Skip to main content

Supera't

Page 1


formatius competencials

SUPERA’T

LA NECESSITAT DE NOVES EINES DIDÀCTIQUES

És evident que el món educatiu necessita una profunda reflexió de canvi. Darrerament, l’aparició de les dades de l’alt fracàs escolar (un 30 % en el nostre país) i del grau d’insatisfacció dels docents (per damunt del 20 %) ha generat un debat imprescindible sobre la necessitat de canvi metodològic a les aules. En aquest debat, les tecnologies de la informació hi juguen un paper cabdal que cal aprofitar amb tota la seva potencialitat.

L’accés al que s’anomena «escola digital» no té com a objectiu que els alumnes utilitzin ordinadors o tablets, ni que estiguin connectats en xarxa i a la xarxa, ni tan sols que les aules disposin d’una PDI; això no són objectius, sinó mitjans que han de permetre assolir els objectius de millora en el procés d’aprenentatge. Aquestes noves eines educatives, però, han de tenir continguts adequats que guiïn els alumnes en el seu estudi i en la seva capacitació competencial, que els ajudin a sentir-se protagonistes i a tornar-se a connectar a una escola en la qual, sovint, s’avorreixen o, senzillament, no entenen per què han d’estudiar determinats continguts.

Gràcies a l’eclosió d’Internet, aquest accés a la informació i als continguts està a l’abast dels nostres joves; memoritzar continguts ja no és un element imprescindible en l’educació dels ciutadans. Aquest és l’esperit que recullen les proves PISA i que queda reflectit en el desenvolupament de la Llei Orgànica Educativa (LOE), una llei basada en els aspectes competencials i procedimentals, i no tant en l’acumulació d’una gran quantitat d’informació.

I aquí és on entra l’experiència d’Editorial Barcanova. Basantnos en les bones pràctiques i resultats de l’equip docent de l’Institut Escola Jacint Verdaguer, de Sant Sadurní d’Anoia, hem elaborat els Itineraris Formatius Competencials, una innovadora eina que permet el treball autònom de l’alumne, garanteix una experiència d’aprenentatge significatiu, en treballar amb metodologia ABP, i procura al docent el control dels processos i del grup amb potents elements de gestió que facilitaran la tasca d’avaluació competencial.

Ens agrada compartir aquesta novetat amb tots vosaltres. Estem segurs que hi trobareu molts elements que són presents en la vostra tasca quotidiana i en les vostres inquietuds professionals.

SUPERA’T PROJECTE

Itineraris Formatius Competencials

El projecte SUPERA’T, Itineraris Formatius Competencials és una eina flexible que s’adapta a les necessitats de cada alumne, fomentant, així, una educació personalitzada.

Cada curs de SUPERA’T proposa diferents itineraris formatius competencials als alumnes; és una experiència innovadora i motivadora que compleix amb rigor el que marca el currículum de l’actual Llei Orgànica Educativa (LOE).

Com s’estructura el projecte SUPERA’T

?

L’alumne se situa com a subjecte actiu del seu procés d’aprenentatge i el professor esdevé el guia i tutor de tot el procés. Durant el seguiment de l’itinerari, l’alumne ha de donar solució a tot un seguit de problemes i activitats que se li plantegen, fent servir les diferents fonts d’informació que se li proposen; d’aquesta manera desenvoluparà les seves competències alhora que aprendrà els nous continguts.

Cada curs i cada matèria estan conformats per sis itineraris temporitzats al llarg del curs escolar. Cada itinerari, amb una durada aproximada d’un mes i mig, és un pla de treball que està format per diverses etapes i cada etapa per diverses pantalles. Les pantalles són de tres tipologies diferents: les de coneixements i continguts, les que fan de fil conductor de l’itinerari i les que plantegen les activitats de control i competencials. La suma del treball fet per l’alumne en els diferents itineraris garanteix el compliment dels continguts curriculars

Dels sis itineraris proposats, n’hi ha cinc que són plans de treball individual, perquè cada alumne treballi de manera autònoma, i n’hi ha un de col·laboratiu per treballar en grup.

Cada itinerari disposa d’un nombre determinat d’etapes a definir per cada equip de treball. En cada itinerari hi ha un mínim de 4 etapes i un màxim de 7. Dins de cada itinerari, les etapes consten d’un seguit de pantalles amb continguts i activitats que contenen els recursos necessaris per poder-les resoldre (activitats pròpies de l’àrea i activitats que aporten valor afegit).

Els alumnes poden avançar autònomament, pantalla a pantalla, seguint el seu ritme d’aprenentatge, però, en tot moment, el professor pot marcar zones en les quals es pot avançar sense el seu permís, regulant i controlant sempre el flux de tasques del grup.

Q uaderns C omplementaris

Per a cada matèria i curs, el projecte digital SUPERA’T ofereix un quadern de treball editat en paper i elaborat pels autors dels llibres de text d’Editorial Barcanova.

Aquests quaderns consten d’un resum del contingut bàsic de la matèria i d’una àmplia selecció d’activitats competencials, i compleixen una doble finalitat:

• oferir els continguts teòrics en paper, un suport que, segons l’opinió de molts alumnes, és més còmode i permet fixar millor l’atenció a l’hora d’estudiar;

• posar a la disposició de l’alumne un conjunt d’activitats que pot resoldre en el mateix quadern, en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Metodologia pedagògica

Algú competent és una persona que sap «llegir» amb gran exactitud quin tipus de problema és el que se li planteja i quines són les estratègies que haurà d’activar per resoldre’l.

Carles Monereo, 2005

En el projecte SUPERA’T l’alumne va resolent problemes que se li plantegen al llarg dels itineraris. Aquests problemes sempre són plantejaments reals i d’utilitat per a l’alumne, de manera que la seva resolució li serà directament útil.

La metodologia didàctica en què es basa el model d’aprenentatge dels Itineraris Formatius Competencials s’anomena Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).

Metodologia Pedagògica

La metodologia didàctica en què es basa el model d’aprenentatge dels Itineraris

Formatius Competencials s’anomena Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).

Aquesta metodologia cerca el desenvolupament integral dels alumnes, conjugant l’adquisició de coneixements propis de la matèria en qüestió amb el desenvolupament d’habilitats, actituds i valors (competencials).

Què és l’ Aprenentatge Basa t en Problemes (ABP)?

L’Aprenentatge Basat en Problemes...

Promou en l’alumne la responsabilitat del seu propi aprenentatge. Involucra els alumnes en un repte que han de resoldre.

Desenvolupa les habilitats de l’alumne en la recerca de respostes a les preguntes formulades.

Genera una millor ordenació i estructuració de la informació i una millor capacitat en l’expressió oral o escrita en haver de comunicar constantment els avenços d’aprenentatge.

Permet una major retenció de la informació en comparació amb la transmissió d’informació passiva professor-alumne tradicional.

Objectius de l’ Aprenentatge

Basat en Problemes (ABP)

Treballa a l’aula situacions semblants a les del món real.

Desenvolupa habilitats per a l’avaluació crítica i l’adquisició de nous coneixements amb un compromís d’aprenentatge.

Ordena i estructura la informació.

Potencia les capacitats de l’expressió oral i escrita.

Desenvolupa habilitats que esdevindran competències.

Estimula el desenvolupament del sentit de col·laboració com a membre d’un equip per tal d’assolir una meta comuna.

Avantatges de l’ Aprenentatge

Basat en Problemes

Major motivació de l’alumnat: el mètode estimula l’alumnat perquè s’involucri totalment en l’aprenentatge, ja que s’adona de la possibilitat d’interactuar amb la realitat i observar els resultats d’aquesta interacció.

Aprenentatge més significatiu: l’ABP ofereix a l’alumne respostes òbvies a preguntes com ara aquestes: per què volem aprendre certa informació?, per a què ens servirà?, ¿com relacionem el que aprenem a l’escola amb el que passa en la realitat?

Desenvolupament d’habilitats de pensament: la mateixa dinàmica del procés i el fet d’enfrontar-se a problemes porta els alumnes cap a un pensament crític i creatiu.

Desenvolupament d’habilitats per a l’aprenentatge: els alumnes també avaluen el seu aprenentatge, ja que han de generar les seves pròpies estratègies per a la definició del problema, recaptació d’informació, anàlisis de dades, construcció d’hipòtesis, avaluació...

Integració d’un model de treball i major retenció de la informació: l’ABP porta l’alumnat a l’aprenentatge dels continguts de manera similar a la que utilitzaran en situacions futures. Això fa que allò que els alumnes han après no solament ho han memoritzat, sinó que també ho han comprès.

Integració del coneixement: els coneixements de diferents matèries, àrees o àmbits s’integren per tal de donar solucions al problema plantejat, i d’aquesta manera l’aprenentatge no es dóna fraccionat sinó d’una manera integral i dinàmica.

Les diferents habilitats que l’alumne desenvolupa esdevindran competències perdurables: en estimular habilitats d’estudi autodirigit, els alumnes milloren la seva capacitat per estudiar i investigar sense ajut i estan preparats per afrontar qualsevol obstacle, teòric o pràctic, al llarg de la seva vida.

Diferències entre la metodologia ABP i l’aprenentatge tradicional

Metodologia ABP Aprenentatge tradicional

El professor té el rol de guia, acompanyador, tutor, assessor...

Els alumnes prenen la responsabilitat d’aprendre i interaccionar entre ells.

El professor presenta problemes oberts i reals, la qual cosa incrementa la motivació de l’alumnat.

Els alumnes es veuen com a protagonistes de la informació.

L’ABP promou el feedback bidireccional alumnes-professor.

Els alumnes treballen individualment però també en grups petits, amb tècniques de treball cooperatiu o col·laboratiu i aprenentatge entre iguals.

Els alumnes participen activament en la resolució del problema, identifiquen necessitats d’aprenentatge, cerquen, investiguen, critiquen...

Els alumnes creen el seu propi aprenentatge en un ambient de cooperació i amb una finalitat comuna.

En l’ABP, els professors ajuden els alumnes a formular preguntes, argumentar respostes, explorar alternatives i prendre decisions efectives i no solament a cercar la «resposta correcta».

Els alumnes avaluen el seu propi procés, i també ho fan els altres membres de l’equip. El professor ha d’avaluar un seguit d’ítems en els quals és tan important el procés com els resultats.

El professor assumeix el rol d’expert o autoritat formal.

El professor transmet la informació als alumnes.

El professor organitza els continguts en exposicions d’acord a les característiques de la seva matèria.

Els alumnes són receptors passius de la informació.

La comunicació del professor és unidireccional.

Els alumnes treballen individualment.

Els alumnes absorbeixen, transcriuen, memoritzen i repeteixen la informació de cara a les proves o exàmens.

L’aprenentatge és individual i de competència.

Els alumnes busquen la «resposta correcta» per tal de tenir èxit en un examen.

L’avaluació sol ser sumativa i el professor n’és l’únic avaluador.

Quadre adaptat de «Traditional vs PBL Classroom». Samford, 1999

FUNCIONALITAT DE L’APLICATIU

FUNCIONALITAT DE L’ APLICATIU

Entorn de l’alumne

Llibre de text

Pantalla amb el fil conductor de l’itinerari

Accés als enriquiments dels professors

Dossier d’aprenentatge i seguiment avaluatiu

Proposta didàctica

Proposta didàctica (àmbit docent)

Entorn d’aula (àmbit docent)

Gestió

Gestió de grups (àmbit docent)

Dossier d’aprenentatge i seguiment avaluatiu

Comunicació

Missatgeria

Gestió de l’alumne (àmbit docent)

Crèdits

SUPERA’T PROJECTE

Itineraris Formatius Competencials

Índex d’itineraris

Ciències Socials

Ciències Naturals Tecnologies

Ciències Socials 1r ESO

ON ETS, ULISSES?

L’Ulisses acompanya la seva mare, una alta executiva d’una multinacional que busca contractes d’explotacions mineres arreu del món. A partir de les pistes que l’Ulisses envia, l’alumne haurà de descobrir en quin punt del planeta es troba en cada moment i coneixer diferents tipus de paisatge.

CONVERSA AMB UNA MÒMIA

El Museu d’Arqueologia organitza una exposició sobre l’Egipte antic. L’alumne, en el paper d’un becari d’aquest museu, ha de redactar els plafons informatius de diverses sales i per això s’haurà de documentar sobre aquest tema.

CONTINGUTS CURRICULARS

Paisatges naturals i paisatges antròpics

La zona freda, la zona temperada i la zona càlida

Latitud i longitud

Els fusos horaris

La representació del clima: el climograma

Els factors del clima

Els grans dominis climàtics

El relleu i la hidrografia dels continents

CONTINGUTS CURRICULARS

El naixement de les ciutats

Les ciutats i els rius

L’organització social a l’Egipte antic

La invenció de l’escriptura

El culte a la mort a Egipte

L’escriptura jeroglífica

L’art a l’Egipte antic

A TOTA VELA! Autors: Jordi Franch i Ricard de los Aires

L’alumne es proposa fer la volta al món en solitari en un veler. Per preparar bé la travessia, s’apunta a un fòrum de viatgers en solitari per tal que els que tenen experiència, l’assessorin i li donin consells. Així, amb el seu ajut i el que ell aprèn, inicia un repte que el durà a saber-se orientar per mars, oceans i continents.

SOS, RESCAT

A LA MUNTANYA

Uns espeleòlegs han quedat atrapats en ple descens a un volcà de la Garrotxa. L’alumne, membre d’un grup d’espeleologia, rep l’encàrrec del seu monitor de col·laborar en les tasques de rescat. Per això haurà de conèixer les característiques del territori, tenir nocions de primers auxilis, etc.

CONTINGUTS CURRICULARS

Situació i orientació. Els punts cardinals

Latitud i longitud

Les coordenades geogràfiques: paral·lels i meridians

Oceans i continents

Autors: Marc Segura i Jordi Pedrola

CONTINGUTS CURRICULARS

Catalunya: el relleu i els rius

Espanya: el relleu i el clima

La representació del clima: els climogrames

Els factors del clima

LES PEDRES PARLEN Autors: Jordi Vidal i Josep Holgado

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ofereix beques per col·laborar en un camp de treball al jaciment d’Atapuerca. L’alumne vol optar a una de les beques i, per fer-ho, haurà de presentar un projecte sobre la prehistòria a Catalunya, centrat en cinc jaciments catalans.

ERATÒSTENES ÉS LA CLAU

L’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) organitza un concurs per promoure el coneixement i intercanvi entre les cultures de la Mediterrània. L’alumne participa en aquest concurs i per això ha d’elaborar una guia turística amb informació sobre diversos països mediterranis.

CONTINGUTS CURRICULARS

Origen i evolució del gènere Homo

L’edat de la pedra

El paleolític

El neolític

L’edat dels metalls

Autors: Assumpta Zapata i Jordi Vidal

CONTINGUTS CURRICULARS

L’antiga Grècia: època arcaica, època clàssica i època hel·lenística

L’art grec

L’herència de l’antiga Grècia

Els orígens de Roma

La República i l’Imperi

L’art romà

La conquesta romana d’Hispània

Autors: Marc Ferrer i Sandra Holgado
Autors: Josep M. Esteve i Robert Muñoz

Ciències Socials 2n ESO

CONTINGUTS CURRICULARS

Els indicadors de l’anàlisi demogràfica

La dinàmica de la població i els models demogràfics

A en Joan li encanta la tecnologia i, com que el seu pare té una parada de fruita al mercat, ha pensat unir tradició i tecnologia i muntar una empresa de venda de fruita per Internet. L’alumne, com a amic d’en Joan, l’ajuda a desenvolupar el seu pla de negoci i a fer estudis demogràfics per establir el mercat potencial, veure com es pot finançar, i tenir nocions d’emprenedora.

LLUM, CÀMERES… ACCIÓ!

L’estructura de la població: edat i sexe

Dinàmica i estructura de la població a Espanya i Catalunya

Piràmides de població

El repartiment mundial de la població

La mobilitat de la població en el món: els fluxos migratoris

L’estructura professional de la població

Distribució de la població i migracions

CONTINGUTS CURRICULARS

Els primers segles de l’Europa Medieval

Una societat rural

Una productora cinematogràfica vol fer una pel·lícula sobre el mite del Comte Arnau, un noble del Ripollès que, com a càstig pels seus pecats, va ser condemnat a cavalcar dalt del seu cavall negre durant tota l’eternitat. Per ajudar en les diverses tasques que implica rodar una pel·lícula, la productora contracta un noi/a, paper que farà l’alumne, el qual haurà de col·laborar i intervenir en diferents tasques relacionades amb el guió, l’attrezzo, el muntatge... del film ambientat a la Catalunya medieval.

El feudalisme: relacions i societat

Una societat cristiana

Poders i conflictes

El fenomen urbà

El naixement i l’expansió de Castella i Lleó, Navarra i i Aragó

L’art romànic

Europa en crisi

La crisi demogràfica

L’art gòtic

EL MISTERI DELS TEMPLERS

Autors: Jordi Pedrola i Marc Segura

CONTINGUTS CURRICULARS

La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya

El camí cap a la independència de la Catalunya Vella

El naixement del feudalisme a Catalunya

L’hegemonia del comtat de Barcelona durant el segle xi

Uns arqueòlegs han fet una important troballa relacionada amb l’orde dels templers, al castell de Miravet (Ribera d’Ebre). L’alumne, com a estudiant d’arqueologia, forma part de l’equip de suport i s’ha d’encarregar de trobar la informació necessària per documentar tot el que generi la troballa.

L’expansió del comtat de Barcelona

El camí de la Mediterrània: Sicília, Sardenya i la Companyia

Catalana d’Orient

Les institucions de govern de la Catalunya medieval

El romànic català

Les ciutats a la Baixa Edat Mitjana

La crisi baixmedieval a Catalunya

L’art gòtic català

VULL VENDRE PER INTERNET! Autors: Fundació Ersília

Ciències Naturals 1r ESO

E & E (ENVASOS I ENVASATS, SA)

Una empresa d’envasos malda per tal que els seus productes siguin útils, resistents i sostenibles. Els seus treballadors, i l’alumne n’és un, han de conèixer el procés que se segueix per dissenyar un nou envàs i els materials més adequats en cada cas. Cada nou envàs és un repte!

RETORN ALS ORÍGENS

L’alumne ha heretat unes terres que havien estat del seu avi i, amb l’assessorament de la cooperativa del poble, munta un negoci d’agricultura ecològica. Per ferho, caldrà que conegui el terreny, quins cultius s’hi adapten millor, quines malalties tenen les plantes, però també nocions d’emprenedoria.

UNA FOTOGRAFIA DEL TAJ MAHAL

Una empresa d’extracció de roques i minerals encarrega un catàleg de fotografies per vendre els seus productes a una empresa de publicitat. L’alumne és un dels treballadors d’aquesta empresa i, abans de fer les fotografies, per tal de poder reflectir la bellesa i les característiques de cada un d’aquests minerals, haurà d’estudiar-los bé. Com a mostra, rep una fotografia de dos amics davant el Taj Mahal...

CONTINGUTS CURRICULARS

La matèria i els seus estats físics

Propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos

Propietats característiques de les substàncies

Substàncies pures i mescles

Les mescles homogènies o solucions

Mescles heterogènies

Mètodes per separar les substàncies que formen una mescla

CONTINGUTS CURRICULARS

Característiques generals dels vegetals

Els òrgans de les plantes (arrel, tija, fulla)

Les funcions vitals en les plantes (nutrició, relació, reproducció)

Diversitat de vegetals

El regne dels fongs

CONTINGUTS CURRICULARS

El planeta Terra

La geosfera. Estructura interna de la Terra

La composició de la litosfera

Els minerals

Les roques

SALVEM EL PLANETA BLAU! Autors: Joaquim

L’ONU ha encarregat a diversos organismes que facin un treball de recerca sobre els canvis que ha experimentat la Terra en els darrers anys i que en facin una comparativa per extreure’n conclusions. L’alumne s’haurà de posar en la pell d’un meteoròleg que investiga aquests canvis i els motius pels quals tenen lloc.

CONTINGUTS CURRICULARS

Components de l’atmosfera

Elements meteorològics

Recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies

El cicle de l’aigua

La contaminació de l’aigua i els mètodes de depuració

CONTINGUTS CURRICULARS

La Generalitat vol construir una reserva d’animals en vies d’extinció i obre un concurs per presentar un projecte per organitzar la reserva. Cada grup d’alumnes ha d’elaborar un projecte. Per això, han de conèixer els diversos animals que s’hi volen posar, les seves necessitats, les característiques del terreny i han d’elaborar una maqueta i un díptic de la futura reserva.

A BORD DEL DISCOVERY

L’editorial EspaiCòmics SA vol publicar un còmic de ciència-ficció sobre l’espai on apareguin eclipsis, meteorits, planetes, naus espacials, etc. i on els personatges siguin uns superherois lligats a les característiques dels diferents planetes. L’alumne, com a guionista i dibuixant, rep l’encàrrec de confeccionar el còmic, però primer haurà d’investigar i conèixer a fons tots aquests temes.

Els éssers vius

Els éssers vius estan formats per cèl·lules

Concepte d’animal

Funcions vitals en els animals

Diversitat i classificació

Els vertebrats i els invertebrats

CONTINGUTS CURRICULARS

L’origen de l’univers

Els estels i el Sol

El sistema solar

Autors: Josep Marlés, Sara Moya i Xavier Breil
Autors: Rosa M. Bobé i Mireia Sans
Autors: Sandra Holgado i Mireia Sans
Cardús
Autors:Josep M. Esteve i Robert Muñoz
Autors: M. Rosa Bobé i Laia Izquierdo

Ciències Naturals 2n ESO

EL PARC D’ATRACCIONS

L’alumne forma part de l’equip de manteniment d’un parc d’atraccions que ha d’anar revisant les diverses atraccions i arreglar les que s’han avariat. Per fer-ho, ha de tenir coneixements sobre pesos, forces, equilibri de forces, etc.

EL CONCERT BENÈFIC DE ROCK

CONTINGUTS CURRICULARS

El pes

La massa

Les forces

Tipus d’energia

Energia potencial

Energia cinètica

Energia mecànica

Principi de conservació de l’energia, la temperatura i la calor

Autors: Joaquim Cardús, Dolors Ventura i Marc Zanon

Una associació de joves organitza un concert a benefici de les víctimes d’un país dels Balcans que acaba de patir un terratrèmol. L’estrella del concert és un cantant de gran prestigi. Aquest, però, per disminuir despeses, porta un equip tècnic molt reduït. Per això, els voluntaris de l’associació, entre els quals hi ha l’alumne, hauran de treballar de valent i prendre decisions importants: com cal orientar l’escenari, quins focus s’han utilitzar, com cal calibrar el so, com s’ha d’organitzar la recaptació...

CONTINGUTS CURRICULARS

Què és una ona?

Tipus d’ones

Representació gràfica de les ones

Alguns fenòmens ondulatoris

El so: qualitats d’un so, propagació i reflexió del so

La llum: propagació de la llum i comportament dels cossos respecte a la llum

La reflexió i la refracció de la llum

Autors: M. Rosa Bobé i Laia Izquierdo

Tecnologies 1r ESO

EL PIS D’ESTUDIANTS Autors:

L’alumne es posa en la pell d’un estudiant que ha de continuar els estudis en una altra ciutat. Per això, amb dos companys més, decideixen llogar un pis. Entre tots han de triar en quina zona els convé buscar el pis, quantes habitacions ha de tenir, quins mobles hi posaran, quins elements del parament de la llar necessiten... i tot, sense perdre de vista el pressupost que tenen.

Una empresa de bricolatge acaba de contractar un treballador/a per fer d’encarregat de la secció de fustes. Per portar aquesta secció, cal conèixer els diferents tipus de fusta, característiques i propietats. Per això, l’empresa li ofereix la possibilitat de fer un curs. L’alumne desenvoluparà el paper del treballador d’aquesta empresa.

CONTINGUTS CURRICULARS

Els materials: estalvi, reutilització i reciclatge. Eines i màquines pròpies de l’entorn tecnològic.

Les TIC.

Dispositius TIC: càmeres, dispositius de memòria, PDAs, telèfons mòbils i interconnexió entre ordinadors.

Els sistemes operatius.

Programes per a la creació, edició, millora i presentació de treballs.

CONTINGUTS CURRICULARS

La fusta La llimada

Tipus de fusta Les unions

Taulers prefabricats de fusta Representació d’objectes

El traçat Mesura d’objectes

La serrada Instruments de mesura

El foradament Escales

El poliment Normalització

DITS SOBRE RODES Autors: David Atzet i Wifred Jacquet

CONTINGUTS CURRICULARS

Mesura d’objectes i instruments de mesura

Representació en perspectiva

Les vistes de l’objecte

Acotació i retolació

Representació d’elements interiors de peces

Escales

La fusta

Tipus de fusta

Taulers prefabricats de fusta

Els metalls

L’ajuntament del teu municipi ha donat una subvenció al Casal de joves per crear un equipament per practicar el patinatge de dits (fingerskate) i organitzar una trobada de patinadors de dits. L’alumne és un membre del Casal i s’ha d’encarregar de desenvolupar diverses parts de l’equipament i d’organitzar aquesta trobada.

El traçat de peces metàl·liques

Eines de subjecció

Operacions i eines de tall

Operacions i eines de llimada

Operacions i eines de trepatge

Operacions i eines de percussió

El doblegament de xapa

Els plàstics

Els plàstics termoestables

Els plàstics termoplàstics

El treball amb plàstics

Sistemes d’unió

L’ordinador i els textos

L’ordinador i Internet

Joan Carol i Jordi Jordan
HE TROBAT FEINA AL BRICO! Autors: Fede Luque, Cinta Prats i Gemma Roca

Itineraris Formatius Competencials

(IFC)

Els IFC tenen una durada prevista d’entre 18 i 20 hores lectives de cada matèria, sent el resultant una temporització aproximada d’un mes i mig de classe.

L’estructura de cada un dels itineraris respon a una seqüència didàctica que combina diferents pantalles, les quals, al mateix temps, responen a diferents funcions en el procés d’aprenentatge de l’alumne. El resultat final és que cada itinerari manté una identitat pròpia, en funció de com es combinen les pantalles per aconseguir els objectius competencials; aquesta ordenació «mol·lecular» permet la similitud amb la cadena de l’ADN i d’aquí ve el nostre motiu: SUPERA’T, l’ADN de l’aprenentatge.

En les pàgines que trobareu a continuació us expliquem els criteris d’aquesta estructura, amb exemples de pantalles reals extretes de tres itineraris de 1r d’ESO:

– Conversa amb una mòmia (Ciències Socials – Primeres civilitzacions fluvials)

– On ets, Ulisses? (Ciències Socials – El paisatge)

– Retorn als orígens (Ciències Naturals – El Regne Vegetal)

Podreu comprovar la fàcil usabilitat i l’entorn intuïtiu en què us trobareu si utilitzeu SUPERA’T i, a més, podreu evidenciar dues raons essencials d’aquesta innovadora proposta:

– El treball, individual o cooperatiu, que haurà de desenvolupar l’alumne permet diferents ritmes d’aprenentatge i permet un millor tractament de la diversitat.

– El docent és qui, en tot moment, pauta els diferents ritmes dels seus alumnes, permet l’avanç en funció dels seus criteris i exerceix el control de l’aula.

Què farem?

En aquesta pantalla, en què comença pròpiament l’itinerari, s’explica a l’alumne el fil conductor de l’Itinerari Formatiu Competencial (IFC) i la metodologia que caldrà seguir en la seva resolució.

La gran pregunta x

Aquesta pantalla serveix per contextualitzar l’alumne. Cal facilitar-li el paper que ha de desenvolupar i presentar-li la situació que cal perquè pugui donar resposta a les «grans preguntes» que aquí se li proposen i que són l’objectiu competencial dels IFC.

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Ho has entès?

És una de les moltes pantalles anomenades «de peatge» presents en els IFC. Sempre són preguntes breus amb tres opcions de resposta. En aquest cas es vol garantir que l’alumne ha entès la metodologia, situació i fil conductor de l’IFC.

Què aprendrem?

Es tracta d’una pantalla en la qual s’indiquen les Competències bàsiques i pròpies de la matèria que es treballaran en aquest itinerari i, també, els continguts curriculars propis de la matèria o d’altres matèries.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?
Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia

Què en saps?

En aquesta primera producció escrita, es demana a l’alumne que faci una reflexió prèvia sobre les coses que ja sap del tema que es tractarà i que pot ser que li passin desapercebudes o que estiguin fora de context. Tota la producció de l’alumne queda registrada en el Dossier d’Aprenentatge i es pot visualitzar des de l’aplicatiu.

de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Segueix el fil

Totes les etapes de cada IFC tenen com a nexe comú un fil conductor: una narració, intervencions en un fòrum, cartes, clips de vídeo, etc. Aquest fil conductor ajuda a contextualitzar la situació i el paper de l’alumne en cada itinerari.

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens

Exemple

La saps, aquesta?

A continuació de la pantalla Segueix el fil, trobem una pregunta inferencial. Per respondre-la, l’alumne haurà de buscar informació a Internet seguint la pista que trobarà en el fil conductor.

Continguts

En cada etapa de l’IFC trobarem una pantalla de continguts, amb uns arxius media (vídeos, animacions, fotografies, àudios, etc.) que, quan s’hi clica a sobre, permeten desplegar una finestra emergent en la qual es reprodueix el vídeo o els altres media i es dóna informació per aprofundir en els continguts curriculars necessaris per respondre correctament les grans preguntes.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?
Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens

Som-hi

En aquesta pantalla es presenten les activitats que s’han de resoldre en una etapa de l’itinerari. Hi ha diversos tipus de tasques: Investiga, Presenta, Participa, Experimenta, Crea, Respon i Punt final

Investiga

Aquest apartat pot incloure d’una a tres tasques. Són de tipologia diversa i, com totes les tasques dels Itineraris Formatius Competencials, posen l’accent en el desenvolupament de la capacitat competencial de l’alumne. Per resoldre aquestes tasques, se’ls ofereixen un seguit de recursos (vídeos, enllaços web, mapes, fotografies, PDF, etc.).

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?
Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia

Respon

Es tracta d’una tipologia de tasca que es pot intercanviar per una d’aquestes altres: Crea, Participa, Experimenta o Presenta. En el cas concret del Respon, es tracta de preguntes tipus test amb diverses opcions, en què es repassa tot el que han vist fins ara, tant de funcionament de l’itinerari, com dels continguts o de les competències que han treballat.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Punt final

Cada etapa acaba amb el Punt final, una tasca molt competencial i també molt transversal. En aquesta tasca, l’alumne treballa tant competències i continguts propis de la matèria a què correspon l’IFC, com competències i continguts d’altres matèries.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia

L’estructura de pantalles que us hem mostrat fins ara es va repetint en cada una de les etapes que conformen l’Itinerari Formatiu Competencial. La seqüenciació de les pantalles no sempre segueix el mateix ordre, amb la voluntat explícita d’evitar un model que, per repetitiu, acabaria fent-se avorrit.

I per tancar l’Itinerari...

Per tancar tots els itineraris tenim les pantalles La gran resposta x, La teva opinió i l’Avaluació de continguts. La primera representa la culminació del treball proposat en cada itinerari, amb la producció escrita d’un exercici de raonament reflexiu, que és la base de tot aprenentatge competencial; la segona convida l’alumne a fer una avaluació del seu propi procés d’aprenentatge i la tercera proposa un model d’examen curricular, que el professor pot decidir si fa o no.

La gran resposta x

L’alumne haurà d’elaborar les respostes a les «grans preguntes». Com sempre, es tractarà d’una resposta de síntesi (mai una resposta directa i concreta) i l’alumne haurà de demostrar la seva capacitat competencial.

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens

La teva opinió

Acabat i tancat el treball competencial, l’alumne haurà de reflexionar i escriure sobre el seu procés d’aprenentatge. Què li ha semblat? Què li ha fet veure de diferent? Com l’ha afrontat? També haurà d’avaluar quantitativament l’IFC i el que li ha aportat el fet de ser capaç de resoldre’l.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia

Avaluació de continguts

Tots els IFC tanquen el seu recorregut amb una avaluació de continguts curriculars, tipus test, amb 12 preguntes aleatòries i autocorrectives. La resposta a aquestes preguntes garanteix que, a més de les competències, s’han assolit els continguts propis de la matèria.

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia

Voleu provar ?

Editorial Barcanova, com ja és habitual, comptarà amb l’ajuda del pilotatge de centres educatius que permetran validar la funcionalitat i el contingut del projecte. En aquest cas, són més de 50 els centres que ens han volgut acompanyar en les proves d’implementació del projecte SUPERA’T, fent ús d’alguns dels Itineraris

Formatius Competencials per part dels alumnes de 1r de Secundària. Les aportacions i els suggeriments d’aquests centres milloraran, de segur, les prestacions que pretén donar aquesta nova i innovadora eina educativa, la qual sortirà el curs vinent, 2012-2013, amb les àrees de Ciències Socials, Ciències Naturals i Tecnologies de primer i segon curs.

Si voleu formar part d’aquest moviment d’innovació i acompanyar-nos en el pilotatge dels Itineraris Formatius Competencials, no dubteu a enviar un correu a barcanovadigital@barcanova.cat per saberne els requisits necessaris.

itineraris formatius competencials

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Supera't by Editorial Barcanova - Issuu