L’Armengol, en un tres i no res, puja fins a dalt de tot de l’arbre més alt que troba i veu, no gaire lluny d’on són ells, una gran fumarada. No s’ho pensa dues vegades i crida desesperat: —Foc, foc! Sembla que hagi començat a peu de carretera! —Me caso en l’olla! Algú ja deu haver llençat una burilla encesa per la finestra del cotxe. Sembla estrany que encara hi hagi gent amb tan poc seny! —remuga en Salvador.
Tot d’una, i sense pensar-s’ho ni un moment, tots comencen a córrer cames ajudeu-me per tal de salvar la pell. Quan hi ha un incendi al bosc, cal reaccionar ràpid i no embadocar-se. Tothom s’ha d’espavilar com pot. L’Armengol ha tocat el dos amb la seva habitual agilitat i en Damià ja ha girat cua.
l’esquirol
L’esquirol és un mamífer arborícola, és a dir, fa vida als arbres. Allà hi construeix nius molt ben elaborats amb branques, herba i fulles.
Quan menja, té molta traça a fer servir les potes del davant, per agafar els aliments, que són molt variats: castanyes, cargols, baies, avellanes, ous, insectes, pinyons, glans, escorça, insectes i, fins i tot, bolets!
Pot arribar a fer salts de més de 3 metres entre els arbres, i s’arrapa a l’escorça gràcies a les seves urpes fortes i punxegudes.
No hiberna i, per tant, li cal reservar menjar abans que arribi l’hivern. Enterra llavors en diversos amagatalls, però com que té mala memòria, s’oblida de bona part del que ha amagat i moltes de les llavors germinen. Així, sense adonar-se’n, contribueix al naixement de nous arbres al bosc.
Les dents anteriors no li paren de créixer, com les nostres ungles, per això, per gastar-se-les, ha de rosegar molt sovint. Pot arribar a rosegar més de 200 pinyes en un dia!
La seva cua tofuda i tan llarga com el cos li és de gran utilitat: s’hi embolica per escalfar-se quan té fred, li fa de timó quan salta, de para-sol, etc.
Actualment, és una espècie protegida, però no fa gaires anys estava permès caçar-ne, i tant la carn com la seva bonica pell eren aprofitades. La pèrdua d’hàbitat és una de les seves amenaces principals.
Els bombers són els professionals encarregats d’apagar els incendis. Les mànegues d’aigua que porten poden arribar a fer 20 metres i els seus camions poden transportar fins a 3.000 litres d’aigua. A tots els països de la Unió Europea el número per trucar als bombers en cas d’emergència és el mateix: el 112.
Els tallafocs són trossos de terreny amples que es deixen sense arbres ni arbustos per aturar les flames en cas d’incendi i evitar-ne així la propagació.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 2011 com l’Any Internacional dels Boscos amb l’objectiu de conscienciar la població de la importància d’una gestió sostenible dels boscos.
QUÈ HI POTS FER TU?
• N o facis mai foc al bosc.
• N o tiris petards, ni coets ni cap foc d’artifici al bosc ni a prop d’aquest.
• N o deixis mai deixalles al bosc. Els vidres, les llaunes… poden fer que s’iniciï un incendi.
• S i veus un incendi, truca de seguida als bombers i explica’ls tots els detalls possibles.
• C ol·labora en les campanyes de repoblació de boscos.
• L a major part dels incendis són evitables; només cal ser una mica prudents.
