Religió catòlica 4t

4t

Religió CatÒ l ica

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Religió CatÒlica

4t 4t

El projecte de Religió catòlica d’Educació Primària posa en mans dels docents i dels alumnes un seguit de materials innovadors en la metodologia i moderns en la forma. Especialment pensats per a les nostres escoles, famílies i infants, faciliten els processos d’aprenentatge a partir d’elements propers a la realitat dels nens i les nenes d’aquestes edats, sempre en el marc de les dimensions competencials pròpies d’aquesta àrea.

Religió CatÒ l ica

www.barcanova.cat 1460165

I S B N 978-84-489-3548-1

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova

9

788448 935481

W

blogprimaria.barcanova.cat

BT00286001_Venal_Cob4_Rel.indd Todas las páginas

16/5/18 15:56

4t EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒ L ICA

Francesc Roma, S. J.

REL_CM2_INICIALS_PORTADETES.indd 1

29/07/15 12:34

Aquest llibre ha estat elaborat d’acord amb l’ordenació curricular establerta pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Cap del projecte editorial: Montse Ciprés Coordinació tècnica: Cristina Montero Edició: Karakter, Serveis Editorials, SL Correcció: Karakter, Serveis Editorials, SL Disseny d’interiors i de coberta: Laura Rodríguez Maquetació: Karakter, Serveis Editorials, SL Adaptació dels continguts: Karakter, Serveis Editorials, SL Assessorament pedagògic: Jordi Franch Il·lustracions: Cristina Picazo Fotografia de la coberta: luxorphoto/Shutterstock.com Fotografies: 123RF, AGE-Fotostock, Album / Dea / G. Dagli Orti / DEA Picture Library, Corbis / Cordon Press, Efe, Getty Images, Istock, La Passió d'Esparreguera © Xavi Calzada, Latinstock, Photoaisa, Photononstop, Fototeca.cat / Andrea Willmore / Digital Storm / DREAMWORKS / filmfoto / Francisco Amaral Leitao / George Muresan / giulio napolitano / Juriah Mosin / Ko Backpacko / Magdalena Kucova / Martin Lehmann / Merydolla / Monkey Business Images / Pack-Shot / ptnphoto / Rawpixel / Thirteen / Tischenko Irina / Traveller Martin / Ververidis Vasilis / Shutterstock.com, Thinkstock, Ll. Valcàrcel, Arxiu Barcanova © 2015, Francesc Roma. © 2015 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2015 Tercera impressió: agost de 2019 ISBN: 978-84-489-3548-1 DL B. 6289-2015 Printed in Spain

Adaptació del llibre per a alumnes cecs o amb baixa visió Editorial Barcanova i l’ONCE mantenen un acord de col·laboració mitjançant el qual els centres educatius que tinguin alumnes cecs o amb problemàtiques severes de baixa visió poden posar-se en contacte amb el Centre de Recursos Educatius ONCE de Barcelona per a l’adaptació d’aquest llibre.

Per contactar amb el CRE de l’ONCE podeu fer-ho per telèfon o bé per correu electrònic.

Telèfon: 932 381 111 – Correu electrònic: crebarcelona@once.es

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

BT00286001_00_Religio_CM4_princip.indd 2

29/7/19 13:20

Índex Seguint uns grans homes i dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Unitat 1. El nostre llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Unitat 2. Abraham i Moisès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Unitat 3. Els Deu Manaments i Nadal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Seguim el gran protagonista, Jesús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Unitat 4. La Bona Notícia de Jesús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 5. Jesús va fer el bé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Unitat 6. Uns dies molt difícils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Som protagonistes de l’Església . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Unitat 7. Quan va néixer l’Església? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Unitat 8. Vivim envoltats de signes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Unitat 9. Algun cop demanem perdó? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Alfabet enigmàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Quadre resum de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

REL_CM2_INICIALS_PORTADETES.indd 3

29/07/15 12:34

S E GUIN T U NS G R A N S HO ME S I D O NE S

4

REL_CM2_DOBLE_4-5.indd 4

28/07/15 15:16

El llibre de la Bíblia parla de Déu com si fos un artista, com un terrissaire que fa figures de fang.

I amb il·lusió, va preparant l’arribada d’uns grans homes i unes grans dones: Abraham, Moisès, Maria de Natzaret… És una llarga història de molts segles, fins que arriba Jesús, el gran protagonista d’aquesta història i de la nostra història.

Moisès, per exemple, pujà un dia a la muntanya, i allí Déu li va inspirar els Deu Manaments.

Amb la força de Déu i la seva pròpia reflexió van sorgir els Manaments de la Llei de Déu.

5

REL_CM2_DOBLE_4-5.indd 5

28/07/15 15:16

1. E l

nost re llibre

El protagonista d’un conte o d’una pel·lícula és imprescindible perquè n’és el personatge principal; sense ell, la història no es podria explicar. Surt sempre en totes les pàgines o en totes les escenes i és a qui li passen les coses més importants. A l’escola tu ets el protagonista principal. Tothom ha treballat molt perquè aprenguis moltes coses que et serviran per entendre com funciona el món. La història del món també té un protagonista principal, tal com ens ensenya un llibre com la Bíblia: Déu.

Els protagonistes de la sèrie Polseres vermelles.

6

REL_CM2_U1.indd 6

UNITAT 1 28/07/15 15:18

DE QUÈ PARLAREM?

El llibre de Religió

i

la Bíblia

ens ajuden a

entendre

sentir

la nostra vida interior

Déu

Som els personatges principals En la vida de l’escola hi ha molts personatges principals o protagonistes. Segurament, el director o la directora són els més importants. Però, si ens hi fixem bé, veurem que no, que els mestres, els nens i les nenes encara ho són més, perquè sense ells, l’escola estaria com morta. Sense els mestres i els alumnes, l’escola no té sentit.

També hi ha altres protagonistes en la vida de l’escola que no es veuen tant, però que també fan que tot funcioni bé: les persones que s’ocupen de la neteja, les que fan el menjar, les que ajuden al menjador, les de secretaria…

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 7

7

28/07/15 15:18

El llibre que tens a les mans és de Religió. Aquest llibre també vol ser protagonista.

A les classes de Religió, coneixerem la vida de moltes persones que van viure en altres temps, però que allò que van dir o que van fer va ser important. I vosaltres, que llegiu aquestes pàgines, també en sou, de protagonistes.

Vosaltres hi poseu la part més important: la vostra curiositat i les vostres ganes d’aprendre. Treballant, aprendreu tot de coses que us faran créixer i mirar les coses del nostre món descobrint-ne les meravelles, unes meravelles que ens fan pensar en el seu Creador i que ens fan venir ganes de viure.

Reflexioneu-hi • F ixeu-vos en les fotografies i els dibuixos • F ixeu-vos en la imatge d’aquesta pàgina. del llibre; es podria dir que també són protagonistes? Per què?

• T rieu una pel·lícula que us hagi agradat molt i esmenteu-ne alguns dels protagonistes.

8

REL_CM2_U1.indd 8

Qui són els protagonistes?

• P enseu en quantes coses apreneu i quantes us queden encara per aprendre.

Quines coses apreneu a l’escola i quines fora? On les apreneu?

UNITAT 1 28/07/15 15:18

Som protagonistes del nostre aprenentatge Ja veiem que anar a l’escola ens permet aprendre moltes coses. Els professors ens ensenyen i amb els llibres, com el de Religió, veiem un munt de nous coneixements.

També fem activitats que fan que el que acabem d’aprendre ho puguem posar en pràctica i ho recordem per sempre. A poc a poc, anem coneixent el món que ens envolta i també la nostra vida interior.

Reflexioneu-hi • P enseu en un músic. Quantes hores es passa practicant el seu instrument fins que el domina per poder tocar una cançó?

• P oseu exemples de coses noves que heu après. I, després, poseu exemples d’activitats que feu a l’escola.

• P er a què serveixen les activitats que fem a classe? Com ho fem per recordar el que aprenem?

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 9

9

28/07/15 15:18

El nostre aprenentatge no acaba a l’escola. Quan en sortim, continuem aprenent.

Per exemple, llegint un llibre, mirant una pel·lícula, una obra de teatre, escoltant els avis, viatjant, ajudant en les feines de casa… Les coses que aprenem ens serveixen en la nostra vida.

1 Has posat en pràctica alguna cosa que has après a l’escola? Posa exemples de diferents assignatures: Matemàtiques, Medi, Anglès, Català, Castellà, Religió. Escriu les respostes en el teu quadern.

2 Quines activitats et serveixen per aprendre a treballar amb els companys i les companyes?

3 Per a què creus que serveix estudiar religió? Hi ha coses que aprens que t’ensenyen a ser bona persona? Creus que hi ha coses que aprens que serveixen per entendre millor com ets tu?

10

REL_CM2_U1.indd 10

UNITAT 1 28/07/15 15:18

Déu és entre nosaltres Hi ha altres protagonistes més «misteriosos», més secrets en la nostra vida, que no es veuen, però que són molt reals, els «notem dins nostre»: són els nostres pensaments i sentiments, la vida de la nostra consciència.

Els nostres companys i companyes també els viuen per dintre. I quan parlem de les nostres coses i ens comuniquem, llavors sabem com pensen, què senten, què volen i què els passa.

I el mateix Déu, present en el nostre esperit, també és el gran protagonista amagat, però viu i real. No el veiem, però el notem sobretot quan fem el bé.

Som més a prop de Déu quan fem el bé i ajudem els altres.

4 Dibuixa en el teu quadern una persona aguantant una espelma. Pinta la llum de l’espelma.

5 Copia i completa les frases en el teu quadern. Després, ajunta les lletres en negreta de cada paraula i descobreix qui és el protagonista secret d’aquest llibre. ajudem

• • • • •

ensenya

alumnes

idees

som

J esús vol que ens … els uns als altres. És important tenir bones … .

La mestra ens … coses interessants.

Els bons … estudien molt.

Per a Jesús, tots … importants.

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 11

11

28/07/15 15:18

La Bíblia, un llibre ple de protagonistes La paraula bíblia ve del grec i vol dir ‘llibres’. La Bíblia està formada per 76 llibres.

En un sol volum tenim una biblioteca amb molts llibres diferents!

Entre aquests llibres hi trobem història, poesia, pregàries… Els més importants són els quatre evangelis, escrits per Mateu, Marc, Lluc, Joan, i altres persones que els van ajudar i que també van conèixer Jesús.

Ens expliquen la vida de Jesús i les experiències que els primers cristians van tenir amb ell.

12

REL_CM2_U1.indd 12

UNITAT 1 28/07/15 15:18

Qui va escriure la Bíblia?

La Bíblia té moltíssims autors; de fet, tot un poble.

Les famílies del poble jueu van anar explicant de pares a fills la seva manera de viure i els seus costums religiosos, com els nostres avis, que ens parlen dels costums, les festes o les tradicions d’abans. D’aquesta manera, sabem coses d’altres èpoques perquè ells ens ho han transmès.

Les persones, però, també transmetem actituds, maneres de viure: l’actitud de resar, l’actitud de dir sempre la veritat, la de respectar els altres…

La família i l’escola ens ajuden a fer que les tradicions, els coneixements i les actituds dels nostres avantpassats no es perdin. És com una vida que continua i que no la

Aquest llibre és el fruit de moltes persones i de la llum de Déu.

volem estroncar.

Hem de recollir aquestes tradicions com un tresor que ens han donat els avantpassats, però hem de saber adaptar-les als nostres dies perquè tinguin sentit.

La Bíblia està plena de coses sàvies i útils. És un exemple de com les tradicions que es van escriure fa centenars d’anys ens ajuden a viure una vida feliç i plena de bondat. Cal llegir la Bíblia amb ulls actuals i plens de fe per entendre la seva saviesa.

Reflexioneu-hi •Q uines tradicions coneixeu de casa vostra? En quines èpoques de l’any se celebren?

•Q uins dolços coneixeu que es mengin en dates assenyalades? El pessebre i els

panellets són dos exemples d’aquestes tradicions. Com heu conegut aquestes tradicions?

• E xpliqueu alguns costums propis de casa que us hagi transmès algun familiar.

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 13

13

28/07/15 15:18

La tradició religiosa del poble jueu La Bíblia ens explica com Déu escull un poble, senzill i pobre, format per diferents tribus del desert. I com se’n fa amic, explicant-li qui és, què vol i què n’espera, d’ell.

L’ensenya a resar, a comportar-se bé, a estimar, a seguir els seus manaments. Aquesta és la tradició religiosa del poble jueu.

Hi ha un moment important en aquesta història que els historiadors anomenen l’any 1: és l’any del naixement de Jesús, que nosaltres celebrem per Nadal. Aquest any és tan important que separa la història en dos períodes: abans del naixement de Jesús i després del naixement de Jesús.

6 Ordena els fets històrics següents en el teu quadern: Construcció de grans catedrals / Neix Maria, la mare de Jesús / Mundial de futbol del Brasil / Els profetes anuncien la vinguda de Jesús / Els homes prehistòrics pintaven pintures a les parets de les coves / L’ésser humà arriba a la Lluna.

Abans del naixement de Jesús

Després del naixement de Jesús

…

…

Prehistòria

2.300.000 -2500 aC

14

REL_CM2_U1.indd 14

Edat antiga

2500 aC-476 dC

Naixement de Jesús

0

Edat mitjana

476-1492

Edat moderna

1492-1789

Edat contemporània

1789-2015

UNITAT 1 28/07/15 15:18

La Bíblia és també un llibre d’història, la d’un poble que creu en Déu Pare i en Jesús. És un llibre que parla de la fe d’una gent especial.

Moisès

La creu

La resurrecció El naixement de Jesús

7 Fes una línia que representi el pas del temps i escriu-hi l’any en què van néixer els teus avis, el pare i la mare, l’any del teu naixement i l’any en què es va fundar la teva escola. Pregunta a casa i a l’escola les coses que no saps.

8 Digues si són certes o falses les frases que tens a continuació. Després, corregeix les que són falses i escriu-les en el teu quadern.

• La Bíblia és un llibre escrit per un profeta.

• La Bíblia és una obra col·lectiva, és a dir, la va escriure tot un poble.

• Tenir la Bíblia en una biblioteca és obligatori.

• La paraula bíblia vol dir ‘llibres’ i prové del grec.

• La Bíblia està formada per 76 llibres.

• La Bíblia ens permet descobrir què vol Déu de nosaltres.

• En la Bíblia hi trobarem la vida i el missatge de Jesús.

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 15

15

28/07/15 15:18

Confiem en persones sàvies Els científics ens ensenyen que hi ha milions de galàxies plenes d’estrelles com el nostre Sol. També ens diuen que el cervell està format per milions de cèl·lules anomenades neurones. Gairebé tantes com estrelles té el cel!

De la mateixa manera que ens creiem el que ens expliquen els científics, també creiem en els nostres avantpassats i en les coses que ens han explicat. La seva vida i les seves experiències ens serveixen de guia per poder viure una vida que mereixi ser viscuda.

Estem envoltats de persones, d’animals i de coses que podem veure. També sentim sorolls, la música, el cant dels ocells, i notem el fred, la calor…

Els nostres sentits ens connecten amb el món que ens envolta. Gràcies a ells, captem una vida que és meravellosa, però que, alhora, també està plena de misteri.

Per molt que ho provem, mai no arribarem a entendre-la del tot.

Reflexioneu-hi • F eu un debat a classe i expliqueu quines curiositats del món animal sabeu que us hagin sorprès.

16

REL_CM2_U1.indd 16

• E l nostre cos és una gran obra que Déu i la natura han creat. Què us sorprèn del vostre cos?

UNITAT 1 28/07/15 15:18

Comprenem amb el cor Si mirem una simple gota d’aigua en el microscopi, veurem que hi ha una gran quantitat de vida: milions de petits éssers vius que no veiem a primer cop d’ull, però que sabem que existeixen.

Hi ha moltes altres coses que també existeixen i que ningú no les ha vist mai perquè no tenen color, ni es poden tocar. És el cas, per exemple, dels sentiments: l’alegria, la tristesa, la pau, la por. Tothom sap què és la por, però no la podem llençar a les escombraries. Ni podem guardar la pau en un calaix. Són «coses» humanes, espirituals, que sembla que viuen dins del cor. Existeixen, però no es veuen. Ningú no dubta que existeixen els sentiments: es manifesten a través dels nostres ulls, de la nostra cara.

9 Observa aquestes fotografies de nens i nenes. Com es deuen sentir? Quan estàs trist o content, se’t nota a la cara? I en els gestos? Com ho explicaries això?

Reflexioneu-hi •D esprés de mirar les cares dels nens del llibre, sabeu sempre com es troben els vostres companys per la cara que fan?

Pot ser que algú estigui trist i no ho sembli?

•A mb els vostres companys i companyes feu cares que expressin diferents estats d’ànim. Endevineu quin és l’estat d’ànim de cada un de vosaltres.

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 17

17

28/07/15 15:18

Sabem que existeix l’ànima humana. Encara que no la veiem, ens permet estimar, tenir ganes de fer el bé, d’entusiasmar-nos, d’aprendre.

L’ànima ens fa diferents dels animals. A través seu podem preguntar-nos coses importants: Qui ha fet el món? També podem sentir la bellesa d’un paisatge o l’alegria de sentir-nos estimats.

10 Classifica els elements següents en el teu quadern. l’amistat, el color vermell, la por, la il·lusió, una planta, el so de les onades, una joguina, un bon sentiment, el mal de panxa, les ganes d’ajudar, el record d’una persona estimada

Coses que perceben els sentits

Coses que no perceben els sentits

…

…

11 Troba les paraules de coses que no es veuen però que existeixen: pensament, amor, amistat, esperit i ànima.

18

REL_CM2_U1.indd 18

R

T

A

E

R

Y

U

J

Y

P

E

N

S

A

M

E

N

T

E

E

S

P

E

R

I

T

I

D

A

F

O

R

Z

I

O

P

U

N

S

Y

I

S

U

A

L

R

I

H

B

P

E

I

M

Q

G

M

O

T

A

F

C

O

U

N

A

C

Z

U

T

I

R

D

W

J

A

M

I

S

T

A

T

V

E

U

S

P

U

Z

N

L

UNITAT 1 28/07/15 15:18

HE APRÈS… Déu és com un artista que ha fet un món ple de bellesa.

Per això la Bíblia diu que és el protagonista d’aquest món.

Som protagonistes del que aprenem: a l’escola, amb el llibre de Religió, llegint llibres, viatjant, escoltant els altres…

Hi ha coses que aprenem i vivim que formen part de la nostra vida interior. La Bíblia és un llibre ple d’ensenyaments amb històries, poemes…, que ens ajuda a conèixer aquesta vida. La Bíblia va ser escrita per les persones que van creure en Déu Pare i en Jesús.

Tot el que veiem i sentim no es pot explicar.

Necessitem creure per comprendre accions molt importants que no es veuen: estimar, aprendre, tenir ganes de fer el bé…

La nostra ànima ens permet conèixer la nostra vida interior: pensaments, esperit, amor…

UNITAT 1 REL_CM2_U1.indd 19

19

28/07/15 15:18

2. A b r a h a m

i Moisès

Abraham va ser el primer protagonista del poble jueu de la Bíblia. Va viure molt de temps abans que Jesucrist, i la seva història s’explica en el primer llibre de la Bíblia: el Gènesi. Amb la història d’Abraham, el poble jueu recorda que va ser el primer poble a creure en Déu. Per confiar en ell, Déu va fer una promesa a Abraham i al seu poble. Un altre protagonista és Moisès. La seva història s’explica en el llibre de l’Èxode.

A Moisès, Déu li va transmetre un missatge que va canviar la història del poble jueu i de tota la humanitat.

20

REL_CM2_U2.indd 20

UNITAT 2 28/07/15 15:19

DE QUÈ PARLAREM?

crida

Déu

encomana a

Abraham

Moisès

i li promet ser

d’alliberar el poble d’Israel de

el pare d’un gran poble

l’esclavitud d’Egipte

Abraham Abraham era un home respectat per la seva gent. Vivia amb la seva dona Sara i els seus parents. Tot i ser un pastor ric a qui no li faltava res, Abraham estava preocupat i intranquil. D’una banda, no tenia fills. En aquella època això era considerat com una maledicció, especialment per a l’esposa. De l’altra, no estava d’acord que la gent del seu país cregués en diferents déus i religions.

Abraham i Sara tenien la convicció que existia un únic Déu, que era el creador del cel, de la vida, dels éssers humans. Ells sentien la presència de Déu al seu costat. Tot i que no el veien ni el podien tocar, els seus cors estaven molt units al Senyor.

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 21

21

28/07/15 15:19

El Senyor fa una promesa a Abraham Una nit, mentre era a l’entrada de la seva tenda, Abraham va sentir de sobte una veu interior que li deia que la seva dona Sara tindria un fill. Aquesta veu interior li assegurava que aquest fill seria l’origen d’una descendència «més nombrosa que les estrelles del cel o la sorra del desert», una descendència de la qual un dia naixeria Jesús.

Per sorpresa, Abraham i la seva dona, que ja eren grans, van tenir un fill, Isaac, un nom que vol dir ‘somriure’.

El Senyor havia complert la seva promesa.

Però quan Isaac va fer dotze anys, Abraham va somiar que Déu li demanava que sacrifiqués el seu fill, com feien els pobles veïns que sacrificaven els fills per oferir-los als déus. Abraham va agafar un ganivet, però, el Senyor li va dir: «No li facis res, al noi; ara he vist que fins i tot series capaç d’oferir-me la vida del teu fill».

Abraham va recordar la promesa de Déu i va veure que era un déu de veritat, que protegia i respectava la vida de les persones.

Déu va assegurar a Abraham que la seva descendència seria més nombrosa que la sorra del desert.

Reflexioneu-hi •A lguna vegada heu fet una promesa?

L’heu complert?

•R ecordeu com us heu sentit quan algú que us ha fet una promesa no l’ha respectada? Per què costa tant complir-la?

22

REL_CM2_U2.indd 22

•D igueu què penseu d’aquesta frase: «Quan fem una promesa estem demanant que algú confiï en nosaltres.

Si no la complim, després ens costarà que confiïn en nosaltres».

UNITAT 2 28/07/15 15:19

L’Evangeli ens explica…

Com Abraham, Jesús va tenir moments molt difícils.

Jesús, després d’haver-se acomiadat dels seus deixebles abans de morir, se n’anà a l’hort de Getsemaní. Era de nit, només el seguien tres dels seus amics.

Jesús, veient com s’acostava l’hora de la seva mort, va començar a sentir por i tristesa. S’agenollà i pregà dient: ­–Si us plau, Pare, no em facis passar aquest moment tan amarg.

Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

El Senyor l’animava i li donava la fortalesa d’ànim necessària per superar aquell moment tan terrible.

A Jesús, la suor li regalimava fins a terra i, enmig d’aquella lluita violenta, intensificava la seva pregària.

Lluc 22, 39-44 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • C om se sentia Jesús a l’hort de Getsemaní?

Per què se sentia d’aquesta manera?

•Q uè va dir Jesús? Quina va ser la resposta de Déu? Compareu la resposta

de Déu en aquest cas amb la de la història d’Abraham.

• C reieu que les proves de Déu a Jesús i a Abraham tenen algun missatge?

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 23

23

28/07/15 15:19

Hi ha molta gent que creu en Déu, com també n’hi ha que no hi creu. La qüestió potser ve perquè, com que no el veiem ni ens el podem imaginar, o no l’entenem quan veiem coses tan dolentes com les guerres i la pobresa, ens pensem que ell no hi és, que no fa res per solucionar els nostres problemes. Però les guerres no són culpa de Déu, sinó de les persones, i la pobresa que pateix molta gent tampoc no és culpa seva, sinó de l’egoisme del món, dels qui tenen molts diners i no comparteixen la riquesa…

Creure vol dir confiar en Déu, que ens ha donat, a través dels pares, la vida, i ens ensenya a estimar i a fer el bé. Abraham va creure en Déu, sense veure’l; però confiava en ell. Abraham i Sara van ser els primers que van creure en un Déu únic i bo.

Reflexioneu-hi • E n un diàleg entre tots els companys i companyes, penseu en dues o tres raons del perquè hi ha gent que creu en Déu i d’altres que no hi creuen.

1 Dibuixa un cel estrellat i copia-hi les paraules de la promesa que Déu va fer a Abraham i a Sara.

2 Ordena les paraules següents i escriu la frase. sacrificar

Abraham seu

24

REL_CM2_U2.indd 24

Isaac

creia

fill Déu

ho volia.

pensa va

que

el

perqu

è

UNITAT 2 28/07/15 15:19

Què va passar després d’Abraham i d’Isaac?

Com Déu havia promès, els fills i descendents d’Abraham van formar un sol poble.

El seu fill Isaac es va casar amb Rebeca i van tenir dos fills: Esaú i Jacob.

La descendència de Jacob va ser de dotze fills. Aquesta nombrosa família es va relacionar amb les viles veïnes i van formar un sol poble: l’hebreu o d’Israel.

Seguint el camí d’Abraham, aquest poble era diferent dels altres del seu voltant perquè creia en Déu.

Com molts pobles, també va tenir problemes. Hi va haver un temps en què va haver d’emigrar cap a Egipte per culpa d’una gran fam. Aquest era un país amb grans extensions de conreus, regades per l’extens riu Nil, considerat diví pels egipcis.

Aquest país era ric i amb una cultura notable. Molt temps abans del naixement de Jesús, els egipcis ja havien inventat l’escriptura, i tenien grans arquitectes i matemàtics.

La gent continua emigrant dels seus països per culpa de la fam i de la guerra.

Reflexioneu-hi • C oneixeu algú que hagi emigrat? Per què ho va fer?

•A lgú de la vostra família ha estat emigrant?

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 25

25

28/07/15 15:19

El poble d’Israel emigra a Egipte Després d’una convivència pacífica amb els egipcis, el poble hebreu va començar a tenir problemes. Alguns reis d’Egipte van voler debilitar-lo. El rei Sethi i el seu fill Ramsès van dictar una llei que obligava a sacrificar tots els nens hebreus, i a deixar només vives les nenes. D’aquesta manera, deixaven el poble jueu sense futurs homes, possibles enemics del seu poder. A més, el poble d’Israel era un poble esclau i la seva situació empitjorava dia a dia.

Apareix Moisès Tot i els intents de matar tots els nens jueus, un es va salvar, Moisès. La seva mare el va posar en una cistella i el va deixar al riu Nil. Aquest nen va anar a parar al palau del faraó i va ser educat com un príncep egipci. El nom de Moisès vol dir salvat de les aigües.

Reflexioneu-hi •U s imagineu viure com un esclau? Si ho fóssiu, quin seria el vostre desig?

• Creieu que el que volia el faraó estava bé?

26

REL_CM2_U2.indd 26

•H eu vist alguna pel·lícula o llegit algun llibre on s’expliqui una història semblant a la de Moisès?

UNITAT 2 28/07/15 15:19

Moisès va viure al palau dels faraons i amb tota mena de luxes. Quan es va fer gran, Moisès va sentir que no era feliç tot i les riqueses que l’envoltaven. Un dia, va veure les dures condicions en què vivia el poble jueu. Després de conèixer Déu, Moisès va rebre del Senyor la missió d’alliberar la seva gent del domini del faraó. Déu actuava a través de Moisès. Aleshores es va posar de part del poble jueu i, confiant en Déu, va aconseguir alliberar-lo de l’esclavitud dels

Palau dels faraons on va viure Moisès.

faraons egipcis.

L’Èxode, un dels llibres més importants de la Bíblia, ens explica la fugida d’Egipte del poble jueu per obtenir la llibertat i viure en un nou país.

3 Desxifra aquesta frase enigmàtica.

1

’ ’

.

Èxode 3, 16-17 (Text adaptat)

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 27

27

28/07/15 15:19

La Bíblia ens explica…

Moisès va guiar el seu poble Després d’alliberar el seu poble, Moisès el guia pel desert. Allí el poble passa penalitats. Moisès tindrà un encontre que canviarà la història del món. Un dia, al desert, va veure com cremava una bardissa sense consumir-se del tot.

En aquell moment va sentir que es trobava davant de Déu.

Quan Moisès s’atansà per mirar, el Senyor cridà: ­–Moisès, Moisès!

Ell respongué: ­–Sóc aquí!

Déu li digué: ­–No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.

He vist l’esclavitud del meu poble a Egipte i he sentit com crida per culpa dels seus explotadors.

Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. I no oblidis, en cap moment, que jo sóc tu.

Moisès digué a Déu: ­–Qui ets tu, Senyor? Si ells em pregunten: «Qui t’envia?», «Quin és el seu nom?», què els he de respondre?

Llavors, Déu digué a Moisès: ­–Jo sóc el qui sóc, el qui sempre existeix, el qui dóna vida a tot. Èxode 3, 4-14 (Text adaptat)

28

REL_CM2_U2.indd 28

UNITAT 2 28/07/15 15:19

De vegades necessitem líders Abraham i Moisès van ser líders del poble jueu. Gràcies a la seva feina, van ajudar els jueus a trobar una solució en moments difícils. En el cas d’Abraham, va fer que la seva comunitat es fes gran. Gràcies a la seva confiança en la promesa de Déu, els jueus van aconseguir sobreviure enmig de pobles més forts. Per la seva banda, Moisès va aconseguir alliberar la seva gent de l’esclavitud. El seu objectiu principal va ser evitar que el poble jueu perdés l’esperança en moments difícils. Déu va donar suport al valor de Moisès mostrant el seu poder sobre el faraó i el seu exèrcit.

Els dos líders van saber ser fidels a la seva manera de pensar. Tots dos van poder trobar forces per lluitar en moments difícils confiant en Déu Pare.

Malala Yousafzai

Papa Francesc

Nelson Mandela

4 Quins líders coneixes? Com creus que ha ser un líder? Quines qualitats ha de tenir?

5 Creus que la vida d’un líder sempre és fàcil? Fes una llista de coses bones i de coses dolentes de ser un líder.

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 29

29

28/07/15 15:19

Reflexioneu-hi • C om es devia sentir Moisès davant l’experiència de Déu: va tenir por o va sentir alegria?

•M oisès va veure directament Déu?

•Q uè creieu que representa el símbol de la bardissa que crema i no es consumeix del tot? Per què es va descalçar Moisès davant la bardissa?

•Q uina és la missió que Déu va encomanar a Moisès? Us sembla una missió fàcil o difícil? Per què?

Moisès en un fotograma de la pel·lícula El príncep d’Egipte.

6 Han sortit molts noms en aquesta unitat. Escriu-los en una llista en el teu quadern, i posa en majúscula els que et semblen més importants.

7 Dibuixa dues escenes importants de la història: en una, representa-hi una cistella surant damunt les aigües del Nil amb Moisès a dins i a sota escriu-hi què significa el nom de Moisès; en l’altra, una bardissa que crema i no es consumeix, envoltada de llum i a sota escriu-hi el significat d’aquesta imatge.

8 Ordena aquestes paraules i després escriu la frase en el teu quadern. poble el

alliberar enviar

Moisès

d’Egipte. jueu

a

Déu va

9 Quina pel·lícula de dibuixos animats explica aquesta història? Cerca a internet l’argument i els personatges principals.

30

REL_CM2_U2.indd 30

UNITAT 2 28/07/15 15:19

Moisès i la llei de Déu Moisès va conduir el seu poble pel desert durant quaranta anys. Va ser un temps de moltes dificultats: cansament, calor, gana, baralles entre els mateixos hebreus…

Per afrontar aquests problemes, Moisès es va adonar que la seva gent necessitava unes normes que l’ajudessin a sobreviure i a conviure en pau. I sobretot unes lleis que recordessin que Déu els havia alliberat. Un record que servís d’exemple a altres pobles i donés a conèixer la generositat de Déu.

A més, les lleis havien de ser fàcils de recordar. I, també, útils per resoldre, alhora, petits i grans problemes.

Reflexioneu-hi •Q uines normes hi ha a la vostra escola? I a la vostra ciutat o poble?

• T eniu normes a casa?

Expliqueu-ne alguna. Per a què serveixen aquestes normes?

Hi esteu sempre d’acord? Què passaria si no hi fossin?

•Q ui decideix les normes?

10 Quan tenim un problema i no sabem què hem de fer, creus que és important tenir unes bones normes que ens ajudin a superar-lo? Què creus que ha de tenir una bona norma? Si una norma és injusta, què hem de fer?

11 Fes dues llistes de rètols i senyals de trànsit. Una que prohibeixi alguna cosa, l’altra que només aconselli o orienti.

12 Contesta la pregunta: Creus que totes les normes prohibeixen alguna cosa?

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 31

31

28/07/15 15:19

Moisès puja la muntanya Moisès buscava Déu perquè l’ajudés a portar aquell poble, que era molt nombrós i difícil de conduir. I va pujar dalt de la muntanya del Sinaí.

Allà dalt, va pregar i reflexionar i, finalment, el Senyor li donà un conjunt de lleis per al seu poble. Després, va baixar i les va explicar a tothom; així van poder sobreviure a les dificultats del seu llarg viatge. Aquestes normes les va transmetre el poble jueu de generació en generació i són les que encara avui els cristians tenim en compte per tirar endavant en la nostra vida.

La muntanya del Sinaí.

13 Dibuixa una muntanya. A dalt, pinta-hi com una llum i un número 10, que representen els Deu Manaments. A sota, escriu-hi la frase següent: «Déu ens va donar deu manaments per poder viure en pau».

Reflexioneu-hi •A mb un altre company o companya, penseu quines coses provoquen conflictes a l’escola. Després, inventeu-vos una norma que reguli

32

REL_CM2_U2.indd 32

algun d’aquests problemes.

Finalment, expliqueu-la a la resta d’alumnes. Creieu que es podria posar en pràctica?

UNITAT 2 28/07/15 15:19

HE APRÈS… Abraham i Sara van creure en un Déu únic i bo.

El poble jueu va ser el primer a rebre el missatge de Déu, el primer a refiar-se de la promesa que Déu havia fet a Abraham, tot i els moments difícils pels quals passava.

Tenir fe en una persona vol dir creure en ella, confiar-hi, estar segur del que diu, com Abraham ho estava de Déu. Va confiar en la promesa de ser pare d’un gran poble. Déu va complir la seva promesa i el poble jueu va créixer.

Déu es fixà en Moisès, «el salvat de les aigües», per dur a terme la missió d’alliberar el poble, descendent d’Abraham, Isaac i Jacob. Déu va tornar a complir la promesa que havia fet a Moisès i va alliberar el poble jueu, que estava esclavitzat i oprimit pels egipcis.

Amb l’ajuda de Déu, la pregària i la reflexió, Moisès descobrí la llei, els Deu Manaments de la Llei de Déu, i va salvar el seu poble i el va portar cap a la terra promesa per Déu.

UNITAT 2 REL_CM2_U2.indd 33

33

28/07/15 15:19

3.

a d a N i ts n e m a n a M u Els De

l

Quan fas una excursió i el camí es torna difícil, sovint trobes uns senyals o fites (pintures a les pedres, fletxes, cartells) que t’ajuden a continuar caminant amb seguretat, per no perdre’t. Un dia, un nen va dir que els Manaments de la Llei de Déu eren com un codi de circulació per al cor. I tenia raó: sense els manaments moltes vegades no sabríem què fer ni per on anar.

34

REL_CM2_U3.indd 34

UNITAT 3 28/07/15 15:19

DE QUÈ PARLAREM?

Déu

l’Advent

Nadal

demana a

temps d’espera

temps d’amor

Moisès

Maria i Elisabet

naixement de Jesús

que doni al poble d’Israel

els Deu Manaments

es resumeixen en un de sol: «Estimeu-vos!»

Els Deu Manaments protegeixen la persona El poble jueu, quan va sortir d’Egipte, es va sentir lliure i va començar a somiar en una terra on poder viure en pau. Buscaven la terra que Déu els havia promès. El Senyor, orientant els líders del poble com Moisès, protegia els jueus que caminaven infatigablement pel desert, i hi trobaven aigua i mannà per menjar, una mena de resina amb gust de mel que sortia del tronc d’un arbre que hi havia al desert.

Les dificultats d’aquest llarg viatge van posar a prova el poble jueu. Aviat van sorgir problemes de convivència. El seu comportament era esclau de l’egoisme, l’ambició, les mentides, les discussions… La gent del poble d’Israel havien d’aprendre a conviure i a estimar-se. Els Manaments de la Llei de Déu serien un gran ajut per a ells.

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 35

35

28/07/15 15:19

Els primers manaments Els primers tres manaments ens parlen de com han de ser les relacions de les persones amb Déu: conèixer, estimar i obeir el Senyor.

manamen

r I. E l pr ime

t:

coses, e totes les r b o s u é sD la teva «Estimarà amb tota r, o c u e t l .» amb tot e ves forces e t s le s e t b to ànima, am

II. El segon manament: «El nom de Déu mereix un respecte.»

I I I . E l te rc

er manam

«Santifica

ent:

les festes,

descansa

.»

Aquests manaments els va donar Déu a Moisès perquè tothom se’ls gravés al cor. És el que fan, per exemple, alguns cristians el diumenge quan participen en l’eucaristia, quan resen. Aquesta estona de la setmana permet trobar-se amb els altres cristians i pensar en la generositat de Déu que ha permès la vida i que és al costat nostre en els moments difícils.

Aquests manaments també ens recorden que necessitem un temps de reflexió i de descans per passar-lo amb la família i els amics i amigues.

Seguint aquests senzills manaments podem manifestar al Senyor la nostra gratitud i respecte i com n’és d’important, ell, en la nostra vida de cristians.

1 Copia els tres manaments i posa un exemple de com es poden complir.

36

REL_CM2_U3.indd 36

UNITAT 3 28/07/15 15:19

t mana IV. E l quar

ment: s.»

s els pare

«Estimarà

V. E l cinqu è «No mata

manamen

t:

ràs, no se ràs violen t

.»

2 Què pots fer per ajudar en les feines de casa? Fes una llista de bons propòsits en el teu quadern. Per exemple: fer-me el llit, endreçar l’habitació… Un cop la tinguis feta, parla amb els pares i posa-la en pràctica.

El cinquè manament parla de la violència, un dels grans problemes del nostre món.

Ens diu que no hem de ser violents. De vegades, les persones ens deixem portar per l’agressivitat i per la violència. Aquesta violència no sempre és externa, és a dir, no hi ha cops de puny i coses d’aquestes. De vegades, podem ser violents o agressius amb les paraules o els gestos. És una violència interna que també ens pot fer mal.

Reflexioneu-hi •Q uè en penseu de la frase «Un insult fa més mal que un cop de puny». Creieu que és veritat? Per què? Creieu que podem ser violents amb els gestos?

• P enseu en els motius de les nostres baralles i en com podem evitar-les.

• C omenteu la frase «El poble jueu era esclau del seu comportament egoista».

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 37

37

28/07/15 15:19

ma VI. E l sisè

nament:

cos ràs el teu a t c e p s e «R ltres.» i el dels a

VII. El setè manament: «No robaràs, no agafaràs les coses dels altres.»

VIII. El vuitè manament: «No menteixis. Digues la veritat.»

IX. E l nov è mana «No tinguis mals

X. E l desè mana

ment:

pensaments.»

les «No desitjaràs

ment: s.»

coses dels altre

El sisè manament ens diu que hem de respectar el cos: el nostre i el dels altres. Tota persona, tant el cos com l’esperit, té una dignitat i s’ha de respectar.

El setè manament ens diu que hem de respectar les coses dels altres. De vegades volem les coses dels altres i no està bé que les agafem sense el permís del seu propietari. Aquest manament ens ajuda a no quedar-nos el que no és nostre.

3 Creus que són importants aquests manaments per viure més feliços? Per què?

Tria’n un, el que et sembli més necessari per a la teva felicitat.

4 Busca imatges que representin escenes en les quals es guarden els Manaments de la Llei de Déu. Després, entre tots, feu-ne un mural i poseu-hi aquest títol: «Els Manaments de la Llei de Déu ens protegeixen».

5 Cerca a internet algun tema relacionat amb els manaments: Moisès, la muntanya del Sinaí, «El Decàleg», què vol dir els Deu Manaments.

38

REL_CM2_U3.indd 38

UNITAT 3 28/07/15 15:20

Jesús va dir: «Estimeu-vos!»

Amb una gran senzillesa, Jesús va resumir tots els manaments en aquest: «Estimeu-vos!».

Igual que l’aigua de les fonts, dels llacs i dels petits rius conflueix en un riu més gran, els Manaments de la Llei de Déu es resumeixen en un de sol: Estimeu-vos!».

Jesús, unes quantes hores abans de morir, que és un moment decisiu en la vida de les persones, va voler resumir totes les coses que va explicar als seus deixebles amb aquestes paraules:

Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat; aquest és el meu manament.

Aquesta és la regla d’or de Jesús.

Reflexioneu-hi • C om ens sentim quan tenim enveja, quan no hem ajudat una persona que ho necessitava? Ens fan sentir feliços aquests sentiments negatius? Què hem de fer perquè no ens dominin?

• P enseu en aquesta idea: «Si tot el que fem en aquest món ho fem estimant, no costarà que el món sigui millor». Hi esteu d’acord? Poseu exemples que ajudin a entendre aquesta frase.

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 39

39

28/07/15 15:20

L’Evangeli ens explica…

Un dia, un mestre de la Llei, un professor de Religió d’aquell temps, va preguntar a Jesús: ­–Quin és el primer de tots els manaments?

Jesús va respondre: ­–El primer és: «Escolta, poble: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la intel·ligència, amb totes les teves forces».

I sense esperar cap comentari, Jesús encara va afegir un altre manament: ­–El segon és aquest: «Estima els altres com a tu mateix». No hi ha cap manament més gran que aquest.

Llavors el mestre de la Llei li digué: ­–Molt bé, Jesús, tens raó. Aquests manaments valen més que tots els sacrificis i totes les pregàries.

Marc 12, 28-33 (Text adaptat)

6 Per què per a Jesús tots els manaments es redueixen a estimar? Per què no ser violent, no robar, respectar-nos vol dir ‘estimar-nos’? Explica algun exemple que ens ho faci entendre.

40

REL_CM2_U3.indd 40

UNITAT 3 28/07/15 15:20

Estem fets per estimar-nos Totes les religions del món donen molta importància al fet d’estimar. Fins i tot les persones que no tenen sentiments religiosos estan d’acord que estimar és necessari per ser persones felices.

Les relacions entre les persones es basen en la confiança. Ja ho veiem a l’escola, on les relacions entre els mestres i els companys són plenes de confiança i permeten que hi hagi un bon ambient. Per això, quan alguna vegada hem tingut un conflicte, hem de mirar de resoldre’l per tornar a tenir una escola plena de confiança i d’amor.

Reflexioneu-hi • C om sabem que un amic o una amiga són amics de veritat?

•D igueu accions que poden perjudicar una amistat. I quines la poden afavorir?

•Q uina diferència hi ha entre un amic i un company? En què s’assemblen?

• C om creieu que es poden fer créixer la confiança i l’amistat entre les persones?

7 Ordena aquestes paraules i després escriu la frase en el teu quadern. camí.

ajuden el

manaments

ens

bon Els

a

descob

rir

8 Quina paraula pot resumir els manaments?

9 Contesta les preguntes següents: Has dit alguna vegada una mentida?

S’ha descobert? Si es va descobrir, com vas reaccionar? Com creus que s’ha d’actuar quan es diu una mentida? Per què costa tant dir la veritat?

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 41

41

28/07/15 15:20

L’Advent i el Nadal Les històries d’Abraham, Isaac, Moisès i de molts homes i dones especials del poble d’Israel són una introducció d’un fet que canviarà la història: la vinguda de Jesús l’any 1. També David, el gran rei de Jerusalem, va preparar la vinguda de Jesús, descendent de la seva família.

Aquestes històries són com un camí durant el qual es prepara l’arribada de Jesús, el Fill de Déu fet home. És com quan celebrem l’Advent els dies abans de Nadal.

Recorda que Advent vol dir ‘arribada, espera’.

Expliquem, doncs, en tres escenes, com van ser els mesos abans del naixement de Jesús i com va ser que Déu es fes persona.

Escena primera: Maria i Elisabet La primera protagonista del nostre pessebre és una noia jove, senzilla i pobra, que es deia Míriam, i que nosaltres coneixem amb el nom de Maria. Vivia en un poble molt petit, gairebé perdut en les muntanyes de Galilea. Es deia Natzaret.

Déu es fixà en aquest poblet, en aquesta noia, i la visità en forma d’una llum, d’un àngel. I pronuncià aquestes paraules: Déu et guardi, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Tan bon punt Maria acceptà ser la mare de Jesús, va anar a visitar una parenta seva, ja gran, que es deia Elisabet, i que també esperava un fill. Aquell fill va ser després Joan Baptista. Elisabet saludà Maria mentre li deia: Beneïda ets entre totes les dones, i beneït és el fruit del teu ventre, Jesús!

Una escena molt familiar, en un racó de món.

Però s’estava preparant la vinguda de Jesús.

Reflexioneu-hi • C om és que Déu es va fixar en una noia normal com Maria?

Si havia de ser la mare de Déu, no hauria hagut de ser algú més important, com una princesa?

•Q uines qualitats devia tenir Maria per ser l’escollida?

42

REL_CM2_U3.indd 42

UNITAT 3 28/07/15 15:20

A l’Advent, ens preparem per al Nadal Per recordar aquest temps d’espera tan especial, els cristians preparem una corona d’Advent. Aquesta corona consta de quatre espelmes que s’han d’anar encenent durant les quatre setmanes de preparació per al Nadal. Amb aquest símbol, els cristians mostrem la il·lusió davant l’arribada del Messies. Com Maria, com d’altres mares, esperem amb il·lusió l’arribada d’un nen que canviarà la història.

A més de la corona, els cristians vivim aquest temps d’espera procurant fer bones obres, preocupant-nos per les persones que ho poden estar passant malament: gent pobra, malalts, algú que està trist per la pèrdua d’algun ésser estimat…

10 Dibuixa una gran corona d’Advent amb quatre espelmes en una cartolina gran. Pinta-la, excepte les flames de les espelmes. Cada setmana pots pintar una flama. Penja-la a classe o a casa.

11 Fixa’t en el teu voltant, en la teva família, en la classe, en la parròquia, en alguna persona que no ho està passant bé. Pots fer alguna cosa perquè es trobi millor? Fes-ho i escriu què has fet i com t’has sentit. Com ho ha rebut aquella persona?

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 43

43

28/07/15 15:20

Escena segona: el naixement de Jesús Josep i Maria van deixar la seva casa de Natzaret. Per ordre de l’emperador, van haver d’anar a pagar uns quants diners al poble on havia nascut Josep. I es traslladaren fins a Betlem.

Des de Natzaret, Maria i Josep, van viatjar cap a Betlem. Era una gran distància, uns cent seixanta quilòmetres que havien de recórrer a peu i dalt d’una mula. A més de la duresa del viatge, cal recordar que Maria estava a punt de tenir el seu fill. És per això que val la pena recordar Maria quan celebrem el Nadal. Gràcies al fet que va acceptar el missatge del Senyor, va fer possible la vinguda de Jesús en el nostre món.

GALILEA Llac de

a

Tiberíades

M

ar

M

ed

ite

rrà

ni

Natzaret

JUDEA

Reflexioneu-hi

Jerusalem Betlem

•Q uè en penseu de la frase següent: «Moltes persones han respost a Déu quan aquest els ha cridat».

• P odeu posar exemples de Mar Morta

persones que conegueu que hagin donat resposta a Déu?

• C om creieu que es pot respondre a Déu?

44

REL_CM2_U3.indd 44

UNITAT 3 28/07/15 15:20

L’Evangeli ens explica…

Els pastors

Quan Josep i Maria eren a Betlem, es van complir els dies i va néixer el seu fill: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada, hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el ramat. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els envoltà de llum. L’àngel els digué: ­–No tingueu por. Us anuncio una bona notícia que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de Betlem, us ha nascut el Salvador.

Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

Lluc 2, 6-12 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • I gual que amb Maria, aquí els protagonistes, els primers a saber la notícia del naixement de Jesús, són gent treballadora: uns pastors. Qui creieu que serien els «pastors» avui?

• C reieu que és casualitat que Jesús naixés com un nen normal i no com una persona amb gran poder?

•Q ui es va sentir més a prop de Jesús: els rics i poderosos o els humils i treballadors?

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 45

45

28/07/15 15:20

Escena tercera: els Mags i el rei Herodes Els homes savis del temps de Jesús eren els Mags. S’interessaven per la ciència i per les religions d’arreu del món. Quan els Mags d’Orient van sentir que havia nascut un nen de qui deien que era el «Salvador del món», van voler conèixer-lo.

En arribar a Jerusalem, van preguntar: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer?».

Quan el rei Herodes, un governant cruel, ho va saber, va sentir enveja de Jesús i com que no sabia on trobar-lo, va ordenar la matança de tots els nens més petits de dos anys. Malgrat que van morir molts innocents, Jesús va sobreviure.

Els Mags, després d’oferir-li el millor que tenien –or, encens i mirra– van tornar al seu país. Després d’haver vist Jesús i de creure en ell, van entendre que la història del món havia començat a canviar.

Reflexioneu-hi •N osaltres representem els Mags amb un personatge ros, un altre de blanc i un altre de negre. Què podria representar aquesta varietat de races?

• C om devien ser aquells savis? Quines qualitats devien de tenir? Quin és el teu preferit? Per què?

• T othom celebra el Nadal. Per què?

12 Busca en aquesta sopa de lletres el

I

X

O

E

M

I

P

T

nom de cinc personatges relacionats amb

T

S

E

D

O

R

E

H

P

U

S

T

L

B

M

N

O

A

I

M

A

R

I

A

L

J

O

S

E

P

R

S

de la classe. En una columna heu de

S

C

I

D

F

G

G

G

destacar els aspectes positius, alegres

I

L

A

O

U

I

P

A

E

R

O

S

I

N

T

M

el naixement de Jesús. Després, escriu-los en el teu quadern.

13 Feu un mural amb tots els alumnes i tendres del Nadal. En una altra, els aspectes negatius o dolorosos d’aquesta celebració.

46

REL_CM2_U3.indd 46

UNITAT 3 28/07/15 15:20

HE APRÈS… Els Deu Manaments de la Llei de Déu es resumeixen en un de sol: «Estimeu-vos!».

Els manaments protegeixen la felicitat i la dignitat de les persones, i ajuden a viure en bona convivència. L’amor i l’amistat han de presidir la nostra vida familiar i escolar.

Quan va néixer Jesús, el món va començar a canviar. Déu va fer protagonistes d’aquest canvi persones senzilles, bones i sàvies, com Maria, Josep, Elisabet, els pastors, els Mags, per dur a terme les coses més importants de la vida.

Avui els pastors serien les persones pobres i humils. Els Mags serien totes aquelles persones d’arreu del món que busquen la veritat i s’interessen per les coses relacionades amb la religió, amb Déu. Herodes representaria la gent envejosa i violenta que, si convé, maten per aconseguir els seus plans egoistes i criminals.

UNITAT 3 REL_CM2_U3.indd 47

47

28/07/15 15:20

SEGUIM E L G R A N P RO T AG O NI S T A , J E S ÚS

48

REL_CM2_DOBLE_48-49.indd 48

28/07/15 15:16

D’entre tots els protagonistes de la Bíblia, Jesús de Natzaret és el més important. És el Fill de Déu fet home.

Un dels seus deixebles va dir que és igual que nosaltres en to t menys en el pecat.

Nosaltres intentem seguir els seus passos, fem cas de les seves paraules, escoltem les paràboles que va explicar, ens fixem en el seu exemple de vid a i entenem i sentim que tot això es dirigeix cap al més profund de cadascun de nosaltres.

Seguir-lo és un camí que ens fa créixer per dintre. Ens fa millo rs persones.

49

REL_CM2_DOBLE_48-49.indd 49

28/07/15 15:16

4.

s ú s e J e d La Bona Notícia

Avui en dia, les notícies les coneixem pels mitjans de comunicació: televisió, ràdio, internet, mòbil… Si els deixebles de Jesús haguessin viscut ara, els haurien fet servir per compartir la seva experiència d’haver conegut Jesús. També els haurien estat útils per arribar a molta gent i complir el manament que els va donar Jesús: «Aneu per tot el món, us confio aquesta missió. Ensenyeu a la gent tot el que heu sentit, les meves paraules, la meva vida. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant».

El papa Francesc fa arribar el missatge de Jesús a tothom.

50

REL_CM2_U4.indd 50

UNITAT 4 28/07/15 15:20

DE QUÈ PARLAREM?

Jesús

ensenyava

explicava la manera de

els seus amics

ser feliços i fer feliços els altres

van escriure

les Benaurances

l’Evangeli o la Bona Notícia

en paràboles

Volem sentir bones notícies Quan tenim una bona notícia volem explicar-la de seguida. Volem compartir-la amb la gent que és important per a nosaltres: familiars, amics, companys de classe…

Quina és una bona notícia? Potser una victòria del nostre equip preferit, haver aprovat un examen difícil o haver superat una malaltia. O, millor encara, el final d’una guerra. És aleshores quan la gent expressa una alegria desbordada. L’alegria que sentim es multiplica quan la compartim amb la resta de la gent, quan tots participem de la mateixa joia. Podem imaginar-nos, doncs, l’alegria dels seguidors de Jesús quan van saber que havia vençut la mort i havia ressuscitat. Va ser una notícia sorprenent que van voler escampar per tot el món: Jesús vivia la nova vida de Déu, era el Fill de Déu, i tot el que ell havia fet i havia dit era veritat.

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 51

51

28/07/15 15:20

L’Evangeli o la Bona Notícia L’Evangeli és un llibre ben especial, que forma una part petita del gran llibre de la Bíblia. Segurament, és el llibre més important per als seguidors i seguidores de Jesús. El van escriure quatre deixebles seus. Es deien Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Dos d’ells (Mateu i Joan) van conèixer personalment Jesús. Els altres dos (Marc i Lluc), tot i que només en van sentir parlar, van saber recollir els seus pensaments, les bones obres que feia, la manera com estimava tothom, especialment els més necessitats. On ell anava, sempre hi havia bones notícies. Per això aquest llibre es diu Evangeli, que significa bona notícia.

Reflexioneu-hi • P enseu en una bona notícia que sigui tan important que faci sortir la gent al carrer a celebrar-la. Proposeu i defenseu

52

REL_CM2_U4.indd 52

• l es diferents propostes. Escolliu-ne una i escriviu-la en un mural per penjar-lo a la classe.

UNITAT 4 28/07/15 15:20

1 Quin d’aquests fets de la vida de Jesús creus que és més important per a tu?

Ordena’ls de més a menys important i copia’ls en el teu quadern.

• • • • • •

J esús ens va ensenyar el parenostre.

J esús va dir que ens estimava.

J esús va néixer a Betlem.

J esús va perdonar els pecats de la gent.

J esús va ajudar els malalts i els va guarir.

J esús va ressuscitar.

2 Troba en aquesta sopa de lletres el nom dels quatre evangelistes, el d’un apòstol i el del protagonista dels evangelis.

T

S

I

R

S

U

S

E

J

B

C

I

E

B

T

C

P

N

R

N

E

R

U

L

V

E

U

E

T

A

M

N

A

F

O

A

S

L

R

O

M

P

I

M

E

R

E

P

L

J

I

E

L

S

D

3 Amb un company o una companya, cerqueu a Google: el Mural de Sant Climent de Taüll - Edu3.cat. Contesta quins animals simbolitzen els quatres evangelistes en el mural de Sant Climent de Taüll.

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 53

53

28/07/15 15:20

Els quatre evangelistes Quatre són els evangelistes que van escriure sobre la vida de Jesús: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Mateu va ser un dels dotze que va conèixer Jesús en persona. Es guanyava la vida cobrant impostos a la gent que treballava, una feina que va deixar del tot per seguir Jesús. El seu Evangeli és el més llarg; té 28 capítols.

Qui no va conèixer personalment Jesús va ser Marc, que va escriure el que l’apòstol Pere li va explicar de la vida de Jesús. El seu és l’Evangeli més antic i curt; té 16 capítols.

Lluc era metge i historiador. Tampoc no va conèixer Jesús, però sí Maria de Natzaret, la seva mare. Per això és l’únic que explica la infància de Jesús. El seu Evangeli té 24 capítols.

L’últim dels evangelistes va ser Joan, amic íntim de Jesús. Era pescador i va estar al costat de la creu durant la crucifixió i mort del Mestre. Va escriure l’Evangeli més tardà; té 21 capítols.

54

REL_CM2_U4.indd 54

UNITAT 4 28/07/15 15:20

Com podem llegir l’Evangeli?

La Bíblia és un llibre amb tanta saviesa que calen unes senzilles instruccions per poder llegir-lo. Així, els diferents Evangelis tenen abreviatures: Mt (Evangeli de Mateu), Mc (Evangeli de Marc), Lc (Evangeli de Lluc), Jn (Evangeli de Joan).

A més, els Evangelis estan dividits en capítols, que a la vegada estan dividits en versets. A la part superior de cada pàgina, hi trobareu escrit el nom de l’Evangeli i l’autor, i uns números que indiquen el capítol o capítols i els versets continguts en cada pàgina. Els capítols tenen números més grans que els dels versets. nom de l‘Evangeli i l‘autor

número del capítol

número del verset

comentari per comprendre millor el text bíblic

Reflexioneu-hi •N aveguem per l’Evangeli. El mestre us dirà • I ho escriurà així: Mt 13, 1-9. I molts més quin fragment heu de buscar i trobar. I ho dirà així: Per exemple, busqueu l’Evangeli de Mateu, capítol 13, versets de l’1 al 9. No us dirà en quina pàgina ho trobareu.

exemples, fins que tingueu una mica de pràctica per saber com s’utilitza aquest llibre. Aquesta manera d’utilitzar-lo es fa arreu del món.

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 55

55

28/07/15 15:20

4 Busca en una Bíblia i copia en el teu quadern les citacions següents: Lc 2, 6-7

Mc 1, 9-11

Jn 19, 18-19

Lc 24, 1-3

5 Respon les preguntes següents: • • • •

Q ui va escriure l’Evangeli més antic?

Q uins van ser els evangelistes que van conèixer personalment Jesús?

Q uin Evangeli va ser escrit més tard?

Q uins són els evangelistes que van escriure sobre la infància de Jesús?

6 Copia i completa el text.

Els evangelistes van ser … autors que van escriure sobre els fets més importants de la … de Jesús. Un es deia … i era cobrador d’impostos; un altre es deia … i va escriure el que Pere li va dir. … era metge i va conèixer Maria. El quart evangelista va ser …, que va estar al costat de Jesús en la seva mort.

56

REL_CM2_U4.indd 56

UNITAT 4 28/07/15 15:20

Jesús ens explica la seva manera de pensar Jesús va viatjar per Palestina per conèixer la gent que hi vivia i explicar-los la seva manera de pensar. Un dels llocs més bonics que va visitar va ser el llac de Tiberíades i els pobles que l’envolten. Va ser en aquella zona on Jesús va centrar la seva activitat.

Un dia, a prop del llac, molt emocionat per la gentada que l’escoltava, va donar a conèixer les Benaurances o maneres de viure i ser feliços.

A Jesús, sovint se’l coneix com el Mestre. I és que tenia una gran capacitat d’ensenyar. Penseu que explicava coses molt complicades a persones que no sabien llegir ni escriure. Ho feia amb imatges senzilles i respectant la manera de ser de la gent. Estimant els seus alumnes va poder transmetre el seu missatge.

El llac de Tiberíades o mar de Galilea.

Reflexioneu-hi •Q uan vam parlar de Moisès, vam descobrir els Manaments de la Llei de Déu. Per què Moisès volia uns manaments per al seu poble?

•R ecordeu com Jesús va resumir aquests manaments? Les Benaurances de Jesús, també ens ajuden a viure feliços?

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 57

57

28/07/15 15:20

Objectiu: la felicitat Us heu fixat que els anuncis que fan per televisió sempre ens diuen que serem feliços amb un cotxe o amb una beguda concrets, amb unes vacances en un lloc o en un altre, o que si tenim una joguina determinada serem els nens o les nenes més afortunats del món?

La gent també diu: «Els diners no fan la felicitat, però ajuden». I és cert, perquè els necessitem per viure, per menjar, per anar a l’escola, per distreure’ns els caps de setmana. Però la felicitat no és únicament tenir molts diners.

Els anuncis ens ensenyen famílies, cases, cotxes on els nois i noies protagonistes viuen en unes cases grans i modernes, plenes de comoditats. Juguen amb els pares, amb els germans…

Però aquesta imatge idíl·lica no explica que per tenir totes aquestes coses, els pares sovint han de treballar tantes hores que no poden veure mai els seus fills. Això ens fa pensar si no és més important tenir menys coses i més relació amb les persones que estimem.

Reflexioneu-hi •D esprés de pensar-ho una mica, escriviu en un paper el nom de dues coses necessàries per viure feliços (no han de ser coses materials, com ara joguines…). Després, digueu en veu alta el que heu apuntat i contrasteu les

58

REL_CM2_U4.indd 58

diferents opinions amb el company o companya de taula.

•A continuació, feu una posada en comú.

Veureu com, al final de tot, hi haurà només dues o tres coses importants per ser feliços. Quines seran?

UNITAT 4 28/07/15 15:20

L’Evangeli ens explica…

Les Benaurances Una gentada es va aplegar a la muntanya de les Benaurances. Va ser llavors quan Jesús va explicar la seva manera d’entendre la felicitat:

«Feliços els qui no es deixen dominar per l’amor a la riquesa.

Feliços els qui superen el dolor i la tristesa i no es desesperen.

Feliços els qui tenen un cor senzill.

Feliços els qui s’esforcen a fer sempre el bé i a ser justos.

Feliços els qui tenen una mirada neta sobre les coses, sense males intencions.

Feliços els qui s’esforcen a posar pau al seu voltant.

Feliços els qui tenen un cor sensible i es compadeixen dels altres.

Feliços vosaltres quan us persegueixin i us acusin sense motiu, només perquè heu cregut en l’Evangeli.

Us ho asseguro: el Pare del cel us estima, l’Evangeli ha arribat al vostre cor i sereu feliços de debò.»

Mateu 5, 1-12 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi •Q uina de les Benaurances de Jesús serviria per fer un anunci de televisió?

Expliqueu per què.

•Q uina «felicitat» us ha sorprès més?

• C reieu que és difícil ser feliç a la manera de Jesús?

•Q uè devia pensar la gent quan sentia parlar Jesús d’aquella manera?

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 59

59

28/07/15 15:20

En aquell indret tan bonic, Jesús parlava a molta gent. Podem imaginar qui eren els qui l’escoltaven. Gent molt diversa, famílies senceres, gent de bon cor, amb ulls alegres. Però també gent avergonyida pels seus pecats, curiosos, gent trista perquè els faltava el necessari per viure. I també algú que l’espiava, a veure què deia.

Ell ja sabia que un dels desitjos més grans que tenim les persones és trobar la felicitat, buscar la manera de ser feliços, i de fer feliços aquells que estimem. Però, com que ens coneix per dintre, va dir-nos unes paraules que eren molt diferents de les que esperàvem. Era una altra manera de ser feliços.

I no ens enganyava, tenia raó.

7 Tria dues Benaurances de Jesús que pensis que són molt importants per a tu i explica per què.

8 A veure si tens imaginació! Fes en dos o tres dibuixos diferents, seguits, com una pistola es converteix en un colom de la pau, o de com un punyal es transforma en una flor. I explica què vol dir aquest dibuix.

9 Cerca a internet dues o tres persones que han treballat per la pau, per la felicitat del món. Fes-ho en companyia dels pares, que t’ajudaran. I després ho expliques a l’escola.

60

REL_CM2_U4.indd 60

UNITAT 4 28/07/15 15:20

Jesús i les seves paràboles Jesús era molt bo explicant coses tan complicades com la vida interior del seu cor i de la seva consciència amb narracions i contes. Feia fàcil el difícil.

Aquestes històries les anomenava paràboles i se les inventava a partir d’observar la vida de la gent que era sobretot pagesa. Per això, les històries de Jesús estan ambientades al camp.

L’Evangeli ens explica…

Paràbola del sembrador Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, aquest va assecar les plantes, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig de les bardisses; les bardisses van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: cent, seixanta, trenta grans de blat. Qui tingui orelles, que escolti.

Mateu 13, 1-9 (Text adaptat)

10 En realitat, Jesús de què parlava: de llavors o de persones? Escriu la resposta en el teu quadern.

11 Quina llavor t’agradaria ser? Tria’n una: • • •

L lavors que cauen en el camí i se les mengen els ocells.

L lavors que cauen en un lloc pedregós i no arrelen.

L lavors que cauen en terra bona i produeixen molts grans de blat.

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 61

61

28/07/15 15:20

L’Evangeli ens explica…

Pecadors de tota mena s’acostaven a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus, que eren homes orgullosos, i els mestres de la Llei rondinaven i deien: ­–Aquest Jesús acull els pecadors i menja amb ells.

Llavors Jesús els va explicar aquesta paràbola:

Paràbola de la moneda perduda Què us sembla? Si una dona té deu monedes de plata i en perd una, oi que encén el llum i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I, quan l’ha trobada, oi que crida les amigues i veïnes tot dient: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut»? Us ho asseguro, així de gran és la joia del Pare de cel quan un pecador troba el bon camí i es converteix en una persona bona. Perquè el Pare del cel s’alegra més per un sol pecador que es penedeix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

Lluc 15, 1-10 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • P er què creieu que Jesús explicava aquesta paràbola?

•Q uina és la lliçó que Jesús volia donar?

•A qui es referia en realitat, quan parlava de la moneda perduda?

• I quan parlava de la dona que la busca?

12 Escriu amb lletres boniques i de colors aquesta frase tan important que ens ajuda a comprendre bé les intencions de Jesús: «Jesús no parlava de llavors o de monedes, sinó de persones i de Déu, que s’alegra quan tornem pel bon camí».

13 Recordes la paràbola del Bon Pastor que busca l’ovella? Com s’acaba?

Explica-la als companys i companyes de la classe.

62

REL_CM2_U4.indd 62

UNITAT 4 28/07/15 15:20

HE APRÈS… Evangeli vol dir ‘bona notícia’. Els quatre evangelistes es deien Mateu, Marc, Lluc i Joan. I ens expliquen les coses més importants que va dir i que va fer Jesús.

Tots parlen de la vida de Jesús, encara que cada un l’expliqui a la seva manera.

Per això val la pena llegir-los amb atenció.

Tots busquem la felicitat. Jesús tenia una manera de buscar la felicitat molt diferent de la que tenen certes persones o de la que ens presenten certs anuncis de la televisió.

Es fixava més en la persona i no en si era rica o pobra, dona o home, o quin ofici tenia. Ell estimava les persones i no les coses. Per això no discriminava ningú.

Jesús ensenyava amb paràboles, que eren unes narracions o contes que ell mateix s’inventava, trets de la vida del camp o de les coses que passen en la vida normal. Tothom ho entenia.

Li deien el Mestre, perquè era capaç d’explicar coses molt complicades d’una manera senzilla.

Per això parlava com la gent i feia servir paràboles, miracles, benaurances…

UNITAT 4 REL_CM2_U4.indd 63

63

28/07/15 15:20

5.

é b l e r e f a v Jesús

Com en totes les èpoques, en temps de Jesús, hi havia persones que patien per culpa de l’egoisme i del mal que hi ha en el món. Jesús es va esforçar per afrontar aquests problemes i ajudava els més pobres i els malalts. La força de Déu era en ell. Pere, un dels seus amics, va resumir la vida de Jesús dient: «Va passar pel món fent el bé».

L’afecte i la tendresa ajuden els malalts a suportar millor la malaltia.

64

REL_CM2_U5.indd 64

UNITAT 5 28/07/15 15:21

DE QUÈ PARLAREM?

Jesús

coneixia

feia

era estimat

era odiat

el cor de les persones

miracles

per la gent senzilla

pels poderosos

Jesús era una persona «diferent»?

Llegint l’Evangeli, la vida de Jesús, veiem que, d’una banda, Jesús es comportava com una persona com nosaltres: tenia família, tenia amics i amigues, menjava, dormia, estava feliç o trist, necessitava descansar i estar sol, ajudava els altres.

Però, de l’altra, deia coses, feia coses i tenia una manera de ser que el feien diferent.

Per exemple, tractava Déu com si fos el seu pare, el coneixia i parlava d’ell com ningú ho havia fet abans; necessitava resar, estar amb ell. I sobretot era diferent per dues coses: coneixia el cor de les persones i tenia la força de Déu dins seu.

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 65

65

28/07/15 15:21

Jesús coneix el cor de les persones Qui ens coneix del tot? Els pares, els amics i les amigues més propers en qui confiem i a qui ho expliquem tot.

No us ha passat mai que, de vegades, els vostres pares sembla que siguin endevins? No els podem enganyar encara que dissimulem. Sovint, mirant-nos la cara que fem en arribar a casa, ja saben com ens ha anat el dia. Quina sort tenir algú que ens coneix i ens estima i que vol el millor per a nosaltres! És com els nostres amics, que també ens coneixen de debò. De vegades, és a ells a qui expliquem primer les coses que ens passen! I és que un «amic és com un germà diferent».

De totes maneres, la nostra vida interior té secrets que són un misteri per als altres, però no per a Jesús, que coneix el nostre cor. A ell, li podem explicar tot el que ens passa per sentir-nos en pau de debò.

Reflexioneu-hi •Q uines qualitats penseu que ha de tenir una persona perquè sigui un bon amic en qui puguem confiar? Teniu vosaltres aquestes qualitats?

66

REL_CM2_U5.indd 66

• C reieu que un bon amic o una bona amiga ens ha de donar sempre la raó?

•Q uè li diríeu a un amic o amiga que fa una cosa que no està bé?

UNITAT 5 28/07/15 15:21

L’Evangeli ens explica…

Qui més s’adonava que Jesús coneixia l’interior del cor de les persones era la gent que tenia problemes. Jesús aconseguia consolar amb paraules com aquestes:

No tinguis por, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau a casa teva!

Marc 10, 52 (Text adaptat)

També va dir, poques hores abans de morir, als seus deixebles:

­–Ara ve el moment en què us farà vergonya haver-me conegut.

Us escampareu, com quan desapareix el pastor i es dispersen les ovelles del ramat.

Llavors Pere, amb tota la bona fe del món, li va contestar: ­–Encara que els altres s’avergonyeixin de tu, jo mai no me n’avergonyiré.

Llavors Jesús, demostrant que coneixia el cor de Pere, li digué: ­–T’ho dic de debò: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, hauràs dit tres vegades que no em coneixes.

Mateu 26, 31-34 (Text adaptat)

1 Ordena aquesta frase i després copia-la en el teu quadern.

Jesús

cor.

molt

el

nostre

bé

coneix

Reflexioneu-hi •A lgun cop expliqueu les vostres coses a Jesús?

•Q uins són els moments en què teniu ganes de parlar amb Jesús?

• C reieu que és bo per a vosaltres tenir aquests moments de reflexió?

•U s sentiu millor després d’haver parlat amb Jesús?

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 67

67

28/07/15 15:21

Jesús tenia la força de Déu en ell Jesús sentia dins seu la inquietud i les ganes de fer el bé. Parlava perquè Déu li deia per dintre les coses que després ell comunicava al poble. Se sentia amic, Fill de Déu.

Ho era, i això li donava força.

Tot en ell era bondat, ganes de fer el bé, d’estimar. No suportava que la gent patís.

Per això alguna vegada, amb la força de Déu, feia gestos que curaven els malalts, com si fos un metge de l’esperit.

D‘ON LI VE AQUESTA FORÇA QUE TÉ?

Curiosament, Jesús mai no va fer un miracle per a ell mateix, per solucionar els seus problemes, o quan es trobava en perill. Tampoc no feia aquests miracles per fer el pinxo, ni el poderós, ni perquè la gent el proclamés com un rei. Ben al contrari, en aquells moments fugia de la gent i s’amagava. Però la gent es preguntava constantment: «Qui és aquest?» «D’on li ve aquesta força que té?».

Reflexioneu-hi •A lguna vegada deveu haver dit o sentit això: «És un miracle!». Què vol dir aquesta expressió?

68

REL_CM2_U5.indd 68

•U s agradaria tenir la possibilitat de canviar coses que semblen impossibles de canviar? Quines?

UNITAT 5 28/07/15 15:21

L’Evangeli ens explica…

Jesús va entrar a la ciutat de Cafarnaüm. Un centurió (capità romà) se li acostà i li va demanar: —Senyor, el meu criat jeu a casa paralític i pateix molt.

Jesús va dir: —Ja vinc jo mateix a curar-lo.

El centurió va respondre: —Senyor, jo no sóc digne (no em mereixo) que entris a casa meva; digues només una paraula i jo sé que el meu criat es posarà bo.

Perquè crec que tens autoritat sobre les malalties, igual que jo tinc autoritat sobre els meus soldats i sobre el meu criat.

Llavors Jesús, admirat, digué a tota la gent que el seguia: —Us asseguro que no he trobat ningú en tot el poble jueu amb tanta fe. Després, Jesús digué al centurió: —Vés-te’n, i que es faci segons la teva fe.

Mateu 8, 5-13 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • P er què creieu que Jesús fugia de la gent quan feia algun miracle? Creieu que feia miracles per fer-se famós?

• C om és que Jesús ajuda un centurió romà si els romans eren els enemics del poble d’Israel?

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 69

69

28/07/15 15:21

El Jesús dels nens i dels més febles Jesús sabia com era la societat del seu temps. Ho veia pels carrers, parlant amb la gent, escoltant els problemes que li explicaven. Tenia una mirada molt profunda i especial per descobrir si la gent era feliç, si tenia ganes de penedir-se dels seus pecats. Ell volia portar la pau als seus cors. Jesús contagiava pau i alegria per allà on passava. Per això la gent el buscava tant.

D’una manera especial, estimava els nens i les nenes, perquè veia en ells la il·lusió de ser bones persones, de fer-se grans, d’escoltar-lo, d’un cor que estima i té bons sentiments. Es podria dir que eren els seus preferits. Els beneïa i els imposava les mans sobre el seu cap, en senyal d’amor i de protecció.

I encara hi havia un altre grup de persones que ell tenia molt present: els pobres, els qui, per culpa de l’egoisme d’uns quants, passaven fam i necessitats, i no tenien les coses més necessàries per viure. Per això deia tantes vegades que ens hem d’estimar i hem de compartir les coses que tenim.

70

REL_CM2_U5.indd 70

UNITAT 5 28/07/15 15:21

2 En una columna, escriu-hi tres qualitats que fan de Jesús una persona igual que nosaltres, i en una altra, dues qualitats que el fan diferent.

Jesús és igual que nosaltres

Jesús és diferent de nosaltres

…

…

3 Llegeix les frases i escriu en el teu quadern les que siguin certes.

Jesús feia miracles…

… per impressionar els altres. … per ajudar els altres. … per demostrar que era un superheroi. … perquè tenia bon cor. … perquè volia ser rei dels jueus i fer-se famós. … perquè volia solucionar els seus problemes personals.

4 Torna a llegir el text de la pàgina 69 i copia en el teu quadern la frase que diu Jesús al centurió romà. Després, contesta: Quina és la qualitat que destaca Jesús en el centurió? Penses que ajuda a entendre els motius pels quals Jesús feia miracles?

5 Desxifra la frase enigmàtica.

1

.

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 71

71

28/07/15 15:21

Jesús entra a Jerusalem amb els seus deixebles Les paraules de Jesús, les paràboles, les Benaurances, i també els seus miracles eren la manera que tenia d’explicar el seu missatge d’amor i esperança especialment a la gent treballadora. Però, això no agradava a tothom.

Un diumenge molt especial Aquell diumenge va ser molt diferent dels altres. Jesús sabia perfectament que els seus enemics, la gent envejosa, els poderosos del temple, i també els soldats romans, amb el governador Ponç Pilat, li estaven preparant la mort perquè no estaven d’acord amb les seves idees i amb la seva manera d’entendre la vida i la religió. Jesús era un perill per a aquells enemics poderosos, perquè fins i tot havia expulsat els venedors del temple, que hi feien un gran negoci. Per això li tenien jurada la mort, o, si més no, castigar-lo de valent.

Reflexioneu-hi • P er què als que manaven no els agradava el que deia Jesús?

• P er què tenen por alguns governants que la gent digui el que pensa?

• C reieu que això encara passa

Els summes sacerdots deliberen, de James Tissot.

72

REL_CM2_U5.indd 72

ara? Poseu-ne exemples.

Què creieu que s’ha de fer en aquests casos?

UNITAT 5 28/07/15 15:21

Jesús no té por dels enemics Però Jesús, que era valent, també va voler reunir els seus deixebles, amics, amigues i seguidors de les seves idees. Va demanar a un amic seu que li deixés un burret, que és un animal senzill i pacífic. No va reunir un exèrcit! Des d’una muntanya pròxima a la capital, Jerusalem, va entrar a la ciutat, envoltat dels seus partidaris. S’hi van afegir els joves, els nens i les nenes, que van donar molta alegria a aquella processó.

I arrencant branques de les palmeres, fulles de llorer i posant els seus mantells com a catifes, van voler dir-li que eren els seus amics. I cridaven: «Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!». La paraula hosanna vol dir ‘Visca!’. Era una manera de dir-li que estaven contents de seguir-lo.

Reflexioneu-hi •Q uines són les «armes» que va fer servir Jesús per enfrontar-se als seus enemics?

• C om el va rebre el poble?

• P odeu posar exemples de casos semblants?

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 73

73

28/07/15 15:21

El Diumenge de Rams La festa que els cristians celebrem per recordar el dia en què Jesús va entrar a Jerusalem és el Diumenge de Rams. És una festa que segur que recordeu perquè els nens i nenes hi tenen un protagonisme especial. És el dia en què aneu a beneir el palmó o la palma a la porta de l’església. És una festa alegre que recorda com n’era d’estimat i esperat Jesús, especialment per la gent del poble. També podem veure com n’era de ferm i valent defensant les seves idees en entrar a Jerusalem, on vivien els seus enemics. Perquè Jesús sabia que anava a una ciutat on era molt estimat, però també que era el lloc on vivien els poderosos, que ja l’esperaven per escampar mentides, detenir-lo i matar-lo.

6 Busca a la Bíblia el passatge del Diumenge de Rams i copia’l en el teu quadern.

Fes un dibuix que reflecteixi aquesta escena d’alegria i pinta’l.

7 Escriu en el teu quadern com celebres el Diumenge de Rams: si portes palmó o palma, o una branca de llorer o d’olivera, si els guarniu d’una manera especial, què feu a la porta de l’església…

8 Si algú et preguntés quines festes celebren els cristians, què li diries? Escriu les festes més importants per als cristians que recordis.

9 El Diumenge de Rams comença la Setmana Santa. Pregunta als teus familiars quins són els dies més importants d’aquesta setmana i quin significat tenen. Apunta les respostes en el teu quadern.

74

REL_CM2_U5.indd 74

UNITAT 5 28/07/15 15:21

Aquella manifestació a favor de Jesús va fer posar molt nerviosos els seus enemics.

I van decidir que, quan arribés el moment oportú, el matarien.

A la tarda, quan tot ja havia passat, Jesús, des d’una muntanya on es veia Jerusalem, va plorar perquè era molt conscient que s’acostava la seva hora. I veia que la seva ciutat no l’havia acceptat; només uns quants: els nens, la gent senzilla, els seus deixebles… Així ho expliquen els quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Va ser un diumenge molt intens i molt especial per a Jesús.

Jerusalem Jerusalem, de James Tissot.

Reflexioneu-hi •Q uè en penseu que Jesús plorés sent el Fill de Déu? No hauria d’haver utilitzat els seus poders miraculosos per acabar amb els qui el volien matar?

•Q uè devien pensar els seus deixebles d’aquesta situació? Penseu que es podien sentir enganyats per Jesús? I Jesús, es va sentir enganyat?

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 75

75

28/07/15 15:21

10 Recorda el moment en què Jesús va plorar en ser conscient que s’acostava la seva mort; busca-ho en els Evangelis. Després, copia el fragment en el teu quadern.

11 Per què Jesús no va voler tenir uns soldats que el protegissin dels seus enemics? Era valent amb aquella manifestació?

12 Completa les frases amb les paraules següents: fe

la bondat de Déu

benefici

miracles

Jesús feia … quan veia que la gent creia en … i li demanava les coses amb … . Jesús no va fer mai miracles per al seu … .

13 Creus que Jesús es podia refiar dels seus seguidors i seguidores? El van seguir fins al final d’aquella setmana?

14 T’has sentit alguna vegada enganyat? Explica-ho en el teu quadern.

15 Pinta la paraula hosanna amb colors vius i al costat dibuixa-hi una branca de palmera.

SI TENIM FE, TOT ÉS POSSIBLE.

76

REL_CM2_U5.indd 76

UNITAT 5 28/07/15 15:21

HE APRÈS… Jesús coneixia a fons el cor de les persones.

Jesús va fer miracles per a la gent que li ho demanava amb fe. No va fer mai un miracle per a ell mateix.

Moltes coses de la vida són autèntics «miracles» que no ens els acabem de creure.

Ara bé, que no els entenguem, no vol dir que no existeixin.

Per això es parla del miracle de la vida quan neix un infant, quan tenim al davant la bellesa de la natura o quan algú es cura d’una malaltia incurable.

El Diumenge de Rams va ser un dia especial per a Jesús.

Va entrar pacíficament a la seva ciutat de Jerusalem.

Els seus enemics ja li estaven preparant la mort.

Jesús ho sabia, però, malgrat això, no va fugir. La seva mort a la creu va ser també una part del seu missatge a la humanitat.

UNITAT 5 REL_CM2_U5.indd 77

77

28/07/15 15:21

6.

ls i c í f i d t l o Uns dies m

Després d’aquell Diumenge de Rams, alegre i assolellat, Jesús ja va veure que les coses s’espatllarien, perquè els seus enemics, que eren molt poderosos, l’anaven acorralant. Però encara va tenir valor i ganes de reunir-se amb els seus amics i amigues. Va ser el Dijous Sant, la vigília del Divendres Sant, el dia de la seva mort a la creu.

78

REL_CM2_U6.indd 78

UNITAT 6 28/07/15 15:21

DE QUÈ PARLAREM?

Jesús va ressuscitar i va ser

la llum

va compartir la vida

va morir per nosaltres

per als

el Dijous Sant

el Divendres Sant

deixebles

El Dijous Sant La festa de Pasqua és la festa més important del poble jueu. Recorda la sortida d’Egipte quan els jueus van ser alliberats per Moisès i el Senyor. Ja en època de Jesús, les famílies i els amics es reunien i donaven gràcies a Déu per la seva salvació.

L’Últim Sopar, detall d’una pintura religiosa etíop.

Va ser la nit abans de morir quan Jesús va voler celebrar la Pasqua. Va demanar a un amic seu que li deixés un menjador prou gran per encabir-hi alguns dels seus deixebles i familiars.

Reflexioneu-hi •Q uan heu de celebrar alguna cosa important, ho feu al voltant d’una taula ben parada?

•Q uines coses celebreu a casa vostra?

•A lguna vegada heu fet un sopar de comiat d’algú proper? Expliqueu-ho.

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 79

79

28/07/15 15:21

Un ambient especial i ple d’emocions El sopar es va preparar de la manera tradicional jueva i per això sabem què van menjar Jesús i els deixebles: xai rostit, pans àzims, és a dir, sense llevat, herbes amargues i una mica de vi. Quan Jesús es va asseure a taula, els deixebles s’adonaren que estava neguitós, però que també mostrava una certa il·lusió. En un moment determinat, Jesús va dir: «No us podeu imaginar el desig que tenia de celebrar amb vosaltres aquesta festa de la Pasqua». I després: «La meva ànima està trista fins a morir». Jesús va fer un gest sorprenent: es va aixecar de taula, va agafar un gibrell ple d’aigua i una tovallola, i es va posar a rentar els peus dels seus amics. Aquest era un costum d’aquella època que feien els criats: abans d’un gran àpat, rentaven els peus dels senyors. Llavors, Jesús va anunciar: «Això que acabo de fer amb vosaltres, feu-ho als altres també». Amb aquestes paraules volia dir: ‘Heu de servir els altres tal com jo he fet’.

El papa Francesc rentant i besant els peus d’un grup de joves.

Reflexioneu-hi • P er què creieu que Jesús va rentar els peus als seus amics?

• P enseu que servir els altres vol dir ser els seus criats? Parleu-ne.

• P er què el Papa va fer el mateix que Jesús?

80

REL_CM2_U6.indd 80

• C reieu que a l’escola hi ha persones que estan al nostre servei?

•D e quina manera podem servir els nostres companys de classe o els pares i germans?

UNITAT 6 28/07/15 15:21

L’Evangeli ens explica…

Després de rentar-los els peus, Jesús va fer un gest senzill però carregat de significat.

Mentre sopaven, Jesús agafà el pa, el va partir i els el donà tot dient: ­–Preneu i mengeu-ne tots; això és el meu cos, la meva vida, lliurada per amor a vosaltres.

Lluc 22, 19 (Text adaptat)

I ho deia amb un tros de pa a les mans, l’aliment més necessari i senzill, símbol de la fam i la necessitat que tots tenim de viure, de ser feliços, d’estimar-nos.

Aquell dijous a la taula ja es vivia la seva mort a la creu. I Jesús, tot i saber que l’esperava la mort en mans dels seus enemics, va continuar defensant el seu camí.

Per això els seus ulls estaven tan plens d’emoció, de vida i d’amor envers la humanitat.

Va ser aquest gest el que els primers cristians, per recordar Jesús, van decidir repetir cada cop que es reunien, especialment quan eren perseguits. Els servia per tenir present Jesús i no sentir-se tan sols. Un gest que encara es repeteix a tot el món en el moment de l’eucaristia.

Per entendre què volia dir Jesús amb el gest de partir el pa i les paraules que va dir, podem recordar el que una nena va expressar una vegada quan es preparava per a la primera comunió: «Ah! Ara ho entenc, mentre Jesús repartia el pa, compartia la seva vida…!» Ni més ni menys, no es pot dir millor.

Reflexioneu-hi •Q uina diferència creieu que hi ha entre les paraules compartir i repartir?

•Q uè en penseu de la frase: «Mentre Jesús repartia el pa, compartia la seva vida». Parleu-ne.

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 81

81

28/07/15 15:21

L’Evangeli ens explica…

Havent sopat, tal com havia fet amb el pa, Jesús passà la copa de vi mentre pronunciava unes paraules que parlaven de la seva mort: ­–Preneu i beveu-ne tots; aquest és el calze de la meva sang, que serà vessada per vosaltres. Feu això sempre que em recordeu i jo seré amb vosaltres.

Lluc 22, 20 (Text adaptat)

Jesús, en aquell menjador, va celebrar amb els seus deixebles i els seus amics i amigues la primera comunió de la història dels cristians. L’únic regal que va haver-hi aquella tarda del Dijous Sant va ser el de la vida de Jesús en aquell pa de la taula.

Quan Jesús va sortir del menjador, ja era fosc. L’esperaven coses molt tristes i doloroses: veure com un amic seu, Judes, el traïa per trenta monedes de plata; com l’abandonaven els seus íntims; com els seus enemics se’n sortien, de les seves intencions de matar-lo.

1 Fes un dibuix en el qual es vegi la taula del Sant Sopar, el pa i el vi. En un racó del dibuix, fes-hi la creu de Jesús. Per títol, posa-hi: Dijous Sant i Divendres Sant.

2 Desxifra aquesta frase enigmàtica.

1

« ,

.»

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

82

REL_CM2_U6.indd 82

UNITAT 6 28/07/15 15:21

El Divendres Sant: Jesús a la creu En molts indrets, esglésies, monuments, pobles, etc., trobarem la creu. Recorda aquell dia de la mort de Jesús. Una de les morts més horribles, que només aplicaven als criminals, als enemics del poble, als esclaus. Diem això per recordar sempre quina va ser la mort que van preparar a Jesús.

Jesús va tenir grans admiradors i seguidors, homes i dones, joves i nens i nenes, que se’l van estimar amb entusiasme. Però, per desgràcia, la seva bondat i la seva valentia en dir les coses clares, que no agradaven als poderosos, li van provocar una gran enemistat amb els grans sacerdots i les autoritats romanes.

L’enveja dels seus enemics va dur Jesús fins a la mort a la creu.

Volien demostrar que era un mentider, que Jesús no era el Fill de Déu, com deia. Li tenien por perquè defensava un món sense injustícies, ni marginacions, ni rics ni pobres, en què tots som germans i ens estimem com a fills de Déu que som. Aquestes van ser algunes de les raons per les quals el van perseguir i crucificar.

Reflexioneu-hi • P enseu que encara ara hi ha poderosos

• C oneixeu alguna organització o persona

que fan mal als detinguts i acusats com que lluiti contra la tortura en el món? li va passar a Jesús? Heu vist alguna • C reieu que els cristians han de lluitar pel·lícula on surti una cosa com aquesta? contra la tortura i els abusos dels poderosos?

•S abeu què és la tortura?

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 83

83

28/07/15 15:21

Els protagonistes principals de la Passió Pere Simó Pere tenia un caràcter impulsiu i era una mica orgullós. Va prometre a Jesús que no l’abandonaria mai. Però la nit que van agafar el Mestre, Pere va jurar tres vegades que no el coneixia de res. Pere va seguir tot el drama de Jesús de lluny. Després, es va penedir del seu pecat i Jesús, un cop ressuscitat, el va perdonar.

Judes

Judes era de caràcter violent. Quan va conèixer Jesús, sentí per ell una gran admiració. Pensà que el Fill de Déu seria el cap d’un gran exèrcit que alliberaria el seu poble dels romans. Aquesta manera de pensar no encaixava amb les idees de Jesús.

I, a poc a poc, Judes es va anar allunyant del grup i del Mestre. Més tard, com que era lladre i aficionat als diners, va trair Jesús per trenta monedes de plata. Després, desesperat pel que havia fet, es va penjar.

84

REL_CM2_U6.indd 84

Joan

Joan era el deixeble més jove del grup dels Dotze. Va seguir sempre Jesús, fins al peu de la creu, juntament amb la mare de Jesús.

Després, va escriure el quart Evangeli, l’Evangeli de Joan.

UNITAT 6 28/07/15 15:21

Herodes i Ponç Pilat

Herodes era un rei viciós i cruel. Es va burlar de Jesús i no el va defensar mai. Ponç Pilat era el governador de Jerusalem. Va ser l’encarregat de jutjar Jesús. El va fer assotar i el va condemnar a morir crucificat.

Maria de Natzaret i les altres dones

Maria, la mare de Jesús, com totes les mares, va estar sempre al costat del seu fill, Jesús. Ella pregava i confiava que Déu acabaria donant la raó a Jesús. Quan el Fill de Déu era a la creu, va consolar-lo i animar-lo. Maria Magdalena i les altres dones també van romandre al peu de la creu. Elles van ser molt més valentes que molts deixebles.

Anàs i Caifàs Anàs i Caifàs van ser dos grans sacerdots.

Sempre van envejar i odiar Jesús, fins que van aconseguir que el condemnessin a mort. El van acusar d’anar contra la religió.

Van mentir perquè tenien por de Jesús perquè la seva vida i les seves paraules no els agradaven. Els feia aparèixer com a egoistes i mentiders.

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 85

85

28/07/15 15:21

Reflexioneu-hi •Q uins creieu que són els tres

•H eu vist alguna processó de Setmana

personatges més importants de la Passió, a part de Jesús?

Per què?

Santa?

• C oneixeu alguna de les passions que es fan a Catalunya?

3 Troba en aquesta sopa de lletres el nom de cinc personatges importants de la Passió de Jesús. Després, copia’ls en el teu quadern i escriu algun detall de la vida de cada un.

P

O

S

T

I

L

S

I

M

P

E

R

E

V

L

L

O

R

D

S

I

A

C

A

O

M

N

A

T

L

R

I

O

R

N

S

E

D

U

J

U

A

H

A

I

R

M

I

S

4 Creus que avui també hi ha persones «crucificades», és a dir, maltractades per culpa de l’egoisme de la societat? Quines podrien ser?

5 Ordena aquestes paraules i després escriu la frase en el teu quadern. que

mor

bo

Jesús

com

criminal.

un

era

6 Consulta internet i busca a la Viquipèdia la paraula Gòlgota. Copia’n la definició i contesta les preguntes: Quin significat té en les diferents llengües?

Per què?

86

REL_CM2_U6.indd 86

UNITAT 6 28/07/15 15:21

La llum de la resurrecció Has estat mai en el cim d’una muntanya en el moment en què surt el sol? Diuen els que ho han vist que és un espectacle impressionant. Sembla que el món torni a néixer: les plantes, els animals, les persones. Per veure el sol, però, s’hi ha de pujar el dia abans, caminar durant hores, potser passar una mica de fred, dormir poc i al ras.

De vegades, les millors coses necessiten un sacrifici, com el que va fer Jesús, que va patir molt en la seva mort, però que al final va renéixer com el sol de bon matí.

Els cristians, durant la Quaresma, que són quaranta dies abans de celebrar la Pasqua, preparen amb pregàries i bones obres el seu esperit. Així viuen millor la gran festa de la Pasqua de Resurrecció.

Reflexioneu-hi • P odeu explicar alguna situació en què hàgiu patit per aconseguir una cosa?

• C reieu que valorem més les coses que necessiten un cert esforç que les que s’aconsegueixen fàcilment?

• C reieu que teniu tot el que voleu?

•Q uè faríeu per aconseguir una cosa que desitgeu molt?

• É s millor tenir moltes coses o molts amics i amigues?

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 87

87

28/07/15 15:21

De la foscor a la llum A tots ens ha passat d’estar a les fosques. Despertar-nos i veure-ho tot fosc i negre.

Segur que, quan érem petits, havíem tingut por de passar pel passadís de casa a les fosques. Potser encara ara deixem un llum encès a prop per poder dormir tranquils.

A poc a poc, anem controlant aquesta por i hi ha un moment en què l’acabem superant.

També, de vegades hem dit: «No ho veig gens clar». És com si estiguéssim a les fosques però d’una altra manera. Volem dir que tenim dubtes, o que estem desanimats, que ho veiem tot negre, amb pessimisme. Hi ha persones per a qui la vida no té sentit, que han perdut la il·lusió, les ganes de viure.

Justament és per aquestes persones que Jesús es va sacrificar i ressuscitar.

Per enviar un missatge d’ànim i esperança. Recordem que ell ens coneix millor que nosaltres mateixos i que hem de pensar en el seu amor envers nosaltres quan estiguem tristos. Hem de seguir Jesús, que confia en la nostra força per superar els mals moments.

Reflexioneu-hi •U s heu trobat mai a les fosques, amb por, perduts, sense saber on anàveu?

Quines són les sensacions que vau tenir? Com us vau sentir per dintre? Parleu-ne.

•Q uè vol dir aquesta frase: «No ho tinc gens clar». Digueu-ne alguns exemples.

88

REL_CM2_U6.indd 88

UNITAT 6 28/07/15 15:21

La foscor dels deixebles La mort de Jesús a la creu va deixar els deixebles a les fosques. Es trobaven confosos i es preguntaven entre ells: Qui era realment? Era un enviat de Déu, com deia? Era el seu fill? Qui tenia raó: ell o els poderosos que l’acusaven de mentider? Per què no es va defensar de les acusacions?

Altres preguntes que els venien al cap els afectaven directament: I ara, què serà de nosaltres? Ho hem d’oblidar tot? Ens va enganyar, Jesús? I si era veritat, què hem de fer?

Mentre els deixebles dubtaven i es capficaven amb pensaments foscos, a punt de tornar a la seva vida d’abans d’haver conegut Jesús, va passar una cosa extraordinària que va canviar la seva vida i la de tota la humanitat. Una cosa meravellosa que ningú no s’hauria pogut imaginar: Jesús va ressuscitar.

Els deixebles, després de la mort de Jesús, van tornar a la seva vida d’abans.

7 Ordena aquestes paraules i després escriu la frase en el teu quadern. tristos de

mort després

Els

Jesús. estaven

de

deixebles la

8 Escriu en el teu quadern dues o tres preguntes que es podrien haver fet els deixebles després de la mort de Jesús.

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 89

89

28/07/15 15:21

La resurrecció: la resposta de Déu Pare Si les persones entenguéssim tot el que Déu fa, seríem com ell. Hi ha moments en què Déu actua d’una manera que nosaltres no podem entendre. Ell és més gran que nosaltres.

Per explicar d’una manera senzilla la resurrecció de Jesús, us posem alguns exemples entenedors: el gra de blat, perquè formi una espiga amb més grans, ha de morir colgat a terra. Després, surt amb més vida i més grans. El cuc de seda, quan arriba el seu moment, es transforma en una papallona.

D’alguna manera ha mort i neix a una vida diferent.

Però l’exemple més bonic és el que hem viscut tots nosaltres, amb la nostra mare com a protagonista més important. Per més que sapiguem que la vida ens ve donada a través dels nostres pares, ens sorprèn la manera com un nou ésser es va transformant en el si de la mare. És com un petit prodigi veure com se li van formant les mans, el cap, el cor que comença a bategar… I surt de la mare i comença una nova vida!

També la resurrecció de Jesús va ser el prodigi més gran que Déu va fer en Jesús.

Jesús ressuscitat és el senyal més clar que aquell home era el Fill de Déu. Tenia la vida de Déu en ell.

Reflexioneu-hi •U s heu preguntat mai per l’origen de la vida?

•Q uan estudiem els descobriments que fan els científics, no penseu que la vida és com un gran miracle? Parleu-ne.

•Q uines coses us agradaria descobrir de l’obra de Déu?

90

REL_CM2_U6.indd 90

• P enseu en aquesta frase: Un científic ens fa veure la bellesa i complexitat de l’obra de Déu. Què us suggereix?

•U s agradaria ser científics i científiques?

Per què?

• P er què Déu ens ha fet persones intel·ligents?

UNITAT 6 28/07/15 15:21

L’Evangeli ens explica…

Els evangelistes no expliquen com va ser la resurrecció, però sí que expliquen com van sentir que Jesús vivia.

El sepulcre buit El diumenge, molt de matí, Maria Magdalena i les altres dones van anar al sepulcre amb la intenció de netejar amb perfums el cos mort de Jesús i van trobar el sepulcre obert.

Una visió d’àngels, és a dir, la presència de Déu, els va fer entendre que Jesús havia ressuscitat.

Immediatament, elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.

El Senyor els havia dit: ­–No busqueu entre els morts aquell qui viu. Jesús ha ressuscitat!

Mateu 28, 1-9 i Lluc 24, 1-9 (Textos adaptats)

Aquesta certesa la van tenir també dos deixebles: Joan, que va creure sempre en Jesús (recordem que va estar al seu costat en la seva mort), i Pere, que havia dubtat d’ell, negant que el conegués la nit de la crucifixió.

Com els altres deixebles, van treballar per fer arribar el missatge de Jesús a tota la humanitat, encara que a alguns els costés la vida, com li va passar a Pere.

Els deixebles Pere i Joan corrent cap al sepulcre el matí de la resurrecció, d’Eugène Burnand.

Reflexioneu-hi • E n el fragment de l’Evangeli, per què penseu que Maria Magdalena i les altres dones van sentir por i alegria alhora?

• C reieu que Pere, que va negar haver conegut Jesús quan el van detenir, hauria hagut de merèixer la seva confiança? Per què?

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 91

91

28/07/15 15:21

9 Posa un títol a cada escena i escriu en el teu quadern un petit text que n’expliqui el significat en relació amb el relat de la Passió.

92

REL_CM2_U6.indd 92

A

B

C

D

UNITAT 6 28/07/15 15:21

HE APRÈS… Amb aquest senzill gest, Jesús, va enviar un missatge molt profund: repartint el pa (el seu cos) i el vi (la seva sang), en realitat, compartia la seva vida. A partir d’aleshores, Jesús es fa present en l’eucaristia i els cristians ho recordem.

En la vida de Jesús, el Dijous Sant i el Divendres Sant estan molt relacionats. Tot allò que Jesús va fer a la taula, amb els signes del pa i el vi, després ho va viure de manera violenta a la creu.

Jesús intuïa que moriria i patiria, però es va mantenir fidel al seu pensament confiant en Déu Pare. Volia que la seva vida i el seu sacrifici servissin d’exemple als seus deixebles i a tota la humanitat.

Els deixebles, quan van saber que Jesús havia ressuscitat, van passar de la tristesa i la desesperació, per la seva mort, a les ganes de viure i voler compartir els seus ensenyaments. Els va fer recobrar l’alegria, la fe i l’entusiasme per Jesús. Com havia promès, la seva vida és plena d’ensenyaments que cal conèixer i que ens porten pel camí de Jesús. Un camí ple d’ànims i d’esperança.

UNITAT 6 REL_CM2_U6.indd 93

93

28/07/15 15:22

S O M PR O T A G O NI S T E S DE L’E S G L É S I A

Església romànica de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça.

94

REL_CM2_DOBLE_94-95.indd 94

28/07/15 15:17

La Resurrecció de Jesús va fer que els seus seguidors i seguidores es reunissin a Jerusalem, la gran capital del país. Allí començarà la història d’aquest grup que en diem «cristians i cristianes»: l’Església.

Alguns nens i nenes creuen que a l’Església només són protagonistes els mossens, els escolanets o els bisbes. Tots podem ser-ne protagonistes. Perquè a l’Església hi ha un record sincer de Jesús, unes ganes de seguir els seus pensaments, que són pensaments de pau i d’estimació.

També en les altres religions, els seus seguidors i seguidores se senten protagonistes de la seva fe. Per això, ara nosaltres veurem per dintre què és l’Església.

95

REL_CM2_DOBLE_94-95.indd 95

28/07/15 15:17

7.

? a i s é l 'Esg l r e x i é n a v Quan

L’Església és la gran comunitat dels cristians. És com un arbre que enfonsa les seves arrels en els dotze apòstols i en què la saba és la força de Jesús ressuscitat.

Les fulles són els cristians que s’alimenten d’aquesta saba.

96

REL_CM2_U7.indd 96

UNITAT 7 28/07/15 15:22

DE QUÈ PARLAREM?

Jesús encomana

les dificultats i persecucions

malgrat

als deixebles crear

l’Església

de les persones de bon cor,

que continuen construint un món millor

L’Església neix a Jerusalem La gran notícia de la resurrecció de Jesús es va anar escampant per tot arreu. I és que quan tenim una gran alegria o una bona notícia no ens la podem guardar, sinó que la comuniquem als qui estimem, a aquells que també segueixen i estimen Jesús.

Comunicar al món la resurrecció de Jesús no va ser una missió fàcil per als deixebles; els semblava gairebé impossible. Però va ser possible perquè Pere i els seus companys portaven dintre seu la força de l’Esperit de Jesús; la mateixa força que fa que avui continuï havent-hi gent de tots els pobles del món que s’interessin per Jesús i la seva vida.

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 97

97

28/07/15 15:22

La Bíblia ens explica…

Jesús, després de la seva resurrecció, havia encomanat als deixebles que no es moguessin de Jerusalem fins que no sentissin sobre ells la força de l’Esperit de Déu. Van fer-ho així. I al cap de cinquanta dies van rebre aquella força, que els va fer valents, alegres i forts, per predicar la vida de Jesús. D’aquell dia se’n diu Pentecosta, que vol dir ‘cinquanta’. Ens ho explica l’evangelista Lluc en un dels llibres més impressionants del Nou Testament: els Fets dels Apòstols.

Els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres.

En arribar a Jerusalem, van pujar a la sala de la casa on Jesús, el Dijous Sant, havia celebrat el Sant Sopar. Allà hi havia Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelador, i Judes Tadeu, fill de Jaume. Tots ells es dedicaven a la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.

Fets dels Apòstols 1, 12-14 (Text adaptat)

Quan va arribar la diada de la Pentecosta, es trobaven reunits tots junts. De sobte, es va sentir del cel una remor com d’una gran ventada, que va omplir tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es van posar sobre cadascun d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar de Jesús a tota la gent que hi havia aquells dies a Jerusalem.

Fets dels Apòstols 2, 1-4 (Text adaptat)

Detall de Pentecosta, d’Adriaen van der Werff.

Reflexioneu-hi • L a imatge de la Pentecosta ens dóna a entendre que els deixebles es van sentir inspirats i encoratjats per l’Esperit de Déu. Podeu recordar algun moment en el

98

REL_CM2_U7.indd 98

qual no sabíeu què fer davant d’un problema i de cop heu trobat la força i el convenciment per fer-ho? Us vau sentir plens d’entusiasme?

UNITAT 7 28/07/15 15:22

El dia que va néixer l’Església Representar la força de l’Esperit de Déu que entra dins les persones és molt difícil.

Sovint el llenguatge es queda curt. Hem de fer servir metàfores poètiques, fer comparacions amb coses que ens puguin ajudar a entendre aquesta sensació interior que sentim ben real. Com el vent que no el veiem però el notem, l’Esperit de Déu el sentim quan fem el bé. Per això, en el fragment que hem llegit dels Fets dels Apòstols s’utilitzen el vent i el foc per explicar l’acció de l’Esperit.

Gràcies a l’Esperit, aquell primer grup d’homes i de dones que estaven reunits en una habitació van començar un moviment que va transformar el món. Aquest moviment és conegut amb el nom de «cristianisme». És com «un gran foc» que s’ha anat estenent per tot el món.

El vent no el veiem però en notem els efectes. Amb l’Esperit de Déu passa el mateix: no el veiem però el notem quan fem el bé.

Reflexioneu-hi • P oseu exemples d’imatges que ajudin a descriure coses difícils d’explicar: una gran amistat, el naixement d’un germanet, l’amor que sentiu pels

pares… Per exemple: «Una amistat de veritat és com un roure ben fort que es manté arrelat malgrat les ventades».

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 99

99

28/07/15 15:22

La vida dels primers cristians era en comunitat, tal com ens ho explica sant Lluc.

Els primers seguidors del cristianisme ho compartien tot i s’ajudaven entre ells i, especialment, ajudaven les persones més necessitades. Acostumaven a reunir-se en llocs amagats com les catacumbes o els cementiris subterranis plens de galeries i cambres, on recordaven els gestos que Jesús havia fet en el Sant Sopar del Dijous Sant. S’amagaven perquè eren mal vistos i incompresos per la gent d’aquella època i eren perseguits per les autoritats. Resar i estimar els va donar forces

Reflexioneu-hi •Q uè en penseu del fet que els primers cristians fossin mal vistos per la gent de l’època?

I que fossin perseguits?

• C reieu que actualment hi ha llocs del món on es persegueixen els cristians?

I altres creients?

•A lguna vegada us heu sentit mal vistos o incompresos pel fet de ser cristians?

Quan?

per suportar les persecucions.

Cambra funerària decorada amb murals cristians a la catacumba dels Aurelis, Roma (Itàlia).

100

REL_CM2_U7.indd 100

UNITAT 7 28/07/15 15:22

1 Podries dir què és l’Església? Copia les definicions que consideris correctes en el teu quadern.

• • • • • •

L ’Església són el Sant Pare i els bisbes.

L ’Església són els grans monuments de Roma.

L ’Església són totes les persones que formen el poble de Déu.

L ’Església són les parets d’un temple.

L ’Església són les persones que visiten una catedral.

L ’Església són les persones reunides per recordar el gest de Jesús.

2 Desxifra la frase enigmàtica.

1

‘ .

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

3 Dibuixa una església en el teu quadern i escriu-hi la frase següent: «Més que les pedres dels temples, l’Església de Jesús són les persones».

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 101

101

28/07/15 15:22

La vida de sant Pau Sant Pau també s’anomenava Saule. Va néixer a Tars, una gran ciutat, i es va educar en la religió dels jueus. Era molt exigent i obedient amb la llei. De jove, sentia odi contra tot allò que tenia relació amb Jesús o amb la vida dels cristians. I n’estava molt orgullós. Fins i tot va estar present en la mort d’Esteve, el primer seguidor de Jesús que va donar la vida per ell. Però… el Senyor li preparava una gran llum, un gran canvi.

La Bíblia ens explica…

Saule, respirant encara aires d’amenaça contra els deixebles de Jesús, es presentà davant del gran sacerdot per demanar-li una ordre de detenció contra els cristians que vivien a la ciutat de Damasc. Volia que l’autoritzessin per endur-se a Jerusalem, encadenats, els homes i les dones del moviment cristià.

Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte veié un llampec que venia del cel.

Va caure a terra i va sentir una veu interior que li deia: ­–Saule, Saule, per què em persegueixes?

Saule preguntà: ­–Qui ets, Senyor?

Li respongué: ­–Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.

Ja n’hi ha prou! Entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.

Fets dels Apòstols 9, 1-6 (Text adaptat)

La conversió de sant Pau, de Niccolò dell’Abate.

En aquesta narració destacaríem: aquesta mena de llum, com un llampec, que va sentir amb força en el seu interior i que el va fer adonar-se que, quan perseguia els cristians, era com si perseguís Jesús. Aquesta experiència de Déu va fer aturar el seu odi contra els qui pensaven diferent. Saule va entendre que seguir Jesús vol dir respectar la fe i la consciència de les persones que busquen Déu, siguin de la religió que siguin. Un missatge molt actual.

102

REL_CM2_U7.indd 102

UNITAT 7 28/07/15 15:22

La forta experiència que Saule va sentir el va fer canviar radicalment. Per això, es va fer batejar i va canviar de nom; a partir d’aquell moment es va dir Pau. Des d’aleshores, es va dedicar a predicar l’Evangeli de Jesús, va fundar comunitats, va estar a punt de morir ofegat en diversos naufragis i va haver de fugir dels perseguidors dels cristians.

Finalment es va trobar a Roma amb un altre apòstol de Jesús: Pere. Allà van morir a causa de les persecucions de l’emperador romà Neró: Pau va ser decapitat i Pere va ser crucificat.

4 Contesta les preguntes sobre la vida de Pau i escriu-les en el teu quadern.

• • •

C om es deia abans de batejar-se?

A quina ciutat volia portar els cristians detinguts?

E n quin llibre podem llegir aquests moments de la vida de Pau?

5 Fes una llista dels fets més importants de la vida de Pau. Per exemple: perseguia cristians.

6 Dibuixa una gran llum. Enmig del dibuix, escriu-hi aquesta frase: «Saule, per què em persegueixes?».

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 103

103

28/07/15 15:22

Seguir Jesús no sempre és fàcil. La seva vida i el seu missatge volen un compromís, un cert esforç. Això ens ensenya que les coses que són importants i que valen la pena requereixen un cert sacrifici, com quan pugem una muntanya i el camí es va fent cada cop més costerut i comencem a estar cansats. Si continuem i no ens rendim, arribem al cim, on ens espera una vista única que ens sorprèn. Aconseguir arribar al cim té un altre premi: ens ha fet més forts i preparats per superar les dificultats.

Reflexioneu-hi •S egur que de vegades anar a l’escola no us ve de gust. Penseu que val la pena anar a l’escola?

104

REL_CM2_U7.indd 104

• P er què creieu que els pares i el professorat us diuen que us heu d’esforçar?

UNITAT 7 28/07/15 15:22

Jesús no és cap fantasia Com podien els deixebles inventar-se la vida tan extraordinària de Jesús si eren unes persones més aviat senzilles? Jesús no podia ser cap invent de ningú. Però els seus enemics no podien suportar que, després de la seva mort, tot tornés a començar.

Pere, Joan, Andreu, Maria Magdalena, Jaume i tants altres deixebles se sentien forts perquè en ells hi havia la llum i la força de l’Esperit de Déu, com una presència amagada en el seu interior, que els feia valents i disposats a dir que la vida de Jesús era veritat.

Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Quan Judes va desaparèixer del grup dels deixebles, després de molta pregària i reflexió, van escollir un nou company que es deia Maties. Ja tornaven a ser dotze, després en serien molts més.

La vida de Jesús és extraordinària i per això la feina dels seus deixebles, que havien d’explicar-la i difondre el seu missatge, es presentava força difícil. Per això sorprèn que creixessin tan de pressa les comunitats cristianes dins l’Imperi romà, on no eren ben vistes pels jueus i eren perseguides pels romans.

Reflexioneu-hi •Q uins fets creieu que costen més d’explicar i d’entendre de la vida de Jesús?

•Q uines coses de la natura costen d’entendre? Per què?

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 105

105

28/07/15 15:22

L’Evangeli ens explica…

Les últimes paraules de Jesús als seus deixebles van ser aquestes.

«El Pare del cel m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat.

Jo sóc amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món.»

Mateu 28, 16-20 (Text adaptat)

Els deixebles van aconseguir fer arribar el cristianisme a tot arreu.

Reflexioneu-hi •Q uines dificultats tenien els deixebles per acomplir l’encàrrec de Jesús?

• C om és que, malgrat les dificultats, els cristians van créixer tant durant l’Imperi romà?

106

REL_CM2_U7.indd 106

• C omenteu aquesta frase de Jesús: «Jo sóc amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món».

•N omés recordem i seguim Jesús durant les celebracions religioses?

UNITAT 7 28/07/15 15:22

Jesús no era un invent dels seus deixebles i seguidors i seguidores. Ni tampoc ho era la seva resurrecció, dient que ell vivia la vida de Déu. Si tot hagués estat un invent, en el moment en què la vida dels deixebles estava en perill haurien dit: «Deixeu-nos lliures, Jesús és un invent nostre, tot és fals!». Però no ho van dir i els van perseguir, amenaçar, torturar i matar. Van donar la vida per tot allò que Jesús els havia ensenyat. La força de Déu els ajudava a tots: ancians, homes, dones, joves i nens i nenes, rics o pobres, esclaus o lliures.

Actualment, també hi ha cristians que han donat la vida per Jesús: els qui segueixen el camí de Jesús i són perseguits i morts per aquest motiu, però també els qui dediquen la seva vida a ajudar els altres en nom seu i renuncien a una vida còmoda i fàcil.

En són exemples monsenyor Romero, que va morir al Salvador el 1980 per dir la veritat i defensar els oprimits, o Teresa de Calcuta, que va viure a l’Índia enmig de moltes dificultats per ajudar els pobres.

Monsenyor Romero

Teresa de Calcuta

Reflexioneu-hi •Q uè té el missatge de Jesús perquè reuneix-hi tanta gent al llarg dels segles?

Per què aquest missatge fa que hi hagi gent que posi en perill la seva vida?

• C oneixeu algú que hagi mort per defensar el missatge de Jesús? Qui?

• I algú que renunciï a les comoditats per viure segons la doctrina de Jesús?

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 107

107

28/07/15 15:22

Pere Claver, un cristià exemplar La vida de Pere Claver és un bon exemple de vida cristiana modèlica. Va néixer en un petit poble de Catalunya, Verdú, en una família de pagesos. Quan era petit se li van morir la seva mare i un germà seu i això va canviar la vida de Pere. Va voler fer-se sacerdot i va entrar al noviciat de jesuïtes de Tarragona. Després, va viure a Montserrat i a Mallorca, on va fer els seus estudis. Allí va conèixer un altre jesuïta, ja ancià, Alonso Rodríguez, que va influir en la seva decisió de marxar a les missions americanes.

Va ser així com l’any 1615, amb 35 anys, Pere Claver va marxar cap a Cartagena de Indias, una ciutat espanyola, actualment colombiana. Allí es va dedicar a ajudar els milers d’esclaus negres que arribaven en vaixells, com si fossin animals, procedents d’Àfrica.

Durant quaranta anys, cada cop que arribava un vaixell carregat d’esclaus, Pere Claver i altres jesuïtes eren allà esperant-lo per ajudar les persones que eren maltractades pels comerciants d’esclaus. Demanaven aliments per a aquells homes, dones i nens que arribaven bruts i malalts a aquella ciutat americana. Quan va tenir 70 anys, va emmalaltir de la pesta. Tot i patir aquesta terrible malaltia, va continuar guarint les ferides físiques i morals dels esclaus que anaven arribant des d’Àfrica. Ell sempre deia que era «esclau dels negres esclaus».

108

REL_CM2_U7.indd 108

UNITAT 7 28/07/15 15:22

La vida, les paraules, la mort i sobretot la resurrecció de Jesús van ser mitjans per comunicar aquest missatge de Déu Pare a tota la humanitat: construir un món millor és possible, un lloc on l’amor, la justícia i la pau facin desaparèixer el mal del món. Algunes persones han escoltat aquest missatge d’esperança i han seguit Jesús en aquesta tasca de canviar el món. Per això s’han convertit en santes, en exemples de vida que cal conèixer i seguir.

7 Fes una llista dels pobles i ciutats on va viure Pere Claver.

8 Ordena les paraules i després escriu la frase en el teu quadern. vida

creure

la

Donar

vol

Jesús

dir

ell.

per

en

9 Busca en la sopa de lletres el nom de cinc sants que van explicar la vida de Jesús i el d’una santa que va descobrir la tomba de Jesús buida.

C

L

M

A

R

C

A

S

T

I

S

A

S

H

A

T

I

A

A

N

E

L

A

D

G

A

M

P

I

U

C

L

X

E

C

N

J

T

E

B

N

O

C

D

E

B

O

T

U

A

P

F

G

L

L

P

A

S

T

U

R

L

O

P

E

M

N

I

B

U

F

C

Z

B

G

I

G

C

A

S

I

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 109

109

28/07/15 15:22

Potser heu sentit a parlar de Gandhi, de Pere Casaldàliga, de Rigoberta Menchú o de Joan XXIII. Són quatre persones que han destacat perquè han dedicat la seva vida a fer un món millor. Per fer-ho, no els han calgut les armes, sinó l’amor envers les persones. L’Esperit de Déu els ha guiat i els ha permès actuar.

Pere Casaldàliga

Gandhi

Joan XXIII

Rigoberta Menchú

Reflexioneu-hi • P regunteu als vostres mestres si coneixen alguna persona dels nostres dies que faci una activitat solidària i fraternal per als pobres i necessitats.

Destaqueu quines qualitats el fan ser

110

REL_CM2_U7.indd 110

especial. Creieu que són persones valentes?

Creuen en les persones, com fa Jesús?

•D igues el contrari dels conceptes següents: solidaritat, justícia, compartir, racisme i drets humans.

UNITAT 7 28/07/15 15:22

HE APRÈS… L’Església va néixer el dia de Pentecosta, el dia de la vinguda de l’Esperit de Déu sobre els deixebles de Jesús, la mare d’aquest i algunes dones que el seguien. L’Església és la comunitat dels cristians, els seguidors de Jesús que escampen el seu missatge per tot el món, seguint les seves paraules. Aquesta comunitat no ho ha tingut fàcil i de vegades ha estat perseguida.

Pau, que originàriament es deia Saule, quan era jove, va perseguir Jesús i els cristians. Però, un cop convertit al cristianisme, va fundar moltes comunitats cristianes. Va morir a Roma en temps de l’emperador Neró. És un bon exemple de les dificultats que van tenir els primers cristians i ens diu que seguir Jesús no sempre és fàcil.

L’Evangeli i la resurrecció de Jesús no van ser un invent dels deixebles. Els primers cristians confessaven la seva fe en Jesús posant en perill les seves vides. Van ser mal vistos pels jueus i perseguits per les autoritats romanes.

La força de l’Esperit de Déu i la fe dels cristians els va fer superar totes les dificultats.

No sempre és fàcil explicar la paraula de Jesús i encara hi ha cristians que han mort per Jesús. Igual que en altres religions, trobem persones heroiques que donen la seva vida per fer un món millor.

UNITAT 7 REL_CM2_U7.indd 111

111

28/07/15 15:22

8.

s e n g i s e d s t a t l o v n e Vivim

En la vida quotidiana, vivim envoltats de signes. Els fem servir per comunicar-nos, per transmetre informació, per expressar sentiments i gestos, per representar coses de la vida esportiva, escolar, etc. Tots els signes tenen el seu significat.

També el món de la religió i de la fe té els seus signes. Signes carregats de vida com, per exemple, el signe de rentar els peus que Jesús va fer aquell vespre del Dijous Sant.

Per als qui creuen en Jesús, és important saber què volen dir aquests signes. Són senyals que ens diuen que Jesús és present en la nostra vida, que és molt a prop nostre.

112

REL_CM2_U8.indd 112

UNITAT 8 28/07/15 15:23

DE QUÈ PARLAREM? Els sagraments

Eucaristia

Baptisme

expressa

expressa

rebem Jesús

acció de gràcies

purificació

vida

Els gestos simbòlics religiosos Moltes vegades no és fàcil expressar només amb paraules què ens passa dins el nostre cor.

Llavors, fem gestos simbòlics carregats de significat. Aquests gestos simbòlics es diuen sagraments. La fe dels cristians s’expressa amb aquests gestos, tal com Jesús va voler-ho: partir i compartir el pa, beneir amb les mans, rentar els peus amb aigua, obrir els braços per perdonar, morir en la creu perquè ens estima…

Tot això, d’alguna manera, «parla» de Déu, de Jesús. Són els sagraments.

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 113

113

28/07/15 15:23

Els éssers humans també fem servir signes per comunicar idees més complicades.

Per exemple, quan una persona estimada ens fa un regal ens pot estar expressant moltes coses. Ens envia un missatge d’amor, de gratitud, de tenir cura de nosaltres, de dir-nos que ens estima… I, el regal, llavors, es converteix en un signe entre aquella persona i nosaltres.

Ho aprenem de seguida. Com més grans ens fem, més signes fem servir i més signes entenem. Un nen petit quan comença a anar a missa amb els pares, els avis i els amics no acaba d’entendre el significat del que veu. Repeteix el que els grans fan i se sent part d’una festa. Però, a mesura que el nen va creixent, a poc a poc entén que cada paraula i cada acció tenen un significat molt profund. Fer-se gran vol dir entendre que la vida està plena de signes.

Reflexioneu-hi • P enseu en dos signes que vivim amb la família; dos, que vivim fent esport; dos, que trobem en la vida de la classe, i dos, en el terreny de la fe, de creure. Expliqueu-los a la resta de la classe.

• E l significat que tenen els signes, és igual d’important per a tothom?

Una creu és igual d’important per a un cristià que per a un musulmà?

• C reieu que hem de respectar els signes que són importants per als altres?

•Q uè creieu que és més important, el signe o el seu significat: per exemple, un senyal de direcció prohibida o el missatge que dóna el senyal? Per què?

1 Dibuixa un objecte que sigui important per a tu: un collaret, un peluix, un llibre, una flor… Explica per què és important aquest objecte. Té un significat especial?

114

REL_CM2_U8.indd 114

UNITAT 8 28/07/15 15:23

El signe de l’aigua Totes les religions creuen que l’aigua és un signe meravellós que té molts significats, però, especialment, l’aigua és signe de vida. Sense l’aigua la vida és impossible.

El món vegetal, els animals i les persones no podem viure sense aigua. Allà on n’hi ha, hi ha vida. Els països més pobres són els que no en tenen o en tenen molt poca; els països rics, en canvi, són els que tenen grans rius, moltes fonts, llacs o hi plou molt.

Un altre significat de l’aigua és que neteja i purifica les persones. Aquesta neteja ens dóna alegria, com quan estem molt cansats i després de l’excursió podem banyar-nos en una piscina o en un riu; l’aigua ens revifa, ens dóna forces i ànims, i ens fa forts, valents, alegres i nets.

2 Desxifra la frase enigmàtica.

1

, , ,

.

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 115

115

28/07/15 15:23

El baptisme, un sagrament de vida Els cristians van agafar el signe antiquíssim de l’aigua i el van incorporar a la seva religió, en especial, per indicar que Déu ens dóna vida i ens neteja de les nostres faltes. Jesús hi va estar d’acord. Ell mateix es va fer batejar per Joan Baptista (que vol dir ‘que batejava’) al riu Jordà; no perquè ho necessités, sinó per ensenyar-nos-ho a nosaltres. I, després, va recomanar als seus deixebles:

L’Evangeli ens explica…

«Prediqueu l’Evangeli, bategeu aquells que ho demanin, en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.»

Mateu 28, 19 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • P er què hi ha famílies que bategen els seus fills? Per què n’hi ha que no els bategen?

Expliqueu-ho.

•H em de respectar totes les maneres de pensar. Creieu que és important que fem les coses pensant per què les fem?

• P odeu explicar alguna situació en què l’aigua us va revifar quan estàveu molt cansats?

•A més del signe de l’aigua, quins altres signes religiosos coneixeu? Inventeu-vos un signe per expressar un sentiment religiós.

El Baptisme de Jesús, de James Tissot.

116

REL_CM2_U8.indd 116

UNITAT 8 28/07/15 15:23

«Sí, hi renunciem! Sí, hi creiem!»

Recordeu algun baptisme? Hi ha un moment determinat de la celebració en què el sacerdot pregunta als pares i als padrins si renuncien al pecat, és a dir, a totes aquelles coses que ens allunyen del camí de Jesús. I ells contesten: «Sí, hi renunciem!». És un manera de confessar que no volen saber res del pecat, de la violència, de l’egoisme, de la mentida, del mal.

A més de renunciar al mal camí, confessen que creuen en Jesús, és a dir, que tenen fe en ell i ho demostren contestant tres vegades «Sí, hi creiem!».

3 Dibuixa una font i escriu a sota del dibuix els significats que té l’aigua.

4 Pregunta a casa teva si estàs batejat, i quin dia i on et van batejar i escriu-ho en el teu quadern.

5 Llegeix aquestes frases i digues si són certes o falses.

• • • • • •

L ’expressió «Sí, hi creiem!» vol dir que estem d’acord amb Jesús.

E l baptisme vol dir que els padrins ens fan regals.

E l cristianisme és l’única religió que fa servir l’aigua com a signe religiós.

E l baptisme només es pot rebre quan s’és molt petit.

P er rentar-nos les faltes necessitem sabó.

J esús va voler batejar-se al riu Jordà.

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 117

117

28/07/15 15:23

Els cristians celebren l’eucaristia Parlar de l’eucaristia vol dir parlar de la comunió. Però, hi ha molta gent que quan parlen de la primera comunió pensen que només vol dir fer una gran festa en un restaurant i estrenar un vestit molt car. En realitat, fer la primera comunió és una altra cosa. És una cerimònia important en la vida d’un nen, ja que rep per primera vegada el sagrament de l’eucaristia i viu un dia feliç envoltat de la família i els amics. Veure el significat profund de la comunió demostra que entenem el vertader missatge de Jesús, que hem crescut i comencem a entendre que seguir Jesús és més que anar a missa i celebrar una festa.

Reflexioneu-hi •A lgú de vosaltres ha fet la primera comunió o s’està preparant per fer-la?

Creieu que és un dia especial?

•H eu anat a alguna comunió?

Expliqueu què recordeu d’aquesta cerimònia.

118

REL_CM2_U8.indd 118

• P arleu del significat de la comunió, de com permet recordar el gest de Jesús.

•Q uin missatge creieu que ens va donar Jesús quan va partir el pa i va beure el vi?

• C om explicaríeu la comunió a uns amics que no l’han fet i no n’han vist mai cap?

UNITAT 8 28/07/15 15:23

Els primers cristians recordaven Jesús Va ser després de la resurrecció de Jesús que els deixebles van començar a explicar la seva paraula i la seva vida. Predicaven en petits grups de seguidors que tenien la necessitat de recordar els pensaments del Mestre. Eren les primeres comunitats cristianes. Eren comunitats justament perquè ho compartien tot, és a dir, tot el que tenien ho posaven en comú; per exemple, els que tenien més diners els posaven a disposició dels apòstols, i aquests els repartien entre els pobres.

L’evangelista sant Lluc en el llibre dels Fets dels Apòstols explica que les persones cristianes eren ben vistes pel poble perquè estimaven i ho compartien tot. Quan una comunitat cristiana no ajudava els més necessitats la renyaven, com va fer sant Pau amb la comunitat cristiana de la ciutat de Corint, perquè eren molt egoistes.

Pau va posar al davant de tot l’amor als altres, seguint els ensenyaments de Jesús.

Reflexioneu-hi •Q uè en penseu sobre que les primeres comunitats cristianes ho compartissin tot? Expliqueu-ho.

• C reieu que els primers cristians feien bé d’ajudar els qui més ho necessitaven?

Creieu que ara passa el mateix amb l’Església?

• V osaltres formeu part d’una comunitat, l’escola. Què feu perquè la vostra comunitat funcioni bé?

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 119

119

28/07/15 15:23

El pa de Jesús Malgrat les dificultats, les comunitats cristianes eren cada cop més nombroses.

Els seguidors i seguidores de Jesús creixien per tot l’Imperi romà. Durant les persecucions, quan els primers cristians havien d’amagar-se a les catacumbes, els deixebles de Jesús i els seus ajudants es reunien per llegir la paraula de Déu, fer la pregària i, especialment, per partir el pa, recordant el gest que va fer el Mestre i que els hi va ensenyar en el darrer sopar abans de la seva mort.

Un gest que té molts significats: recordar la seva vida, la seva mort, les seves paraules…

Però també es reunien per agafar forces i suportar les persecucions, per trobar-se amb la seva família cristiana i sentir-se acompanyats en aquells moments de dificultat.

Reflexioneu-hi • E ls cristians actuals, en quin moment recordem el gest de partir el pa de Jesús?

Com explicaríeu el seu significat a algun amic o amiga que no és cristià?

120

REL_CM2_U8.indd 120

• C reieu que té més d’un significat el gest de Jesús? Per exemple, és un gest que es pot fer en solitari sense que ningú ho sàpiga?

UNITAT 8 28/07/15 15:23

L’Evangeli ens explica…

Sant Lluc, el mateix que va escriure el tercer Evangeli, és l’autor del llibre dels Fets dels Apòstols, que explica la història dels primers cristians. Diu d’aquelles comunitats cristianes:

Els seguidors de Jesús eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a assistir a les pregàries. A casa partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven el Senyor i la gent els mirava amb bons ulls.

Fets dels Apòstols 3, 42 i 46-47 (Textos adaptats)

Reflexioneu-hi • P er què els primers cristians parlaven de «partir el pa» per referir-se a l’eucaristia?

Recordeu en quin moment es va celebrar la primera comunió de la història dels cristians?

• É s obligatori fer la primera comunió? Es pot fer quan una persona és més gran? Per què?

•Q uina és la segona comunió?

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 121

121

28/07/15 15:23

La festa de Jesús Si aneu a l’església el dissabte al vespre o el diumenge, veureu famílies de creients que assisteixen a l’eucaristia. En aquesta trobada, les tres coses més importants que s’hi fan són:

• P rimer, llegir i escoltar la paraula de Déu, l’Evangeli, que recorda la vida de Jesús.

• S egon, repetir el gest de Jesús de compartir el pa i el vi, és a dir, compartir el cos i la sang de Crist, tal com ell va voler.

• T ercer, estimar-se els uns als altres, viure en comunió, ajudant-se mútuament.

Aquest va ser un dels principals manaments de Jesús.

Per tant, quan «celebrem l’eucaristia», fem una festa entre els que creiem i seguim Jesús. Com altres religions que també fan festes i les celebren en llocs sagrats, els cristians celebrem l’eucaristia a les esglésies, a prop de l’altar.

122

REL_CM2_U8.indd 122

UNITAT 8 28/07/15 15:23

Sabíeu que la paraula eucaristia és una paraula grega que vol dir ‘acció de gràcies’? Per això, celebrar l’eucaristia és la manera que tenim els cristians de donar les gràcies a Déu. Li agraïm, per exemple, la vida, la família, poder tenir fe en ell, l’amor que hi ha al món, la salut, tenir una escola, poder reunir-nos al voltant de la taula de Jesús… En definitiva, per totes les coses bones que fan que viure valgui la pena.

6 Busca en la sopa de lletres cinc paraules relacionades amb l’eucaristia.

E

Z

L

A

C

I

B

I

M

I

S

P

I

I

L

X

E

C

L

E

B

R

A

R

R

A

T

L

A

R

I

C

M

N

I

U

S

C

P

R

O

A

D

I

F

N

M

E

M

I

O

R

P

Q

L

U

T

O

D

R

E

C

A

S

7 Dibuixa tres coses o persones necessàries per poder celebrar l’eucaristia.

8 Llegeix el text dels Fets dels Apòstols, de la pàgina 121, i escriu les frases que et semblen més boniques, que reflecteixen millor la vida dels primers cristians.

9 Fes de periodista. Quan vagis la propera vegada a missa, pren nota dels moments més importants. Amb les notes que has pres escriu un text que expliqui l’eucaristia. Pregunta al mossèn si et deixaria fer fotografies i enganxa-les en el teu reportatge.

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 123

123

28/07/15 15:23

Jesús entre nosaltres Si llegim l’Evangeli de Lluc trobarem la història de dos deixebles de Jesús que, després que Jesús hagués mort, anaven cap a Emmaús, un petit poble, per oblidar el mal tràngol que havien passat amb la mort del

Reflexioneu-hi • C omenteu alguns dels signes que han sortit al llarg de la unitat. Els heu vist alguna vegada? Què signifiquen?

• P odríeu explicar per què

desconegut. Era Jesús, però la tristesa dels

l’eucaristia és un signe de Jesús?

deixebles va fer que no el reconeguessin.

• C reieu que Jesús només és

seu Mestre. Fent camí, van trobar un

Caminant cap al poble van parlar amb ell i el van convidar a sopar. Quan van ser

present en el moment de l’eucaristia?

a taula, Jesús va prendre el pa, va dir la benedicció i el va compartir amb els dos deixebles. Va ser en aquell moment que el van reconèixer. El gest de l’eucaristia va permetre reconèixer Jesús.

10 Busca a la Bíblia el fragment, Lluc 24, 28-31 i copia’l en el teu quadern.

11 Un altre nom de Jesús és Emmanuel. Respon la pregunta: Què vol dir l’altre nom de Jesús? Busca a la Bíblia el fragment, Mt 1, 23 i copia’l en el teu quadern.

124

REL_CM2_U8.indd 124

UNITAT 8 28/07/15 15:23

HE APRÈS… Vivim envoltats de signes que representen coses de la nostra vida personal, familiar, esportiva, escolar, religiosa. Els éssers humans fem servir signes per comunicar idees més complicades, com, per exemple, el sentit de la vida. Quan creixem entenem cada cop més el significat profund dels signes.

Els signes religiosos cristians es diuen sagraments.

Per exemple, el baptisme, l’eucaristia. Expressen l’experiència de Déu, dels cristians. També ajuden a saber qui som els cristians.

El signe del baptisme és l’aigua, que significa vida, neteja i purificació. Totes les religions fan servir l’aigua per significar la vida religiosa. Els cristians expressem la idea de pertànyer a una comunitat que creu que les persones podem netejar-nos dels nostres errors i començar de nou.

Amb el signe de l’eucaristia, les primeres comunitats cristianes recordaven les paraules de Jesús, celebraven el gest de Jesús de «partir el pa» i sovint s’havien d’amagar a les catacumbes, perquè els perseguien els enemics de Jesús i de l’Evangeli.

Actualment, aquest signe, l’eucaristia, segueix sent vàlid, i els cristians el repetim sovint. Vol dir ‘acció de gràcies’, i expressem l’agraïment a Déu, a la vida o als altres. També, amb l’eucaristia, reconeixem Jesús entre nosaltres. Recordem la seva vida, el seu camí i el seu missatge d’esperança.

UNITAT 8 REL_CM2_U8.indd 125

125

28/07/15 15:23

9.

? ó d r e p m e n a m e d Algun cop

Si una idea defensa Jesús al llarg de la seva vida és la del perdó. Jesús no para de dir-nos amb el seu exemple, amb les seves paraules, amb la seva mort i la seva resurrecció que el perdó és possible. Aquesta idea és revolucionària. Vol dir que Déu entén que de vegades som febles i ens equivoquem. Però també ens dóna una solució: amb amor i penediment sincer podem superar les equivocacions.

126

REL_CM2_U9.indd 126

UNITAT 9 28/07/15 15:23

DE QUÈ PARLAREM?

dóna pau a

Jesús

perdona

la gent hem de

fer la pau

perdonar

Quan ens equivoquem Oi que no sempre fem les coses bé, ja sigui a casa, a l’escola, amb els amics o les amigues? De vegades, són coses sense importància; llavors no ens costa gaire disculpar-nos. Però alguna vegada trenquem les bones relacions que tenim amb els pares o els amics. I com que els estimem, ens sap molt greu d’haver-nos-hi barallat i sembla que ens faci mal el cor. Se’ns fa un nus a la gola i estem tristos.

Encara que això sigui dolent, tenir aquesta sensació de tristesa és molt bon senyal.

Vol dir que tenim bon cor, que ens sap greu, que la nostra consciència és ben viva, que volem posar-hi remei, com quan un està malalt i té ganes de posar-se bo.

Llavors, la millor medecina és demanar perdó i veure que et perdonen. Estem fets així, i això és molt positiu. Si som sincers, ningú no pot dir que mai no s’ha trobat en una situació com aquesta: la de demanar perdó o la de perdonar.

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 127

127

28/07/15 15:23

L’Evangeli ens explica…

Déu ens dóna la possibilitat de rebre el perdó perquè confia en nosaltres i ens estima. No vol que ens domini la desesperació. Jesús ens explica aquesta idea de perdó en la paràbola del fill pròdig.

Un home tenia dos fills. Un dia, el més petit li demanà la part de l’herència que li corresponia, com si el pare ja no comptés en la seva vida. Després, se n’anà de casa pensant que seria feliç. S’ho va malgastar tot en vicis i festes. Quan ja no tenia

El retorn del fill pròdig, de James Tissot.

diners, ni amics de disbauxa, vingué una gran fam en aquell país. El noi va començar a passar necessitats, de manera que es va haver d’acontentar a pasturar porcs. Es delia per atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava.

Llavors reflexionà i es digué: «Quants treballadors del pare tenen el pa que volen, i jo aquí m’estic morint de fam! Tornaré a casa del meu pare i li diré: Pare, he pecat contra Déu i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus treballadors!». I se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el pare el veié i en sentí llàstima, corregué a tirar-se-li al coll i l’omplí de petons. El fill li digué: ­–Pare, ja no em diguis fill teu. No m’ho mereixo!

Però el pare digué als criats: ­–De pressa, porteu el vestit més bonic i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

Lluc 15, 11-24 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • E n la paràbola del fill pròdig, per què el pare no renya el fill quan torna? Expliqueu-ho.

128

REL_CM2_U9.indd 128

UNITAT 9 28/07/15 15:23

1 Dibuixa una casa amb un camí: és la casa del pare i és plena de llum. Això vol dir que el fill ha tornat i ho estan celebrant.

2 Pensa en alguna de les vegades que has trencat la teva amistat amb algú. Escriuho en el teu quadern.

3 Cerca a internet algun quadre de l’abraçada del pare amb el fill pròdig que surt en la paràbola. Quan hagis seleccionat el quadre, imprimeix-lo i enganxa’l en el teu quadern.

4 Copia les frases que creus que són correctes en el teu quadern.

• • •

E l pare que surt en la paràbola és una persona que no sap perdonar.

A les persones ens agrada que ens demanin perdó quan algú ens fereix.

D éu està sempre disposat a perdonar-nos quan ens penedim d’allò que hem fet.

• E l pare de la paràbola renya el seu fill quan torna a casa.

•N o calia celebrar el retorn del fill d’aquella manera tan festiva.

Déu confia en nosaltres i està sempre disposat a perdonar-nos.

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 129

129

28/07/15 15:23

Rebem el perdó de Jesús Un bon amic o amiga és aquell que escolta els nostres secrets i coneix les nostres intimitats perquè li tenim confiança. Com Déu, que coneix el nostre cor i per això hi podem confiar totalment. Com els amics de veritat, Déu ens estima i vol el millor per a nosaltres i sap que les persones necessitem viure en pau amb ell i la gent que ens estima i confia en nosaltres. Sap que volem recuperar la felicitat després d’un mal moment.

Justament per això, Jesús, el dia de Pasqua, va fer un regal als seus deixebles.

Se’ls va aparèixer i els va dir:

«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats perquè estan penedits, els quedaran perdonats. Però si no estan penedits, quedaran sense perdó.»

Va ser d’aquesta manera que Jesús va dir als seus deixebles, i als deixebles que els van succeir, que podrien perdonar en nom de Jesús. El primer pas per arribar al perdó és tenir una actitud real de

PERDONAR

penediment.

Reflexioneu-hi •Q uan heu comès un error i heu ferit una altra persona, com us heu sentit?

Us sentiu malament per l’altra persona?

Esteu en pau? Què teniu ganes de fer per solucionar la situació?

130

REL_CM2_U9.indd 130

• C reieu que s’ha de ser valent per demanar perdó? Qui «guanya» quan es demana perdó i aquest perdó és acceptat? És important que el penediment sigui de veritat?

UNITAT 9 28/07/15 15:23

El gran regal de Jesús Jesús sabia que les persones necessitem que ens diguin que estem perdonats de les nostres faltes. Això ens dóna pau i seguretat. Per això, va deixar als seus deixebles i a l’Església l’encàrrec de perdonar en nom de Déu les faltes i els pecats que podem fer.

Jesús, que ens coneix bé, sap que necessitem que els altres sàpiguen que som bona gent i que malgrat ens podem equivocar, volem ser estimats i acceptats.

També sap que no podem viure en pau sense aquest perdó. Aquest missatge és el que va donar quan, després de morir a la creu va ressuscitar de la mort, demostrant que es pot començar una nova vida.

Reflexioneu-hi •Q uan els nostres pecats són perdonats, això ens dóna dret a tornar a equivocar-nos?

• C reieu que és correcte pensar que ens podem equivocar tantes vegades com vulguem perquè acabarem demanant perdó i podrem tornar a estar en pau?

• P er què creieu que a més de sentir penediment i perdó necessitem que ens diguin clarament «esteu perdonats»?

• E n quin moment i lloc els cristians ens netegem dels nostres pecats?

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 131

131

28/07/15 15:23

La humilitat ens porta al perdó Sant Lluc ens recorda la paràbola que va explicar Jesús en què, en el temple, un jueu molt creient s’enaltia, és a dir, es creia millor que els altres perquè aquests s’equivocaven i pecaven. Aquest jueu complia amb totes les normes de l’Església i donava gràcies a Déu tot dient: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, ni sóc tampoc com aquest publicà».

Al seu costat, en el mateix temple, hi havia un publicà, una persona que es feia rica cobrant impostos als pobres i, per tant, algú amb molts pecats. Aquest publicà demanava amb humilitat ajuda a Déu, tot i reconeixent que pecava.

Deia: «Déu meu, ajuda’m, que sóc un pecador».

Jesús va dir que qui va rebre el perdó de Déu va ser el publicà i no el jueu creient. I, ho va dir així: «Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

Reflexioneu-hi •S egons aquesta paràbola, què creieu que es necessita per ser perdonat?

•Q uè va voler dir Jesús amb aquesta frase: «Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit»?

132

REL_CM2_U9.indd 132

UNITAT 9 28/07/15 15:23

La finalitat del perdó Quan ens equivoquem i fem mal a algú hem de buscar el perdó. Primer, perquè la persona ferida se senti millor. Per això, hem de mirar de fer alguna cosa per corregir la nostra equivocació. Segon, per nosaltres mateixos, perquè l’equivocació ens provoca remordiments i no ens sentim en pau amb la persona a qui hem fet mal.

El penediment sincer ens permet demanar perdó a la persona ofesa i també a Déu. En penedir-nos humilment i sincerament tornem a estar en pau amb nosaltres, amb els nostres germans i amb Déu.

D’alguna manera, quan ens penedim i fem tot el possible per esmenar el nostre error, fem que la confiança entre les persones torni a aparèixer. El nostre món torna a estar en equilibri i ens sentim estimats i feliços. Per això, Jesús ens ofereix la possibilitat del perdó.

Penedir-nos i rebre el perdó ens permet tornar a estar en pau amb nosaltres i amb Déu.

Reflexioneu-hi • P oseu exemples en què hàgiu ferit un amic o amiga. Què heu fet per solucionar-ho? Creieu que vau aconseguir que la persona se sentís millor? Vau tornar a ser amics?

• C reieu que en demanar perdó sincerament torneu a tenir la confiança que s’havia perdut?

•U s imagineu un món on no es perdonessin els errors?

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 133

133

28/07/15 15:23

Volem la pau Ens agrada

134

REL_CM2_U9.indd 134

No ens agrada

UNITAT 9 28/07/15 15:24

La televisió ens mostra gairebé cada dia notícies de gent que fuig dels seus països perquè estan en guerra. Famílies senceres que viatgen amb el poc que tenen a un altre país, esperant ser acollides. Nens i nenes de la vostra edat que, en comptes de poder anar a l’escola, o de jugar, han de marxar carregats amb farcells. Aquesta vida no se la mereixen. Per culpa de l’egoisme dels poderosos, han de fugir per deixar de patir i escapar d’una mort segura. Cap a on? Ni ells no ho saben…

També al nostre país hi ha gent que ho passa malament, perquè no tenen els recursos necessaris per viure: pagar un pis, pagar els rebuts de la llum i l’aigua, alimentar-se bé. No ens inventem res, hi ha milers de famílies que viuen en condicions molt precàries. Una vida plena de preocupacions, sense poder descansar amb pau.

Pensem-hi…

Gent que ha fugit del seu país i viu en un camp de refugiats.

Reflexioneu-hi •H eu vist de prop situacions com les que acabem d’explicar? Les heu patit personalment? Quins comentaris sentiu respecte a aquests fets?

• C reieu que és culpa de la gent que pateixen situacions precàries? Què ens diu Jesús que hem de fer davant d’aquestes circumstàncies?

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 135

135

28/07/15 15:24

Déu vol un món en pau El somni de Déu és que els homes i les dones visquem en pau. Nosaltres no podem fer que no hi hagi guerres al món. Però sí que podem fer que en el nostre cor, en la consciència, ens sentim feliços i en pau. I no hi ha cap més manera d’aconseguir-ho que estimant, perdonant-nos, fent feliços els qui ens envolten. Que al pati de l’escola hi hagi pau depèn de nosaltres. Que a casa visquem en pau, només té un secret: estimar-nos, ajudar-nos, respectar-nos.

Un món ple de pau i amor és possible.

Reflexioneu-hi •Q uè en penseu de la frase: «Contra la violència, la injustícia i la pobresa, l’amor».

• F eu una llista de les coses que ens impedeixen viure en pau amb la gent que

136

REL_CM2_U9.indd 136

estimem i amb la que compartim vivències.

• P odem fer alguna cosa per viure sense conflictes? Expliqueu-ho.

UNITAT 9 28/07/15 15:24

Sant Francesc d’Assís va inspirar els cristians amb l’exemple de la seva vida: es va despendre de les riqueses per viure com una persona pobra i senzilla, estimant la creació de Déu i convertint-se en un defensor de la pau. Sant Francesc té una pregària que val la pena que coneixem i que comença així: «Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau…»

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!

On hi ha odi, que jo hi porti amor.

On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.

On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.

On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.

On hi ha error, que jo hi porti la veritat.

On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.

On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

Oh Mestre, feu que jo no cerqui tant: ser consolat, com consolar; ser comprès, com comprendre; ser estimat, com estimar.

Perquè és donant que es rep; perdonant que s’és perdonat; morint que es ressuscita a la vida eterna.

Sant Francesc d’Assís

Sant Francesc predicant als ocells, de Giotto di Bondone.

Reflexioneu-hi •S abíeu que el lema de sant Francesc d’Assís és pax et bonum, què vol dir ‘pau i bé’? Creieu que és un bon lema per resumir la intenció del perdó?

•S i en el món tothom perseguís la pau i el bé, seria un món que agradaria a Jesús?

• P er què costa tant que en el món hi hagi pau i amor en comptes de guerres i odis?

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 137

137

28/07/15 15:24

5 Què volia dir Francesc d’Assís quan deia: «Ser instrument de la pau de Déu?».

6 Has fet alguna vegada les paus amb algú? Com ets vas sentir interiorment abans de fer-les? I després? Respon les preguntes en el teu quadern.

7 Quin remei caldria per aconseguir que hi hagués més pau en el món?

8 Desxifra la frase enigmàtica.

1

.

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

9 Fes un dibuix en què surti la paraula PAU, ben grossa i ben pintada, que representi la pau que tots volem. Després, podeu fer un mural amb l’exposició de tots els vostres dibuixos.

138

REL_CM2_U9.indd 138

UNITAT 9 28/07/15 15:24

HE APRÈS… Jesús ens ofereix la possibilitat que Déu Pare netegi els nostres errors. Demostra que entén la naturalesa humana i que creu en el nostre bon cor.

Sap que tot i que volem ser bons, no sempre

PERDONAR

ho aconseguim. Entén els nostres esforços i el nostre malestar. Per això no ens deixa d’estimar i d’estar al nostre costat.

Quan hem fet alguna cosa mal feta, quan hem ferit algú, estem neguitosos. Això significa que la nostra consciència és ben viva.

Cal buscar el perdó per tornar-nos a trobar en pau. La necessitat de demanar perdó surt del nostre cor.

Jesús obre la porta al perdó.

Per tenir-lo hem de fer un primer pas: penedir-nos de veritat. Després de reconèixer els erros humilment, hem de voler-los esmenar.

Jesús permet que els deixebles i l’Església puguin donar el perdó. El nostre perdó necessita dels altres per poder ser complet. La confessió ens permet alliberar-nos del sentiment de culpa i començar de nou a viure en pau. El somni de Déu és tenir un món en pau i harmonia, on puguem ser cada cop millors, i poder ser feliços.

UNITAT 9 REL_CM2_U9.indd 139

139

28/07/15 15:24

Alfabet enigmàtic

140

a

i

r

b

j

s

c

k

t

ç

l

u

d

m

v

e

n

w

f

o

x

g

p

y

h

q

z

ALFABET ENIGMÀTIC

REL_CM2_FINALS.indd 140

28/07/15 15:17

RELIGIÓ

EL MISSATGE CRISTIÀ

EL CRISTIANISME EN LA PRÒPIA VIDA I EN L’ENTORN

VALORS

SEGUINT UNS GRANS HOMES I DONES UNITAT 1 El nostre llibre

UNITAT 2 Abraham i Moisès

UNITAT 3 Els Deu Manaments i Nadal

• Déu és entre nosaltres • La Bíblia, un llibre ple de protagonistes • Qui va escriure la Bíblia?

• La tradició religiosa del poble jueu

• Som els personatges principals • L’autoestima • Som protagonistes del nostre aprenentatge • L ’aprenentatge • Confiem en persones sàvies • Comprenem amb el cor

• Abraham • Creure vol dir confiar en Déu • Què va passar després d’Abraham i d’Isaac?

• El poble d’Israel emigra a Egipte • Moisès i la llei de Déu

• De vegades necessitem líders

• Els Deu Manaments protegeixen la persona • Estem fets per estimar-nos • Els primers manaments • L ’amor i l’amistat • Jesús va dir: «Estimeu-vos!»

• L’Advent i el Nadal • El naixement de Jesús • Els pastors, els Mags i el rei Herodes

• El lideratge • La confiança en els altres

• La dignitat de la persona • L’amor als altres • L’amistat

SEGUIM EL GRAN PROTAGONISTA, JESÚS UNITAT 4 La Bona Notícia de Jesús

UNITAT 5 Jesús va fer el bé

UNITAT 6 Uns dies molt difícils

• L’Evangeli o la Bona Notícia • Com podem llegir l’Evangeli?

• Jesús ens explica la seva manera de pensar • Les Benaurances • Jesús i les seves paràboles

• Volem sentir bones notícies • Objectiu: la felicitat

• La recerca de la felicitat • L’ensenyament

• Jesús era una persona «diferent»?

• Jesús coneix el cor de les persones • Jesús tenia la força de Déu en ell • Jesús entra a Jerusalem amb els seus deixebles • Jesús no té por dels enemics • El Diumenge de Rams

• La vida és un miracle

• El coratge

• El Dijous Sant • El Sant Sopar • El gest del pa i el vi • El Divendres Sant: Jesús a la creu • Els protagonistes principals de la Passió • La llum de la resurrecció • La foscor dels deixebles

• De la foscor a la llum

• El fet de compartir • Tornar a començar

SOM PROTAGONISTES DE L’ESGLÉSIA • L’Església neix a Jerusalem • La vida de sant Pau • Jesús no és cap fantasia • Pere Claver, un cristià exemplar

• L’entrega als altres

• La comunitat • L’esforç • El compromís

UNITAT 8 Vivim envoltats de signes

• Els signes religiosos: els sagraments • El signe de l’aigua • El baptisme, un sagrament de vida • Els cristians celebren l’eucaristia • Els primers cristians recordaven Jesús • La festa de Jesús • Jesús entre nosaltres

• El valor del signes • Renunciem al mal

• Fer el bé • La senzillesa

UNITAT 9 Algun cop demanem perdó?

• Déu ens dóna la possibilitat de rebre el perdó • Rebem el perdó de Jesús • El gran regal de Jesús: atorgar el perdó • Déu vol un món en pau

• Quan ens equivoquem • Demanar perdó • La humilitat ens porta al perdó • La finalitat del perdó • Volem la pau

• El perdó • La pau • Construir un món millor

UNITAT 7 Quan va néixer l’Església?

E l s contin gu ts d e to te s l e s u n i t at s te n e n e n co m p te l e s q u at re g ra n s d i m e n s io n s s eg ü ents : d im e n sió cu l tu ra l i h istòr ic a , d i m e n s i ó h u m a n i t z a d o ra , d i m e n s i ó e t i co m o ra l i d i m e n s i ó epis temo lò g ic a.

QUADRE RESUM DE LA MATÈRIA REL_CM2_FINALS.indd 141

141

28/07/15 15:17

REL_CM2_FINALS.indd 142

28/07/15 15:17

REL_CM2_FINALS.indd 143

28/07/15 15:17

REL_CM2_FINALS.indd 144

28/07/15 15:17

4t

Religió CatÒ l ica

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Religió CatÒlica

4t 4t

El projecte de Religió catòlica d’Educació Primària posa en mans dels docents i dels alumnes un seguit de materials innovadors en la metodologia i moderns en la forma. Especialment pensats per a les nostres escoles, famílies i infants, faciliten els processos d’aprenentatge a partir d’elements propers a la realitat dels nens i les nenes d’aquestes edats, sempre en el marc de les dimensions competencials pròpies d’aquesta àrea.

Religió CatÒ l ica

www.barcanova.cat 1460165

I S B N 978-84-489-3548-1

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova

9

788448 935481

W

blogprimaria.barcanova.cat

BT00286001_Venal_Cob4_Rel.indd Todas las páginas

16/5/18 15:56