SOM-HI. Català per a adults. Nivell elemental 2

2 Català per a adults

Elemental

Cristina Bernadó ● Anna Maria Flotats ● Josep Mesia

e l l d ’ E u ro

pa

N i ve

ia

Co

ns

B1

l

nc

ld

e re fe rè

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Francesc Solà Edició: Karakter Serveis Editorials, S. L. Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj, Karakter Serveis Editorials, S. L. Coordinació artística i disseny de la coberta: Laura R. Dengra Disseny dels interiors: Toni Fabregues Coordinació tècnica: Gemma Vadillo i Laura R. Dengra Maquetació: Karakter Serveis Editorials, S. L.

Fotografies: 123RF, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Barcanova

© 2020, Cristina Bernadó, Anna Maria Flotats, Josep Mesia © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: maig de 2020 ISBN: 978-84-489-5162-7 DL B. 10179-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

Índex Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

No s’accepten devolucions

SEQÜÈNCIA 1. Botigues i comerços virtuals OBJECTIUS COMUNICATIUS •E xplicar els hàbits de compra de cadascú.

•E xplicar els hàbits de consum de certs productes alimentaris.

•F er una comanda de productes per telèfon.

ENTENDRE TEXTOS – Informació en un web oficial sobre el consum a distància.

– Pronunciació de la essa sonora.

VOCABULARI – Llegums i fruita seca.

– Tipus de pans.

GRAMÀTICA – Numerals.

TASCA FINAL 1 – Fer una comanda al supermercat del barri.

SEQÜÈNCIA 2. Anem al mercat OBJECTIUS COMUNICATIUS •C omprar productes alimentaris.

•E ntendre i explicar problemes en una comanda feta en un comerç.

•E xplicar els hàbits de consum de certs productes alimentaris.

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

En trànsit

SEQÜÈNCIA 1. Ens enlairem!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre les incidències que hi pot haver durant la facturació d’un vol.

•E ntendre les indicacions inicials d’un vol per part dels auxiliars.

•E ntendre i explicar els hàbits en transport aeri de cadascú.

ENTENDRE CONVERSES – Problemes al taulell de facturació de l’aeroport.

VOCABULARI – L’aeroport i l’avió.

GRAMÀTICA – Connectors de contrast i d’oposició.

TASCA FINAL 1 – Preparar i fer una enquesta a classe sobre experiències en vols i aeroports.

SEQÜÈNCIA 2. Estic sense cotxe OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre notícies sobre accidents de trànsit i infraccions.

•E xplicar experiències personals amb el cotxe.

•D escriure el cotxe ideal.

ENTENDRE CONVERSES – Trucada d’una clienta per queixar-se d’una comanda feta a la peixateria.

VOCABULARI – Productes de peixateria.

– Productes de xarcuteria.

GRAMÀTICA – Cap, gens i res.

– Prou, una mica i poc.

TASCA FINAL 2 – Comprar en una peixateria i una xarcuteria.

ENTENDRE TEXTOS – Notícies relacionades amb el trànsit: incidents i infraccions.

– Pronunciació de -ig a final de paraula.

VOCABULARI – Parts bàsiques d’un cotxe.

GRAMÀTICA –P erífrasis verbals: inici, repetició i probabilitat.

TASCA FINAL 2 – Debat sobre el cotxe elèctric: avantatges i inconvenients.

A més a més…

A més a més…

El peix de llotja.

Cançó: Avions, de Quimi Portet.

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Val de compra

SEQÜÈNCIA 1. Sense garantia

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

En bona companyia

SEQÜÈNCIA 1. Quina energia!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre textos normatius sobre drets del consumidor.

•E ntendre i formular peticions de devolució de productes.

•E ntendre i explicar serveis consumits en un comerç de reparació de calçat.

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre articles divulgatius sobre energies renovables.

•E xplicar experiències personals i hàbits relacionats amb aparells d’energia.

•F er propostes sobre accions per reduir el consum d’energia.

ENTENDRE TEXTOS – Normativa sobre canvis, devolucions i garanties.

VOCABULARI – Complements de roba / Productes de merceria / Serveis del sabater.

GRAMÀTICA – Pronom ho.

– Connectors per ordenar idees.

TASCA FINAL 1 – Fer una queixa per escrit per uns complements de roba en mal estat.

ENTENDRE TEXTOS – Article informatiu sobre energies alternatives.

VOCABULARI – Aparells d’energia.

GRAMÀTICA –Q uasi, gairebé, més aviat, doncs i per tant.

TASCA FINAL 1 – Proposar accions relacionades amb l’estalvi d’energia i fer-ne un pòster.

SEQÜÈNCIA 2. Això és una presa de pèl

SEQÜÈNCIA 2. Se n’ha anat la llum

OBJECTIUS COMUNICATIUS • Entendre i explicar problemes en els serveis oferts en una perruqueria.

• Explicar quines eines de bricolatge té cadascú i si les fa servir.

• Recordar jocs i joguines de la infantesa.

• Retornar un producte comprat.

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre i explicar incidències relacionades amb el servei d’aigua, llum i gas.

•E ntendre avisos sobre afectacions en els subministraments.

•E ntendre les factures d’aigua, llum i gas.

•T ramitar canvis de titularitat i baixes en les companyies de subministrament energètic.

ENTENDRE CONVERSES – Queixa d’una clienta en una perruqueria.

VOCABULARI – Perruqueria i estètica / Productes de ferreteria / Botiga de jocs i joguines / Botiga d’animals domèstics.

GRAMÀTICA – Connectors de conseqüència, per reformular i per resumir.

TASCA FINAL 2 – Retornar un objecte a la botiga on s’ha comprat.

ENTENDRE CONVERSES – Trucada a una companyia elèctrica per una incidència.

VOCABULARI – Incidències en el servei.

– Factures de llum, gas i aigua GRAMÀTICA – Perfet de subjuntiu.

TASCA FINAL 2 – Tramitar la baixa en una companyia energètica o el canvi de titularitat.

A més a més…

A més a més…

Jocs tradicionals catalans.

L’energia nuclear a Catalunya.

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

El planeta blau

SEQÜÈNCIA 1. No facis l’animal!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E xplicar quina relació personal o professional tenim o podríem tenir amb els animals.

•E xplicar els usos de les herbes remeieres.

•E ntendre i donar informació sobre animals en perill d’extinció.

ENTENDRE CONVERSES – Entrevista de ràdio a un pastor.

VOCABULARI – Animals i plantes.

GRAMÀTICA – Futur simple o futur perfet?

TASCA FINAL 1 – Cercar informació sobre animals en perill d’extinció i exposar-la.

SEQÜÈNCIA 2. Com si sentís ploure OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre notícies relacionades amb catàstrofes naturals i paisatges.

•E ntendre i donar informació del temps que fa en un indret concret.

•E xplicar quins accidents geogràfics catalans coneix cadascú.

•P roposar mesures per preservar el medi ambient.

ENTENDRE TEXTOS – Text informatiu sobre el terratrèmol de Catalunya de 1428.

VOCABULARI – El món que ens envolta.

GRAMÀTICA – Connectors diversos.

TASCA FINAL 2 – Fer una graella amb mesures per no contaminar l’aigua.

A més a més…

Mapa geogràfic de Catalunya.

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Saber el pa que s’hi dona

SEQÜÈNCIA 1. Haig de fer un enviament!

OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre i demanar informació sobre els serveis d’enviament d’una empresa.

•E xplicar quina mena d’enviaments fa cadascú i quines incidències s’han tingut.

•F er una reclamació per algun servei d’enviament mal efectuat.

ENTENDRE CONVERSES – Trucada per demanar informació sobre els serveis d’una empresa de missatgeria.

VOCABULARI – Servei de missatgeria.

GRAMÀTICA – Per i per a.

– Quan, mentre / mentrestant, cada vegada que, sempre que, abans que i després que.

TASCA FINAL 1 – Reclamació a una empresa de missatgeria.

SEQÜÈNCIA 2. Casos extrems OBJECTIUS COMUNICATIUS •E ntendre notícies sobre successos i desastres naturals i comentar-les.

• I maginar com continua un succés i explicar-ho.

ENTENDRE TEXTOS – Article sobre els 10 anys de l’incendi d’Horta de Sant Joan.

VOCABULARI – Desastres naturals i successos.

GRAMÀTICA – Complement de règim verbal.

– Substitució pronominal de complement de règim verbal.

TASCA FINAL 2 – Inventar la continuació i el final d’un conte de Pere Calders.

A més a més…

Els bombers voluntaris de Catalunya.

REPASSEM!

Quin tipus de compres fas per internet?

1 UNITAT

No s’accepten devolucions

Seqüència

1

Creus que és segur comprar en línia?

T’ha arribat sempre la compra en el termini previst?

Alguna vegada has tingut problemes per retornar algun producte?

Botigues i comerços virtuals ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

1 Llegeix a la pàgina següent la informació que dona la Generalitat, en el seu web, sobre el consum a distància i indi­ca si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F): V a) I nternet és l’única manera de fer compres virtuals.

S UNITAT 1

abies que...

6

Hi ha diferents opcions de pagament per internet: •C ontra reemborsament.

• Amb targeta de crèdit.

• Des del telèfon mòbil.

•P assarel·les de pagament segur (PayPal).

• Transferència o domiciliació bancària. sis

er comprar en línia cal que hi hagi informació b) P sobre tots els costos, incloent-hi el transport. s bo comparar els preus i les opinions d’altres c) É consumidors. l justificant de la compra arriba amb el producte, d) E no abans. i passats 30 dies no hem rebut el producte, e) S podem demanar que ens tornin els diners. ls compradors tenim un màxim de 14 dies per f) E retornar el que hem comprat. i l’empresari no té el que hem encarregat, podem g) S reclamar que ens tornin els diners. Tenim 14 dies per fer la reclamació.

F

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Ara tu

Compres a distància

ari ència física simultània de l’empres Quan fem una compra sense pres al, virtu ga boti idora, a través d’una o empresària i de la persona consum fem una compra a distància. a distància és internet; i es pot rea­ El mitjà més habitual de compra con­ tauleta, un ordinador o un teclat litzar amb un telèfon mòbil, una nectat a la TV. o a realitzi la compra de productes Abans que la persona consumidor ai ari ha de facilitar informació clar el contracte de serveis, l’empres s: les caraccomprensible de diversos aspecte o servei, terístiques principals del producte presari, el les dades d’identificació de l’em nals, si n’hi preu total, les despeses addicio i de lliurant ha; els procediments de pagame ent o la ment, com també el dret de desistim legal. política de devolució i la garantia

Comenteu si acos­ tumeu a comprar a dis­ tància.

Compreu només el que necessiteu? Us deixeu in­ fluir per les fotografies?

Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat en grup.

ar que tinD’una botiga virtual cal comprov tacte (nom gui un web amb les dades de con eu eleci adreça física de l’empresa, corr detallada trònic, telèfon, etc.) i informació parar com vé con bé dels seus productes. Tam ies. rènc dife preus i desconfiar si hi ha grans il’op xarxa Una altra opció és buscar per la presa. nió d’altres consumidors sobre l’em

m/ ://consum.gencat.cat/ca/el-consu (Agència Catalana del Consum: http tat.) adap text a/, anci -dist res-a omp modalitats-de-compra/c

Pronunciem Fixa’t com pronunciem la lletra en negreta de les paraules següents: – l letra essa entre dues vocals física empresa resoldre avisar – lletra zeta realitzar colze zero ziga-zaga Practica-ho: casa i caça pesa i peça rosa i rossa zinc i cinc zona i sona horitzó i eriçó Fixa’t en aquestes paraules.

Contenen un so sord i un de sonor. setze senzill exercici exèrcit

set

UNITAT 1

ha del producte o servei, el venedor Una vegada realitzada la compra la de nt ura, un tiquet o un justifica d’enviar al consumidor una fact transacció. la fer dins dels 30 dies posteriors a El lliurament del producte s’ha de apres l’em dica cap altre termini. Si realització de la compra si no s’in resoldre el conflicte i reclamar les ri no compleix, el consumidor pot quantitats abonades. mínim de 14 dies per retornar la El consumidor disposa d’un període r i l’empresari té l’obligació d’abona compra o desistir del contracte, 14 dies naturals. els diners en un termini màxim de isar disponibles, l’empresari ha d’av Si els béns sol·licitats no estan un en a nad perar la quantitat abo el consumidor perquè pugui recu termini màxim de 14 dies.

7

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

S

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

LLEGUMS I FRUITA SECA 2 El Manel i la Mar treballen moltes hores i compren al supermercat per

abies que...

internet. Els agraden molt els llegums i sempre n’encarreguen. Mira el web i relaciona cadascun dels noms següents amb la imatge correcta.

Podem comprar els llegums secs o ja cuits, a granel o envasats.

cigrons - fesols - mongetes - llenties - faves - pèsols - soja

envasats

a granel

S

abies que...

En català tenim força expressions amb els noms d’alguns llegums: – Ser una fava. (Persona sense empenta.)

– Ser faves comptades.

(Ser una cosa molt segura.)

– No poder dir fava.

(Estar molt cansat.)

– Estar més eixerit que un pèsol. (espavilat, despert)

3 Cada tipus de llegum té moltes variants. Completa aquestes informacions

que dona la botiga en línia El bon cigronet amb algun dels llegums de l’activitat anterior.

a) E n tenim de blanques, de vermelles o del ganxet.

Boníssimes per acompanyar una bona botifarra.

b) P ots triar entre els fins o extrafins, en bosses congelades de mig quilo o de quilo.

c) E n tenim del tipus pardines, verdes, vermelles i marrons.

d) E ls trobaràs cuits en pots o secs en bosses de mig quilo. Tenim varietats molt tendres!

e) N o deixis escapar l’oferta de les que estan en pot, cuites amb oli. També les pots trobar congelades en bosses.

UNITAT 1

Ara tu

8

Quan trobeu aquesta icona vol dir que heu de fer l’activitat per parelles.

vuit

Parleu amb la parella dels vostres gustos i costums sobre els lle­gums.

Coincidiu?

– T’agraden els llegums?

– En menges unes quantes vegades a la setmana?

– De quin tipus en menges més?

– Com t’agrada de menjar-los? Guisats, amb amanides...?

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

4 En aquesta botiga en línia s’han fet un embolic en l’apartat de la fruita seca del seu web i està etiquetada malament. Pots posar el nom correcte en cada cas?

pipes

festucs

anacards

avellanes

ametlles

També tenim noms per a les fruites que han sofert un procés de dessecació.

Les més tradicionals són: – Les figues seques, amb les quals s’elabora el tradicional pa de figues.

– Les prunes, amb pinyol o sense, que s’utilitzen sobretot per farcir aus i en els rostits.

– Les panses, que són grans de raïm dessecats.

– Les orellanes, que són trossos d’albercocs o de préssecs assecats.

pinyons

nous

S

abies que...

Fruita seca

cacauets

5 La botiga d’aliments De Tot té una aplicació mòbil per comprar la seva fruita

seca i també hi ha informació dels productes que venen. Llegeix els textos següents i encercla el nom de la fruita seca a què creus que es refereixen.

Un grapat d’ametlles / de pipes pelades –entre dotze i quinze– té un valor calòric d’unes 112 quilocalories, semblant al d’un got de llet sencera de vaca, però, a diferència d’aquesta, les persones sensibles a la lactosa o a la proteïna de vaca toleren més bé les ametlles / pipes.

Cal anar amb compte perquè tant la llavor com la closca poden provocar al·lèrgies.

L’Iran produeix més del 50 % dels cacauets / pistatxos del món i són els de millor qualitat.

La pell fina i fosca que recobreix aquesta llavor pot tenir un gust amarg i per això a vegades es pela. Les avellanes / Els pinyons són unes fruites seques que estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l’any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.

Antigament es creia que menjar anacards / nous fomentava la intel·ligència per la semblança d’aquesta fruita seca amb la forma del cervell.

Avui en dia sabem que no és per la forma, sinó pels valors nutricionals que té.

(Font: Viquipèdia i www.etselquemenges.cat)

Ara tu

Atenció En català tenim les paraules festuc i pistatxo per anomenar el mateix tipus de fruita.

nou

UNITAT 1

La fruita seca es pot menjar de diverses maneres: al natural, salada, fregida, torrada. També serveix per preparar begudes vegetals (d’ametlla, d’avellana...).

De quina manera t’agrada més a tu?

Quan en menges? Per esmorzar, per picar entre àpats, a l’hora del berenar o per fer el ressopó?

Comenta-ho amb els teus companys.

9

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

S

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

TIPUS DE PANS 6 Al forn Tot Tou on vas a comprar el pa hi ha un empleat nou i ha de posar

abies que...

cada tipus de pa al seu lloc, però no sap ben bé on va cada un. Pots ajudarlo a col·locar-los?

El pa de pagès també es pot dir pa rodó.

pa de motlle - llonguet - barra integral - panet de Viena - pa de pagès coca de pa - pa de llavors - bastonets

S

abies que...

D’una barra de pa en podem fer llesques, i de cada una les puntes en diem crostó.

S

UNITAT 1

abies que...

10

Anomenem pa de pessic el pa fet amb farina, ous i sucre, de molla esponjosa i fina. deu

7 Hi ha moltes expressions que fan referència al pa. Fixa’t en les següents i en el

seu significat i completa-les encerclant la paraula més adequada en cada cas.

a) Del pa, tu la crosta i jo la llesca / molla.

Endur-se la millor part d’una cosa.

b) Saber el pa que s’hi regala / dona.

Saber el que passa en el moment.

c) Gent vella / jove, pa tou.

El jovent no és gaire de fiar per falta d’experiència.

d) Néixer amb un pa sobre / sota l’aixella.

Néixer en una casa rica.

e) Ser una barra / un tros de pa.

Persona d’una gran bondat.

f) Ser / Tenir un panarra.

Persona que menja molt pa.

g) N’hi ha per posar-hi / sucar-hi pa.

Ser una cosa molt interessant.

h) S er una cosa de pa sucat amb oli / all.

Ser una cosa de poc valor.

Ara tu Menges pa regularment? Quan en menges: per esmorzar, per dinar, per berenar…?

Quin tipus de pa acostumes a menjar? Has menjat mai pa amb tomàquet?

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

NUMERALS PER MULTIPLICAR Quan volem dir que augmentem per dos o per tres les coses o qualitats a què ens referim, fem servir els numerals quantitatius el doble i el triple: –En una bona picada, hi ha d’haver el doble d’ametlles que d’avellanes.

–Fer farina de blat blanca és el triple de complicat que fer-la integral.

Utilitzem, també, dues, tres, cinc… vegades més, sobretot quan volem expressar que l’augment és superior a tres vegades: –Hauríem de menjar llegums quatre vegades més.

Atenció Quan ens referim a una cosa que està dividida en dues parts iguals, hem de tenir en compte si és comptable o incomptable.

Si és comptable, podem fer servir meitat o mig/mitja: – Voldria la meitat del llonguet.

PER DIVIDIR

– Voldria mig llonguet.

Quan volem dir que dividim alguna cosa en parts, fem servir per a cada peça o part un nom diferent segons les parts que n’hem fet:

Si és incomptable, només podem fer servir meitat:

Si dividim entre dues parts: meitat.

Si dividim entre tres: terç.

Si dividim entre quatre: quart.

Si dividim entre cinc: cinquena part.

– S’ha fet un entrepà amb la meitat de la barra de pa.

– Només vull dos terços del pa de pagès.

– La meitat del pa que es ven a Catalunya és congelat.

– Un quart de panet és una de les quatre parts en què el dividim.

També podem fer servir l’estructura tercera part de, quarta part de, cinquena part de… La usem sobretot quan les particions són a partir de cinc: –Tres cinquenes parts de la fruita seca es venen a granel.

– La dieta ha de contenir aproximadament una quarta part de llegums, fruita seca i cereals.

PER AGRUPAR Quan agrupem elements d’una mateixa categoria i en fem un conjunt utilitzem: grup de 2 elements

desena

grup de 10 elements

dotzena

grup de 12 elements

quinzena

grup de 15 elements

vintena

grup de 20 elements

trentena

grup de 30 elements

centenar

grup de 100 elements

miler

grup de 1.000 elements

– Voldria un parell de panets, si us plau, i una dotzena d’ous.

Atenció També utilitzem desena, dotzena, quinzena, vintena… per expressar quantitats aproximades.

– Al rebost hi tenim una desena de panets de Viena.

(Aproximadament; no cal que siguin exactament 10.)

onze

UNITAT 1

parell

11

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

8 La Maite truca al forn del barri per fer un encàrrec. Completa la seva coman­ da, segons les il·lustracions, amb els numerals que acabem de veure.

osa’m a) P de llonguets que ahir.

b) P osa’m d’un pa de motlle.

c) P osa’m de bastonets.

osa’m d) P de panets de Viena.

e) P osa’m de barres de llavors que ahir.

f) P osa’m de pa de pagès.

Atenció En els numerals per agrupar que hem vist, utilitzem la forma femenina, excepte en aquests casos: un parell un centenar un miler

9 Aquesta és la llista de llegums i fruita seca que vol com­prar el Bernat.

Completa-la amb una de les dues opcions que et donem en cada cas. En al­ guna ocasió són possibles totes dues.

ada. a meitat de / Mig pèsols que la setmana pass a) L la setmana passada. uatre vegades més / Un quart d’avellanes que b) Q passada. n terç / El doble de pinyons que la setmana c) U d) Mig / Un parell de pots de mongetes. llenties que la setmana na cinquena part de / Cinc vegades més de e) U passada. passada. a meitat de / Mitja cigrons que la setmana f) L g) Mig / La meitat de quilo de nous. na trentena / Tres vegades més d’ametlles. h) U

SEQÜÈNCIA 1 / BOTIGUES I COMERÇOS VIRTUALS ENTENDRE TEXTOS

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Per parelles, feu una comanda per telèfon de dos tipus de llegums, de fruita seca i de pa al supermercat del barri. Un de vosaltres dos truca i fa la comanda i l’altre fa de venedor i en pren nota. Després, intercanvieu-vos els papers. No us oblideu de fer servir els numerals que heu après en aquesta seqüència! Després, torneu a actuar com a venedor i truqueu al client per explicar-li quins problemes han sorgit amb la seva comanda.

UNITAT 1 12

VOCABULARI

dotze

ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Anem al mercat 1 L’Eva ha fet una comanda per telèfon a la seva peixateria habitual. Com que

ha de marxar i encara no li han portat, decideix trucar-hi per esbrinar què ha passat. Escolta la conversa entre l’Eva i l’encarregat de l’establiment i corregeix la informació errònia en les oracions següents:

2

Seqüència

Trobareu la locució en el web www.espaibarcanova.cat.

a) L’encàrrec que ha fet l’Eva li havien de portar a la una.

b) L’Eva ha de marxar a la perruqueria.

c) El Josep li ha posat tot el peix en dues bosses.

d) La comanda estava guardada en un camió.

e) El marisc es fa malbé de seguida.

f) L’Eva mai no té veïnes per recollir els encàrrecs.

g) L’Eva dona un quart d’hora més de marge perquè li portin la comanda.

h) El Josep li portarà ara mateix tot el peix.

2 Torna a escoltar la conversa i digues si saps identificar

UNITAT 1

el nom dels peixos i mariscos que hi surten i escriu-los.

tretze

13

SEQÜÈNCIA 2 / ANEM AL MERCAT ENTENDRE CONVERSES

S

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

PRODUCTES DE PEIXATERIA 3 La Mar i el Manel van a la peixateria a comprar peix fresc. N’hi ha molta

abies que...

va­rie­tat i pregunten a la peixatera quin nom reben els peixos i mariscos que té al taulell. Encercla en cada cas el nom correcte.

A la peixateria podem demanar que ens netegin el peix. Només cal dir: – El cap i les tripes fora, si us plau!

salmó / seitó

S

VOCABULARI

cloïssa / sardina

rap / tonyina

salmó / pop

lluç / musclo

sípia / bacallà

gamba / tonyina

musclo / llenguado

abies que...

Els peixos que es consumeixen habitualment a casa nostra són la sardina, el seitó, la maire, el verat o el lluç.

També mengem peixos de piscifactoria com les orades, els llobarros, el salmó i la truita de riu.

El bacallà també forma part de la nostra cuina tradicional i es prepara i es cuina de diverses maneres.

sípia / llagostí

seitó / musclo

pop / escamarlà

pop / rap

cloïssa / gamba

tonyina / calamar

musclo / cloïssa

llagostí / lluç

4 Agrupa els peixos i mariscos anteriors segons les seves característiques.

Algun pot anar en més d’un lloc.

UNITAT 1

Ara tu

14

Quantes vegades con­ su­miu peix i marisc a la setmana?

Coneixeu els peixos i ma­riscs de l’activitat 3?

N’heu menjat alguna ve­ gada? Us agraden?

catorze

Tenen espines:

Tenen closca:

Tenen braços:

SEQÜÈNCIA 2 / ANEM AL MERCAT ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

PRODUCTES DE XARCUTERIA

Juguem!

5 La Mar i el Manel han anat a comprar a la formatgeria. La Mar fa règim i no­més vol mató. En canvi, el Manel vol una mica de cada tipus de formatge.

Relaciona cada imatge amb el tipus de formatge que correspongui.

Per grups, digueu noms de formatges que conegueu.

Guanyarà el grup que en digui més.

mató - formatge fresc d’untar - formatge en porcions - formatge ratllat formatge curat a talls - llenques de formatge tendre

S

abies que...

tatge. Posa el nom correcte en cada embotit.

bull

botifarró

pernil salat

sobrassada

botifarra d’ou

fuet

bacó

llonganissa

pernil dolç

xoriço

llom embotit

salsitxes de Frankfurt

quinze

UNITAT 1

6 A la xarcuteria tenen un munt d’embotits, però s’han equivocat en l’etique­

Els embotits, a més d’estar farcits de carn, també poden contenir altres ingredients, com ara ous, farina, pebre…

Els embotits curats són els que es deixen assecar i es mengen sense coure.

El pernil, tant el dolç (cuit) com el salat (curat), es considera un producte de xarcuteria, tot i que no està embotit en cap tripa o budell.

15

SEQÜÈNCIA 2 / ANEM AL MERCAT ENTENDRE CONVERSES

Ara tu Acos­ tumeu a men­ jar formatge i embo­ tits? En quin àpat del dia? Quins són els que us agraden més? Quins són ideals per fer entre­ pans? I per acompanyar les amanides?

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

7 Llegeix el diàleg de la Mar i el Manel a la xarcuteria. Tria l’opció més ade­ quada.

—Bon dia, nois; què us poso? sts fuets petits / botifarrons —Bon dia. Mar, què et sembla si agafem aque r un quart de quilo? per fer el vermut? Si us plau, ens en pots posa —I tant!, els venc molt. Què més voleu?

—Voldríem pernil dolç / sobrassada per untar ja en tindrem prou.

canapès. Amb uns 200 grams

—Passa una mica de 200 grams; us fa res? pernil salat / llonganissa tam—No, és igual. Aquestes safates de daus de . bé poden estar bé per al vermut. En volem dues —Molt bé. Alguna cosa més? també xoriço / pernil dolç per —Per si algú té l’estómac delicat, posa’ns fer sandvitxos.

—Aquest és molt bo. Us en poso 150 grams? ts talls gruixuts de salsitxes —Sí, gràcies. I per al trinxat agafarem uns quan ll de botifarres / fuets negres. de Frankfurt / bacó. I també volem un pare I em sembla que ja estarà tot.

8 Sobre peixos, formatges i embotits tenim moltes expressions. Tria quin dels dos significats creus que tenen les següents: a) Peix al cove!

Que per avui, ja està tot fet. b) P osar-hi més pa que formatge.

Donar a una cosa més.

importància que no té. c) H i ha més dies que llonganisses.

Els dies són tan llargs

com les llonganisses. d) S er un lluç.

Una persona poc espavilada.

UNITAT 1

e) Q uedar com una gamba.

Menjar moltes gambes.

16

setze

Que hem pescat un peix.

Intentar fer engreixar algú.

No cal tenir pressa a fer una cosa.

Una persona amb cara seriosa. remar-se la pell de prendre C el sol.

f) F er botifarra.

Fer un gest amb el braç

i una mà per indicar rebuig.

Coure un munt de botifarres a la brasa.

g) E star com un pop en un garatge.

Estar molt incòmode.

Estar molt atabalat.

SEQÜÈNCIA 2 / ANEM AL MERCAT ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

CAP / GENS / RES

gens de

Quantitat nul·la de coses que no es poden comptar per unitats (incomptables).

El concepte contrari és molt.

–No tinc gens de pa, però tinc molt de formatge.

cap

Quantitat nul·la de coses que es poden comptar per unitats (comptables).

El concepte contrari és molts.

–No em queda cap salsitxa però tinc molts fuets.

Quantitat nul·la d’alguna acció o una qualitat. El concepte contrari és molt.

gens

–De peix no en menjo gens, però de marisc en menjo molt.

–La xarcutera no és gens agradable, en canvi el seu home ho és molt.

res

Quantitat nul·la, cap cosa. El concepte contrari és tot.

–No tinc res a la nevera, he d’anar a comprar de tot.

9 La Mar i el Manel tornen a sortir a comprar. Tria l’opció adequada segons si parlem d’un producte comptable o incomptable! De vegades les dues opcions són possibles.

a) No tenim gens de / cap iogurt.

b) No tenim gens de / cap llet.

c) No tenim gens de / cap mató.

d) No tenim gens de / cap terrina de formatge fresc d’untar.

e) No tenim gens de / cap farina.

f) No tenim gens de / cap bacó.

g) No tenim gens de / cap pot de melmelada.

h) No tenim gens de / cap pernil dolç.

10 Avui a la Carme, la peixatera, li costa de vendre el que ofereix a la parada del mercat. Fixa’t en el que diu i encercla l’opció correcta en els diàlegs.

—No, gràcies. No en vull cap / gens, de peix, avui.

—I tu, Amparo? No voldries pas un lluç d’aquests tan macos que tinc?

—Ai, és que no m’agrada res / gens, el lluç.

—Marisa, bonica! T’interessen aquests seitons? Són fresquíssims i a bon preu!

—No, Carme, no m’interessen res / gens.

—Lluís, maco. I a tu et poso alguna cosa?

—No, Carme. Avui només miro. No he vingut a comprar res / gens. Tinc de tot.

—Míriam, boniqueta! Vols comprar alguna cosa?

—No, gràcies. No em crida l’atenció res / gens.

—Quin desastre de dia! No he venut res / gens. Sort que ahir vaig vendre moltes coses...

disset

UNITAT 1

—Pepeta! Mira quina meravella de peixos que tinc avui, reina!

17

SEQÜÈNCIA 2 / ANEM AL MERCAT ENTENDRE CONVERSES

Atenció

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

PROU / UNA MICA / POC

També podem fer servir poc i una mica per referirnos a quantitats petites d’accions o de qualitats:

El quantitatiu prou s’usa quan volem dir en quantitat suficient:

– Aquest formatge pica poc.

(No pica prou.)

Quan volem dir en petita quantitat, utilitzem poc en sentit negatiu (menys del que voldríem) o una mica en sentit positiu (una petita porció).

–No em posis més pernil; ja en tinc prou.

– Aquest formatge pica una mica.

– Aquest formatge és poc gustós. (No és prou gustós.)

– Aquest formatge és una mica gustós.

–Et poso tonyina, avui?

–Poca, si us plau. (No en vull gaire.)

–I lluç?

–Sí, una mica de lluç. (Em sembla bé poca quantitat de lluç.)

11 Completa el missatge que escriu una filla adolescent a la seva mare amb els quanti­tatius següents. N’hi ha un per a cada espai buit.

gens - gens de - prou - una mica - una mica - poc - poc - res - cap

Mama, Avui he anat a dinar a casa de la Mar i el Manel amb uns amics.

Ens han preparat una amanida amb embotits, de primer plat. Jo no he agafat

de l’amanida perquè a mi les amanides no em

venen

gust. A més a més, hi havia xoriço i a mi no

m’agrada

S UNITAT 1

abies que...

18

Fem servir les expressions una pila, un munt, una carretada i un fotimer per dir que hi ha una gran quantitat d’alguna cosa: – Aquesta xarcuteria té un munt d’embotits.

Per expressar quantitats petites usem un pèl, un pessic, un xic i un pensament: – Ha posat un pensament de pebre al suquet de peix. divuit

, perquè té molt de greix.

De segon, ens han fet un suquet de peix i marisc. Era bo, però el lluç era

salat i els trossets de calamars que hi havia eren cuits. No he menjat

gamba. Ja saps

que no m’agraden.

Per postres, ens han ofert una selecció de formatges però no n’he tipa! A més,

menjat. Amb el suquet ja he quedat m’ha semblat que estaven

florits i m’han fet fàstic.

La Mar i en Manel em deien que havia menjat

.

SEQÜÈNCIA 2 / ANEM AL MERCAT ENTENDRE CONVERSES

VOCABULARI

GRAMÀTICA

TASCA FINAL

Avui aniràs a comprar en català! Prepara la llista de coses que vols comprar.

Assaja abans a classe amb la teva parella i després ves a les botigues a practicar.

Procura anar a una peixateria o a una xarcuteria per usar el vocabulari de la se­ qüència.

Lli sta xa rcu ter ia

Saps què és el peix de llotja? És el peix que es pesca a les nostres costes i que es ven a les llotges. Els peixaters van a les llotges a comprar el peix que després vendran a la seva peixateria, però els particulars també poden anar-hi a comprar-lo.

A Catalunya hi ha moltes llotges de peix, com la de Vilanova i la Geltrú o la de Palamós.

UNITAT 1

A més a més...

Lli sta pe ixa ter ia

dinou

19