LLENGUA CATALANA. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A I R À M I R P Ó I C A EDUC gua

llen

ca

a n a tal

L’AULA A C I G Ò L NOVES EINES EDUCATIVES PER AL CANVI METODO

MA TER IA

LS EDU PER CAT AL IUS ’ES COL AC OM PET ENC IA

IAL CICLE INIC • Llibres de l’alumne • Quaderns de treball • Activitats PDI

CICLE mitjà • Llibre de coneixements • Dossier d’aprenentatge • Quadern de treball • Activitats PDI

CICLE superior • Llibre de coneixements • Dossier d’aprenentatge • Activitats PDI • Activitats interactives

L

UE A Q L L U IA ’A C L N CA ET E I P G M LÒ O O C D T O N T E E M AM I Y V N N SE A C N E L ’ A D E A T T S C OJE S PO R E P R A UN DÓN Un projecte que s’adapta al desenvolupament de les competències bàsiques d’Educació Primària en base al marc europeu Horitzó 2020 i les proves PISA, tal com recull la LEC.

NOVES EINES EDUCATIVES PER FACILITAR EL PROCÉS D’APRENENTATGE COMPETENCIAL • Un nou projecte d’innovació pedagògica.

• Una proposta global per a tota l’Educació Primària.

• Un nou concepte en materials educatius.

• Cada cicle educatiu incorpora un model d’eines pedagògicament adequades a l’evolució madurativa dels alumnes.

• Una resposta que permet la transversalitat i connectivitat del coneixement, necessàries per resoldre competencialment els processos d’ensenyament que demana la nostra societat.

Competènc de l’àmbit ies bàsiques lingüístic

Aquest projecte recull el marc competecial del Departament d’Ensenyament.

Llengua cat alana i llen

gua castell

ana

Identificació a l’educació i desplegament primària

Aquí trobaràs tota la informació del projecte: http://blogprimaria.barcanova.cat/

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA COM A OBJECTIU DIMENSIÓ COMUNICATIVA El nostre projecte permet als alumnes anar enriquint i organitzant els seus discursos i les seves produccions orals i anar adquirint un bagatge de vocabulari i expressions.

Potenciem la lectura i l'escriptura, l’expressió i la comprensió. Fomentem la lectura sistemàtica en totes les àrees i especialment en la de llengua, prenent la competència lectora (CL) com a base de futurs aprenentatges (tal com proposa l’ILEC).

DIMENSIÓ LITERÀRIA En la selecció de les lectures s’han escollit textos que potenciïn l’enriquiment de la nostra cultura en l’alumnat. Els textos, amb una gran varietat de tipologies i models, han estat seleccionats fent atenció al vocabulari, a les expressions genuïnes i a les imatges literàries.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En totes les unitats dels nostres materials proposem els objectius referits a aquest àmbit.

UN NOU CONCEPTE EN MATERIALS EDUCATIUS (Cicle Mitjà i Cicle Superior) Aprofitant la maduresa evolutiva dels alumnes d’aquests cicles, el projecte aprofundeix en l’ús d’eines més competencials i que permeten una major connectivitat dels coneixements:

Llibre de coneixements És la font d’informació bàsica per a l’alumne que garanteix, de manera ordenada i amb molts exemples i amb un llenguatge adequat a la seva edat, l’explicació de tots els continguts curriculars de l’àrea.

No conté propostes d’activitats, facilitant així l’aplicació de la metodologia d’aprenentatge que l’escola consideri més oportuna.

Dossier d’aprenentatge És una proposta d’activitats en forma de quadern de treball, que té com a referència el Llibre de coneixements. Cada activitat té un sentit evolutiu respecte de l’anterior, conformant un veritable itinerari formatiu competencial, amb espais dedicats a la reflexió de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge.

ACTIVITATS TRANSVERSALS La connectivitat competencial dels coneixements Una proposta d’activitats pensada per afavorir el coneixement des de diferents aspectes: naturals, artístics, culturals i socials.

Aquestes activitats, que faciliten el treball per projectes, estan relacionades amb les activitats que també trobareu en les àrees de Lengua castellana, Matemàtiques, Medi natural, social i cultural i Música.

RECORDANT DALÍ Si observeu qualsevol quadre de Dalí, segur

Dalí va ser la figura més brillant del surrealis-

que us vénen al cap un munt d’imatges i d’idees fantàstiques.

Amb aquesta inspiració, es tracta que escriviu un conte surrealista, és a dir, un conte fantàstic.

me pictòric, un moviment artístic que pretenia alliberar la ment de l’artista a través de crear coses amb una gran càrrega d’imaginació i aconseguir, així, anar més enllà de la

ACTUALMENT, A L’ABSIS DE L’ESGLÉSIA

UNA JOIA DEL ROMÀNIC CATALÀ

DE SANT CLIMENT DE TAÜLL ES POT VEURE, D’UNA BANDA, LA CAPA PROFUNDA D’AQUESTA PINTURA MURAL (EL QUE QUEDA UN COP S’ARRENCA LA PINTURA ORIGINAL) I, DE L’ALTRA,

LA PROJECCIÓ DE LA PINTURA ORIGINAL AMB LA TÈCNICA DEL MAPPING I LA PROJECCIÓ DE LA IMATGE HIPOTÈTICA DE COM DEVIA SER A L’EDAT MITJANA.

realitat. Dalí va aconseguir tot això i, a més a més, va crear una obra amb uns trets molt personals que no deixa ningú indiferent.

1. Dividiu la class e en grups. Cada grup haurà de buscar imatg es de quadres de Dalí a Inter llibres de la biblio net o en teca. Escolliu aquell quadre us agradi o aquel que més l que us sugge reixi més coses .

2. Observeu el quadre i deixeu anar la vostra imaginació. Entre tots els membres del grup, inventeuvos una història fantàstica i escriviu-l a en forma de conte.

FIXEU-VOS QUE EN AQUEST FRAGMENT DE LA PINTURA S’HI POT VEURE JESUCRIST, DOS SERAFINS ALATS I QUATRE ÀNGELS.

Taüll és La pintura mural de Sant Climent de del una joia del romànic català. És una pintura la Bíblia. segle xii inspirada en un passatge de població A l’edat mitjana, la gran majoria de la pintar no sabia llegir, i l’Església pensava que les esglé­ passatges de la Bíblia a les parets de el mis­ sies era una bona manera de fer arribar satge de Déu als fidels.

llegirà el seu conte 3. Després cada grup i entre tots davant de tota la classe original i quin està decidireu quin és el més més ben escrit.

v El vaixell (1942-1943)

4. Finalment, podeu fer un recull de de contes, els quals podeu acompanyar fotografies de quadres de Dalí o de dibuixos fets per vosaltres mateixos.

de Sant Potser heu estat a l’església romànica havia Climent de Taüll, on fins fa molt poc hi una rèplica de la pintura mural de què d’Art Nacional parlem, o bé heu anat al Museu de Catalunya (MNAC) i heu vist la pintura original. Sigui com sigui, ara podeu conèixer aquesta obra d’art a través d’Internet.

La persistència de la memòria (1931)

120

us propo­ Després que hàgiu vist els dos vídeos, interpreta­ sem que feu una anàlisi de les dues visió és his­ cions de la pintura. Fixeu­vos que una literària. és l’altra tòrica i del conte i • Cal que compareu els personatges que els del mural i que indiqueu les diferències hi ha entre els uns i els altres. i que sapi­ arguments • Cal que compareu els històrica gueu diferenciar el que és l’explicació del que és l’explicació fantàstica.

Ara, el paper d’intèrprets d’una obra

Per conèixer una mica els secrets d’aquesta pintura, podeu accedir a l’adreça següent: http://www.edu3. cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21953 &p_ex=sant%20 climent%20de%20taull.

També podeu anar a http://www.mnac.cat/educart/ser_contes_mnac.jsp?lan =001, en què podreu veure el conte «Els ulls de Taüll», del programa Una mà de contes, inspirat en la pintura mural de Sant Climent de Taüll.

PROJECTE 3 BT00242901_U9_CM_2_Catala_LLIBRE.indd

82

4. La presentació del treball, la podeu fer per escrit i en cartolines.

En una cartolina, presenteu l’explicació historicoartística acompanyada d’una fotografia general de la pintura mural i, en l’altra cartolina, escriviu el conte i il·lustreu-lo amb imatges del mural.

PROJECTE 2

120 08/03/13 15:06

BT00242901_U9_CM_2_Catala_LLIBRE.indd

2. Feu una breu explicació del seu significat historicoartístic.

que apareguin en la pintura, 3. Inventeu i redacteu un conte amb els personatges de Sant Climent de Taüll. de manera semblant a l’exemple que hem treballat

PROJECTE 3 121

d’art l’heu de fer vosaltres:

o a Internet alguna 1. Busqueu en llibres na. romànica catala altra pintura mural

121 08/03/13 15:06

CONTINGUTS DIGITALS ACTIVITATS PER A PDI Les activitats interactives per a PDI estan integrades en el projecte i formen part dels materials de suport per al docent. Estan proposades en el Llibre de coneixements. Cada unitat del llibre consta de dues activitats diferents.

Accessible on-line.

REPOSITORI D’ACTIVITATS INTERACTIVES Es tracta d’un paquet d’activitats digitals per al professorat per tal que pugui dur a terme el treball individual de l’alumne a l’aula. (per a Cicle Superior). Accessible off-line.

PROJECTE 2

83

NT E C O LD A R E SP C I G Ă’ G EDA P S O S R U REC

La Guia d’aula La Guia d’aula, que forma part de la Proposta didà ctica, Ês una eina que facilita l’organització i la planificació de la tasca docent a l’aula i que, per tant, esdevÊ un instrument ben útil en el treball del dia a dia a l’aula.

D’una manera prà ctica, visual i clara, podreu trobar-hi el segßent: • El desenvolupament de les unitats, amb la reproducció de les pà gines del llibre de l’alumne (en el Cicle Inicial) i del Dossier d’aprenentatge (en el Cicle Mitjà i en el Cicle Superior). • Tots els continguts que tenen connexió amb altres à rees, per facilitar la interdisciplinarietat, amb icones de color. • Un quadre de programació que segueix els models del Departament d’Ensenyament, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències bà siques i els Criteris d’avaluació. TambÊ els Continguts curriculars i la relació entre el Llibre de coneixements i el Dossier d’aprenentatge. • El desenvolupament de les activitats principals, a mÊs a mÊs del de les activitats complementà ries i del de les activitats digitals per a PDI. • Les activitats transversals, dissenyades en totes les à rees, en les quals es desenvolupen les competències i els continguts. • El solucionari.

Com s’estru ctura la Guia d’aula Cada unitat didà ctica comença amb una presentació de situació de la unitat on hi ha la relació amb les altres à rees curriculars.

Tot seguit hi ha els quadres de la programació d’aula, que segueixen els models proposats pel Departament d’Ensenyament i que contenen els objectius d’aprenentatge, les competències bà siques, els criteris d’avaluació i els continguts curriculars.

Icona que remet a la pà gina del Llibre de coneixements amb què està relacionada aquesta pà gina del Dossier d’aprenentatge.

CON TINGUTSde viatge.

Reproducció de la pà gina del Dossier d’aprenentatge amb les solucions incorporades.

51 PĂ g.

51

(pot ser el contingut Inventa-te’n diari de viatge. el mateix. que facis un de 4t. han de fer Ara et proposem de la classe Els teus companys Guia dels viatges o imaginari). que es dirà d’un lloc real fer un llibret t’ajudaran relats podreu respostes Amb tots els graella. Les omple aquesta Activitat oberta. el text definitiu, de l’esborrany. a Abans d’escriure i et facilitaran la redacció el teu text a planificar

17

Quants dies viatge?

A quin lloc

os!

18

paraula amb el

vol dir que‌

amb bastĂł.

UNITAT 1

el treball d’aquesta expressiva i comprensiva pà gina del text argumentatiu i de la segßent cal haver fet prèviament L’exercici físic. la lectura en dues columnes cinc paraules del que cal relacionar. text i en l’altra, cinc En una columna significats. S’hauran zant línies. Si algun hi trobem alumne tÊ dubtes, de relacionar les dues columnes pot utilitzar el diccionari. utilitque expliqui el significat ne l’ha d’identificar en el text i interpretar-ne d’una expressió del text escrita en to irònic. L’alumel significat. demana a l’alumne que expliqui el significat d’una expressió del text, l’activitat del text. en què s’utilitza proposa tres significats. en el text i fer una Cal identificar quin marca en l’opció Ês el sentit correcta.

Activitats complementĂ ries treballar la reorganitzaciĂł

de la informaciĂł.

UNITAT 1

CONEIXEMENT – Identificació i separació DEL FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA de les síl¡labes que – Accentuació de I DEL SEU APRENENTATGE formen les paraules. paraules donades.

Classificació de paraules – Identificació de en monosíl¡labes diftongs dins una i polisíl¡labes. paraula. Separació – Ús de les paraules en síl¡labes de paraules guia d’un diccionari. – Cerca fluïda i interpretació amb Reconeixement d’entrades i accepcions diftongs. de definicions en – Identificació de dins el diccionari. el diccionari. text-parà graf-frase.

– Ús d’un llenguatge DIMENSIÓ LITERÀRIA adequat i correcte – Promoció de l’hà bit en les situacions comunicatives. lector i del plaer – Estimulació de per la lectura. la creativitat a partir de textos literaris. – La narració fantà stica i el text d’opinió. – Reconeixement dels elements clau dels textos narratius i argumentatius.

CONTINGUTS DIMENSIĂ“ COMUNICATIVA

– Participació activa PARLAR I CONVERSAR en converses col¡lectives. – Interès per expressar-se oralment amb bona – Participació en entonació i pronunciació. un debat.

– Comprensió dels ESCOLTAR I COMPRENDRE missatges, intervencions – Comprensió i anà lisi i explicacions que d’argumentacions es produeixen a l’aula. Interès i respecte presentades en un debat. per les intervencions dels altres. – Lectura eficaç LLEGIR I COMPRENDRE de textos narratius fantà stics i de textos – Lectura en veu alta ajustant el to, d’opinió. la velocitat – Comprensió del vocabulari i les expressions i l’entonació al context. – Lectura i comprensió en el context de dels enunciats de la les diferents activitats. lectura.

Comprensió del missatge global d’un text, així com dels seus detalls i especificacions.

ESCRIURE

X

canvis

tristes

caps

somiar

17

perquè hi Espai reservat anotacions, feu les vostres etc. comentaris,

67

itats t de les activ Desenvolupamen

adolorida

escapçats

surten

somio

de viatfinal d’un diari revisió i redacció d’un text que es corra d’esborrany, l’elaboració ció, escriptu . Així, el recull Ês arribar a procÊs de planifica aquest procÊs un ús mÊs enllà de la redacció consultat per ser a i que tingui llibret que podrà textual treballad à confeccionar un ge. L’objecti la tipologia permetr respongui amb de viatge de la classe viatge. Un un diari de de tots els diaris . concretament recollint la informació del text, , nomÊs tots els alumnes de planifica ció queredactar treball sense informa un i nt que la pà gina hi ha el quadre breume fer adonar a l’alumne viatge.

17a En aquesta tema s’ha d’omplirfer posteriorment. Cal un diari de cop triat el o que ha de tenir ria per poder-h i els apartats ció necessà l’estructura ada segons da organitz

adolorits

Aquí s’inicia uunprincipal i primordial de tot

fer

sortir

somiem

Referència a l’activitat digital que trobareu en el web www.barcanovadigital.cat per treballar amb PDI.

farem

sortim

faig

www

Accepcions:

PĂ g. 16

Llibre de coneixements cerca Activitat per practicar la de paraules en el diccionari.

3

17

entĂ ries

Activitats complem

que pensin

anotin inforon viuen i que visitats del lloc la preparaciĂł del seu diaindrets mĂŠs fet en de viatge. quins sĂłn els igual que han en el seu diari aquest lloc,

incloure sobre ió subjectiva el volguessin Demanar als alumnes a i informac turistes que mació objectiv el paper d’uns Es posaran en ri de viatge.

UNITAT 4

raules guia que ha trobat en el diccionari i que l’han ajudat a agilitzar la cerca de paraules. ferents (noms, adjectius i verbs) i demana d’encerclar les que trobaríem com a entrada en el diccionari. En cas de dubtar en alguna paraula, l’alumne pot utilitzar el diccionari.

Orientacions metodològiques per dur a terme les activitats proposades.

25 Donada la definiciĂł del verb encomanar, es proposa

MĂşsica Visual i plĂ stica

Medi natural, social i cultural

Llengua anglesa

87

24 Aquesta activitat presenta categories de paraules di-

a l’alumne identificar el nombre d’accepcions que tÊ aquesta paraula. S’ha d’escriure la resposta a continuació de la paraula Accepcions que es troba dins un requadre blau.

UNITAT 1

per plementà ries ut Activitats com liar el conting reforçar o amp ina. la pà g treballat en

25

MatemĂ tiques CONTINGUTSa i expressiva

Competències específiques per conviure i habitar el món

Notes SĂ­

No

Explica quins canvis haurĂ s de fer.

He seguit l’esquema per fer l’esborrany.

Hi he posat un tĂ­tol.

He exposat informaciĂł

4

veu alta. Contesta les preguntes segĂźents: Activitat oberta.

Llegeixo en Lle Si haguessis de triar un cap dels que tÊ l’home del conte de Joles Sennell, en les feines quin Participo Pa triaries i per què? proposades. p

a favor.

Activitat oberta. quadre segßent: He explicat arguments Què puc millorar?

Omple el Om en contra.

SĂ­ No He escrit la meva opiniĂł explicacions argumentada.

Escolt Escolto les mestre. He escrit el text de mestra o del de la m el que hemanera ordenada. e SÊ explicar He revisat i he corregit après. aprè la feina neta el text.

Presento Pres en i endreçada. lletra clara.

Escric amb Esc

1

salts

patinar

cĂłrrer

Activitat oberta.

quadre segßent: Sí No Què menges, normalment, per berenar?

Observacions

les paraules. síl¡labes de

les i els creixents 24els diftongs Conec diftongs decreixents. guia en un una paraula SÊ què Ês diccionari. accepcions les diferents SÊ distingir en un diccionari. d’una paraula

SĂŠ separar

UNITAT 1

una frase.

Reconec els

3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemà tica 5. Competència d’aprendre a aprendre

He corregit

diferents

tipus de frases.

els dictats.

UNITAT 1

23

l’alumne reflexioni sobre

a l’aula. com treballa i com participa de marcar

un dels aspectes autovalorats.

L’activitat es presenta en què pot millorar en cada Sí o No i contestar a continuació dels continguts de el seu grau d’assoliment l’alumne reflexioni sobre de quadre treball Sí o la qual l’alumne ha de marcar amb una llista d’ítems en aspectes autovalorats. cions per a cada un dels

produccions escrites. Aquesta

l’art cap greuge a 38. Sense fer Erard? ¿on posem aquest mira el saló 39. En Gaudí atenció. amb aquella tots els indrets 40. Ressegueix parets. i mesura les [‌]

als alumnes preguntant l’activitat comença la pà gina 44. per en Gaudí. Es a l’aula d’Antoni que hi ha i la portin de la figura les fotografies es parla sobre Gaudí tot mirant projecte informació Josep aquest personatge que busquin figura de incís a la de l’aula. als alumnes un breu i companyes es demana es pot fer i el temps, Gaudí. en l’espai la cultura catalana. sobre Antoni per a de l’arquitecte que parla dicció correcta. la figura i una va representar Josep Carner els ilescrita per una entonació els alumnes . d’una auca alta tot utilitzant perquè grà ficament un fragment en veu els rodolins representats 45 hi ha llegir-la quedin es reparteixen tot colde tots, en grups, tots els rodolins En primer i els rodolins o bÊ el proposat els alumnes de manera que dibuixos color, cal organitzar amb els pels alumnes un mural pot ser triat de realitzar gran títol que lustrin un es tracta part final i posant-hi En aquestade forma ordenada locant-los

si coneixen

compartir-h

què Un cop situada qui era i Explicar Carner.

En la pĂ ginalloc, es proposa de

DesprĂŠsen cartolines o fulls de

forma a partir de l’esborrany que L’activitat es presenta en i millores que correspongui. propi text, marcant troduint les correccions valorar aspectes del seu la qual cada alumne ha de sobre el text. amb una llista d’ítems en els canvis que li caldrà fer Sí o No i redactant a continuació amb els temes de les lectures, forma de preguntes relacionades Aquesta activitat es presenta enreflexionar sobre els aspectes tractats. la resposta de les quals implica

per l’activitat.

76

UNITAT 1

45

PROJECTE

A continuaciĂło amb els companys

reflexiĂł es fa ho faci in-

de 3 Es proposa una activitat ha preparat l’alumne perquè així, quan redacti el text final, de quadre

4

que era al Midi 18. Un matĂ­ venir. se li ocorre de

PROJECTE

En aquest

que 2 Aquesta activitat pretÊnllengua proposats en la unitat. L’activitat es presenta en forma observasistemà tic de la No i redactar a continuació

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Comes i Abril 15. Dona O saló d’estil. va guarnir un [‌] oncle segon 17. Ella tÊ un per tot el món. que ha rodat

44

activitats nt de les lupame Desenvo

Reflexiono i aprenc. Explicació del sentit d’aquesta avaluació reflexiva en cada unitat didà ctica.

activitats Desenvolupament de les

ha perquè 1 Es proposa una activitat forma de quadre amb una llista d’ítems en la qual l’alumne

reflexió sobre les pròpies

negudes

complemen

Bessones Les Tres tal de conèixer Mirar la pel¡lícula de Gaudí per i Antoni mÊs el personatge Barcelouna mica com era viure.

Gaudí i entendreen què va temps na en el sobre i imatges obra durant Buscar informació i la seva a l’aula. el personatgees fa l’activitat el maque amb tot els dies exposició Fer una terial trobat.

cal que una activitat, correctament Per poder resoldre els punts segßents: tinguis en compte Quines activitats o exercicis físics acostumes a fer? què et demanen. i les companyes. – Comprendre els companys tema. – Parlar-ne amb sobre el tot el que saps nedar adequada. – Pensarflexions la resposta – Mirar de trobar

Omple el

Antoni

neboda somrient, pensa: A la 42. I aleshores, el cap d’argent.

19. I ell que de boda; ell que mou dec encar present [‌] [‌] de cada un a passeig‌ llegit l’auca, ha recitat senyor Gaudí! hà giu mou, surt cop ho 44. Tanmateix, 21. Pensa, es 2. Un Ja dir. veig!el rodolí que diu: amb unDigui, digui, ja pot escriurà i de cop esvosaltres i l’il¡lustrarà de les o cartolina seguint l’estil [‌] la mà dreta, en un full Antoni amb l’auca45. Don o una fotografia barbeta. li darÊ; es rascava la tots muntareurodolins per 24. Un piano dibuix quedi bÊ. que Entre tots els tant se valauques. –diu molt atent– enganxant d’aquestatoqui sencera 46. ¿És vostè [‌] paper d’embalar. a l’instrument? els rodolinsalumne li’n cada qui es dedica ordre sobre alta; a cada (per Cervera) en veu 1. Repartiu-vos que 26. Ell arriba li explica: l’espera. senyora que de manera tots l’auca i el piano ja 47. La hi podeu una mica. auca entre veurà . Toco de l’auca, Oh, un rodolí. il¡lustrada [‌] un. Llegiu recitarà Auca nena 3. Al capdamunt com ara nen o senyor Gaudí: un títol amb emoció, 48. I va fer el 31. Porten, el violí. Gaudí. al saló. posar Miri, toqui el gran fòtil del senyor (Fragmen R (Fragments) JOSEP CARNER va arribar: fa.)

32. La neboda (Allò que es Oncle! Noia! el present novell 33. En mirar cap en pell.

1 1 Dona O no

tĂ ries

Activitats

Recorda

2

GAUDĂ?

cosĂłn tan obres vol veure.

Les seves que les d’Antoel món era arquitecte. de tot que parlin fer.

Gaudí llibres ha gent que va que hi biblioteca les obres de del senyor Gaudí o a la a casa una Auca d’una resposta Busqueu trobareu informació va explicar i diu mÊs tard: nostra, 34. Un veí li ni Gaudí Erard casa dir d’auca. el seu Erard. sentides n’hade Romp l’estil, forma 1. Tothom en Gaudí un poeta senyor gran Gaudí llui lluir! d’aquest de Carner, fem? I el vull vida Josep 35. Com ho Gaudí. de la En Gaudí –no s’hi val!– Ja veurà s, crido anècdota2. que cada hora genial. fa una cosa fi ve de seguida: 36. Ell, molt [‌] si Ês servida? Què volia, d’En Gaudí 13. Però l’èxit violí. –diu ella humil–, 37. Ja coneix ve d’allò del Ês d’estil. que el saló tot [‌]

de

comprensiv Lectura de textos rodolins. i dicció correcta Entonació la vida ó sobre poètics. d’informaci Cerca Gaudí. i l’obra d’Antoni ent de figures per Reconeixemiques. arquitectòn ó de la tasca individual Organitzacicomú. el context un treball d’un rodolí en Il¡lustració d’una auca: d’una auca. de les parts Identificació dibuix. rodolí i

ExpressiĂł escrita

3

DesprÊs de fer l’esborrany del text de la pà gina 14, comprova, a partir de les frases del quadre, que no t’hagis descuidat res per escriure.

Activitat oberta.

objectiva.

M HO HE FET? COM He explicat arguments

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

I APRENC

1. Competència comunicativa lingßística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

REFLEXIONO

Competències personals

escapçat

trist

canvi

adolorit

Llegeix aquesta entrada del diccionari i escriu el nombre d’accepcions que tÊ:

SÊ què Ês

Competències metodològiques

escapçada

UNITAT 1

Llengua catalana

Competències transversals Competències comunicatives

trista

llegit els continguts teòrics del Llibre de coneixements corresponents a El diccionari. Les paraules guia, les entrades i les accepcions i que es poden consultar durant la realització de les activitats.

Lengua castellana

10 Donada una expressiĂł

Fer un esquema per

UNITAT 4 Adjectius

Noms cap

9

Desenvolupament de les activitats

Per poder dur a terme

Dia 4.

23 En aquesta activitat l’alumne ha d’identificar les pa-

7 Aquesta activitat s’estructura 8 Es demana a l’alumne

9 Aquesta activitat tambĂŠ

Dia 3.

ferrocarril

Desenvolupament de les activitats

Continguts que es tracten en la pà gina del dossier amb els connectors d’à rees, que indiquen si hi ha relació amb altres à rees curriculars.

pesada i avorrida.

i el guix. Això

cap extremitat.

Dia 2.

Encercla les paraules que sĂłn entrades del diccionari:

REFLEXIONO I APRENC

persona serĂ molt

evitarĂ s les crosses

sortir a la pissarra.

Dia 1.

sol

Abans d’iniciar el treball de lèxic de la unitat, cal haver

13

Què diries que

Notes

Amb l’exercici

‌no hauràs de

‌no et trencarà s

‌no hauràs d’anar

24

el sofà -bol‌

deu ser, el sofà -bol? És una expressió que significa que l’única activitat sofà . És a dir, que que fa Ês seure no fas gens d’esport. al

9

Explica què significa aquesta afirmació de la lectura: Aquell una sola cosa i parla d’aquesta que nomÊs pensa única cosa pot en arribar a ser un autèntic plom.

Dia 5. subjectiva Quina informaciĂł transmetrĂ s? sobre el viatge

Dia 5.

festejar

tenir

Esdevenir feble.

Significa que aquesta

10 ✗

Dia 4.

homenot

tenen

Lectura expressiva i ComprensiĂł literal. comprensiva.

Identificació del significat d’expressions del text.

seu significat:

Deixar una part del cos sense moviment.

Cansar-se.

fer

tenia

Passar d’un estat a un altre.

Anar mÊs enllà d’un límit. gandul i practiques

festa

hola soluciĂł

alguna cosa o de tenir-ne cura. 2. v. tr. Contagiar. 3. v. pron. Posar-se sota la protecció d’algú.

FAM. Comanar*, encomanadĂ­s, -issa.

SIN. 1. Comanar, delegar, encarregar.

CONTINGUTS Relaciona cada

Però si ets un

somier

encomanar 1. v. tr. Encarregar a algĂş de fer

COMPRENSIĂ“ R .

L’exercici físic 7

holandès

Verbs

Ă“ DE LA UNITAT DIDĂ€CTICA 1

afeblir-se anquilosar-se

fatigar-se ultrapassar-se

esdevenir-se

Dia 3.

Busca en el diccionari les paraules destacades en negreta. DesprĂŠs, subratlla en

home somiar

25

PROGRAMACI

8

Dia 2.

cada cas la paraula guia que t’ha ajudat a trobar mÊs rà pidament cada una d’aquestes

– Resolució d’exercicis d’anà lisi de l’estructura – Planificació de d’un debat. l’escriptura – Escriptura d’arguments d’arguments a favor i en contra en un debat. que s’utilitzaran – Revisió del text en un debat. escrit i reformulació.

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X

X

X

X X

X X

X

X

i identificar diftongs.

i revisar un text argumentatiu.

per síl¡labes, accentuar

Planificar, escriure

Separar paraules

Consolidar el treball del estratègies que facilitin diccionari aportant elements i el fet de buscar les paraules.

Reconèixer l’estructura d’un text i els diferents frases. tipus de

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Llegir amb la velocitat adequada i expressivament i entonaciĂł). (exactitud

Llegir narracions fantà stiques i textos d’opinió.

Saber respondre preguntes de comprensiĂł i reflexiva. literal, interpretativa Seleccionar la resposta i redactar respostes. correcta entre diferents opcions

Conèixer el significat del vocabulari específic seu context. dels textos en el Respondre adequadament a les intervencions l’aula. orals que es fan a Expressar oralment de forma ordenada i fluïda la informació de fonts escrites. extreta Adequar el to i el discurs a la situació comunicativa.

Saber participar en un debat.

Reconèixer l’estructura d’un text argumentatiu.

Planificar la informaciĂł que permetrĂ escriure un text argumentatiu.

X Redactar arguments a favor i en contra d’un tema donat.

Revisar el propi text i reescriure’l presentant-lo adequat. en un format Separar paraules per síl¡labes. monosíl¡labes i polisíl¡labes. Identificar i classificar paraules Accentuar paraules donades.

Reconèixer els diftongs i els diferents tipus de diftongs.

Separar per síl¡labes paraules que portin diftongs.

Reconèixer les paraules guia i identificar i accepcions dins el diferenciar entrades diccionari. Trobar amb agilitat la definició i paraula i identificar la definició d’una Identificar text-parà graf-frase. que correspon a cada context.

Classificar frases enunciatives, exclamatives, i imperatives. interrogatives

8

X

X

X

PROGRAMACI

Dia 1.

tres paraules.

X

7

X

X

X

X

6

X

BĂ€SIQUES

X

X

X

X

X

X

X

5 3

4

X

X

2

X

X

COMPETĂˆNCIES

X

X

1

X

X

X

X orals diversos.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Desenvolupar habilitats lectores a partir fantà stiques i textos de narracions d’opinió.

11 Comprendre narracions seu vocabulari específic. fantà stiques i textos d’opinió i el

23

Notes

durarĂ el teu vols viatjar?

mitjà de transport Amb quin et desplaçarà s? objectiva Quina informació transmetrà s? sobre el viatge

i les accepcions

Ă“ DE LA UNITAT DIDĂ€CTICA 1

10

➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades

16

12

PĂ g.

Ăšs del diccionari.

IdentificaciĂł i Ăşs de les paraules guia.

Les accepcions.

LĂˆX .

LĂˆXIC PĂ g.

PĂ g.

10 11

CONTINGUTS

PĂ g.

Interpretar missatges

UNITAT 1

Cuidem-n

Expressar-se oralment adequant el contingut comunicativa. a la situaciĂł

1.

aquesta el punt de partida del treball que es presenta en Els textos Cap de fusta, toc, toc! i L’exercici físic són i d’un text d’opinió es proposen activitats encaminades unitat. A partir de la lectura d’una narració fantà stica la reflexiva. a treballar la comprensió literal, la interpretativa i un debat a classe sobre l’exercici físic; Ês una activitat Per treballar l’expressió oral es proposa organitzar petita la mà xima correcció possible. Finalment, hi ha una guiada, amb uns suggeriments per realitzar-la amb activitat reflexiva i d’opinió sobre la tasca feta. prèvies que es realitzen a l’aula de forma oral El treball de comprensió oral engloba tant les activitats sempre contingut, com les activitats d’expressió oral que i col¡lectiva quan es presenta una lectura o un els missatges dels companys i companyes. Tamcomporten una comunicació dins l’aula on cal comprendre normal de comunicació que es donen dins l’aula en el bÊ cal valorar com a eina de treball tots els actes desenvolupament de les activitats. argumentatiu, El berenar, i proposa activitats de textuaL’expressió escrita parteix de la lectura d’un text d’un text: planificació del que volem escriure, elaboralització i tot un procÊs guiat que porta a la producció per final tÊ una finalitat prà ctica per a l’alumne: escriure ció d’un esborrany i la seva posterior revisió. El text de la classe. tal de compartir-ho amb tots els companys i companyes En inclou el treball de l’ortografia, el lèxic i la gramà tica.

El coneixement del funcionament de la llengua el de la síl¡laba: separar paraules, tipus de paraules segons aquesta unitat l’ortografia es concreta en el treball guia, quant al lèxic, es treballa el diccionari: paraules nombre de síl¡labes i el reconeixement dels diftongs; es treballa la idengramà tica de l’apartat en finalment, entrades, accepcions i les definicions corresponents; de frases que podem trobar. tificació de frase-parà graf-text i els diferents tipus d’ortografia (dictats), de lèxic i de gramà tica, A la part final de la unitat hi trobareu activitats d’avaluació part grau d’assoliment de continguts. TambÊ en aquesta amb la finalitat que l’alumne pugui mesurar el seu a fer que l’alumne analitzi el seu propi procÊs final hi ha una proposta d’avaluació reflexiva encaminada d’aprenentatge i el valori. amb l’à rea de Llengua castellana, que tambÊ La unitat està relacionada amb altres à rees, especialment social i carà cter comunicatiu; amb l’à rea de Medi natural, tÊ com a finalitat potenciar les competències de el que giren a l’entorn del propi cos, els aparells que cultural, amb la qual comparteix els camps semà ntics opinions i respostes de partida per a la construcció de conformen i el coneixement científic com a punt conceptes i vocabulari que parteixen de preficoherents, i tambÊ comparteix amb l’à rea de Matemà tiques xos com mono- i poli-.

d’un diari Estructura ura d’un diari de l’escript Planificació de viatge.

PĂ g.

31

ts coneixemen del Llibre de tambÊ transversals Les activitats activitats que des amb les ellana, estan relaciona Lengua cast les à rees de al i cultural soci trobareu en ral, natu anova. es, Medi Matemà tiqu d’Editorial Barc totes les Cicle Mitjà , 4t, de i Música de comuna des s. fer una tasca per projecte Això permet cooperatiu i nt el treball eu fer servir à rees fomenta s llibres, pod altre dels ecte.

Si no disposeu per iniciar un petit proj itat aquesta activ

6

7 BT00217501_u1_CM_Catala_GUIA.indd 6

08/07/13

8

08/07/13 08:45 BT00217501_u1_CM_Catala_GUIA.indd 7

UIA.indd

08/07/13 08:45

BT002175

01_u

ala_G 1_CM_Cat

8

08:45

l’ilec i el plec i el nou projecte educatiu L a lectura és un instrument cabdal per a l’aprenentatge i la millora del rendiment escolar, un instrument que permet als infants d’accedir a la informació i al coneixement.

Els diferents materials del projecte educatiu recullen les indicacions del Pla d’Impuls de la Lectura (ILEC) amb la intenció de millorar la capacitat de comprendre els textos i potenciar la lectura sistemàtica.

Cicle Inicial Els nostres materials Llegim i escrivim i Aprenem la llengua ajuden l’alumne i faciliten la tasca al docent mitjançant diferents estratègies i activitats com ara observar imatges, elaborar hipòtesis abans i durant la lectura, respondre preguntes literals o relacionar la informació d’un text.

Cicle Mitjà i Cicle Superior El Llibre de coneixements presenta la informació d’una manera clara, organitzada i adequada al nivell dels alumnes i facilita l’atenció exclusiva en la lectura de la informació corresponent, la comprensió lectora dels diferents textos i la competència informacional per gestionar la informació que tenim a l’abast.

Els diferents recursos que integren el projecte pedagògic per a l’àrea de Llengua catalana estan disponibles en els webs següents:

tal.cat www.barcanovadigi

www.barca

nova.cat

EL RE PTE DE L’EDUCA CIÓ INNO VACIÓ , PROGR ÉS I TERRITORI

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

XARXA COMERCIAL 08029 BARCELONA Mallorca, 45, pl. baixa Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat

07011 PALMA Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 dllambias@cga.es

17005 GIRONA Montfalgars, 1, local C Tel. 972 243 814 / 636481862 Fax 972 400 086 plastra@cga.es

43203 REUS Domènech i Soberano, 7-9 baixos Tel. 977 327 933 / 650 661 014 jgonzalezs@cga.es

25006 LLEIDA Cristòfor de Boleda, 6 Tel. 973 273 388 / 676 991 781 Fax 973 274 719 jsans@cga.es

www.barcanova.cat 9240059

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 413675

W blogprimaria.barcanova.cat