana a algun familiar que t’expliqui la recepta d’un plat típic

d’un altre país. Pregunta-li quin nom té el plat, quins ingredients conté i com es prepara. Escriu aquí la informació.

Nom del plat: Ingredients

Preparació

UNITAT 2 35

expressió escrita

EL TEXT INSTRUCTIU A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta del pastís preferit d’en Biel.

Les receptes de cuina són textos instructius.

El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu.

Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat…

En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.

LA RECEPTA DE CUINA Ingredients

Instruccions

Aliments i quantitats

Els passos que cal seguir.

segons el nombre de

Han d’anar numerats.

persones.

Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.

UNITAT 2

• 2 pomes i mitja Golden • 200 g de farina • 200 g de mantega • 200 g de sucre • 3 ous • 1 cullerada petita de llevat • Sucre de llustre • …

36

1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.

2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.

3. Pela dues pomes i talla-les.

4. …

ACTIVITATS 17. Escriu com faries el teu plat preferit. Abans, però, planifica’l completant aquest esquema: • Nom del plat: • Ingredients necessaris:

• Estris de cuina que calen per preparar-lo:

• Quants passos s’han de seguir?

18.

Ara és el moment d’escriure la recepta del teu plat preferit en un full

a part. Parteix de la planificació que acabes d’elaborar i tingues en compte les indicacions sobre com s’han de redactar les receptes que hi ha en la pàgina del costat.

19. Completa la taula i, després, revisa el text de la recepta d’acord amb aquestes pautes:

He seguit la planificació?

He escrit tots els passos necessaris?

He escrit els verbs com si fossin ordres?

He utilitzat correctament el punt i seguit, el punt i a part i el punt final?

UNITAT 2

He revisat que les paraules estiguin accentuades d’acord amb les normes treballades?

37

ORTOGRAFIA Les paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació Recorda: • Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba.

• La síl·laba que sona més forta és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones.

SU - CRE PAS - TÍS XO - CO - LA - TA SÍL·LABA TÒNICA

SÍL·LABA TÒNICA

SÍL·LABA TÒNICA

La síl·laba tònica pot aparèixer en posicions diferents. Segons la posició en què es troba la síl·laba tònica, la paraula és aguda, plana o esdrúixola. co-la-dor for-qui-lla es-pà-tu-la (aguda)

(plana)

(esdrúixola)

Algunes paraules porten un signe per indicar la síl·laba tònica: és l’accent.

Hi ha dos tipus d’accents: • obert ( ` ): safrà, cafè, arròs. • tancat ( ´ ): puré, líquid, salmó, menú.

Per saber si una paraula s’accentua, cal aplicar les normes d’accentuació: • Les paraules agudes s’accentuen

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

quan acaben en:

38

vocal

fabricà, puré, salmó

• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en: vocal

dàtil, líquid, plàstic

vocal + -s arròs, espès

vocal + -s tomàquet, pèsol

-en, -in

-en, -in

encén, Benín

àpat, plàtan, telèfon

• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre: tòfona, espècia, àcida, ètnies, màquina, família, fàbrica, elegància

ACTIVITATS 20. Separa les síl·labes d’aquestes paraules i encercla’n la síl·laba tònica.

Al costat, escriu A si la paraula és aguda, P si és plana i E si és esdrúixola: SUCRE IOGURT ALFÀBREGA MANTEGA

LLEVAT CANYELLA FARINA ROMANÍ

21. Tots aquests aliments han perdut l’accent. Afegeix-lo.

Paraules agudes

bacalla

carbasso

cuscus

salmo

Paraules planes

esparrec

sesam

pressec

platan

sindria

tofona

alberginia

sipia

Paraules esdrúixoles

22.

Escolta el text amb atenció i completa el dictat:

Recepta d’

a la

1. Posarem a bullir

en una olla. , hi afegirem l’

3. Mentrestant,

.

un

i el tallarem per la meitat.

4. A continuació, agafarem una

amb oli ben

i daurarem el plàtan.

5. Quan l’arròs

al punt, el colarem.

6. Després, fregirem un

amb

7. Per acabar, abocarem l’arròs al de

i, al costat, el plàtan i l’ou

d’oliva. , a sobre hi posarem salsa .

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

2. Quan

39

LÈXIC Les locucions Una locució és un grup de paraules fixes que actuen com si fossin un sol mot, amb un significat de conjunt.

Exemples: – Repartien caramels a tort i a dret. (‘pertot arreu’) – Va haver de fer el sopar a correcuita. (‘ràpidament’) – A l’amanida, posa-hi un fil d’oli. (‘molt poc’)

Les frases fetes Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules fixes amb sentit figurat; és a dir, amb un sentit diferent del que tindrien, per si mateixes, les paraules que la formen. Les frases fetes són pròpies de cada llengua i són molt difícils de traduir.

Exemples: – Hem suat la cansalada per tenir-ho tot a punt per a la festa! (‘esforçar-se molt’)

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

– Primer fem dissabte i després ja prepararem el dinar. (‘fer neteja general’)

40

Els refranys Els refranys són frases que provenen de la cultura popular. Serveixen per explicar fets de la vida quotidiana i coneixements o per donar consells.

Exemples: – Si l’oreneta vola baix, aigua recela.

–P er Nadal, capons, neules i torrons.

–T ronada d’abril, fruites mil.

–H ivern fred, estiu calent.

–O velles ximples, on va una van totes.

ACTIVITATS 23. A casa d’en Biel fan dissabte; és a dir, tothom fa tasques de la llar.

Subratlla el significat correcte de les locucions destacades. a) Hi ha pèls de gat a tort i a dret. (pertot arreu / enlloc) b) Pel cap baix la mare ha afegit al bol un quart de farina. (com a màxim / com a mínim) c) L’àvia segueix la recepta del pastís fil per randa. (fent canvis / amb tots els detalls) d) En Biel va entrar d’amagatotis a la cuina i va agafar un tros de pastís. (sense ser vist / sorollosament) e) El pastís ha d’estar al forn a tot estirar 45 minuts. (com a mínim / com a màxim)

24. Completa aquests refranys amb les paraules següents:

SOPES PA CRIT PLENA TECA

a) A la taula i al llit, al primer b) Qui menja c) Bona

.

, se les pensa totes. i bona cara a tothom agraden.

d) A panxa

no hi entren penes. .

25. Relaciona aquestes frases fetes amb la seva expressió equivalent: Partir peres • Fer bullir l’olla •

• Fer-se il·lusions.

•C reure algú que ha descobert una cosa que tothom ja sabia.

No bufar cullera • Fer el préssec • Somiar truites • Descobrir la sopa d’all •

• Guanyar prou diners per viure.

• Deixar-se enredar.

• Separar-se.

• No tenir res per menjar.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

e) A qui té fam, les pedres li semblen

41

GRAMÀTICA Els elements de l’oració Les oracions tenen dues parts: • El subjecte és la part que ens diu qui fa l’acció expressada pel verb o de qui o de què parlem.

• El predicat és la part que indica què fa, què li passa, com és o com està el subjecte.

Exemple: [qui?] La pastissera [què fa?] prepara molts pastissos diferents.

La paraula més important del subjecte és un nom i la paraula més important del predicat és un verb.

De vegades, el subjecte no surt en l’oració però se sobreentén; altres vegades, no en té: [qui?] (Jo) [què fa?] Pelo cebes.

[qui?] — [com és?] Hi ha boira.

Però una oració sempre ha de tenir un verb. Fixa-t’hi:

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

Escriu.

42

La mare una recepta.

La mare escriu una recepta.

Tipus d’oracions • Les oracions declaratives expliquen alguna cosa i acaben amb un punt (.).

• Les oracions interrogatives plantegen preguntes i acaben amb un interrogant (?).

• Les oracions exclamatives expressen emocions, sorpresa, espant, ordres, etc., i acaben amb un signe d’exclamació (!).

Oració declarativa (.)

Oració interrogativa (?)

Oració exclamativa (!)

A mi posi’m un iogurt.

Tu què prendràs?

Jo vull litxis!

ACTIVITATS 26. A casa d’en Biel la mare cuina i el pare passa l’aspiradora.

Qui fa les tasques següents a casa teva?

Qui? (Subjecte)

Què fa? (Predicat) va a comprar. estén la roba i la plega. prepara el sopar. para taula.

27. Pinta les paraules d’aquestes oracions segons el codi de colors: SUBJECTE El

pare

passa

l’

aspiradora

Els

cereals

tenyeixen

la

llet

En

Biel

agafa

el

seu

La

mare

obre

l’

armari.

bol

PREDICAT catifa

per

la

de

color

d’

del

menjador.

xocolata.

esmorzar.

28. Pinta el requadre de cada oració segons el codi de colors:

INTERROGATIVA

Ja t’has despertat?

Dinarem a les dues del migdia.

La mare barreja en un bol la mantega i el sucre.

El pastís de l’àvia és deliciós!

Ja podeu seure a taula!

Vols una mica més d’amanida, Biel?

EXCLAMATIVA

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

DECLARATIVA

43

reflexiono i aprenc

1. Quins són els teus punts forts? I els que no ho són tant?

Què he de millorar?

Lectura.

Expressió oral.

Expressió escrita.

Sé si una paraula és aguda, plana o esdrúixola.

Conec frases fetes, refranys i locucions.

Sé usar els signes de puntuació: ., ? i !.

2. De tots els plats que han sortit en la unitat…

• Quin t’ha agradat més?

• Quin creus que és més fàcil de preparar?

• Quins has tastat?

3. Encercla les situacions en què podríem fer un text instructiu:

UNITAT 2

Explicar un joc

44

Explicar el funcionament d’un aparell

Explicar com es munta un moble

Explicar una no Donar una op

inió

tícia

treball ODS

FEM GUARNIMENTS DE NADAL SOSTENIBLES

Aprenem a

treballar equip!

Què és el treball cooperatiu?

en

Fixa’t en aquestes habilitats. Encercla les que et semblin necessàries per treballar en equip. Després, comenta-les amb els companys i les companyes de la classe.

ESCOLTA IMPLICACIÓ

COORDINACIÓ

SOLIDARITAT COMPE TICIÓ

NE GO CI A CI Ò EGOISME

RESPECTE

PASSIVIT AT

R E S P O N S A B IL IT A T COOPERACIÓ

Assenyala quines de les afirmacions següents es corresponen amb l’esperit del treball en equip: Els components més importants són els que tenen les idees més originals.

El mestre o mestra és qui reparteix les tasques.

Cada component de l’equip té uns objectius diferents.

Tots els membres de l’equip són importants i poden aportar idees

interessants.

Els objectius del grup són compartits per tothom.

Entre tots farem més i millor! Comencem!

TREBALL COOPERATIU

El mestre o mestra guia el treball dels equips.

63

Un dels objectius que tots els països del món volen assolir de cara a ’l any 2030 està

relacionat amb el consum i la producció sostenibles al nostre planeta.

Us proposem de crear guarniments de Nadal utilitzant material reaprofitat. D’ aques ta manera, produirem una decoració que serà econòmica i sostenible alhora. Som-h i!

1. Formeu un equip de treball de quatre companys o companyes i, entre tots, penseu un nom per a l’equip.

2. Ompliu la taula següent amb les tasques que cal dur a terme perquè el treball funcioni i escriviu al costat quin component del grup farà cada una.

Tasca

3.

Alumne/a

Cerqueu a internet propostes per fer ornaments amb material reciclat.

Feu-ho de manera individual i anoteu-les en una graella com aquesta: Ornament

Boles per a l’arbre de Nadal

TREBALL COOPERATIU

Imatge

64

Material reutilitzat que es necessita

Cartró i llanes de diferents colors

Altre tipus de material

Boletes de plàstic

Estris

Tisores, llapis i regle

4. Presenteu les propostes a l’equip i decidiu entre tots què fabricareu.

5. Feu una llista amb el material reutilitzat i els estris que necessitareu per fer els ornaments. Organitzeu-vos entre tots per aconseguir el material.

6. Abans d’elaborar els guarniments, feu-ne un de prova i anoteu, numerant-los, els passos que heu seguit per crear-lo. Podeu dibuixar esquemes per acompanyar les instruccions. Llegiu l’exemple següent: 1. Talleu cercles de cartó de mides diferents.

2. Dibuixeu unes línies que divideixin el cercle en parts iguals i marqueu, en aquestes línies, un punt a uns 2 cm de la vora del cercle, com mostra la figura.

3. Feu uns talls que vagin de la vora del cercle als punts sobre la línia que heu marcat.

4. Aneu passant fils d’un costat a l’altre del cercle, fent-ho sempre per la part central. Podeu utilitzar fils de colors diferents.

5. Deixeu un fil penjant per lligar l’ornament a l’arbre de Nadal.

TREBALL COOPERATIU 65

Decorem la classe i l’escola Amb tots els ornaments elaborats pels diferents grups, podreu decorar la vostra classe.

També podeu proposar a la comissió de festes de la vostra escola o als altres mestres de guarnir l’escola amb els vostres ornaments.

Fins i tot podeu ensenyar als companys i les companyes d’altres classes les instruccions per fer els guarniments.

Per animar les famílies de l’escola a seguir la vostra iniciativa, podeu regalar-los alguns dels vostres ornaments nadalencs o publicar-los en el web o en les xarxes de l’escola. Segur que moltes persones se sumaran a aquesta iniciativa!

Com ha anat?

Ara arriba l’hora de fer la valoració del treball en equip. Completeu individualment aquesta taula: Sempre

A vegades

Gairebé mai

Tothom ha complert la seva responsabilitat.

TREBALL COOPERATIU

Hem estat capaços d’arribar a acords de forma negociada.

66

Hem respectat les opinions i les idees dels altres.

Hem resolt, sense intervenció del mestre o de la mestra, els conflictes que han aparegut.

• Comenteu la vostra valoració amb la resta de membres del grup.

Mai

Escolta la gravació i, després, tria l’opció correcta o respon:

A Qui és el narrador del text?

L’àvia

F Aquella nit, a casa de l’àvia, el

noi…

Un hippy.

havia dormit d’una tirada.

El pare del noi.

s’havia despertat un munt de

Un noi.

B Quan hi va, el net, a casa de l’àvia?

En començar l’estiu.

Cada cap de setmana.

Just abans de començar l’escola.

El primer cap de setmana de

vegades. s’havia despertat un cop i s’havia tornat a adormir.

em poso a prova

1.

no havia dormit en tota la nit.

G Què creus que podia ser el que

el noi tenia al coll?

vacances.

C Quin tipus de música escolta

l’àvia a tot volum?

Rock-and-roll.

Música clàssica.

Tecno.

Havaneres.

D L’àvia és...

moderna i activa.

H El fragment que acabes

d’escoltar és… el començament d’una història. el final d’una història.

tradicional i queixosa.

un conte sencer.

apàtica i antiquada.

la descripció de l’àvia.

animada i antiquada.

E Per què volia matinar, el noi?

Per fer esport.

Per veure la lluna.

Per fer encàrrecs per a l’àvia.

1r TRIMESTRE

Per veure sortir el sol.

67

em poso a prova

2. Llegeix amb atenció:

Va mp ir Arriba la nit la llu na ha sortit!

(Ja sento el delit!)

El frac arrugat (no me l’ he planxat!) ben enclenxinat.

Oi que vaig mudat?

Ara volaré, la fe ina faré (i la faré bé!) i la vos tra sang us xarruparé!

Què voleu que hi faci?

1r TRIMESTRE

És el meu destí!

Sortir de voleio,

68

cla var l’ ullal fi i tor nar a la tomba…

Oi que us faig patir?

Lola Casas

A Copia dos versos que estiguin

relacionats amb el vampir.

F Per què té el frac arrugat?

Perquè li sembla que és més modern.

Perquè no se’l treu mai.

Perquè el pare no li ha volgut planxar.

B Què creus que vol dir l’expressió

«sortir de voleio»?

Sortir a volar.

Fer tombarelles.

Sortir a fer un tomb.

Mossegar algú.

C L’expressió «ja sento el delit» vol

dir que… té moltes ganes de sortir. sent la claror de la lluna. ja és de nit. nota les ganes de menjar.

Perquè no hi ha passat la planxa.

em poso a prova

• Ara, tria l’opció correcta o respon:

G En quin temps verbal estan

escrits els versos «Ara volaré, / la feina faré»?

Passat.

Present.

Futur.

Un en present i l’altre en futur.

H Quina paraula del text és

sinònima de xuclar?

D Quina és la feina que farà?

Buscar algú per xuclar-li la sang.

Netejar la tomba.

Volar i volar.

Vigilar el castell on viu.

E Com surt el vampir a la nit?

Amb texans i camisa.

Amb una capa vella.

Amb una escombra voladora.

serveix per completar l’oració següent?

«El vampir xucla la sang … és el seu destí.»

Però.

Perquè.

Ni. Sinó.

1r TRIMESTRE

Elegant i pentinat.

I Quina d’aquestes paraules

69

em poso a prova

3. Llegeix atentament la recepta següent:

Com es fa un gelat Dr àcula Saps com ho has de fer per preparar un gelat Dràcula? Segueix aquesta recepta i podràs assaborir un gelat terroríficament deliciós.

Ingredients • Refresc de cola sense cafeïna • Colorant alimentari negre • 125 g de maduixes madures • 100 ml de xarop fet amb aigua i sucre • 2 boles de gelat de vainilla • 50 ml de llet

Passos que cal seguir

1r TRIMESTRE

1r Posa a bullir, a foc suau durant 20 minuts, el refresc de cola perquè 1r perdi les bombolles. Afegeix-hi el colorant negre.

2n Barreja 100 ml d’aigua i 100 g de sucre amb les maduixes triturades.

2n Posa la barreja a refredar dins la nevera.

3r Aboca el refresc de cola en els motllos per a gelats, sense omplir-los del 3r tot, i fica’ls al congelador. Abans que el refresc es glaci del tot, treu els motllos i buida el contingut de la part central del gelat. Torna’ls a ficar

70

dins el congelador fins que el que hi ha quedat es glaci del tot.

4t Omple tres quartes parts de la part central amb la barreja de 4t maduixes, clava-hi el bastonet de fusta i torna’ls a ficar al congelador.

5è Barreja el gelat de vainilla amb la llet fins que quedi ben desfet.

5è 6è Acaba d’omplir el motllo del gelat amb la vainilla desfeta i, de nou, cap 6è al congelador!

7è Espera’t que estigui ben glaçat i… ja pots gaudir del teu Dràcula!

7è

A El text que has llegit és…

un text instructiu. un text narratiu. un text descriptiu. una faula.

B El xarop és una barreja de…

cola i sucre. gelat i llet. llet i aigua. sucre i aigua.

C Quina informació ha de tenir

sempre una recepta de cuina?

(Marca totes les respostes correctes.): Els ingredients.

Les quantitats adequades de cada ingredient.

El nom dels qui en poden menjar.

Els passos que cal seguir.

El lloc on s’han de comprar els ingredients.

D Escriu dos verbs relacionats amb

el fet de cuinar.

F Ordena de l’1 al 4 aquests

passos: Acaba d’omplir el motllo amb vainilla desfeta.

Barreja el xarop amb les maduixes.

Omple els motllos amb el refresc de cola.

em poso a prova

• Ara, tria l’opció correcta o respon:

Buida el contingut de la part central del motllo.

G En una recepta de cuina, les

oracions que hi surten són… declaratives. exclamatives. interrogatives. cap de les opcions anteriors.

H Quina d’aquestes oracions està

ben puntuada?

Per fer el Dràcula et cal cola sucre gelat maduixes i llet.

Per fer el Dràcula, et cal cola, sucre, gelat, maduixes, i llet.

Per fer el Dràcula et cal cola sucre, gelat maduixes i llet.

Per fer el Dràcula et cal cola, sucre, gelat, maduixes i llet.

lectura que siguin de la mateixa família del mot gel.

1r TRIMESTRE

E Escriu dues paraules de la

71

em poso a prova

4. L’Isaac té vuit anys i és molt valent. Aquest vespre, abans d’apagar el llum, ha llegit una història sobre vampirs que volaven a les nits per trobar el nen o la nena amb la sang més pura. Si bevien d’aquesta sang, els seus poders encara serien més grans.

De matinada, però, ha sentit cops a la finestra. Es pensava que eren les branques del pi que tocaven el vidre però… no! Ha trobat aquest personatge a l’ampit de la finestra.

Descriu aquest personatge. Explica com és, com va vestit, què fa, quines aficions deu tenir… Fins i tot li

1r TRIMESTRE

pots posar un nom.

72