Olympe de Gouge 3r. Mostra. Socials

S A O I SC L

3

M. BURGOS M. C. MUÑOZ-DELGADO T. LLACAY (ADAPTACIÓ)

Programa

Olympe de Gouges

ESO

UNITAT

1

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta primera unitat d’histò­ ria està centrada en els segles xv i xvi i en els canvis (polítics, econòmics, socials, culturals i artístics) esdevinguts en aquests segles en relació amb l’edat mitjana.

Després que l’hagis estu­ diat, distingiràs diferents ma­ neres de periodització històri­ ca, comprendràs la importància dels descobriments geogràfics protagonitzats pels castellans i els portuguesos i en valoraràs les conseqüències.

També et permetrà conèixer les obres i el llegat d’artistes, hu­ manistes i científics de l’època.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

1200 1250

1300

EDAT MITJANA MONARQUIA FEUDAL

Vassallatge

Privilegiats: rei, papa, alta noblesa i alt clergat, baixa noblesa i baix clergat.

No privilegiats: camperols, artesans i serfs.

ART GÒTIC

Política / Descobriments Societat / Religió Art

8

1350

1163-1245 Catedral de Notre Dame, a París

1345 Jaume Cascalls esculpeix Sant Carlemany

JUGA AMB EL TEMPS 1. L’edat moderna es va iniciar, segons els historiadors, el 1453 o el 1492. Quins esdeveniments es prenen en cada cas com a punt de referència?

2. Per parelles, analitzeu els mapes. Quins canvis aprecieu al món conegut pels europeus? Quin fet històric va poder desencadenar els canvis esmentats?

3. Extreu del fris cronològic la informació necessària i, després, contesta aquestes preguntes: a) Quin aspecte de l’edat mitjana es va mantenir durant tota l’edat moderna? b) Quins canvis religiosos es van produir en el període representat? c) Quin estil artístic es va iniciar cap a l’any 1400 a Itàlia? Durant quants anys va con­ viure amb el gòtic, aproximadament?

4. Digues tres artistes del Renaixement.

1400

1450

1500

1550 1600

EDAT MODERNA MONARQUIA AUTORITÀRIA 1407 Mapa en què es representen els tres continents coneguts, Europa, Àfrica i Àsia, i els rius Nil i Tanais (frontera entre Europa i Àsia)

1492 Descobriment d’Amèrica

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

Formació d’imperis colonials mundials

SOCIETAT ESTAMENTAL La burgesia s’enriqueix i s’imposa sobre els altres grups urbans

1534 Ruptura d’Enric viii amb Roma

1517 Martí Luter inicia la reforma luterana

1536 Joan Calví comença a predicar la doctrina calvinista

1563 Acaba el Concili de Trento calvinistes anglicans

Luterans catòlics

ART DEL RENAIXEMENT 1440 Donatello esculpeix el David

1420 Brunelleschi inicia la cúpula de la catedral de Florència

Entre 1503 i 1519 Leonardo da Vinci pinta La Gioconda

1541 Miquel Àngel acaba El Judici Final

1565 Atles portuguès de Diego Homen

9

DE TRENTO

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

1522 1519 1518 1517

1. L’EDAT MODERNA 1.1 Un nou període històric

PRIMERA VOLTA Al MÓN Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis en contra Copèrnic 1494 formula Tractat de Tordesillas la teoria AVANÇA EN1545 COMPETÈNCIES heliocèntrica REIS CATÒLICS 1543 Descobriment d’Amèrica 1492 1541 Miquel Àngel pinta els frescos 1540 de la Capella Sixtina

Gestionar informació temporal 1. Relaciona aquestes dates amb

1563

L’edat moderna és el període històric comprès entre els segles xv i xviii. De tota manera, no hi ha acord entre els historiadors en la data de començament, per bé que les més acceptades són la presa de Constantinoble pels turcs (1453) o el descobriment d’Amèrica (1492).

El final de l’edat moderna ve marcat per la Revolució Francesa (1789).

Dins de l’edat moderna se solen establir diversos subperíodes amb trets més o menys homogenis: el segle xvi, o època del Renaixement, el segle xvii, o època del Barroc, i el segle xviii, o època de la Il·lustració i l’Absolutisme.

VIII es 1534 un esdeveniment històricEnric i explica 1479 proclama cap Tractat d’Alcáçovas l’Església quina relació tenen amb de l’edat mo­

derna: 1494

1470

deveniments significatius: – La desaparició de l’imperi bizantí, després de la presa de Constantinoble pels turcs el 1453, va incrementar l’amenaça 1563 musulmana sobre la cristiandat occidental.

– Els descobriments geogràfics de portuguesos i castellans a Àfrica, Amèrica i Àsia van ampliar el món conegut pels euro­ peus. Gràcies a aquests descobriments, alguns països, com Espanya i Portugal, van crear extensos imperis colonials i amb les riqueses que en van extreure van estimular el comerç 1545 1543 mundial.

– La lluita per l’hegemonia europea va enfrontar els grans 1541 es­ 1540 tats; finalment, en el transcurs del segle xvi es va imposar Es­ panya.

1534 • E l sistema feudal va entrar en crisi. Així, els regnes feudals van ser substituïts per l’estat modern i les monarquies autoritàries; l’economia feudal, centrada en la possessió de la terra, va donar pas al capitalisme comercial, basat en l’obtenció de grans capi­ 1522 tals a través del comerç amb les colònies, la qual cosa va provo­ 1519 1518 car que la burgesia assolís una importància destacable en la so­ 1517 cietat estamental.

• L a unitat religiosa de l’Occident europeu es va trencar. Aques­ ta ruptura, provocada per la Reforma protestant, va originar greus conflictes armats en el continent europeu coneguts com a «gue­rres de religió».

• La cultura medieval va ser substituïda per una nova mentalitat,1563 l’humanisme, que va centrar l’atenció en l’ésser humà i va origi­ nar un nou estil artístic: el Renaixement, que proposava un 1494 re­ 1492 torn als ideals clàssics de l’antiga Grècia i Roma.

1543

1545

1479

1543 1541 1540

PRIMERA

Leon Battista Alberti finalitza la construcció de Santa Maria Novella

Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis en contra

1517

1541

1453

Miquel Àngel Presa de pinta els frescos Constantinoble de la Capella Sixtina Tractat d’Alcáçovas pels turcs.

Ignasi de Loiola funda REIS CATÒLICS

1540 1479

la Companyia de Jesús Presa de EnricConstantinoble VIII es Leon Battista pels 1453 proclama cap turcs Alberti finalitza de l’Església la construcció d’Anglaterra de Santa Maria

1470

Novella

1469

1469

1470 Leon Battista Alberti

1522

finalitza la construcció de PRIMERA 1494 VOLTA Santa Maria Novella.

Tractat de Tordesillas Al MÓN Descobriment d’Amèrica 1479 Tractat d’Alcáçovas.

1492 Luter rebutja les indulgències Presa de les 95 tesis en contra i publica 1492 Desco­ Constantinoble briment pels turcs

1519 1518 1517 1453

d’Amèrica.

REIS CATÒLICS

CONCILI DE TRENTO

1494 Tractat 1479 de Tordesillas.Tractat d’Alcáçovas

1470 1494 Copèrnic formula la teoria

1469 Tractat de Tordesillas

1517 Luter rebutja Descobriment d’Amèrica 1492 heliocèntrica

les indulgències i publica les Miquel Àngel 95 tesis contra aquestes pinta els frescos indulgències. de la Capella Sixtina 1518 Ignasi de Loiola funda 1519-1522 PRIMERA la Companyia de Jesús Presa de VOLTA AL MÓN Constantinoble Enric VIII es

proclama cap 1479

de l’Església d’Anglaterra

pels turcs 1453 1534 Enric VIII Tractat d’Alcáçovas

es proclama cap de l’església Leon Battista d’Anglaterra.

1470

PRIMERA VOLTA 1469 Al MÓN

Alberti finalitza la construcció de Santa Maria CONCILI Novella Ignasi de Loiola

1540 DE TRENTO funda la Companyia de Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesisJesús. en contra 1563

1541 Miquel Àngel acaba frescos de la volta de la Capella Sixtina.

REIS CATÒLICSels

Presa de Constantinoble 1543 Mor 1545 pels turcs

Copèrnic

formula Copèrnic, la teoria creador de laheliocèntrica teoria 1543 1541 heliocèntrica.

Miquel Àngel

1453

CONCILI

1540

DE TRENTO 1545 1534 Tractat de Tordesillas

Descobriment d’Amèrica

1563

pinta els frescos de la Capella Sixtina

Ignasi de Loiola funda la Companyia de Jesús

1522

10

d’Anglaterra

VOLTA Al MÓN L’inici de l’edat moderna

1545

REIS CATÒLICS

• El panorama internacional va canviar a causa d’un seguit d’es­

1522 Copèrnic formula 1519 la teoria heliocèntrica 1518

1469

CONCILI DE TRENTO

Des de mitjan segle xv i durant el segle xvi es van produir a Europa transformacions que van afectar tots els àmbits de la vida. Vegem els canvis més importants:

1789, 1492, 1453.

Tractat de Tordesillas Descobriment d’Amèrica

1492

1534

1.2 Els canvis dels segles xv i xvi

Ignasi de Loiola funda la Companyia de Jesús

CONCILI DE TRENTO

Copèrnic formula 1519 la teoria 1518 heliocèntrica Tractat d’Alcáçovas 1517

Miquel Àngel pinta els frescos

1563 Finalitza el Concili de Trento.

Enric VIII es proclama cap de l’Església d’Anglaterra

PRIMERA VOLTA Al MÓN Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis en contra

REIS CATÒLICS

Leon Battista Alberti finalitza la construcció de Santa Maria Novella

Els canvis mundials. Ampliació del món i grans imperis colonials 1

2

AMÈRICA DEL NORD

E U R O PA

Illes Açores

Territoris: Coneguts

Madeira Illes Canàries ÍNDIES OCCIDENTALS

OCEÀ

Cap Verd

À F R I C A São Tomé

PA C Í F I C

AMÈRICA DEL SUD

BRASIL

Desconeguts

XINA FILIPINES

ÍNDIA

OCEÀ PA C Í F I C

ÍNDIES ORIENTALS

OCEÀ AT L À N T I C

Poc coneguts

À S I A

OCEÀ

ILLES DE LES ESPÈCIES

ÍNDIC

Territoris espanyols Territoris portuguesos 0

1500

3000

4500 km

El món conegut pels europeus a començament de l’edat moderna era molt limitat (1), perquè es reduïa a l’Europa occidental i a les costes de la mar Mediterrània. Més enllà, únicament es tenien vagues referències de regnes i imperis africans i asiàtics a través de viatgers medievals, com Marco Polo.

Els viatges de descobriment van permetre el coneixement d’altres civilitzacions i van impulsar la formació, al segle xvi, dels imperis colonials d’Espanya i Portugal (2). Els intercanvis amb les colònies van estimular el comerç transatlàntic i van fer possible el coneixement de nous productes.

Els canvis a Europa. Del sistema feudal al món modern A

B

Comprendre la realitat històrica 2. Relaciona aquests termes amb un segle: Barroc, Renaixement, Abso­ lutisme.

3. Els termes anteriors es refereixen a èpoques dins de l’edat moderna.

En què es diferencia una edat d’una època? Per què creus que els histo­ riadors estableixen perioditzacions en la història?

Organitzar informació 4. Elabora una taula sobre els canvis

esdevinguts a l’inici de l’edat mo­ derna respecte de l’edat mitjana.

Des del segle xv, el sistema feudal i les creences tradicionals van entrar en crisi.

Així, els reis (A) de bona part d’Europa es van imposar sobre la noblesa i els governs de les ciutats, el comerç va assolir una gran importància i extensió geogràfica, i la burgesia va fer grans fortunes. D’altra banda, la Reforma protestant va qüestionar l’autoritat del papat (B), com reflecteix aquesta crítica de les indulgències, i els intel·lectuals van impulsar l’humanisme —ajudats en bona mesura per la difusió de la impremta—, la cultura laica i el renaixement de la cultura i l’art de Grècia i Roma (C).

C

11

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

2. ELS DESCOBRIMENTS (I).

CAUSES D’UN PROCÉS L’ampliació del món conegut pels europeus i l’exploració de nous es­ pais geogràfics es van deure a diferents causes: polítiques, econòmi­ ques, científiques, tècniques, religioses i ideològiques.

2.1 Causes polítiques i econòmiques

• Polítiques. Després de la conquesta de la península Ibèrica, els regnes cristians peninsulars desitjaven prosseguir la seva ex­ pansió per nous territoris. Per als reis, que anaven consolidant la seva autoritat, les noves conquestes eren una oportunitat d’ob­ tenir or i plata per finançar-se, adquirir glòria personal i demos­ trar el seu poder davant les institucions medievals.

• E conòmiques. La caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453) havia tancat al comerç europeu la via tradicional de pro­ veïment d’espècies, que transcorria a través d’Àsia. Per por­ tar-les a Europa calia, per tant, buscar noves rutes.

També es buscava una nova ruta marítima per portar de l’Índia i de la Xina productes de luxe, com ara seda i pedres precioses, i una ruta per accedir a l’Àfrica per aconseguir-hi esclaus i ivori.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Fes un esquema sobre les causes dels descobriments geogràfics.

Treballar amb mapes 2. En les rutes tradicionals, quins països actuals travessaven les espè­ cies i la seda fins a arribar a Europa?

Ajuda’t d’un atles.

Obtenir informació 3. Busca informació i fotogra­fies

sobre el bastó de Jacob i escriu-ne un resum en el teu quadern.

Velles i noves rutes

2.2 Causes científiques i tècniques

ientífiques. En aquesta època es van difondre llibres que sos­ •C

tenien que la Terra era rodona i de dimensions més reduïdes que les reals, com la Geografia de Ptolemeu, i l’Imago Mundi del car­ denal Pierre d’Ailly. Per tant, alguns marins inquiets van conside­ rar factible arribar a l’Índia i a la Xina navegant cap a l’oest.

• T ècniques. La navegació per mar va progressar gràcies a la ge­ neralització de la brúixola i a la millora de l’astrolabi. L’avenç de la cartografia va proporcionar nous mapamundis i cartes porto­ lanes, que detallaven la localització dels ports i permetien als vaixells navegar sense tenir la costa a la vista. A més, al sud d’Espanya i Portugal es van construir nous vaixells, com la cara­ vel·la i la nau, adaptats per aprofitar el vent i suportar el fort onatge de l’Atlàntic gràcies a les grans veles i la borda alta.

Les espècies i la seda eren imprescindibles a l’Europa de l’època, on arribaven a través de rutes asiàtiques i de Constantinoble, ciutat que servia d’enllaç entre Orient i Occident.

2.3 Causes religioses i ideològiques

eligioses. Els regnes peninsulars mantenien el desig de lluitar •R

contra els infidels i de trobar aliats en aquesta contesa. A això responia en part l’afany de trobar el llegendari regne cristià del Preste Joan, localitzat a Àfrica i envoltat d’infidels. A més, hi havia un gran interès a estendre el cristianisme per nous indrets.

• Ideològiques. La mentalitat de l’època va promoure l’afany d’aventures i d’adquirir fama i riquesa.

12

Aquestes rutes es van tancar després de la presa de l’esmentada ciutat pels turcs, cosa que va impulsar la recerca de l’accés directe a aquests productes.

Els castellans ho van intentar viatjant cap a l’oest, però s’hi va interposar Amèrica. Els portuguesos sí que ho van aconseguir vorejant la costa d’Àfrica fins a arribar a l’Índia.

Instruments nàutics i nous vaixells Els marins de l’època utilitzaven en alta mar instruments senzills però molt eficaços.

Amb el bastó de Jacob i el quadrant mesuraven l’altura sobre l’horitzó del sol al migdia o de l’estrella Polar a la nit; així calculaven la latitud en què es trobaven.

Els portolans eren mapes que indicaven l’escala gràfica i els rumbs, la qual cosa facilitava l’ús de la brúixola per conèixer la direcció del vaixell a mar obert.

L’astrolabi permetia utilitzar les estrelles per mesurar distàncies i determinar la latitud i l’hora. I el nocturlabi servia per mesurar el temps nocturn i les marees.

Quadrant

Portolà

Brúixola

Astrolabi

La caravel·la, una nova embarcació Tres pals per navegar més ràpid Vela triangular per maniobrar amb facilitat

Veles quadrades per afavorir la velocitat

Borda alta per suportar l’onatge

Bodegues àmplies per guardar-hi mercaderies

La caravel·la era una embarcació lleugera de tres pals, cosa que permetia combinar veles quadrades i triangulars i navegar amb vents poc favorables. A més, disposava de bodegues amb gran capacitat de càrrega, ideals per a viatges llargs.

13

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

3. ELS DESCOBRIMENTS (II).

VIATGES I VIATGERS 3.1 Les exploracions portugueses Cap a mitjan segle xv, l’infant portuguès Enric el Navegant va impul­ sar la navegació i els viatges d’exploració per les costes africanes. L’ob­ jectiu de Portugal era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb l’Índia, vorejant la costa d’Àfrica. La rivalitat amb Castella en aquesta zona es va resoldre amb la signatura del tractat d’Alcáçovas (1479): Portugal cedia a Castella la conquesta de les Canàries i aquesta acceptava que Portugal explorés la costa africana al sud del cap Bojador.

En successives exploracions per la costa africana, els portuguesos van ocupar les illes Madeira, les Açores i Cap Verd, van passar el cap Bojador (1431) i van arribar al golf de Guinea (1460). Finalment, Bartolomé Díaz va girar pel cap de Bona Esperança (1487) i Vasco da Gama va arribar a l’Índia (1498). A les costes africanes i asiàtiques, els portu­ guesos van fundar-hi factories i van aixecar-hi fortaleses. Des d’aques­ ta posició van controlar el comerç d’or i esclaus del Sudan i van mono­ politzar el comerç d’espècies amb l’Índia i el de seda amb la Xina.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1. Situa en un eix cronològic els principals esdeveniments relacionats amb els descobriments.

Comprendre informacions 2. Quin era l’objectiu dels viatges

d’exploració portuguesos i castellans?

Qui no va assolir l’objectiu previst, els castellans o els portuguesos? Per què?

Els protagonistes A Portugal Enric el Navegant (1394-1460). Va fundar l’Escola de Sagres, on va reunir grans geògrafs, astrònoms i navegants.

3.2 Castella. El descobriment d’Amèrica El descobriment d’Amèrica es va deure a Cristòfor Colom, un mariner de possible origen genovès. El seu objectiu, basat en el convenciment de la rodonesa de la Terra, era endinsar-se a l’Atlàntic i arribar a l’Índia navegant per l’oest. De primer va presentar el seu projecte al rei Joan II de Portugal (1484), que el va rebutjar. Després, el va oferir als Reis Catòlics, que el van acceptar en les Capitulacions de Santa Fe (1492).

Colom va salpar amb tres vaixells des del port de Palos (Huelva), va fer escala a les Canàries, i el 12 d’octubre de 1492 va arribar a l’illa caribenya de Guanahani (les Bahames), que va batejar com a San Salvador. Abans de tornar, va reconèixer les illes de Cuba i la Hispa­ niola i es va interessar per les seves possibles riqueses.

Després de tornar tres vegades més al Nou Món, va morir el 1506 creient que havia arribat a les Índies, denominació que es donava aleshores a Insulíndia, el sud i el sud-est d’Àsia. Per això, els nous ter­ ritoris van rebre aquesta denominació i els seus habitants van ser anomenats indis.

3.3 Repartiment del món i noves expedicions El descobriment de noves terres més enllà de l’oceà va tenir un im­ pacte immediat a tot Europa. Els Reis Catòlics van rebre del papa la sobirania de les Índies i, per evitar conflictes amb Portugal, van deli­ mitar les seves respectives àrees d’influència en el tractat de Tordesillas (1494). Aquest traçava un meridià a 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Verd: les terres situades a l’oest d’aquesta línia serien per a

14

Vasco da Gama (1460-1524).

Primer navegant portuguès que va arribar a l’Índia, vorejant Àfrica, el 1498.

A Castella Cristòfor Colom (vers 1436-1506).

Les Capitulacions de Santa Fe el van nomenar «Almirall de la mar Oceànica i virrei de les terres que descobrís».

Juan Sebastián Elcano (14761526). Mariner basc que va participar en la primera volta al món. La va completar el 1522.

Els viatges del descobriment El descobriment d’Amèrica

Irlanda

Colom coneixia el mapa del savi florentí Toscanelli.

Segons aquest mapa (A), només 12.000 km separaven Lisboa del sud-est d’Àsia. Per això, quan en el seu primer viatge (B) Colom va arribar a l’illa de San Salvador, va creure trobar-se a l’illa de Cipangu (el Japó).

Índia

Lisboa

Illes Açores

Madeira

Tròpic de Càncer

Golf de Mèxic

LE

Tròpic de Càncer

Cap Verd

BA

H

AM

ES

OCEÀ AT L À N T I C

Hispaniola

Mar Carib

Java Major

Tròpic de Capricorn

Ja Minva or

A

Des de les illes Canàries

S

Cuba

Canàries

A Lisboa

El Salvador (Guanahani)

IL

B

0

400

800

1200 km

Principals viatges de portuguesos i castellans

Cercle polar àrtic

Madeira OCEÀ PA C Í F I C Illes Canàries

Bahames Cuba

Tròpic de Càncer

Cap Bojador

Hispaniola

Cap Verd

OCEÀ PA C Í F I C

ÍNDIA Calicut

Illes Filipines

Illes de les Espècies

Golf de Guinea

AT

OC

OCEÀ ÍNDIC

Equador

LÀ

EÀ

Tròpic de Capricorn

NT IC

Principals viatges de descobriment portuguesos

Cap de Bona Esperança

Bartolomeu Dias (1487-1488)

Estret de Magallanes

Vasco da Gama (1497-1498) Amerigo Vespucci (1501-1502)

Principals viatges de descobriment castellans Cristòfor Colom (1492) Amerigo Vespucci (1499-1500)

0

1500

3000

4500 km

Treballar amb mapes 3. Anomena, per ordre, els principals llocs de la ruta de Magalhães i Elcano, i escriu el recorregut seguit per Co­ lom en el seu primer viatge.

4. Explica el significat de les línies corresponents als tractats d’Alcáço­ vas i Tordesillas.

Participar en l’aprenentatge 5. Esbrina qui va donar el seu nom a Amèrica i per quin motiu.

Magalhães i Elcano (1519-1522)

Cercle polar antàrtic

Castella i les situades a l’est, per a Portugal. Com a conseqüència, Portugal es va establir al Brasil l’any 1500.

Durant el segle xvi, els successors dels Reis Catòlics van concedir «llicència per descobrir» a altres mariners, que van explorar les costes americanes. Així, el 1513, Vasco Núñez de Balboa va creuar l’istme de Panamà i va descobrir la mar del Sud, anomenada posteriorment oceà Pacífic. I entre 1519 i 1522, Magalhães i Elcano van fer la primera volta al món aconseguint retornar a la península Ibèrica; tot i que amb només 18 homes dels 265 que havien salpat. Aquest viatge va ser molt important per diversos motius: significava la primera volta al món, provava l’existència d’un nou continent i demostrava definitiva­ ment que la Terra era rodona.

15

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

4. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN 4.1 Les monarquies autoritàries Durant l’edat moderna, les monarquies feudals europees es van trans­ formar en monarquies autoritàries. En aquestes monarquies, el rei va reforçar el seu poder sobre el conjunt del regne perquè, d’una banda, es va imposar sobre la noblesa i de l’altra, va limitar l’autonomia dels municipis. Aquesta nova forma d’organització de l’estat rep el nom d’estat modern.

Les monarquies autoritàries es van implantar especialment a An­ glaterra, on els reis de la dinastia Tudor, com Enric VII, van dominar la noblesa; a França, on els Valois, com Lluís XI, van posar fi a la influèn­ cia dels ducs d’Aquitània, la Bretanya i la Borgonya; i a Espanya, on Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, després de la unió de totes dues corones, van unificar els territoris peninsulars excepte Portugal, i van controlar els poders de l’Estat.

4.2 Els instruments del poder reial Els reis van fer servir diferents instruments per reforçar i concentrar el seu poder: • La unificació territorial. Van unificar el territori dels seus estats i, en alguns casos, el van ampliar mitjançant guerres o aliances matrimonials.

• El control dels poders de l’Estat. Es van imposar sobre l’alta noblesa, van limitar l’autonomia dels municipis, van intervenir en el nomenament de càrrecs i van convocar les Corts tan poques vegades com van poder.

• La millora de l’Administració. Per aconseguir-la, van fixar la cort en una ciutat, que es va convertir en la capital de l’estat, van crear una burocràcia de funcionaris professionals, que eren pre­ sents a tot el territori i executaven les seves ordres, i van establir impostos ordinaris, que els proporcionaven ingressos regulars sense recórrer a les Corts.

• La creació d’un exèrcit permanent i poderós. Van substituir els seguicis o tropes feudals, que només s’aplegaven en temps de guerra, per un exèrcit permanent format bàsicament per merce­ naris a sou.

• L’organització de les relacions internacionals. Van establir rela­ cions diplomàtiques amb altres països. Aquesta diplomàcia era constituïda per ambaixadors permanents, encarregats de de­ fensar els interessos de la monarquia i de resoldre pacíficament els conflictes, i per ambaixadors temporals, enviats per concer­ tar aliances i tractats.

• El comerç internacional va augmentar molt al segle xvi, aquest fet va proporcionar força ingressos als reis perquè els monar­ ques van establir impostos sobre les mercaderies que entraven i sortien del país.

16

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Defineix aquests conceptes: monarquia autoritària, diplomàcia i ambaixador. Si cal, fes servir el diccio­ nari.

Comprendre la realitat històrica 2. En relació amb l’edat mitjana, quins

canvis van introduir els monarques autoritaris?

Comprendre informacions 3. Especifica quins avantatges i quins inconvenients creus que podia tenir per a un monarca disposar d’un exèr­ cit permanent.

Desenvolupar plans personals 4. Feu un treball sobre Lluís XI de

Fran­­ça i justifiqueu per què se’l con­ sidera un monarca autoritari.

L’art de governar

El florentí Maquiavel (1469-1527) va escriure el 1513 El príncep, que pretenia ser un llibre d’instruccions per a governants, en el qual va afirmar que l’objectiu últim del governant és obtenir i mantenir el poder i que la «raó d’estat» havia de prevaler sobre els drets o interessos dels individus.

Estats europeus i monarquies autoritàries Europa a la fi del segle XV

LAPÒNIA

Límit de l’Imperi alemany Possessions dels Habsburg Unió de Kalmar Unió lituanopolonesa 0

200

400

P R IN C IPAT DE MO SC OU

600 km

NORUEGA ESCÒCIA

S U È C I A

UNIÓ DE KALMAR

Khanat de Kazan’

IRLANDA

òn

ic

Pskov

te

ut

DINAMARCA

rd

e

Riazan

O

ANGLATERRA SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

Bohèmia

Gran Khanat

LITUÀNIA

Brandenburg

GAL·LES

POLÒNIA

Khanat de Crimea

FRANÇA Navarra

HONGRIA

Suïssa Milà

Valàquia

Savoia I. Açores

PORTUGAL E S PA N YA

Rep. de Venècia

Rep. de Gènova Rep. de Florència

Madeira

Moldàvia (Vassalls de l’Imperi otomà)

IMPERI OTOMÀ Possessions genoveses

Nàpols Sardenya Sicília

I. Canàries MÓN MUSULMÀ

Anglaterra 1

França 2

1. Enric VII, de la dinastia dels Tudor.

2. Lluís XI, de la dinastia dels Valois.

3. Ferran d’Aragó i Isabel de Castella.

Estats Pontificis

Possessions venecianes

Creta

Orde de Sant Joan

Xipre

MÓN MUSULMÀ

Espanya 3

Treballar amb mapes 5. Observa el mapa i posa un exemple d’un regne unificat

territorialment, d’un regne dividit en estats i d’un imperi no cristià. Les Canàries, a quin regne pertanyia?

17

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

5. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I CANVIS SOCIALS 5.1 El creixement demogràfic Durant els segles xv i xvi, el creixement de la població europea es va veure afavorit per la millora de les collites, la desaparició de la pesta i una relativa pau. No obstant això, va ser un creixement lent, a causa de l’elevada taxa de mortalitat causada per les malalties infeccioses, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene.

L’augment de la població va incrementar la demanda de produc­ tes agrícoles i artesanals i va estimular el comerç.

5.2 El progrés de l’economia El progrés de l’economia va ser degut a aquests factors:

• L es activitats agràries van continuar sent majoritàries. Al segle xvi,

es van veure afavorides per les bones collites i la rompuda de noves terres.

• L ’artesania va evitar el control dels gremis mitjançant el desen­ volupament del sistema de treball a domicili. En aquest sistema, l’empresari proporcionava a la pagesia les matèries primeres i les eines necessàries per elaborar el producte a casa seva i, des­ prés, el recollia i el comercialitzava.

• E l comerç, gràcies als descobriments geogràfics, va créixer, va diversificar les rutes i va incorporar nous productes procedents d’Amèrica: tabac, fusta, cafè, etc. A més, el comerç atlàntic va afavorir el port de Lisboa, el de Sevilla i els de la mar del Nord, davant el comerç mediterrani, centrat en els ports italians.

• E l sistema econòmic capitalista va començar a desenvolupar-se.

En els seus inicis va ser un capitalisme comercial, és a dir, basat en l’acumulació de capitals procedents del comerç. Van aparèixer els primers bancs oficials (Taula de Canvi de Barcelona, Casa de San Giorgio de Gènova) i privats (Fugger, Mèdici); va augmentar la circulació de moneda; es van simplificar les operacions mer­ cantils i bancàries (xecs, lletres de canvi, comptabilitat per parti­ da doble), i es van fundar les primeres societats comercials.

5.3 Els canvis socials

Adquirir vocabulari 1. Defineix aquests termes: gre-

mi, treball a domicili, lletra de canvi, capitalisme comercial i societat estamental. Si et cal, cerca informació a internet.

Treballar amb textos i gràfics 2. Respon utilitzant la informació

del text i del quadre: a) Quines van ser les causes i les conseqüències del creixement de la població al segle xvi? b) Quins factors en limi­ taven el creixement? c) Quins eren els països europeus més poblats? I els menys poblats?

Treballar amb mapes 3. Contesta a partir del mapa: a) Amb quins territoris comerciaven els por­ tuguesos i els castellans? b) Amb quins articles es comerciava i d’on procedien?

Treballar amb textos i imatges 4. Elabora la piràmide social de l’època. Situa cada estament en el lloc corresponent i explica quina era la seva situació al segle xvi.

Població d’alguns països PAÏSOS EUROPEUS AL SEGLE xvi

MILIONS D’HABITANTS

Àustria

2,3

Espanya

8,0

Estats italians

12,5

La societat estamental va continuar viva, tot i que el desenvolupa­ ment econòmic de l’època la va fer més complexa.

França

18,0

Illes Britàniques

4,5

Països Baixos

2,5

però van continuar sent els estaments privilegiats i van mante­ nir gairebé intactes el poder econòmic i els privilegis.

• L a burgesia es va enriquir amb el comerç transoceànic, els negocis i la banca. D’aquesta manera es va imposar sobre els altres grups urbans, formats per petits artesans, comerciants i assalariats.

Polònia

4,5

• L a noblesa i el clergat van acceptar l’augment del poder del rei,

18

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Portugal

1,5

Rússia

13,0

Sacre Imperi

18,0

Suècia

2,3

El comerç transoceànic al segle xvi

Cercle Polar Àrtic

Cercle Polar Àrtic

Amsterdam Anvers Venècia

Illes Açores Lisboa OCEÀ Tròpic de Càncer

Galió de Manila

L’Havana

Veracruz Acapulco

OCEÀ Tròpic de Capricorn

Lima

Santiago

Rio de Janeiro

PA C Í F I C Nagasaki Tròpic de Càncer Manila

I. Moluques Equador

Colombo

São Tomé Ascensió

Potosí

Amoy Macau

Diu

San Jorge de Mina

Recife São Salvador

Callao

Ning Po

Ormuz

Alexandria

Goa

Cartagena de Indias

Equador

PA C Í F I C

Sevilla

Cap Verd

Sto. Domingo Panamà

OCEÀ

Constantinoble

Zanzíbar

Timor

OCEÀ

Moçambic

ÍNDIC

Sofala

Tròpic de Capricorn

AT L À N T I C

El comerç transoceànic al segle XVI Ruta de la Mediterrània Mercaders musulmans Mercaders portuguesos Mercaders espanyols

Esclaus

Espècies

Or

Plata

Mercuri

0

1500

3000

4500 km

Cercle Polar Antàrtic

Després dels descobriments geogràfics, les rutes per l’oceà Atlàntic van reemplaçar lentament les de la Mediterrània. La de les espècies estava controlada pels portuguesos; partia de Malacca, Canton (Guangzhou) i l’Índia, vorejava Àfrica i acabava a Lisboa, des d’on es redistribuïen a tot Europa. La dels metalls, controlada pels castellans, partia del Perú i Mèxic i acabava a Sevilla. Aviat se’n van afegir d’altres, com la dels esclaus negres africans, que unia Àfrica amb les Antilles, i la del Pacífic, que unia Mèxic amb les Filipines.

La pervivència de la societat estamental

La noblesa i el clergat constituïen els dos estaments privilegiats, que no pagaven impostos.

La burgesia es va enriquir amb el comerç, els negocis i la banca.

La pagesia treballava la terra i havia de pagar impostos al rei, als amos de la terra i a l’Església, a qui lliurava cada any el 10 % de tota la producció.

• L a pagesia va continuar formant la majoria de l’estament no privi­ legiat. Les seves condicions de vida van millorar a l’Europa occi­ dental, perquè es va alliberar de la servitud i va treballar les prò­pies terres o bé les va treballar com a assalariada dels senyors. A l’Eu­ ropa oriental, en canvi, les seves condicions no van millorar i es va accentuar la seva subjecció a la terra.

19

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

6. CANVIS I CONFLICTES RELIGIOSOS. REFORMA I CONTRAREFORMA Al segle xvi es va iniciar i es va estendre per Europa la Reforma protes­ tant. Amb aquesta reforma s’esberlava la unitat religiosa de l’Europa occidental al voltant de l’Església catòlica. Aquesta, com a reacció, va iniciar un procés de renovació espiritual conegut com a Contrareforma.

6.1 Les causes de la Reforma La crisi religiosa a Europa va tenir dues causes principals: • El desprestigi del papat i del clergat. L’Església catòlica romana era molt poderosa a Europa. Tanmateix, els papes s’ocupaven sobretot dels seus interessos terrenals, els bisbes vivien de for­ ma luxosa i el baix clergat no donava exemple de moralitat.

• Els abusos de l’Església. Entre aquests abusos hi havia el nepotisme, o favoritisme de l’alt clergat pels seus familiars per ocu­ par els càrrecs eclesiàstics; el nicolaisme o amistançament de molts clergues, i la simonia o venda de càrrecs eclesiàstics. El papa, els bisbes i els cardenals venien també el perdó dels pe­ cats a qui comprés un document d’indulgència.

6.2 Reformes i reformadors La reforma luterana El moviment renovador es va iniciar a Alemanya, on el monjo agustí Martí Luter va rebutjar la venda d’indulgències ordenada pel papa Lleó X a fi de pagar les obres del Vaticà. El 1517 va exposar 95 tesis contra aquestes indulgències i contra certs aspectes de la doctrina catòlica.

La doctrina luterana es basa en la justificació per la fe i la lliure interpretació de la Bíblia. A més, Luter va rebutjar la infal·libilitat del papa, va acceptar dos únics sagraments (el baptisme i l’eucaristia), va suprimir el culte a la Mare de Déu i als sants i va simplificar la litúrgia.

La doctrina es va difondre ràpidament pel centre i el nord d’Europa.

La reforma calvinista La doctrina calvinista va ser predicada per Joan Calví des de 1536 a Ginebra (Suïssa). Es basa en la creença en la predestinació, segons la qual les persones estan destinades per Déu a salvar-se o a condem­ nar-se al marge de les seves accions. La seva doctrina va tenir gran èxit entre la burgesia dels Països Baixos, Suïssa, Escòcia, França i An­ glaterra. En aquests dos darrers països, els calvinistes van ser cone­ guts com a hugonots i puritans, respectivament.

La reforma anglicana La doctrina anglicana va sorgir a Anglaterra, on el rei Enric VIII va rebut­ jar l’obediència al papa per negar-se a concedir-li el divorci de la seva esposa, Caterina d’Aragó, i es va proclamar cap de l’Església d’Anglaterra.

20

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1. Confecciona un eix cronològic amb els esdeveniments més signifi­ catius de la Reforma i la Contrare­ forma (vegeu pàgines 30-31).

Organitzar informació 2. Compara en un quadre com aquest les doctrines reformistes: Autor de la reforma

Doctrina reformista

Extensió geogràfica

Les guerres de religió Guerra entre catòlics i hugonots Entre 1524 i 1697, les diferències religioses van provocar diversos conflictes a Europa coneguts com a «guerres de religió». Durant el segle xvi, les més destacades van ser, a França, la guerra entre catòlics i hugonots (1562-1598); a l’imperi alemany, la guerra dels camperols (1524-1525) i la d’Esmalcalda (1546-1547), i als Països Baixos, la guerra dels Vuitanta Anys (1568-1648).

La divisió religiosa de la cristiandat El nou mapa religiós d’Europa A partir de la Reforma, la cristiandat es va dividir en tres grans branques: la catòlica o romana, l’ortodoxa o oriental, i la protestant.

Dins d’aquesta última hi ha, al seu torn, diferents confessions, com els luterans, els anglicans i els calvinistes.

S

ESCÒCIA

IRLANDA

Mar del DINAMARCA Nord Copenhaguen

Dublín

Luterans Calvinistes

ANGLATERRA

Catòlics

Protestants

París

ATLÀN TI C

AL 600 km

Lisboa

Reformadors

POR TUG

400

ESPANYA Madrid

Kíev

POLÒNIA

Viena

SUÏSSA Trento Milà Gènova Florència

Mar Mediterrània

I M P E R I

Venècia

Mar Negra

ar

Ortodoxos

Moscou

M

Hugonots

Orde teutònic

ALEMANY

Ginebra

Puritans

200

A

Varsòvia

IMPERI

FRANÇA

0

I

Mar Bàltica

Wittenberg

O CE À

Anglicans

Musulmans

C

Províncies Unides

Londres

Límit de l’Imperi alemany Centres de difusió de la Reforma:

È

Estocolm

R Ú S S I A Edimburg

Europa després de la Reforma Catòlics

U

Oslo

Estats A de d r i Roma l’Església à t i c Nàpols

Constantinoble a

O T O M À

Contrareformistes

11

2 2

33

4 4

(1) Martí Luter (1483-1546). (2) Joan Calví (1509-1564). (3) Pau III (1468-1549). (4) Ignasi de Loiola (1491-1556).

Participar en l’aprenentatge 3. Busca informació sobre algu­

na guerra de religió ocorreguda al segle xvi. Escriu quines en van ser les causes, qui es va enfrontar i com va acabar.

Treballar amb mapes 4. Observa el mapa i contesta: a) A quines zones van predominar el lu­ teranisme, el calvinisme i l’anglica­ nisme? b) On es va mantenir el ca­ tolicisme?

La Contrareforma catòlica Per frenar l’expansió de la Reforma protestant, l’Església catòlica va emprendre la seva pròpia reforma, coneguda com a Contrareforma.

Els seus principals instruments van ser dos: • E l Concili de Trento (1545-1563). Convocat pel papa Pau III, va definir la doctrina catòlica i la va difondre mitjançant catecismes: les bones obres són necessàries per salvar-se; només l’Església pot interpretar la Bíblia; el papa és infal·lible; els sagraments són set; els sants i la Verge reben culte, etc. També es van dictar nor­ mes per frenar el desprestigi del clergat i es va impulsar la crea­ ció de seminaris per formar els sacerdots, entre altres mesures.

• L a Companyia de Jesús. Fundada per Ignasi de Loiola el 1540, va ser un important suport de la Contrareforma. Els seus membres feien un vot especial d’obediència al papa, tenien una sòlida for­ mació teològica i es van dedicar a la predicació i a l’educació.

21

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

7. L’HUMANISME. LA NOVA VISIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ 7.1 Els trets de l’humanisme Al segle xv va sorgir a Itàlia l’humanisme, un moviment intel·lectual que va suposar un canvi de mentalitat respecte de l’època medieval.

Els seus trets bàsics van ser dos:

• L’antiguitat clàssica es va prendre com a model. Per això, les obres filosòfiques, literàries, científiques i artístiques gregues i romanes es van estudiar, es van difondre i van servir d’inspira­ ció.

• L’ésser humà va ocupar el centre del món. A diferència de l’èpo­ ca medieval, en què el centre de la vida era Déu (teocentrisme), els humanistes o intel·lectuals van exaltar valors humans com la llibertat i la raó (antropocentrisme). Rebutjaven les idees medie­ vals perquè consideraven l’edat mitjana un període fosc. També van defensar els valors del món clàssic, l’individualisme, la re­ cerca d’honors terrenals, l’èxit, la fama, el prestigi i el poder.

7.2 Els corrents humanistes L’humanisme va ser un moviment complex que va impregnar tots els àmbits de la vida. Per això, hi podem distingir diversos corrents:

• Literari i filosòfic. La principal tasca d’aquest corrent va ser tra­

duir i comentar escrits clàssics a partir dels textos originals. Cal destacar els italians Pico della Mirandola, amb Discurs sobre la dignitat de l’home, i Maquiavel, amb l’obra El príncep.

• Religiós. Va pretendre conjugar l’admiració pels pensadors antics amb el missatge de l’evangeli. Les dues figures més re­ presentatives van ser l’holandès Erasme de Rotterdam, amb obres com L’elogi de la follia, i l’anglès Thomas Moore, amb la seva obra de caràcter polític Utopia.

• Científic. Va intentar explicar els fenòmens de la natura fent servir la raó, l’observació i l’experimentació. Les seves figures principals van ser Nicolau Copèrnic, que va formular la teoria heliocèntrica; i els metges Paracels i Andreas Vesal, que van renovar la medicina.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Busca l’etimologia de les paraules

heliocentrisme i geocentrisme. Re­ laciona-les amb les idees que defen­ sa cada teoria.

Els avenços científics Astronomía Firmament

Júpiter

Sol Saturn Mart

Venus Mercuri

Lluna Terra

Trajectòria dels astres Planeta

Nicolau Copèrnic (1473-1543) va ser el primer a formular la teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol es troba al centre de l’univers i la Terra gira al seu voltant.

Aquesta teoria contradeia la vigent de l’època, el geocentrisme de Ptolemeu, que afirmava que la Terra era el centre de l’univers.

Medicina

7.3 L’extensió de l’humanisme Les idees humanistes van nèixer a Itàlia i es van difondre per tot Eu­ ropa entre els segles xv i xvi. En aquest sentit hi van contribuir els viatges fets pels humanistes, que van permetre l’intercanvi d’idees entre els intel·lectuals de diferents països; la fundació d’acadèmies, on es va difondre la cultura clàssica; i la invenció de la impremta, que va multiplicar i va abaratir la producció de llibres i va ajudar a difon­ dre la lectura.

22

Paracels (14931541), alquimista i metge suís, és considerat el primer metge modern gràcies als seus estudis sobre diverses malalties.

Andreas Vesal (1514-1564) és considerat el pare de l’anatomia moderna, ja que va basar els seus estudis anatòmics en l’observació directa.

La difusió de l’humanisme a Europa Principals escoles humanistes i difusió de la impremta L’Acadèmia platònica, fundada per Cosme de Mèdici el 1459 a Florència, va ser el principal centre humanista d’Itàlia.

Aquesta acadèmia va servir de model per a la resta d’Itàlia i per a altres països d’Europa.

Principals escoles humanistes Centres d’impressió

A ISLÀNDIA 1531

Centres d’impressió de més de 1.300 exemplars Difusió de la impremta 1480 Data de l’arribada de la impremta 0

200

400

DINAMARCA 1493

600 km

SUÈCIA 1483

a Moscou 1560

Deventer 1471 Oxford

Lovaina 1472 Colònia 1464 Magúncia 1455

Londres 1499 París 1470

Milà 1471 Gènova 1516

Salamanca 1480

BOHÈMIA 1476 MORÀVIA 1500

Nuremberg 1470 Estrasburg Augsburg 1470 1475 HONGRIA 1473 Verona 1471 Mantua

Tours 1496

PORTUGAL 1489

Frankfurt 1462

Venècia 1469 Ferrara Florència 1471

Saragossa 1473

València 1474

Barcelona 1475

Subiaco 1464 Roma 1470

Nàpols 1470

Sevilla 1477

Organitzar informació 2. Copia i completa aquesta taula en el teu quadern: Corrent humanista

Caracterís­ tiques del corrent

Represen­ tants principals

Una impremta de tipus mòbils 1. Manuscrits per copiar i reproduir.

2. Composició de la pàgina amb tipus mòbils.

3. Es recobreix la planxa composta amb tinta.

4. Es pressiona la planxa sobre el full de paper amb una premsa de cargol.

5. Es deixa assecar el paper imprès.

6. S’ordenen els fulls de paper per enquadernar-los.

La impremta és un mitjà de reproducció mecànic i en sèrie de textos. Va ser ideada pels volts de 1448 per Gutenberg, un orfebre alemany que va perfeccionar les antigues tècniques xineses d’impressió. Gràcies a la impremta, es va incrementar la producció de llibres, el paper va substituir el pergamí i els continguts es van adaptar als gustos dels lectors, que van augmentar molt.

5

1

Treballar amb mapes 3. A quines ciutats hi havia les prin­

cipals escoles humanistes? Saps des de quin centre es va difondre la impremta?

3 2

4

6

Treballar amb imatges 4. Descriu, a partir de la informació

de la imatge, els passos que se se­ guien per imprimir un llibre.

23

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

8. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA (I).

L’ARQUITECTURA El Renaixement va ser l’estil artístic que va aplicar les idees humanis­ tes al camp de l’art. Va sorgir a Itàlia al segle xv (Quattrocento) i es va estendre arreu d’Europa al segle xvi (Cinquecento).

8.1 Característiques del Renaixement Les característiques més importants de l’art renaixentista són les se­ güents: • E l model artístic va ser l’antiguitat clàssica. Per això, els artistes es van basar en els materials i les formes dels autors grecs i ro­ mans.

• L ’art es va inspirar en la naturalesa i va intentar representar fi­ delment la realitat. Per aconseguir-ho, va recórrer de vegades a mètodes matemàtics, com els mòduls, per calcular les propor­ cions, i la perspectiva lineal, per representar la profunditat.

• Es va recuperar l’antropocentrisme. Els edificis es van fer a es­ cala humana, i l’ésser humà va ser el protagonista d’escultures i pintures en les quals es va buscar la bellesa ideal, la serenitat i l’equilibri.

• Els artistes van millorar la seva consideració social. Molts van destacar en diverses disciplines, van firmar les seves obres i van rebre el suport de rics mecenes, com els Mèdici a Florència i els papes a Roma.

8.2 L’arquitectura i les seves etapes Els arquitectes es van inspirar en els models clàssics, van fer servir la pedra com a material i van utilitzar els ordres grecs i romans, els arcs semicirculars i els sostres plans o de volta. Els edificis més des­ tacats van ser les esglésies, amb planta de creu llatina o centralitza­ da, i els palaus, amb diversos pisos horitzontals i portes i finestres rematades en frontons. l segle xv, el bressol del nou estil va ser la ciutat de Florència.

•A En aquesta ciutat, Filippo Brunelleschi va inaugurar el Renaixe­ ment amb la cúpula de la catedral de Florència. Després, va cre­ ar els models d’església i palau renaixentistes (església de San Lorenzo i palau Pitti). També va destacar Leon Battista Alberti, autor de la façana de l’església de Santa Maria Novella i del pa­ lau Rucellai. l segle xvi, el centre de l’arquitectura italiana es va traslladar a •A Roma, on els papes van impulsar nous edificis. Destaquen el templet de San Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Bramante i continuada per altres arqui­ tectes, entre ells Miquel Àngel.

24

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conèixer l’art 1. Escriu la definició d’aquests termes

arquitectònics: suport, ordres clàssics, arc de mig punt, frontó, sostre pla, sostre de volta, cúpula, planta de creu grega, planta centralitzada.

2. Busca exemples dels termes an­

teriors en les imatges d’aquest apar­ tat o en el «Diccionari de ter­mes artístics» que trobaràs al final del llibre.

Els mòduls matemàtics L’art renaixentista va donar novament importància a la figura humana i a les seves proporcions. El cànon ideal tornarà a ser el mòdul dels vuit caps i l’altura ideal total serà igual a la longitud dels braços estesos, tal com va plasmar Leonardo da Vinci en el seu Home de Vitruvi.

La perspectiva lineal Punt de fuga

Espectador

Punt de fuga

La perspectiva lineal és un mètode per aconseguir la sensació de profunditat.

Consisteix en una sèrie de línies que convergeixen en un punt (el punt de fuga) situat en el límit del camp visual.

Edificis significatius. Esglésies i palaus El Quattrocento. Florència

A Llanterna

Nervis

Cúpula exterior

Tambor

B

Cúpula de la catedral de Florència (A), de Brunelleschi, construïda entre 1420 i 1426. L’arquitecte va superar el repte de cobrir un enorme espai de 41,7 m. Per fer-ho, va idear un sistema de doble cúpula, una d’interior semicircular i una altra d’exterior apuntada, lligades amb elements d’unió que es contrarestaven entre si.

Cornisa

Palau Rucellai (B), d’Alberti. Es va construir entre 1446 i 1455 i és un model de palau renaixentista: pisos horitzontals en els quals el ressalt dels carreus decreix cap amunt, finestres emmarcades per pilastres dòriques, jòniques i corínties i gran cornisa.

L’interior es disposava entorn d’un pati.

Pilastres

El Cinquecento. San Pietro in Montorio, Roma Aquest templet està construït dins d’un pati sobre el lloc on se suposava que havia estat crucificat sant Pere. Bramante va projectar un edifici de planta central sobre una escalinata i un pòrtic rematat per una balustrada, que envolta l’espai central, coronat per una cúpula.

Eix vertical Cúpula semiesfèrica Cilindre

Rectangle

Cúpula

Valorar aportacions culturals 3. La recerca de la bellesa ideal

i de l’harmonia de les proporcions va ser una constant en els artistes del Renaixement. Busca informació sobre aquests dos conceptes.

Treballar amb imatges 4. Per què han passat a la histò­

Tambor amb pilastres i buits Balustrada Fris

ria de l’arquitectura i l’art els edificis de les il·lustracions?

Pòrtic

Si et cal, busca informació comple­ mentària sobre aquests edificis a internet.

Escalinata

25

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

9. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA (II).

ESCULTURA I PINTURA Per influència clàssica, els escultors i els pintors es van interessar pel cos humà nu (la bellesa ideal) i les composicions simètriques i equili­ brades. Els seus temes preferits van ser els religiosos, els mitològics i els retrats.

9.1 Escultors i pintors del Quattrocento Els escultors del segle xv més destacats van ser Ghiberti, pels relleus que decoren les Portes del Paradís, al baptisteri de la catedral de Flo­ rència, i Donatello, per escultures com el David, Sant Jordi i el Condottiero Gattamelata, la primera estàtua eqüestre que es feia a Itàlia des de l’època romana.

Els pintors més prestigiosos del període van ser Masaccio, molt interessat per la perspectiva en obres com la Trinitat i El pagament del tribut, i Botticelli, autor d’obres mitològiques plenes de movi­ ment, com La Primavera i el Naixement de Venus, en què els perso­ natges dibuixats tenen una expressió serena i un equilibri entre movi­ ment i serenor.

9.2 Escultors i pintors del Cinquecento L’escultor per excel·lència del segle xvi va ser Miquel Àngel, que va fer obres en marbre de gran força i perfecció anatòmica, com el David, el Moisès, diverses pietats i les tombes dels Mèdici.

Els pintors del segle xvi van ser considerats pels seus contempo­ ranis com els grans mestres:

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Completa en el teu quadern aques­ ta taula resum: PERÍODE ARTÍSTIC

ARTISTES

OBRES SIGNIFICA­ TIVES

Quattrocento Cinquecento

El Quattrocento Els escultors i els pintors del Renaixement van buscar la bellesa ideal, que consideraven el resultat de l’harmonia i de la proporció. Per aquest motiu, van tornar al concepte clàssic de cànon, que establia les proporcions de la figura humana a través d’un mòdul o unitat de mesura.

Ghiberti

• Leonardo da Vinci (1452-1519) va fer poques obres, però de gran

qualitat. La seva gran aportació va ser la tècnica de l’esfumat, aplicada en obres com El Sant Sopar, La Gioconda i la Verge de les Roques. La Gioconda està considerada una de les pintures més importants del cinquecento. El somriure de la protagonista s’ha considerat molt enigmàtic perquè es fa difícil de saber què expressa.

• Miguel Àngel (1475-1564) va mostrar com a pintor un gran interès pel nu, el moviment, la varietat de posicions, el dibuix i la repre­ sentació del volum. La seva principal obra és el conjunt de fres­ cos que decoren la volta de la Capella Sixtina, al Vaticà: el sostre, amb escenes de l’Antic Testament, i el mur frontal, amb el Judici Final.

• Rafael (1483-1520) va assolir una gran perfecció en el dibuix, en el color i en les composicions. Les seves obres principals són el fresc L’escola d’Atenes (que és una mostra de l’admiració que els artistes sentien pel món grec i romà), situada en una de les estan­ ces vaticanes, nombrosos retrats i quadres de Verges amb el Nen.

26

Detall de les Portes del Paradís del baptisteri de la catedral de Florència: «Isaac amb Esaú i Jacob».

Masaccio

El pagament del tribut, fresc de la capella Brancacci, a Florència.

El Cinquecento. Els grans mestres Leonardo da Vinci El Sant Sopar. Leonardo aconsegueix la sensació de profunditat combinant la perspectiva lineal amb l’esfumat o difuminat del contorn de les figures.

1 2

La pintura de Miquel Àngel es caracteritza per la importància del dibuix i el moviment. A la volta de la Capella Sixtina va plasmar, sobre una arquitectura fingida, nou històries del Gènesi flanquejades per nois nus, profetes i sibil·les.

Hi apareixen representats aquests temes: 1. La creació del Sol. 2. La separació de la Terra i les aigües.

3. La creació d’Adam.

4. La creació d’Eva. 5. L’expulsió del Paradís.

6. El sacrifici de Noè.

7. El diluvi.

Miquel Àngel. Escultor i pintor

3

1

2

3

L’escultura de Miquel Àngel és de figures grandioses i monumentals. El David (1) és un perfecte estudi anatòmic de passió i força continguda. La Pietat del Vaticà (2) sorprèn per la joventut de la Verge i la seva composició triangular. El Moisès (3), que formava part del sepulcre del papa Juli II, destaca pel seu moviment i la seva mirada «terrible».

4

5

6

7

Raffaelo Sanzio

Analitzar estils i obres 2. Tria una escultura i una pintura

del Renaixement i comenta-les: nom i autor, cronologia, estil artístic, ma­ terial o suport, tema i característiques.

Conèixer l’art 3. Busca informació i contesta: Què han aportat Leonardo, Miquel Àngel i Rafael a la història de l’art universal?

L’escola d’Atenes.

27

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

10. EL RENAIXEMENT FORA D’ITÀLIA 10.1 L’escola flamenca Als Països Baixos, la manifestació artística més significativa de l’èpo­ ca va ser la pintura. Es va desenvolupar principalment a les ciutats de Gant i Bruges, on hi havia una poderosa burgesia enriquida que va encarregar nombroses obres d’art per decorar casa seva.

L’escola flamenca, els pintors de la qual es coneixen com a «primi­ tius flamencs», va tenir característiques pròpies. La principal va ser la introducció de la tècnica de l’oli, que consisteix a dissoldre els colors en oli de llinosa. Amb aquesta tècnica, els quadres adquireixen un colorit brillant i una gran lluminositat, és possible fer transparències i les pintures guanyen en detallisme.

Els germans Van Eyck van ser els iniciadors de l’escola, amb el políptic de l’Adoració de l’Anyell Místic. Un d’ells, Jan van Eyck, va fer també retrats excel·lents, com El matrimoni Arnolfini.

Altres pintors destacats de l’escola van ser Rogier van der Wey­ den, que va introduir l’expressió dels sentiments en obres com el Davallament, diverses pietats i Crist crucificat amb la Verge i sant Joan, i el Bosch, que va criticar i va caricaturitzar la societat de l’època mitjançant imatges i éssers fantàstics, com en el Jardí de les Delícies i La temptació de sant Antoni Abat.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Analitzar estils i obres 1. Observa les imatges pertanyents

a l’escola flamenca. Després, con­ testa: a) En quins trets s’aprecia la nova tècnica de l’oli? b) Quina infor­ mació aporten aquests quadres sobre la societat de l’època?

Els primitius flamencs La tècnica de l’oli va permetre pintar quadres de gran cromatisme, lluminositat i detallisme. N’hi ha molts que representen la rica burgesia que encarregava les obres.

Jan van Eyck

10.2 El Renaixement a Alemanya i a França L’art del Renaixement italià es va estendre per Europa durant el se­ gle xvi. Molts reis i nobles van cridar a les seves corts artistes italians o van comprar obres d’art italianes que van servir de model als artis­ tes. A més, alguns artistes europeus van anar a Itàlia per formar-se i, de tornada, van introduir el nou estil als seus països.

Alemanya, la figura més important va ser el pintor Albrecht •A Dürer, que també va ser un gran dibuixant i gravador. Les seves obres més destacades són Adam i Eva i els seus propis autoretrats.

França, el Renaixement es va imposar durant el regnat de •A Francesc I, que va construir nombrosos castells palau al llarg de la vall del Loira, com el de Chambord.

S AB I ES Q U E… ?

El Jardí de les Delícies del Bosch és un tríptic que es troba actualment al Museu del Prado. La intenció de l’autor en pintar-lo era recordar-nos que els plaers terrenals són efímers i que qui n’abusa acabarà pagant-ne les conseqüències.

La taula de l’esquerra escenifica l’origen del pecat, mentre que la central representa el pecat mortal de la luxúria, i la de la dreta, el terrible càstig consegüent.

Avui dia es creu que les imatges que va pintar no són només fruit de la gran imaginació de l’artista, sinó que s’inspiren en la cultura popular de l’època.

28

El matrimoni Arnolfini (detall).

Rogier van der Weyden

La Pietat (detall).

El Bosch

Les temptacions de sant Antoni Abat (detall).

Alemanya. Albrecht Dürer Autoretrat (A). Dürer es va autoretratar com un elegant gentilhome de la noblesa. D’aquesta manera pretenia exaltar la figura de l’artista i situar-lo per sobre de la consideració de simple artesà que tenia durant l’època medieval.

B

A

Adam i Eva (B). Dürer va mostrar interès per pintar el cos nu, inspirant-se en escultures clàssiques que va conèixer en els seus viatges a Itàlia. Adam i Eva mostren la bellesa ideal i estan pintats sobre fons fosc, perquè tota l’atenció se centri en el cos. Eva subjecta la branca de la pomera en la qual hi ha la serp enrotllada i Adam sosté el fruit prohibit.

França. El castell de Chambord Vista del castell Llanterna decorativa

Xemeneies esculpides

Llanterna decorativa

Torre mestra

Fossat Frontó

Torre

Entrada

Planta del castell Galeria

Analitzar obres d’art 2. Quins trets de la mentalitat i de

Torre mestra

l’art renaixentistes s’aprecien en les obres de Dürer?

3. Busca una representació medieval

d’Adam i Eva i compara-la amb l’obra de Dürer. Quines diferències hi apre­ cies?

Entrada Torre 50 m

29

UNITAT 1 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES Què són fets històrics?

Els esdeveniments humans han de tenir unes característiques concretes per ser considerats fets històrics:

TREBALLEM AMB EL TEMPS HISTÒRIC El temps i l’espai en història Com ja saps, la història s’ocupa de la descripció, l’anàlisi i l’explicació dels fets que van esdevenir-se en el passat. Els fets històrics són aquells que es consideren rellevants per a la comprensió del passat i es caracteritzen perquè tots van succeir en una època i un espai concrets.

El temps i l’espai són dos conceptes fonamentals per als historiadors.

•E l temps permet establir la successió dels esdeveniments, la simultaneïtat i la seva durada segons que siguin concrets o durin dècades o segles.

• L ’espai és el lloc on van passar els fets històrics. Permet diferenciar diverses escales d’anàlisi: mundial, continental, nacional i local.

476 dC

Ò

R

I

A

1492

EDAT EDAT I CONTEMH S T ANTIGA EDAT MITJANA MODERNA 476 PORÀNIA dC 4,4 milions 476 dC 1942 P R E d’anys H 3250 I S TaC Ò3250 R I AaC aC H I S T Ò EDAT ANTIGA R I 476 dC 1492 250 aC

T 1789

A

Ò

1789

ps Te m

Fins a l'actualitat

1789

FinsMITJANA a EDAT

CONQUESTA D’AMÈRICA (1519-1540)

Francisco Pizarro conquerix l’Imperi Inca

Subjecte

1535

1522 1521 1519 1492

1789

EDAT MODERNA

Magalhães fan la prim

Fins a l'actualitat

1513 R I A Fins a Fins a1492 l’actualitat 1789 1450 l'actualitatEDAT

EDAT l'actualitat EDAT HISTÒRIA CONTEMEDAT MITJANA Fins a I S ÒMODERNA R PORÀNIAI A 1492T 1789 l'actualitat de Ò R I Caiguda A EDAT

Caiguda de PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA

Inici de l’extracció de plata de les mines de Mèxic i Potosí

1540

D E S COB R I ME N TS P ORT U G U E SOS (1 4 80 -1 52 2 )

T

Fet històric

i

S

Estar allunyats del present; almenys prou per poder ser explicats amb certa objectivitat.

pa

I

476 dC

3250 aC

d'anys aC

Estar inclosos en un context polí­ tic, econòmic, social i cultural.

Es

La comprensió del temps Per fer comprensible el temps, els historiadors utilitzen la cronologia i els eixos cronològics.

• L a cronologia permet situar els fets històrics en el temps. Inclou tant dates, com segles i anys, i perioditzacions, com edats, períodes i èpoques.

•E ls eixos cronològics s’utilitzen per ordenar els fets històrics, de forma gràfica, en una seqüència temporal. Consisteixen en una línia o rectangle graduat sobre el qual se situen els esdeveniments iFinslaaseva cronologia. Els 476 dC 1492 1789 l'actualitat eixos solen ser horitzontals o verticals i simples o compostos.

4,4 milions

Ser rellevants socialment; és a dir, haver provocat un canvi progressiu o una ruptura amb el passat.

CONTEMPORÀNIA

Hernán Cortés 1560 conquerix

l’Imperi Vasco Asteca Núñez de Balboa DESCOBRIMENTSdescobrix PORTUGUESOS l’oceà EDAT (1460-1500) Pacífic CONTEM-

ó imers ds de ra

d'Occident

Invenció de Invenció de l'escriptura

l’escriptura.

30

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

Descobriment d'Amèrica

Francesa Descobriment Revolució d'Amèrica

Descobriment d'Amèrica

1487

Francesa.

Revolució Francesa Revolució Francesa Revolució Francesa

Revolució Francesa

SCOBRIMENTS PORTUGUESOS (1460-1500)

476 dC H l'Imperi Romà d'Occident S T P R E H I S T ÒH R I A I l'Imperi EDAT Romà MITJANAEDAT Aparició EDAT ANTIGA EDAT EDAT EDAT EDAT MODERNA PORÀNIA d'Occident EDAT dels Caiguda de CONTEMEDAT ANTIGA EDAT MITJANA MITJANA MODERNA CONTEMPORÀNIA H I S T ANTIGA Ò R I A MODERNA primers l'Imperi RomàDescobriment PORÀNIA DESCOBRIMENTS Vasco da Gama arriba a l’Índia.

1498 EDAT EDAT homínids. d'Occident d'Amèrica Tercer viatge de Colom a Amèrica CONTEMEDAT ANTIGA EDATDescobriment MITJANA Caiguda MODERNA de Descobriment PORÀNIA l'Imperi Romà 1494 Tractat de Tordesillas 1460 Els Caiguda de d’Amèrica. d'Amèrica 1453 Presa de d'Occident l'Imperi Romà 1493 Constantinoble Segon viatge de Colom portuguesos Aparició d'Occident a Amèrica Descobriment pels turcs. arriben al golf Caiguda de de Invenció dels primers 1492 d'Amèrica l'Imperi Romà de Guinea. l'escriptura homínids Revolució

Revolució Francesa

1487 Bartolomeu Dias dobla el cap de Bona Esperança.

Cristòfor Co arriba a Am Bartolomeu Dias dobla el cap de Bona Esperança

L’estudi del temps permet als historiadors conèixer millor una societat. Això implica comprendre’n els canvis, o processos de transformació; les continuïtats, o allò que resta en el temps, i les relacions temporals, o connexions de causa-conseqüència que s’estableixen entre dos o més fenòmens històrics.

Passos que cal seguir per comentar un eix cronològic • I ndicar el temps representat, assenyalant-hi les unitats utilitzades per mesurar-lo (mil·lennis, segles, anys, etc.) i els períodes o etapes en què es divideix, si existeixen.

•D elimitar l’espai geogràfic a què es refereix: el món, un continent, un o diversos països, etc.

•D escriure els períodes i els subperíodes. S’ha de fer de forma ordenada, del més antic al més modern, i cal indicar en cada cas la cronologia que comprenen i les seves principals dates i esdeveniments.

•C omentar l’eix. Per fer-ho cal explicar les dades que conté, amb els coneixements sobre el període representat.

Comentem un eix cronològic Apliquem la destresa a l’eix cronològic (B).

•E l temps, un període total de 90 anys, s’expressa en dècades o pe­ríodes de 10 anys. En el conjunt temporal es diferencien tres etapes: els descobriments portuguesos, les expedicions castellanes i la conquesta d’Amèrica.

• L ’espai geogràfic no està indicat expressament. Però l’anàlisi dels fets històrics representats deixa clar que es ó de plata limita als continents africà i americà.

Mèxic i Potosí Francisco •E ls períodes estan encapçalats pels títols corresponents: descobriments portuguesos (1460-1500), expedicions Pizarro conquerix l’Imperi castellanes (1480-1522) i conquesta d’Amèrica (1520-1540). Els dos primers són, en part, simultanis en el temps.

Inca L’eix s’inicia amb la presa de Constantinoble pels turcs (1453) i acaba amb l’inici de l’extracció de plata a les mines de Mèxic i Potosí.

Magalhães i Elcano fan la primera volta E l comentari ha de fer referència a l’inici de l’edat moderna i s’ha de centrar en els descobriments geogràfics al • món i les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials.

POSA-HO EN PRÀCTICA 1498 CONQUESTA D’AMÈRICA (1519-1540)

1494 Tractat de Hernán Cortés Tordesillas. conquerix

1513

1494 14931513 1492

l’Imperi Inca

l’Imperi Asteca

1522 1521 1519

Magalhães i Elcano fan la primera volta al món

1522 Magalhães i Vasco da Gama arriba a l’Índia.

Elcano Tercer fan la primera viatge de Colom a Amèrica volta món.

Tractat de al Tordesillas (14 80-1522 )

1498

Inici de l’extracció de plata de les mines de Mèxic i Potosí

1519-1521 Hernan Francisco 1535 Cortés Pizarro conquereix conquerix Asteca. l’Imperi

Vasco 1498 Vasco da Núñez Gama arriba a l’Índia. de Balboa descobrix Tercer viatge de l’oceà Colom a América.

Pacífic

1522 Cristòfor Colom 1521 arriba a Amèrica 1519

2.

Magalhães i Elcano fan la primera volta al món

1540 Inici de l’extracció de plata de les mines de Mèxic i Potosí viatge

1493 Segon de Colom a Amèrica.

Segon viatge de Colom a AmèricaHernán Cortés

conquerix

1513

1. Seguint els passos explicats, co­

menta: a) L’eix cronològic de l’epígraf 1; b) L’eix cronològic que vas confec­ cionar en l’activitat 1 de l’epígraf 6.

CONQUESTA D’AMÈRICA (1519-1540)

CONQUESTA D’AMÈRICA (1519-1540)

1535

IMEN TS PO RTU GU ESOS ( 148 0 -1 522 )

om

1492 1522 Cristòfor Colom1521 arriba a 1519 1540 Amèrica.

ESOS

s

Francisco Pizarro conquerix l’Imperi Inca

PORTUGUESOS (1480-1522)

ba a l’Índia. om a Amèrica

1540

CONQUESTA D’AMÈRICA (1519-1540)

1535

Inici de l’extracció de plata 1519 de les mines de Mèxic i Potosí

S (1480-152 2 )

1540

s x ri a

Francisco 1535 Pizarro conquerix Francisco l’Imperi Pizarro Inca

conquereix l’Imperi Inca.

Magalhães i Elcano fan la primera volta al món

1540 Inici de l’extracció de plata de les mines de Mèxic i Potosí.

Hernán Cortés conquerix l’Imperi

Cerca, en aquest llibre o a internet, exemples d’eixos cronològics compostos. En què es diferencien?

3.

Hi ha aplis que permeten fer lí­

nies del temps interactives, com Dipity, Tiemtoast, SimileTimeline, o Timeri­ me. Baixa-te’n una i fes una línia del temps sobre la teva història personal.

31

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Explica, amb paraules teves, què representa aquest gràfic conceptual:

ANTROPOCENTRISME HUMANISME

MONARQUIES AUTORITÀRIES

REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

ART DEL RENAIXEMENT

MENTALITAT OBERTA

DESENVOLUPAMENT COMERCIAL FI DE LES GUERRES MEDIEVALS

2. Justifica el perquè d’aquests fets històrics: a) L a presa de Constantinoble pels turcs és d’una gran importància històrica. b) Colom va creure que havia arribat a Cipango. c) Castella i Portugal van signar tractats de repartiment de les terres per descobrir i de les terres descober­ tes. d) Els territoris espanyols a Amèrica es van anome­ nar Índies Occidentals.

5. Escriu en el teu quadern, en una taula com aques­ ta, dues bases de cada doctrina: DOCTRINA LUTERANA

DOCTRINA CALVINISTA

…

…

6.

El tema de la Pietat ha estat recurrent en la histò­ ria de l’art. Va sorgir a finals del gòtic; en el Renaixe­ ment, Miquel Àngel va fer-ne fins a quatre versions diferents, entre les quals la de Sant Pere del Vaticà, i també es va conrear en el Barroc, l’estil artístic carac­ terístic del segle xvii.

Analitza les imatges inferiors i contesta: a) A quin període artístic pertany cada una? b) Quines diferències observes entre les dues pietats? c) Quines característiques de l’escultura renaixen­ tista aprecies en la B?

Pietat (Vesperbild) Vers el 1400 Pedra calcària.

38,1 x 39,1 x 14 cm Museu d’Art Modern de Nova York.

3. Explica de cada personatge: a) La seva relació amb

els descobriments geogràfics. b) Per què ha passat a la història.

A Pietat del Vaticà (1498-1499) Marbre. 174 x 195 cm Basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma).

Fernão Magalhães

Vasco da Gama

Vasco Núñez de Balboa

4. Quina relació hi ha entre aquests conceptes? a) Monarquia autoritària i estat modern; b) Comerç i capitalisme comercial; c) Nepotisme, nicolaisme i si­ monia; d) Artistes i mecenes.

32

B

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES La mirada d’un humanista Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 a la ciutat de Thorn (avui Torun). El 1491 va ingressar a la Universitat de Cracòvia, on va començar a estudiar la carrera d’humanitats, i al cap de poc es va traslladar a Itàlia per cursar dret, astronomia i medicina.

Així, el 1497 va començar dret canònic a la Universitat de Bolonya, el 1500 es va doctorar en astronomia a Roma i el 1501 va obtenir permís per estudiar medicina a Pàdua (la universitat on va fer classes Galileu, gairebé un segle després).

Durant aquests anys va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teofilacte Simocatta (1509), va estudiar finances i el 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.

Va ser un gran estudiós dels autors clàssics i es va confessar gran admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar a consciència. Després de molts anys de feina va finalitzar el seu gran treball sobre la teoria heliocèntrica.

Ràpidament van sorgir els seus detractors: els primers, Luter i Calví, que van adduir causes bíbliques, i el 1616 l’Església catòlica, que va incloure el treball en la llista de llibres prohibits.

L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base per elaborar el calendari gregorià actual i perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler establissin els fonaments de l’astronomia moderna. http://es.wikipedia.org (adaptat).

Firmament

1

Júpiter

Saturn

Mercuri

2. Nicolau Copèrnic és considerat un humanista. Argu­

Venus Mart

aquests fets anomenats en el text:

a) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Co­ mençament d’una carrera d’humanitats; c) Doctorat en astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofilacte Simocatta; e) Estudi de medicina; f) Estudi del dret canònic; g) Persecució dels seus treballs per part de l’Església catòlica.

Sol

Terra

1. Ordena en el temps, del més antic al més modern,

menta l’afirmació a partir de frases del text i dels trets bàsics d’aquest moviment cultural.

Lluna

3.

Trajectòria dels astres

Planeta

1. El geocentrisme, exposat per Ptolemeu al segle ii en la seva obra Almagest, era la teoria astronòmica imperant a l’època. Segons aquesta teoria, la Terra era el centre de l’univers.

2. L’obra mestra de Copèrnic, titulada De revolutionibus orbium coelestium, es va publicar el 1543.

En el text s’afirma que Copèrnic «es va confessar gran admirador» d’un altre astrònom. De quin? A quin segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com es deia? Quants segles van separar la vida i l’obra dels dos astrònoms?

4. Passat, present i futur estan sempre relacionats. Si

fossis contemporani de Copèrnic, on situaries els altres personatges històrics esmentats en el text? Per fer-ho, copia en el teu quadern aquesta taula i completa-la: PASSAT

PRESENT

FUTUR

…

…

…

2

33

UNITAT

2

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta unitat està centrada en l’estudi dels regnats dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II. Alguns esdeveniments eu­ ropeus i mundials esdevinguts durant els seus regnats ja els coneixes de la unitat anterior, per bé que ara els estudiaràs des d’un punt de vista diferent.

D’altres són específics d’Es­ panya, per això els dediquem una atenció especial. Entre aquests últims destaquen la con­ questa i la colonització d’Amè­­ rica i les seves conseqüències, l’expansió de Castella i Aragó pel món i l’inici de l’anomenat «Siglo de Oro» de la cultura i l’art espanyols.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

1479 1516

DESCOBRIMENTS HUMANISME plateresc

(1500-1530)

REGNAT DELS REIS CATÒLICS Reis Catòlics 1479 La unió de Castella i Aragó es va fer efectiva quan Ferran va accedir al tron d’Aragó.

1492 Colom descobreix Amèrica.

1517 Luter publica les 95 tesis contra la venda d’indulgències.

NAVARRA Annexió (1512)

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYA Cedits per França (1493)

Lisboa

PO RT U

G AL

Valladolid

1512 Finalitza la unificació territorial amb la incorporació de Navarra.

ARAGÓ

CASTELLA

CATALUNYA

Barcelona

ARAGÓ

Toledo Sevilla GRANADA Conquesta (1492)

VALÈNCIA

Illes Balears

Territoris de la corona de Castella Territoris de la corona d’Aragó

34

JUGA AMB EL TEMPS 1. Calcula la durada dels tres regnats. Quin monarca va regnar a Espanya durant més temps en aquest període?

2. C arles I i Felip II van haver d’afrontar problemes interns i problemes externs. Digues alguns d’aquests pro­ blemes esdevinguts en cada regnat.

3. D esprés dels descobriments geogràfics, els castellans van iniciar la conquesta del territori americà. Digues el nom de dos conqueridors i dels territoris que van conquerir.

4. E l plateresc, el purisme i l’herrerià van ser els estils arquitectònics imperants a Espanya fins a finals del segle xvi.

Per parelles, analitzeu tota la informació que proporciona l’eix cronològic i contesteu: En quin estil artístic europeu s’enquadren? Quins estils arquitectònics es van desenvolupar durant més d’un regnat?

1556 1598

REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ I RENAIXEMENT ARTÍSTIC purisme

(1530-1560)

REGNAT DE CARLES I

herrerià

(1560-1600)

REGNAT DE FELIP II

Carles I.

Felip II.

1533 Francisco Pizarro incorpora l’imperi inca a Castella.

1571 Derrota dels turcs a Lepant.

1558 Fracàs de l’Armada Invencible contra Anglaterra.

1521 Batalla de Villalar.

Final de la revolta de Castella. Hernán Cortés conquereix l’imperi asteca.

1555 Pau d’Augsburg.

Va posar fi als conflictes religiosos a Alemanya.

1568 Rebel·lió dels moriscos de Granada.

35

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

1. EL REGNAT DELS REIS CATÒLICS L’edat moderna es va iniciar a Espanya amb el regnat dels Reis Catò­ lics. Durant aquesta etapa es van establir les bases de l’hegemonia espanyola a Europa, consolidada al segle xvi per Carles I i Felip II.

1.1 La unió dinàstica de Castella i Aragó El matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó el 1469 va supo­ sar el primer pas en la unió del regne de Castella i els estats de la Corona d’Aragó, que es va fer efectiva el 1479.

En realitat, es va tractar només d’una unió dinàstica; per això, els territoris que integraven les dues corones només van tenir en comú els monarques, i cada un va mantenir les seves institucions, les seves lleis, els seus costums i la seva moneda.

1.2 L’enfortiment de l’Estat Els Reis Catòlics van reforçar el poder reial i van implantar la monar­ quia autoritària a Espanya. Per aconseguir-ho, van unificar el territori, van forçar la unitat religiosa i van establir l’estat modern.

La unificació territorial i religiosa La unificació territorial es va iniciar amb l’annexió a Castella del regne nassarita de Granada (1492), que va suposar el final de la conquesta peninsular, i va culminar amb la incorporació del regne de Navarra (1512). A més, es va preparar la futura unió amb Portugal mitjançant enllaços matrimonials.

Per aconseguir la unitat religiosa, els Reis Catòlics van adoptar diverses mesures contra els jueus i els musulmans: van crear el tribunal de la Inquisició (1478), una institució que perseguia els heretges i els judaïtzants, i van obligar els jueus (1492) i els mudèjars de Grana­ da (1500) a batejar-se o a marxar.

L’establiment de l’estat modern Els Reis Catòlics van controlar tots els poders de l’Estat.

• Van imposar la seva autoritat sobre la noblesa, el clergat i els municipis. Així, van sotmetre l’alta noblesa. Van intervenir en el nomenament dels bisbes i van controlar els béns dels ordes mi­ litars. Van reduir l’autonomia dels municipis mitjançant la im­ plantació de corregidors a Castella o el sorteig de càrrecs a Ara­ gó. I gairebé mai no van convocar les Corts, l’organisme on eren representats els tres estaments.

• Van reformar l’Administració amb la creació de nous organismes, com els consells integrats per juristes, i les cancelleries o audièn­ cies, tribunals reials amb seu a Valladolid i Granada. Van establir una política econòmica eficaç que va multiplicar els ingressos reials. Van crear la Santa Hermandad, que mantenia l’ordre al ­ camp castellà. I van modernitzar l’exèrcit en organitzar-lo en terços.

36

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1. Ordena cronològicament aquests

esdeveniments i explica’n la impor­ tància: a) Unificació de Castella i d’Aragó; b) Conquesta de Granada; c) Annexió de Navarra; d) Expulsió dels jueus.

Comprendre la realitat històrica 2. Explica els objectius d’aques­

tes mesures: a) Creació del tribunal de la Inquisició i de la Santa Herman­ dad; b) Implantació dels corregidors i el sorteig de càrrecs municipals; c) Creació dels consells i de les can­ celleries.

Planificar treballs 3. Per grups, trieu un aspecte del regnat dels Reis Catòlics. Bus­ queu-ne informació, prepareu una presentació en PowerPoint i expo­ seu-la a classe.

Isabel i Ferran Isabel (1451-1504) es va proclamar reina de Castella el 1474.

Ferran (1452-1516) va accedir al tron d’Aragó el 1479.

L’apel·latiu de «Reis Catòlics» els el va atorgar el papa Alexandre VI per la conquesta de Granada.

Les polítiques interior i exterior Política interior

La conquesta del regne nassarita de Granada va aprofitar la guerra civil d’aquest regne. Els acords signats amb els musulmans els permetien quedar-s’hi i mantenir la religió i els costums.

Expulsió dels jueus. Amb el pretext que el contacte amb els jueus judaïtzava els conversos, en van decretar l’expulsió el 1492.

Conversió dels moriscos. Els mudèjars de Granada, després de rebel·lar-se el 1500, l’any 1502 van ser obligats a batejar-se o a abandonar el regne.

Política exterior: expansió africana, atlàntica i europea 0

250

500

750

1 000 km

IMPERI

Franc Comtat

HONGRIA

ALEMANY FRANÇA

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYA Cedits per França (1493)

Milà VENÈCIA Gènova Roma Nàpols

NAVARRA Annexió (1512)

OCEÀ

Valladolid

PORTU

GAL

AT L À N T I C Lisboa

ARAGÓ

CASTELLA Toledo

Barcelona Sardenya

ESTATS DE L’ESGLÉSIA

Illes Balears

Sevilla

NÀPOLS (1442 )

*

VALÈNCIA

Sicília (1479)

Càller Palerm

Cap a Amèrica (des del 1492) Madeira

GRANADA Conquesta (1492)

Melilla (1497 )

La Palma (1493) Gomera (1449) Tenerife Lanzarote (1402) (1496) Fuerteventura (1408) El Hierro Gran Canària (1483) (1445)

*

Orà (1509)

Alger (1510)

Bugia (1510)

Mar Mediterrània

E S TAT S

BARBARESCS

I. Canàries Última annexió (1496)

*

CATALUNYA

ARAGÓ

IMPERI OTOMÀ

*

*

Territoris de la corona de Castella

*

Conquesta de Nàpols per Alfons V d'Aragó

Territoris de la corona d’Aragó

*

Incorporada abans dels Reis Catòlics

Conquesta d’Orà.

Treballar amb mapes 4. Observa el mapa i contesta aques­ tes preguntes:

a) Quins territoris van unificar els Reis Catòlics? b) Quins territoris integraven la Co­ rona d’Aragó? c) Quins territoris van incorporar Castella i Aragó fora de la Penínsu­ la? A quins països actuals pertanyen?

1.3 L’expansió de Castella i d’Aragó La política exterior dels Reis Catòlics, projectada per Ferran el Catò­ lic, es va orientar en tres direccions: Àfrica, l’Atlàntic i Europa. Gràcies a aquesta política exterior: • Castella va conquerir places al nord d’Àfrica: Melilla, el 1495; Orà, el 1509, i Alger i Trípoli, el 1510. A més, en competència amb Por­ tugal, va prosseguir l’expansió atlàntica, culminada amb la con­ questa de les Canàries el 1496 i el descobriment d’Amèrica el 1492.

A

• ragó va continuar la vella rivalitat amb França a Europa, que el va portar a recuperar el Rosselló i la Cerdanya, al sud de França, con­ querir Nàpols i expulsar definitivament els francesos del sud d’Itàlia.

37

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

2. LA MONARQUIA HISPÀNICA 2.1 Els monarques del segle xvi Després de la mort d’Isabel de Castella (1504) i de Ferran d’Aragó (1516), els seus regnes i territoris van acabar passant al seu net Carles, nascut i criat als Països Baixos. S’iniciava així a Espanya l’anomenada casa d’Àustria, que va perdurar fins al 1700.

Al segle xvi, la casa d’Àustria va estar representada per Carles I i pel seu fill Felip II. • Carles I (1516-1556) va heretar dels seus avis paterns i materns nombrosos territoris al centre i al nord d’Europa i a Itàlia, que va ampliar amb noves conquestes a Amèrica. El 1519 va ser coro­ nat, també, emperador del sacre Imperi Romà no germànic amb el nom de Carles V. El seu reialme no va tenir una capital fixa: va ser un rei itinerant.

• Felip II (1556-1598) no va heretar les possessions centreeurope­ es del seu pare ni va tenir el títol d’emperador. Però va incorpo­ rar als seus territoris les illes Filipines i el regne de Portugal amb les seves extenses colònies (1580). Amb això, va crear un enor­ me imperi en el qual, segons es deia a l’època, «no es ponia mai el sol». Felip II va residir a Espanya i va fixar la capital a Madrid.

Tots dos monarques van consolidar la monarquia autoritària, im­ plantada al segle anterior pels Reis Catòlics. Però també es van en­ frontar a nombrosos conflictes interns i van governar un imperi extens, la qual cosa va permetre’ls imposar l’hegemonia hispànica a Europa i va ocasionar constants conflictes externs. Els seus regnats van coincidir amb una etapa de prosperitat demogràfica i econòmica i de floriment de la cultura i de l’art coneguda com el «Siglo de Oro».

2.2 L’organització de la monarquia Carles I i Felip II després van exercir directament el poder, ja que tots dos van ser reis autoritaris.

Per governar van tenir l’ajuda d’una Administració ben organitzada, que incloïa secretaris reials, encarregats d’estudiar els assumptes i aconsellar el monarca, i consells, que s’encarregaven del govern de determinats territoris (consells de Castella, d’Aragó i d’Índies) o de certs temes (consell de la Inquisició) i que a la pràctica constituïen la columna vertebral de l’estat.

L’organització territorial es va concebre com una associació d’es­ tats que tenien com a vincle comú el sobirà, però mantenien les seves pròpies institucions, lleis i costums. El monarca estava representat en cada territori per un virrei que tenia amplis poders, com, per exemple, convocar i presidir les corts del regne.

El pes de Castella va anar creixent en el conjunt de la monarquia, sobretot arran de l’arribada d’or i plata de les possessions america­ nes, que servien per finançar grans exèrcits. També hi va influir que Madrid es convertís en la cort i la capital de la monarquia hispànica.

38

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Relacionar informacions 1. Relaciona les dades següents amb Carles I o amb Felip II.

a) Era fill de Joana la Boja. b) Amb ell es va implantar a Espanya la casa d’Àustria. c) Va ostentar el títol d’emperador d’Alemanya. d) Va fixar la cort a Madrid.

Comprendre la realitat històrica 2. Explica quines funcions van tenir al segle xvi els secretaris reials, els consells i els virreis.

Els protagonistes Carles I Va néixer a Gant (Flandes) el 1500.

Era fill de Felip el Bell i de Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics.

Triat emperador d’Alemanya amb el nom de Carles V, el 1519, va ser un monarca viatger que no va tenir cort fixa. Va morir al monestir de Yuste (Plasència) el 1558.

Felip II Va néixer a Valladolid el 1527.

Era fill de Carles I i d’Isabel de Portugal. No va tenir el títol d’emperador, va residir a Espanya i va fixar la cort a Madrid.

Fervent catòlic, va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el protestantisme. Va morir al monestir d’El Escorial el 1598.

Els territoris de la monarquia i com es governaven Els territoris L’Imperi colonial de Felip II De la monarquia hispànica

Incorporat amb Portugal

REGNE DE SUÈCIA P R I N C I PAT

REGNE DE

DE

te

ut

òn

I NORUEGA

rd

e

Províncies Unides i Flandes

Irlanda

Gal·les

Límit de l’Imperi Alemany Possessions de Carles I

Ducat de Luxemburg

Possessions de Felip II Possessions de tots dos monarques

REGNE DE FRANÇA Franc Comtat Charolais

PR INCIPAT DE L IT UÀ NIA

O

REGNE D’ANGLATERRA Territoris europeus i nord-africans de Carles I i Felip II

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

POLÒNIA

Bohèmia

RIA NG ÀUSTRIA HO Tra ns ESTÍRIA silv àn Moldàvia SUÏSSA TIROL CARÍNTIA ia Hongria CARNIOLA

otomana

TOSCANA

REGNE DE PORTUGAL

CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ

Illes Açores

Tànger

Mazagan

Orà

IMPERI OTOMÀ

Regne de Nàpols

Sardenya Bizerta

Ceuta

Melilla Vélez de la Gomera

VENÈCIA

GÈNOVA Presidis de Toscana

Illes Balears

Illes Canàries

Khanat de Crimea

(Vassalls de l’Imperi otomà)

Valàquia

Milà

Madeira

MOSCOU

ic

DINAMARCA

REGNE D’ESCÒCIA

Alger Bugia

Sicília Tunis

ESTATS PONTIFICIS

0

Carles I, net dels Reis Catòlics, va rebre amb disset anys una fabulosa herència territorial dels seus avis.

Aquesta, a més, li donava dret a aspirar a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Felip II va ampliar aquests territoris quan va aconseguir l’annexió de Portugal i les seves colònies el 1580.

Amb això s’aconseguia també la unitat ibèrica, el vell somni dels Reis Catòlics.

El govern sota els Àustria (segle xvi)

Treballar amb mapes 3. Compara les possessions europe­

Es basa en una

es de Felip II amb les del seu pare.

Quins territoris no europeus forma­ ven part de l’imperi d’aquest monar­ ca? Agrupa’ls per continents.

Utilitzar la informació 4. A partir de la informació del mapa

conceptual, redacta un text en què expliquis el funcionament de la mo­ narquia autoritària al segle xvi.

200

400

600 km

Monarquia autoritària

El rei Dirigeix Política interior

Controla

Política exterior

Corts

Municipis

Privilegiats

Administració ben organitzada

Secretaris

Consells

Territorials

Sectorials

Castella, Índies, Aragó, Itàlia, Portugal, Flandes

Estat, Guerra, Hisenda, Croades, Ordes militars

39

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

3. LA POLÍTICA DELS ÀUSTRIA

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Fes en el teu quadern una taula

3.1 El regnat de Carles I (1516-1556)

resum sobre els conflictes interiors i exteriors esdevinguts durant els regnats de Carles I i Felip II. Ha d’in­ cloure, per a cada un, aquestes en­ trades: conflicte, causa i manera com es va resoldre.

Durant el seu regnat, Carles I va haver d’enfrontar-se a greus conflic­ tes interiors i exteriors.

• E ls conflictes interiors es van desencadenar després de la seva arribada a Espanya el 1517, perquè no parlava castellà; va dema­ nar enormes sumes de diners a les Corts per finançar la seva elecció com a emperador d’Alemanya i va deixar el govern en mans de consellers flamencs.

Les dues revoltes principals van ser la de les Comunitats a Castella (1520-1521), protagonitzada per algunes ciutats, i la de les Germanies a València i Mallorca (1519-1523), que va enfrontar els gremis urbans con­ tra la noblesa. Totes dues es van tornar contra Carles I perquè no en va atendre les peticions i van haver de ser sufocades per l’exèrcit reial.

Participar en l’aprenentatge 2. Busca informació sobre l’Ar­

mada Invencible i escriu-ne un resum.

La línia del temps

1598

• E ls conflictes exteriors de Carles I van ser nombrosos. França,

1563

1557 Felip II també va haver de fer front a greus problemes interns i ex­ 1556 1555 terns heretats del seu pare. A més, el seu suport a la causa del catoli­ cisme el va portar a intervenir en les guerres de religió europees.

conquesta de Filipines

1522delsFinalitza Revolta moriscos Revolta dels volta al món.

Països Baixos del Nord

Victòria de Saint-Quentin 1531 Conquesta

de

1555 Pau d’Ausburg.

1556

1557 Victòria de SaintInici del palau de Quentin.

Carles I a Granada

Conquesta de l’Imperi inca

Creació1563 del Consell d’Índies Inici d’El Finalitza la primera al món 1566volta Revolta

Escorial.

dels Països

Carles és triat emperador Baixos d’Alemanya. del RevoltaNord. de les Comunitats

1568 Revolta Revolta de les Germanies.

Inici de la conquesta de l’Imperi moriscos.

Asteca (final de la conquesta el 1521) 1598

1590 1588

1571

1598

1568 1566

dels Rebel·lió d’Aragó

1571 Victòria de Lepant, Derrota de l’Armada Invencible. conquesta de Filipines.

El Greco pinta L’enterrament del Senyor d’Orgaz

1588 Derrota de l’Armada Invencible. El Greco pinta l’Enterrament del Sernyor d’Orgaz.

Victòria de Lepant, conquesta de Filipines

1590 Rebel·lió d’Aragó.

Revolta dels moriscos Revolta dels Països Baixos del Nord Inici d’El Escorial

1563

Victòria de Saint-Quentin

1557 1556 1555

Pau d’Augsburg

I

40

la primera

1524 Creació del Consell Inici d’El Escorial d’Índies.

REGNAT DE FELIP II

l’interior va lluitar contra una rebel·lió dels moriscos a Las Alpujarras granadines (1568), causada per les pressions que pa­ tien per abandonar la seva religió i els seus costums. Després de dos anys de lluita, la rebel·lió va ser sufocada i la població mo­ 1531 risca va ser expulsada del regne de Granada.

1527 També es va enfrontar a una rebel·lió a Aragó (1590), on es con­ 1524 siderava que les actuacions del monarca no respectaven els 1522 seus furs o drets tradicionals. Va acabar sent sufocada pel rei.1520 1519 1516 l’exterior va derrotar els francesos a la batalla de Sant Quintí •A (1557) i els turcs a la batalla de Lepant (1571), gràcies a una ali­ ança naval amb Venècia i el papa.

El suport a la causa catòlica el va enfrontar a una rebel·lió dels Països Baixos del Nord (1566), que havien adoptat el protestantisme i es van independitzar el 1579. També es va enemistar amb Anglaterra, un país que donava suport a la revolta dels Països Baixos i als atacs dels corsaris al comerç espanyol amb Amèrica. Felip II va planejar-ne la invasió i va enviar-hi l’Armada Invencible, però el seu fracàs, el 1588, va suposar la primera gran derrota de la monarquia hispana.

1520 Carles és triat emperador d’Alemanya.

Victòria de Lepant, Revolta de les Comunitats.

l’Imperi Inca.

Pau d’Augsburg

R E G N AT D E C A R L E S I

•A

de les Germànies. Inici de la conquesta de l’Imperi Asteca (final de la conquesta el 1521).

R E G N AT D E F E L I P I I

3.2 El regnat de Felip II (1556-1598)

Derrota de l’Armada Invencible.

El Greco1519 pinta L’enterrament Revolta del Senyor d’Orgaz

REGNAT DE CARLES I

1568 1566

R E G N AT D E F E L I P I I

delerosa de dominar el nord d’Itàlia, va perdre el Milanesat. Els 1590 turcs, que amenaçaven l’imperi a l’Europa central i a la Mediter­ 1588 rània aliats amb els pirates nord-africans, van perdre la ciutat de Tunis. I els estats alemanys, protestants i àvids d’autonomia, es van enfrontar moltes vegades amb l’emperador, que finalment va reconèixer la llibertat religiosa a Alemanya en la pau d’Augs­ 1571 burg (1555).

Rebel·lió d’Aragó

1516

Alguns esdeveniments clau Batalla de Villalar (1521) S’hi van enfrontar les tropes imperials i els comuners capitanejats per Padilla (1), Bravo (2) i Maldonado (3).

La imatge és del quadre Execució dels comuners de Castella, d’Antoni Gisbert (Museu del Prado).

PETICIONS DELS COMUNERS «Que els oficis de regiments, escrivanies, algutzirs i altres oficis s’hagin de donar, quan fossin vacants, als nascuts i batejats als mateixos llocs […] i que no es puguin donar a altres persones.

Que els oficis de la Casa Reial s’hagin de donar a persones que siguin nascudes i batejades a Castella.»

1 3

2

Batalla de Sant Quintí (1557) La batalla de Sant Quintí (1577) va enfrontar les tropes de Felip II i d’Enric II de França. Felip II va atacar aquesta localitat francesa des dels Països Baixos com a represàlia per la invasió francesa del regne de Nàpols. La victòria espanyola va significar el final de les aspiracions franceses a Itàlia.

L’exèrcit. Els terços espanyols A causa de les contínues guerres exteriors que va mantenir la monarquia hispànica, l’exèrcit hi va tenir una gran importància.

Es va organitzar en terços, una unitat militar formada per 3.000 homes que combinaven diverses armes. Al segle xvi, es componien de piquers, que impedien d’apropar-se a l’enemic, i de soldats arcabussers i mosqueters, anomenats així perquè utilitzaven arcabussos i mosquets com a armes de foc.

Els terços estaven manats per oficials: un capità, un alferes, un sergent i deu caporals.

Capità

Sergent

Arcabusser

Casc Piquer Armadura

Espasa

Comprendre textos 3. Llegeix les peticions dels co­

Roba de drap

Llança

muners i contesta: Quines eren re­ alment les causes del conflicte?

Alabarda

Arcabús

41

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

4. LA RELACIÓ ENTRE LA MONARQUIA DELS ÀUSTRIA I CATALUNYA 4.1 Relació de la monarquia amb Catalunya Durant el segle xvi la monarquia dels Àustria no va aconseguir impo­ sar un model polític centralitzat. No existia, per tant, una Corona d’Es­ panya, sinó un conjunt de territoris, com Catalunya —inclosa en la Corona d’Aragó— que van mantenir els costums, les lleis i les institu­ cions polítiques. Només tenien en comú el fet d’estar sota un mateix monarca, fins al punt que un català o un aragonès eren considerats estrangers a Castella, i a l’inrevés.

4.2 I nstitucions polítiques pròpies de Catalunya Catalunya tenia institucions polítiques pròpies i d’origen medieval.

Són les següents:

• L a Cort General. Era l’assemblea formada pels membres elegits

dels tres braços socials i pel rei. Els seus objectius eren fer lleis, presentar i esmenar els greuges comesos pel rei o els seus re­ presentants i votar el donatiu que demanava el monarca.

• L a Diputació del General o Generalitat. Era la representació permanent de la Cort General. Estava dirigida per tres diputats i tres oïdors (un per cada braç). Les seves atribucions principals eren encarregar-se de l’administració financera i defensar les lleis catalanes.

• Els consells municipals. Eren constituïts pels representants dels tres braços dels diferents municipis. El Consell de Cent era el de Barcelona i era format, en teoria, per cent persones.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Per què el monarca no podia exercir el poder absolut a Catalunya al segle xvi?

2.

Per què era necessària la pre­ sència d’un virrei a Catalunya?

3.

Compara les funcions de la Generalitat al segle xvi amb les de l’actual. Si et cal, cerca informació a internet.

Produir textos escrits 4. Llegeix la descripció dels

braços que assistien a la Cort Gene­ ral i explica en un text de no més de 10 línies què et semblaria que avui en dia es fes el mateix.

Obtenir informació 5. Busca a internet el nom d’algun virrei de Catalunya i d’algun conse­ ller del Consell de Cent de l’època.

4.3 I nstitucions polítiques de la monarquia a Catalunya La monarquia tenia el poder i les atribucions limitades a Catalunya com a resultat dels pactes amb la Cort General. El rei, abans d’iniciar el seu regnat, havia de jurar el seu compromís de mantenir les lleis i les institucions catalanes. La presència dels monarques en terres ca­ talanes era només ocasional i es va haver de crear una fórmula de govern a distància. Les institucions que representaven el rei a Catalu­ nya eren les següents: • E l Consell d’Aragó. Era l’òrgan màxim de govern de la monar­ quia a Catalunya. Entre les seves funcions hi havia assessorar el rei en matèria de govern i de justícia, elaborar les decisions ­reials i preparar les consultes. Era format per un vicecanceller, un tresorer, set regents de la cancelleria, quatre protonotaris i un lletrat fiscal o patrimonial.

42

Mare de Déu dels consellers, de Lluís Dalmau.

Els braços assistents a la Cort General Els braços que assistien a la Cort General eren tres: El braç eclesiàstic. Era presidit per l’arquebisbe de Tarragona i integrat per autoritats eclesiàstiques.

El braç militar. Era presidit pel duc de Cardona i integrat pels nobles.

El braç reial. Era format pels síndics representants de les viles reials que tenien reconegut el dret de participar en la Cort.

Representació de la Cort General de Catalunya.

Pati interior del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Escenificació del pactisme a les Corts catalanes, que representava l’equilibri entre els estaments o braços i el rei.

• E l virrei o lloctinent general. Era el representant del rei a Cata­

lunya. Era un càrrec encomanat a una persona de confiança del monarca. Entre les seves atribucions hi havia expedir privilegis d’àmbit municipal, imposar justícia en qualitat de cap de la Reial Audiència, mantenir l’ordre públic i procurar per les rendes del patrimoni reial.

• L a Reial Audiència. Era la institució que s’ocupava de l’adminis­ tració de la justícia.

43

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

5. LA CONQUESTA D’AMÈRICA 5.1 Característiques del procés Al segle xvi, una vegada finalitzada la fase de descobriment, els espa­ nyols van començar la conquesta de l’immens territori americà. Les característiques principals de la conquesta van ser les següents:

• Va ser un procés ràpid que es va dur a terme, bàsicament, entre

1519 i 1558. Això va ser possible perquè els conqueridors dispo­ saven d’un armament superior i, inicialment, van ser identificats amb déus, la tornada dels quals anunciaven les profecies reli­ gioses dels indis.

• Els conqueridors eren particulars. Poc nombrosos, majoritària­ ment van ser gentilhomes de la baixa noblesa i gent humil que pretenien fer fortuna.

• Es va basar en capitulacions, que eren contractes en els quals, a canvi de certes concessions, la Corona autoritzava un capità a formar una expedició, que havia de sufragar de la seva pròpia butxaca, i a conquerir un territori concret. El capità rebia a més unes instruccions o normes d’actuació reials.

5.2 Les etapes de la conquesta Durant la primera etapa es van incorporar els grans imperis ameri­ cans gràcies a Hernán Cortés i a Francisco Pizarro.

• Hernán Cortés va arribar a Mèxic el 1519, l’any que els asteques

esperaven la tornada del déu Quetzalcoatl. Va fer presoner el rei Moctezuma, però no va aconseguir conquerir la capital, Tenoch­ titlán, fins dos anys després arran de l’intens enfrontament amb els asteques. Més endavant, va controlar la resta del territori.

• Francisco Pizarro va arribar al Perú el 1531. L’any següent va fer presoner i va executar l’inca Atahualpa, i el 1533 va conquerir Cusco, la capital de l’imperi inca, aprofitant els enfrontaments interns dels indis per la successió i la seva identificació amb el déu Viracocha.

Durant la segona etapa es van incorporar la resta de territoris de l’Amèrica del Sud, excepte el Brasil, l’Amèrica Central, incloent-hi la cultura maia, que s’estenia pel sud de Yucatán, part de Guatemala i Hondures (1546), i el sud de l’Amèrica del Nord (Florida, Texas, Cali­ fòrnia). També es van conquerir les illes Filipines, a Àsia (1571).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Indica per quins motius són cone­

guts els personatges següents: Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Moctezu­ ma i Atahualpa.

Participar en l’aprenentatge 2. Busca informació a internet i

re­dacta una biografia sobre algun dels personatges relacionats amb la conquesta americana.

3.

Busca informació sobre el poble maia: organització política, economia, societat, art, etc., i fes-ne un resum.

Desenvolupar plans personals 4. Imagina que has d’organitzar

un viatge per conèixer les cultures precolombines. Aconsegueix imatges de les seves aportacions culturals, elabora mapes i digues quines ciutats, monuments i museus visitaries.

Indumentària dels conqueridors Forquilla

Elm Mosquet

Recipients per a pólvora Caixa amb pólvora

Calçons de drap

S AB I ES Q U E… ?

Es denomina Amèrica precolombina el període del continent americà abans de l’aparició d’importants influències europees. Algunes civilitzacions precolombines (maies, asteques i inques) van construir grans ciutats autònomes i basaven la seva economia en l’agricultura.

Coneixien l’escriptura i van arribar a disposar d’un calendari molt precís.

Desconeixien, però, el ferro i la roda, i tampoc no tenien animals de tir.

44

Espasa

Botes de cuir

En els seus enfrontaments amb els indígenes americans, els conqueridors van ser superiors gràcies a les armes de foc i l’ús de cavalls i armadures.

Etapes de la conquesta i principals cultures americanes La conquesta. Etapes essencials La conquesta de Mèxic Exploració de les costes (1517-1518)

OCEÀ

Conquesta de l'Imperi Asteca (1519-1521)

OCEÀ Tròpic d e Càncer

Expansió cap al sud i conquesta de Guatemala (a partir del 1524)

Golf de Mèxic

Conquesta de Nicaragua, des del Panamà (a partir de començaments de la dècada del 1520) Expansió cap a l’oest (Nueva Galicia) a partir del 1529

Guadalajara Mèxic

Mar Carib

Guatemala

PA C Í F I C

Coro

Conquesta del Yucatán (1540-1542)

AT L À N T I C

La conquesta del Perú

Santa María

Exploracions preliminars (cap a 1522-1527)

Panamà

Conquesta de l’Imperi Inca (1532-1535)

Equador

Expedició d’Almagro a Xile (1536-1537) Submissió de l’Alt Perú (a partir del 1538)

Lima

Les Antilles Exploració durant els viatges 1r i 2n de Colom (1492-1496)

La cerca d’El Dorado

Cusco

Conquesta del país dels muisques per Jiménez de Quesada (1536-1538) Chuquisaca

Colonització de la Hispaniola (a partir del 1496) Conquesta de les Grans Antilles (conclosa el 1514)

Regions explorades pels Welser (a partir del 1529)

Santa Cruz

Tròpic de Capricorn

Regions explorades per Belalcázar (a partir del 1536) Descens de l’Amazones per Orellana (1542)

Asunción

Exploracions del 1508 al 1513

Expedicions al sud i al nord

Brasil i la «Terra ferma» Viatge de Cabral (1500)

Límit definit pel Tractat de Tordesillas (1494)

Santiago

Exploracions del 1498 al 1502...

Expedició al Riu de la Plata (1536) i fundació d’Asunción (1537) Conquesta de Xile per Valdivia (a partir del 1540)

... i en els anys següents

Expedició d’Hernando de Soto (1539-1542)

Trajecte de l’istme per Balboa (1513)

Expedició de Coronado entre els indis pueblo (1542)

Castella de l’Or 0

Viatge de Magalhães (1520)

Els asteques Els asteques o mexiques vivien al centre i el sud de l’actual Mèxic i van formar un gran imperi entre els segles xiv i xvi amb capital a Tenochtitlán (1).

Conreaven blat de moro, tabac i cacau. Creien en diversos déus, a qui oferien sacrificis humans, i van bastir temples enormes en forma de piràmide esglaonada (2).

Els inques s’assentaven als altiplans peruans dels Andes, on van formar un gran imperi entre els segles xv i xvi amb capital a Cusco (3). Conreaven patates i blat de moro, criaven llames i alpaques, practicaven la mineria i elaboraven teixits i orfebreria.

Creien en un déu creador, Viracocha, i en altres déus, i van bastir enormes ciutats fortalesa, com la de Machu Picchu (4).

1

500

1000

1500

2000 km

Els inques

100° O

80° O

3

Equador

Golf de

Quito

Mèxic 20° N Tenochtitlán

OCEÀ

Machu Picchu Cusco

PA C Í F I C Tròpic de Capricorn

OCEÀ AT L À N T IC

OCEÀ PACÍFIC 0

200

2

400

0

600 km

500

1000

1500 km

4

45

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

6. COLONITZACIÓ I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA Després de la conquesta, les Índies es van incorporar a la Corona de Castella. De mica en mica es va iniciar la colonització del territori, es va procedir a la fundació de municipis i es van organitzar el govern, l’Ad­ ministració, l’economia i la relació dels nous dominis amb la Corona.

Territoris ocupats i virregnats Fins al segle xviii, la monarquia espanyola va designar les seves possessions a Amèrica amb el nom de «regnes d’Índies» o, simplement, «Índies». La colonització del territori va obligar a la fundació de municipis i va representar la instauració de les lleis i les institucions polítiques castellanes.

6.1 El govern i l’Administració El govern dels nous territoris es va encomanar al Consell d’Índies, un nou organisme creat el 1524. Controlava des de Castella els assump­ tes americans i redactava les Lleis d’Índies.

L’Administració del territori es va organitzar en dos virregnats, Nova Espanya i el Perú, amplis territoris governats per virreis o repre­ sentants directes del rei; en governacions o províncies, en les quals manaven els governadors, i en cabildos o municipis, regits per un ajuntament. Per a l’administració de justícia es van crear audiències.

OCEÀ Boston Saint Louis

Jamestown

Golf de Mèxic

AT L À N T I C C Tròpic de

L’Havana

Mèxic

àncer

Santo Domingo Veracruz

Mar Carib Cartagena de Indias Paramaribo

Panamà Quito

Equador

OCEÀ

Guayaquil Recife

PA C Í F I C

Lima

Cusco

Tròpic de Capricorn

6.2 L’explotació econòmica Els conqueridors van fer servir diferents sistemes: • L a mineria va ser l’activitat econòmica principal desenvolupada pels castellans a Amèrica. Explotava els jaciments d’or i, sobre­ tot, les riques mines de plata de Mèxic (Zacatecas) i del Perú (Potosí). Aquesta explotació es feia mitjançant el sistema de la mita, o treball forçat assalariat dels indis.

• L es activitats agràries es van practicar en grans propietats agrí­ coles i ramaderes, anomenades hisendes i estancias, respectiva­ ment. Les treballaven els indígenes, en règim de comanadoria, o amb esclaus negres africans.

• E l comerç amb les Índies era monopoli de Castella. S’exercia mitjançant la Casa de Contractació de Sevilla, fundada el 1503, on s’havia d’inscriure cada vaixell a l’anada i a la tornada de les Índies.

A través del comerç, els castellans van introduir a Amèrica cultius europeus, com blat, ordi, civada, vinya i olivera; asiàtics, com cafè i sucre, i animals desconeguts, com cavalls, vaques, porcs i ocells de corral.

Per la seva banda, les colònies americanes van proporcionar nous cultius (blat de moro, patata, tomàquet, mongetes, pebrot, carbassa, cacau i tabac) i alguns animals (gall dindi), que van influir en l’alimen­ tació i en els hàbits de consum dels europeus.

6.3 Les conseqüències de la conquesta Per als pobles americans van ser, en general, negatives, ja que van desaparèixer els seus imperis i van patir un gran descens demogràfic,

46

Asunción Pobles originaris

Territoris ocupats per: Espanya Portugal

Rio de Janeiro

Santiago Buenos Aires

Gran Bretanya França Països Baixos 0

500 1000 1500 2000 km

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Explica quines diferències hi ha

entre aquestes parelles de concep­ tes: a) Consell d’Índies i Lleis d’Ín­dies; b) Virregnat i Governació; c) Hisenda i estancia; d) Mita i comanadoria.

Treballar amb mapes 2. Quins territoris comprenia cada

virregnat? En quins van quedar in­ closes les antigues cultures asteca, inca i maia?

L’economia de les Índies Productes colonials

La mineria

Metalls preciosos

Milions de pesos (1 peso = 28 grams de plata).

20

La mineria va ser el principal recurs explotat pels castellans a Amèrica.

Les mines de Potosí (vegeu dibuix) tenien una riquesa tan gran, que l’expressió castellana valer un potosí es va fer equivalent a «costar una fortuna». Es calcula que hi van morir més de 15.000 indis a causa de la duresa dels treballs forçats.

15

10

5

0 1503

1525

1550 Anys

1575

1600

nya

spa

Galió de Manila

AE

L’Havana

Tròpic de Càncer

Mèxic Veracruz

Acapulco anila AM

Mar

Portobelo Equador

Panamà

Carib

a err e T ya s d span n lio ’E a Ga ma d any Esp Fer va o N de tes Flo OCEÀ Santo Domingo Cumaná

Cartagena de Indias

AT L À N T

IC

Quito Guayaquil Lima

a

Cusco

Es

pa

Callao

El tràfic comercial marítim entre Espanya i les seves colònies americanes es va anomenar carrera d’Índies. Les flotes sortien de Sevilla i feien escala a Cadis i les Canàries abans d’endinsar-se a l’oceà Atlàntic. La de Terra Ferma partia a la primavera i arribava a Portobelo, i la de Nova Espanya sortia a la tardor i arribava a Veracruz.

Després de comerciar amb els territoris americans, les dues flotes es trobaven a l’Havana i tornaven juntes a Sevilla escortades per vaixells de guerra per evitar l’atac dels corsaris.

En total, tardaven entre un any i mig i dos anys a completar el recorregut.

ny

Cajamarca

El comerç i la carrera d’Índies

A

Tròpic de Capricorn

Asunción

OCEÀ Valparaíso

PA C Í F I C Rutes del comerç exterior

Santiago Buenos Aires

Rutes del comerç intercolonial i de cabotatge

Produir textos coherents 3. Redacta un text breu sobre el

comerç amb les colònies americanes i les seves conseqüències per a l’ali­ mentació dels europeus de l’època.

Organitzar informació 4. Fes un esquema amb les con­

seqüències de la conquesta per als pobles americans i per a Castella.

Agrupa-les en polítiques, demogràfi­ ques, econòmiques, socials i culturals.

0

1500

3000 km

Casa de Contractació (Sevilla).

les causes del qual van ser el treball forçat i el contagi de malalties per a les quals no estaven immunitzats, com ara la verola, el xarampió i la grip. A més, els indis van abandonar la seva economia tradicional i van quedar subordinats socialment als conqueridors i les seves antigues cultures van desaparèixer.

Per a Castella van ser, en conjunt, positives. Així, la conquesta va finançar l’hegemonia europea al segle xvi, va estimular l’economia, va desenvolupar el comerç i va impulsar ciències com la cartografia, la geografia o la biologia. Però també va suposar una elevada emigra­ ció, xifrada entre 2.000 i 3.000 sortides anuals, i va provocar una alça de preus, per l’abundància de metalls preciosos.

47

UNITAT 2 » REPTE

» REPTE: Comanadoria, drets indígenes i interpretacions de l’obra d’Espanya a Amèrica

Després de la conquesta del territori americà, va començar l’explota­ ció de les seves riqueses mineres i agràries, amb grans plantacions de productes molt apreciats a Europa, com el cafè i la canya de sucre.

Per fer-ho, es van crear sistemes de treball obligatori dels indis a les hisendes i les estancias, com la comanadoria. El sistema, tanmateix, va degenerar en una situació de semiesclavitud dels indis. A més, els conqueridors es van apropiar de les mines i les terres americanes, que van explotar en benefici propi.

Aquesta situació va ser denunciada per alguns clergues de l’època, com fra Antonio de Montesinos i Bartolomé de Las Casas, que van criticar-ne els abusos. Com a conseqüència d’aquestes crítiques, el 1512 es van promulgar les Velles Lleis d’Índies o Lleis de Burgos, que regu­ laven el règim de les comanadories i establien que els indis eren perso­ nes lliures i en prohibien el maltractament. No obstant això, els abusos van continuar sent habituals i van conduir a redactar les Lleis Noves d’Índies (1542), en què es prohibia la comanadoria hereditària i es con­ siderava els indis súbdits de la Corona, per la qual cosa no podien ser explotats ni esclavitzats.

Les relacions d’Espanya amb els indígenes americans i, en gene­ ral, l’obra d’Espanya a Amèrica han donat lloc a interpretacions posi­ tives i negatives.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC 1. En què consistia la comanadoria

i quines conseqüències va tenir per als indis?

2. Llegeix els textos i digues els

abusos contra els indis que es de­ nuncien i les seves conseqüències.

3.

Redacta un text en què res­ ponguis aquesta pregunta: Per què van ser importants les Lleis Noves d’Índies?

4.

La conquesta i la colonització d’Amèrica ha originat interpretacions conflictives. Amb quina estàs més d’acord? Per què?

5.

Busca informació a inter­

net sobre aquell personatge o qües­ tió que t’hagi cridat l’atenció.

Després, redacta’n un informe i ex­ posa’l a la resta de la classe.

La comanadoria i l’explotació dels indis 1. La comanadoria o «repartiment d’indis» Consistia en el lliurament a un conqueridor d’un grup d’indis perquè treballessin les seves terres (A).

A canvi, el comanador havia de vetllar pel seu benestar i ensenyar-los la doctrina cristiana.

Els indígenes eren reagrupats en pobles, anomenats «doctrines», al costat dels quals solia instal·lar-se una església o monestir.

2. El funcionament del sistema Els indis eren portats a la plaça i allà es repartien entre els hisendats perquè treballessin per a ells durant dues setmanes. A canvi, el comanador havia de pagar-los —teòricament— un sou i sufragar les despeses dels capellans catequistes encarregats d’evangelitzar els indis (B). El sistema, tanmateix, va ser una font d’abusos freqüents, arran de les exigències imposades pels comanadors als indis: els feien treballar fins a l’extenuació durant llargues jornades de treball.

48

A

B

Denúncia de l’explotació indígena i Lleis Noves 1. La denúncia Els abusos del repartiment d’indis van ser denunciats pel dominic fra Antonio de Montesinos en un famós sermó pronunciat el 1511. Entre els assistents a aquest sermó hi havia un comanador, Bartolomé de Las Casas, que, tres anys més tard, va renunciar a la seva comanadoria, es va fer dominic (1522) i des d’aleshores va dedicar la resta de la seva vida a defensar els drets dels indis. La seva obra més coneguda és la Brevísima relación de la destrucción de las Indias.

La polèmica suscitada per l’obra de Bartolomé de Las Casas va portar Carles I a aprovar, el 1542, les Lleis Noves. En aquestes lleis es posava els indígenes sota la protecció de la Corona: «Art. 10. Els indis són persones lliures i vassalls de la Corona i ha estat sempre propòsit reial tractar-los com a tals […]».

2. Fra Antonio de Montesinos «Digueu, amb quin dret i amb quina justícia teniu en tan cruel i horrible servei aquests indis? Amb quina autoritat heu fet tan detestables guerres a aquesta gent que era a les seves terres manses i pacífiques? […] Com els teniu tan oprimits i fatigats, sense donar-los menjar ni curar-los de les seves malalties, que, dels excessius treballs que els doneu, se us moren o, més ben dit, que feu que morin per treure i adquirir or cada dia? I quina cura teniu de qui els adoctrina?»

Fra Antonio de Montesinos. «Sermó d’Advent».

Santo Domingo, 21 de desembre de 1511 (adaptació).

Escultura d’Antonio de Montesinos a la ciutat de Santo Domingo.

3. Fra Bartolomé de Las Casas «Des de fa més de quaranta anys que els espanyols són allà, no han fet cap altra cosa que assassinar indis, fer-los patir, afligir-los, turmentar-los i destruir-los. Així, l’illa de Cuba està avui pràcticament despoblada. Si bé a la Hispaniola hi havia més de tres-cents mil habitants, avui no en queden a penes dos-cents.

La causa per la qual han mort i destruït tantes persones ha estat només per tenir l’or i omplir-se de riqueses en molt pocs dies.»

Bartolomé de Las Casas. Brevísima relación de la destrucción de las Indias (adaptació).

Interpretacions sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica 1. Opinions negatives

Costums dels indis Poblat indi

Els espanyols van originar allò que es coneix com a llegenda negra, una opinió antiespanyola difosa a partir del segle xvi basada en la política que Espanya va aplicar a Amèrica.

Va començar sent una crítica als abusos comesos en la conquesta i la colonització, com l’opressió i l’explotació dels indis i la imposició per la força del cristianisme, i finalment es va convertir en una crítica general de l’hegemonia espanyola a Europa i al món i, en particular, de la política de Felip II.

2. Opinions positives

Baptisme d’indis

Detall de la reducció dels indígenes de Paracas i Pantasma.

Consideren que la tasca que va dur a terme Espanya a Amèrica té més elements a favor que no pas en contra.

Aquest corrent d’opinió valora, en especial, la defensa dels drets dels indis, les aportacions al dret internacional derivades de la qüestió dels «justos títols», la immensa tasca duta a terme per les missions dels jesuïtes, el mestissatge racial i cultural, la creació d’universitats, ja que la primera universitat americana es va fundar el 1538, i l’exportació a Amèrica de la creació espanyola en les ciències, les arts i les lletres.

49

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

7. ECONOMIA, SOCIETAT I VIDA QUOTIDIANA 7.1 La població i l’economia La població va créixer al segle xvi fins a arribar a assolir els vuit mi­ lions d’habitants, i Castella, amb 6,1 milions, era el regne més poblat.

L’economia de l’època va continuar sent bàsicament rural. No obstant això, la conquesta del Nou Món va provocar una relativa pros­ peritat econòmica que va afectar cada territori de manera desigual.

L’economia castellana va passar per una fase expansiva a la prime­ ra meitat del segle xvi, a causa dels beneficis obtinguts pel comerç amb Amèrica. Després, el creixement es va aturar, ja que els beneficis es van invertir a finançar les guerres de l’imperi i els deutes amb Euro­ pa. A més, es va produir una revolució dels preus, perquè l’arribada de metalls preciosos i el creixement de la població i de la demanda van encarir els aliments i els productes.

L’economia de la Corona d’Aragó, en canvi, va patir un gradual estancament. Aquest va afectar sobretot el comerç, a causa del des­ plaçament de l’activitat comercial del Mediterrani a l’oceà Atlàntic.

7.2 Els grups socials La colonització d’Amèrica i l’auge del comerç van provocar poques transformacions socials en relació amb altres països europeus.

Els estaments privilegiats, la noblesa i el clergat, van mantenir els privilegis, el prestigi social i el poder econòmic. L’estament no privilegiat va continuar format, majoritàriament, per camperols. La burgesia va tenir escàs desenvolupament, ja que la mentalitat imperant menystenia el comerç i les activitats manuals; per això, els seus mem­ bres més rics aspiraven a entrar en la noblesa.

Al marge de la societat, hi havia els jueus conversos i els moriscos.

7.3 La vida quotidiana al segle xvi Al Regne de Castella, la noblesa tenia com a ideal de vida l’ociositat.

Els homes es dedicaven a cuidar la seva aparença, a caçar i a fer visi­ tes, i les dones, a atendre els fills i a organitzar les tasques domèsti­ ques. Els nobles vivien en amplis casalots.

A Catalunya, els pagesos acomodats vivien en grans masies, ca­ salots construïts en pedra i que de vegades tenien portes adovellades i finestrals gòtics. A la planta baixa hi solia haver espais per al bestiar i les eines i, també, la cuina. Al primer pis hi havia les cambres i la sala.

Les golfes eren utilitzades com a magatzem.

Tant a Castella com a Catalunya, els estaments no privilegiats ha­ vien de treballar en condicions molt dures per viure. Els camperols vivien en cases de dues plantes, amb cuina i magatzem a la planta baixa; i els grups populars urbans, en cases de veïns entorn d’un pati.

50

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb dades estadístiques 1. Elabora, a partir de les dades de la taula, un gràfic de sectors sobre la població de la monarquia hispà­ nica. Quin percentatge corresponia a la Corona d’Aragó? I a Castella?

Població al segle xvi Castella

6.145.000

País Basc

200.000

Corona d’Aragó

1.335.000

Navarra

150.000

Canàries

50.000

Revolució dels preus Augment de la població + Augment de la demanda de diners

Augment de la demanda – Insuficiència de l’oferta

REVOLUCIÓ DELS PREUS Cada vegada més diners per a les mateixes despeses

Pujada dels preus i els salaris

Pèrdua del poder adquisitiu i menys valor dels diners «Totes les mercaderies s’encareixen per com són de necessàries i per la poca quantitat que n’hi ha.»

Martín de Azpilcueta, 1566.

Comprendre la realitat històrica 2. Explica l’esquema sobre la revo­ lució dels preus.

Indumentària i habitatges de les classes benestants Dona noble

Home noble La vestimenta de la noblesa va adquirir en aquesta època formes complicades.

4

3

1

2

Les dones utilitzaven gipó de cintura ajustat amb mànigues amples (1), faldilla en forma de campana (2), amb una carcassa interna de filferro anomenat verdugado, gola (3), esclops amb sola de suro i tapins o sabates altes amb plataforma i un pentinat recollit i rematat en un monyo i cobert per un barret (4).

La indumentària dels homes consistia en un gipó fins a la cintura (1), una gola o ornament plegat al coll (2), camalets o calçons bombats (3), pantalons ajustats (4), sabates de pell amb llaços, botins o botes (5) i gorres o bonets amb plomes (6). També portaven capa (7) i espasa.

6 2

1

7

3

Braser

4 Llum d’oli

5

Cadira orinal

Dormitori Saló

Galeria

Cuina

Taller

Pati

Plantejar-se preguntes 3. Digues quina relació trobes

entre aquesta dita de l’època i la mentalitat espanyola del segle xvi: «Dios mandó al hombre rico que obrase y no le dijo que trabajase, que esto pertenece a los pobres».

Treballar amb textos i imatges 4. Redacta, amb l’ajuda del text i de les imatges, deu línies explicant l’es­ til de vida d’un noble del segle xvi.

Entrada

Reconstrucció de la casa d’El Greco La casa del pintor El Greco, a Toledo, és un exemple d’habitatge de les classes benestants espanyoles del segle xvi. Les habitacions s’escalfaven amb brasers i s’il·luminaven amb llums d’oli.

51

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

8. LA CULTURA I L’ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA 8.1 L’evolució cultural Durant el regnat dels Reis Catòlics, els humanistes més destacats van ser Lluís Vives, que va defensar un humanisme cristià; Beatriz Galindo, anomenada «la Llatina» pel seu gran coneixement d’aquesta llen­ gua, i Antonio de Nebrija, que va redactar la primera gramàtica en castellà (1492).

Al segle xvi va començar el Siglo de Oro, l’etapa més florent de la cultura en castellà, que es va prolongar també durant el segle xvii.

Durant aquest segle, l’ensenyament va assolir nivell i prestigi a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i Valladolid i a les escoles fundades pels jesuïtes. En literatura van destacar la poesia (Garcilaso de la Vega), el teatre, de gran popularitat, la novel·la picaresca (El lazarillo de Tormes) i la mística (santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu). En ciència va sobresortir Miquel Servet, teòleg i científic que va exposar per primera vegada la teoria de la circulació de la sang.

Pel que fa a Catalunya, en aquest període les elits dominants es­ taven en un procés intens de castellanització, fins al punt que el cas­ tellà es va convertir en la llengua de prestigi. Això explica que no apareguessin grans obres renaixentistes en català. Malgrat tot, la lite­ ratura popular es va continuar escrivint en català. Alguns autors reco­ neguts de l’època són Pere Serafí, Francesc Fontanella i Francesc Vi­ cenç Garcia, més conegut com a Rector de Vallfogona.

8.2 L’arquitectura renaixentista L’arquitectura espanyola del Renaixement es va inspirar en models italians. En la seva evolució es distingeixen tres períodes o estils: • E l plateresc (1500-1530) va mantenir les formes gòtiques a l’in­ terior, però va recobrir la façana amb decoració renaixentista, com medallons, escuts i grotescos, fets amb una minuciositat semblant a la de la feina d’un argenter, d’on deriva el nom de l’estil. En són exemples notables les façanes de la Universitat de Salamanca i les portes de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona i de la Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet.

• E l purisme (1530-1560) va adoptar els elements constructius renaixentistes i va simplificar i va augmentar la mida de la deco­ ració. Els principals edificis són el palau de Carles I, a Granada, el palau de Monterrey, a Salamanca, i la façana de la Universitat d’Alcalá de Henares.

• L ’herrerià (1560-1600) pren el nom del seu arquitecte més famós, Juan de Herrera. Es va caracteritzar per les formes simples, les cobertes exteriors de pissarra i la nuesa decorativa. En són mos­ tres el monestir palau d’El Escorial i el palau ducal de Lerma.

52

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Fes una llista de personalitats

destacades en els diferents camps de la cultura durant el regnat dels Reis Catòlics i el segle xvi i explica per què va sobresortir cada una.

Organitzar informació 2. Completa en el teu quadern els trets dels estils principals de l’arqui­ tectura renaixentista a Espanya.

ESTIL

CARACTE­ RÍSTIQUES

OBRES

Plateresc Purisme Herrerià

Humanistes espanyols Beatriz Galindo Beatriz Galindo (1465-1534).

Experta en textos clàssics, va ser coneguda com «la Llatina».

El 1486, Isabel la Catòlica la va nomenar professora dels seus fills.

Miquel Servet Miquel Servet (15091553). Va estudiar medicina a París i va investigar la circulació pulmonar de la sang. Les seves teories van ser condemnades.

Va morir a la foguera.

L’evolució de l’arquitectura El plateresc

El purisme

Façana de la Universitat de Salamanca.

Façana de la Universitat d’Alcalá de Henares. La decoració se simplifica i augmenta de mida.

L’herrerià i l’absència de decoració

Església Palau

Conèixer l’art 3. Cerca a internet exemples

d’arquitectura plateresca, purista i herreriana i comenta’n les caracte­ rístiques.

Col·legi Entrada Convent

4. Busca informació sobre el rector de Vallfogona i fes una redacció curta sobre el personatge i els seus escrits.

Analitzar estils i obres 5. Descriu els trets propis de cada estil arquitectònic que es reflecteixen en les il·lustracions.

Monestir palau de San Lorenzo de El Escorial. Va ser encarregat per Felip II per celebrar la victòria de Sant Quintí sobre França. El projecte, dissenyat per l’arquitecte Juan Bautista de Toledo, organitzava les seves diferents funcions (residència reial, basílica, monestir i panteó) al voltant de patis.

L’obra va ser continuada per Juan de Herrera, que va fer servir un estil caracteritzat per la simplicitat geomètrica, l’absència decorativa, les cobertes de pissarra inclinades i els acabats en piràmides amb boles.

53

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

9. L’ESCULTURA I LA PINTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA 9.1 L’escultura del Renaixement Els escultors espanyols del Renaixement van crear un estil propi, amb trets diferents dels de la resta d’Europa. Es va caracteritzar per la im­ portància de les talles en fusta policromada, el realisme i la temàtica principalment religiosa, amb preferència pels assumptes dramàtics que permetien expressar els sentiments en els rostres i en les actituds dels personatges.

Les obres en fusta van tenir com a destinació principal els retaules de les esglésies, els cadirams de cor i els passos processionals.

Per als sepulcres es van utilitzar sobretot la pedra i l’alabastre i, en menor mesura, el marbre.

Els escultors més famosos van ser Alonso Berruguete, amb obres com el Sacrifici d’Isaac, el Martiri de sant Sebastià i el cadiram del cor de la catedral de Toledo, i Juan de Juni, autor de l’Enterrament de Crist i la Verge de les Angoixes.

9.2 La pintura del Renaixement Els pintors renaixentistes La pintura renaixentista va estar influïda pels grans mestres italians, i la seva temàtica va ser principalment religiosa.

Les figures més famoses van ser Pedro Berruguete, Joan Macip (conegut també com a Joan de Joanes), Luis de Morales, l’extraordi­ nària retratista Sofonisba Anguissola i Domenico Theotokópulos, més conegut com El Greco.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conèixer l’art 1. Esmenta algunes diferències entre l’escultura renaixentista d’Espanya i d’Itàlia.

2. En què es diferencien les talles d’Alonso Berruguete i Juan de Juni?

Participar en l’aprenentatge 3. Cerca a internet una obra re­ presentativa dels altres pintors es­ mentats en el text.

4

Cerca a internet informació sobre Sofonisba Anguissola i redac­ ta’n una breu biografia.

Escultors Alonso Berruguete (1489-1561) Berruguete va preferir les figures estilitzades i seques hereves del món florentí. Sovint va fer servir un recurs consistent a col·locar una cama sobre un suport per trencar la simetria.

Martiri de El sacrifici sant Sebastià. d’Isaac.

La pintura d’El Greco El Greco es va caracteritzar per les figures de proporcions allargades, que solen adoptar actituds complexes, les composicions complicades, les llums fortes, brillants i irreals, i un cromatisme dins de la gamma freda de blaus, grisencs, verdosos, violacis i taronges.

La temàtica de la pintura d’El Greco va ser, principalment, religio­ sa. Va expressar les idees de la Contrareforma catòlica, especialment la importància del culte als sants i a la Verge, que era rebutjat pels protestants. També va ser un magnífic retratista.

La seva obra consta de grans llenços per a retaules d’esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses i un grup de retrats considerats del màxim nivell.

Entre les seves obres més conegudes hi ha L’espoli (1577), El martiri de sant Maurici i la legió tebana (1580), L’enterrament del comte d’Orgaz (1588) i retrats tan coneguts com El cavaller de la mà al pit (1584).

Actualment és considerat un dels grans pintors de la civilització occidental.

54

Juan de Juni (1507-1577) Enterrament de Crist. Juan de Juni va tallar personatges amples i musculosos inspirats en Miquel Àngel. Es va interessar per la perfecció tècnica i per la simetria, principi que va observar de manera escrupolosa.

El Greco. Algunes obres L’espoli

El martiri de sant Maurici i la legió tebana

L’enterrament del comte d’Orgaz Mostra el miraculós enterrament de Gonzalo Ruiz, senyor d’Orgaz, mort el 1323 després d’una vida de generoses donacions a les institucions religioses de Toledo, que va rebre com a premi que en el seu enterrament hi apareguessin sant Agustí i sant Esteve.

El quadre s’organitza en dos nivells: a l’inferior, l’enterrament del senyor ambientat al segle xvi i, al superior, l’ànima del difunt, representada com un nen, portada per un àngel a la glòria, on apareix Déu, amb la Verge, sant Joan i altres sants intercedint per la seva salvació. El quadre plasma així les idees contrareformistes del valor de les bones obres.

L’obra és a l’església de Santo Tomé de Toledo.

Nivell superior

Analitzar estils i obres 5. Per grups, busqueu informació sobre la vida i l’obra d’El Greco. A continuació, trieu un quadre representatiu de cada un dels seus períodes i infor­ meu-vos sobre la seva cronologia, la temàtica i les característiques.

Nivell inferior

Sintetitzeu el resultat en una presentació en Power­ Point i exposeu-la a classe.

55

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

10. EL RENAIXEMENT A CATALUNYA 10.1 L’arquitectura Durant els segles xv i xvi el gòtic va estar molt arrelat a terres cata­ lanes, sobretot en el camp de l’arquitectura. Aquest fet i la situació sociopolítica, que no convidava a construir grans edificis institu­ cionals, nobiliaris o eclesiàstics, van provocar que el Renaixement arquitectònic no tingui gaires obres representatives a Catalunya. So­ vint no era més que un recurs decoratiu que ornamentava les es­ tructures gòtiques. Tot i això, s’aprecien alguns elements caracterís­ tics del Renaixement: arcs de mig punt, frontons, columnes d’ordre clàssic, etc.

En aquest sentit, són destacables la façana del palau de la Gene­ ralitat, de Pere Blai (vegeu la pàgina següent), i el pati del col·legi de Sant Lluís de Tortosa.

10.2 L’escultura L’escultura renaixentista catalana va rebre les influències del Renaixe­ ment italià: d’una banda, per la participació d’artistes italians en obres catalanes i, de l’altra, per les influències italianes sobre els escultors catalans o provinents d’altres territoris.

El valencià Damià Forment va ser el responsable del retaule de Santa Maria de Poblet, l’obra escultòrica més rellevant en terres cata­ lanes. Alguns escultors catalans destacats van ser Jeroni Xanxo i Jaume Amigó.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conèixer l’art 1. Cerca a internet la Pietat de

Miquel Àngel de la basílica de Sant Pere del Vaticà i compara-la amb la Pietat de Jeroni Xanxo de la catedral de Santa Maria d’Urgell. Quines in­ fluències de la primera observes en la segona?

2. Compara la Mare de Déu del Remei

de Pere Nunyes amb alguna mare­ dedeu de Rafael. En què s’assemblen i en què es diferencien?

Participar en l’aprenentatge 3. Cerca a internet una obra re­ presentativa de l’escultor català Jaume Amigó.

Analitzar estils i obres 4. Reflexiona i argumenta si consi­

deres que l’art català del Renaixement va tenir un fort component d’origi­ nalitat o si, al contrari, s’inspira força en l’estil d’altres indrets.

10.3 La pintura La pintura catalana del Renaixement va ser fruit de la barreja de l’estil provinent d’Itàlia i de la tradició pròpia, seguidora dels models gòtics, que perdurava sobretot en els retaules. Artistes italians o formats a Itàlia van ser els introductors de la nova estètica.

Els pintors flamencs Joan de Borgonya, Aine Bru i Pere Nunyes, aquest darrer instal·lat a Catalunya, són els pintors més destacats provinents de fora. Pere Mates és el pintor més important entre els catalans. Va estar actiu a Girona, la Garrotxa i Besalú, i va fundar una escola que va tenir entre els seus membres el seu propi fill, també anomenat Pere Mates.

S AB I ES Q U E… ?

Al llarg de la primera meitat del segle xvi —arran de la incorporació a la corona d’Aragó dels territoris italians meridionals de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim— l’estètica del Renaixement italià s’introdueix als Països Catalans, però no pas per Catalunya, sinó per València. En aquella època la ciutat valenciana estava més lligada que Barcelona als estats italians units a la Corona d’Aragó.

56

Degollació de Sant Cugat, d’Aine Bru. Aquesta obra està considerada la primera pintura renaixentista feta a Catalunya.

Arquitectes

Escultors

Pere Blai (1553-1620)

Damià Forment (~1480-1540)

És el principal representant de l’arquitectura renaixentista a Catalunya. Va dur a terme una unió reeixida de la tradició constructiva autòctona amb el llenguatge classicista provinent d’Itàlia.

Es creu que va poder anar a Itàlia i que el va influir l’escola del florentí Donatello. La seva activitat es va repartir entre València, Saragossa i Catalunya. Per dur a terme l’altar major del monestir de Poblet, va comptar amb la participació de molts col·laboradors.

Façana del palau de la Generalitat, de Pere Blai.

Pintors Pere Nunyes (1490-1554)

Pere Nunyes va ser un pintor portuguès establert a Barcelona. El seu estil es va inspirar en l’obra de l’italià Rafael i de l’alemany Dürer, i té alguns trets manieristes.

Altar major del monestir de Poblet.

Jeroni Xanxo (¿- 1575)

Jeroni Xanxo és l’escultor català de l’època de qui es conserven més obres, tant en pedra com en fusta. La seva escultura més famosa és el Retaule de la Pietat de la catedral de Santa Maria d’Urgell.

Mare de Déu del Remei, de Pere Nunyes.

Pere Mates (1500-1558)

Un element característic de la pintura de Mates és l’aplicació de les regles de la perspectiva proposades per Filippo Brunelleschi i Leon Battista per representar l’espai.

Taula de l’expulsió del Paradís.

Retaule de Segueró, de Pere Mates.

Retaule de la Pietat de la catedral de Santa Maria d’Urgell.

57

UNITAT 2 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES Consells pràctics

LES COMPARACIONS EN HISTÒRIA Què és comparar i per a què es fa servir?

Comparar consisteix a examinar dues o més coses per establir-hi relacions, diferències o semblances.

En història, la comparació s’utilitza contínuament, per exemple, per extreure les informacions expressades en un text, per relacionar diferents aspectes d’un perío­ de històric (A) o per elaborar quadres temporals que mostren l’evolució d’un fet.

També es poden comparar mapes històrics o l’evolució de diverses cultures o civilitzacions a través de línies del temps paral·leles.

• Utilitza el quadre resum quan vul­ guis comparar dades o informaci­ ons molt concretes. T’ajudarà a re­ tenir la informació.

• Intenta que l’estructura del quadre resum sigui senzilla.

• Posa-hi sempre un títol a la capça­ lera.

• Si t’és possible, acompanya’l d’imatges o ressalta’n certes parts amb colors. Amb això potenciaràs la memòria visual.

Què és comparar en un quadre resum?

La comparació s’acostuma a fer mitjançant un quadre resum, que es presenta en un quadre de dades amb un nombre variable d’entrades: dues, tres, quatre, etc.

Per fer-ne un, heu de seguir aquests passos bàsics: • T riar les informacions que s’han de comparar.

• L ocalitzar les idees centrals del text i distribuir les entrades de manera que s’apreciïn amb claredat les semblances i les diferències.

• Elaborar el quadre resum i ampliar-lo, si cal, amb lectures posteriors.

LES CULTURES PRECOLOMBINES

A

Localització Organització política Economia Societat Religió

Cultura

Art

58

ASTEQUES

MAIES

INQUES

Actual Mèxic.

Península de Yucatán i l’Amèrica Central.

Altiplans peruans dels Andes; havien fundat un imperi des de Quito fins al nord de Xile.

Estaven governats per un emperador que concentrava el poder polític i religiós.

S’organitzaven en ciutats estat regides per reis que feien les funcions d’un sacerdot.

Estaven governats per un emperador fill del déu del Sol amb poder absolut.

Agricultura: blat de moro, tabac, cacau. Teixits, ceràmica, orfebreria.

Cert comerç amb els veïns.

Agricultura: blat de moro, mongetes, tomàquets, cacau. Comerç.

Agricultura: patates, blat de moro.

Ramaderia: llames, alpaques. Mineria.

Teixits. Orfebreria. Comerç.

Dividida en sacerdots, guerrers, artesans, camperols i esclaus.

Clans integrats pels descendents d’un avantpassat comú.

Clans.

Déu del Sol i de la guerra: Huitzilopochtli. Déu creador: Quetzalcóatl.

Adoraven forces naturals com la pluja o el vent.

Déu creador: Viracocha.

Parlaven nàhuatl i van tenir una escriptura pictogràfica. Van desenvolupar estudis astronòmics.

Parlaven el maia i van tenir una escriptura jeroglífica. Van desenvolupar els estudis astronòmics i matemàtics.

Parlaven quítxua, però no van conèixer l’escriptura.

Temples en forma de piràmide esglaonada. Escultures en pedra.

Temples en forma de piràmide.

Esteles, pintures murals i ceràmiques.

Van bastir ciutats fortalesa.

POSA-HO EN PRÀCTICA

1. Des que vas iniciar el curs, has fet

Comparar mapes històrics Com ja deus saber, per representar l’espai els historiadors fan servir mapes històrics; és a dir, mapes temàtics que representen els fets del passat per mitjà de signes i símbols gràfics.

La comparació de mapes històrics ens permet recollir les diferències entre diversos espais geogràfics en el mateix moment històric o els canvis experimentats per un mateix espai geogràfic al llarg del temps.

La comparació implica seguir aquests passos: •D escripció del fet històric representat en cada mapa, mitjançant el títol i la informació de la llegenda.

•E xplicació dels fets representats a partir dels coneixements que es tenen. S’han d’esmentar el context històric i les causes i les conseqüències.

• R edacció d’una síntesi final sobre la informació proporcionada pels mapes.

diversos quadres resum. Analitza com els has elaborat i extreu-ne conclu­ sions. Has seguit els passos explicats aquí?

2. Elabora dos quadres resum amb els continguts dels apartats 6.2 i 8.1.

3. Busca en el llibre exemples de línies

del temps paral·leles. Com es fa, en aquest cas, la comparació?

4.

Cerca a internet un mapa de l’Amèrica precolombina. Després, compara’l amb el que es reprodueix en l’apartat 6 d’aquesta unitat.

5.

Amb el programa Excel, inven­ ta’t una plantilla base que serveixi per fer quadres comparatius.

Comparem dos mapes històrics •D escripció. Els mapes representen els territoris europeus heretats pels dos primers monarques de la dinastia dels Àustria. Són, doncs, mapes de caràcter polític i recullen les possessions de cada monarca a Europa, el 1516 i el 1556.

•E xplicació. Carles I va rebre dels seus avis paterns i materns una fabulosa herència. A més de Castella i Aragó, l’esmentada herència incloïa territoris al nord, al centre i al sud d’Europa. Quan va morir, el seu fill Felip II no va heretar els territoris austríacs, per bé que durant el seu regnat va aconseguir l’annexió de Portugal.

L’herència europea de Carles I

L’herència europea de Felip II Del pare, Carles I

De l’àvia materna, Isabel I de Castella De l’avi matern, Ferran II d'Aragó

Mar del Nord

De l’àvia paterna, Maria de Borgonya

Províncies Unides i Flandes

De l’avi patern, Maximilià d'Àustria

Mar Bàltica

Annexió de Portugal (1580-1640)

Mar del Nord

Altres territoris aconseguits durant el seu regnat

Províncies Unides i Flandes

Límit de l'Imperi alemany

Límit de l'Imperi alemany Ducat de Luxemburg Franc Comtat Charolais

OCEÀ

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

O CE À

IA

R NG

ÀUSTRIA HO ESTÍRIA TIROL CARÍNTIA CARNIOLA

AT LÀ NT I C

RIA

NG

ÀUSTRIA HO ESTÍRIA TIROL CARÍNTIA CARNIOLA

Franc Comtat Charolais Milà

Illes Açores

ARAGÓ CASTELLA

Illes Canàries

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

Ducat de Luxemburg

ATLÀNTIC

Vélez de la Gomera

Mar Bàltica

REGNE DE PORTUGAL CORONES DE

CASTELLA I ARAGÓ

Illes Sardenya Balears

Mar Medi ter r àni a Melilla Orà

Alger

Bugia

Madeira

Regne de Nàpols Sicília 0

200

400

Illes Canàries 600 km

Ceuta Tànger

Presidis de Toscana Illes Sardenya Balears

M a r M e d i t e r r à ni a

Regne de Nàpols

Bizerta

Melilla Alger Bugia Orà Mazagan Vélez de la Gomera

Tunis

Sicília 0

200

400

600 km

59

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Relaciona, en el teu quadern, cada fet històric amb

4. Explica quines relacions hi ha entre els fets i els

Batalla de Lepant • Conquesta de Melilla

Conquesta d’Amèrica • Armes de foc

• Germanies • Fundació de la Casa de

• Capitulacions • Hernán Cortés • Francisco Pizarro • Organització d’Amèrica • Consell d’Índies • Cerro el Potosí • Mita • Casa de Contractació

el regnat corresponent:

Contractació • Comunitats • Expulsió dels jueus Pau d’Augsburg • Derrota de l’Armada Invencible REIS CATÒLICS

CARLES I

FELIP II

…

…

…

2. Defineix breument aquests conceptes històrics: tribunal de la Inquisició, Santa Germandat, virrei, Siglo de Oro, Revolució dels preus.

3. Explica en què van consistir: a) Les revoltes de les Comunitats i les Germanies: regnat, cronologia, causes i final. b) La rebel·lió dels moriscos: cronologia, extensió geogràfica, causes i conseqüències.

La rebel·lió dels moriscos 0

25

50

Baeza

75 km

Huéscar

Còrdova

Sevilla Estepa Antequera

Ronda

Istán

Galera Tijola Huelma Purchena Baza Iznalloz Albox Granada Serón Guadix (Albaycín) Moclín Ugíjar Laujar Tahal Vera Loja Gérgal Poqueira Válor Marchena Terque Los Guájares Almeria Félix Frigiliana Màlaga

Béznar Órgiva Juviles

Algesires

Mar Mediterrània

60

Berja Adra Cádiar

Límit de l’antic Regne de Granada Localitats revoltades

conceptes històrics següents:

5. Llegeix el text i contesta les qüestions següents: Senyor Francisco de Montejo […], per la present en el seu reial nom, encomano i dono de repartiment a vos, Antonio de Vergara, el poble de Taxica perquè us en serviu i us n’aprofiteu a les vostres hisendes i granges i perquè els ensenyeu en les coses de la nostra santa fe catòlica i els tracteu d’acord amb les ordenances reials. Us el dono de repartiment en remuneració dels vostres serveis i treballs i despeses que a Sa Majestat heu fet en la conquesta i pacificació d’aquesta gover­ nació d’Higueras i Hondures.

Maig de 1544 (adaptació). a) En què consistia la comanadoria? b) Què havia de fer la persona que la rebia i per què la hi concedien? c) Quines conseqüències va tenir la comanadoria per als indis?

6. Comenta les imatges inferiors. Fes referència als aspectes següents:

a) Estil i cronologia aproximada. b) Característiques de l’estil. c) Obres representatives de l’estil artístic.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Espanyols pel Pacífic No és habitual baixar a la platja i banyar-se amb una armadura, un estendard i acompanyat d’un notari i un sacerdot cantant el tedeum, però Vasco Núñez de Balboa ho va fer el 29 de setembre de 1513 per prendre possessió en nom de la Corona de Castella del que va anomenar mar del Sud. Aquell aventurer del Renaixement acabava de descobrir el Pacífic, nom amb què el va batejar l’any 1520 Fernão de Magalhães, l’expedició del qual acabaria fent la primera volta al món.

Un dels problemes més grans que van tenir les primeres expedicions era que no podien tornar pel Pacífic perquè els vents, els corrents i les tempestes els arrossegaven una vegada i una altra cap a l’oest. Va caldre esperar fins al 1565, quan el frare Andrés de Urdaneta va trobar el camí del «tornaviatge» pujant cap al nord i aprofitant el corrent japonès de Kuro-Shivo fins a assolir Acapulco, a Mèxic, el 8 d’octubre d’aquell any.

Així doncs, s’acabava d’obrir la via que utilitzaria durant 250 anys el galió de Manila, una de les rutes marítimes comercials més antigues, llargues i duradores de la història mundial. «Duia la plata des de Mèxic i portava la seda d’Orient: va ser el vertader príncep del Pacífic», diu l’historiador Hugh Thomas, que subratlla com a partir de 1570 aquest oceà es va convertir en un autèntic «llac espanyol». El galió invertia tres mesos a arribar a Manila, mentre que a la tornada tardava un mes més.

Extret de http://www.agenciasinc.es.

120º E

140º E

160º E

180º E

34º 03’ N Latitud 172º 30’ E Longitud 20-07-1565 12 hores

40º N

160º O

38º 55’ N Latitud 170º 00’ O Longitud 03-08-1565 12 hores

29º 12’ N Latitud 156º 48’ E Longitud 05-07-1565 12 hores 20º N

Manila

0º

120º O

39º 30’ N Latitud 139º 30’ O Longitud 04-09-1565 12 hores

Illes Marshall 12-01-1565 08 hores

80º O

Sortida 21-11-1564 02 hores 25-11-1564 15 hores

Guam 22-01-1565 11 hores

100º O

Illa Santa Rosa Los Angeles 18-09-1565

30º 30’ N Latitud 162º 15’ O Longitud 11-08-1565 12 hores

Okino Tori 21-06-1565 06 hores

Tubabao 13-02-1565

140º O

Tròpic de Càncer

Acapulco

18-12-1564 Equador

O C E À

P A C Í F I C

20º S

0

1500

3000

4500 km

Tròpic de Capricorn

Andrés de Urdaneta.

1. El text tracta sobre el Pacífic, l’oceà més gran de la

3. El galió de Manila es va convertir en la gran ruta

a) Qui li va posar el nom actual i per quin motiu s’hi va endinsar? b) Quan es va batejar amb aquest nom, quants anys feia que s’havia descobert? c) Amb quins altres noms es va conèixer en aquesta època històrica? primer i en què consistia? Tria la resposta correcta:

a) Quines ciutats i quins continents unia? b) Durant quants anys va estar en funcionament? c) Per què el viatge de tornada tardava un mes més que el d’anada?

Ajuda’t del mapa per contestar. d) Quins productes transportaven els galions en el viatge d’anada? I en el viatge de tornada?

a) Va ser la primera volta al món; va tenir lloc el 1522 i portava la plata d’Amèrica. b) Andrés de Urdaneta, que el 1565 va travessar el Pacífic en sentit oest-est.

marítim entre Europa i Amèrica al segle xvi. Inclou-hi també les seves conseqüències principals.

Terra. Després de llegir-lo amb deteniment, contesta:

2. En el text s’esmenta el «tornaviatge». Qui va fer el

marítima de l’època.

4. Redacta deu línies explicant la importància del comerç

61