Veus 5 Primària

u

lleng

5 S U a

lan a t a ac

E V

ó i s s e r p x e i ó i s n e r p a t m i o r c C s e i l a r o

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Els continguts de cada unitat es distribueixen en els apartat següents: 1

EL PLANETA BLAU Què en sabem?

Què en sabem?

A partir d’unes fotografies relacionades amb el tema de la lectura es plantegen unes preguntes de resposta oral i en grup. Aquest apartat permet valorar els coneixements previs, practicar la comunicació oral i ampliar el vocabulari.

• Vosaltres ja sabeu

que la Terra és un planeta.

Quins altres planetes coneixeu?

• Riu, mar, mar oceà... Quins hi ha nostre planeta

altres termes relaciona ts amb l’aigua que Terra se us acudeixe n?

• Sabeu què és el malbara

tament de l’aigua?

reduir-ne el consum?

ls abans de petits càlcu fer una sèrie calcular, —Ahir vaig Ferran—. Vaig la ir —diu en d’aigua té d’anar a dorm quants litres aproximada, la seva de manera tes parts de , les tres quar veieu Això són uns Terra. Com per l’aigua. ua. són cobertes de litres d’aig superfície 0.000.000 el 2 % 000.000.00 i .000. dolça 1.370 l’1 % és aigua quantitat, D’aquesta

u alta Llegim en ve AIGUA A

DOJO

5 BT00664601_01_5eQCLectora.indd

en continents dríeu fer? silueta dels dibuixar la Ferran li comença a rodoli, i en d’un atles, perquè no , amb l’ajut la hi subjecten Avui la Berta Marc i la Laia de paper. En més allunyats. colors. ixar en llocs l’enorme bola pintar-la de l ha de dibu falta parel quan és la un En . Nom aguanta l’esca per l’escala.

—diu la Laia— barallar-se netejarat molt bé! a pintar i a —Ha qued ansar i per s i comencen pausa per desc pintat n els color stida. Fan una del món han Es reparteixe at quasi enlle quina part ien Terra ha qued Es podria saber n, intercanv cara. la i rente d’horetes la es tre les mans sobre. Men la pintura de un porta a se una mica ra que cada s de pintu ment blava quasi total per les reste la Terra? És ns. que hi ha a impressio titat d’aigua blau. en la quan el planeta què en diuen —Us heu fixat entenc per Ara . la Laia— —observa

Llegim en veu alta

S’inclouen diferents tipologies textuals per practicar la lectura en veu alta (individual, per parelles o en petits grups). Es proposa una activitat prèvia per motivar la lectura.

ra imperfecta. ino: L’esfe at).

Jordi Lopes (text adapt Barcanova

re fes una

ra o el mest

ú que la mest

Seria oport

5

22/1/25 17:56

rient en és gel.

Ferran —diu setciències, —Ets un a la Berta.

Marc. ! —assegur molta aigua sempre toca —Això és la Laia, que geix —afe escàs. S’ha —Tot i així és un bé molt —, l’aigua de peus a terra es pugui. tota la que bres de d’estalviar gel, els mem n parla del r els Quan en Ferra evitar mira s no poden Setcièncie i pensar atura la colla dels en mini s de la Terra casquets polar es ent global. alfés tant que en l’escalfam s’esc ria si la Terra —Què passa pols de la Terde gel dels els casquets fonguessin a la Laia. de contestar. ra? —pregunt ana abans germ sa mira hi ha a la En Ferran tot el gel que es fongués metres.

—Doncs, si ia més de 60 l del mar pujar Terra, el nivel lamen tots. és molt! —exc —Apa, això

dispotres és fàcil m? Per a vosal , l’aixeta, però l’abast de totho com obrir L’aigua és a tan senzill ineu-vos potable; és n tenir. Imag sar d’aigua nes en pode no sortís ni totes les perso casa vostra, al món, no de ta l’aixe a no posi, en obrir la vida diàri de què passaria itats activ ua. Quines un rajolí d’aig

Què feu vosaltres per

ntada del

lectura come

text.

7 22/1/25 17:56

22/1/25 17:56

QCLectora.indd

01_01_5e

BT006646

7

6 QCLectora.indd

01_01_5e

BT006646

6

Què hem en

tès?

1. La bola de pape el Sol.

Què hem entès?

2. Llegeix: «Avui la lueta dels

Es proposen unes activitats per treballar els tres nivells de comprensió lectora: literal, inferencial i reflexiva.

3.

11. Ara escoltarà

la

10

ença a dibu

ença a dibu

encara que

4. La paraula esca

6. Quin dels mem

ixar els cont

la Terra.

Berta com

En Marc.

una pilota

.

7. Una de les para ció amb les

ules segü ents no té relaaltres. Quin a és?

Setcièncie s.

Saberut.

8. Es diu que la Laia

A la Berta.

pràctica i

idealista i

Científic.

Savi.

«sempre toca

realista.

de peus a

somniado

9. Marca, amb una

ra.

X, si aquestes

terra» perq uè és una persona... pessimista i desconfia da. optimista i entusiast a.

afirmacion s són verd aderes (V) o falses (F): La colla dels Setcièncie s construei Els membres x una maq V F ueta de la Terra. gens ni mica de la colla han pinta t la maqueta . sense emb Hi ha dos rutar -se membres de la colla que són germ En Ferran i la Berta són ans. germans.

La major part de l’aigua de la Terra L’escalfam és salada. ent global fa referència del nostre planeta. a l’augmen t de la temp eratura

per tal que que la (subratlla da en el text) pot ficat té en tenir difer el text? ents signi ficats.

Sèrie d’esg laons que permeten Aparell de pujar i baixa fusta, meta r caminant ll o corda, de l’un a l’altre per dues que es pot . peces para portar amu l·leles unide nt i avall, form peus i pode s per uns at r pujar a un travessers per posar-hi lloc alt.

Proporció els entre les dime nsions de parts corre les parts d’un sponents mapa, plàn de l’objecte ol, etc. i les Successió que repre de notes musi senta. cals.

Quin signi

10. Indica en quin

ordre apar

eixen en el text les frase s següents: colla inter canvien opini ons mentre es netegen la continents en la bola que repre important senta la Terra D. En Ferra estalviar aigu . n explica els a. càlculs que ha fet sobre A→B→D→ l’aigua que hi ha a la Terra C .

C→D→B→ B→A→D→ A C B→A→C→ D

com «el plan

A. Els mem

eta blau»?

pintura.

B. La Berta

C. La Laia

BT00664601_01_5e

La Berta.

En Ferran.

La Laia.

malgrat que

és coneguda

bres del grup té facilitat màtiques ?

per les mate

inents és...

8

s un text.

Posa molt a atenció n a les preg en el que untes segü diuen i, a continuaents: a) Quin d’aq uests fenò mens NO és conseqüè ncia del canv Els incendis afavorits per i climàtic? grans onad Les inundaci es de calor ons provocad . es per plug Les temperatu es fortíssime res moderad s i sobtades es.

L’augmen . t del desg el als pols. b) Quina ha estat la causa de la producció desmesura da de gaso s com el CO ?

2 L’augmen t de les radia cions solar El descens s. de les radia cions solar La crema s. de combusti bles, com Les pluges el carbó o i les sequeres el petroli. descontro lades. c) Quin efect e té aquesta producció desmesura Fa baixar da de gaso la temperatu s? ra de la Terra Fa augmenta . r la temperatu ra de la Terra No té cap . efecte.

Fa augmenta r la contamin ació. d) Hi ha cap manera d’atu rar el canv i climàtic?

No; ja és mas sa tard.

No cal atura r-lo, perquè, ara com ara, Sí; augmenta no és tan nt el consum urgent. de combusti Sí; fent servi bles com el r energies carbó i el petro reno vables i nete nants. li. s i transports no contamie) L’objectiu principal del text és expli car-nos... la raó per la qual el llac Poopó ha quedat què és el canv sense aigu i climàtic. a. què provoca l’augment de temperatu què fa el CO ra del nostr e planeta.

2 que hi ha a la capa que envolta la Terra.

QCLectora

ció, respo

BT00664601_01_5e

Berta com

la Lluna.

ixar la sicontinent s en l’eno rme bola per. En Marc de pai la Laia la hi subjecten rodoli, i en perquè no Ferran li agua nta l’escala dibuixar en quan ha de llocs més allunyats» rència la para . A què fa refeula li?

A en Marc .

A la Laia.

A la bola de paper.

Tria l’opció correcta per completa r l’oració: En Marc i la Laia subje cten la bola no rodoli. de paper

5. Per què la Terra

Parem l’orel

r en què la

.indd 8

22/1/25 17:56

BT00664601_01_5e

bres de la

dibuixa els

diu que és

QCLectora

.indd 9

9 22/1/25 17:57

Parem l’orella

Es fomenta l’escolta activa amb activitats per esbrinar, descobrir o crear un text, un dibuix... a partir d’un àudio.

Hi diem la no

stra c següent

s del gràfi

it, fes una

i, tot segu

exposició

oral a

al món: 12. Llegeix les dade tat d’aigua e l’escasse classe sobr

AT D’AIGUA L’ESCASSET

AL MÓN

QCLectora

.indd 10

de persones 2.400 milions que viuen en països aigua no tenen prou les seves per satisfer

s milions de persone . potable

2.200 d’aigua no disposen 22/1/25 17:57

necessitats.

de persones 3.500 milions del servei no disposen adequat. de sanejament

espècies que El 81 % de les aiguamolls depenen dels ït han disminu continentals 1970. a partir de l’any

de persones 2.200 milions instal·lacions no tenen les rentar-se bàsiques per les mans.

Hi diem la nostra

DE L’AIG UA LA GESTIÓ ) MILLORA DE S (L’ANY 2022 RE DE PAÏSO PER NOMB

Es posa en pràctica la producció oral amb una proposta que té en compte les diferents tipologies textuals.

Millora limitad

22 55

52

Font: ONU.

a

Millora substan

44

A prop d’acons

cial

eguir l’object

Millora modera

iu

da

11 22/1/25 17:57

.indd 11

QCLectora

BT00664601_01_5e

Fem punta al lla

13. Ara que ets més

pis Ara ja pots

conscient , de la impo proposem rtància de que passis no malbarata a l’acció i r l’aigua, et tribuir en el que posis el teu gran seu estalvi. et de sorra per conElabora un pòster sobr e com pode teu centre. m esta lviar aigu Un petit gest a per fer-n pot tenir gran e difusió al • Busca infor s resultats mació sobre ! la importànc com fer-h ia d’estalvia o. r aigua i la manera • Escriu tots els hàbits o comporta per estalviar ments que aigua. Com et semblin més n’ano més adeq tis, més opcio uats ns tindràs per escollir.

Fem punta al llapis

S’elabora un producte escrit que incorpora el que s’ha treballat al llarg de la unitat.

fer el pòster.

✓ ✓

ELS POTS ESCRIURE AQUÍ!

✓ ✓ ✓ ✓ ✓

Què hem ap

1. Assenyala, amb o falses:

rès?

una X, si aque

stes afirm

acions són

verdaderes

La Terra és coneguda des de l’esp com el plan ai, hi pred eta blau perq omina aque uè, vista Les accions st color. humanes tic que pate són les caus ix la Terra. ants del canv i climàHi ha prou aigua pota ble al plan sones en pugu eta perquè in disposar. totes les perUn decàleg és recomanacion format per un nom bre indetermi s o consells. nat de

2. Pinta, en cada

• Selecciona les millors idees.

• Redacta les recoman acions en conjunt de forma de deu norm decàleg.

Un decàleg es o cons expressin ells que cal és un accions conc seguir. Escri retes; enca u oracions peratiu (Tan pçala les que queu les aixet frases amb un verb en es...) i num • Posa-hi imera-les. un títol i afeg eix-hi les imatges que fies), i el teu pòster estar vulguis (dibu à ixos, a punt per expo • Trieu els fotogramillors pòste sar-lo. rs i demaneu espais com permís per uns del vostr penjar-los e centre. a l’aula o als

cas, la case

V

12

F

BT00664601_01_5e

QCLectora

.indd 12

22/1/25 17:57

BT00664601_01_5e

QCLectora

.indd 13

13

lla adequada

Autoavaluaci

:

22/1/25 17:57

ó

He après molt sobre el nostr e planeta.

He descober t coses que climàtic. no sabia sobre el canvi He entès per què és important l’aigua. no malbarata r M’ho he pass at bé elab orant el pòste M’ha agra r. dat la unita t titulada «El planeta blau ».

Què hem après?

La unitat s’acaba amb una autoavaluació, una taula de metacognició i la resolució d’un petit repte.

REPTE 1

Si en una piscina olím pica hi cabe 2.500.000 n litres d’aig ua, quantes podrien omp piscines es lir amb l’aig ua que hi ha a la Terra 548.000 ?

548.000.00 0 548.000.00 0.000.000

14 BT00664601_01_5e

QCLectora

.indd 14

22/1/25 17:57

un pensam

ent Els llibres són l’únic lloc de la casa on encara es pot estar tranquil.

Julio Cortázar

Un pensament

Al principi de cada quadern es planteja un pensament, una cita dibuixada, que convida a reflexionar en grup sobre l’acte de llegir. Al final del quadern, l’alumnat pot escriure i dibuixar el seu pensament.

NSAMENT

EL MEU PE

4? Aquí tens la pàgina • Has vist ment. el teu pensa i dibuixar

l’espai per

escriure

4

95

Proposta digital

A l’espai personal el docent trobarà jocs interactius per activar les destreses comunicatives i dinamitzar la classe.

Índex de continguts UN PENSAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 INVESTIGUEM 1 El planeta blau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 2 Més i més llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 3 Envoltats de tecnologia! . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 EXPLOREM 4 Més que una muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 5 El baobab, un «gegant africà» . . . . . . . . . . . 45 6 Un viatge al passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 SOM ARTISTES 7 Per amor a l'art! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 8 Llums, càmera i… acció! . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 9 Benvinguts al circ! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 EL MEU PENSAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

un pensament on nic lloc de la casa Els llibres són l’ú r tranquil. encara es pot esta

Julio Cortázar

4

EL PLANETA BLAU Què en sabem?

1

• Vosaltres ja sabeu que la Terra és un planeta. Quins altres planetes coneixeu?

• Riu, mar, mar oceà... Quins altres termes relacionats amb l’aigua que hi ha nostre planeta Terra se us acudeixen?

• Sabeu què és el malbaratament de l’aigua? Què feu vosaltres per reduir-ne el consum?

5

Llegim en veu alta AIGUA A DOJO L’aigua és a l’abast de tothom? Per a vosaltres és fàcil disposar d’aigua potable; és tan senzill com obrir l’aixeta, però, al món, no totes les persones en poden tenir. Imagineu-vos què passaria si, en obrir l’aixeta de casa vostra, no sortís ni un rajolí d’aigua. Quines activitats de la vida diària no podríeu fer?

Avui la Berta, amb l’ajut d’un atles, comença a dibuixar la silueta dels continents en l’enorme bola de paper. En Marc i la Laia la hi subjecten perquè no rodoli, i en Ferran li aguanta l’escala quan ha de dibuixar en llocs més allunyats.

—Ha quedat molt bé! —diu la Laia—. Només falta pintar-la de colors.

Es reparteixen els colors i comencen a pintar i a barallar-se per l’escala. En un parell d’horetes la Terra ha quedat quasi enllestida. Fan una pausa per descansar i per netejarse una mica la pintura de les mans i la cara. Es podria saber quina part del món han pintat per les restes de pintura que cada un porta a sobre. Mentre es renten, intercanvien impressions.

—Us heu fixat en la quantitat d’aigua que hi ha a la Terra? És quasi totalment blava —observa la Laia—. Ara entenc per què en diuen el planeta blau.

6

—Ahir vaig fer una sèrie de petits càlculs abans d’anar a dormir —diu en Ferran—. Vaig calcular, de manera aproximada, quants litres d’aigua té la Terra. Com veieu, les tres quartes parts de la seva superfície són cobertes per l’aigua. Això són uns 1.370.000.000.000.000.000.000 de litres d’aigua.

D’aquesta quantitat, l’1 % és aigua dolça i el 2 % és gel.

—Ets un setciències, Ferran —diu rient en Marc.

—Això és molta aigua! —assegura la Berta.

—Tot i així —afegeix la Laia, que sempre toca de peus a terra—, l’aigua és un bé molt escàs. S’ha d’estalviar tota la que es pugui.

Quan en Ferran parla del gel, els membres de la colla dels Setciències no poden evitar mirar els casquets polars de la Terra en miniatura i pensar en l’escalfament global.

—Què passaria si la Terra s’escalfés tant que es fonguessin els casquets de gel dels pols de la Terra? —pregunta la Laia.

En Ferran mira sa germana abans de contestar.

—Doncs, si es fongués tot el gel que hi ha a la Terra, el nivell del mar pujaria més de 60 metres.

—Apa, això és molt! —exclamen tots.

Jordi Lopesino: L’esfera imperfecta.

Barcanova (text adaptat).

Seria oportú que la mestra o el mestre fes una lectura comentada del text.

7

Què hem entès?

1. La bola de paper en què la Berta comença a dibuixar els continents és... el Sol.

la Lluna.

la Terra.

una pilota.

2. Llegeix: «Avui la Berta comença a dibuixar la silueta dels continents en l’enorme bola de paper. En Marc i la Laia la hi subjecten perquè no rodoli, i en Ferran li aguanta l’escala quan ha de dibuixar en llocs més allunyats». A què fa referència la paraula li?

A en Marc.

A la Laia.

A la bola de paper.

A la Berta.

3. Tria l’opció correcta per completar l’oració: En Marc i la Laia subjecten la bola de paper no rodoli. encara que

malgrat que

per tal que

que

4. La paraula escala (subratllada en el text) pot tenir diferents significats.

Quin significat té en el text?

Sèrie d’esglaons que permeten pujar i baixar caminant de l’un a l’altre.

Aparell de fusta, metall o corda, que es pot portar amunt i avall, format per dues peces paral·leles unides per uns travessers per posar-hi els peus i poder pujar a un lloc alt.

Proporció entre les dimensions de les parts d’un mapa, plànol, etc. i les parts corresponents de l’objecte que representa.

Successió de notes musicals.

5. Per què la Terra és coneguda com «el planeta blau»?

8

6. Quin dels membres del grup té facilitat per les matemàtiques?

En Marc.

La Berta.

La Laia.

En Ferran.

7. Una de les paraules següents no té relació amb les altres. Quina és?

Setciències.

Científic.

Saberut.

Savi.

8. Es diu que la Laia «sempre toca de peus a terra» perquè és una persona... pràctica i realista.

pessimista i desconfiada.

idealista i somniadora.

optimista i entusiasta.

9. Marca, amb una X, si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F): V

F

La colla dels Setciències construeix una maqueta de la Terra.

Els membres de la colla han pintat la maqueta sense embrutar-se gens ni mica.

Hi ha dos membres de la colla que són germans.

En Ferran i la Berta són germans.

La major part de l’aigua de la Terra és salada.

L’escalfament global fa referència a l’augment de la temperatura del nostre planeta.

10. Indica en quin ordre apareixen en el text les frases següents: A. Els membres de la colla intercanvien opinions mentre es netegen la pintura.

B. La Berta dibuixa els continents en la bola que representa la Terra.

C. La Laia diu que és important estalviar aigua.

D. En Ferran explica els càlculs que ha fet sobre l’aigua que hi ha a la Terra.

A→B→D→C

B→A→D→C

C→D→B→A

B→A→C→D

9

Parem l’orella 11. Ara escoltaràs un text. Posa molta atenció en el que diuen i, a continuació, respon a les preguntes següents: a) Quin d’aquests fenòmens NO és conseqüència del canvi climàtic?

Els incendis afavorits per grans onades de calor.

Les inundacions provocades per pluges fortíssimes i sobtades.

Les temperatures moderades.

L’augment del desgel als pols. b) Quina ha estat la causa de la producció desmesurada de gasos com el CO2?

L’augment de les radiacions solars.

El descens de les radiacions solars.

La crema de combustibles, com el carbó o el petroli.

Les pluges i les sequeres descontrolades. c) Quin efecte té aquesta producció desmesurada de gasos?

Fa baixar la temperatura de la Terra.

Fa augmentar la temperatura de la Terra.

No té cap efecte.

Fa augmentar la contaminació. d) Hi ha cap manera d’aturar el canvi climàtic?

No; ja és massa tard.

No cal aturar-lo, perquè, ara com ara, no és tan urgent.

Sí; augmentant el consum de combustibles com el carbó i el petroli.

Sí; fent servir energies renovables i netes i transports no contaminants. e) L’objectiu principal del text és explicar-nos... la raó per la qual el llac Poopó ha quedat sense aigua. què és el canvi climàtic. què provoca l’augment de temperatura del nostre planeta. què fa el CO2 que hi ha a la capa que envolta la Terra.

10

Hi diem la nostra 12. Llegeix les dades del gràfic següent i, tot seguit, fes una exposició oral a classe sobre l’escassetat d’aigua al món:

L’ESCASSETAT D’AIGUA AL MÓN

2.200 milions de persones no disposen d’aigua potable.

3.500 milions de persones no disposen del servei de sanejament adequat.

2.200 milions de persones no tenen les instal·lacions bàsiques per rentar-se les mans.

2.400 milions de persones viuen en països que no tenen prou aigua per satisfer les seves necessitats.

El 81 % de les espècies que depenen dels aiguamolls continentals han disminuït a partir de l’any 1970.

MILLORA DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA PER NOMBRE DE PAÏSOS (L’ANY 2022) 22

Millora limitada

55 44 52

Millora substancial A prop d’aconseguir l’objectiu Millora moderada

Font: ONU.

11

Fem punta al llapis 13. Ara que ets més conscient, de la importància de no malbaratar l’aigua, et proposem que passis a l’acció i que posis el teu granet de sorra per contribuir en el seu estalvi.

Elabora un pòster sobre com podem estalviar aigua per fer-ne difusió al teu centre. Un petit gest pot tenir grans resultats!

• Busca informació sobre la importància d’estalviar aigua i la manera com fer-ho.

• Escriu tots els hàbits o comportaments que et semblin més adequats per estalviar aigua. Com més n’anotis, més opcions tindràs per escollir.

ELS POTS ESCRIURE AQUÍ!

✓ ✓ ✓ ✓ ✓ ✓ ✓

• Selecciona les millors idees.

• Redacta les recomanacions en forma de decàleg. Un decàleg és un

conjunt de deu normes o consells que cal seguir. Escriu oracions que expressin accions concretes; encapçala les frases amb un verb en imperatiu (Tanqueu les aixetes...) i numera-les.

• Posa-hi un títol i afegeix-hi les imatges que vulguis (dibuixos, fotografies), i el teu pòster estarà a punt per exposar-lo.

• Trieu els millors pòsters i demaneu permís per penjar-los a l’aula o als espais comuns del vostre centre.

12

Ara ja pots fer el pòster.

13

Què hem après?

1. Assenyala, amb una X, si aquestes afirmacions són verdaderes o falses: V La Terra és coneguda com el planeta blau perquè, vista des de l’espai, hi predomina aquest color.

Les accions humanes són les causants del canvi climàtic que pateix la Terra.

Hi ha prou aigua potable al planeta perquè totes les persones en puguin disposar.

Un decàleg és format per un nombre indeterminat de recomanacions o consells.

2. Pinta, en cada cas, la casella adequada: Autoavaluació He après molt sobre el nostre planeta.

He descobert coses que no sabia sobre el canvi climàtic.

He entès per què és important no malbaratar l’aigua.

M’ho he passat bé elaborant el pòster.

M’ha agradat la unitat titulada «El planeta blau».

REPTE 1

Si en una piscina olímpica hi caben

2.500.000 litres d’aigua, quantes piscines es

podrien omplir amb l’aigua que hi ha a la Terra?

548.000

14

548.000.000

548.000.000.000.000

F

LLIBRES I MÉS LLIBRES Què en sabem?

2

• Quantes biblioteques coneixes? Hi vas sovint? A part d’anar-hi a

llegir un llibre o d’agafar-lo en préstec, quines altres activitats hi fas?

• A la biblioteca del teu centre, quants llibres diries que hi ha?

Pregunta-ho al bibliotecari o a la bibliotecària i comprova si ho has encertat.

• Com explicaries què és i com és una biblioteca a algú que no en tingués la més petita idea ni hi hagués estat mai?

15

Llegim en veu alta L’ASSEMBLEA DE LES LLETRES Hi ha moltes històries de ficció que parlen d’objectes que prenen vida (una joguina, les cartes d’una baralla...) o d’animals que actuen com si fossin persones.

Coneixes cap llibre, còmic o pel·lícula en què el protagonista és un objecte o un animal?

Quin o quina t’ha agradat més?

Per què?

Les lletres oprimides per les tapes ignoren per què els lectors no van a la biblioteca i els agafen. Això passa des de fa molt temps.

El calendari penjat a la paret mostra el mes de juny de l’any 2011, i ja som a l’octubre del 2015. Fa quatre anys que la biblioteca sembla un forat negre dins l’univers de l’escola.

Una nit, quan el silenci i la foscor omplien els espais de l’escola, les veus de les lletres majúscules d’un llibre d’aventures es van sentir per tota la biblioteca: —ESTIMADES COMPANYES, LLETRES MAJÚSCULES I LLETRES MINÚSCULES DE TOTS ELS LLIBRES DE LA BIBLIOTECA, SORTIU DEL VOSTRE RECER. FA MASSA DIES QUE ESTEM CAPTIVES DINS ELS LLIBRES I OPRIMIDES PER LES TAPES!

16

Les lletres dels llibres, en sentir la veu, es van desensopir i, sense pensar-s’ho gaire, gaire seguiren el reclam d’aquelles majúscules tan decidides. Dels prestatges saltaven lletres i més lletres que es van escampar per tot l’espai de la biblioteca.

La catifa va quedar atapeïda de lletres de tot tipus, com si s’hagués vessat un enorme tinter. Les majúscules es posaren al davant per dirigir el que semblava que seria una assemblea, però cap lletra no feia cap pregunta. No havien convidat els interrogants a sortir dels llibres!

Un cop els interrogants van ser entre les lletres, les preguntes sortien amb fluïdesa.

Les minúscules donaven la seva opinió, però ho deien tot seguit, no se sabia quan acabava una frase i quan en començava una altra; les majúscules contestaven com podien, però lligaven totes les respostes i aquestes eren sense èmfasi, sense sentiments. És clar, els signes d’admiració i els punts s’havien quedat en els llibres! Cap lletra no els havia convidat a seguir-les.

A poc a poc aquests van anar sortint dels llibres i van anar baixant dels prestatges.

Es mostraven una mica decebuts i tibats per l’oblit de les lletres. Però no eren rancorosos, i quan els signes de puntuació van arribar a l’assemblea, tot va anar com una seda; es podien formular preguntes, donar respostes i posar l’ànima en totes les qüestions que es plantejaven.

Elena Bigas i Mayans: La biblioteca abandonada.

Barcanova (text adaptat).

17

Què hem entès?

1. Quant temps fa que no hi va ningú, a la biblioteca?

Quatre mesos.

Quatre anys.

Quatre setmanes.

Més de quatre anys.

2. Fixa’t en aquesta oració de la lectura: «Fa quatre anys que la biblioteca sembla un forat negre dins l’univers de l’escola». Per quina de les oracions que hi ha a continuació la podries substituir?

Fa quatre anys que a la biblioteca no hi cap una agulla.

Fa quatre anys que la biblioteca és plena com un ou.

Fa quatre anys que a la biblioteca no hi ha ni una ànima.

Fa quatre anys que la biblioteca és fosca com una gola de llop.

3. Quins tipus d’històries s’expliquen en un llibre d’aventures? Posa’n dos exemples.

4. Per què es diu que feia massa dies que les lletres estaven «captives dins els llibres i oprimides per les tapes»?

Perquè ningú no anava a llegir els llibres de la biblioteca.

Perquè, a les prestatgeries, hi havia més llibres dels que hi cabien.

Perquè la biblioteca era tancada amb pany i forrellat.

Perquè la biblioteca era com una presó.

5. Quina d’aquestes expressions NO vol dir el mateix que l’expressió sense pensar-s’ho gaire (subratllada en el text)?

18

A pas de formiga.

A l’instant.

Dit i fet.

A l’acte.

6. Qui encoratja les lletres perquè surtin dels llibres i s’escampin per la biblioteca?

Les lletres minúscules.

Les lletres majúscules d’un llibre d’aventures.

Els interrogants.

Els signes d’admiració.

7. Amb quina opció completaries aquesta frase inacabada? Tot va anar com una seda... i el problema es va resoldre finalment. i ens va faltar temps per acabar la feina. i vam acabar enfadats i de mal humor. i va perdre tots els estalvis.

8. Aquest text forma part del capítol titulat «L’assemblea de lletres». Quin és l’objectiu quan es decideix de fer una assemblea?

Trobar-se amb persones que pensen el mateix i tenen la mateixa opinió.

Escoltar el discurs d’un personatge important.

Valorar les raons a favor o en contra d’una decisió a prendre i arribar a un acord.

Reunir un munt de persones en un mateix lloc.

9. Quin altre títol podria tenir el text en lloc de «L’assemblea de les lletres»?

La rebel·lió de les lletres.

Les lletres ignorants.

Lletres i signes de puntuació.

El captiveri de les lletres.

10. El text forma part d’una obra... realista.

d’humor.

de terror.

fantàstica.

19

Parem l’orella 11. Ara escoltaràs un text. Posa molta atenció al que s’hi diu i a continuació, respon a aquestes preguntes: a) En quina assignatura es treballarà el projecte «L’arbre dels llibres»?

Llengua.

Literatura catalana.

Coneixement del medi.

Anglès.

b) Quines informacions sobre el llibre triat hi ha d’haver en la fitxa en forma de fulla?

Títol, autor o autora i editorial del llibre.

Títol, autor o autora i una frase que justifiqui l’elecció del llibre.

Només el títol i l’autor o autora del llibre.

Títol, autor o autora i una frase extreta del llibre. c) Qui ha escollit una novel·la d’aventures per enganxar-la a l’arbre?

En Leo.

L’Emma.

La Martina.

En Pol.

d) Com es diu l’autor de la novel·la escollida per l’Emma?

Roald Dahl.

Long John Silver.

No se sap.

Robert Louis Stevenson.

e) Segons en Leo, el qui llegeixi Matilda... podrà conèixer un pirata com en Long John Silver. voldrà ser com en Jim. descobrirà un poder que té la protagonista. viurà en un vaixell, viatjarà a una illa llunyana i hi trobarà un tresor. f) El llibre que ha triat en Leo és una novel·la... de terror.

20

fantàstica.

d’aventures.

d’intriga.

Hi diem la nostra 12. Elabora el guió d’un vídeo recomanant la lectura d’un llibre que t’hagi agradat molt, com si fossis un o una booktuber, i exposa’l davant de la classe.

Abans de l’exposició: • Prepara el guió del vídeo: pensa en tot el que vols dir i anota-ho d’una manera ràpida. A continuació, decideix en quin ordre ho explicaràs.

Pots fer servir una taula com aquesta:

Saluda, presenta’t i dona la benvinguda Presenta el llibre (títol, autor i editorial) Explica de què tracta (què exposa, quins són els personatges principals, per què es titula així) Explica per què t’ha agradat (t’has emocionat, has rigut, has passat por...), a qui el recomanaries i per què.

Acomiada’t i desitja que els agradi

Durant la presentació del llibre: • Mira directament els companys i les companyes que t’escolten.

• Parla de manera personal, amb naturalitat.

• Fes servir un llenguatge entenedor (ni massa complicat ni massa sim-

ple): cal parlar d’una manera senzilla per animar els companys i les companyes a llegir el llibre.

21

Fem punta al llapis 13. Imagina un argument original a partir del títol d’un llibre, d’una pel·lícula, etc. i escriu-lo.

Abans de l’escriptura:

Un argument és el conjunt resumit de fets que s’expliquen en una novel·la, una obra de teatre, una pel·lícula, etc.

• No pots copiar l’argument, però sí imitar tot el que vulguis d’altres argu-

ments i agafar en préstec el llibre o la pel·lícula. Per exemple, què se t’acut a partir del títol següent?

LES AVENTURES EXTRAORDINÀRIES D’EN MASSAGRAN A

B

Si coneixes l’argument, pots

Si no coneixes l’argument,

nou.

del que et suggereix el títol.

En Massagran, des de molt petit, se sent atret pel mar. Passen els anys i, un dia, s’embarca en un llarg viatge amb l’objectiu de visitar nous països i conèixer nous costums. Amb el Pum, el seu gos fidel, viurà tot un seguit de peripècies que el portaran al continent africà i, des d’allà, després de compartir moltes aventures i conèixer nous amics, tornarà a Catalunya.

En Massagran és un noi enamorat dels planetes i les estrelles. Passen els anys i es fa gran. Un dia, llegeix l’anunci següent: «Agència espacial busca enginyer aeronàutic per viatjar al planeta Mart. Missió perillosa. En cas d’èxit, l’honor i els reconeixements estan garantits.

Els interessats podeu enviar el currículum a viatgesestelars@nasa.com». Es presenta com a candidat, és acceptat i viatja a Mart, on viurà aventures espaterrants abans de tornar a la Terra.

modificar-lo i crear-ne un de

pots inventar-te’n un de nou a partir

• Ves al gra i centra’t en els fets més importants.

Durant l’escriptura: • Ordena bé el que vols explicar i estructura-ho en aquestes parts: plantejament, nus i desenllaç.

• Vigila com escrius. L’argument no s’entendrà bé si no ho fas amb l’ortografia adequada i no tens cura de la redacció.

22

Ara ja pots escriure el teu argument.

23

Què hem après?

1. Completa les oracions següents amb la paraula adequada: a) Hem d’escriure un signe

(d’admiració / de

puntuació / d’interrogació) al final d’una pregunta i, de vegades, també al principi. b) L’illa del tresor tresor, de Robert Louis Stevenson, és un clàssic de la literatura

(d’aventures / de misteri / de terror).

c) El contingut resumit del que explica una narració d’un llibre, d’una pel·lícula, etc. s’anomena

(guió / argu-

ment / intriga).

2. Pinta, en cada cas, la casella adequada: Autoavaluació He après a valorar la importància de llegir llibres.

M’ho he passat bé escrivint el guió per recomanar un llibre que m’ha agradat molt.

He sabut expressar la meva opinió sobre un dels meus llibres preferits.

He après com inventar l’argument d’una història.

M’ha agradat la unitat «Llibres i més llibres».

REPTE 2

La paraula biblioteca és el resultat d’unir dues paraules

gregues: biblio i theke. Biblio vol dir ‘llibre’. Què diries que significa theke? Una pista: pensa en altres paraules que acaben igual: discoteca, filmoteca...

Ciència, estudi.

Lloc on es guarden coses.

24

Art de conrear.