Les destreses de pensament aplicades a la llengua

Divendres, 29/05/2020

Nuria Murillo Guerrero nuriamurillo14@hotmail.com

GUIÓ  Introducció:

 La comprensió oral i escrita: tipologia d’activitats.  La producció de textos: procés d’escriptura.

 Les destreses de pensament:  Què són?  Com les podem incorporar al treball de comprensió i expressió.  Quines són?

LA COMPRENSIÓ ORAL I ESCRITA  Assegurar diferents nivells de comprensió implica realitzar diferents propostes de

preguntes i activitats.

Preguntes d'interpretació: deduir i fer inferències.

Organitzar i sintetitzar informació.

Preguntes de reflexió i anàlisi.

COMPRENSIÓ CRÍTICA

Localitzar i recuperar informació literal o sinònima.

COMPRENSIÓ INFERENCIAL

COMPRENSIÓ LITERAL

Obtenció d'informació del text.

Valoració personal, donar el propi punt de vista, emetre un judici argumentat, valorar la utilitat de la informació...

 Les preguntes de comprensió han de contemplar tots els aspectes del text,

no només el contingut.

Tipologia textual Contigut

• Elements • Estructura • Característiques lingüístiques

Component semàntic

Propòsit

Estructures morfosintàctiques.

Connectors

PRODUCCIÓ DE TEXTOS  Cal treballar sempre de forma explícita els tres moments del procés d’escriptura:

Planificació •Equilibri entre desbordament creatiu i competències lingüístiques dels alumnes.

•Presa de decisions sobre el contingut.

•Adequació al propòsit i requeriments de la situació comunicativa (context, destinatari, registre lingüístic).

•Diversitat de propostes.

Escriptura •Una bona planificació permet estar més pendent dels aspectes formals: • Ortografia: paraules habituals, memòria visual, normes treballades (curs).

•Lèxic: registre lingüístic, complements del nom i del verb; us de sinònims.

•Sintaxis i coherència: construcció d’oracions (connectors entre oracions) i coherència interna del text (no llacunes de contingut; temps verbal).

Revisió •Previ al resultat final.

•Diferents lectures focalitzant l’atenció en un aspecte.

•Utilitzar la planificació durant el procés de revisió.

DESTRESES DE PENSAMENT  QUÈ SÓN?  Processos reflexius i específics per a dur a terme una acció de pensament determinada.  Pertanyen al pensament eficaç juntament amb:  Les rutines de pensament: estructures senzilles que repetim per ajudar la ment a generar

pensaments i reflexionar. (Exemples: veig, penso i em pregunto; el pont...)  Hàbits de la ment: generen conductes de reflexió de forma automàtica mentre pensem (productius: control de la impulsivitat, empatia, flexibilitat i obertura de mires...; improductius: estretor de mires).  Metacognició: reflexió sobre el propi pensament.  Es poden ensenyar des de qualsevol àrea ja que són transferibles a diferents situacions.

 COM INTRODUIR-LES A L’AULA

1. Presentar la destresa amb preguntes que clarifiquin el mapa de pensament a partir de situacions conegudes.

2. Traspassar la informació del mapa de pensament amb una eina més visual: l’organitzador gràfic. Practicar la destresa (modelatge).

4. Realitzar activitats de transferència.

Utilitzar la destresa en altres situacions o per treballar contingut curricular.

Crear l’hàbit d’utilització.

3. Promoure la metacognició: • Què has fet?

• Com? • Per a què t’ha servit?

• En quines altres situacions pots utilitzar aquesta destresa?

 QUINES?  La presa de decisions amb destresa (pensament crític i

creatiu).  Compara i contrasta (clarificar i comprendre).  El tot i les parts (clarificar i comprendre).

Compara i contrasta Mapa de pensament 1. En què s’assemblen?

2. En què es diferencien?

3. Quines semblances i diferències semblen significatives?

4. Quines categories o patrons veus en les semblances i diferències?

5. Quina interpretació o conclusió suggereixen les semblances i diferències significatives?

Organitzador gràfic

La presa de decisions amb destresa Mapa de pensament 1. Per què és necessari prendre una decisió?

2. Quines opcions hi ha?

3. Quines probables conseqüències (positives i negatives) pot tenir cadascuna de les opcions?

4. Quina importància tenen aquestes conseqüències?

5. Quina és la millor opció després de valorar les possibles conseqüències?

Organitzadors gràfics

Relació parts - tot Mapa de pensament 1. Quines parts més petites formen el “tot”?

2. Per a cadascuna de les parts cal pensar què passaria si faltés.

3. Quina és la funció de cadascuna de les parts?

4. Con funcionen juntes les parts perquè el “tot” sigui com és?

Organitzador gràfic

 Les destreses de pensament es poden aplicar a qualsevol àrea del currículum.  Compara i contrasta: o Dos grups de vertebrats (medi natural). o Dos esports o jocs (educació física). o Dos estils musicals (música). o Dos moviments artístics (visual i plàstica).

 Presa de decisions: o Posar-se a la pell d’un personatge històric que ha de prendre decisions (història). o Anàlisi i resolució de conflictes (educació en valors, tutoria...). o Decidir quina és la millor manera de presentar les dades recollides en una enquesta (matemàtiques).

 Relació tot - parts: o Anàlisi dels òrgans que formen els aparells del cos humà (medi natural). o Anàlisi dels instruments d’una orquestra (música). o Anàlisi dels rols dels components d’un equip esportiu (educació física). o Anàlisi dels elements d’una figura o cos geomètric (matemàtiques).