
Consell d’Europa
![]()

Consell d’Europa
Aquest llibre es basa en els programes de la Direcció General de Política Lingüística i les programacions del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Francesc Solà
Correcció: Mercè Estévez Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny de la coberta: Laura R. Dengra Disseny dels interiors: Toni Fabregues
Coordinació tècnica: Miquel Castells Maquetació: Judit Suñol
Fotografies: 123RF, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Barcanova
Agraïm l’ajuda en el pilotatge de les unitats d’aquest llibre a les persones següents: Iolanda Aragonés, Dolors Badia, Núria Bastons, Eva Boix, Aina Cartagena, Sergi Cercós, Carme Chicón, Albert Duran, Carme Feixa, Edu Garcia, Josep Maria Giralt, Rosa López, Mercè Martín, Lídia Montenegro, Carme Piqueras, Abraham Prat, Montse Ribó, Xavier Sánchez i Maria Sanz. Igualment agraïm la seva col·laboració a Santi Martín i Jaime Cortina, com també a tots els alumnes que han participat en el pilotatge.
Agraïm també a Discmedi, S.A. l’autorització de la reproducció de la lletra de la cançó «El tren del temps», de Txarango.
© 2019, Cristina Bernadó, Marta Escartín, Antonina Pujol © 2019 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: juny de 2019
Segona impressió: març de 2020
ISBN: 978-84-489-4920-4
DL B. 13715-2019
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
Unitat 1
SEQÜÈNCIA 1. Aquest soc jo
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Saludar i acomiadar-se.
• Demanar el nom i els cognoms i la procedència.
• Preguntar informació personal numèrica i dir-la.
ENTENDRE CONVERSES
– Informació personal per poder fer-se el carnet de la biblioteca.
VOCABULARI
– Expressions per saludar-se i presentar-se.
– Numerals cardinals.
GRAMÀTICA
– Adverbis: sí / no, també / tampoc
– 1a, 2a i 3a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs dir-se, ser i tenir.
TASCA FINAL 1
– Conèixer informació personal del grup classe.
SEQÜÈNCIA 2. On vius?
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Demanar l’adreça postal i l’electrònica i donar-la.
• Demanar altres informacions personals (nivell d’estudis, feina…) i donar-les.
ENTENDRE TEXTOS
– Full d’inscripció amb dades personals.
– Pronunciació de la ç. VOCABULARI
– Tipus de vies.
– Numerals ordinals. GRAMÀTICA
– Masculí i femení de noms animats.
TASCA FINAL 2
– Omplir una fitxa d’inscripció a un curs.
A més a més… Immigració actual a Catalunya.
Unitat 2
Com a casa
SEQÜÈNCIA 1. Pis de lloguer
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre anuncis immobiliaris i saber-ne redactar un.
• Descriure el tipus d’edifici on es viu i les seves característiques.
• Descriure les parts de l’habitatge i les seves característiques
ENTENDRE TEXTOS
– Anuncis immobiliaris.
– Pronunciació de la h
VOCABULARI
– Tipus d’habitatge, parts de l’edifici i de la casa.
GRAMÀTICA
– Femení i masculí de noms inanimats.
– El verb haver-hi: hi ha.
TASCA FINAL 1
– Redactar un anunci de venda d’habitatge i demanar informació sobre altres ofertes.
SEQÜÈNCIA 2. Estudi moblat
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre una conversa on un client demana informació d’un habitatge.
• Descriure objectes i mobiliari de les diferents parts d’un habitatge.
ENTENDRE CONVERSES
– Trucada a una agència immobiliària per demanar informació sobre una oferta de pis.
VOCABULARI
– Objectes de la casa, colors i materials.
GRAMÀTICA
– Plural dels noms.
– Article definit el / la / els / les.
TASCA FINAL 2
– Demanar i donar informació als companys sobre els mobles de casa.
A més a més…
Què t’agrada més fer a classe?
SEQÜÈNCIA 1 Ens casem?
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Explicar quins són els membres de la família de cadascú.
• Explicar quines altres relacions personals té cadascú.
• Descriure la pròpia família.
ENTENDRE TEXTOS
– Titulars de premsa relacionats amb la família.
VOCABULARI
– Família, estats civils i altres relacions personals.
GRAMÀTICA
– Formes personals tòniques.
– Possessius (1a, 2a i 3a persona del singular).
TASCA FINAL 1
– Explicar i entendre l’arbre de família d’un company.
SEQÜÈNCIA
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Descriure el físic i el caràcter de les persones.
• Dir com són, com estan o com semblen les persones.
ENTENDRE CONVERSES
– Conversa informal sobre relacions sentimentals.
VOCABULARI
– Aspecte físic.
– Caràcter.
GRAMÀTICA
– Verbs ser / estar / semblar.
– Conjuncions i / ni
TASCA FINAL 2
– Parlar sobre descripcions de persones i relacions sentimentals.
A més a més…
Recomanació d’una sèrie i unes cançons relacionades amb la família.
SEQÜÈNCIA 1 Cada dia el mateix
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Contrastar diferents rutines diàries.
• Explicar la pròpia rutina segons les parts del dia i els dies de la setmana.
• Explicar i entendre hàbits segons el dia de la setmana.
ENTENDRE CONVERSES
– Entrevista de ràdio sobre activitats quotidianes.
VOCABULARI
– Verbs de la rutina diària.
– Parts del dia i dies de la setmana.
GRAMÀTICA
– Present d’indicatiu dels verbs regulars.
TASCA FINAL 1
– Realitzar una enquesta sobre els hàbits diaris de la classe.
SEQÜÈNCIA 2. Per fí cap de setmana!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Explicar i entendre les aficions de les persones.
• Explicar quan i amb quina freqüència es fan les activitats.
ENTENDRE TEXTOS
– Perfils de xarxes socials amb informació sobre l’oci.
– Pronunciació de la -r final.
VOCABULARI
– Temps lliure.
– Mesos de l’any i estacions.
GRAMÀTICA
– Adverbis de temps i de freqüència.
TASCA FINAL 2
– Organitzar una agenda setmanal d’activitats per a colònies d’estiu.
A més a més… Festes tradicionals.
SEQÜÈNCIA 1 Pròxima estació
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i explicar els mecanismes de transport públic.
• Entendre i donar indicacions sobre transport públic.
ENTENDRE TEXTOS
– Màquines de venda de bitllets.
– Rètols dels transports.
– Pronunciació de la c VOCABULARI
– Transport públic. GRAMÀTICA
– Present d’indicatiu de verbs irregulars (1).
– Preposició a (hores, direcció i ubicació).
TASCA FINAL 1
– Usar els transports públics per fer la volta a Catalunya.
SEQÜÈNCIA 2. Taxi!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i explicar els mecanismes del transport privat.
• Entendre la informació del trànsit dels mitjans de comunicació.
ENTENDRE CONVERSES
– Informació viària a la ràdio.
– Anuncis de megafonia en estacions. VOCABULARI
– Transport privat. GRAMÀTICA
– Què / qui / quan / on / com / per què.
– Ordre dels elements dins de l’oració.
TASCA FINAL 2
– Preguntar pels hàbits en transport privat en els llocs d’origen de la classe.
A més a més…
Cançó: «El tren del temps», de Txarango.
(El cor de la terra, 2017).
Unitat 6 .
SEQÜÈNCIA 1 Qui és l’últim?
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre cartells i rètols de botigues.
• Demanar tanda en una botiga i comprar el que necessitis.
• Demanar el preu i pagar.
• Saber comprar i vendre productes en un comerç.
ENTENDRE CONVERSES
– Diàlegs en una carnisseria i una fruiteria entre un client i una dependenta.
VOCABULARI
– Tipus de botigues i productes (1).
GRAMÀTICA
– Pronoms de complement directe el, la, els, les
– Preposicions des de / fins a TASCA FINAL 1
– Anar a comprar entre les diferents botigues de la classe.
SEQÜÈNCIA 2. Oferta del dia
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Llegir i entendre publicitat comercial.
• Demanar i dir on es poden trobar articles determinats.
• Demanar informació o consell sobre un article.
ENTENDRE TEXTOS
– Catàlegs de supermercats.
VOCABULARI
– Tipus de botigues i productes (2).
GRAMÀTICA
– Present d’indicatiu de verbs irregulars (2).
TASCA FINAL 2
– Comprar regals en dues botigues.
A més a més…
Territoris on es parla català.
REPASSEM!
ELS SONS I ELS NOMS DE LES LLETRES

Trobareu la locució en el web www.espaibarcanova.cat.
A Catalunya tenim un cognom per part del pare i un cognom per part de la mare .
L’ordre dels cognoms el decideixen els pares quan neix el fill o la filla
Les dones no canvien els seus cognoms quan es casen .
Saps noms d’home en català?
Saps noms de dona en català?
Quants cognoms tens?
Tens telèfon a casa?
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
1 En Tariq va a la biblioteca a fer-se el carnet. Escolta la conversa i marca de quina informació parlen: origen edat estudis cognom número d’identitat adreça número de telèfon
a) Torna a escoltar la conversa i tria l’opció correcta:

En Tariq té... un cognom dos cognoms
En Tariq té... passaport NIE
En Tariq és... de Bangladesh del Pakistan
En Tariq... té mòbil no té mòbil
b) Recordes com saluda en Tariq quan entra a la biblioteca? Com saludem en català? I quan marxem, què diem?
Quan saludem diem: . Quan marxem diem:
2 En Tariq entra a la biblioteca a les nou del matí o a les nou de la nit? Com ho saps?
Encercla l’expressió adequada segons l’hora del dia:
6.00 h bon dia bona tarda bona nit
20.00 h bon dia bona tarda bona nit
17.00 h bon dia bona tarda bona nit
10.00 h bon dia bona tarda bona nit
21.00 h bon dia bona tarda bona nit
16.00 h bon dia bona tarda bona nit
15.00 h bon dia bona tarda bona nit

22.00 h bon dia bona tarda bona nit
8.00 h bon dia bona tarda bona nit
3 Responeu a aquestes preguntes: Què diu la gent quan marxa d’un lloc? Heu sentit altres maneres de dir adeu ?

Com et dius?
Em dic .
Expressions de cortesia per saludar persones conegudes: –Com va? –Molt bé. –Com anem? –Bé. –Com estàs? –Anar fent.
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.

D’on ets?
Soc de .
Què saps dels teus companys i companyes de classe? Saluda’ls un per un i pregunta’ls el nom i el lloc d’origen.
Recordes el nom i el lloc d’origen dels companys i companyes que el professor o la professora assenyala? Fes memòria! –Ell es diu…. –Ella es diu… –Ell és de… –Ella és de…
Atenció
Verb dir-se: –Jo em dic Tariq. –Tu et dius Tariq. –Ell es diu Tariq. –Ella es diu Fauzia.
Verb ser: – Jo soc del Pakistan. – Tu ets del Pakistan. – Ell / Ella és del Pakistan.
0 zero
1 u
2 dos
3 tres
6 sis
4 quatre 5 cinc
7 set 8 vuit 9 nou
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.
4 Recordes el número de telèfon d’en Tariq? I el seu número d’identitat? No et preocupis! El professor o la professora els repeteix.
Número de telèfon:
Número d’identitat: .
5 Trieu un carnet de biblioteca i llegiu-ne en veu alta el nom i els cognoms. El teu company o la teva companya el buscarà i llegirà en veu alta el número de carnet.
Rosa Vilardell Bruch 1059867243
Atenció
1 llibre: un llibre
1 llibreta: una llibreta
2 llibres: dos llibres
2 llibretes: dues llibretes


Pol Oliver Sánchez 2638590714

Antonio Vélez Rey 3102471986
Clara Gómez Miquel 4264927501

Atenció
Pots llegir el número de telèfon i el d’identitat d’un a un o per parelles:
6-7-3-9-1-5-0-2-4 6-73-91-50-24
Sabies que...
Pots trucar al número d’emergències sense que tinguis saldo
Els números que comencen per 900 són gratuïts
Els números que comencen per 803, 806…, 901, 902… són de pagament i són molt cars!
Busca algun carnet teu. Dicta el número al teu company o companya perquè l’escrigui. Ho ha fet bé?
–Està bé? –Sí, està bé. –Està bé? –No, està malament.
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
6 Responeu a les preguntes següents:
Marca quins d’aquests números acaben en -anta : 10 – 20 – 30 – 40 – 50 – 60 – 70 – 80 – 90
Quina diferència de forma hi ha entre 21 i 31?
Escriu un número del 10 al 100 en xifres i ensenya’l al company o la companya, que el dirà en veu alta. Feu-ho diverses vegades.
Quants anys tens?
Tinc .
100 cent 200 dos-cents 300 tres-cents 1.000 mil 2.000 dos mil 3.000 tres mil
7 En Tariq també usa els números per donar altres informacions de la seva persona. Llegeix les preguntes següents i fes-les al teu company:
Un voluntari de la classe pensa en un número del 0 al 100 i els altres miren d’endevinar-lo. A cada número que diuen els companys, el voluntari respon «més gran» o «més petit». Per exemple: –24
–Més gran. –38
–Més petit. –35
–Més gran. –37
–Bingo!
200 llibres: dos-cents llibres
200 llibretes: dues-centes llibretes
2.000 llibres: dos mil llibres
2.000 llibretes: dues mil llibretes
Atenció
Ara vius a Catalunya. –Des de quan? –Des de fa 3 mesos. dies setmanes mesos anys
Fes un circuit: saluda els companys i companyes i pregunta’ls la seva edat i l’any d’arribada a Catalunya.
Atenció
Verb tenir: –Jo tinc 20 anys. –Tu tens 20 anys. –Ella / Ell té 20 anys.
Soc del Pakistan.


No tinc carnet de biblioteca.

ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
ADVERBIS: SÍ / NO, TAMBÉ / TAMPOC
Fixa’t en les converses d’en Tariq.
Jo no. Soc de la Xina.



sí.


Soc del Pakistan.


No tinc carnet de biblioteca.

també.



tampoc.


8 Imagina que en Tariq és un company teu de classe. Utilitza les formes anteriors per respondre als seus comentaris:
Soc del Pakistan
Tinc 25 anys
Fa dos anys que visc a Catalunya
Tinc un cognom
No tinc carnet de biblioteca
No tinc NIE
No tinc telèfon fix
No tinc feina
Fes com en Tariq i prepara dues oracions: l’una amb informació personal teva en positiu i l’altra que comenci amb un no:
No
No
Llegeix les oracions als teus companys i companyes perquè les responguin amb «jo sí», «jo no», «jo també» o «jo tampoc».
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
1a, 2a I 3a PERSONA DEL SINGULAR DEL PRESENT D’INDICATIU
DELS VERBS DIR-SE, SER I TENIR
dir-se ser tenir
Jo em dic Tariq
Tu et dius Tariq
Ell es diu Tariq
Jo soc el Tariq
Tu ets el Tariq
Ell és el Tariq
Jo tinc 25 anys
Tu tens 25 anys
Ella té 25 anys
9 A la classe de català d’en Tariq, els alumnes practiquen com es fan les presentacions. Tria quin dels dos verbs és correcte en cada cas:
a) Jo em dius / em dic Tania i és / soc de Colòmbia. No tens / tinc NIE. Tens / Tinc 23 anys.
b) Ell soc / és el Valerio i té / tens 49 anys. Es diu / Em dic Fetuccini de cognom. És / Ets d’Itàlia.
c) I tu? D’on soc / ets? Quants anys tens / té? Com es diu / et dius de nom?
Tens / Té un cognom o dos cognoms?
10 En Tariq vol practicar el català i xateja amb una companya de classe. Completa els seus missatges amb els verbs dir-se, ser i tenir conjugats:
Holaaaaa! (ser ) el Tariq. I tu qui (ser ) ?
Ah, sí! Tu (ser ) la noia de Rússia.
Jo fa tres anys que soc a Catalunya!
Atenció
En català podem utilitzar els articles personals en i el: en Tariq, el Tariq
Holaaaa! Jo (dir-se ) Irina


Oh! (tenir ) NIE ja?

No, no! el passaport.
SEQÜÈNCIA 1 / AQUEST SOC JO
Jo també!
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Intenta trobar la informació que et demanem de la resta de companys de classe. Us podeu repartir la feina entre els membres del grup. El grup que acabi abans i ho faci de manera correcta, guanya!
La persona de la classe:
• més gran:
• més jove:
• que és de més lluny:
• que és de més a prop:
• amb el nom més llarg:
• amb el nom més curt:

ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL Seqüència
Pronunciem
Mira com sona la ç de la paraula adreça
Digues en veu alta les paraules següents: llaç força plaça març França xoriço feliç cançó abraçada braç Barça puça
Sabies que...
Totes les localitats tenen codi postal: comarques de Barcelona: 08… comarques de Tarragona: 43… comarques de Lleida: 25… comarques de Girona: 17…
1 Llegeix la fitxa d’inscripció que ha omplert la Mileida per fer un curs de formació i, després, marca les respostes correctes:
Nom i cognoms: Mileida Baterón
Sexe: dona home
Document d’identitat: Y-4528369-M
Adreça: c. Pujades, 37, 3r 4a. 08221 Terrassa
Adreça electrònica: mileida . b@remail.com
Telèfon: 645 24 38 12
Estudis: graduat escolar
Situació laboral: en actiu a l’atur
La Mileida viu a Vilanova. La Mileida viu a Terrassa.
La Mileida viu en una plaça. La Mileida viu en un carrer.
La Mileida viu al tercer pis. La Mileida viu als baixos.
La Mileida té estudis. La Mileida no té estudis.
La Mileida no té adreça electrònica. La Mileida té adreça electrònica. La Mileida no té feina. La Mileida té feina.
2 Torneu a llegir la fitxa i contesteu aquestes preguntes:
a) Quants cognoms té la Mileida?
b) Quin tipus de document d’identitat té la Mileida?
c) A quin número de carrer viu?
d) Quin és el codi postal de la Mileida?

SEQÜÈNCIA 2 / ON VIUS?
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
TIPUS DE VIES



carrer passeig avinguda



plaça carretera rambla
3 Endreça les lletres d’aquests rètols de la via pública. Coincideixes amb el teu company?

ARCRRE RIELLS DE DALT carrer

ÇLPAA DE CATALUNYA

VNUDAIGA DE LA GRAN VIA

RAREECRTA TORREBONICA

LAMARB DEL RAVAL
ISASPEG DE LA ZONA FRANCA

Coneixeu noms de carrers importants de la vostra localitat? I d’avingudes o places?
Hi ha rambles i carreteres a dins de la vostra localitat? Tenen nom?
Atenció
Els ordinals per als pisos superiors al quart es formen així:
5è cinquè pis
6è sisè pis
7è setè pis
8è vuitè pis
9è novè pis
10è desè pis
11è onzè pis
12è dotzè pis
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
àtic baixos entresol primer segon tercer quart cinquè sisè setè

4 Escriu al costat de cada abreviatura la paraula que indica quin pis és. Després, escriu les abreviatures en ordre: àt. 3r 2n entl. 5è 1r 4t bxs.
5 També fem servir l’ordinal per indicar el número de la porta. Completa aquestes oracions amb l’ordinal corresponent. Atenció! Tingues en compte que la paraula porta és femení!
Visc a la 1a porta = Visc a la porta Visc a la 4a porta = Visc a la porta Visc a la 2a porta = Visc a la porta Visc a la 5a porta = Visc a la porta Visc a la 3a porta = Visc a la porta Visc a la 6a porta = Visc a la porta
ENTENDRE TEXTOS
6 Aquests són els veïns de la Mileida. Pregunteu on viu cada persona.
–On viu la Inès?
–Al primer tercera. [Al primer pis, tercera porta]
Per preguntar per l’adreça postal.

7 Digueu la vostra adreça i demaneu als vostres companys i companyes que l’apuntin. Després comproveu si l’han escrit bé. Viviu a prop o lluny entre vosaltres?
On vius?
Visc a
Quina és la teva adreça electrònica?



PROP LLUNY

–On vius? / Quina és la teva adreça?
–Visc al carrer Girona, número 37, 3r 4a, de Terrassa.
Per preguntar per l’adreça electrònica.
–Quina és la teva adreça electrònica?
–És mileida.b@remail.com.
[@ arrova] [. punt]
I tu, quina nacionalitat tens?
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
En català, els noms de persones i animals tenen dues terminacions: l’una per al sexe masculí i l’altra per al sexe femení:
Masculí Femení pallasso pallassa alumne alumna gat gata professor professora
Masculí Femení germà germana veí veïna lleó lleona
Masculí Femení -o -e consonant -a
Masculí Femení -à -í -ó -ana -ïna -ona
Hi ha noms de persones i d’animals que tenen formes completament diferents per al masculí i el femení:
home – dona amo – mestressa porc – truja toro – vaca
8 Relaciona cada nom amb la seva definició i escriu-hi al costat la forma femenina:
català • • persona del sexe masculí
cambrer • • infant
argentí • • professor
nen • • home de Catalunya
mestre • • home d’Argentina
Soc . catalana
home • • home que treballa en un bar
9 A classe de català segurament hi ha persones de molts llocs. Completa les taules:
un marroquí una
un francès una
un una colombiana
un una filipina
un australià una
un madrileny una un canari una
un una xinesa
10 Digues si els noms següents són de noi o de noia. Després escriu el nom del sexe contrari al costat:
Agustí - Valentina - Jan - Simó - Joana - Daniel - Martina - Paco - Pepa
Valèria - Bru - Juliana - Marcel·la - Cisco

Agustí
11 Canvia les paraules destacades en negreta al gènere contrari:
a) En Joan és un bon company de feina.
La Carla és una bona de feina.
b) El nou pediatre cubà és molt simpàtic.
La nova és molt simpàtica.
c) Tenim un xinès i una boliviana a classe.
Tenim una i un a classe.
d) En Manel és fill del meu pare. És el meu germanastre.
La Rut és de la meva .
És la meva
e) La Carme és la campiona d’Europa de karate.
En Pau és el d’Europa de karate.
f) Tu ets clienta d’aquest restaurant?
Tu ets d’aquest restaurant?
g) La fotògrafa fa unes fotos molt guais.
El fa unes fotos molt guais.

Sabies que...
Els escurçaments dels noms de persona en català es fan pel final: Elisabet Bet
Josep Pep
Francesc Cesc
Cristina Tina
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Imagina que et vols inscriure en un curs de formació. Omple aquesta fitxa:
Nom i cognoms:
Sexe: dona home
Document d’identitat:
Adreça
Via:
Número: Pis: Porta:
Localitat:
Adreça electrònica:
Telèfon:
Estudis:
Codi postal:
Situació laboral: en actiu a l’atur
El professor o professora et donarà una fitxa nova perquè l’omplis amb la informació personal del teu company o companya. Recordes quines preguntes pots fer-li?
On vius?
Quin número de telèfon tens?
Quins estudis tens?
Treballes?
Quina adreça electrònica tens?


Població catalana nascuda fora de Catalunya
• Al teu barri, hi ha gent del teu lloc d’origen?
• Quines nacionalitats hi ha?
• Quina llengua familiar parlen?
• I tu? Quines llengües parles?
Sabies que... A Catalunya es parlen més de 300 llengües Les deu més parlades són aquestes: castellà català tamazigh àrab xinès mandinga panjabi quítxua romanès rus