Català per a adults Elemental 2
Cristina Bernadó ● Anna Maria Flotats
● Josep Mesia
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Francesc Solà
Edició: Karakter Serveis Editorials, S. L.
Correcció: Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj, Karakter Serveis Editorials, S. L.
Coordinació artística i disseny de la coberta: Laura R. Dengra Disseny dels interiors: Toni Fabregues
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo i Laura R. Dengra
Maquetació: Karakter Serveis Editorials, S. L.
Fotografies: 123RF, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Barcanova
© 2020, Cristina Bernadó, Anna Maria Flotats, Josep Mesia © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: maig de 2020
ISBN: 978-84-489-5162-7
DL B. 10179-2020
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
Unitat 1
No s’accepten devolucions
SEQÜÈNCIA 1. Botigues i comerços virtuals
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Explicar els hàbits de compra de cadascú.
• Explicar els hàbits de consum de certs productes alimentaris.
• Fer una comanda de productes per telèfon.
ENTENDRE TEXTOS
– Informació en un web oficial sobre el consum a distància.
– Pronunciació de la essa sonora. VOCABULARI
– Llegums i fruita seca.
– Tipus de pans. GRAMÀTICA
– Numerals.
TASCA FINAL 1
– Fer una comanda al supermercat del barri.
SEQÜÈNCIA 2. Anem al mercat
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Comprar productes alimentaris.
• Entendre i explicar problemes en una comanda feta en un comerç.
• Explicar els hàbits de consum de certs productes alimentaris.
ENTENDRE CONVERSES
– Trucada d’una clienta per queixar-se d’una comanda feta a la peixateria.
VOCABULARI
– Productes de peixateria.
– Productes de xarcuteria.
GRAMÀTICA
– Cap, gens i res.
– Prou, una mica i poc.
TASCA FINAL 2
– Comprar en una peixateria i una xarcuteria.
A més a més… El peix de llotja.
Unitat 2 .
En trànsit
SEQÜÈNCIA 1. Ens enlairem!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre les incidències que hi pot haver durant la facturació d’un vol.
• Entendre les indicacions inicials d’un vol per part dels auxiliars.
• Entendre i explicar els hàbits en transport aeri de cadascú.
ENTENDRE CONVERSES
– Problemes al taulell de facturació de l’aeroport.
VOCABULARI
– L’aeroport i l’avió.
GRAMÀTICA
– Connectors de contrast i d’oposició.
TASCA FINAL 1
– Preparar i fer una enquesta a classe sobre experiències en vols i aeroports.
SEQÜÈNCIA 2. Estic sense cotxe
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre notícies sobre accidents de trànsit i infraccions.
• Explicar experiències personals amb el cotxe.
• Descriure el cotxe ideal.
ENTENDRE TEXTOS
– Notícies relacionades amb el trànsit: incidents i infraccions.
– Pronunciació de -ig a final de paraula.
VOCABULARI
– Parts bàsiques d’un cotxe.
GRAMÀTICA
– Perífrasis verbals: inici, repetició i probabilitat.
TASCA FINAL 2
– Debat sobre el cotxe elèctric: avantatges i inconvenients.
A més a més…
Cançó: Avions, de Quimi Portet.
Unitat 3
Val de compra
SEQÜÈNCIA 1 Sense garantia
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre textos normatius sobre drets del consumidor.
• Entendre i formular peticions de devolució de productes.
• Entendre i explicar serveis consumits en un comerç de reparació de calçat.
ENTENDRE TEXTOS
– Normativa sobre canvis, devolucions i garanties.
VOCABULARI
– Complements de roba / Productes de merceria / Serveis del sabater.
GRAMÀTICA
– Pronom ho.
– Connectors per ordenar idees.
TASCA FINAL 1
– Fer una queixa per escrit per uns complements de roba en mal estat.
SEQÜÈNCIA
2. Això és una presa de
pèl
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i explicar problemes en els serveis oferts en una perruqueria.
• Explicar quines eines de bricolatge té cadascú i si les fa servir.
• Recordar jocs i joguines de la infantesa.
• Retornar un producte comprat.
ENTENDRE CONVERSES
– Queixa d’una clienta en una perruqueria.
VOCABULARI
– Perruqueria i estètica / Productes de ferreteria / Botiga de jocs i joguines / Botiga d’animals domèstics.
GRAMÀTICA
– Connectors de conseqüència, per reformular i per resumir.
TASCA FINAL 2
– Retornar un objecte a la botiga on s’ha comprat.
A més a més… Jocs tradicionals catalans.
Unitat 4
En bona companyia
SEQÜÈNCIA 1 Quina energia!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre articles divulgatius sobre energies renovables.
• Explicar experiències personals i hàbits relacionats amb aparells d’energia.
• Fer propostes sobre accions per reduir el consum d’energia.
ENTENDRE TEXTOS
– Article informatiu sobre energies alternatives.
VOCABULARI
– Aparells d’energia.
GRAMÀTICA
– Quasi, gairebé, més aviat, doncs i per tant.
TASCA FINAL 1
– Proposar accions relacionades amb l’estalvi d’energia i fer-ne un pòster.
SEQÜÈNCIA 2. Se n’ha anat la llum
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i explicar incidències relacionades amb el servei d’aigua, llum i gas.
• Entendre avisos sobre afectacions en els subministraments.
• Entendre les factures d’aigua, llum i gas.
• Tramitar canvis de titularitat i baixes en les companyies de subministrament energètic.
ENTENDRE CONVERSES
– Trucada a una companyia elèctrica per una incidència.
VOCABULARI
– Incidències en el servei.
– Factures de llum, gas i aigua GRAMÀTICA
– Perfet de subjuntiu. TASCA FINAL 2
– Tramitar la baixa en una companyia energètica o el canvi de titularitat.
A més a més… L’energia nuclear a Catalunya.
Unitat 5
El planeta blau
SEQÜÈNCIA 1. No facis l’animal!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Explicar quina relació personal o professional tenim o podríem tenir amb els animals.
• Explicar els usos de les herbes remeieres.
• Entendre i donar informació sobre animals en perill d’extinció.
ENTENDRE CONVERSES
– Entrevista de ràdio a un pastor VOCABULARI
– Animals i plantes. GRAMÀTICA
– Futur simple o futur perfet?
TASCA FINAL 1
– Cercar informació sobre animals en perill d’extinció i exposar-la.
SEQÜÈNCIA 2. Com si sentís ploure
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre notícies relacionades amb catàstrofes naturals i paisatges.
• Entendre i donar informació del temps que fa en un indret concret.
• Explicar quins accidents geogràfics catalans coneix cadascú.
• Proposar mesures per preservar el medi ambient.
ENTENDRE TEXTOS
– Text informatiu sobre el terratrèmol de Catalunya de 1428. VOCABULARI
– El món que ens envolta. GRAMÀTICA
– Connectors diversos.
TASCA FINAL 2
– Fer una graella amb mesures per no contaminar l’aigua.
A més a més… Mapa geogràfic de Catalunya.
Unitat 6
Saber el pa que s’hi dona
SEQÜÈNCIA 1 Haig de fer un enviament!
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre i demanar informació sobre els serveis d’enviament d’una empresa.
• Explicar quina mena d’enviaments fa cadascú i quines incidències s’han tingut.
• Fer una reclamació per algun servei d’enviament mal efectuat.
ENTENDRE CONVERSES
– Trucada per demanar informació sobre els serveis d’una empresa de missatgeria.
VOCABULARI
– Servei de missatgeria.
GRAMÀTICA
– Per i per a.
– Quan, mentre / mentrestant, cada vegada que, sempre que, abans que i després que TASCA FINAL 1
– Reclamació a una empresa de missatgeria.
SEQÜÈNCIA 2. Casos extrems
OBJECTIUS COMUNICATIUS
• Entendre notícies sobre successos i desastres naturals i comentar-les.
• Imaginar com continua un succés i explicar-ho.
ENTENDRE TEXTOS
– Article sobre els 10 anys de l’incendi d’Horta de Sant Joan.
VOCABULARI
– Desastres naturals i successos.
GRAMÀTICA
– Complement de règim verbal.
– Substitució pronominal de complement de règim verbal.
TASCA FINAL 2
– Inventar la continuació i el final d’un conte de Pere Calders.
A més a més… Els bombers voluntaris de Catalunya.
REPASSEM!
No s’accepten devolucions
Quin tipus de compres fas per internet?
T’ha arribat sempre la compra en el termini previst?
Seqüència
1
Creus que és segur comprar en línia?
Alguna vegada has tingut problemes per retornar algun producte?
Botigues i comerços virtuals
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
1 Llegeix a la pàgina següent la informació que dona la Generalitat, en el seu web, sobre el consum a distància i indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):
V F
Sabies
que...
Hi ha diferents opcions de pagament per internet:
• Contra reemborsament.
• Amb targeta de crèdit.
• Des del telèfon mòbil.
• Passarel·les de pagament segur (PayPal).
• Transferència o domiciliació bancària.
a) Internet és l’única manera de fer compres virtuals.
b) Per comprar en línia cal que hi hagi informació sobre tots els costos, incloent-hi el transport.
c) És bo comparar els preus i les opinions d’altres consumidors.
d) El justificant de la compra arriba amb el producte, no abans.
e) Si passats 30 dies no hem rebut el producte, podem demanar que ens tornin els diners.
f) Els compradors tenim un màxim de 14 dies per retornar el que hem comprat.
g) Si l’empresari no té el que hem encarregat, podem reclamar que ens tornin els diners. Tenim 14 dies per fer la reclamació.
ENTENDRE
Compres a distància
Quan fem una compra sense presència física simultània de l’empresari o empresària i de la persona consumidora, a través d’una botiga virtual, fem una compra a distància.
El mitjà més habitual de compra a distància és internet; i es pot realitzar amb un telèfon mòbil, una tauleta, un ordinador o un teclat connectat a la TV.
Abans que la persona consumidora realitzi la compra de productes o el contracte de serveis, l’empresari ha de facilitar informació clara i comprensible de diversos aspectes: les característiques principals del producte o servei, les dades d’identificació de l’empresari, el preu total, les despeses addicionals, si n’hi ha; els procediments de pagament i de lliurament, com també el dret de desistiment o la política de devolució i la garantia legal.
D’una botiga virtual cal comprovar que tingui un web amb les dades de contacte (nom i adreça física de l’empresa, correu electrònic, telèfon, etc.) i informació detallada dels seus productes. També convé comparar preus i desconfiar si hi ha grans diferències.
Una altra opció és buscar per la xarxa l’opinió d’altres consumidors sobre l’empresa.
Ara tu
Comenteu si acostumeu a comprar a distància.
Compreu només el que necessiteu? Us deixeu influir per les fotografies?
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.
Una vegada realitzada la compra del producte o servei, el venedor ha d’enviar al consumidor una factura, un tiquet o un justificant de la transacció.
El lliurament del producte s’ha de fer dins dels 30 dies posteriors a la realització de la compra si no s’indica cap altre termini. Si l’empresari no compleix, el consumidor pot resoldre el conflicte i reclamar les quantitats abonades.
El consumidor disposa d’un període mínim de 14 dies per retornar la compra o desistir del contracte, i l’empresari té l’obligació d’abonar els diners en un termini màxim de 14 dies naturals.
Si els béns sol·licitats no estan disponibles, l’empresari ha d’avisar el consumidor perquè pugui recuperar la quantitat abonada en un termini màxim de 14 dies.
(Agència Catalana del Consum: http://consum.gencat.cat/ca/el-consum/ modalitats-de-compra/compres-a-distancia/, text adaptat.)
Pronunciem
Fixa’t com pronunciem la lletra en negreta de les paraules següents:
– lletra essa entre dues vocals física empresa resoldre avisar
– lletra zeta realitzar colze zero zigazaga
Practicaho: casa i caça pesa i peça rosa i rossa zinc i cinc zona i sona horitzó i eriçó
Fixa’t en aquestes paraules. Contenen un so sord i un de sonor. senzill setze exercici exèrcit
Sabies que...
Podem comprar els llegums secs o ja cuits, a granel o envasats.
a granel envasats
LLEGUMS I FRUITA SECA
2 El Manel i la Mar treballen moltes hores i compren al supermercat per internet. Els agraden molt els llegums i sempre n’encarreguen. Mira el web i relaciona cadascun dels noms següents amb la imatge correcta.
cigrons fesols mongetes llenties faves pèsols soja
Sabies que...
En català tenim força expressions amb els noms d’alguns llegums:
– Ser una fava. (Persona sense empenta.)
– Ser faves comptades. (Ser una cosa molt segura.)
– No poder dir fava. (Estar molt cansat.)
– Estar més eixerit que un pèsol. (espavilat, despert)
Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.
3 Cada tipus de llegum té moltes variants. Completa aquestes informacions que dona la botiga en línia El bon cigronet amb algun dels llegums de l’activitat anterior.
a) En tenim de blanques, de vermelles o del ganxet. Boníssimes per acompanyar una bona botifarra.
b) Pots triar entre els fins o extrafins, en bosses congelades de mig quilo o de quilo.
c) En tenim del tipus pardines, verdes, vermelles i marrons.
d) Els trobaràs cuits en pots o secs en bosses de mig quilo. Tenim varietats molt tendres!
e) No deixis escapar l’oferta de les que estan en pot, cuites amb oli. També les pots trobar congelades en bosses.
Parleu amb la parella dels vostres gustos i costums sobre els llegums. Coincidiu?
– T’agraden els llegums?
– En menges unes quantes vegades a la setmana?
– De quin tipus en menges més?
– Com t’agrada de menjar-los? Guisats, amb amanides...?
Ara tu
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
4 En aquesta botiga en línia s’han fet un embolic en l’apartat de la fruita seca del seu web i està etiquetada malament. Pots posar el nom correcte en cada cas?
Fruita seca
pipes festucs ametlles pinyons
anacards avellanes nous cacauets
5 La botiga d’aliments De Tot té una aplicació mòbil per comprar la seva fruita seca i també hi ha informació dels productes que venen. Llegeix els textos següents i encercla el nom de la fruita seca a què creus que es refereixen.
Un grapat d’ametlles / de pipes pelades –entre dotze i quinze– té un valor calòric d’unes
112 quilocalories, semblant al d’un got de llet sencera de vaca, però, a diferència d’aquesta, les persones sensibles a la lactosa o a la proteïna de vaca toleren més bé les ametlles / pipes
Cal anar amb compte perquè tant la llavor com la closca poden provocar al·lèrgies.
L’Iran produeix més del 50 % dels cacauets / pistatxos del món i són els de millor qualitat.
Ara tu
Sabies que...
També tenim noms per a les fruites que han sofert un procés de dessecació. Les més tradicionals són:
– Les figues seques, amb les quals s’elabora el tradicional pa de figues.
– Les prunes, amb pinyol o sense, que s’utilitzen sobretot per farcir aus i en els rostits.
– Les panses, que són grans de raïm dessecats.
– Les orellanes, que són trossos d’albercocs o de préssecs assecats.
La pell fina i fosca que recobreix aquesta llavor pot tenir un gust amarg i per això a vegades es pela. Les avellanes / Els pinyons són unes fruites seques que estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l’any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.
Antigament es creia que menjar anacards / nous fomentava la intel·ligència per la semblança d’aquesta fruita seca amb la forma del cervell. Avui en dia sabem que no és per la forma, sinó pels valors nutricionals que té.
(Font: Viquipèdia i www.etselquemenges.cat)
La fruita seca es pot menjar de diverses maneres: al natural, salada, fregida, torrada. També serveix per preparar begudes vegetals (d’ametlla, d’avellana...).
De quina manera t’agrada més a tu?
Quan en menges? Per esmorzar, per picar entre àpats, a l’hora del berenar o per fer el ressopó?
Comentaho amb els teus companys.
Atenció
En català tenim les paraules festuc i pistatxo per anomenar el mateix tipus de fruita.
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
TIPUS DE PANS
Sabies que...
El pa de pagès també es pot dir pa rodó.
Sabies que...
D’una barra de pa en podem fer llesques, i de cada una les puntes en diem crostó
Sabies que...
Anomenem pa de pessic el pa fet amb farina, ous i sucre, de molla esponjosa i fina.
6 Al forn Tot Tou on vas a comprar el pa hi ha un empleat nou i ha de posar cada tipus de pa al seu lloc, però no sap ben bé on va cada un. Pots ajudarlo a col·locarlos?
pa de motlle llonguet barra integral panet de Viena pa de pagès coca de pa pa de llavors bastonets
7 Hi ha moltes expressions que fan referència al pa. Fixa’t en les següents i en el seu significat i completales encerclant la paraula més adequada en cada cas
a) Del pa, tu la crosta i jo la llesca / molla Endur-se la millor part d’una cosa.
b) Saber el pa que s’hi regala / dona Saber el que passa en el moment.
c) Gent vella / jove, pa tou. El jovent no és gaire de fiar per falta d’experiència.
d) Néixer amb un pa sobre / sota l’aixella. Néixer en una casa rica.
e) Ser una barra / un tros de pa. Persona d’una gran bondat.
f) Ser / Tenir un panarra. Persona que menja molt pa.
g) N’hi ha per posar-hi / sucar-hi pa. Ser una cosa molt interessant.
h) Ser una cosa de pa sucat amb oli / all Ser una cosa de poc valor.
Quin tipus de pa acostumes a menjar? Has menjat mai pa amb tomàquet? Ara tu
Menges pa regularment? Quan en menges: per esmorzar, per dinar, per berenar…?
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
NUMERALS
PER MULTIPLICAR
Quan volem dir que augmentem per dos o per tres les coses o qualitats a què ens referim, fem servir els numerals quantitatius el doble i el triple:
–En una bona picada, hi ha d’haver el doble d’ametlles que d’avellanes.
–Fer farina de blat blanca és el triple de complicat que fer-la integral.
Utilitzem, també, dues, tres, cinc… vegades més, sobretot quan volem expressar que l’augment és superior a tres vegades:
–Hauríem de menjar llegums quatre vegades més
PER DIVIDIR
Quan volem dir que dividim alguna cosa en parts, fem servir per a cada peça o part un nom diferent segons les parts que n’hem fet:
Si dividim entre dues parts: meitat. Si dividim entre tres: terç.
Si dividim entre quatre: quart. Si dividim entre cinc: cinquena part.
Atenció
Quan ens referim a una cosa que està dividida en dues parts iguals, hem de tenir en compte si és comptable o incomptable.
Si és comptable, podem fer servir meitat o mig/mitja:
–Voldria la meitat del llonguet
–Voldria mig llonguet
Si és incomptable, només podem fer servir meitat:
–La meitat del pa que es ven a Catalunya és congelat
–S’ha fet un entrepà amb la meitat de la barra de pa.
–Només vull dos terços del pa de pagès.
També podem fer servir l’estructura tercera part de, quarta part de, cinquena part de… La usem sobretot quan les particions són a partir de cinc:
–Tres cinquenes parts de la fruita seca es venen a granel.
–La dieta ha de contenir aproximadament una quarta part de llegums, fruita seca i cereals.
PER AGRUPAR
Quan agrupem elements d’una mateixa categoria i en fem un conjunt utilitzem: parell grup de 2 elements desena grup de 10 elements dotzena grup de 12 elements quinzena grup de 15 elements vintena grup de 20 elements trentena grup de 30 elements centenar grup de 100 elements miler grup de 1.000 elements
– Voldria un parell de panets, si us plau, i una dotzena d’ous.
–Un quart de panet és una de les quatre parts en què el dividim.
Atenció
També utilitzem desena, dotzena, quinzena, vintena per expressar quantitats aproximades.
–Al rebost hi tenim una desena de panets de Viena. (Aproximadament; no cal que siguin exactament 10.)
SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
8 La Maite truca al forn del barri per fer un encàrrec. Completa la seva comanda, segons les il·lustracions, amb els numerals que acabem de veure.
a) Posa’m de llonguets que ahir.
d) Posa’m de panets de Viena.
Atenció
En els numerals per agrupar que hem vist, utilitzem la forma femenina, excepte en aquests casos:
un parell
un centenar
un miler
b) Posa’m d’un pa de motlle.
c) Posa’m de bastonets.
e) Posa’m de barres de llavors que ahir.
f) Posa’m de pa de pagès.
9 Aquesta és la llista de llegums i fruita seca que vol comprar el Bernat. Completala amb una de les dues opcions que et donem en cada cas. En alguna ocasió són possibles totes dues.
a) La meitat de / Mig pèsols que la setmana passada.
b) Quatre vegades més / Un quart d’avellanes que la setmana passada.
c) Un terç / El doble de pinyons que la setmana passada.
d) Mig / Un parell de pots de mongetes.
e) Una cinquena part de / Cinc vegades més de llenties que la setmana passada.
f) La meitat de / Mitja cigrons que la setmana passada.
g) Mig / La meitat de quilo de nous.
h) Una trentena / Tres vegades més d’ametlles.
SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS
ENTENDRE TEXTOS VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
Per parelles, feu una comanda per telèfon de dos tipus de llegums, de fruita seca i de pa al supermercat del barri. Un de vosaltres dos truca i fa la comanda i l’altre fa de venedor i en pren nota. Després, intercanvieuvos els papers. No us oblideu de fer servir els numerals que heu après en aquesta seqüència! Després, torneu a actuar com a venedor i truqueu al client per explicarli quins problemes han sorgit amb la seva comanda.
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA
Anem al mercat
1 L’Eva ha fet una comanda per telèfon a la seva peixateria habitual. Com que ha de marxar i encara no li han portat, decideix trucarhi per esbrinar què ha passat. Escolta la conversa entre l’Eva i l’encarregat de l’establiment i corregeix la informació errònia en les oracions següents:
a) L’encàrrec que ha fet l’Eva li havien de portar a la una.
b) L’Eva ha de marxar a la perruqueria.
c) El Josep li ha posat tot el peix en dues bosses.
d) La comanda estava guardada en un camió.
e) El marisc es fa malbé de seguida.
f) L’Eva mai no té veïnes per recollir els encàrrecs.
g) L’Eva dona un quart d’hora més de marge perquè li portin la comanda.
Trobareu la locució en el web www.espaibarcanova.cat.
h) El Josep li portarà ara mateix tot el peix.
2 Torna a escoltar la conversa i digues si saps identificar el nom dels peixos i mariscos que hi surten i escriulos.
Sabies que...
A la peixateria podem demanar que ens netegin el peix. Només cal dir: –El cap i les tripes fora, si us plau!
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
PRODUCTES DE PEIXATERIA
3 La Mar i el Manel van a la peixateria a comprar peix fresc. N’hi ha molta varietat i pregunten a la peixatera quin nom reben els peixos i mariscos que té al taulell. Encercla en cada cas el nom correcte.
Sabies que...
Els peixos que es consumeixen habitualment a casa nostra són la sardina, el seitó, la maire, el verat o el lluç.
També mengem peixos de piscifactoria com les orades, els llobarros, el salmó i la truita de riu.
El bacallà també forma part de la nostra cuina tradicional i es prepara i es cuina de diverses maneres.
4 Agrupa els peixos i mariscos anteriors segons les seves característiques. Algun pot anar en més d’un lloc.
Tenen espines:
Ara tu
Quantes vegades consumiu peix i marisc a la setmana?
Coneixeu els peixos i mariscs de l’activitat 3? N’heu menjat alguna vegada? Us agraden?
Tenen closca:
Tenen braços:
salmó / seitó rap / tonyina lluç / musclo gamba / tonyina
cloïssa / sardina salmó / pop sípia / bacallà musclo / llenguado
sípia / llagostí pop / escamarlà cloïssa / gamba musclo / cloïssa
seitó / musclo pop / rap tonyina / calamar llagostí / lluç
ENTENDRE
PRODUCTES DE XARCUTERIA
5 La Mar i el Manel han anat a comprar a la formatgeria. La Mar fa règim i només vol mató. En canvi, el Manel vol una mica de cada tipus de formatge. Relaciona cada imatge amb el tipus de formatge que correspongui.
mató formatge fresc d’untar formatge en porcions formatge ratllat formatge curat a talls llenques de formatge tendre
6 A la xarcuteria tenen un munt d’embotits, però s’han equivocat en l’etiquetatge. Posa el nom correcte en cada embotit.
Juguem!
Per grups, digueu noms de formatges que conegueu. Guanyarà el grup que en digui més.
Sabies que...
Els embotits, a més d’estar farcits de carn, també poden contenir altres ingredients, com ara ous, farina, pebre… Els embotits curats són els que es deixen assecar i es mengen sense coure. El pernil, tant el dolç (cuit) com el salat (curat), es considera un producte de xarcuteria, tot i que no està embotit en cap tripa o budell.
bull botifarró
pernil salat sobrassada
botifarra d’ou fuet bacó llonganissa
Ara tu
Acostumeu a menjar formatge i embotits? En quin àpat del dia? Quins són els que us agraden més? Quins són ideals per fer entrepans? I per acompanyar les amanides?
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA
7 Llegeix el diàleg de la Mar i el Manel a la xarcuteria. Tria l’opció més adequada.
Bon dia, nois; què us poso?
—Bon dia. Mar, què et sembla si agafem aquests fuets petits / botifarrons per fer el vermut? Si us plau, ens en pots posar un quart de quilo?
I tant!, els venc molt. Què més voleu?
—Voldríem pernil dolç / sobrassada per untar canapès. Amb uns 200 grams ja en tindrem prou.
Passa una mica de 200 grams; us fa res?
—No, és igual. Aquestes safates de daus de pernil salat / llonganissa també poden estar bé per al vermut. En volem dues.
Molt bé. Alguna cosa més?
—Per si algú té l’estómac delicat, posa’ns també xoriço / pernil dolç per fer sandvitxos.
Aquest és molt bo. Us en poso 150 grams?
—Sí, gràcies. I per al trinxat agafarem uns quants talls gruixuts de salsitxes de Frankfurt / bacó. I també volem un parell de botifarres / fuets negres.
I em sembla que ja estarà tot.
8 Sobre peixos, formatges i embotits tenim moltes expressions. Tria quin dels dos significats creus que tenen les següents:
a) Peix al cove!
Que per avui, ja està tot fet. Que hem pescat un peix.
b) Posar-hi més pa que formatge.
Donar a una cosa més. Intentar fer engreixar algú. importància que no té.
c) Hi ha més dies que llonganisses
Els dies són tan llargs No cal tenir pressa a fer com les llonganisses. una cosa.
d) Ser un lluç
Una persona poc espavilada. Una persona amb cara seriosa.
e) Quedar com una gamba
Menjar moltes gambes. Cremar-se la pell de prendre el sol.
f) Fer botifarra
Fer un gest amb el braç
Coure un munt de botifarres i una mà per indicar rebuig. a la brasa.
g) Estar com un pop en un garatge. Estar molt incòmode. Estar molt atabalat.
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
CAP / GENS / RES
Quantitat nul·la de coses que no es poden comptar per unitats (incomptables).
gens de
El concepte contrari és molt
–No tinc gens de pa, però tinc molt de formatge.
Quantitat nul·la de coses que es poden comptar per unitats (comptables).
cap
gens
res
El concepte contrari és molts.
–No em queda cap salsitxa però tinc molts fuets.
Quantitat nul·la d’alguna acció o una qualitat. El concepte contrari és molt
–De peix no en menjo gens, però de marisc en menjo molt.
–La xarcutera no és gens agradable, en canvi el seu home ho és molt
Quantitat nul·la, cap cosa. El concepte contrari és tot.
–No tinc res a la nevera, he d’anar a comprar de tot
9 La Mar i el Manel tornen a sortir a comprar. Tria l’opció adequada segons si parlem d’un producte comptable o incomptable! De vegades les dues opcions són possibles.
a) No tenim gens de / cap iogurt.
b) No tenim gens de / cap llet.
c) No tenim gens de / cap mató.
d) No tenim gens de / cap terrina de formatge fresc d’untar.
e) No tenim gens de / cap farina.
f) No tenim gens de / cap bacó.
g) No tenim gens de / cap pot de melmelada.
h) No tenim gens de / cap pernil dolç.
10 Avui a la Carme, la peixatera, li costa de vendre el que ofereix a la parada del mercat. Fixa’t en el que diu i encercla l’opció correcta en els diàlegs.
Pepeta! Mira quina meravella de peixos que tinc avui, reina!
—No, gràcies. No en vull cap / gens, de peix, avui.
I tu, Amparo? No voldries pas un lluç d’aquests tan macos que tinc?
—Ai, és que no m’agrada res / gens, el lluç.
Marisa, bonica! T’interessen aquests seitons? Són fresquíssims i a bon preu!
—No, Carme, no m’interessen res / gens
Lluís, maco. I a tu et poso alguna cosa?
—No, Carme. Avui només miro. No he vingut a comprar res / gens. Tinc de tot.
Míriam, boniqueta! Vols comprar alguna cosa?
—No, gràcies. No em crida l’atenció res / gens
Quin desastre de dia! No he venut res / gens. Sort que ahir vaig vendre moltes coses...
Atenció
També podem fer servir poc i una mica per referirnos a quantitats petites d’accions o de qualitats:
–Aquest formatge pica poc. (No pica prou.)
–Aquest formatge pica una mica
–Aquest formatge és poc gustós. (No és prou gustós.)
–Aquest formatge és una mica gustós.
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA TASCA FINAL
PROU / UNA MICA / POC
El quantitatiu prou s’usa quan volem dir en quantitat suficient:
–No em posis més pernil; ja en tinc prou.
Quan volem dir en petita quantitat, utilitzem poc en sentit negatiu (menys del que voldríem) o una mica en sentit positiu (una petita porció).
–Et poso tonyina, avui?
–Poca, si us plau. (No en vull gaire.)
–I lluç?
Sabies que...
Fem servir les expressions una pila, un munt, una carretada i un fotimer per dir que hi ha una gran quantitat d’alguna cosa:
–Aquesta xarcuteria té un munt d’embotits
Per expressar quantitats petites usem un pèl, un pessic, un xic i un pensament:
–Ha posat un pensament de pebre al suquet de peix
11 Completa el missatge que escriu una filla adolescent a la seva mare amb els quantitatius següents. N’hi ha un per a cada espai buit.
–Sí, una mica de lluç. (Em sembla bé poca quantitat de lluç.) gens gens de prou una mica una mica poc poc res cap
Mama,
Avui he anat a dinar a casa de la Mar i el Manel amb uns amics.
Ens han preparat una amanida amb embotits, de primer plat. Jo no he agafat de l’amanida perquè a mi les amanides no em venen gust. A més a més, hi havia xoriço i a mi no m’agrada , perquè té molt de greix.
De segon, ens han fet un suquet de peix i marisc. Era bo, però el lluç era salat i els trossets de calamars que hi havia eren cuits. No he menjat gamba. Ja saps que no m’agraden.
Per postres, ens han ofert una selecció de formatges però no n’he menjat. Amb el suquet ja he quedat tipa! A més, m’ha semblat que estaven florits i m’han fet fàstic.
La Mar i en Manel em deien que havia menjat
ENTENDRE CONVERSES VOCABULARI GRAMÀTICA
Avui aniràs a comprar en català! Prepara la llista de coses que vols comprar. Assaja abans a classe amb la teva parella i després ves a les botigues a practicar.
Ll ista peixateria
Ll ista xarcuteria
Saps què és el peix de llotja? És el peix que es pesca a les nostres costes i que es ven a les llotges. Els peixaters van a les llotges a comprar el peix que després vendran a la seva peixateria, però els particulars també poden anarhi a comprarlo.
A Catalunya hi ha moltes llotges de peix, com la de Vilanova i la Geltrú o la de Palamós.
