MÚSICA. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

IA R À M I R P EDUCACIÓ

a c i s mú

L’AULA A C I G Ò L O NOVES EINES EDUCATIVES PER AL CANVI METOD

MA TER IA

LS EDU PER CAT AL IUS ’ES COL AC OM PET ENC IAL

El projecte de Música d’Educació Primària permet avançar des del marc de l’escola curricular cap a l’escola competencial, tot responent a la demanda de noves eines que el nou model educatiu necessita.

Els materials de música del nostre projecte parteixen dels quatre principis bàsics següents: • Facilitar la feina al mestre de música perquè pugui preparar i fer una classe de música de manera molt personal i flexible.

• Usar una metodologia basada en l’experimentació i la participació: «Aprendre música fent música».

• Aprofundir la vivència musical dels infants a partir de les propostes de cançons, danses, jocs, audicions…

• Considerar que la vivència de la música no pot tenir, com a únic contingut ni treball, la realització d’un full en concret.

Aquí trobaràs tota la informació del projecte: http://blogprimaria.barcanova.cat/

CICLE superior

CICLE mitjà 4t

música Cicle Mitjà • Educació Prim

músic a

IAL C I N I E L C I C

ària

4

t

CICLE INICIAL El llibre de l’alumne, amb activitats perquè es puguin resoldre en el llibre, s’estructura en 4 blocs. fem música Aquest primer bloc està dedicat al llenguatge musical i estructura tots els continguts. S’organitza en sis unitats, incloent-hi moltes activitats i fent les oportunes referències a les pàgines corresponents dels blocs Escoltem i Cantem i ballem.

29/02/12 9:27

escoltem

inars_CI1_Musica.indd

5

BT00225301_Prelim

És el bloc de l’audició. En aquestes pàgines es desvetlla la sensibilitat artística que tot infant porta a dins. Els objectius principals d’aquest bloc són aquests: •G audir de l’audició.

•E ducar en l’hàbit d’escoltar.

•D otar l’infant del màxim d’estímuls sonors.

• I ntroduir progressivament els infants en el llenguatge musical.

BT00225

301_Esc

oltem_CI1_Music

a.indd 65

cantem i ballem

27/02/12

14:09

És el bloc de danses i cançons. L’educació musical a través de la dansa pretén associar la capacitat natural i espontània del moviment corporal que tenen els infants amb la captació i la interpretació d’estímuls sonors rítmics o melòdics.

La cançó és el vehicle més important de l’educació musical i l’eix vertebrador de tot l’aprenentatge musical.

ACTIVITATS TRANSVERSALS

BT00225301_CI1_Cantem_i_ba

llem.indd 81

27/02/12 16:18

Aquestes activitats, que faciliten el treball per projectes, les trobareu en els apartats LES NOSTRES FESTES (primer curs) i UN MÓN PLE D'AMICS (segon curs).

BT00225301_CI1_Nostres_festes.indd 107

26/04/12

dd 111

usica2.in

Amics_m

401_U9_

BT00225

16:15

27/02/12 14:17

CICLE mitjà i CICLE superior El llibre de l’alumne, amb activitats perquè es puguin resoldre en el llibre, s’estructura en 4 blocs.

4. C a p a l g r e u Jo sóc un pobre músic

17,18

Fem música. Sis unitats didàctiques de treball del llenguatge musical.

Música • Cicle Mitjà

• 4t

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé!

D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner; si em feu callar jo ma, me, mi, mo, mu, jo em moriré.

1 Escolta el cànon Jo sóc un pobre Viu

músic i després canta'l:

A F. Lorenz Lletra: M. Martorell

1 Completa aquests

B

E

T

N A

T

F I

UNITAT 4

O

• 4t

BT00240701_U4_Musica_CM_2.indd

I

A

19/03/13 10:31

Música • Cicle Mitjà

Música i esport Has pensat mai en la importància que té la música en l’esport?

COM HO HE FET?

2

1 Omple el quadre següent: Sí

• 4t

3

Col·laboro a crear un de treball.

, del grup anglès Queen

lent, molt apropiada

Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en compte els punts següents: – Comprendre què et demanen.

– Parlar-ne amb els companys i les companyes.

– Pensar tot el que saps sobre el tema.

– Mirar de trobar la resposta adequada.

per asserenar els ànims exaltats després els vencedors i tranquil·litz ar els perdedors.

Carros de Foc, del composito

2 Omple el quadre següent:

r grec Vangelis

Sí

És un tema que forma part de la banda sonora de la pel·lícula que porta inspirada en la vida de el mateix nom, dos velocistes britànics que es preparaven per Olímpics de 1924 a París. anar als Jocs

UNITAT 6 BT00240701_U6_Musica_CM_2.indd

i endreçada.

bon ambient

musicals.

Participo en les activitats

• 4t

Música • Cicle l Mitjà

37

Presento la feina neta

Música • Cicle Mitjà

We Are The Champions

del partit, agermanar

Respecto el silenci.

Recorda es amb l’esport:

36

Què puc millorar?

No

s de la mestra Escolto les explicacion o el mestre.

UNITAT 6

1 Escolta diferents cançons relacionad

REFLEXIONO I APRENC

La música i l’esport compartei xen valors com l’esforç, la constància, la lluita per un somni i el treball en equip.

Tots hem vist alguna vegada persones que corren amb auriculars de escoltant música; també coneide vent de fusta ts anteriors: elsxem el nom dels instrumen himnes d’equips i els dede futbol que s’interprete Pinta de diferents colors color vermell n els de corda deen els estadis durant els de metall de color blau, partits. color verd, els de vent La música és el component fonamenta percussió de color groc. l per motivar i marcar el ritme en molts escobla? ports de la com ara la natació sincronitza no formin part que coneixes vent ts de Quins altres instrumen da, l’expressió corporal, la gimnàstica artística i esportiva, el patinatge…

Moltes activitats dirigides 67 dels centres poliesportius (body pump, spinning, aeròbic, alçament de pesos…) tenen un fons musical 19/03/13 11:10 i molts esportistes afirmen «sentir-se més ben preparats» 67 per BT00240701_U6_Musica_CM_2.indd afrontar una competició si prèviament s’han «estimulat» escoltant la seva música preferida.

És una cançó en tempo

69

Observacions

No

contenen la Interpreto ritmes que . síncope corxera-negra-corxera en compàs He après a llegir música binari i ternari.

Conec diferents estructures

69 musicals.

ma Segueixo un musicogra de rondó. i identifico l’estructura 19/03/13 11:10

Sé explicar què és una

cobla.

audiAcompanyo amb seguretat s. cions i cançons amb instrument

UNITAT 6

Instruments de

flautes vent de fusta: les

Bec

Escoltem. Selecció d’obres d’èpoques, estils i autors diversos per identificar i reconèixer estructures musicals i els principals instruments de la família de vent.

la flauta de bec soprano Escolta com sona 43 de bec soprano Concert per a flauta en l’«Allegro» del Babell. i orquestra, de William

1

Finestreta amb bisell

Cap

Soprano

Música • Cicle

Mitjà • 4t

8 forats (7 al davant i 1 al darrere) Baix

Contralt

Cos Canal d’aire

71

19/03/13 11:10

entista bufa bec Sona quan l’instrum Embocadura de ment amb fusta. es fan les notes es construeix principal de l’instrument, on La flauta de bec al bisell i cap al tub de flautes de bec dirigeix l’aire cap a través del bec i n diferents mides els dits. Existeixe tenor i baix. t els forats amb o, soprano, contralt, tapant i destapan més greu: sopranin la més aguda a la i s’anomenen de

Bisell

BT00240701_U6_Musica_CM_2.indd

71

Ipharadisi

Tub Bloc

1 Canta la cançó Ipharadisi:

84,85

Peu

Ipharadisi, ikhaya labafile

Tenor

Ipharadisi, ikhaya labafile, Ipharadisi, ikhaya labafile Kulapho so phumla khona.

Quartet de flautes de bec

2 Acompanya-la fent els moviment

rosa, de

44

2 Escolta l’obra La pantera un quartet

s següents:

, interpretada per

Henry Mancini de flautes de bec.

I PHA

ano bec sopr

-

RA

DISI

I

KHAYA

83

LABA

-

FILE

19/03/13 11:13

sica_CM2.indd

83

BT00240701_U7_Escoltem_Mu

Cos, veu i percussió . Repertori de danses, cànons i ca nçons amb acompanyament instrum ental.

Música • Cicle Mitjà

• 4t

Flauta de

4

KU-LAPHO

SO

PHUMLA

KHO - NA

Salvador Dalí, un aficionat a la música imaginatius Salvador Dalí és un dels pintors més de simbolismes del segle XX. El seu món és ple Va ser i d’imatges creades per la seva imaginació. s’anomenava). un artista genial (tal com ell mateix obra pictòrica, No tan sols va destacar per la seva dissenyador cineasta, escriptor, a com sinó també surrealistes, de joies, creador d’invents i objectes i ballet… decorador d’escenografies per a teatre

109 BT00240701_08_cos_veu_Musica_CM2.in

dd 109

19/03/13 11:42

Salvador Dalí (Figueres, 1904 – Figueres, 1989)

Música • Cicle Mitjà • 4t

Una de les principals característiques de la seva obra és el tipus de pintura minuciosa, acurada, plena de petits detalls. En les seves creacions sovint hi apareixen masses toves que procedeixen dels seus somnis, angoixes o desitjos ocults.

Activitats transversals. Aquestes activitats estan pensades per afavorir el coneixement des de diferents aspectes naturals, artístics, culturals i so­cials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

1

Observa algunes de les pintures de Salvador Dalí on apareixen instruments musicals.

EL PIANO

Font necrofí lica brollan t d’un piano

de cua (1933 (1933)

M i – The Red Music Orchestra (1957)

Dones amb cap de flors trobant a la platja les despulles d’un piano (1936)

PROJECTE 3

141

BT00240701_U9_Activitats_Musica_CM2.indd 141 19/03/13 11:21

37

37

N

VIVÈNCIES MUSI CALS!

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més representatius de la unitat.

Vivències musicals. Apartat que relaciona l’expressió musical amb diferents aspectes com ara les emocions, els sentiments, etc. amb vivències quotidianes.

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

de la cobla: nom dels instruments mots encreuats amb el

La Guia d’aula La Guia d’aula, que forma part de la Proposta didàctica, és una eina que facilita l’organització i la planificació de la tasca docent a l’aula i que, per tant, esdevé un instrument ben útil en el treball del dia a dia.

D’una manera pràctica, visual i clara, podreu trobar-hi el següent: • Presentació de la unitat didàctica.

• Programació d’aula, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències bàsiques, els Criteris d’Avaluació competencials i els Continguts propis de la unitat.

• Reproducció de cada pàgina del llibre de l’alumne, amb les solucions incorporades i el desenvolupament de les activitats.

• També hi trobareu un apartat amb els continguts que es treballen i la connexió amb altres àrees.

• Notes que remeten al material complementari o digital.

Com s’estructura la Guia d’aula

del llibre Reproducció de la pàgina les solucions incorporades.

Tot seguit hi ha els quadres de la programació d’aula, que segueixen els models proposats pel Departament d’Ensenyament i que contenen els objectius d’aprenentatge, les competències bàsiques, els criteris d’avaluació i els continguts curriculars.

amb Notes Instruments de vent de metall: la trompeta

Tudell Vàlvules de pistó

figures rítmiques en compàs

s

1. C o m p a s s o

compàs Figures rítmiques en

i la seva accendel compàs quaternari de 4/4 pensada per a l’aprenentatge equivaAquesta primera unitat ha estat de rodona, i per a l’estudi de les i la presentació de la figura rítmica anteriors: l’escatuació (fort, feble, semifort, feble) conceptes treballats en cursos conegudes. També es repassen del cànon i lències entre totes les figures d’intensitat, l’estructura formal simples de 2/4 i 3/4, els indicadors la de do major, els compassos termes de tempo. activoltant del rellotge i es proposen es parteix de la cançó Rock al dictats; Per practicar tots aquests conceptes obstinats rítmics a dues mans; i l’escriptura; el ritme i el llenguatge; conjunts, progressions melòdiques vitats variades a partir de la lectura en l’escala de do major per graus Cànon lectures ritmicomelòdiques basades partitura dels cànons en les cançons de do, i el cant i la lectura en amb diferents ritmes sobre l’escala de l’enfadós i Jolikà. la moderato, andante i adagio) mitjançant termes de tempo (presto, allegro, (ritme, L’experimentació de diferents que conformen una obra musical la vivència d’alguns dels elements cançó Jolikà acaba d’arrodonir melodia, harmonia i dinàmica).

«Escoltem») de diferents fragments es proposa l’escolta (en l’apartat les Al llarg d’aquesta unitat també simples de 2/4 i 3/4; per conèixer quaternari; per repassar els compassos els diferents tipus d’embocadures: d’obres per practicar el compàs segons instruments de vent i classificar-los característiques generals dels i broquet. canya, llengüeta de doble canya bec, bisell, llengüeta senzilla de

En el compàs quaternari

i corxera

LA UNITAT DIDÀCTICA

CONTINGUTS

La

ti - ti

ti - ti

ti - ti

ta

ti - ti

ta

la de

les activitats

teòrica i de les bafarades punt); el concepte de sobre els signes de perllongament mig temps dins el marc (lligadura i del compàs quaternari nova figura (negra amb de 4/4 punt), i el patró rítmic de negra amb punt-corxera. per arribar a entendre la Recordar l’accentuació i la formació del compàs quaternari de 4/4.

Practicar tot picant i recitant amb les seqüències sil·làbiques rar-los entre si. els tres motius rítmics exposats i compa-

8 Aquesta activitat i la següent

9

46

unitat

del Cànon de l’enfadós.

Continguts que es tracten en la pàgina del llibre amb els connectors d’àrees, que indiquen si hi ha relació amb altres àrees curriculars.

Lectura atenta del text sobre l’embocadura de broquet, el mecanisme dels pistons i les funcions de la sordina, i explicació posterior per part del mestre o la mestra de les característiques més rellevants.

Comentar que la persona que toca la trompeta s’anomena trompetista.

Cal posar atenció en i mirant de no es-

giques Orientacions metodolò per dur a terme les activitats proposades.

Tornar a escoltar la mostra sonora de la trompeta i observar les fotografies referents a la col·locació dels llavis de l’instrumentista, les il·lustracions referents a les funcions dels pistons i els diferents tipus de sordina.

Notes amb indicacions de material descarregable de l’apartat Cercle d’Educadors del web www.barcanova.cat.

115

UNITAT 3

Desenvolupament de

Lectura atenta de l’explicació

Més informació Lectura atenta del text i explicació posterior per part del mestre o la mestra de les característiques dels instruments de vent de metall.

noritat de la trompeta sola i la d’una trompeta amb diferents sordines. Les sordines de l’enregistrament són: sordina straigth, sordina copa i sordina wah-wah.

Comentar els sons escoltats, si la trompeta els sona molt aguda, si els infants noten l’efecte de les sordines, etc.

la durada dels valors curçar-les. ritme. de les notes amb el seu Lectura recitada del nom el cànon a dues entrades. l’uníson i després fent Cantar la cançó, primer a text. anterior i completar el la partitura de l’activitat 6 Observar atentament

ta

ti

ti

OMPLLEN DOS TEMPS OMPLEN TEEMPS PS

sent què sap l’alumnat sobre els instruments de vent de metall, especialment de la trompeta.

9

sencers 5 Lectura rítmica amb l’ajuda durar els quatre temps llargs, les rodones, fent-les

13

Ta

Taaaaaaaaaa

Taaaaaaaaaa

PEER TANT, PER TANTT, LA TA LA

93

Desenvolupament de les activitats Abans de començar a treballar les activitats, cal tenir pre-

1 Escoltar, a partir de l’enregistrament (àudio 65), la so-

UNITAT 1

de seqüències sil·làbiques

1

vules, que allarguen o escurcen el recorregut de l’aire en el tub.

.

de temps (la negra), la compàs 4/4: la seva unitat Estudi de la formació del les cinc figures conegudes. na) i l’equivalència entre

4

.

VAL MIG TEMPS. VA TEE MPS PS.

I LA LA 4

4

Activitat per fer dictats rítmics amb les figures rítmiques treballades.

Col·locar bé els llavis i controlar la intensitat de la bufada.

.

entrades.

activitats Desenvolupament de les de compàs (la rodo-

4

LLA A

www

4

quaternari de pulsacions

està escrit en compàs Té quatre omple tot el compàs. negres. quatre

l’enfadós

rodona

hi ha En cada compàs dues El cànon és a

4

4

EN UN COMPÀS COMPÀ PÀ ÀS QUATERNARI QU U AT ATEERNARI LA LA VAL UN TEMPS VA TEEMPS PS I MIG.

Cànon popular anglès i R. Giménez

Adapt.: R. M. Montserrat

Àgil

6 Completa:

suma la durada de

Blanca amb punt

4

Prémer els pistons.

del

Cànon de l’enfadós.

El Cànon de

Negra amb punt i corxera

8 Pica el ritme: 9

Ara pica només les figures de color negre del pentagrama anterior color taronja. i pensa

32

5 Canta i després solfeja la melodia

INTERPRETAR

EXPLORAR I PERCEBRE – Curiositat i interès pel coneixement de les característiques – Pràctica de portar el generals dels instruments compàs de vent.

– Observació, reconeixement de 4/4 amb el gest de la mà.

– Sincronització del movimenti memorització de les notes de l’escala de do major i els compassos de portar el compàs simples – Aprenentatge de les quaternari de 4/4 amb cançons l’audició de l’obra El rellotge de 2/4, 3/4 i 4/4.

– Identificació i coneixement i cànons de memòria, escoltant, imitant sincopat. i interpretant. de la figura rítmica de – Anàlisi, descoberta rodona. i reconeixement dels diferents compassos d’obres proposades per a la seva audició.

1

– Cant individual i col·lectiu I CREAR de – Cant col·lectiu de cançons les cançons proposades, a partir de la imitació i tenint en compte la amb acompanyament – Interpretació de la cançó precisió rítmica i melòdica, d’un Cànon de l’enfadós a quatre obstinat corporal. les dinàmiques i el text.

– Solfeig de la partitura del cànon Jolikà i interpretació entrades.

– Lectura i pràctica de motius rítmics que combinen d’aquest cànon a dues entrades.

– Interpretació de lectures les figures rítmiques conegudes ritmicomelòdiques en en compàs quaternari.

– Sincronització de la els compassos de 2/4, batuda dels compassos 3/4 i 4/4, basades en l’escala de do major i simples de 2/4, 3/4 i 4/4 amb indicadors d’intensitat. mentre s’escolten diverses audicions.

de l’escala de do major.

cànon Jolikà.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Memoritzar i cantar el

Conèixer i afinar les notes

Portar amb el gest de les mans els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4.

Diferenciar i conèixer els diferents tipus d’embocadura: bisell, llengüeta senzilla bec, i doble, i broquet.

Reconèixer, identificar i diferenciar els diferents temes de l’obra El rellotge sincopat de Leroy Anderson.

Conèixer i utilitzar correctament el vocabulari específic als termes de tempo. referent

Cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat, bona dicció i articulació del text.

Imitar, practicar, reconèixer i escriure les figures rítmiques del compàs de 4/4. dins

6

X

X

X

X

X

X

X

5

X

X

X

X

4 3

X

2

X

X

X

X

X

X

7

X

X

8 La lligadura les figures.

El punt l’afegim al darrere d’una figura per estalviar-nos la lligadura amb la següent nota més petita.

Karaoke de la cançó La dama d’Aragó.

sonin bé, cal fer el següent:

D’aquesta manera s’accionen les vàl-

Referència a l’activitat digital que trobareu en el web www.barcanovadigital.cat per treballar amb PDI.

16 semicorxeres

X

1

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

X

X

X

X

X

LA UNITAT DIDÀCTICA

Perquè els instruments de vent amb broquet

8 corxeres

PROGRAMACIÓ DE

RECORDA!

www

de l’enfadós.

Cant i solfeig: Cànon musicals a Identificació d’elements la partitura.

VA! NOVA! UNA FIGURA NOVA NA..

RODON LA RODONA

cada negra omple un temps del compàs

Pavelló

4 negres

X

X compàs de 4/4.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Conèixer i practicar el

Llegir, practicar, reconèixer i memoritzar les notes de do major, els compassos de l’escala simples de 2/4, 3/4 i 4/4 indicadors d’intensitat. i els

Escoltar l’audició El rellotge sincopat i seguir el seu musicograma.

Llegir, identificar i reconèixer les característiques dels instruments de vent i els diferents tipus d’embocadures.

Cantar col·lectivament el cànon Jolikà acompanyant-se obstinat corporal. d’un

PROGRAMACIÓ DE

Llegir i adquirir el vocabulari específic referent als tempo. termes de

11

Clau que permet la sortida d’aigua per condensació

L’embocadura de broquet té la forma d’una copa petita. Sona quan l’instrumentista bufa i fa vibrar els llavis, que es recolzen al broquet.

hi caben: omple tot el compàs

12

La negra amb punt

4

2 blanques

CONTINGUTS Ritme i figures: la negra amb puntcorxera.

La lligadura.

Interpretació de ritmes amb percussió corporal.

de

Les de 4/4.

La rodona. figures rítmiques.

Equivalències entre

4

de

1 rodona

Memoritzar i interpretar la cançó Rock al voltant del rellotge i el Cànon de l’enfadós.

UNITAT 1

Espai reservat perquè hi feu les vostres anotacions, comentaris, etc.

La trompeta és de metall i el seu so és agut i brillant. Té un tub metàl·lic d’una llargària d’1,5 metres doblegat dues vegades. En un extrem hi ha l’embocadura de broquet i en l’altre el pavelló en forma de campana. A la part central hi ha generalment tres vàlvules

de pistó.

Broquet

CONTINGUTS

Cada unitat didàctica comença amb una presentació de situació de la unitat on hi ha la relació amb les altres àrees curriculars.

treballen, a partir de negra i les dues corxeres, la imitació, l’evolució rítmica progressiva de per arribar a interpretar la punt-corxera. amb justesa el nou patró rítmic de negra amb Recitar el ritme de la primera veu amb l’ajuda de les es pica la polirítmia que seqüències sil·làbiques prepara la lectura posterior al mateix temps que de la combinació de negra amb punt-corxera.

Demanar als infants que tornin a picar i a recitar les pensant i emmudint la corxera de la línia inferior, síl·labes rítmiques de l’esquema proposat, ara per tal d’aconseguir que alment la nova combinació experimentin sensorirítmica i arribin a comprendre-la.

Llengua catalana

Música

Lengua castellana

Visual i plàstica

Medi natural, social i cultural

Llengua anglesa

UNITAT 1

17

Matemàtiques

UNITAT 3

CONTINGUTS Antoni Gaudí

Competències personals

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

oberta.

el quadre

Què puc

següent: Sí

millorar?

No

de la mestra

Respecto

la feina

Col·laboro de treball.

Participo

Solfejo

Antoni Gaudí i la música.

El cant gregorià.

i i aconseguí crear

Notes

Desenvolupà una obra que

Una de les passions de Gaudí era el seu amor per la música. Era un apassionat del cant gregorià.

El diumenge, després de finalitzar la seva jornada laboral al temple de la Sagrada Família, li agradava fer una llarga passejada que acabava a l’Oratori de Sant Felip Neri. Allà resava i escoltava els cants de les misses cantades.

1 Obse

3

,

perquè musicals. activitats

El cant gregorià és un tipus de música vocal pròpia de la litúrgia cristiana.

Es canta a cappellaa (sense acompanyament d’instruments) i tots els cantaires entonen a l’uníson la mateixa melodia.

Hi ha parts per a solista i per a grup. Es canta amb ritme lliure i no segueix cap tipus de compàs com la música actual.

.

llatí.

La lletra generalment és en

una activitat,

Recorda correctament de fer ha estat més poder resoldrecompte els punts següents: El que m’ha agradatPer cal que tinguis

en

2

118 Escolta l’antífona Salve Regina de cant gregorià i fes un dibuix que reflecteixi les sensacions que has tingut en escoltar-la.

què et demanen. companyes.

– Comprendre els companys i les amb sobre el tema.

– Parlar-ne el que saps adequada.

– Pensar tot trobar la resposta – Mirar de

i toco instruments Activitat Quan canto següent: el quadre oberta. No Sí

les notes

en grup, el que em costa més Observacions

.

Resposta oberta.

és .

I el que m’agrada més és de l’escala.

música a llegir He après quaternari.

en compàs .

La meva opinió és el tempo. a la interpretació col·lectiva». individual és important per «L’esforç de l’escolta, ternari a través aquesta sobre binari, reflexió és la següent: Diferencio,en compàs músiques

Sé què

i quaternari. tipus d’embocadures els cinc de vent.

Conec dels instrumentsseu so, un clarinet pel Distingeixo, perquè d’un saxòfon.

2

.

138

après .

28

1

27

llorar en grup, puc millorar

.

En aquest trimestre he

PROJECTE

,

UNITAT

Quan faig activitats musicals

UNITAT 2

ent de les activitats Desenvolupam proposta per tal que l’alum-el

són una resultats en proposats, prengui nat, a través dels continguts dut a terme grau d’assolimentaprenentatges que s’han l’infant s’imdels reflexiva consciència gràcies a una 1 i 2. Amb l’avaluació en les unitats d’aprenentatge competència propi procés a la plica en el lligada directament valorar el que ha autoavaluació, que li permet a aprendre, millorar. d’aprendre en què pot pot ajudar après i els aspectes eina que us també és una de les ses L’avaluació reflexivasobre el desenvolupament més reeia tenir informaciósaber quines són les activitats aspectes de èxit, en quins sions, per tal que tenen més etc. xides, les cançons que insistiu, musical cal del llenguatge

dels propis Aquestes pàgines de la valoració

del sentit Reflexiono i aprenc. Explicació que hi ha d’aquesta avaluació reflexiva (unitats 2, 4 i 6). al final de cada trimestre

PROJECTE 1

Desenvolupament de les activitats reconegut internacionalment primeres com un dels arquitectes més rellevants. Les seves a crear un estil propi, dins del modernisme. ca, l’art mudèjar i el barroc, per arribar finalment

Presentar breument la vida i l’obra d’Antoni Gaudí i Cornet (1825-1926), influències van ser l’arquitectura neogòti1 Observar les fotografies que mostren algunes de les obres

de l’arquitecte Antoni Gaudí i comen-

tar-les amb els alumnes.

Fer la lectura del text sobre la relació de Gaudí amb la música i del gregorià i les seves característiques.

text que explica què és el cant als infants que la notació

Explicar Observar la il·lustració que mostra l’escriptura del gregorià. utilitzats, en comptes de rebre el nom de emprada és molt diferent de l’actual i que els signes notes, es diuen neumes.

118). parlar als alumnes sobre i el context en el qual s’interpretava, l’ofici litúrgic, pot servir per situar la música en l’estil arpiritualitat. Fer l’audició amb poca llum a l’aula també quitectònic de l’època: el romànic. suggerit l’escolta del Salve Regina.

Demanar-los que facin un dibuix per representar el que els hagi

(àudio 2 Fer l’audició de l’antífona de cant gregorià Salve Regina

ambient d’escolta: Abans d’escoltar la peça musical convé crear un bon explicar-los que és una música carregada d’es-

PROJECTE 1

38

UNITAT 2

6

BT00240501_00_Princip_Mus_GUIA_CM2.indd 6

nisme i el paisatgisme

Un aspecte religiositat

neta i endreçada.

Pensa i contesta: ambient un bon em sento Quan interpreto partitures

a crear en les

2 Omple

i el cant gregorià

de la cultura de les figures més universals Antoni Gaudí és una principalment internacional. Cultivà catalana i de l’arquitectura mobles i objectes, l’urbatambé el disseny de l’arquitectura, però

el silenci.

Presento

REFLEXIONO I APRENC

les explicacions Escolto o el mestre.

Activitat

1 Omple

3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre

HE FET?

COM HO

Notes

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Competències metodològiques

Competències específiques per conviure i habitar el món

I APRENC

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

REFLEXIONO

Competències transversals Competències comunicatives

7

11/07/13 12:08

11/07/13 12:08

159

Les activitats transversals estan relacionades amb les activitats que també trobareu en les àrees de Llengua catalana, Lengua castellana, Matemàtiques i Medi natural, social i cultural de Cicle Mitjà, 4t, d’Editorial Barcanova. Això permet fer una tasca comuna des de totes les àrees i fomentar el treball cooperatiu i per projectes. Si no disposeu dels altres llibres, podeu fer servir aquesta activitat per iniciar un petit projecte.

8

BT00240501_00_Princip_Mus_GUIA_CM2.indd

8 11/07/13 12:08

7 _Mus_GUIA_CM2.indd

BT00240501_00_Princip

ACTIVITATS PER A PDI Icona que indica on hi ha l’activitat digital per treballar amb la Pissarra Digital Interactiva (PDI) a l’aula.

Els diferents recursos que integren el projecte pedagògic per a l’àrea de Música estan disponibles en els webs següents:

www.barcanovadigital.cat

www.barca

nova.cat

5è

música Cicle S

música

www.espaibarcanova.cat

uperior

• Educac

ió Primària

5

è

E L RE PTE DE INNO

L’EDUCAC IÓ

VACIÓ

, PROGR

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

XARXA COMERCIAL 08029 BARCELONA Mallorca, 45, pl. baixa Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat

07011 PALMA Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 dllambias@cga.es

17005 GIRONA Montfalgars, 1, local C Tel. 972 243 814 / 636481862 Fax 972 400 086 plastra@cga.es

43203 REUS Domènech i Soberano, 7-9 baixos Tel. 977 327 933 / 650 661 014 jgonzalezs@cga.es

25006 LLEIDA Cristòfor de Boleda, 6 Tel. 973 273 388 / 676 991 781 Fax 973 274 719 jsans@cga.es

www.barcanova.cat 9240063

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 413712

W blogprimaria.barcanova.cat

ÉS I TERRITORI