LLENGUA CATALANA. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

a A n I R a À l M I a R P t Ó I a c EDUCAC a u

lleng

L’AULA A C I G Ò L NOVES EINES EDUCATIVES PER AL CANVI METODO

MA TER IA

LS EDU PER CAT AL IUS ’ES COL AC OM PET ENC IA

IAL CICLE INIC • Llibres de l’alumne • Quaderns de treball • Activitats PDI

CICLE mitjà • Llibre de coneixements • Dossier d’aprenentatge • Quadern de treball • Activitats PDI

CICLE superior • Llibre de coneixements • Dossier d’aprenentatge • Activitats PDI • Activitats interactives

L

UE A Q L L U IA ’A C L N CA ET E I P G M LÒ O O C D T O N T E E M AM I Y V N N SE A C N E L ’ A D E A T T S C OJE S PO R E P R A UN DÓN Un projecte que s’adapta al desenvolupament de les competències bàsiques d’Educació Primària en base al marc europeu Horitzó 2020 i les proves PISA, tal com recull la LEC.

NOVES EINES EDUCATIVES PER FACILITAR EL PROCÉS D’APRENENTATGE COMPETENCIAL • Un nou projecte d’innovació pedagògica.

• Una proposta global per a tota l’Educació Primària.

• Un nou concepte en materials educatius.

• Cada cicle educatiu incorpora un model d’eines pedagògicament adequades a l’evolució madurativa dels alumnes.

• Una resposta que permet la transversalitat i connectivitat del coneixement, necessàries per resoldre competencialment els processos d’ensenyament que demana la nostra societat.

Competènc de l’àmbit ies bàsiques lingüístic

Aquest projecte recull el marc competecial del Departament d’Ensenyament.

Llengua cat alana i llen

gua castell

ana

Identificació a l’educació i desplegament primària

Aquí trobaràs tota la informació del projecte: http://blogprimaria.barcanova.cat/

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA COM A OBJECTIU DIMENSIÓ COMUNICATIVA El nostre projecte permet als alumnes anar enriquint i organitzant els seus discursos i les seves produccions orals i anar adquirint un bagatge de vocabulari i expressions.

Potenciem la lectura i l'escriptura, l’expressió i la comprensió. Fomentem la lectura sistemàtica en totes les àrees i especialment en la de llengua, prenent la competència lectora (CL) com a base de futurs aprenentatges (tal com proposa l’ILEC).

DIMENSIÓ LITERÀRIA En la selecció de les lectures s’han escollit textos que potenciïn l’enriquiment de la nostra cultura en l’alumnat. Els textos, amb una gran varietat de tipologies i models, han estat seleccionats fent atenció al vocabulari, a les expressions genuïnes i a les imatges literàries.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En totes les unitats dels nostres materials proposem els objectius referits a aquest àmbit.

UN NOU CONCEPTE EN MATERIALS EDUCATIUS (Cicle Mitjà i Cicle Superior) Aprofitant la maduresa evolutiva dels alumnes d’aquests cicles, el projecte aprofundeix en l’ús d’eines més competencials i que permeten una major connectivitat dels coneixements:

Llibre de coneixements És la font d’informació bàsica per a l’alumne que garanteix, de manera ordenada i amb molts exemples i amb un llenguatge adequat a la seva edat, l’explicació de tots els continguts curriculars de l’àrea.

No conté propostes d’activitats, facilitant així l’aplicació de la metodologia d’aprenentatge que l’escola consideri més oportuna.

Dossier d’aprenentatge És una proposta d’activitats en forma de quadern de treball, que té com a referència el Llibre de coneixements. Cada activitat té un sentit evolutiu respecte de l’anterior, conformant un veritable itinerari formatiu competencial, amb espais dedicats a la reflexió de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge.

ACTIVITATS TRANSVERSALS La connectivitat competencial dels coneixements Una proposta d’activitats pensada per afavorir el coneixement des de diferents aspectes: naturals, artístics, culturals i socials.

Aquestes activitats, que faciliten el treball per projectes, estan relacionades amb les activitats que també trobareu en les àrees de Lengua castellana, Matemàtiques, Medi natural, social i cultural i Música.

RECORDANT DALÍ Si observeu qualsevol quadre de Dalí, segur

Dalí va ser la figura més brillant del surrealisme pictòric, un moviment artístic que prete-

que us vénen al cap un munt d’imatges i d’idees fantàstiques.

Amb aquesta inspiració, es tracta que escriviu un conte surrealista, és a dir, un conte fantàstic.

nia alliberar la ment de l’artista a través de crear coses amb una gran càrrega d’imagi-

ACTUALMENT, A L’ABSIS DE L’ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TAÜLL ES POT VEURE, D’UNA BANDA, LA CAPA PROFUNDA D’AQUESTA PINTURA MURAL (EL QUE QUEDA UN COP S’ARRENCA LA PINTURA ORIGINAL) I, DE L’ALTRA,

UNA JOIA DEL ROMÀNIC CATALÀ

LA PROJECCIÓ DE LA PINTURA ORIGINAL AMB LA TÈCNICA DEL MAPPING I LA PROJECCIÓ DE LA IMATGE HIPOTÈTICA

DE COM DEVIA SER A L’EDAT MITJANA.

nació i aconseguir, així, anar més enllà de la realitat. Dalí va aconseguir tot això i, a més a més, va crear una obra amb uns trets molt

1. Dividiu la class e en grups. Cada grup haurà de buscar imatg es de quadres de Dalí a Inter llibres de la biblio net o en teca. Escolliu aquell quadre us agradi o aquel que més l que us sugge reixi més coses .

personals que no deixa ningú indiferent.

2. Observeu el quadre i deixeu anar la vostra imaginació. Entre tots els membres del grup, inventeuvos una història fantàstica i escriviu-l a en forma de conte.

FIXEU-VOS QUE EN AQUEST FRAGMENT DE LA PINTURA S’HI POT VEURE JESUCRIST, DOS SERAFINS ALATS I QUATRE ÀNGELS.

Ara, el paper d’intèrprets d’una obra

la Bíblia. segle xii inspirada en un passatge de població A l’edat mitjana, la gran majoria de la

4. Finalment, podeu fer un recull de de contes, els quals podeu acompanyar fotografies de quadres de Dalí o de dibuixos fets per vosaltres mateixos.

pintar no sabia llegir, i l’Església pensava que les esglé­ passatges de la Bíblia a les parets de el mis­ sies era una bona manera de fer arribar fidels. als satge de Déu de Sant Potser heu estat a l’església romànica havia Climent de Taüll, on fins fa molt poc hi una rèplica de la pintura mural de què d’Art Nacional parlem, o bé heu anat al Museu de Catalunya (MNAC) i heu vist la pintura original. Sigui com sigui, ara podeu conèixer aquesta obra d’art a través d’Internet.

La persistència de la memòria (1931)

120

del que és l’explicació fantàstica.

Taüll és La pintura mural de Sant Climent de del una joia del romànic català. És una pintura

llegirà el seu conte 3. Després cada grup i entre tots davant de tota la classe original i quin està decidireu quin és el més més ben escrit.

v El vaixell (1942-1943)

us propo­ Després que hàgiu vist els dos vídeos, interpreta­ sem que feu una anàlisi de les dues visió és his­ cions de la pintura. Fixeu­vos que una literària. és l’altra tòrica i del conte i • Cal que compareu els personatges que els del mural i que indiqueu les diferències hi ha entre els uns i els altres. i que sapi­ arguments • Cal que compareu els històrica gueu diferenciar el que és l’explicació

Per conèixer una mica els secrets d’aquesta pintura, podeu accedir a l’adreça següent: http://www.edu3. cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21953 &p_ex=sant%20 climent%20de%20taull.

També podeu anar a http://www.mnac.cat/educart/ser_contes_mnac.jsp?lan =001, en què podreu veure el conte «Els ulls de Taüll», del programa Una mà de contes, inspirat en la pintura mural de Sant Climent de Taüll.

PROJECTE 3 BT00242901_U9_CM_2_Catala_LLIBRE.indd

82

4. La presentació del treball, la podeu fer per escrit i en cartolines.

En una cartolina, presenteu l’explicació historicoartística acompanyada d’una fotografia general de la pintura mural i, en l’altra cartolina, escriviu el conte i il·lustreu-lo amb imatges del mural.

PROJECTE 2

120 08/03/13 15:06

BT00242901_U9_CM_2_Catala_LLIBRE.indd

2. Feu una breu explicació del seu significat historicoartístic.

que apareguin en la pintura, 3. Inventeu i redacteu un conte amb els personatges de Sant Climent de Taüll. de manera semblant a l’exemple que hem treballat

PROJECTE 3 121

d’art l’heu de fer vosaltres:

o a Internet alguna 1. Busqueu en llibres na. romànica catala altra pintura mural

121 08/03/13 15:06

CONTINGUTS DIGITALS ACTIVITATS PER A PDI Les activitats interactives per a PDI estan integrades en el projecte i formen part dels materials de suport per al docent. Estan proposades en el Llibre de coneixements. Cada unitat del llibre consta de dues activitats diferents.

Accessible on-line.

REPOSITORI D’ACTIVITATS INTERACTIVES Es tracta d’un paquet d’activitats digitals per al professorat per tal que pugui dur a terme el treball individual de l’alumne a l’aula. (per a Cicle Superior). Accessible off-line.

PROJECTE 2

83

PER S C I G PEDAGÒ

RECURSOS

NT E C O AL D

La Guia d’aula La Guia d’aula, que forma part de la Proposta didàctica, és una eina que facilita l’organització i la planificació de la tasca docent a l’aula i que, per tant, esdevé un instrument ben útil en el treball del dia a dia a l’aula.

D’una manera pràctica, visual i clara, podreu trobar-hi el següent: • El desenvolupament de les unitats, amb la reproducció de les pàgines del llibre de l’alumne (en el Cicle Inicial) i del Dossier d’aprenentatge (en el Cicle Mitjà i en el Cicle Superior).

• Tots els continguts que tenen connexió amb altres àrees, per facilitar la interdisciplinarietat, amb icones de color.

• Un quadre de programació que segueix els models del Departament d’Ensenyament, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències bàsiques i els Criteris d’avaluació. També els Continguts curriculars i la relació entre el Llibre de coneixements i el Dossier d’aprenentatge.

• El desenvolupament de les activitats principals, a més a més del de les activitats complementàries i del de les activitats digitals per a PDI. • Les activitats transversals, dissenyades en totes les àrees, en les quals es desenvolupen les competències i els continguts.

• El solucionari.

Com s’estru ctura la Guia d’aula Cada unitat didàctica comença amb una presentació de situació de la unitat on hi ha la relació amb les altres àrees curriculars.

Tot seguit hi ha els quadres de la programació d’aula, que segueixen els models proposats pel Departament d’Ensenyament i que contenen els objectius d’aprenentatge, les competències bàsiques, els criteris d’avaluació i els continguts curriculars.

Icona que remet a la pàgina del Llibre de coneixements amb què està relacionada aquesta pàgina del Dossier d’aprenentatge.

CON TINGUTSde viatge.

Reproducció de la pàgina del Dossier d’aprenentatge amb les solucions incorporades.

51 Pàg.

51

(pot ser el contingut Inventa-te’n diari de viatge. el mateix. que facis un de 4t. han de fer Ara et proposem de la classe Els teus companys Guia dels viatges o imaginari). que es dirà d’un lloc real fer un llibret t’ajudaran relats podreu respostes Amb tots els graella. Les omple aquesta Activitat oberta. el text definitiu, de l’esborrany. a Abans d’escriure i et facilitaran la redacció el teu text a planificar

17

Quants dies viatge?

A quin lloc

18

CONEIXEMENT – Identificació i separació DEL FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA de les síl·labes que – Accentuació de I DEL SEU APRENENTATGE formen les paraules. paraules donades.

Classificació de paraules – Identificació de en monosíl·labes diftongs dins una i polisíl·labes. paraula. Separació – Ús de les paraules en síl·labes de paraules guia d’un diccionari.

– Cerca fluïda i interpretació amb Reconeixement d’entrades i accepcions diftongs. de definicions en – Identificació de dins el diccionari. el diccionari. text-paràgraf-frase.

DIDÀCTICA 1

les crosses i el

dir que…

UNITAT 1

el treball d’aquesta expressiva i comprensiva pàgina del text argumentatiu i de la següent cal haver fet prèviament L’exercici físic. la lectura en dues columnes cinc paraules del que cal relacionar. text i en l’altra, cinc En una columna significats. S’hauran zant línies. Si algun hi trobem alumne té dubtes, de relacionar les dues columnes pot utilitzar el diccionari. utilitque expliqui el significat ne l’ha d’identificar en el text i interpretar-ne d’una expressió del text escrita en to irònic. L’alumel significat. demana a l’alumne que expliqui el significat d’una expressió del text, l’activitat del text. en què s’utilitza proposa tres significats. en el text i fer una Cal identificar quin marca en l’opció és el sentit correcta.

Activitats complementàries treballar la reorganització

de la informació.

UNITAT 1

canvis

tristes

caps

somiar

17

perquè hi Espai reservat anotacions, feu les vostres etc. comentaris,

67

itats t de les activ Desenvolupamen

adolorida

escapçats

surten

de viatfinal d’un diari revisió i redacció d’un text que es corra d’esborrany, l’elaboració ció, escriptu . Així, el recull és arribar a procés de planifica aquest procés un ús més enllà de la redacció consultat per ser a i que tingui llibret que podrà textual treballad à confeccionar un ge. L’objecti la tipologia permetr respongui amb de viatge de la classe viatge. Un un diari de de tots els diaris . concretament recollint la informació del text, , només tots els alumnes de planifica ció queredactar treball sense informa un i nt que la pàgina hi ha el quadre breume fer adonar a l’alumne viatge.

17a En aquesta tema s’ha d’omplirfer posteriorment. Cal un diari de cop triat el o que ha de tenir ria per poder-h i els apartats ció necessà l’estructura ada segons da organitz

adolorits

Aquí s’inicia uunprincipal i primordial de tot

fer

somio

sortir

farem

somiem

sortim

faig

www

Accepcions:

Referència a l’activitat digital que trobareu en el web www.barcanovadigital.cat per treballar amb PDI.

Pàg. 16

Llibre de coneixements cerca Activitat per practicar la de paraules en el diccionari.

3

17

entàries

Activitats complem

que pensin

anotin inforon viuen i que visitats del lloc la preparació del seu diaindrets més fet en de viatge. quins són els igual que han en el seu diari aquest lloc,

incloure sobre ió subjectiva el volguessin Demanar als alumnes a i informac turistes que mació objectiv el paper d’uns Es posaran en ri de viatge.

UNITAT 4

raules guia que ha trobat en el diccionari i que l’han ajudat a agilitzar la cerca de paraules. ferents (noms, adjectius i verbs) i demana d’encerclar les que trobaríem com a entrada en el diccionari. En cas de dubtar en alguna paraula, l’alumne pot utilitzar el diccionari.

Orientacions metodològiques per dur a terme les activitats proposades.

25 Donada la definició del verb encomanar, es proposa

Música Visual i plàstica

Medi natural, social i cultural

Llengua anglesa

87

24 Aquesta activitat presenta categories de paraules di-

a l’alumne identificar el nombre d’accepcions que té aquesta paraula. S’ha d’escriure la resposta a continuació de la paraula Accepcions que es troba dins un requadre blau.

UNITAT 1

per plementàries ut Activitats com liar el conting reforçar o amp ina. la pàg treballat en

25

Matemàtiques CONTINGUTSa i expressiva

Competències específiques per conviure i habitar el món

Notes Sí

No

Explica quins canvis hauràs de fer.

He seguit l’esquema per fer l’esborrany.

Hi he posat un títol.

He exposat informació

4

veu alta. Contesta les preguntes següents: Activitat oberta.

Llegeixo en Lle Si haguessis de triar un cap dels que té l’home del conte de Joles Sennell, en les feines quin Participo Pa triaries i per què? proposades. p

a favor. oberta. següent: Activitat He explicat arguments Què puc millorar? en contra.

Sí No He escrit la meva opinió explicacions argumentada.

Escolt Escolto les mestre. He escrit el text de mestra o del de la m el que hemanera ordenada. e Sé explicar He revisat i he corregit après. aprè la feina neta el text.

Presento Pres en i endreçada. lletra clara.

Escric amb Esc

quadre Omple el 1 Om

salts

patinar Observacions

les paraules. síl·labes de

les i els creixents 24els diftongs Conec diftongs decreixents. guia en un una paraula Sé què és diccionari. accepcions les diferents Sé distingir en un diccionari. d’una paraula

Sé separar

UNITAT 1

una frase.

Reconec els

3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre

He corregit

diferents

tipus de frases.

els dictats.

UNITAT 1

23

Desenvolupament de les l’alumne reflexioni sobre

Reflexiono i aprenc. Explicació del sentit d’aquesta avaluació reflexiva en cada unitat didàctica.

activitats a l’aula. com treballa i com participa de marcar

ha perquè 1 Es proposa una activitat forma de quadre amb una llista d’ítems en la qual l’alumne

un dels aspectes autovalorats.

L’activitat es presenta en què pot millorar en cada Sí o No i contestar a continuació dels continguts de el seu grau d’assoliment l’alumne reflexioni sobre de quadre treball Sí o la qual l’alumne ha de marcar amb una llista d’ítems en aspectes autovalorats. cions per a cada un dels

que era al Midi 18. Un matí venir. se li ocorre de

tots els indrets 40. Ressegueix parets. i mesura les […]

nt de les lupame Desenvo

activitats

als alumnes preguntant l’activitat comença la pàgina 44. per en Gaudí. Es a l’aula d’Antoni que hi ha i la portin de la figura les fotografies es parla sobre Gaudí tot mirant projecte informació Josep aquest personatge que busquin figura de incís a la de l’aula. als alumnes un breu i companyes es demana es pot fer i el temps, Gaudí. en l’espai la cultura catalana. sobre Antoni per a de l’arquitecte que parla dicció correcta. la figura i una va representar Josep Carner els ilescrita per una entonació els alumnes . d’una auca alta tot utilitzant perquè gràficament un fragment en veu els rodolins representats 45 hi ha llegir-la quedin es reparteixen tot colde tots, en grups, tots els rodolins En primer i els rodolins o bé el proposat els alumnes de manera que dibuixos color, cal organitzar amb els pels alumnes un mural pot ser triat de realitzar gran títol que lustrin un es tracta part final i posant-hi En aquestade forma ordenada locant-los

compartir-h Carner.

per l’activitat.

76

UNITAT 1

45

PROJECTE

què Un cop situada qui era i Explicar

Desprésen cartolines o fulls de

produccions escrites. Aquesta

mira el saló 39. En Gaudí atenció. amb aquella

si coneixen

En la pàginalloc, es proposa de

reflexió sobre les pròpies

l’art cap greuge a 38. Sense fer Erard?» ¿on posem aquest

PROJECTE

A continuacióo amb els companys

reflexió es fa ho faci in-

forma a partir de l’esborrany que L’activitat es presenta en i millores que correspongui. propi text, marcant troduint les correccions valorar aspectes del seu la qual cada alumne ha de sobre el text. amb una llista d’ítems en els canvis que li caldrà fer Sí o No i redactant a continuació amb els temes de les lectures, forma de preguntes relacionades Aquesta activitat es presenta enreflexionar sobre els aspectes tractats. la resposta de les quals implica

de 3 Es proposa una activitat ha preparat l’alumne perquè així, quan redacti el text final, de quadre

4

Comes i Abril 15. Dona O saló d’estil. va guarnir un […] oncle segon 17. Ella té un per tot el món. que ha rodat

44

En aquest

que 2 Aquesta activitat preténllengua proposats en la unitat. L’activitat es presenta en forma observasistemàtic de la No i redactar a continuació

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

negudes

complemen

Bessones Les Tres tal de conèixer Mirar la pel·lícula de Gaudí per i Antoni més el personatge Barcelouna mica com era viure.

Gaudí i entendreen què va temps na en el sobre i imatges obra durant Buscar informació i la seva a l’aula. el personatgees fa l’activitat el maque amb tot els dies exposició Fer una terial trobat.

cal que una activitat, correctament Per poder resoldre els punts següents: tinguis en compte Quines activitats o exercicis físics acostumes a fer? què et demanen. i les companyes.

– Comprendre els companys tema.

– Parlar-ne amb sobre el tot el que saps nedar adequada.

– Pensarflexions la resposta – Mirar de trobar

córrer oberta. següent: Activitat

Antoni

neboda somrient, pensa: «A la 42. I aleshores, el cap d’argent.

19. I ell que de boda; ell que mou dec encar present […] […] de cada un a passeig… llegit l’auca, ha recitat senyor Gaudí! hàgiu mou, surt cop ho 44. «Tanmateix, 21. Pensa, es 2. Un «Ja dir.» veig!el rodolí que diu: amb unDigui, digui, ja pot escriurà i de cop esvosaltres i l’il·lustrarà de les o cartolina seguint l’estil […] la mà dreta, en un full Antoni amb l’auca45. Don o una fotografia barbeta. li daré; es rascava la tots muntareurodolins per 24. Un piano dibuix quedi bé.» que Entre tots els tant se valauques.

–diu molt atent– enganxant d’aquestatoqui sencera 46. «¿És vostè […] paper d’embalar. a l’instrument?» els rodolinsalumne li’n cada qui es dedica ordre sobre alta; a cada (per Cervera) en veu 1. Repartiu-vos que 26. Ell arriba li explica: l’espera. senyora que de manera tots l’auca i el piano ja 47. La hi podeu una mica.» auca entre veurà. Toco de l’auca, «Oh, un rodolí. il·lustrada […] un. Llegiu recitarà «Auca nena 3. Al capdamunt com ara nen o senyor Gaudí: un títol amb emoció, 48. I va fer el 31. Porten, el violí.»

Gaudí». al saló. posar «Miri, toqui el gran fòtil del senyor (Fragmen R (Fragments) JOSEP CARNER va arribar: fa.)

32. La neboda (Allò que es «Oncle!» «Noia!» el present novell 33. En mirar cap en pell.

1 1 Dona O no

tàries

Activitats

Recorda

Sí No 2 Omple el quadre Què menges, normalment, per berenar?

GAUDÍ

cosón tan obres vol veure.

Les seves que les d’Antoel món era arquitecte. de tot que parlin fer.

Gaudí llibres ha gent que va que hi biblioteca les obres de del senyor Gaudí o a la a casa una Auca d’una resposta Busqueu trobareu informació va explicar i diu més tard: nostra, 34. Un veí li ni Gaudí Erard casa dir d’auca. el seu Erard.» sentides n’hade «Romp l’estil, forma 1. Tothom en Gaudí un poeta senyor gran Gaudí llui lluir!» d’aquest de Carner, fem? I el vull vida Josep 35. «Com ho Gaudí.» de la En Gaudí –no s’hi val!– «Ja veuràs, crido anècdota2. que cada hora genial. fa una cosa fi ve de seguida: 36. Ell, molt […] si és servida?»

«Què volia, d’En Gaudí 13. Però l’èxit violí.

–diu ella humil–, 37. «Ja coneix ve d’allò del és d’estil. que el saló tot […]

de

comprensiv Lectura de textos rodolins. i dicció correcta Entonació la vida ó sobre poètics. d’informaci Cerca Gaudí. i l’obra d’Antoni ent de figures per Reconeixemiques. arquitectòn ó de la tasca individual Organitzacicomú. el context un treball d’un rodolí en Il·lustració d’una auca: d’una auca. de les parts Identificació dibuix. rodolí i

Expressió escrita

3

Després de fer l’esborrany del text de la pàgina 14, comprova, a partir de les frases del quadre, que no t’hagis descuidat res per escriure.

Activitat oberta.

objectiva.

M HO HE FET? COM He explicat arguments

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

I APRENC

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

REFLEXIONO

Competències personals

adolorit

escapçat

trist

canvi

Sé què és

Competències metodològiques

escapçada

UNITAT 1

Llengua catalana

Competències transversals Competències comunicatives

trista

llegit els continguts teòrics del Llibre de coneixements corresponents a «El diccionari. Les paraules guia, les entrades i les accepcions» i que es poden consultar durant la realització de les activitats.

Lengua castellana

10 Donada una expressió

Fer un esquema per

UNITAT 4 Adjectius

Noms cap

9

Desenvolupament de les activitats

Per poder dur a terme

Dia 4.

23 En aquesta activitat l’alumne ha d’identificar les pa-

7 Aquesta activitat s’estructura 8 Es demana a l’alumne

9 Aquesta activitat també

Dia 3.

ferrocarril

Desenvolupament de les activitats

Continguts que es tracten en la pàgina del dossier amb els connectors d’àrees, que indiquen si hi ha relació amb altres àrees curriculars.

pesada i avorrida.

guix.» Això vol

extremitat.

amb bastó.

Dia 2.

24 Encercla les paraules que són entrades del diccionari:

REFLEXIONO I APRENC

persona serà molt

sortir a la pissarra.

Dia 1.

sol

Abans d’iniciar el treball de lèxic de la unitat, cal haver

13

diries que

Notes

…no hauràs de

…no hauràs d’anar

festejar

sofà-bol…» Què

deu ser, el sofà-bol? És una expressió que significa que l’única activitat sofà. És a dir, que que fa és seure no fas gens d’esport. al

9

Explica què significa aquesta afirmació de la lectura: «Aquell una sola cosa i parla d’aquesta que només pensa única cosa pot en arribar a ser un autèntic plom».

Significa que aquesta

fer

tenir

Esdevenir feble.

10 «Amb l’exercici evitaràs

Dia 5. subjectiva Quina informació transmetràs? sobre el viatge

homenot

tenen

Passar d’un estat a un altre.

Anar més enllà d’un límit.

✗ …no et trencaràs cap

festa

tenia

CONTINGUTS

Deixar una part del cos sense moviment.

Cansar-se.

solució

alguna cosa o de tenir-ne cura. 2. v. tr. Contagiar. 3. v. pron. Posar-se sota la protecció d’algú.

FAM. Comanar*, encomanadís, -issa.

SIN. 1. Comanar, delegar, encarregar.

Lectura expressiva i Comprensió literal. comprensiva.

Identificació del significat d’expressions del text.

amb el seu significat:

i practiques el

hola

somier

encomanar 1. v. tr. Encarregar a algú de fer

COMPRENSIÓ R .

L’exercici físic 7 Relaciona cada paraula

holandès

Verbs – Ús d’un llenguatge DIMENSIÓ LITERÀRIA adequat i correcte – Promoció de l’hàbit en les situacions comunicatives. lector i del plaer – Estimulació de per la lectura. la creativitat a partir de textos literaris.

– La narració fantàstica i el text d’opinió.

– Reconeixement dels elements clau dels textos narratius i argumentatius.

CONTINGUTS DIMENSIÓ COMUNICATIVA

– Participació activa PARLAR I CONVERSAR en converses col·lectives.

– Interès per expressar-se oralment amb bona – Participació en entonació i pronunciació. un debat.

– Comprensió dels ESCOLTAR I COMPRENDRE missatges, intervencions – Comprensió i anàlisi i explicacions que d’argumentacions es produeixen a l’aula. Interès i respecte presentades en un debat. per les intervencions dels altres.

– Lectura eficaç LLEGIR I COMPRENDRE de textos narratius fantàstics i de textos – Lectura en veu alta ajustant el to, d’opinió. la velocitat – Comprensió del vocabulari i les expressions i l’entonació al context.

– Lectura i comprensió en el context de dels enunciats de la les diferents activitats. lectura.

Comprensió del missatge global d’un text, així com dels seus detalls i especificacions.

ESCRIURE

X

Ó DE LA UNITAT

afeblir-se anquilosar-se

fatigar-se ultrapassar-se

esdevenir-se

Dia 4.

Dia 5.

home somiar

25 Llegeix aquesta entrada del diccionari i escriu el nombre d’accepcions que té:

PROGRAMACI

8 «Però si ets un gandul

Dia 3.

cada cas la paraula guia que t’ha ajudat a trobar més ràpidament cada una d’aquestes

– Resolució d’exercicis d’anàlisi de l’estructura – Planificació de d’un debat. l’escriptura – Escriptura d’arguments d’arguments a favor i en contra en un debat. que s’utilitzaran – Revisió del text en un debat. escrit i reformulació.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Llegir amb la velocitat adequada i expressivament i entonació). (exactitud

Llegir narracions fantàstiques i textos d’opinió.

Saber respondre preguntes de comprensió i reflexiva. literal, interpretativa Seleccionar la resposta i redactar respostes. correcta entre diferents opcions

X

X

X

X

X X

X X

X

X

i identificar diftongs.

i revisar un text argumentatiu.

per síl·labes, accentuar

Planificar, escriure

Separar paraules

Consolidar el treball del estratègies que facilitin diccionari aportant elements i el fet de buscar les paraules.

Reconèixer l’estructura d’un text i els diferents frases. tipus de

DIDÀCTICA 1

Dia 2.

23 Busca en el diccionari les paraules destacades en negreta. Després, subratlla en

Conèixer el significat del vocabulari específic seu context. dels textos en el Respondre adequadament a les intervencions l’aula. orals que es fan a Expressar oralment de forma ordenada i fluïda la informació de fonts escrites. extreta Adequar el to i el discurs a la situació comunicativa.

Saber participar en un debat.

Reconèixer l’estructura d’un text argumentatiu.

Planificar la informació que permetrà escriure un text argumentatiu.

X Redactar arguments a favor i en contra d’un tema donat.

Revisar el propi text i reescriure’l presentant-lo adequat. en un format Separar paraules per síl·labes. monosíl·labes i polisíl·labes. Identificar i classificar paraules Accentuar paraules donades.

Reconèixer els diftongs i els diferents tipus de diftongs.

Separar per síl·labes paraules que portin diftongs.

Reconèixer les paraules guia i identificar i accepcions dins el diferenciar entrades diccionari. Trobar amb agilitat la definició i paraula i identificar la definició d’una Identificar text-paràgraf-frase. que correspon a cada context.

Classificar frases enunciatives, exclamatives, i imperatives. interrogatives

8

X

X

X

PROGRAMACI

Dia 1.

tres paraules.

X

7

X

X

X

X

6

X

BÀSIQUES

X

X

X

X

X

X

X

5 3

4

X

X

2

X

X

COMPETÈNCIES

X

X

1

X

X

X

X orals diversos.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Desenvolupar habilitats lectores a partir fantàstiques i textos de narracions d’opinió.

Comprendre narracions seu vocabulari específic. fantàstiques i textos d’opinió i el

11

Notes

durarà el teu vols viatjar?

mitjà de transport Amb quin et desplaçaràs? objectiva Quina informació transmetràs? sobre el viatge

i les accepcions

Ó DE LA UNITAT

10

➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades

16

12

Pàg.

Ús del diccionari.

Identificació i ús de les paraules guia.

Les accepcions.

LÈX .

LÈXIC Pàg.

Pàg.

10 11

CONTINGUTS

Pàg.

Interpretar missatges

UNITAT 1

!

Expressar-se oralment adequant el contingut comunicativa. a la situació

1. C u i d e m - n o s

aquesta el punt de partida del treball que es presenta en Els textos Cap de fusta, toc, toc! i L’exercici físic són i d’un text d’opinió es proposen activitats encaminades unitat. A partir de la lectura d’una narració fantàstica la reflexiva. a treballar la comprensió literal, la interpretativa i un debat a classe sobre l’exercici físic; és una activitat Per treballar l’expressió oral es proposa organitzar petita la màxima correcció possible. Finalment, hi ha una guiada, amb uns suggeriments per realitzar-la amb activitat reflexiva i d’opinió sobre la tasca feta. prèvies que es realitzen a l’aula de forma oral El treball de comprensió oral engloba tant les activitats sempre contingut, com les activitats d’expressió oral que i col·lectiva quan es presenta una lectura o un els missatges dels companys i companyes. Tamcomporten una comunicació dins l’aula on cal comprendre normal de comunicació que es donen dins l’aula en el bé cal valorar com a eina de treball tots els actes desenvolupament de les activitats. argumentatiu, El berenar, i proposa activitats de textuaL’expressió escrita parteix de la lectura d’un text d’un text: planificació del que volem escriure, elaboralització i tot un procés guiat que porta a la producció per final té una finalitat pràctica per a l’alumne: escriure ció d’un esborrany i la seva posterior revisió. El text de la classe. tal de compartir-ho amb tots els companys i companyes En inclou el treball de l’ortografia, el lèxic i la gramàtica.

El coneixement del funcionament de la llengua el de la síl·laba: separar paraules, tipus de paraules segons aquesta unitat l’ortografia es concreta en el treball guia, quant al lèxic, es treballa el diccionari: paraules nombre de síl·labes i el reconeixement dels diftongs; es treballa la idengramàtica de l’apartat en finalment, entrades, accepcions i les definicions corresponents; de frases que podem trobar. tificació de frase-paràgraf-text i els diferents tipus d’ortografia (dictats), de lèxic i de gramàtica, A la part final de la unitat hi trobareu activitats d’avaluació part grau d’assoliment de continguts. També en aquesta amb la finalitat que l’alumne pugui mesurar el seu a fer que l’alumne analitzi el seu propi procés final hi ha una proposta d’avaluació reflexiva encaminada d’aprenentatge i el valori. amb l’àrea de Llengua castellana, que també La unitat està relacionada amb altres àrees, especialment social i caràcter comunicatiu; amb l’àrea de Medi natural, té com a finalitat potenciar les competències de el que giren a l’entorn del propi cos, els aparells que cultural, amb la qual comparteix els camps semàntics opinions i respostes de partida per a la construcció de conformen i el coneixement científic com a punt conceptes i vocabulari que parteixen de preficoherents, i també comparteix amb l’àrea de Matemàtiques xos com mono- i poli-.

d’un diari Estructura ura d’un diari de l’escript Planificació de viatge.

Pàg.

31

ts coneixemen del Llibre de també transversals Les activitats activitats que des amb les ellana, estan relaciona Lengua cast les àrees de al i cultural soci trobareu en ral, natu anova. es, Medi Matemàtiqu d’Editorial Barc totes les Cicle Mitjà, 4t, de i Música de comuna des s. fer una tasca per projecte Això permet cooperatiu i nt el treball eu fer servir àrees fomenta s llibres, pod altre dels ecte.

Si no disposeu per iniciar un petit proj itat aquesta activ

6

7 BT00217501_u1_CM_Catala_GUIA.indd 6

08/07/13

8

08/07/13 08:45 BT00217501_u1_CM_Catala_GUIA.indd 7

UIA.indd

08/07/13 08:45

BT002175

01_u

ala_G 1_CM_Cat

8

08:45

l’ilec i el plec i el nou projecte educatiu L a lectura és un instrument cabdal per a l’aprenentatge i la millora del rendiment escolar, un instrument que permet als infants d’accedir a la informació i al coneixement.

Els diferents materials del projecte educatiu recullen les indicacions del Pla d’Impuls de la Lectura (ILEC) amb la intenció de millorar la capacitat de comprendre els textos i potenciar la lectura sistemàtica.

Cicle Inicial Els nostres materials Llegim i escrivim i Aprenem la llengua ajuden l’alumne i faciliten la tasca al docent mitjançant diferents estratègies i activitats com ara observar imatges, elaborar hipòtesis abans i durant la lectura, respondre preguntes literals o relacionar la informació d’un text.

Cicle Mitjà i Cicle Superior El Llibre de coneixements presenta la informació d’una manera clara, organitzada i adequada al nivell dels alumnes i facilita l’atenció exclusiva en la lectura de la informació corresponent, la comprensió lectora dels diferents textos i la competència informacional per gestionar la informació que tenim a l’abast.

Els diferents recursos que integren el projecte pedagògic per a l’àrea de Llengua catalana estan disponibles en els webs següents:

tal.cat www.barcanovadigi

www.barca

nova.cat

EL RE PTE DE INNO

L’EDUCA CIÓ

VACIÓ

, PROGR

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

XARXA COMERCIAL 08029 BARCELONA Mallorca, 45, pl. baixa Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat

07011 PALMA Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 dllambias@cga.es

17005 GIRONA Montfalgars, 1, local C Tel. 972 243 814 / 636481862 Fax 972 400 086 plastra@cga.es

43203 REUS Domènech i Soberano, 7-9 baixos Tel. 977 327 933 / 650 661 014 jgonzalezs@cga.es

25006 LLEIDA Cristòfor de Boleda, 6 Tel. 973 273 388 / 676 991 781 Fax 973 274 719 jsans@cga.es

www.barcanova.cat 9240059

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 413675

W blogprimaria.barcanova.cat

ÉS I TERRITORI