SOM-HI. Català per a adults. Nivell elemental 3

pa

● Mireia Nebot

3

Elemental

●

Català per a adults

Neus Ortiz

e l l d ’ E u ro

Cristina Bernadó

Co

ns

B1

ia

N i ve

l

e re fe rè

nc

ld

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Francesc Solà Edició: Karakter Serveis Editorials, S. L. Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj, Karakter Serveis Editorials, S. L. Coordinació artística i disseny de la coberta: Laura R. Dengra Disseny dels interiors: Toni Fabregues Coordinació tècnica: Gemma Vadillo i Laura R. Dengra Maquetació: Karakter Serveis Editorials, S. L.

Fotografies: 123RF, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Barcanova

© 2020, Cristina Bernadó, Mirea Nebot, Neus Ortiz © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: maig de 2020 ISBN: 978-84-489-5163-4 DL B. 10180-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

Índex Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Fent escola

SEQÜÈNCIA 1. No tinc deures!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre informació i opinar sobre models d’escola alternatius.

•O pinar sobre qüestions del funcionament d’una escola.

ENTENDRE TEXTOS – Text divulgatiu sobre l’educació lliure.

– Elisions i sinalefes.

VOCABULARI – Funcionament del centre.

GRAMÀTICA – Tots, alguns, cadascun, cada, cadascú i algú.

TASCA FINAL 1 – Presentar un projecte de com hauria de ser l’escola del futur.

SEQÜÈNCIA 2. Castigat sense pati!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre i explicar el projecte educatiu d’una escola.

•E xplicar i opinar sobre el comportament a classe dels alumnes.

•D emanar l’opinió sobre diversos aspectes de l’escola i contestar reforçant la resposta.

•E xplicar la probabilitat o la possibilitat que succeeixi algun aspecte relacionat amb l’institut.

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Bon viatge

SEQÜÈNCIA 1. Fem una escapada!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •F er modificacions en la reserva d’un allotjament.

•C omparar informacions sobre els serveis que ofereix un allotjament turístic i argumentar una tria.

•F ormular hipòtesis relacionades amb el fet de viatjar o fer turisme.

ENTENDRE CONVERSES – Trucada de telèfon a un hotel per fer alguns canvis en la reserva.

VOCABULARI – Reservar habitació. / De càmping. / Activitats de muntanya.

GRAMÀTICA – Oracions condicionals per formular hipòtesis (I).

– Imperfet de subjuntiu.

TASCA FINAL 1 – Escriure una queixa a la direcció d’un càmping.

SEQÜÈNCIA 2. Anem-nos-en ben lluny OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre fullets informatius sobre viatges.

•D escriure el que ens emportem a la platja.

•E ntendre i fer retrets de problemes que s’han tingut en un viatge.

ENTENDRE CONVERSES – Presentació del projecte educatiu d’un institut.

VOCABULARI – Comportaments a classe.

– Organització del centre.

GRAMÀTICA –E xpressions per reforçar afirmacions i negacions.

– Expressar la probabilitat o la possibilitat d’un fet o acció.

TASCA FINAL 2 – Escriure un correu electrònic al tutor del nostre fill davant d’un problema.

ENTENDRE TEXTOS – Fullet informatiu sobre un creuer al Japó.

VOCABULARI – Viatges organitzats. / La platja i el mar.

GRAMÀTICA – Oracions condicionals per formular hipòtesis (II).

–P lusquamperfet de subjuntiu.

–C ondicional compost.

TASCA FINAL 2 – Donar consells sobre contratemps en viatges.

– Explicar inconvenients i problemes en viatges.

A més a més…

A més a més…

Quina mena d’aprenent de català ets?

Pobles de Catalunya amb encant.

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

No val ni un duro

SEQÜÈNCIA 1. Pagant sant Pere canta OBJECTIUS COMUNICATIUS • Entendre i explicar les diferents operacions bancàries que es fan en un caixer o a finestreta.

• Entendre fullets informatius sobre productes bancaris.

• Explicar experiències personals amb entitats bancàries.

ENTENDRE TEXTOS – Operacions bancàries amb agents d’una entitat.

VOCABULARI – Productes i serveis bancaris.

– Operacions en caixers.

GRAMÀTICA – Els exclamatius: • Quin, quina, quins, quines i que.

• Com. • Quant, quanta, quants i quantes.

TASCA FINAL 1 – Fer una llista amb idees per estalviar.

SEQÜÈNCIA 2. Estic escurat OBJECTIUS COMUNICATIUS • Entendre comunicacions escrites del banc d’on som clients.

• Entendre les notícies sobre economia.

• Expressar l’opinió sobre el poder dels diners.

ENTENDRE CONVERSES – Cartes informatives d’una entitat bancària.

VOCABULARI – Economia.

– Frases fetes sobre diners.

GRAMÀTICA –F ins i tot, almenys i ni tan sols.

– Locucions adverbials de manera.

TASCA FINAL 2 – Participar en un fòrum per opinar sobre els diners i la felicitat.

A més a més…

Cançó No tinc diners, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Connectats

SEQÜÈNCIA 1. Em segueixes?

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre expressions pròpies del registre informal dels joves.

•O pinar sobre com fem servir les xarxes socials i valorar-ne els avantatges i els inconvenients.

•F er comparacions usant fets irreals.

ENTENDRE TEXTOS – Entrevista a la influencer Maia Maggi.

– Pronúncia de consonants + s i n + consonant a final de paraula VOCABULARI – Mòbils i internet (1).

GRAMÀTICA –P erquè + subjuntiu (finalitat) i Perquè + indicatiu (causa).

–C om si + imperfet de subjuntiu.

TASCA FINAL 1 – Animar la gent a estudiar català a través de les xarxes socials.

SEQÜÈNCIA 2. Treballem en xarxa OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre notícies en positiu i en negatiu sobre les xarxes socials.

•O pinar sobre la incidència de les noves tecnologies en la vida laboral, social i familiar.

•D onar arguments perquè la gent inverteixi en un projecte d’economia col·laborativa.

ENTENDRE CONVERSES – Article sobre economia col·laborativa.

VOCABULARI – Mòbils i internet (2).

GRAMÀTICA – Preposicions a i en per introduir complements de manera.

TASCA FINAL 2 – Buscar un projecte en una plataforma col·laborativa per invertir-hi i convèncer els companys perquè ho facin.

A més a més…

Cançó Més likes, d’Oques Grasses.

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Tot el temps del món SEQÜÈNCIA 1. Llegeixes o mires la televisió?

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

A dreta llei

SEQÜÈNCIA 1. Equip de govern

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre crítiques de programes televisius i de llibres.

•E xplicar els gustos televisius i de lectura de cadascú.

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre notícies de la secció de política.

•R eformular les paraules d’una tercera persona.

•E xplicar un cas de corrupció política i el seu procés.

ENTENDRE CONVERSES – Crítica sobre un programa de televisió.

VOCABULARI – Televisió i lectura.

GRAMÀTICA – Els relatius que i on.

TASCA FINAL 1 – Crear una enquesta sobre hàbits televisius i lectors.

ENTENDRE CONVERSES – Entrevista a la ràdio a l’alcalde i alcaldessa de Vilatorta.

VOCABULARI – Qüestions de política.

GRAMÀTICA – Discurs indirecte.

TASCA FINAL 1 – Buscar informació sobre un delicte d’abús de poder o corrupció política i esbrinar en quina situació del procés judicial es troba.

SEQÜÈNCIA 2. Déus del nostre temps OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre notícies esportives i articles periodístics.

•E xplicar hàbits esportius de quan anàvem a l’escola.

•E xplicar la trajectòria professional d’un esportista o d’una esportista.

SEQÜÈNCIA 2. Fem pinya OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre textos informatius sobre associacions i ONG. •C ompartir el coneixement de cadascú sobre associacions i ONG diverses.

•N egociar la creació d’una associació.

ENTENDRE TEXTOS –N otícies radiofòniques de la secció d’esports.

–P ronúncia de les lletres b, d i g a final de paraula i pronúncia de bl i pl després de vocal forta.

VOCABULARI – Esports individuals i col·lectius.

GRAMÀTICA – Pronom feble personal + pronom feble.

TASCA FINAL 2 – Recopilar informació sobre una figura del món de l’esport i fer-ne una presentació.

ENTENDRE TEXTOS – Informació sobre dues ONG. VOCABULARI – Organitzacions i associacions solidàries.

GRAMÀTICA – L’altre o un altre?

– Igual i mateix.

TASCA FINAL 2 – Crear una entitat d’alumnes i exalumnes de cursos de català per a adults.

A més a més…

La Viquipèdia.

Dos esportistes catalans que han fet història: Sarai Gascón i Kilian Jornet.

A més a més…

REPASSEM!

Vas anar a una escola tradicional o moderna?

1 UNITAT

Fent escola

Ets puntual a classe o sols arribar tard?

Seqüència

Creus que ets un bon alumne de Català?

1

No tinc deures!

ENTENDRE TEXTOS

Quan una paraula acaba en vocal i la següent també comença amb vocal, fem canvis en la pronúncia en els casos següents: – Si la paraula acaba en vocal neutra i la següent paraula comença amb vocal neutra, només pronunciem una sola vocal neutra, no dues: aprenentatge autoguiat

aprenentatg utoguiat e

– Si la paraula acaba en vocal forta i la següent paraula comença amb vocal neutra, només pronunciem la vocal forta:

UNITAT 1

passió espontània passióspontània

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

seus fills. Cercant informació per internet ha trobat un article de premsa que parla de l’educació lliure. Llegeix el fragment de la pàgina següent i respon a aquestes preguntes:

a) Q uins són els trets principals del model educatiu de la Sudbury Valley School?

b) Per què l’autor de l’article parla d’«antiescola»?

c) Quin paper té la família en aquest tipus d’escola?

d) Creus que transmet uns valors individualistes?

Podries pronunciar aquestes combinacions de paraules?

mare atabalada - pare absent / mestra especial professor estirat / patí espatllat - algú enfadat

sis

VOCABULARI

1 La Carme es trasllada a viure a un altre lloc i busca una escola per als

Pronunciem

6

Et posaven gaires deures?

e) C reus que hi aprenen alguna cosa, els infants? Quins arguments dona l’article?

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

UN MODEL D’EDUCACIÓ LLIURE [...] L’any 1968, el físic americà Daniel Gree nberg, professor a la Universitat de Colúmbia, va deixar la seva plaça per fundar una «antiescola» a Framingham, Massachusetts: la Sudbury Valley School.

L’anomeno «antiescola», però avui el psicò leg del Boston College, Peter Gray, en diu «aprenent atge autoguiat». En català planer, la podríem desc riure com una escola que no té mestres, ni aules ni llibres de text. Té infants que decideixen cada dia què volen fer, lliurement. Un equip de facili tadors ajuda i guia cadascun dels infants si els ho demanen. Només si els ho demanen. En cap cas no interfereixen en l’aprenentatge dels infants.

Si un nen o una nena vol dedicar-se tot el dia a jugar a videojocs o a futbol, ho pot fer. Si algú té pass ió pel piano, un facilitador l’ajudarà a aprendre a toca r-lo.

I si algú vol estudiar àlgebra, un facilitador amb un doctorat en Matemàtiques és a la seva dispo sició.

Confien en els infants i en la seva immensa capacitat d’aprenentatge a través del joc.

El secret d’aquesta escola és que cada infan t té plena potestat d’aprendre el que vol i de fer-ho jugant. A més, la pedagogia Sudbury fome nta la cooperació en el joc sense tenir en com pte les separacions per edat. Tot és una gran família.

L’assemblea setmanal de pares, infants i facilitadors gestiona el centre.

Un dels grans prejudicis contra la Sudbury Valley School és que els infants no hi aprenen res i que no surten preparats per a la universitat i el món laboral. Segons els estudis de Peter Gray, més del 80 % dels antics estudiants desenvolupen la carrera que volen, perquè s’hi han bolcat amb passió espontània i esforç voluntari. [...].

(Font: Educació lliure, Borja Vilallonga, 04.04.2016. Text adaptat)

2 Torna a llegir el text i digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

ls infants de la Sudbury Valley School són lliures a) E per decidir el que volen fer. ls mestres només orienten els alumnes. b) E ls nens i les nenes estan en grups per edats. c) E ots els infants participen en la gestió del centre. d) T egons Peter Gray, els alumnes continuen els e) S estudis universitaris perquè estudien a casa pel seu compte.

F

S

abies que...

L’escola pública a Catalunya es caracteritza per ser laica.

En canvi, bona part dels centres privats, concertats o no, són religiosos. set

UNITAT 1

V

7

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

Ara tu Coneixes alguna «an­ ties­co­la»? T’hauria agradat anar a una escola d’a­ quest tipus? Hi portaries els teus fills? T’atreviries a educar els teus fills a casa? Ho trobes bé?

Comenta-ho amb el teu company o companya.

Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

FUNCIONAMENT DEL CENTRE 3 Escolta l’entrevista que fan a una mare que ha decidit educar a casa els seus fills en comptes de dur-los a l’escola. Assenyala quins dels conceptes següents es comenten en l’entrevista:

classes de reforç

treball en col·laboració

comportar-se bé a classe

sobreprotecció dels nens

repetir curs

ritme d’aprenentatge

activitats extraescolars

avorrir-se a classe

4 Llegeix l’article següent sobre les recomanacions que fa el Govern als cen­­tres educatius per preparar el curs. Després, relaciona algunes de les paraules en negreta amb les definicions que et donem.

Despeses

s’han fet pú­ En el primer dia de vacances escolars Departament bliques les recomanacions que el res educatius d’Educació ha enviat a tots els cent més impor­ amb vista al curs que ve. Una de les Departament tants és que a partir del curs que ve el a publicar les d’Educació obligarà els centres públics na web des des­peses suplementàries en la seva pàgi sàpiguen, de principi de curs, perquè les famílies o excursions per exemple, el preu de les colònies abans de fer la matrícula.

Deures

ions per or­ En un dels documents amb les orientac artament Dep ganitzar i gestionar el curs que ve, el repe­ ques «tas recomana que els deures no siguin s­ exce da dura titives, no contextualitzades o d’una itats activ ser siva», i avisa, també, que no han de s tenen en que «substitueixin allò que els docent de tractar ps el seu programa i que no tenen tem ia, fer ac­ eller a classe». L’ideal seria, segons la cons », que mne tivitats «amb l’objectiu de motivar l’alu mia ono l’aut contribueixin al desenvolupament de ps tem el r iona personal; és a dir, que l’ajudin a gest i la presa de decisions, per exemple.

Mòbils a l’aula

UNITAT 1

de Primà­ria Ara mateix, només un 35 % dels centres ús educatiu un fan i Secundària públics i concertats mana­cions reco les dels telèfons mòbils a l’aula. En demana ent rtam per al curs que ve, però, el depa ació rpor inco «la pte als centres que tinguin en com

8

vuit

dispositius i l’ús dels dispositius mòbils. Aquests lsevol altre qua de s són incomparablement diferent nes o alum els tzat recurs que mai abans hagin utili Així, s. atiu educ res hagi estat a disposició dels cent r teni de han res cent aquesta és una realitat que els te­ als ecte resp facin present en les previsions que tals de tipus lèfons mòbils i altres instruments digi personal». després que Aquesta recomanació arriba uns dies una iniciativa un grup de professors hagi presentat no permeti legislativa popular (ILP) perquè la llei fer-lo servir portar el mòbil a les aules, si no és per en que els per a activitats concretes, ja que consider itat i no paalumnes es distreuen amb molta facil defensa tot el ren atenció. En canvi, la Conselleria . contrari i vol fomentar-ne l’ús educatiu (Font: Extret de l’Ara. Text adaptat.)

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

a) P rofessionals que es dediquen a l’educació.

b) Escoles privades que reben diners públics.

c) Pensen en altres coses, no estan atents.

d) F ormulari que cal omplir amb dades personals per fer la inscripció escolar.

e) S ortida per a tota la classe d’uns quants dies.

f) Estar atents a les explicacions.

TASCA FINAL

Ara tu Què n’opineu, d’haver de fer deures?

I de dur el mòbil a classe?

Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

TOTS, ALGUNS, CADASCUN, CADA, CADASCÚ, ALGÚ La Carme parla amb una amiga de metodologies educatives. Llegeix el diàleg i fixa’t en les paraules destacades en color taronja i les subratllades. Després, relaciona les paraules en color amb la definició corresponent.

CARME: A l’escola de la meva filla tots els infants han d’assolir el mateix nivell d’aprenentatge.

TERESA: Doncs a l’escola del meu nebot respecten el ritme d’aprenentatge de cadascun dels infants.

CARME: Llavors, el contingut de la matèria es deu adaptar a cada infant?

TERESA: Crec que totes les matèries es treballen de manera transversal i cadascuna de les aules està preparada per treballar-hi un projecte concret.

CARME: Quina sort! A la nostra escola són molt exigents amb el currículum oficial i alguns alumnes sempre repeteixen curs. És una escola d’educació lliure? Segur que és privada! Deu ser molt cara!

TERESA: Sí! Però és pública! Avui en dia ja hi ha algunes escoles públiques que ofereixen una metodologia alternativa. acompanyen un nom introduït amb un article i fan referència a la totalitat de persones o coses del conjunt. acompanyen un nom en plural introduït per la preposició de. Fan referència a la totalitat de persones o coses però de manera individualitzada.

UNITAT 1

acompanya un nom en singular que no està in­ troduït per cap element i fa referència a la totalitat de manera individualitzada. determinen un nom que no porta cap article al davant i fan referència a una quantitat petita de persones o coses del conjunt. nou

9

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

5 Dedueix les formes que falten en la taula a partir dels exemples que hi ha

i completa-la. Tingues en compte que hi ha formes que no tenen singular i d’altres que no tenen plural.

examen

escola

exàmens

escoles

tots els exàmens alguna escola cada examen cadascuna de les escoles Fem servir algú i cadascú per referir-nos a persones. En aquest cas, no acom­ panyen un nom, sinó que el substitueixen. On col·locaries cada forma? Per què?

Bé, m’ha dit que en aquestes escoles no s’hi aprèn res.

és lliure de pensar el que vulgui.

6 Després de parlar amb la seva amiga, la Carme encara ha buscat més infor­

mació sobre els projectes educatius de diverses escoles. Llegeix els fragments següents i encercla la forma adequada en cada cas.

Volem una escola on algú / cadascú / cadascun pugui donar la seva opinió i on algú / cadascú / cadascun dels infants se senti protagonista del seu aprenentatge.

UNITAT 1

da l’escola és el que ca El gran projecte de / tot da ca grups preparem / cadascú / tots els im cid de e d’un eix comú qu / algú curs a partir any rere any.

10

A les entrades i sortides, cadascú / cadascuna / totes de les famílies disposa de temps per acomiadar-se o retrobar-se amb els seus fills i les seves filles. Alhora, és un moment que, a mestres i famílies, ens permet intercanviar alguna / tota / cadascuna informació.

deu

Alguns / cadascun / tot infants es posen d’acord amb els companys, d’altres ho decideixen d’una manera més personal, però cada / cadascú / tots els nens i nenes acaben participant en un grup format per infants de diferents edats.

Les activitats dels petits són córrer i córrer al costat d’alguns / cadascú / algú, enfilar-se als troncs, a la torre, o saltar... Pensem que cadascuna / totes / algunes les vivències són necessàries perquè els infants avancin en el seu procés de creixement.

A l’escola ens interessa sab er com aprèn cada / algun / algú infant, entene nt que tots utilitzen camins diferents i que cad ascú / cadascun / algun segueix el seu propi itinerari singular.

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

7 Descriu les imatges següents a partir de les formes que et donem.

Tots Alguns Cadascun

UNITAT 1

Cadascú Cada Algú onze

11

SEQÜÈNCIA 1 / NO TINC DEURES! ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Comenteu com creieu que hauria de ser l’escola del futur. Poseu-vos d’acord i, després, presenteu el vostre model d’escola a la resta de grups de manera que cada un de vosaltres faci la presentació d’algun dels aspectes que heu treballat.

L’escola del futur l...): • ESPAI (estètic, acollidor, relaxant, funciona

• MESTRES (guies, models, autoritat...):

, projecte, tallers...):

ures • CURRÍCULUM / CONTINGUT (assignat

• QUANTITAT D’ALUMNES PER CLASSE: el ritme de cadascú, separar els • RITME D’APRENENTATGE (respectar ritme que marca el mestre...): alumnes segons el seu ritme, seguir tots el

• EXÀMENS i DEURES:

• DIVISIÓ ALUMNAT PER EDATS:

UNITAT 1

• ALTRES:

12

dotze

ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Castigat sense pati!

1 Escolta la presentació del projecte educatiu que fa la directora d’un institut a les famílies que s’hi incorporen i contesta les preguntes següents:

2

Seqüència

Trobareu la locució en el web www.espaibarcanova.cat.

a) Com es treballen les matèries en aquest institut?

b) Els posen deures?

c) Com justifica la directora els exàmens que han de fer?

d) Per què les famílies s’han començat a enfadar?

abies que...

e) Per què creuen les famílies que els nois i les noies poden suspendre?

S

f ) S’apliquen càstigs en aquesta escola?

Els centres educatius estan obligats a exposar públicament el seu projecte educatiu perquè les famílies el puguin llegir abans de fer la preinscripció escolar i escollir escola.

2 Per quins motius els professors han de renyar els alumnes de l’institut?

fer campana

fer trampes en els exàmens

riure’s del professor

cridar

embrutar la classe

donar un cop a un company

no voler sortir a la pissarra

fer malbé material de l’institut

no aixecar la mà per parlar

UNITAT 1

Assenyala els que la directora menciona.

tretze

13

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

COMPORTAMENTS A CLASSE Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.

3 A l’institut on fa classes el Jofre, el mal comportament s’ha generalitzat i no

hi ha manera de gestionar l’aula. Per parelles, expliqueu-vos què passa en cada classe (A i B). Feu servir algunes de les expressions següents: clavar un clatellot - aixecar la mà per parlar - donar una empenta expulsar de classe - prendre apunts - llançar objectes donar un cop de puny - estar atents

Un dia a classe de Matemàtiques (A)

Un dia a classe de Llengua catalana (B)

UNITAT 1

Ara tu

14

Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.

catorze

Com us comportàveu quan anàveu a l’institut?

Us van castigar alguna vegada? En què consistia el càstig? I us van expulsar de classe o de l’institut? Hi havia algú que es portés molt malament?

Expliqueu què feia.

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE 4 El pare del Sandor es vol implicar més en la vida de l’escola, però no té clar quina és la funció de cada càrrec i per a què serveix. El podeu ajudar? Feu dos grups; cada grup haurà de definir un bloc de paraules. Després, llegiu les definicions a l’altre grup perquè endevinin de quin concepte esteu parlant.

A

B

• Associació de famílies • Claustre de professors • Consell escolar • Tutor del curs

S

abies que...

Molts centres educatius fan signar a pares i alumnes una carta de compromís.

Saps què és?

• I nspector • A ssemblea de classe • C ap d’estudis • Delegat de classe

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

EXPRESSIONS PER REFORÇAR AFIRMACIONS I NEGACIONS Llegeix aquest diàleg i fixa’t en les paraules destacades: Pare: I castigueu els nens?

Director: No! I ara! A la nostra escola resolem els conflictes i les malifetes parlant.

Mare: I les Matemàtiques, també es treballen de manera transversal per projectes?

Director: Sí! I tant! A la nostra escola, els nens aprenen prenent com a base la vida real i els seus interessos.

Com en els dos exemples del diàleg, per emfatitzar una resposta afirmativa o negativa podem fer servir les expressions següents: Per reforçar respostes afirmatives Evidentment! És clar!

I tant!

Per reforçar respostes negatives De cap manera!

Sí home!

Ni parlar-ne!

I ara!

Atenció Si a part de reforçar volem repetir la informació de la pregunta, farem servir la conjunció que : – I tant que les Matemàtiques es treballen de manera transversal!

Inventa’t una pregunta de resposta sí o no sobre l’escola i fes-la a alguns companys perquè la contestin amb alguna de les expressions treballades. Després, contesta les preguntes dels teus companys.

–Creus que les famílies amb nens celíacs han de tenir més punts per entrar en una escola?

–Sí home!

–Actualment, en el Consell Escolar les famílies només tenen veu. Penses que haurien de tenir vot?

–I tant!

quinze

UNITAT 1

Ara tu

15

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

5 La mare i el pare del Sandor han quedat per parlar amb el director de

l’es­cola perquè volen fer-li algunes preguntes sobre el projecte educatiu.

Utilitza una expressió afirmativa o negativa per a cada resposta, tenint en compte la resta de la resposta.

—Podem venir a buscar els nens a l’hora que ens convingui?

— . Ens encanta que les famílies entrin i surtin quan vulguin.

També podeu quedar-vos a l’escola tanta estona com vulgueu.

—I poden sortir sols del recinte?

— . Sempre han d’anar acompanyats d’un adult.

—Fomenteu en els alumnes l’hàbit d’acabar-se el menjar?

— . Això, sí. Els animem a acabarse’l i pactem una quantitat.

—Hi ha servei d’acollida al matí?

— . El gestiona l’AFA. Si el necessiteu, poseu-vos en contacte amb l’associació.

EXPRESSAR LA PROBABILITAT O LA POSSIBILITAT D’UN FET O UNA ACCIÓ

Atenció Fixa’t que usem el subjuntiu per a les expressions és probable que i és possible que, però fem servir l’indicatiu per a l’expressió segur que: – És probable que tingui problemes a l’escola.

– Segur que té problemes a l’escola.

El pare del Sandor ha trobat un article que dona indicacions per saber si els fills necessiten un canvi. Llegeix el fragment següent i fixa’t en les expressions destacades en color i en els verbs subratllats.

L’expert en educació alternativa Jerry Mintz enumera deu senyals que ens indiquen que l’educació que rep el nostre fill no és l’adequada per a ell.

Aquí en teniu un parell.

1. Diu que odia l’escola?

Si és així cal escoltar-lo. Probablement / Potser alguna cosa no funciona bé a l’escola.

2. ¿ Li costa mirar una persona adulta a la cara o relacionar-se amb altres nois o noies?

UNITAT 1

Si és així, és probable que només estigui acostumat a interactuar amb els seus companys i companyes i dins el seu propi grup. [...]

16

Amb probablement, potser i és probable que ex­pressem que un fet o una acció pot ocórrer amb més o menys certesa. També podem fer servir altres ex­ pressions com ara segurament . setze

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Quines de les expressions anteriors faries servir en cadascuna de les frases següents? a. S i diu que odia l’escola, cal escoltar-lo. alguna cosa no funcioni bé a la mateixa escola. i li costa de relacionar-se, només està b. S acostumat a interactuar amb els seus companys i companyes i dins el seu propi grup.

Tenen el mateix sentit és probable que / és possible que i segur que? Com és que les dues primeres expressions necessiten el verb en subjuntiu i la tercera el necessita en indicatiu?

6 En les frases següents, encercla l’expressió adequada segons que el verb estigui expressat en indicatiu o en subjuntiu. En alguna ocasió totes dues expressions són correctes.

a) Creus que per al teu fill o filla són importants les marques de moda per anar a l’escola?

Segurament / És probable que està aprenent un sistema de valors que anteposa la imatge als valors interiors més profunds. b) Està de mal humor quan torna de l’escola?

Si és habitual, probablement / és probable que l’experiència educativa no li aporti energia, sinó que el debiliti. c) Es queixa de problemes de convivència i conflictes a l’escola o de situacions injustes?

Probablement / És probable que l’escola no ensenya a l’alumnat un mètode de resolució de conflictes ni de diàleg. d) Ha perdut l’interès en l’expressió creativa a través de l’art, la música o la dansa?

En el sistema tradicional, aquestes àrees sovint es consideren secundàries. Per tant, segur que / és probable que a l’escola no es treballin prou. e) Deixa els deures per al darrer minut?

Les tasques no s’adeqüen a les necessitats del teu fill o filla. Potser / És possible que la tasca és massa pesada o és una feina rutinària de memorització que ofega la curiositat natural del nen. f) Ja no llegeix ni escriu, i sembla que només vulgui divertir-se. És probable que / Segur que a l’escola no es valora prou l’espontaneïtat i la indepen dència dels estudiants.

UNITAT 1

g) Torna de l’escola i no explica res del que li ha passat durant el dia.

Si no ho fa, probablement / segurament és perquè l’escola no li aporta res d’emocionant.

disset

17

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Ara tu Completa les frases següents amb comentaris relacionats amb les classes de Català i comparteix-les amb la teva parella. a) Segur que b) Es possible / És probable que c) Probablement / Segurament / Potser

Juguem!

EL JOC DELS DISBARATS Tots els jugadors seuen a terra formant una rotllana. Comença l’alumne més jove i aquest fa una pregunta a cau d’orella al de la seva dreta. El primer ha de recordar la resposta i el segon la pregunta. I així successivament fins a acabar la ronda. Llavors, ja en veu alta, cada un explica la pregunta que li ha fet la persona de l’esquerra i la resposta que ha rebut el de la dreta. No tenen ni cap ni peus, oi?

Per aquest costat m’han preguntat: «A l’escola hi vas aprendre alguna cosa?». I per aquest altre m’han contestat: «Segur que estaves molt prima».

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI! ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Imagina que el teu fill sempre torna de l’escola de mal humor però no et vol ex­plicar què li passa. Escriu un correu electrònic al seu tutor per exposar el problema: què diu, què fa i com es comporta quan arriba a casa.

Després llegeix el correu a la teva parella i entre tots dos penseu què pot estar passant.

NOU

REENVIAR

Per:

marcginesta@escolatic.cat

Assumpte:

què li passa al meu fill?

UNITAT 1 18

RESPONDRE

divuit

ELIMINAR

HISTORIAL

ENVIAR

Quina mena d’aprenent de Català ets?

1) Q uè fas si el professor et demana que treballis en grup?

Hi participo tant com els meus companys.

2) Quan he de parlar a classe amb els companys... ...sempre parlo en català.

Hi participo més que els meus companys.

. ..començo en català però després canvio de llengua.

Hi participo menys que els meus companys.

...barrejo el català amb una altra llengua.

No hi participo gaire o gens.

...només parlo en català si el professor m’està escoltant.

3) S i estàs llegint un text i trobes una paraula que no entens... . ..intento endevinar què vol dir pel context i me l’apunto.

4) C om et sents quan fas algun error parlant en català?

Intento ser-ne conscient per no repetir-lo.

...la busco al diccionari i me l’apunto.

Em molesta molt equivocar-me. És molt frustrant.

. ..intento endevinar què vol dir pel context o la busco però no me l’apunto.

No m’importa equivocar-me. És normal quan aprens un idioma.

...no faig res. Continuo llegint.

Em bloquejo.

5) Q uan vull dir alguna cosa i no trobo la paraula que necessito...

6) Quan parlo en català...

. ..faig servir altres paraules que sé per dir el mateix.

. ..intento fer servir les paraules que acabo d’aprendre, encara que em costi o m’equivoqui.

. ..busco la paraula o la pregunto al professor.

...faig servir paraules fàcils per por d’equivocar-me.

...canvio de tema dissimuladament. ...em bloquejo i deixo de parlar.

7) Sobre els deures: empre faig deures i estudio pel meu S compte. ormalment, faig els deures i de vegades N estudio pel meu compte.

Faig els deures però no estudio; només si

tinc un examen.

8) Q ui creus que és el principal responsable del teu aprenentatge? l 50 per cent jo i l’altre 50 per cent, E el professor.

Sobretot, jo mateix.

Sobretot, el professor.

No faig els deures ni estudio. No tinc temps!

UNITAT 1

A més a més...

SEQÜÈNCIA 2 / CASTIGAT SENSE PATI!

dinou

19