N ivellde r eferènci a Consell d’Europa B1
Català per a adults Elemental 3
Cristina Bernadó ● Mireia
Nebot ● Neus Ortiz
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Francesc Solà
Edició: Karakter Serveis Editorials, S. L.
Correcció: Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj, Karakter Serveis Editorials, S. L.
Coordinació artística i disseny de la coberta: Laura R. Dengra
Disseny dels interiors: Toni Fabregues
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo i Laura R. Dengra
Maquetació: Karakter Serveis Editorials, S. L.
Fotografies: 123RF, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Barcanova
© 2020, Cristina Bernadó, Mirea Nebot, Neus Ortiz © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: maig de 2020
ISBN: 978-84-489-5163-4
DL B. 10180-2020
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
Índex
Unitat 1
Fent escola
SEQÜÈNCIA 1. No tinc deures!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre informació i opinar sobre models d’escola alternatius.
• Opinar sobre qüestions del funcionament d’una escola.
ENTENDRE TEXTOS
– Text divulgatiu sobre l’educació lliure.
– Elisions i sinalefes.
VOCABULARI
– Funcionament del centre.
GRAMÀTICA
– Tots, alguns, cadascun, cada, cadascú i algú.
TASCA FINAL 1
– Presentar un projecte de com hauria de ser l’escola del futur.
SEQÜÈNCIA 2. Castigat sense pati!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i explicar el projecte educatiu d’una escola.
• Explicar i opinar sobre el comportament a classe dels alumnes.
• Demanar l’opinió sobre diversos aspectes de l’escola i contestar reforçant la resposta.
• Explicar la probabilitat o la possibilitat que succeeixi algun aspecte relacionat amb l’institut.
ENTENDRE CONVERSES
– Presentació del projecte educatiu d’un institut.
VOCABULARI
– Comportaments a classe.
– Organització del centre.
GRAMÀTICA
– Expressions per reforçar afirmacions i negacions.
– Expressar la probabilitat o la possibilitat d’un fet o acció.
TASCA FINAL 2
– Escriure un correu electrònic al tutor del nostre fill davant d’un problema.
A més a més…
Quina mena d’aprenent de català ets?
Unitat 2 .
Bon viatge
SEQÜÈNCIA 1. Fem una escapada!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Fer modificacions en la reserva d’un allotjament.
• Comparar informacions sobre els serveis que ofereix un allotjament turístic i argumentar una tria.
• Formular hipòtesis relacionades amb el fet de viatjar o fer turisme.
ENTENDRE CONVERSES
– Trucada de telèfon a un hotel per fer alguns canvis en la reserva.
VOCABULARI
– Reservar habitació. / De càmping. / Activitats de muntanya.
GRAMÀTICA
– Oracions condicionals per formular hipòtesis (I).
– Imperfet de subjuntiu.
TASCA FINAL 1
– Escriure una queixa a la direcció d’un càmping.
SEQÜÈNCIA 2 Anem-nos-en ben lluny
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre fullets informatius sobre viatges.
• Descriure el que ens emportem a la platja.
• Entendre i fer retrets de problemes que s’han tingut en un viatge.
ENTENDRE TEXTOS
– Fullet informatiu sobre un creuer al Japó.
VOCABULARI
– Viatges organitzats. / La platja i el mar
GRAMÀTICA
– Oracions condicionals per formular hipòtesis (II).
– Plusquamperfet de subjuntiu.
– Condicional compost.
TASCA FINAL 2
– Donar consells sobre contratemps en viatges.
– Explicar inconvenients i problemes en viatges.
A més a més… Pobles de Catalunya amb encant.
Unitat 3
No val ni un duro
SEQÜÈNCIA 1. Pagant sant Pere canta
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i explicar les diferents operacions bancàries que es fan en un caixer o a finestreta.
• Entendre fullets informatius sobre productes bancaris.
• Explicar experiències personals amb entitats bancàries.
ENTENDRE TEXTOS
– Operacions bancàries amb agents d’una entitat.
VOCABULARI
– Productes i serveis bancaris.
– Operacions en caixers.
GRAMÀTICA
– Els exclamatius:
• Quin, quina, quins, quines i que
• Com
• Quant, quanta, quants i quantes.
TASCA FINAL 1
– Fer una llista amb idees per estalviar.
SEQÜÈNCIA 2. Estic escurat
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre comunicacions escrites del banc d’on som clients.
• Entendre les notícies sobre economia.
• Expressar l’opinió sobre el poder dels diners.
ENTENDRE CONVERSES
– Cartes informatives d’una entitat bancària.
VOCABULARI
– Economia.
– Frases fetes sobre diners.
GRAMÀTICA
– Fins i tot, almenys i ni tan sols
– Locucions adverbials de manera.
TASCA FINAL 2
– Participar en un fòrum per opinar sobre els diners i la felicitat.
A més a més…
Cançó No tinc diners, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Unitat 4
Connectats
SEQÜÈNCIA 1 Em segueixes?
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre expressions pròpies del registre informal dels joves.
• Opinar sobre com fem servir les xarxes socials i valorar-ne els avantatges i els inconvenients.
• Fer comparacions usant fets irreals.
ENTENDRE TEXTOS
– Entrevista a la influencer Maia Maggi.
– Pronúncia de consonants + s i n + consonant a final de paraula
VOCABULARI
– Mòbils i internet (1).
GRAMÀTICA
– Perquè + subjuntiu (finalitat) i Perquè + indicatiu (causa).
– Com si + imperfet de subjuntiu.
TASCA FINAL 1
– Animar la gent a estudiar català a través de les xarxes socials.
SEQÜÈNCIA 2. Treballem en xarxa
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre notícies en positiu i en negatiu sobre les xarxes socials.
• Opinar sobre la incidència de les noves tecnologies en la vida laboral, social i familiar.
• Donar arguments perquè la gent inverteixi en un projecte d’economia col·laborativa.
ENTENDRE CONVERSES
– Article sobre economia col·laborativa.
VOCABULARI
– Mòbils i internet (2).
GRAMÀTICA
– Preposicions a i en per introduir complements de manera.
TASCA FINAL 2
– Buscar un projecte en una plataforma col·laborativa per invertir-hi i convèncer els companys perquè ho facin.
A més a més…
Cançó Més likes, d’Oques Grasses.
Unitat 5
Tot el temps del món
SEQÜÈNCIA 1. Llegeixes o mires la televisió?
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre crítiques de programes televisius i de llibres.
• Explicar els gustos televisius i de lectura de cadascú.
ENTENDRE CONVERSES
– Crítica sobre un programa de televisió.
VOCABULARI
– Televisió i lectura.
GRAMÀTICA
– Els relatius que i on TASCA FINAL 1
– Crear una enquesta sobre hàbits televisius i lectors.
SEQÜÈNCIA 2. Déus del nostre temps
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre notícies esportives i articles periodístics.
• Explicar hàbits esportius de quan anàvem a l’escola.
• Explicar la trajectòria professional d’un esportista o d’una esportista.
ENTENDRE TEXTOS
– Notícies radiofòniques de la secció d’esports.
– Pronúncia de les lletres b, d i g a final de paraula i pronúncia de bl i pl després de vocal forta.
VOCABULARI
– Esports individuals i col·lectius.
GRAMÀTICA
– Pronom feble personal + pronom feble.
TASCA FINAL 2
– Recopilar informació sobre una figura del món de l’esport i fer-ne una presentació.
A més a més…
Dos esportistes catalans que han fet història: Sarai Gascón i Kilian Jornet.
Unitat 6
A dreta llei
SEQÜÈNCIA 1 Equip de govern
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre notícies de la secció de política.
• Reformular les paraules d’una tercera persona.
• Explicar un cas de corrupció política i el seu procés.
ENTENDRE CONVERSES
– Entrevista a la ràdio a l’alcalde i alcaldessa de Vilatorta.
VOCABULARI
– Qüestions de política.
GRAMÀTICA
– Discurs indirecte.
TASCA FINAL 1
– Buscar informació sobre un delicte d’abús de poder o corrupció política i esbrinar en quina situació del procés judicial es troba.
SEQÜÈNCIA 2. Fem pinya
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre textos informatius sobre associacions i ONG.
• Compartir el coneixement de cadascú sobre associacions i ONG diverses.
• Negociar la creació d’una associació.
ENTENDRE TEXTOS
– Informació sobre dues ONG.
VOCABULARI
– Organitzacions i associacions solidàries.
GRAMÀTICA
– L’altre o un altre?
– Igual i mateix
TASCA FINAL 2
– Crear una entitat d’alumnes i exalumnes de cursos de català per a adults.
A més a més…
La Viquipèdia.
REPASSEM!
Fent
escola
Seqüència
Pronunciem
Quan una paraula acaba en vocal i la següent també comença amb vocal, fem canvis en la pronúncia en els casos següents:
–Si la paraula acaba en vocal neutra i la següent paraula comença amb vocal neutra, només pronunciem una sola vocal neutra, no dues: aprenentatge autoguiat aprenentatg utoguiat
Vas anar a una escola tradicional o moderna?
Et posaven gaires deures?
Ets puntual a classe o sols arribar tard?
Creus que ets un bon alumne de Català?
No tinc deures!
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
1 La Carme es trasllada a viure a un altre lloc i busca una escola per als seus fills. Cercant informació per internet ha trobat un article de premsa que parla de l’educació lliure. Llegeix el fragment de la pàgina següent i respon a aquestes preguntes:
a) Quins són els trets principals del model educatiu de la Sudbury Valley School?
b) Per què l’autor de l’article parla d’«antiescola»?
–Si la paraula acaba en vocal forta i la següent paraula comença amb vocal neutra, només pronunciem la vocal forta: passió espontània passióspontània
Podries pronunciar aquestes combinacions de paraules?
mare atabalada - pare absent / mestra especial professor estirat / patí espatllat - algú enfadat e
c) Quin paper té la família en aquest tipus d’escola?
d) Creus que transmet uns valors individualistes?
e) Creus que hi aprenen alguna cosa, els infants? Quins arguments dona l’article?
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA
UN MODEL D’EDUCACIÓ LLIURE
[...] L’any 1968, el físic americà Daniel Greenberg, professor a la Universitat de Colúmbia, va deixar la seva plaça per fundar una «antiescola» a Framingham, Massachusetts: la Sudbury Valley School. L’anomeno «antiescola», però avui el psicòleg del Boston College, Peter Gray, en diu «aprenentatge autoguiat». En català planer, la podríem descriure com una escola que no té mestres, ni aules ni llibres de text. Té infants que decideixen cada dia què volen fer, lliurement. Un equip de facilitadors ajuda i guia cadascun dels infants si els ho demanen. Només si els ho demanen. En cap cas no interfereixen en l’aprenentatge dels infants. Si un nen o una nena vol dedicar-se tot el dia a jugar a videojocs o a futbol, ho pot fer. Si algú té passió pel piano, un facilitador l’ajudarà a aprendre a tocar-lo. I si algú vol estudiar àlgebra, un facilitador amb un doctorat en Matemàtiques és a la seva disposició. Confien en els infants i en la seva immensa capacitat d’aprenentatge a través del joc.
El secret d’aquesta escola és que cada infant té plena potestat d’aprendre el que vol i de fer-ho jugant. A més, la pedagogia Sudbury fomenta la cooperació en el joc sense tenir en compte les separacions per edat. Tot és una gran família.
L’assemblea setmanal de pares, infants i facilitadors gestiona el centre.
Un dels grans prejudicis contra la Sudbury Valley School és que els infants no hi aprenen res i que no surten preparats per a la universitat i el món laboral. Segons els estudis de Peter Gray, més del 80 % dels antics estudiants desenvolupen la carrera que volen, perquè s’hi han bolcat amb passió espontània i esforç voluntari. [...].
(Font: Educació lliure, Borja Vilallonga, 04.04.2016. Text adaptat)
2 Torna a llegir el text i digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
a) Els infants de la Sudbury Valley School són lliures per decidir el que volen fer.
b) Els mestres només orienten els alumnes.
c) Els nens i les nenes estan en grups per edats.
d) Tots els infants participen en la gestió del centre.
e) Segons Peter Gray, els alumnes continuen els estudis universitaris perquè estudien a casa pel seu compte.
L’escola pública a Catalunya es caracteritza per ser laica. En canvi, bona part dels centres privats, concertats o no, són religiosos.
Ara tu
Coneixes alguna «antiescola»? T’hauria agradat anar a una escola d’aquest tipus? Hi portaries els teus fills? T’atreviries a educar els teus fills a casa? Ho trobes bé?
Comenta-ho amb el teu company o companya.
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.
Despeses
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA
FUNCIONAMENT DEL CENTRE
3 Escolta l’entrevista que fan a una mare que ha decidit educar a casa els seus fills en comptes de dur-los a l’escola. Assenyala quins dels conceptes següents es comenten en l’entrevista:
classes de reforç treball en col·laboració comportar-se bé a classe sobreprotecció dels nens
repetir curs ritme d’aprenentatge activitats extraescolars avorrir-se a classe
4 Llegeix l’article següent sobre les recomanacions que fa el Govern als centres educatius per preparar el curs. Després, relaciona algunes de les paraules en negreta amb les definicions que et donem.
En el primer dia de vacances escolars s’han fet públiques les recomanacions que el Departament d’Educació ha enviat a tots els centres educatius amb vista al curs que ve. Una de les més importants és que a partir del curs que ve el Departament d’Educació obligarà els centres públics a publicar les despeses suplementàries en la seva pàgina web des de principi de curs, perquè les famílies sàpiguen, per exemple, el preu de les colònies o excursions abans de fer la matrícula
Deures
En un dels documents amb les orientacions per organitzar i gestionar el curs que ve, el Departament recomana que els deures no siguin «tasques repetitives, no contextualitzades o d’una durada excessiva», i avisa, també, que no han de ser activitats que «substitueixin allò que els docents tenen en el seu programa i que no tenen temps de tractar a classe». L’ideal seria, segons la conselleria, fer activitats «amb l’objectiu de motivar l’alumne», que contribueixin al desenvolupament de l’autonomia personal; és a dir, que l’ajudin a gestionar el temps i la presa de decisions, per exemple.
Mòbils a l’aula
Ara mateix, només un 35 % dels centres de Primària i Secundària públics i concertats fan un ús educatiu dels telèfons mòbils a l’aula. En les recomanacions per al curs que ve, però, el departament demana als centres que tinguin en compte «la incorporació
i l’ús dels dispositius mòbils. Aquests dispositius són incomparablement diferents de qualsevol altre recurs que mai abans hagin utilitzat els alumnes o hagi estat a disposició dels centres educatius. Així, aquesta és una realitat que els centres han de tenir present en les previsions que facin respecte als telèfons mòbils i altres instruments digitals de tipus personal».
Aquesta recomanació arriba uns dies després que un grup de professors hagi presentat una iniciativa legislativa popular (ILP) perquè la llei no permeti portar el mòbil a les aules, si no és per ferlo servir per a activitats concretes, ja que consideren que els alumnes es distreuen amb molta facilitat i no paren atenció. En canvi, la Conselleria defensa tot el contrari i vol fomentarne l’ús educatiu.
(Font: Extret de l’Ara. Text adaptat.)
SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES!
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
a) Professionals que es dediquen a l’educació.
b) Escoles privades que reben diners públics.
c) Pensen en altres coses, no estan atents.
d) Formulari que cal omplir amb dades personals per fer la inscripció escolar.
e) Sortida per a tota la classe d’uns quants dies.
f) Estar atents a les explicacions.
SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES!
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
TOTS, ALGUNS, CADASCUN, CADA, CADASCÚ, ALGÚ
La Carme parla amb una amiga de metodologies educatives. Llegeix el diàleg i fixa’t en les paraules destacades en color taronja i les subratllades. Després, relaciona les paraules en color amb la definició corresponent.
Què n’opineu, d’haver de fer deures?
I de dur el mòbil a classe? Ara tu
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.
CARME: A l’escola de la meva filla tots els infants han d’assolir el mateix nivell d’aprenentatge.
TERESA: Doncs a l’escola del meu nebot respecten el ritme d’aprenentatge de cadascun dels infants.
CARME: Llavors, el contingut de la matèria es deu adaptar a cada infant?
TERESA: Crec que totes les matèries es treballen de manera transversal i cadascuna de les aules està preparada per treballar-hi un projecte concret.
CARME: Quina sort! A la nostra escola són molt exigents amb el currículum oficial i alguns alumnes sempre repeteixen curs. És una escola d’educació lliure? Segur que és privada! Deu ser molt cara!
TERESA: Sí! Però és pública! Avui en dia ja hi ha algunes escoles públiques que ofereixen una metodologia alternativa.
acompanyen un nom introduït amb un article i fan referència a la totalitat de persones o coses del conjunt. acompanyen un nom en plural introduït per la preposició de. Fan referència a la totalitat de persones o coses però de manera individualitzada.
acompanya un nom en singular que no està introduït per cap element i fa referència a la totalitat de manera individualitzada. determinen un nom que no porta cap article al davant i fan referència a una quantitat petita de persones o coses del conjunt.
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
5 Dedueix les formes que falten en la taula a partir dels exemples que hi ha i completa-la. Tingues en compte que hi ha formes que no tenen singular i d’altres que no tenen plural.
examen escola exàmens escoles tots els exàmens
alguna escola
cada examen
cadascuna de les escoles
Fem servir algú i cadascú per referirnos a persones. En aquest cas, no acompanyen un nom, sinó que el substitueixen. On col·locaries cada forma? Per què?
Bé, m’ha dit que en aquestes escoles no s’hi aprèn res.
és lliure de pensar el que vulgui.
6 Després de parlar amb la seva amiga, la Carme encara ha buscat més informació sobre els projectes educatius de diverses escoles. Llegeix els fragments següents i encercla la forma adequada en cada cas.
Volem una escola on algú / cadascú / cadascun pugui donar la seva opinió i on algú / cadascú / cadascun dels infants se senti protagonista del seu aprenentatge.
El gran projecte de l’escola és el que cada / cadascú / tots els grups preparem cada / tot / algú curs a partir d’un eix comú que decidim any rere any.
A les entrades i sortides, cadascú / cadascuna / totes de les famílies disposa de temps per acomiadar-se o retrobar-se amb els seus fills i les seves filles. Alhora, és un moment que, a mestres i famílies, ens permet intercanviar alguna / tota / cadascuna informació.
Alguns / cadascun / tot infants es posen d’acord amb els companys, d’altres ho decideixen d’una manera més personal, però cada / cadascú / tots els nens i nenes acaben participant en un grup format per infants de diferents edats.
Les activitats dels petits són córrer i córrer al costat d’alguns / cadascú / algú, enfilar-se als troncs, a la torre, o saltar... Pensem que cadascuna / totes / algunes les vivències són necessàries perquè els infants avancin en el seu procés de creixement.
A l’escola ens interessa saber com aprèn cada / algun / algú infant, entenent que tots utilitzen camins diferents i que cadascú / cadascun / algun segueix el seu propi itinerari singular.
SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES!
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
7 Descriu les imatges següents a partir de les formes que et donem.
Tots
Alguns
Cadascun
Cadascú
Cada
Algú
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Comenteu com creieu que hauria de ser l’escola del futur. Poseu-vos d’acord i, després, presenteu el vostre model d’escola a la resta de grups de manera que cada un de vosaltres faci la presentació d’algun dels aspectes que heu treballat.
L’escola del futur
• ESPAI (estètic, acollidor, relaxant, funcional...):
• MESTRES (guies, models, autoritat...):
• CURRÍCULUM / CONTINGUT (assignatures, projecte, tallers...):
• QUANTITAT D’ALUMNES PER CLASSE:
• RITME D’APRENENTATGE (respectar el ritme de cadascú, separar els alumnes segons el seu ritme, seguir tots el ritme que marca el mestre...):
• EXÀMENS i DEURES:
• DIVISIÓ ALUMNAT PER EDATS:
• ALTRES:
Castigat sense pati!
1 Escolta la presentació del projecte educatiu que fa la directora d’un institut a les famílies que s’hi incorporen i contesta les preguntes següents:
a) Com es treballen les matèries en aquest institut?
b) Els posen deures?
c) Com justifica la directora els exàmens que han de fer?
d) Per què les famílies s’han començat a enfadar?
e) Per què creuen les famílies que els nois i les noies poden suspendre?
f ) S’apliquen càstigs en aquesta escola?
2 Per quins motius els professors han de renyar els alumnes de l’institut? Assenyala els que la directora menciona. fer campana fer trampes en els exàmens riure’s del professor cridar embrutar la classe donar un cop a un company no voler sortir a la pissarra fer malbé material de l’institut no aixecar la mà per parlar
Trobareu la locució en el web www.espaibarcanova.cat.
Sabies que...
Els centres educatius estan obligats a exposar públicament el seu projecte educatiu perquè les famílies el puguin llegir abans de fer la preinscripció escolar i escollir escola.
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
COMPORTAMENTS A CLASSE
3 A l’institut on fa classes el Jofre, el mal comportament s’ha generalitzat i no hi ha manera de gestionar l’aula. Per parelles, expliqueu-vos què passa en cada classe (A i B). Feu servir algunes de les expressions següents:
clavar un clatellot - aixecar la mà per parlar - donar una empenta expulsar de classe - prendre apunts - llançar objectes donar un cop de puny - estar atents
tu
Com us comportàveu quan anàveu a l’institut?
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.
Us van castigar alguna vegada? En què consistia el càstig? I us van expulsar de classe o de l’institut? Hi havia algú que es portés molt malament? Expliqueu què feia.
Ara
Un dia a classe de Matemàtiques (A)
Un dia a classe de Llengua catalana (B)
SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI!
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
4 El pare del Sandor es vol implicar més en la vida de l’escola, però no té clar quina és la funció de cada càrrec i per a què serveix. El podeu ajudar? Feu dos grups; cada grup haurà de definir un bloc de paraules. Després, llegiu les definicions a l’altre grup perquè endevinin de quin concepte esteu parlant.
Sabies que...
Molts centres educatius fan signar a pares i alumnes una carta de compromís. Saps què és?
• Ass ociació de famílies
• Cl austre de professors
• Cons ell escolar
• Tutor del curs
SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI!
• Inspector
• Ass emblea de classe
• C ap d’estudis
• Delegat de classe
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
EXPRESSIONS PER REFORÇAR AFIRMACIONS I NEGACIONS
Llegeix aquest diàleg i fixa’t en les paraules destacades:
Pare: I castigueu els nens?
Director: No! I ara! A la nostra escola resolem els conflictes i les malifetes parlant.
Mare: I les Matemàtiques, també es treballen de manera transversal per projectes?
Director: Sí! I tant! A la nostra escola, els nens aprenen prenent com a base la vida real i els seus interessos.
Com en els dos exemples del diàleg, per emfatitzar una resposta afirmativa o negativa podem fer servir les expressions següents:
Per reforçar respostes afirmatives
Evidentment!
És clar!
I tant!
Per reforçar respostes negatives
De cap manera! Sí home!
Ni parlarne! I ara!
Atenció
Si a part de reforçar volem repetir la informació de la pregunta, farem servir la conjunció que :
–I tant que les Matemàtiques es treballen de manera transversal!
Ara tu
Inventa’t una pregunta de resposta sí o no sobre l’escola i fes-la a alguns companys perquè la contestin amb alguna de les expressions treballades. Després, contesta les preguntes dels teus companys.
–Creus que les famílies amb nens celíacs han de tenir més punts per entrar en una escola?
–Sí home!
–Actualment, en el Consell Escolar les famílies només tenen veu. Penses que haurien de tenir vot?
–I tant!
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
5 La mare i el pare del Sandor han quedat per parlar amb el director de l’escola perquè volen fer-li algunes preguntes sobre el projecte educatiu. Utilitza una expressió afirmativa o negativa per a cada resposta, tenint en compte la resta de la resposta.
—Podem venir a buscar els nens a l’hora que ens convingui?
. Ens encanta que les famílies entrin i surtin quan vulguin. També podeu quedar-vos a l’escola tanta estona com vulgueu.
I poden sortir sols del recinte?
. Sempre han d’anar acompanyats d’un adult.
Fomenteu en els alumnes l’hàbit d’acabar-se el menjar?
. Això, sí. Els animem a acabarse’l i pactem una quantitat.
Hi ha servei d’acollida al matí?
. El gestiona l’AFA. Si el necessiteu, poseu-vos en contacte amb l’associació.
EXPRESSAR LA PROBABILITAT O LA POSSIBILITAT D’UN FET O UNA ACCIÓ
Atenció
Fixa’t que usem el subjuntiu per a les expressions és probable que i és possible que, però fem servir l’indicatiu per a l’expressió segur que: –És probable que tingui problemes a l’escola –Segur que té problemes a l’escola
El pare del Sandor ha trobat un article que dona indicacions per saber si els fills necessiten un canvi. Llegeix el fragment següent i fixa’t en les expressions destacades en color i en els verbs subratllats.
L’expert en educació alternativa Jerry Mintz enumera deu senyals que ens indiquen que l’educació que rep el nostre fill no és l’adequada per a ell. Aquí en teniu un parell.
1. Diu que odia l’escola?
Si és així cal escoltar-lo. Probablement / Potser alguna cosa no funciona bé a l’escola.
2. ¿Li costa mirar una persona adulta a la cara o relacionar-se amb altres nois o noies?
Si és així, és probable que només estigui acostumat a interactuar amb els seus companys i companyes i dins el seu propi grup. [...]
Amb probablement, potser i és probable que expressem que un fet o una acció pot ocórrer amb més o menys certesa. També podem fer servir altres expressions com ara segurament .
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Quines de les expressions anteriors faries servir en cadascuna de les frases següents?
a Si diu que odia l’escola, cal escoltar-lo. alguna cosa no funcioni bé a la mateixa escola.
b Si li costa de relacionar-se, només està acostumat a interactuar amb els seus companys i companyes i dins el seu propi grup.
Tenen el mateix sentit és probable que / és possible que i segur que ? Com és que les dues primeres expressions necessiten el verb en subjuntiu i la tercera el necessita en indicatiu?
6 En les frases següents, encercla l’expressió adequada segons que el verb estigui expressat en indicatiu o en subjuntiu. En alguna ocasió totes dues expressions són correctes.
a) Creus que per al teu fill o filla són importants les marques de moda per anar a l’escola?
Segurament / És probable que està aprenent un sistema de valors que anteposa la imatge als valors interiors més profunds.
b) Està de mal humor quan torna de l’escola?
Si és habitual, probablement / és probable que l’experiència educativa no li aporti energia, sinó que el debiliti.
c) Es queixa de problemes de convivència i conflictes a l’escola o de situacions injustes?
Probablement / És probable que l’escola no ensenya a l’alumnat un mètode de resolució de conflictes ni de diàleg.
d) Ha perdut l’interès en l’expressió creativa a través de l’art, la música o la dansa?
En el sistema tradicional, aquestes àrees sovint es consideren secundàries. Per tant, segur que / és probable que a l’escola no es treballin prou.
e) Deixa els deures per al darrer minut?
Les tasques no s’adeqüen a les necessitats del teu fill o filla. Potser / És possible que la tasca és massa pesada o és una feina rutinària de memorització que ofega la curiositat natural del nen.
f) Ja no llegeix ni escriu, i sembla que només vulgui divertir-se.
És probable que / Segur que a l’escola no es valora prou l’espontaneïtat i la independència dels estudiants.
g) Torna de l’escola i no explica res del que li ha passat durant el dia.
Si no ho fa, probablement / segurament és perquè l’escola no li aporta res d’emocionant.
SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI!
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Ara tu
Completa les frases següents amb comentaris relacionats amb les classes de Català i comparteix-les amb la teva parella.
a) Segur que
b) Es possible / És probable que
c) Probablement / Segurament / Potser
Juguem!
EL JOC DELS DISBARATS
Tots els jugadors seuen a terra formant una rotllana. Comença l’alumne més jove i aquest fa una pregunta a cau d’orella al de la seva dreta. El primer ha de recordar la resposta i el segon la pregunta. I així successivament fins a acabar la ronda. Llavors, ja en veu alta, cada un explica la pregunta que li ha fet la persona de l’esquerra i la resposta que ha rebut el de la dreta. No tenen ni cap ni peus, oi?
SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI!
Per aquest costat m’han preguntat: «A l’escola hi vas aprendre alguna cosa?». I per aquest altre m’han contestat: «Segur que estaves molt prima».
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Imagina que el teu fill sempre torna de l’escola de mal humor però no et vol explicar què li passa. Escriu un correu electrònic al seu tutor per exposar el problema: què diu, què fa i com es comporta quan arriba a casa. Després llegeix el correu a la teva parella i entre tots dos penseu què pot estar passant.
Per:
Assumpte: marcginesta@escolatic.cat què li passa al meu fill?
Quina mena d’aprenent de Català ets?
1) Què fas si el professor et demana que treballis en grup?
Hi participo tant com els meus companys.
Hi participo més que els meus companys.
Hi participo menys que els meus companys.
No hi participo gaire o gens.
3) Si estàs llegint un text i trobes una paraula que no entens...
...intento endevinar què vol dir pel context i me l’apunto.
...la busco al diccionari i me l’apunto.
..intento endevinar què vol dir pel context o la busco però no me l’apunto.
...no faig res. Continuo llegint.
5) Quan vull dir alguna cosa i no trobo la paraula que necessito...
...faig servir altres paraules que sé per dir el mateix.
...busco la paraula o la pregunto al professor.
...canvio de tema dissimuladament.
...em bloquejo i deixo de parlar.
7) Sobre els deures:
Sempre faig deures i estudio pel meu compte.
Normalment, faig els deures i de vegades estudio pel meu compte.
Faig els deures però no estudio; només si tinc un examen.
No faig els deures ni estudio. No tinc temps!
2) Quan he de parlar a classe amb els companys...
...sempre parlo en català.
...començo en català però després canvio de llengua.
...barrejo el català amb una altra llengua.
..només parlo en català si el professor m’està escoltant.
4) Com et sents quan fas algun error parlant en català?
Intento ser-ne conscient per no repetir-lo.
Em molesta molt equivocar-me. És molt frustrant.
No m’importa equivocar-me. És normal quan aprens un idioma.
Em bloquejo.
6) Quan parlo en català...
...intento fer servir les paraules que acabo d’aprendre, encara que em costi o m’equivoqui.
..faig servir paraules fàcils per por d’equivocar-me.
8) Qui creus que és el principal responsable del teu aprenentatge?
El 50 per cent jo i l’altre 50 per cent, el professor.
Sobretot, jo mateix.
Sobretot, el professor.