Compara i contrasta.
EN QUÈ S’ASSEMBLEN?
- Són botes.
- Són impermeables a l’aigua.
- Tenen la sola gravada.
...
EN QUÈ ES DIFERENCIEN?
Respecte a ...
Estampades amb flos COLOR
Sense cordills
No subjecten el peu
Per no mullar-nos els peus quan plou
AMB QUÈ ENS
LES LLIGUEM
De color marró
Amb cordills
SUBJECCIÓ Subjecten molt bé el peu.
FUNCIÓ Per caminar per la muntanya
MATERIAL
PATRONS DE SEMBLANCES I DIFERÈNCIES SIGNIFICATIVES
De les diferències el color no és un aspecte important en cas d’haver de prendre la decisió de per què les volem; però pot ser és important si el criteri és només estètic. La comoditat i la seguretat en la subjecció són importants per triar un calçat
CONCLUSIÓ INTERPRETACIÓ
Per triar quina bota necessito he de saber per què les necessito, en aquest cas el color no és un criteri important.
TEXT 1: Com fer bombolles de sabó casolanes.
El primer que cal fer és el líquid:
1. Aboqueu un litre d’aigua destil·lada en un recipient.
2. Afegiu mitja tassa de sabó de rentar els plats.
3. Afegiu una cullerada ben plena de glicerina líquida (es compra a les farmàcies).
4. Remeneu bé tots els ingredients i... Ja teniu a punt el líquid per les vostres bombolles!!! Ara cal que trobem els estris per sucar al líquid. A casa hi trobareu un munt d’ells, només cal que es puguin mullar i que tinguin forats. Mireu aquestes fotografies:
Text 1: Com fer bombolles de sabó casolanes
Text 2: La bombolla de sabó (Elena Bigas)
EN QUÈ S’ASSEMBLEN?
- Parlen de bombolles de sabó.
- Expliquen com fer-les.
Text + imatge
EN QUÈ ES DIFERENCIEN?
Respecte a ... contingut
Explicació de les instruccions
Llenguatge
Informació
Només text
PATRONS DE SEMBLANCES I DIFERÈNCIES SIGNIFICATIVES
CONCLUSIÓ INTERPRETACIÓ
En aquest cas, per exemple, la destresa la podríem utilitzar per treballar les diferències de tipologia textual i el lèxic que les caracteritza.
A partir d’aquí podem plantejar una Expressió escrita. Per exemple, volem que facin un text instructiu i a la part dreta posem les característiques del text 1, al costat anem omplint en funció del tema del text instructiu que volem fer. Després el redactem.
IMPORTANT! Primer treball individual – segon col·lectiu – tercer individual.
La presa de decisions.
Per fer la introducció podem utilitzar qualsevol situació quotidiana i propera per ells: un conflicte al pati, el tema per una celebració a l’escola...
Un cop feta la fase inicial en què entre tots responem les preguntes del mapa de pensament, recollim la informació en l’organitzador gràfic.
MODEL D’ACTIVITAT: El Monte de las Ánimas de Bécquer.
Síntesi:
La acción se sitúa en el día de Todos los Santos, en el Moncayo, al que llaman el Monte de las Ánimas. Al final de una cacería, mientras vuelven a casa, Alonso le explica a su prima Beatriz por qué llaman así al monte. Se cuenta que en aquel lugar se enfrentaron los nobles de Castilla y los Templarios y los cuerpos de los caídos fueron enterrados en la capilla del monte. La Noche de Difuntos, las almas de los muertos se levantan de sus tumbas y corren por el monte. Este hecho aterroriza a los habitantes del lugar que evitan a toda costa estar en el monte la Noche de los Difuntos.
Después de la cena, Alonso y Beatriz hablan del cercano regreso de ella a Francia. Él le de un broche para que se acuerde de él y le pide a ella que también le deje un recuerdo. Beatriz decide darle la banda azul que llevaba durante la cacería, pero, ¡oh! ¡La ha perdido! Insinúa a Alonso que la ha perdido en el Monte de las Ánimas. Alonso duda, cualquier otro día iría rápidamente al bosque a buscarla, pero esa noche… Beatriz, de forma irónica y con una media sonrisa, le dice que entiende su reticencia. Alonso capta su ironía.
Comprensió lectora:
a) Podem incorporar preguntes per analitzar la tipologia textual. És una llegenda que incorpora informacions de fets reals amb fets ficticis. Subratlla els elements reals que hi ha a la llegenda.
És una narració: diferencia al text l’estructura del text narratiu.
b) Anàlisi del llenguatge: com parlen? Reescriure alguns dels diàlegs utilitzant un llenguatge més actual?
c) Elements que ens ajuden a contextualitzar l’època en què es situa l’acció de la llegenda.
Expressió escrita: Introduïm la destresa de Presa de decisions: Què pot fer Alonso? 1r. Els demanem que facin un llistat de les diferents decisions que pot prendre Alonso. Les recullen i van valorant si són probables o no, quines conseqüències pot tenir cadascuna d’elles i si aquestes en són positives o negatives.
Organitzador(I)
(Es pren l’opció sense haver-la analitzat)
Opcions
1. Alonso decide acceder a la petición de Beatriz y se interna en el Monte de las Ánimas.
2. Alonso organiza un grupo de hombres con antorchas para entrar en el bosque.
3. Alonso decide obviar la ironía de Beatriz y no hace nada para recuperar la banda.
4. Alonso intenta convencer a Beatriz de que le regale otra cosa.
5. Alonso se da cuenta que Beatriz no es buena persona porque lo intenta poner en peligro y la deja sola.
OPCIÓ
CONSEQÜÈNCIES
Què pot passar si prens aquesta opció?
JUSTIFICACIÓ
Per què creus que succeiran cadascuna de les conseqüències?
Pueden encontrarse las ánimas en el monte y esconderse de ellas. +/+ Como irán con precaución, en el momento que oigan sonidos extraños decidirán esconderse
+/- : positiva / negativa
P/ NP: possible / no possible
VALOR
Quina importància tenen les conseqüències? Per què?
P/ NP
P Es importante que las ánimas no los vean.
Organitzador(II)
(Opció més simplificada)
Opcions
1. Alonso decide acceder a la petición de Beatriz y se interna en el Monte de las Ánimas.
3. Alonso decide obviar la ironía de Beatriz y no hace nada para recuperar la banda.
5. Alonso se da cuenta que Beatriz no es buena persona porque lo intenta poner en peligro y la deja sola.
2. Alonso organiza un grupo de hombres con antorchas para entrar en el bosque.
4. Alonso intenta convencer a Beatriz de que le regale otra cosa.
CONSEQÜÈNCIES (què passarà?)
A favor (Positives) En contra (Negatives)
ELECCIÓ FINAL
És positiu prendre aquesta decisió?
Per què?
2n. Fem una posada en comú.
3r. Produïm textos. La presa de decisions ens serveix de planificació. Podem plantejar diferents propostes:
Diferents propostes per fer Expressió Escrita
Cada un tria una de les opcions i la desenvolupa. Després fem un Compara/ contrasta entre els que han triat la mateixa per veure com l'ha resolt cadascú i per analitzar les diferents produccions.
Tothom tria la mateixa opció i la desenvolupa. Fem una posada en comú general. Llegim el text original i trobem punts de semblança i diferència.
Cadascú compara el seu text amb la llegenda original de Bécquer. Els classifiquem o ordenem en funció del grau de semblança amb la llegenda.
Altres propostes d’Expressió Escrita: una correspondència creuada en què Alonso escriu a Beatriz convidant-la a passar unes setmanes a casa seva; la resposta d’ella... Cal que siguin textos coherents: el lèxic, els costums, el temps d’arribada de la resposta, el contingut, etc. han de ser acords a l’època.
El tot i les parts.
Presentem el mapa de pensament: quines preguntes faríem per analitzar les parts que formen un objecte quotidià.
Per fer la introducció podem recórrer, per exemple, a l’anàlisi d’un objecte molt quotidià per ells: quins parts formen una paella i quina funció tenen cadascuna d’elles? Quines parts té un ordinador i quina funció tenen cadascuna d’elles?...
Un cop introduïda (podem fer una conjunta i una altra primer individual i després en petit o gran grup) la utilitzem per la comprensió lectora i la planificació de l’expressió escrita.
MODEL D’ACTIVITAT: La caputxeta vermella (anàlisi dels personatges)
Els personatges poden ser les parts que formen el tot.
EL TOT
El conte de la Caputxeta
Vermella
- La mare.
- La caputxeta.
- El llop.
- El llenyataire.
- L’àvia.
PARTS DEL TOT
Al costat poden afegir breument quin rol té cadascun dels personatges a la història (comprensió lectora)
PART CONSIDERADA
El llenyataire
QUÈ LI PASSARIA AL TOT SI FALTÉS AQUESTA PART?
Caldrà pensar diferents conseqüències de la falta d’aquest personatge. Per anar més enllà els demanem que pensin com quedaria el conte, doncs. Podem eliminar totalment aquest personatge o substituir-lo per un altre: incorporar un personatge nou i analitzar quina funció tindria dins el desenvolupament de la història.
QUINA ÉS LA FUNCIÓ D’AQUESTA PART?
Ajudar a la Caputxeta a resoldre el seu problema amb el llop.
Aprofitant el quadre “Què li passaria al tot si faltés aquesta part?” poden reescriure el conte canviant els personatges.
També es pot utilitzar a la gramàtica. Per exemple: anàlisi dels complements que completen la informació d’un text.
Eran las cuatro y media de la tarde cuando los pasajeros del Mongolia CNombre desembarcaron en Bombay y el tren de Calcuta no salía hasta las ocho en punto.
CCLugar CCTiempo
El señor Fogg se despidió de sus compañeros de juego, abandonó el barco y le CNombre CD encargó a su criado algunas compras. Después se dirigió a la oficina de pasaportes.
CI CD CCLugar
A la salida de la oficina de pasaportes Phileas Fogg se dirigió tranquilamente CCmanera a la estación, donde pidió la cena mientras aguardaba la salida del tren
CCLugar CD CD
JULIO VERNE. La vuelta al mundo en 80 días. Clásicos Anaya. (Adaptación)
BIBLIOGRAFIA
SWARTZ, R; COSTA, A; BEYER, B; REAGAN, R i KALLICK, B: “El aprendizaje basado en el pensamiento”. Ediciones SM, 2015.
DEL POZO, M. “Aprendizaje inteligente”. Tekman Books, 2009.
Webinar: