Olympe de Gouge 3r. Mostra. Socials

CIALS S

M. BURGOS

M. C. MUÑOZ-DELGADO

T. LLACAY (ADAPTACIÓ)

U N I T A T

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta primera unitat d’història està centrada en els segles xv i xvi i en els canvis (polítics, econòmics, socials, culturals i artístics) esdevinguts en aquests segles en relació amb l’edat mitjana.

Després que l’hagis estudiat, distingiràs diferents maneres de periodització històrica, comprendràs la importància dels descobriments geogràfics protagonitzats pels castellans i els portuguesos i en valoraràs les conseqüències.

També et permetrà conèixer les obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de l’època.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA.

ELS SEGLES XV I XVI

DIMENSIÓ HISTÒRICA

DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Vassallatge

Política / Descobriments

Societat / Religió

Art

Privilegiats: rei, papa, alta noblesa i alt clergat, baixa noblesa i baix clergat.

No privilegiats: camperols, artesans i serfs.

1163-1245

Catedral de Notre Dame, a París

1345

Jaume Cascalls esculpeix Sant Carlemany

ART GÒTIC

JUGA AMB EL TEMPS

1. L’edat moderna es va iniciar, segons els historiadors, el 1453 o el 1492. Quins esdeveniments es prenen en cada cas com a punt de referència?

2. Per parelles, analitzeu els mapes. Quins canvis aprecieu al món conegut pels europeus? Quin fet històric va poder desencadenar els canvis esmentats?

3. Extreu del fris cronològic la informació necessària i, després, contesta aquestes preguntes: a) Quin aspecte de l’edat mitjana es va mantenir durant tota l’edat moderna? b) Quins canvis religiosos es van produir en el període representat? c) Quin estil artístic es va iniciar cap a l’any 1400 a Itàlia? Durant quants anys va conviure amb el gòtic, aproximadament?

4. Digues tres artistes del Renaixement.

1407

Mapa en què es representen els tres continents coneguts, Europa, Àfrica i Àsia, i els

rius Nil i Tanais (frontera entre Europa i Àsia)

SOCIETAT ESTAMENTAL

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

EDAT MODERNA

MONARQUIA AUTORITÀRIA

1492

Descobriment d’Amèrica

Formació d’imperis colonials mundials

La burgesia s’enriqueix i s’imposa sobre els altres grups urbans

1534 Ruptura d’Enric viii amb Roma

1420 Brunelleschi

inicia la cúpula de la catedral de Florència

1440 Donatello esculpeix el David

1536 Joan Calví comença a predicar la doctrina calvinista 1517

Martí Luter inicia la reforma luterana

1563 Acaba el Concili de Trento

ART DEL RENAIXEMENT

Entre 1503 i 1519

Leonardo da Vinci

pinta La Gioconda

1541 Miquel Àngel acaba

El Judici Final

1565 Atles portuguès de Diego

Homen

1. L’EDAT MODERNA

1.1 Un nou període històric

L’ edat moderna és el període històric comprès entre els segles xv i xviii. De tota manera, no hi ha acord entre els historiadors en la data de començament, per bé que les més acceptades són la presa de Constantinoble pels turcs (1453) o el descobriment d’Amèrica (1492). El final de l’edat moderna ve marcat per la Revolució Francesa (1789). Dins de l’edat moderna se solen establir diversos subperíodes amb trets més o menys homogenis: el segle xvi, o època del Renaixement, el segle xvii, o època del Barroc, i el segle xviii, o època de la Il·lustració i l’Absolutisme.

1.2 Els canvis dels segles xv i xvi

Des de mitjan segle xv i durant el segle xvi es van produir a Europa transformacions que van afectar tots els àmbits de la vida. Vegem els canvis més importants:

• El panorama internacional va canviar a causa d’un seguit d’esdeveniments significatius:

– La desaparició de l’imperi bizantí, després de la presa de Constantinoble pels turcs el 1453, va incrementar l’amenaça musulmana sobre la cristiandat occidental.

– Els descobriments geogràfics de portuguesos i castellans a Àfrica, Amèrica i Àsia van ampliar el món conegut pels europeus. Gràcies a aquests descobriments, alguns països, com Espanya i Portugal, van crear extensos imperis colonials i amb les riqueses que en van extreure van estimular el comerç mundial.

– La lluita per l’hegemonia europea va enfrontar els grans estats; finalment, en el transcurs del segle xvi es va imposar Espanya.

• El sistema feudal va entrar en crisi. Així, els regnes feudals van ser substituïts per l’estat modern i les monarquies autoritàries; l’economia feudal, centrada en la possessió de la terra, va donar pas al capitalisme comercial, basat en l’obtenció de grans capitals a través del comerç amb les colònies, la qual cosa va provocar que la burgesia assolís una importància destacable en la societat estamental.

• La unitat religiosa de l’Occident europeu es va trencar. Aquesta ruptura, provocada per la Reforma protestant, va originar greus conflictes armats en el continent europeu coneguts com a «guerres de religió».

• La cultura medieval va ser substituïda per una nova mentalitat, l’humanisme, que va centrar l’atenció en l’ésser humà i va originar un nou estil artístic: el Renaixement, que proposava un retorn als ideals clàssics de l’antiga Grècia i Roma.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Descobriment d’Amèrica

Gestionar informació temporal

1. Relaciona aquestes dates amb un esdeveniment històric i explica quina relació tenen amb l’edat mo derna: 1789, 1492, 1453.

Constantinoble pels turcs.

L’inici de l’edat moderna

1470 Leon Battista Alberti finalitza la construcció de Santa Maria Novella. 1479 Tractat d’Alcáçovas. 1492 briment d’Amèrica.

1494 Tractat de Tordesillas.

Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis contra aquestes

1534 Enric VIII es proclama cap de l’església d’Anglaterra.

1540 Ignasi de Loiola funda la Companyia de Jesús.

1543 Mor Copèrnic, creador de la teoria heliocèntrica.

1541 Miquel Àngel acaba els frescos de la volta de la Capella Sixtina.

Finalitza el Concili de Trento. PRIMERA VOLTA AL MÓN

Els canvis mundials. Ampliació del món i grans imperis colonials

AMÈRICA DEL NORD

AMÈRICA DEL SUD 1 2

OCEÀ PACÍFIC

ÍNDIES OCCIDENTALS

BRASIL

Illes

Açores

Madeira

Cap Verd

Illes Canàries

EUROPA ÀFRICA

São Tomé

OCEÀ ATLÀNTIC

ÀSIA

ÍNDIA

ÍNDIES ORIENTALS

OCEÀ ÍNDIC

XINA

FILIPINES

ILLES DE LES ESPÈCIES

OCEÀ PACÍFIC

Territoris espanyols

Territoris portuguesos

0 1500 3000 4500 km

El món conegut pels europeus a començament de l’edat moderna era molt limitat (1), perquè es reduïa a l’Europa occidental i a les costes de la mar Mediterrània. Més enllà, únicament es tenien vagues referències de regnes i imperis africans i asiàtics a través de viatgers medievals, com Marco Polo. Els viatges de descobriment van permetre el coneixement d’altres civilitzacions i van impulsar la formació, al segle xvi, dels imperis colonials d’Espanya i Portugal (2). Els intercanvis amb les colònies van estimular el comerç transatlàntic i van fer possible el coneixement de nous productes.

Els canvis a Europa. Del sistema feudal al món modern

Comprendre la realitat històrica

2. Relaciona aquests termes amb un segle: Barroc, Renaixement, Absolutisme.

3. Els termes anteriors es refereixen a èpoques dins de l’edat moderna. En què es diferencia una edat d’una època? Per què creus que els historiadors estableixen perioditzacions en la història?

Organitzar informació

4. Elabora una taula sobre els canvis esdevinguts a l’inici de l’edat moderna respecte de l’edat mitjana.

Des del segle xv, el sistema feudal i les creences tradicionals van entrar en crisi. Així, els reis (A) de bona part d’Europa es van imposar sobre la noblesa i els governs de les ciutats, el comerç va assolir una gran importància i extensió geogràfica, i la burgesia va fer grans fortunes. D’altra banda, la Reforma protestant va qüestionar l’autoritat del papat (B), com reflecteix aquesta crítica de les indulgències, i els intel·lectuals van impulsar l’humanisme —ajudats en bona mesura per la difusió de la impremta—, la cultura laica i el renaixement de la cultura i l’art de Grècia i Roma (C)

2. ELS DESCOBRIMENTS (I). CAUSES D’UN PROCÉS

L’ampliació del món conegut pels europeus i l’exploració de nous espais geogràfics es van deure a diferents causes: polítiques, econòmiques, científiques, tècniques, religioses i ideològiques.

2.1 Causes polítiques i econòmiques

• Polítiques. Després de la conquesta de la península Ibèrica, els regnes cristians peninsulars desitjaven prosseguir la seva expansió per nous territoris. Per als reis, que anaven consolidant la seva autoritat, les noves conquestes eren una oportunitat d’obtenir or i plata per finançar­se, adquirir glòria personal i demostrar el seu poder davant les institucions medievals.

• Econòmiques. La caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453) havia tancat al comerç europeu la via tradicional de proveïment d’espècies, que transcorria a través d’Àsia. Per portar­les a Europa calia, per tant, buscar noves rutes. També es buscava una nova ruta marítima per portar de l’Índia i de la Xina productes de luxe, com ara seda i pedres precioses, i una ruta per accedir a l’Àfrica per aconseguir­hi esclaus i ivori.

2.2 Causes científiques i tècniques

• Científiques. En aquesta època es van difondre llibres que sostenien que la Terra era rodona i de dimensions més reduïdes que les reals, com la Geografia de Ptolemeu, i l’Imago Mundi del cardenal Pierre d’Ailly. Per tant, alguns marins inquiets van considerar factible arribar a l’Índia i a la Xina navegant cap a l’oest.

• Tècniques. La navegació per mar va progressar gràcies a la generalització de la brúixola i a la millora de l’astrolabi. L’avenç de la cartografia va proporcionar nous mapamundis i cartes portolanes, que detallaven la localització dels ports i permetien als vaixells navegar sense tenir la costa a la vista. A més, al sud d’Espanya i Portugal es van construir nous vaixells, com la caravel·la i la nau, adaptats per aprofitar el vent i suportar el fort onatge de l’Atlàntic gràcies a les grans veles i la borda alta.

2.3 Causes religioses i ideològiques

• Religioses. Els regnes peninsulars mantenien el desig de lluitar contra els infidels i de trobar aliats en aquesta contesa. A això responia en part l’afany de trobar el llegendari regne cristià del Preste Joan, localitzat a Àfrica i envoltat d’infidels. A més, hi havia un gran interès a estendre el cristianisme per nous indrets.

• Ideològiques. La mentalitat de l’època va promoure l’afany d’aventures i d’adquirir fama i riquesa.

Organitzar informació

1. Fes un esquema sobre les causes dels descobriments geogràfics.

Treballar amb mapes

2. En les rutes tradicionals, quins països actuals travessaven les espècies i la seda fins a arribar a Europa?

Ajuda’t d’un atles.

Obtenir informació

3. Busca informació i fotografies sobre el bastó de Jacob i escriu­ne un resum en el teu quadern.

Velles i noves rutes

Les espècies i la seda eren imprescindibles a l’Europa de l’època, on arribaven a través de rutes asiàtiques i de Constantinoble, ciutat que servia d’enllaç entre Orient i Occident.

Aquestes rutes es van tancar després de la presa de l’esmentada ciutat pels turcs, cosa que va impulsar la recerca de l’accés directe a aquests productes. Els castellans ho van intentar viatjant cap a l’oest, però s’hi va interposar Amèrica. Els portuguesos sí que ho van aconseguir vorejant la costa d’Àfrica fins a arribar a l’Índia.

Instruments nàutics i nous vaixells

Els marins de l’època utilitzaven en alta mar instruments senzills però molt eficaços.

Amb el bastó de Jacob i el quadrant mesuraven l’altura sobre l’horitzó del sol al migdia o de l’estrella Polar a la nit; així calculaven la latitud en què es trobaven.

Els portolans eren mapes que indicaven l’escala gràfica i els rumbs, la qual cosa facilitava l’ús de la brúixola per conèixer la direcció del vaixell a mar obert.

L’astrolabi permetia utilitzar les estrelles per mesurar distàncies i determinar la latitud i l’hora. I el nocturlabi servia per mesurar el temps nocturn i les marees.

Quadrant

La caravel·la, una nova embarcació

Vela triangular per maniobrar amb facilitat

per suportar l’onatge

Tres pals per navegar més ràpid

Bodegues àmplies per guardar-hi mercaderies

Veles quadrades per afavorir la velocitat

La caravel·la era una embarcació lleugera de tres pals, cosa que permetia combinar veles quadrades i triangulars i navegar amb vents poc favorables. A més, disposava de bodegues amb gran capacitat de càrrega, ideals per a viatges llargs.

Astrolabi

Brúixola

Portolà

Borda alta

3. ELS DESCOBRIMENTS (II). VIATGES I VIATGERS

3.1 Les exploracions portugueses

Cap a mitjan segle xv, l’infant portuguès Enric el Navegant va impulsar la navegació i els viatges d’exploració per les costes africanes. L’objectiu de Portugal era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb l’Índia, vorejant la costa d’Àfrica. La rivalitat amb Castella en aquesta zona es va resoldre amb la signatura del tractat d’Alcáçovas (1479): Portugal cedia a Castella la conquesta de les Canàries i aquesta acceptava que Portugal explorés la costa africana al sud del cap Bojador.

En successives exploracions per la costa africana, els portuguesos van ocupar les illes Madeira, les Açores i Cap Verd, van passar el cap Bojador (1431) i van arribar al golf de Guinea (1460). Finalment, Bartolomé Díaz va girar pel cap de Bona Esperança (1487) i Vasco da Gama va arribar a l’Índia (1498). A les costes africanes i asiàtiques, els portuguesos van fundar­hi factories i van aixecar­hi fortaleses. Des d’aquesta posició van controlar el comerç d’or i esclaus del Sudan i van monopolitzar el comerç d’espècies amb l’Índia i el de seda amb la Xina.

3.2 Castella. El descobriment d’Amèrica

El descobriment d’Amèrica es va deure a Cristòfor Colom, un mariner de possible origen genovès. El seu objectiu, basat en el convenciment de la rodonesa de la Terra, era endinsar­se a l’Atlàntic i arribar a l’Índia navegant per l’oest. De primer va presentar el seu projecte al rei Joan II de Portugal (1484), que el va rebutjar. Després, el va oferir als Reis Catòlics, que el van acceptar en les Capitulacions de Santa Fe (1492). Colom va salpar amb tres vaixells des del port de Palos (Huelva), va fer escala a les Canàries, i el 12 d’octubre de 1492 va arribar a l’illa caribenya de Guanahani (les Bahames), que va batejar com a San Salvador. Abans de tornar, va reconèixer les illes de Cuba i la Hispaniola i es va interessar per les seves possibles riqueses.

Després de tornar tres vegades més al Nou Món, va morir el 1506 creient que havia arribat a les Índies, denominació que es donava aleshores a Insulíndia, el sud i el sud­est d’Àsia. Per això, els nous territoris van rebre aquesta denominació i els seus habitants van ser anomenats indis.

3.3 Repartiment del món i noves expedicions

El descobriment de noves terres més enllà de l’oceà va tenir un impacte immediat a tot Europa. Els Reis Catòlics van rebre del papa la sobirania de les Índies i, per evitar conflictes amb Portugal, van delimitar les seves respectives àrees d’influència en el tractat de Tordesillas (1494). Aquest traçava un meridià a 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Verd: les terres situades a l’oest d’aquesta línia serien per a

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal

1. Situa en un eix cronològic els principals esdeveniments relacionats amb els descobriments.

Comprendre informacions

2. Quin era l’objectiu dels viatges d’exploració portuguesos i castellans? Qui no va assolir l’objectiu previst, els castellans o els portuguesos? Per què?

Els protagonistes

A Portugal

Vasco da Gama (1460­1524). Primer navegant portuguès que va arribar a l’Índia, vorejant Àfrica, el 1498.

A Castella

Juan Sebastián Elcano (14761526). Mariner basc que va participar en la primera volta al món. La va completar el 1522.

Enric el Navegant (1394­1460). Va fundar l’Escola de Sagres, on va reunir grans geògrafs, astrònoms i navegants.

Cristòfor Colom (vers 1436­1506). Les Capitulacions de Santa Fe el van nomenar «Almirall de la mar Oceànica i virrei de les terres que descobrís».

Els viatges del descobriment

El descobriment d’Amèrica

Colom coneixia el mapa del savi florentí Toscanelli. Segons aquest mapa (A), només 12.000 km separaven Lisboa del sud­est d’Àsia. Per això, quan en el seu primer viatge (B) Colom va arribar a l’illa de San Salvador, va creure trobar­se a l’illa de Cipangu (el Japó).

Índia

Golf de Mèxic

Tròpic de Càncer Cuba

El Salvador (Guanahani) ILLES BAHAMES A Lisboa

Des de les illes Canàries

OCEÀ ATLÀNTIC

Hispaniola

Mar Carib

Java Minor Major A

Principals viatges de portuguesos i castellans

Madeira

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ PACÍFIC

Principals viatges de descobriment portuguesos

Bartolomeu Dias (1487-1488)

Vasco da Gama (1497-1498)

Amerigo Vespucci (1501-1502)

Treballar amb mapes

0 1500 3000 4500 km

3. Anomena, per ordre, els principals llocs de la ruta de Magalhães i Elcano, i escriu el recorregut seguit per Colom en el seu primer viatge.

4. Explica el significat de les línies corresponents als tractats d’Alcáçovas i Tordesillas.

Participar en l’aprenentatge

5. Esbrina qui va donar el seu nom a Amèrica i per quin motiu.

Estret de Magallanes

Cap Bojador

Hispaniola Cuba Bahames Illes Filipines

Cap Verd

Golf de Guinea Illes Canàries

OCEÀ ATLÀNTIC

Cap de Bona Esperança

Calicut ÍNDIA

OCEÀ ÍNDIC

Tròpic de Càncer

Illes de les Espècies

Principals viatges de descobriment castellans

Cristòfor Colom (1492)

Amerigo Vespucci (1499-1500)

Magalhães i Elcano (1519-1522)

Castella i les situades a l’est, per a Portugal. Com a conseqüència, Portugal es va establir al Brasil l’any 1500.

Durant el segle xvi, els successors dels Reis Catòlics van concedir «llicència per descobrir» a altres mariners, que van explorar les costes americanes. Així, el 1513, Vasco Núñez de Balboa va creuar l’istme de Panamà i va descobrir la mar del Sud, anomenada posteriorment oceà Pacífic. I entre 1519 i 1522, Magalhães i Elcano van fer la primera volta al món aconseguint retornar a la península Ibèrica; tot i que amb només 18 homes dels 265 que havien salpat. Aquest viatge va ser molt important per diversos motius: significava la primera volta al món, provava l’existència d’un nou continent i demostrava definitivament que la Terra era rodona.

Cercle polar àrtic

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle polar antàrtic

4. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN

4.1 Les monarquies autoritàries

Durant l’edat moderna, les monarquies feudals europees es van transformar en monarquies autoritàries. En aquestes monarquies, el rei va reforçar el seu poder sobre el conjunt del regne perquè, d’una banda, es va imposar sobre la noblesa i de l’altra, va limitar l’autonomia dels municipis. Aquesta nova forma d’organització de l’estat rep el nom d’estat modern

Les monarquies autoritàries es van implantar especialment a Anglaterra, on els reis de la dinastia Tudor, com Enric VII, van dominar la noblesa; a França, on els Valois, com Lluís XI, van posar fi a la influència dels ducs d’Aquitània, la Bretanya i la Borgonya; i a Espanya, on Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, després de la unió de totes dues corones, van unificar els territoris peninsulars excepte Portugal, i van controlar els poders de l’Estat.

4.2 Els instruments del poder reial

Els reis van fer servir diferents instruments per reforçar i concentrar el seu poder:

• La unificació territorial. Van unificar el territori dels seus estats i, en alguns casos, el van ampliar mitjançant guerres o aliances matrimonials.

• El control dels poders de l’Estat. Es van imposar sobre l’alta noblesa, van limitar l’autonomia dels municipis, van intervenir en el nomenament de càrrecs i van convocar les Corts tan poques vegades com van poder.

• La millora de l’Administració. Per aconseguir­la, van fixar la cort en una ciutat, que es va convertir en la capital de l’estat, van crear una burocràcia de funcionaris professionals, que eren presents a tot el territori i executaven les seves ordres, i van establir impostos ordinaris, que els proporcionaven ingressos regulars sense recórrer a les Corts.

• La creació d’un exèrcit permanent i poderós. Van substituir els seguicis o tropes feudals, que només s’aplegaven en temps de guerra, per un exèrcit permanent format bàsicament per mercenaris a sou.

• L’organització de les relacions internacionals. Van establir relacions diplomàtiques amb altres països. Aquesta diplomàcia era constituïda per ambaixadors permanents, encarregats de defensar els interessos de la monarquia i de resoldre pacíficament els conflictes, i per ambaixadors temporals, enviats per concertar aliances i tractats.

• El comerç internacional va augmentar molt al segle xvi, aquest fet va proporcionar força ingressos als reis perquè els monarques van establir impostos sobre les mercaderies que entraven i sortien del país.

Adquirir vocabulari

1. Defineix aquests conceptes: monarquia autoritària, diplomàcia i ambaixador. Si cal, fes servir el diccionari.

Comprendre la realitat històrica

2. En relació amb l’edat mitjana, quins canvis van introduir els monarques autoritaris?

Comprendre informacions

3. Especifica quins avantatges i quins inconvenients creus que podia tenir per a un monarca disposar d’un exèrcit permanent.

Desenvolupar plans personals

4. Feu un treball sobre Lluís XI de França i justifiqueu per què se’l considera un monarca autoritari.

L’art de governar

El florentí Maquiavel (1469­1527) va escriure el 1513 El príncep, que pretenia ser un llibre d’instruccions per a governants, en el qual va afirmar que l’objectiu últim del governant és obtenir i mantenir el poder i que la «raó d’estat» havia de prevaler sobre els drets o interessos dels individus.

Estats europeus i monarquies autoritàries

Europa a la del segle XV

Límit de l’Imperi alemany

Possessions dels Habsburg

Unió de Kalmar

Unió lituanopolonesa

0 200 400 600 km

LAPÒNIA

SUÈCIA

ESCÒCIA

IRLANDA

GAL·LES

UNIÓ DE KALMAR

DINAMARCA

Brandenburg

Bohèmia

Pskov

Riazan

LITUÀNIA

Navarra

Milà

Savoia

Khanat de Crimea

Suïssa

Madeira I. Açores

ESPANYA PORTUGAL FRANÇA

Rep. de Gènova

Rep. de Florència

Sardenya

PRINCIPAT DE MOSCOU POLÒNIA HONGRIA

Moldàvia

Valàquia

Rep. de Venècia

Nàpols

(Vassalls de l’Imperi otomà)

Possessions genoveses

Khanat de Kazan’

I. Canàries

Sicília

Estats Ponti cis

Possessions venecianes

Anglaterra França Espanya

1. Enric VII, de la dinastia dels Tudor.

2. Lluís XI, de la dinastia dels Valois.

3. Ferran d’Aragó i Isabel de Castella.

Creta

Orde de Sant Joan

Xipre

Treballar amb mapes

5. Observa el mapa i posa un exemple d’un regne unificat territorialment, d’un regne dividit en estats i d’un imperi no cristià. Les Canàries, a quin regne pertanyia?

Gran Khanat

5. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES

I CANVIS SOCIALS

5.1 El creixement demogràfic

Durant els segles xv i xvi, el creixement de la població europea es va veure afavorit per la millora de les collites, la desaparició de la pesta i una relativa pau. No obstant això, va ser un creixement lent, a causa de l’elevada taxa de mortalitat causada per les malalties infeccioses, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene.

L’augment de la població va incrementar la demanda de productes agrícoles i artesanals i va estimular el comerç.

5.2 El progrés de l’economia

El progrés de l’economia va ser degut a aquests factors:

• Les activitats agràries van continuar sent majoritàries. Al segle xvi, es van veure afavorides per les bones collites i la rompuda de noves terres.

• L’artesania va evitar el control dels gremis mitjançant el desenvolupament del sistema de treball a domicili. En aquest sistema, l’empresari proporcionava a la pagesia les matèries primeres i les eines necessàries per elaborar el producte a casa seva i, després, el recollia i el comercialitzava.

• El comerç, gràcies als descobriments geogràfics, va créixer, va diversificar les rutes i va incorporar nous productes procedents d’Amèrica: tabac, fusta, cafè, etc. A més, el comerç atlàntic va afavorir el port de Lisboa, el de Sevilla i els de la mar del Nord, davant el comerç mediterrani, centrat en els ports italians.

• El sistema econòmic capitalista va començar a desenvolupar­se. En els seus inicis va ser un capitalisme comercial, és a dir, basat en l’acumulació de capitals procedents del comerç. Van aparèixer els primers bancs oficials (Taula de Canvi de Barcelona, Casa de San Giorgio de Gènova) i privats (Fugger, Mèdici); va augmentar la circulació de moneda; es van simplificar les operacions mercantils i bancàries (xecs, lletres de canvi, comptabilitat per partida doble), i es van fundar les primeres societats comercials.

5.3 Els canvis socials

La societat estamental va continuar viva, tot i que el desenvolupament econòmic de l’època la va fer més complexa.

• La noblesa i el clergat van acceptar l’augment del poder del rei, però van continuar sent els estaments privilegiats i van mantenir gairebé intactes el poder econòmic i els privilegis.

• La burgesia es va enriquir amb el comerç transoceànic, els negocis i la banca. D’aquesta manera es va imposar sobre els altres grups urbans, formats per petits artesans, comerciants i assalariats.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari

1. Defineix aquests termes: gremi, treball a domicili, lletra de canvi, capitalisme comercial i societat estamental. Si et cal, cerca informació a internet.

Treballar amb textos i gràfics

2. Respon utilitzant la informació del text i del quadre: a) Quines van ser les causes i les conseqüències del creixement de la població al segle xvi? b) Quins factors en limitaven el creixement? c) Quins eren els països europeus més poblats? I els menys poblats?

Treballar amb mapes

3. Contesta a partir del mapa: a) Amb quins territoris comerciaven els portuguesos i els castellans? b) Amb quins articles es comerciava i d’on procedien?

Treballar amb textos i imatges

4. Elabora la piràmide social de l’època. Situa cada estament en el lloc corresponent i explica quina era la seva situació al segle xvi

Població d’alguns països

PAÏSOS EUROPEUS AL SEGLE xvi

italians

Illes Britàniques 4,5 Països Baixos 2,5

Polònia 4,5

Portugal 1,5

Rússia 13,0

Sacre Imperi 18,0

Suècia 2,3

El comerç transoceànic al segle xvi

Tròpic de Càncer

Equador

Illes

Açores

Cap Verd

El comerç transoceànic al segle XVI

Ruta de la Mediterrània

Mercaders musulmans

Mercaders portuguesos

Mercaders espanyols

negres africans, que unia Àfrica amb les Antilles, i la del Pacífic, que unia Mèxic amb les Filipines.

La pervivència de la societat estamental

La noblesa i el clergat constituïen els dos estaments privilegiats, que no pagaven impostos.

La burgesia es va enriquir amb el comerç, els negocis i la banca.

La pagesia treballava la terra i havia de pagar impostos al rei, als amos de la terra i a l’Església, a qui lliurava cada any el 10 % de tota la producció.

• La pagesia va continuar formant la majoria de l’estament no privilegiat. Les seves condicions de vida van millorar a l’Europa occidental, perquè es va alliberar de la servitud i va treballar les pròpies terres o bé les va treballar com a assalariada dels senyors. A l’Europa oriental, en canvi, les seves condicions no van millorar i es va accentuar la seva subjecció a la terra.

Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Càncer

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle Polar Antàrtic

Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Capricorn

Galió de Manila

Ascensió

Timor

Moluques

6. CANVIS I CONFLICTES RELIGIOSOS. REFORMA I CONTRAREFORMA

Al segle xvi es va iniciar i es va estendre per Europa la Reforma protestant. Amb aquesta reforma s’esberlava la unitat religiosa de l’Europa occidental al voltant de l’Església catòlica. Aquesta, com a reacció, va iniciar un procés de renovació espiritual conegut com a Contrareforma.

6.1 Les causes de la Reforma

La crisi religiosa a Europa va tenir dues causes principals:

• El desprestigi del papat i del clergat. L’Església catòlica romana era molt poderosa a Europa. Tanmateix, els papes s’ocupaven sobretot dels seus interessos terrenals, els bisbes vivien de forma luxosa i el baix clergat no donava exemple de moralitat.

• Els abusos de l’Església. Entre aquests abusos hi havia el nepotisme, o favoritisme de l’alt clergat pels seus familiars per ocupar els càrrecs eclesiàstics; el nicolaisme o amistançament de molts clergues, i la simonia o venda de càrrecs eclesiàstics. El papa, els bisbes i els cardenals venien també el perdó dels pecats a qui comprés un document d’indulgència.

6.2 Reformes i reformadors

La reforma luterana

El moviment renovador es va iniciar a Alemanya, on el monjo agustí Martí Luter va rebutjar la venda d’indulgències ordenada pel papa Lleó X a fi de pagar les obres del Vaticà. El 1517 va exposar 95 tesis contra aquestes indulgències i contra certs aspectes de la doctrina catòlica.

La doctrina luterana es basa en la justificació per la fe i la lliure interpretació de la Bíblia. A més, Luter va rebutjar la infal·libilitat del papa, va acceptar dos únics sagraments (el baptisme i l’eucaristia), va suprimir el culte a la Mare de Déu i als sants i va simplificar la litúrgia. La doctrina es va difondre ràpidament pel centre i el nord d’Europa.

La reforma calvinista

La doctrina calvinista va ser predicada per Joan Calví des de 1536 a Ginebra (Suïssa). Es basa en la creença en la predestinació, segons la qual les persones estan destinades per Déu a salvar­se o a condemnar­se al marge de les seves accions. La seva doctrina va tenir gran èxit entre la burgesia dels Països Baixos, Suïssa, Escòcia, França i Anglaterra. En aquests dos darrers països, els calvinistes van ser coneguts com a hugonots i puritans, respectivament.

La reforma anglicana

La doctrina anglicana va sorgir a Anglaterra, on el rei Enric VIII va rebutjar l’obediència al papa per negar­se a concedir­li el divorci de la seva esposa, Caterina d’Aragó, i es va proclamar cap de l’Església d’Anglaterra.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal

1. Confecciona un eix cronològic amb els esdeveniments més significatius de la Reforma i la Contrareforma (vegeu pàgines 30­31).

Organitzar informació

2. Compara en un quadre com aquest les doctrines reformistes:

Les guerres de religió

Guerra entre catòlics i hugonots

Entre 1524 i 1697, les diferències religioses van provocar diversos conflictes a Europa coneguts com a «guerres de religió». Durant el segle xvi, les més destacades van ser, a França, la guerra entre catòlics i hugonots (1562­1598); a l’imperi alemany, la guerra dels camperols (1524­1525) i la d’Esmalcalda (1546­1547), i als Països Baixos, la guerra dels Vuitanta Anys (1568­1648).

Autor de la reforma Doctrina reformista Extensió geogràfica

La divisió religiosa de la cristiandat

El nou mapa religiós d’Europa

A partir de la Reforma, la cristiandat es va dividir en tres grans branques: la catòlica o romana, l’ortodoxa o oriental, i la protestant.

Dins d’aquesta última hi ha, al seu torn, diferents confessions, com els luterans, els anglicans i els calvinistes.

Europa després de la Reforma

Catòlics Límit de l’Imperi alemany

Luterans

Calvinistes

Anglicans Puritans

Hugonots

Ortodoxos

Musulmans

Centres de difusió de la Reforma:

Catòlics

Protestants

Províncies

OCEÀ

Participar en l’aprenentatge

3. Busca informació sobre alguna guerra de religió ocorreguda al segle xvi. Escriu quines en van ser les causes, qui es va enfrontar i com va acabar.

Treballar amb mapes

4. Observa el mapa i contesta: a) A quines zones van predominar el luteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme? b) On es va mantenir el catolicisme?

La Contrareforma catòlica

Per frenar l’expansió de la Reforma protestant, l’Església catòlica va emprendre la seva pròpia reforma, coneguda com a Contrareforma. Els seus principals instruments van ser dos:

• El Concili de Trento (1545­1563). Convocat pel papa Pau III, va definir la doctrina catòlica i la va difondre mitjançant catecismes: les bones obres són necessàries per salvar­se; només l’Església pot interpretar la Bíblia; el papa és infal·lible; els sagraments són set; els sants i la Verge reben culte, etc. També es van dictar normes per frenar el desprestigi del clergat i es va impulsar la creació de seminaris per formar els sacerdots, entre altres mesures.

• La Companyia de Jesús. Fundada per Ignasi de Loiola el 1540, va ser un important suport de la Contrareforma. Els seus membres feien un vot especial d’obediència al papa, tenien una sòlida formació teològica i es van dedicar a la predicació i a l’educació.

Lisboa Madrid

Constantinoble

(1) Martí Luter (1483­1546). (2) Joan Calví (1509­1564). (3) Pau III (1468­1549). (4) Ignasi de Loiola (1491­1556).

7. L’HUMANISME. LA NOVA VISIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ

7.1 Els trets de l’humanisme

Al segle xv va sorgir a Itàlia l’humanisme, un moviment intel·lectual que va suposar un canvi de mentalitat respecte de l’època medieval. Els seus trets bàsics van ser dos:

• L’antiguitat clàssica es va prendre com a model. Per això, les obres filosòfiques, literàries, científiques i artístiques gregues i romanes es van estudiar, es van difondre i van servir d’inspiració.

• L’ésser humà va ocupar el centre del món. A diferència de l’època medieval, en què el centre de la vida era Déu (teocentrisme), els humanistes o intel·lectuals van exaltar valors humans com la llibertat i la raó (antropocentrisme). Rebutjaven les idees medievals perquè consideraven l’edat mitjana un període fosc. També van defensar els valors del món clàssic, l’individualisme, la recerca d’honors terrenals, l’èxit, la fama, el prestigi i el poder.

7.2 Els corrents humanistes

L’humanisme va ser un moviment complex que va impregnar tots els àmbits de la vida. Per això, hi podem distingir diversos corrents:

• Literari i filosòfic. La principal tasca d’aquest corrent va ser traduir i comentar escrits clàssics a partir dels textos originals. Cal destacar els italians Pico della Mirandola, amb Discurs sobre la dignitat de l’home, i Maquiavel, amb l’obra El príncep.

• Religiós. Va pretendre conjugar l’admiració pels pensadors antics amb el missatge de l’evangeli. Les dues figures més representatives van ser l’holandès Erasme de Rotterdam, amb obres com L’elogi de la follia, i l’anglès Thomas Moore, amb la seva obra de caràcter polític Utopia.

• Científic. Va intentar explicar els fenòmens de la natura fent servir la raó, l’observació i l’experimentació. Les seves figures principals van ser Nicolau Copèrnic, que va formular la teoria heliocèntrica; i els metges Paracels i Andreas Vesal, que van renovar la medicina.

7.3 L’extensió de l’humanisme

Les idees humanistes van nèixer a Itàlia i es van difondre per tot Europa entre els segles xv i xvi. En aquest sentit hi van contribuir els viatges fets pels humanistes, que van permetre l’intercanvi d’idees entre els intel·lectuals de diferents països; la fundació d’acadèmies, on es va difondre la cultura clàssica; i la invenció de la impremta, que va multiplicar i va abaratir la producció de llibres i va ajudar a difondre la lectura.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari

1. Busca l’etimologia de les paraules heliocentrisme i geocentrisme. Relaciona­les amb les idees que defensa cada teoria.

Els avenços científics

Nicolau Copèrnic (1473­1543) va ser el primer a formular la teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol es troba al centre de l’univers i la Terra gira al seu voltant. Aquesta teoria contradeia la vigent de l’època, el geocentrisme de Ptolemeu, que afirmava que la Terra era el centre de l’univers.

Medicina

Paracels (14931541), alquimista i metge suís, és considerat el primer metge modern gràcies als seus estudis sobre diverses malalties.

Andreas Vesal (1514­1564) és considerat el pare de l’anatomia moderna, ja que va basar els seus estudis anatòmics en l’observació directa.

Astronomía

Júpiter

Firmament

Saturn

Planeta

Trajectòria dels astres

Mart

Venus Mercuri Sol

Terra Lluna

1480

Principals escoles humanistes

Centres d’impressió

Centres d’impressió de més de 1 .300 exemplars

Difusió de la impremta

Data de l’arribada de la impremta

0 200 400 600 km

PORTUGAL 1489

Salamanca 1480

Londres 1499

SUÈCIA 1483 A ISLÀNDIA 1531 BOHÈMIA 1476

DINAMARCA 1493

Deventer 1471

Lovaina 1472

Magúncia 1455 Oxford

Colònia 1464

París 1470 Tours 1496 Frankfurt 1462

Estrasburg 1470

Augsburg 1475 Nuremberg 1470

Mantua Verona 1471

Venècia 1469

1473

Saragossa 1473

Gènova 1516

Subiaco 1464 Milà 1471

València 1474 Barcelona 1475

Sevilla 1477

Florència 1471

Roma 1470

a Moscou 1560

1470

Organitzar informació

2. Copia i completa aquesta taula en el teu quadern:

5. Es deixa assecar el paper imprès. 6. S’ordenen els fulls de paper per enquadernar­los.

el paper va substituir el pergamí i els continguts es van adaptar als gustos dels lectors, que van augmentar molt.

Treballar amb mapes

3. A quines ciutats hi havia les principals escoles humanistes? Saps des de quin centre es va difondre la impremta?

Treballar amb imatges

4. Descriu, a partir de la informació de la imatge, els passos que se seguien per imprimir un llibre.

8. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA (I).

L’ARQUITECTURA

El Renaixement va ser l’estil artístic que va aplicar les idees humanistes al camp de l’art. Va sorgir a Itàlia al segle xv (Quattrocento) i es va estendre arreu d’Europa al segle xvi (Cinquecento).

8.1 Característiques del Renaixement

Les característiques més importants de l’art renaixentista són les següents:

• El model artístic va ser l’antiguitat clàssica. Per això, els artistes es van basar en els materials i les formes dels autors grecs i romans.

• L’art es va inspirar en la naturalesa i va intentar representar fidelment la realitat. Per aconseguir­ho, va recórrer de vegades a mètodes matemàtics, com els mòduls, per calcular les proporcions, i la perspectiva lineal, per representar la profunditat.

• Es va recuperar l’antropocentrisme. Els edificis es van fer a escala humana, i l’ésser humà va ser el protagonista d’escultures i pintures en les quals es va buscar la bellesa ideal, la serenitat i l’equilibri.

• Els artistes van millorar la seva consideració social. Molts van destacar en diverses disciplines, van firmar les seves obres i van rebre el suport de rics mecenes, com els Mèdici a Florència i els papes a Roma.

8.2 L’arquitectura i les seves etapes

Els arquitectes es van inspirar en els models clàssics, van fer servir la pedra com a material i van utilitzar els ordres grecs i romans, els arcs semicirculars i els sostres plans o de volta. Els edificis més destacats van ser les esglésies, amb planta de creu llatina o centralitzada, i els palaus, amb diversos pisos horitzontals i portes i finestres rematades en frontons.

• Al segle xv, el bressol del nou estil va ser la ciutat de Florència. En aquesta ciutat, Filippo Brunelleschi va inaugurar el Renaixement amb la cúpula de la catedral de Florència. Després, va crear els models d’església i palau renaixentistes (església de San Lorenzo i palau Pitti). També va destacar Leon Battista Alberti, autor de la façana de l’església de Santa Maria Novella i del palau Rucellai.

• Al segle xvi, el centre de l’arquitectura italiana es va traslladar a Roma, on els papes van impulsar nous edificis. Destaquen el templet de San Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Bramante i continuada per altres arquitectes, entre ells Miquel Àngel.

Conèixer l’art

1. Escriu la definició d’aquests termes arquitectònics: suport, ordres clàssics, arc de mig punt, frontó, sostre pla, sostre de volta, cúpula, planta de creu grega, planta centralitzada.

2. Busca exemples dels termes anteriors en les imatges d’aquest apartat o en el «Diccionari de termes artístics» que trobaràs al final del llibre.

Els mòduls matemàtics

L’art renaixentista va donar novament importància a la figura humana i a les seves proporcions. El cànon ideal tornarà a ser el mòdul dels vuit caps i l’altura ideal total serà igual a la longitud dels braços estesos, tal com va plasmar Leonardo da Vinci en el seu Home de Vitruvi

La perspectiva lineal

Espectador

La perspectiva lineal és un mètode per aconseguir la sensació de profunditat. Consisteix en una sèrie de línies que convergeixen en un punt (el punt de fuga) situat en el límit del camp visual.

Punt de fuga

Punt de fuga

Edificis significatius. Esglésies i palaus

El Quattrocento. Florència

Cúpula de la catedral de Florència (A), de Brunelleschi, construïda entre 1420 i 1426. L’arquitecte va superar el repte de cobrir un enorme espai de 41,7 m. Per fer­ho, va idear un sistema de doble cúpula, una d’interior semicircular i una altra d’exterior apuntada, lligades amb elements d’unió que es contrarestaven entre si.

Palau Rucellai (B), d’Alberti. Es va construir entre 1446 i 1455 i és un model de palau renaixentista: pisos horitzontals en els quals el ressalt dels carreus decreix cap amunt, finestres emmarcades per pilastres dòriques, jòniques i corínties i gran cornisa. L’interior es disposava entorn d’un pati.

El Cinquecento. San Pietro in Montorio, Roma

Aquest templet està construït dins d’un pati sobre el lloc on se suposava que havia estat crucificat sant Pere. Bramante va projectar un edifici de planta central sobre una escalinata i un pòrtic rematat per una balustrada, que envolta l’espai central, coronat per una cúpula.

Cúpula semiesfèrica

Valorar aportacions culturals

3. La recerca de la bellesa ideal i de l’harmonia de les proporcions va ser una constant en els artistes del Renaixement. Busca informació sobre aquests dos conceptes.

Treballar amb imatges

4. Per què han passat a la història de l’arquitectura i l’art els edificis de les il·lustracions?

Si et cal, busca informació complementària sobre aquests edificis a internet.

Balustrada

Pòrtic Fris

Escalinata

Cúpula

Tambor amb pilastres i buits

Nervis

Llanterna

Tambor Cúpula exterior

Cornisa

Pilastres

Eix vertical

Rectangle

Cilindre

9. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA (II).

ESCULTURA I PINTURA

Per influència clàssica, els escultors i els pintors es van interessar pel cos humà nu (la bellesa ideal) i les composicions simètriques i equilibrades. Els seus temes preferits van ser els religiosos, els mitològics i els retrats.

9.1 Escultors i pintors del Quattrocento

Els escultors del segle xv més destacats van ser Ghiberti, pels relleus que decoren les Portes del Paradís, al baptisteri de la catedral de Florència, i Donatello, per escultures com el David, Sant Jordi i el Condottiero Gattamelata, la primera estàtua eqüestre que es feia a Itàlia des de l’època romana.

Els pintors més prestigiosos del període van ser Masaccio, molt interessat per la perspectiva en obres com la Trinitat i El pagament del tribut, i Botticelli, autor d’obres mitològiques plenes de moviment, com La Primavera i el Naixement de Venus, en què els personatges dibuixats tenen una expressió serena i un equilibri entre moviment i serenor.

9.2 Escultors i pintors del Cinquecento

L’escultor per excel·lència del segle xvi va ser Miquel Àngel, que va fer obres en marbre de gran força i perfecció anatòmica, com el David, el Moisès, diverses pietats i les tombes dels Mèdici.

Els pintors del segle xvi van ser considerats pels seus contemporanis com els grans mestres:

• Leonardo da Vinci (1452­1519) va fer poques obres, però de gran qualitat. La seva gran aportació va ser la tècnica de l’esfumat, aplicada en obres com El Sant Sopar, La Gioconda i la Verge de les Roques La Gioconda està considerada una de les pintures més importants del cinquecento. El somriure de la protagonista s’ha considerat molt enigmàtic perquè es fa difícil de saber què expressa.

• Miguel Àngel (1475­1564) va mostrar com a pintor un gran interès pel nu, el moviment, la varietat de posicions, el dibuix i la representació del volum. La seva principal obra és el conjunt de frescos que decoren la volta de la Capella Sixtina, al Vaticà: el sostre, amb escenes de l’Antic Testament, i el mur frontal, amb el Judici Final

• Rafael (1483­1520) va assolir una gran perfecció en el dibuix, en el color i en les composicions. Les seves obres principals són el fresc L’escola d’Atenes (que és una mostra de l’admiració que els artistes sentien pel món grec i romà), situada en una de les estances vaticanes, nombrosos retrats i quadres de Verges amb el Nen.

Organitzar informació

1. Completa en el teu quadern aquesta taula resum:

PERÍODE

ARTÍSTIC ARTISTES

Quattrocento

Cinquecento

OBRES SIGNIFICATIVES

El Quattrocento

Els escultors i els pintors del Renaixement van buscar la bellesa ideal, que consideraven el resultat de l’harmonia i de la proporció. Per aquest motiu, van tornar al concepte clàssic de cànon, que establia les proporcions de la figura humana a través d’un mòdul o unitat de mesura.

Ghiberti

Detall de les Portes del Paradís del baptisteri de la catedral de Florència: «Isaac amb Esaú i Jacob».

Masaccio

El pagament del tribut, fresc de la capella Brancacci, a Florència.

El Cinquecento. Els grans mestres

da Vinci

El Sant Sopar. Leonardo aconsegueix la sensació de profunditat combinant la perspectiva lineal amb l’esfumat o difuminat del contorn de les figures.

La pintura de Miquel Àngel es caracteritza per la importància del dibuix i el moviment. A la volta de la Capella Sixtina va plasmar, sobre una arquitectura fingida, nou històries del Gènesi flanquejades per nois nus, profetes i sibil·les.

Hi apareixen representats aquests temes:

1. La creació del Sol.

2. La separació de la Terra i les aigües.

3. La creació d’Adam.

4. La creació d’Eva.

5. L’expulsió del Paradís.

6. El sacrifici de Noè.

7. El diluvi.

Analitzar estils i obres

2. Tria una escultura i una pintura del Renaixement i comenta­les: nom i autor, cronologia, estil artístic, material o suport, tema i característiques.

Conèixer l’art

3. Busca informació i contesta: Què han aportat Leonardo, Miquel Àngel i Rafael a la història de l’art universal?

Miquel Àngel. Escultor i pintor

L’escultura de Miquel Àngel és de figures grandioses i monumentals. El David (1) és un perfecte estudi anatòmic de passió i força continguda. La Pietat del Vaticà (2) sorprèn per la joventut de la Verge i la seva composició triangular. El Moisès (3), que formava part del sepulcre del papa Juli II, destaca pel seu moviment i la seva mirada «terrible».

Raffaelo Sanzio

L’escola d’Atenes.

Leonardo

10. EL RENAIXEMENT FORA D’ITÀLIA

10.1 L’escola flamenca

Als Països Baixos, la manifestació artística més significativa de l’època va ser la pintura. Es va desenvolupar principalment a les ciutats de Gant i Bruges, on hi havia una poderosa burgesia enriquida que va encarregar nombroses obres d’art per decorar casa seva.

L’escola flamenca, els pintors de la qual es coneixen com a «primitius flamencs», va tenir característiques pròpies. La principal va ser la introducció de la tècnica de l’oli, que consisteix a dissoldre els colors en oli de llinosa. Amb aquesta tècnica, els quadres adquireixen un colorit brillant i una gran lluminositat, és possible fer transparències i les pintures guanyen en detallisme.

Els germans Van Eyck van ser els iniciadors de l’escola, amb el políptic de l’Adoració de l’Anyell Místic. Un d’ells, Jan van Eyck, va fer també retrats excel·lents, com El matrimoni Arnolfini.

Altres pintors destacats de l’escola van ser Rogier van der Weyden, que va introduir l’expressió dels sentiments en obres com el Davallament, diverses pietats i Crist crucificat amb la Verge i sant Joan, i el Bosch, que va criticar i va caricaturitzar la societat de l’època mitjançant imatges i éssers fantàstics, com en el Jardí de les Delícies i La temptació de sant Antoni Abat

10.2 El Renaixement a Alemanya i a França

L’art del Renaixement italià es va estendre per Europa durant el segle xvi. Molts reis i nobles van cridar a les seves corts artistes italians o van comprar obres d’art italianes que van servir de model als artistes. A més, alguns artistes europeus van anar a Itàlia per formar­se i, de tornada, van introduir el nou estil als seus països.

• A Alemanya, la figura més important va ser el pintor Albrecht Dürer, que també va ser un gran dibuixant i gravador. Les seves obres més destacades són Adam i Eva i els seus propis autoretrats.

• A França, el Renaixement es va imposar durant el regnat de Francesc I, que va construir nombrosos castells palau al llarg de la vall del Loira, com el de Chambord.

SABIES QUE…?

El Jardí de les Delícies del Bosch és un tríptic que es troba actualment al Museu del Prado. La intenció de l’autor en pintar­lo era recordar­nos que els plaers terrenals són efímers i que qui n’abusa acabarà pagant­ne les conseqüències.

La taula de l’esquerra escenifica l’origen del pecat, mentre que la central representa el pecat mortal de la luxúria, i la de la dreta, el terrible càstig consegüent.

Avui dia es creu que les imatges que va pintar no són només fruit de la gran imaginació de l’artista, sinó que s’inspiren en la cultura popular de l’època.

Analitzar estils i obres

1. Observa les imatges pertanyents a l’escola flamenca. Després, contesta: a) En quins trets s’aprecia la nova tècnica de l’oli? b) Quina informació aporten aquests quadres sobre la societat de l’època?

Els primitius flamencs

La tècnica de l’oli va permetre pintar quadres de gran cromatisme, lluminositat i detallisme. N’hi ha molts que representen la rica burgesia que encarregava les obres.

Jan van Eyck

Rogier van der Weyden

El matrimoni Arnolfini (detall).

La Pietat (detall).

El Bosch

Les temptacions de sant Antoni Abat (detall).

Alemanya. Albrecht Dürer

Autoretrat (A). Dürer es va autoretratar com un elegant gentilhome de la noblesa. D’aquesta manera pretenia exaltar la figura de l’artista i situar­lo per sobre de la consideració de simple artesà que tenia durant l’època medieval.

Adam i Eva (B). Dürer va mostrar interès per pintar el cos nu, inspirant­se en escultures clàssiques que va conèixer en els seus viatges a Itàlia. Adam i Eva mostren la bellesa ideal i estan pintats sobre fons fosc, perquè tota l’atenció se centri en el cos. Eva subjecta la branca de la pomera en la qual hi ha la serp enrotllada i Adam sosté el fruit prohibit.

França. El castell de Chambord

Vista del castell

Analitzar obres d’art

2. Quins trets de la mentalitat i de l’art renaixentistes s’aprecien en les obres de Dürer?

3. Busca una representació medieval d’Adam i Eva i compara­la amb l’obra de Dürer. Quines diferències hi aprecies?

Frontó

Torre

Entrada

Llanterna decorativa

Llanterna decorativa

Fossat

Torre mestra

Xemeneies esculpides

Planta del castell

Torre

» TÈCNIQUES

TREBALLEM AMB EL TEMPS HISTÒRIC

El temps i l’espai en història

Com ja saps, la història s’ocupa de la descripció, l’anàlisi i l’explicació dels fets que van esdevenir-se en el passat. Els fets històrics són aquells que es consideren rellevants per a la comprensió del passat i es caracteritzen perquè tots van succeir en una època i un espai concrets.

El temps i l’espai són dos conceptes fonamentals per als historiadors.

• El temps permet establir la successió dels esdeveniments, la simultaneïtat i la seva durada segons que siguin concrets o durin dècades o segles.

• L’espai és el lloc on van passar els fets històrics. Permet diferenciar diverses escales d’anàlisi: mundial, continental, nacional i local.

La comprensió del temps

Per fer comprensible el temps, els historiadors utilitzen la cronologia i els eixos cronològics.

• La cronologia permet situar els fets històrics en el temps. Inclou tant dates, com segles i anys, i perioditzacions, com edats, períodes i èpoques.

• Els eixos cronològics s’utilitzen per ordenar els fets històrics, de forma gràfica, en una seqüència temporal. Consisteixen en una línia o rectangle graduat sobre el qual se situen els esdeveniments i la seva cronologia. Els eixos solen ser horitzontals o verticals i simples o compostos.

4,4 milions d'anys aC

Què són fets històrics?

Els esdeveniments humans han de tenir unes característiques concretes per ser considerats fets històrics:

Ser rellevants socialment; és a dir, haver provocat un canvi progressiu o una ruptura amb el passat.

Estar inclosos en un context polític, econòmic, social i cultural.

Estar allunyats del present; almenys prou per poder ser explicats amb certa objectivitat.

1540 Inici de l’extracció de plata de les mines de Mèxic i Potosí Francisco Pizarro conquerix l’Imperi Inca

Magalhães fan la primera

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

PREHISTÒRIA

ANTIGA

PREHISTÒRIA Aparició primers homínids.

primers Invenció de l'escriptura 3250 aC

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Hernán Cortés conquerix l’Imperi Asteca Vasco Núñez de Balboa descobrix l’oceà Pací c

Invenció de l’escriptura.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Descobriment d'Amèrica

Caiguda

Invenció de l'escriptura

Caiguda de l’Imperi d’Occident.

Descobriment d’Amèrica.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Revolució

Descobriment d'Amèrica

Descobriment

Revolució Francesa.

Revolució

Revolució

Descobriment d'Amèrica

Descobriment d'Amèrica

1453 Presa de Constantinoble pels turcs.

Revolució Francesa

Revolució Francesa

1460 Els portuguesos arriben al golf de Guinea. 1487 Bartolomeu Dias dobla el cap de Bona Esperança.

Vasco da Gama arriba a l’Índia. Tercer viatge de Colom a Amèrica Tractat de Tordesillas Segon viatge de Colom a Amèrica

Dias

Cristòfor Colom arriba a Amèrica

Bartolomeu

dobla el cap de Bona Esperança

l’extracció de plata

Mèxic i Potosí Francisco Pizarro conquerix l’Imperi Inca

L’estudi del temps permet als historiadors conèixer millor una societat. Això implica comprendre’n els canvis , o processos de transformació; les continuïtats , o allò que resta en el temps, i les relacions temporals , o connexions de causa-conseqüència que s’estableixen entre dos o més fenòmens històrics.

Passos que cal seguir per comentar un eix cronològic

• Indicar el temps representat, assenyalant-hi les unitats utilitzades per mesurar-lo (mil·lennis, segles, anys, etc.) i els períodes o etapes en què es divideix, si existeixen.

• Delimitar l’espai geogràfic a què es refereix: el món, un continent, un o diversos països, etc.

• Descriure els períodes i els subperíodes. S’ha de fer de forma ordenada, del més antic al més modern, i cal indicar en cada cas la cronologia que comprenen i les seves principals dates i esdeveniments.

• Comentar l’eix. Per fer-ho cal explicar les dades que conté, amb els coneixements sobre el període representat.

Comentem un eix cronològic

Apliquem la destresa a l’eix cronològic (B) .

• El temps, un període total de 90 anys, s’expressa en dècades o períodes de 10 anys. En el conjunt temporal es diferencien tres etapes: els descobriments portuguesos, les expedicions castellanes i la conquesta d’Amèrica.

• L’espai geogràfic no està indicat expressament. Però l’anàlisi dels fets històrics representats deixa clar que es limita als continents africà i americà.

• Els períodes estan encapçalats pels títols corresponents: descobriments portuguesos (1460-1500), expedicions castellanes (1480-1522) i conquesta d’Amèrica (1520-1540). Els dos primers són, en part, simultanis en el temps. L’eix s’inicia amb la presa de Constantinoble pels turcs (1453) i acaba amb l’inici de l’extracció de plata a les mines de Mèxic i Potosí.

• El comentari ha de fer referència a l’inici de l’edat moderna i s’ha de centrar en els descobriments geogràfics i les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials.

PORTUGUESOS (1480­1522)

1492 Cristòfor Colom arriba a Amèrica.

CONQUESTA D’AMÈRICA (1519­1540)

1493 Segon viatge de Colom a Amèrica.

1494 Tractat de Tordesillas.

1498 Vasco da Gama arriba a l’Índia. Tercer viatge de Colom a América.

POSA-HO EN PRÀCTICA

1. Seguint els passos explicats, comenta: a) L’eix cronològic de l’epígraf 1; b) L’eix cronològic que vas confeccionar en l’activitat 1 de l’epígraf 6.

2. Cerca, en aquest llibre o a internet, exemples d’eixos cronològics compostos. En què es diferencien?

3. Hi ha aplis que permeten fer línies del temps interactives, com Dipity, Tiemtoast, SimileTimeline, o Timerime. Baixa­te’n una i fes una línia del temps sobre la teva història personal.

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

1. Explica, amb paraules teves, què representa aquest gràfic conceptual:

ANTROPOCENTRISME HUMANISME

MONARQUIES AUTORITÀRIES

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

MENTALITAT OBERTA

FI DE LES GUERRES MEDIEVALS

REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT

ART DEL RENAIXEMENT

DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

2. Justifica el perquè d’aquests fets històrics:

a) La presa de Constantinoble pels turcs és d’una gran importància històrica.

b) Colom va creure que havia arribat a Cipango.

c) Castella i Portugal van signar tractats de repartiment de les terres per descobrir i de les terres descobertes.

d) Els territoris espanyols a Amèrica es van anomenar Índies Occidentals.

3. Explica de cada personatge: a) La seva relació amb els descobriments geogràfics. b) Per què ha passat a la història.

4. Quina relació hi ha entre aquests conceptes?

a) Monarquia autoritària i estat modern; b) Comerç i capitalisme comercial; c) Nepotisme, nicolaisme i simonia; d) Artistes i mecenes.

5. Escriu en el teu quadern, en una taula com aquesta, dues bases de cada doctrina:

6. El tema de la Pietat ha estat recurrent en la història de l’art. Va sorgir a finals del gòtic; en el Renaixement, Miquel Àngel va fer­ne fins a quatre versions diferents, entre les quals la de Sant Pere del Vaticà, i també es va conrear en el Barroc, l’estil artístic característic del segle xvii

Analitza les imatges inferiors i contesta:

a) A quin període artístic pertany cada una?

b) Quines diferències observes entre les dues pietats?

c) Quines característiques de l’escultura renaixentista aprecies en la B ?

Pietat (Vesperbild) Vers el 1400 Pedra calcària.

38,1 x 39,1 x 14 cm Museu d’Art Modern de Nova York.

Pietat del Vaticà (1498­1499)

Marbre. 174 x 195 cm

Basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma).

DOCTRINA LUTERANA DOCTRINA CALVINISTA

Fernão Magalhães Vasco da Gama Vasco Núñez de Balboa

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

La mirada d’un humanista

Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 a la ciutat de Thorn (avui Torun). El 1491 va ingressar a la Universitat de Cracòvia, on va començar a estudiar la carrera d’humanitats, i al cap de poc es va traslladar a Itàlia per cursar dret, astronomia i medicina.

Així, el 1497 va començar dret canònic a la Universitat de Bolonya, el 1500 es va doctorar en astronomia a Roma i el 1501 va obtenir permís per estudiar medicina a Pàdua (la universitat on va fer classes Galileu, gairebé un segle després).

Durant aquests anys va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teofilacte Simocatta (1509), va estudiar finances i el 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.

Va ser un gran estudiós dels autors clàssics i es va confessar gran admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar a consciència. Després de molts anys de feina va finalitzar el seu gran treball sobre la teoria heliocèntrica.

Ràpidament van sorgir els seus detractors: els primers, Luter i Calví, que van adduir causes bíbliques, i el 1616 l’Església catòlica, que va incloure el treball en la llista de llibres prohibits.

L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base per elaborar el calendari gregorià actual i perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler establissin els fonaments de l’astronomia moderna.

http://es.wikipedia.org (adaptat).

1. Ordena en el temps, del més antic al més modern, aquests fets anomenats en el text:

1. El geocentrisme, exposat per Ptolemeu al segle ii en la seva obra Almagest, era la teoria astronòmica imperant a l’època. Segons aquesta teoria, la Terra era el centre de l’univers.

2. L’obra mestra de Copèrnic, titulada De revolutionibus orbium coelestium, es va publicar el 1543.

a) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Començament d’una carrera d’humanitats; c) Doctorat en astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofilacte Simocatta; e) Estudi de medicina; f) Estudi del dret canònic; g) Persecució dels seus treballs per part de l’Església catòlica.

2. Nicolau Copèrnic és considerat un humanista. Argumenta l’afirmació a partir de frases del text i dels trets bàsics d’aquest moviment cultural.

3. En el text s’afirma que Copèrnic «es va confessar gran admirador» d’un altre astrònom. De quin? A quin segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com es deia? Quants segles van separar la vida i l’obra dels dos astrònoms?

4. Passat, present i futur estan sempre relacionats. Si fossis contemporani de Copèrnic, on situaries els altres personatges històrics esmentats en el text? Per fer­ho, copia en el teu quadern aquesta taula i completa­la:

U N I T A T

2

L’INICI DE

L’EDAT

MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

DIMENSIÓ HISTÒRICA

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta unitat està centrada en l’estudi dels regnats dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II.

Alguns esdeveniments europeus i mundials esdevinguts durant els seus regnats ja els coneixes de la unitat anterior, per bé que ara els estudiaràs des d’un punt de vista diferent.

D’altres són específics d’Espanya, per això els dediquem una atenció especial. Entre aquests últims destaquen la conquesta i la colonització d’Amèrica i les seves conseqüències, l’expansió de Castella i Aragó pel món i l’inici de l’anomenat «Siglo de Oro» de la cultura i l’art espanyols.

REGNAT DELS REIS CATÒLICS

HUMANISME DESCOBRIMENTS

1492 Colom descobreix Amèrica.

1479

La unió de Castella i Aragó es va fer efectiva quan Ferran va accedir al tron d’Aragó.

Reis Catòlics

JUGA AMB EL TEMPS

1. Calcula la durada dels tres regnats. Quin monarca va regnar a Espanya durant més temps en aquest període?

2. Carles I i Felip II van haver d’afrontar problemes interns i problemes externs. Digues alguns d’aquests problemes esdevinguts en cada regnat.

3. Després dels descobriments geogràfics, els castellans van iniciar la conquesta del territori americà. Digues el nom de dos conqueridors i dels territoris que van conquerir.

4. El plateresc, el purisme i l’herrerià van ser els estils arquitectònics imperants a Espanya fins a finals del segle xvi Per parelles, analitzeu tota la informació que proporciona l’eix cronològic i contesteu: En quin estil artístic europeu s’enquadren? Quins estils arquitectònics es van desenvolupar durant més d’un regnat?

REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ

I RENAIXEMENT ARTÍSTIC GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ

purisme (1530-1560) herrerià (1560-1600)

REGNAT DE CARLES I REGNAT DE FELIP II

1521 Batalla de Villalar. Final de la revolta de Castella. Hernán Cortés conquereix l’imperi asteca.

1533 Francisco Pizarro incorpora l’imperi inca a Castella.

1555 Pau d’Augsburg. Va posar fi als conflictes religiosos a Alemanya.

1558 Fracàs de l’Armada Invencible contra Anglaterra.

1571 Derrota dels turcs a Lepant.

1568 Rebel·lió dels moriscos de Granada.

Carles I.

Felip II.

1. EL REGNAT DELS REIS CATÒLICS

L’edat moderna es va iniciar a Espanya amb el regnat dels Reis Catòlics. Durant aquesta etapa es van establir les bases de l’hegemonia espanyola a Europa, consolidada al segle xvi per Carles I i Felip II.

1.1 La unió dinàstica de Castella i Aragó

El matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó el 1469 va suposar el primer pas en la unió del regne de Castella i els estats de la Corona d’Aragó, que es va fer efectiva el 1479.

En realitat, es va tractar només d’una unió dinàstica; per això, els territoris que integraven les dues corones només van tenir en comú els monarques, i cada un va mantenir les seves institucions, les seves lleis, els seus costums i la seva moneda.

1.2 L’enfortiment de l’Estat

Els Reis Catòlics van reforçar el poder reial i van implantar la monarquia autoritària a Espanya. Per aconseguir­ho, van unificar el territori, van forçar la unitat religiosa i van establir l’estat modern.

La unificació territorial i religiosa

La unificació territorial es va iniciar amb l’annexió a Castella del regne nassarita de Granada (1492), que va suposar el final de la conquesta peninsular, i va culminar amb la incorporació del regne de Navarra (1512). A més, es va preparar la futura unió amb Portugal mitjançant enllaços matrimonials.

Per aconseguir la unitat religiosa, els Reis Catòlics van adoptar diverses mesures contra els jueus i els musulmans: van crear el tribunal de la Inquisició (1478), una institució que perseguia els heretges i els judaïtzants, i van obligar els jueus (1492) i els mudèjars de Granada (1500) a batejar­se o a marxar.

L’establiment

de l’estat modern

Els Reis Catòlics van controlar tots els poders de l’Estat.

• Van imposar la seva autoritat sobre la noblesa, el clergat i els municipis. Així, van sotmetre l’alta noblesa. Van intervenir en el nomenament dels bisbes i van controlar els béns dels ordes militars. Van reduir l’autonomia dels municipis mitjançant la implantació de corregidors a Castella o el sorteig de càrrecs a Aragó. I gairebé mai no van convocar les Corts, l’organisme on eren representats els tres estaments.

• Van reformar l’Administració amb la creació de nous organismes, com els consells integrats per juristes, i les cancelleries o audiències, tribunals reials amb seu a Valladolid i Granada. Van establir una política econòmica eficaç que va multiplicar els ingressos reials. Van crear la Santa Hermandad, que mantenia l’ordre al camp castellà. I van modernitzar l’exèrcit en organitzar­lo en terços

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal

1. Ordena cronològicament aquests esdeveniments i explica’n la importància: a) Unificació de Castella i d’Aragó; b) Conquesta de Granada; c) Annexió de Navarra; d) Expulsió dels jueus.

Comprendre la realitat històrica

2. Explica els objectius d’aquestes mesures: a) Creació del tribunal de la Inquisició i de la Santa Hermandad; b) Implantació dels corregidors i el sorteig de càrrecs municipals; c) Creació dels consells i de les cancelleries.

Planificar treballs

3. Per grups, trieu un aspecte del regnat dels Reis Catòlics. Busqueu­ne informació, prepareu una presentació en PowerPoint i exposeu­la a classe.

Isabel i Ferran

Isabel (1451­1504) es va proclamar reina de Castella el 1474. Ferran (1452­1516) va accedir al tron d’Aragó el 1479. L’apel·latiu de «Reis Catòlics» els el va atorgar el papa Alexandre VI per la conquesta de Granada.

Les polítiques interior i exterior

Política interior

La conquesta del regne nassarita de Granada va aprofitar la guerra civil d’aquest regne. Els acords signats amb els musulmans els permetien quedar­s’hi i mantenir la religió i els costums.

Expulsió dels jueus. Amb el pretext que el contacte amb els jueus judaïtzava els conversos, en van decretar l’expulsió el 1492.

Política exterior: expansió africana, atlàntica i europea

0 250 500 1 000 km 750

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYA Cedits per França (1493)

NAVARRA Annexió (1512)

OCEÀ

ATLÀNTIC

Cap a Amèrica (des del 1492)

Madeira

I. Canàries

Última annexió (1496)

La Palma (1493)

El Hierro (1445)*

Gomera (1449)*

Tenerife (1496)

Lisboa

PORTUGAL

GRANADA Conquesta (1492)

Fuerteventura (1408)* Lanzarote (1402)* Gran Canària (1483)

Franc Comtat IMPERI ALEMANY

FRANÇA

Milà

Gènova

VENÈCIA

Roma

Valladolid

CASTELLA

Toledo

Sevilla

Melilla (1497 )

CATALUNYA ARAGÓ ARAGÓ VALÈNCIA

Barcelona

Sardenya

Illes

Balears

Alger (1510 ) Bugia (1510 )

Orà (1509 )

ESTATS BARBARESCS

Territoris de la corona de Castella

Territoris de la corona d’Aragó

HONGRIA

IMPERI OTOMÀ

ESTATS DE L’ESGLÉSIA

Nàpols

NÀPOLS (1442 )*

Càller

Conversió dels moriscos. Els mudèjars de Granada, després de rebel·lar­se el 1500, l’any 1502 van ser obligats a batejar­se o a abandonar el regne.

Treballar amb mapes

4. Observa el mapa i contesta aquestes preguntes:

a) Quins territoris van unificar els Reis Catòlics?

b) Quins territoris integraven la Corona d’Aragó?

c) Quins territoris van incorporar Castella i Aragó fora de la Península? A quins països actuals pertanyen?

Palerm

Sicília (1479)

Mar Mediterrània

Conquesta de Nàpols per Alfons V d'Aragó * Incorporada abans dels Reis Catòlics *

Conquesta d’Orà.

1.3 L’expansió de Castella i d’Aragó

La política exterior dels Reis Catòlics, projectada per Ferran el Catòlic, es va orientar en tres direccions: Àfrica, l’Atlàntic i Europa. Gràcies a aquesta política exterior:

• Castella va conquerir places al nord d’Àfrica: Melilla, el 1495; Orà, el 1509, i Alger i Trípoli, el 1510. A més, en competència amb Portugal, va prosseguir l’expansió atlàntica, culminada amb la conquesta de les Canàries el 1496 i el descobriment d’Amèrica el 1492.

• Aragó va continuar la vella rivalitat amb França a Europa, que el va portar a recuperar el Rosselló i la Cerdanya, al sud de França, conquerir Nàpols i expulsar definitivament els francesos del sud d’Itàlia.

2. LA MONARQUIA HISPÀNICA

2.1 Els monarques del segle xvi

Després de la mort d’Isabel de Castella (1504) i de Ferran d’Aragó (1516), els seus regnes i territoris van acabar passant al seu net Carles, nascut i criat als Països Baixos. S’iniciava així a Espanya l’anomenada casa d’Àustria, que va perdurar fins al 1700. Al segle xvi , la casa d’Àustria va estar representada per Carles I i pel seu fill Felip II.

• Carles I (1516-1556) va heretar dels seus avis paterns i materns nombrosos territoris al centre i al nord d’Europa i a Itàlia, que va ampliar amb noves conquestes a Amèrica. El 1519 va ser coronat, també, emperador del sacre Imperi Romà no germànic amb el nom de Carles V. El seu reialme no va tenir una capital fixa: va ser un rei itinerant.

• Felip II (1556-1598) no va heretar les possessions centreeuropees del seu pare ni va tenir el títol d’emperador. Però va incorporar als seus territoris les illes Filipines i el regne de Portugal amb les seves extenses colònies (1580). Amb això, va crear un enorme imperi en el qual, segons es deia a l’època, «no es ponia mai el sol». Felip II va residir a Espanya i va fixar la capital a Madrid.

Tots dos monarques van consolidar la monarquia autoritària, implantada al segle anterior pels Reis Catòlics. Però també es van enfrontar a nombrosos conflictes interns i van governar un imperi extens, la qual cosa va permetre’ls imposar l’hegemonia hispànica a Europa i va ocasionar constants conflictes externs. Els seus regnats van coincidir amb una etapa de prosperitat demogràfica i econòmica i de floriment de la cultura i de l’art coneguda com el «Siglo de Oro».

2.2 L’organització de la monarquia

Carles I i Felip II després van exercir directament el poder, ja que tots dos van ser reis autoritaris.

Per governar van tenir l’ajuda d’una Administració ben organitzada, que incloïa secretaris reials, encarregats d’estudiar els assumptes i aconsellar el monarca, i consells, que s’encarregaven del govern de determinats territoris (consells de Castella, d’Aragó i d’Índies) o de certs temes (consell de la Inquisició) i que a la pràctica constituïen la columna vertebral de l’estat.

L’organització territorial es va concebre com una associació d’estats que tenien com a vincle comú el sobirà, però mantenien les seves pròpies institucions, lleis i costums. El monarca estava representat en cada territori per un virrei que tenia amplis poders, com, per exemple, convocar i presidir les corts del regne.

El pes de Castella va anar creixent en el conjunt de la monarquia, sobretot arran de l’arribada d’or i plata de les possessions americanes, que servien per finançar grans exèrcits. També hi va influir que Madrid es convertís en la cort i la capital de la monarquia hispànica.

Relacionar informacions

1. Relaciona les dades següents amb Carles I o amb Felip II.

a) Era fill de Joana la Boja.

b) Amb ell es va implantar a Espanya la casa d’Àustria.

c) Va ostentar el títol d’emperador d’Alemanya.

d) Va fixar la cort a Madrid.

Comprendre la realitat històrica

2. Explica quines funcions van tenir al segle xvi els secretaris reials, els consells i els virreis.

Els protagonistes

Carles I

Va néixer a Gant (Flandes) el 1500. Era fill de Felip el Bell i de Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics. Triat emperador d’Alemanya amb el nom de Carles V, el 1519, va ser un monarca viatger que no va tenir cort fixa. Va morir al monestir de Yuste (Plasència) el 1558.

Felip II

Va néixer a Valladolid el 1527. Era fill de Carles I i d’Isabel de Portugal. No va tenir el títol d’emperador, va residir a Espanya i va fixar la cort a Madrid. Fervent catòlic, va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el protestantisme. Va morir al monestir d’El Escorial el 1598.

Els territoris de la monarquia i com es governaven

Els territoris

L’Imperi colonial de Felip II

De la monarquia hispànica Incorporat amb Portugal

Territoris europeus i nord-africans de Carles I i Felip II

Límit de l’Imperi Alemany

Possessions de Carles I

Possessions de Felip II

Possessions de tots dos monarques

Irlanda

Ducat de Luxemburg

REGNE D’ESCÒCIA

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA

Províncies Unides i Flandes

REGNE D’ANGLATERRA

Gal·les

REGNE DE FRANÇA

Franc Comtat

Charolais

Milà

REGNE DE SUÈCIA

PRINCIPAT DE MOSCOU

Orde

SACRE

IMPERI

ROMANOGERMÀNIC

Bohèmia

ESTÍRIA ÀUSTRIA

SUÏSSA

TIROL CARÍNTIA CARNIOLA

TOSCANA

PRINCIPAT DE LITUÀNIA

POLÒNIA

Hongria otomana HONGRIA

Moldàvia Transsilvània

Valàquia

Khanat de Crimea

(Vassalls de l’Imperi otomà)

Illes Açores

REGNE DE PORTUGAL

CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ

GÈNOVA

Presidis de Toscana

Sardenya

Madeira Illes Balears

VENÈCIA

Regne de Nàpols

IMPERI OTOMÀ

Illes Canàries

Ceuta Tànger

Melilla

Orà Alger Bugia

Bizerta Tunis

Sicília

Mazagan Vélez de la Gomera

Carles I rebre amb disset anys una fabulosa herència territorial dels seus avis. Aquesta, a més, li donava dret a aspirar a convertir Imperi Romanogermànic.

Felip II va ampliar aquests territoris quan va aconseguir l’annexió de Portugal i les seves colònies el 1580. Amb això s’aconseguia també la unitat ibèrica, el vell somni dels Reis Catòlics.

Treballar amb mapes

3. Compara les possessions europees de Felip II amb les del seu pare. Quins territoris no europeus formaven part de l’imperi d’aquest monarca? Agrupa’ls per continents.

Utilitzar la informació

4. A partir de la informació del mapa conceptual, redacta un text en què expliquis el funcionament de la monarquia autoritària al segle xvi.

Dirigeix

ESTATS PONTIFICIS

Monarquia autoritària

El rei

Política interior Política exterior

Secretaris

Es basa en una

Controla

Corts Municipis Privilegiats

Administració ben organitzada

Territorials

Castella, Índies, Aragó, Itàlia, Portugal, Flandes

Consells

Sectorials

Estat, Guerra, Hisenda, Croades, Ordes militars

3. LA POLÍTICA DELS ÀUSTRIA

3.1 El regnat de Carles I (1516-1556)

Durant el seu regnat, Carles I va haver d’enfrontar­se a greus conflictes interiors i exteriors.

• Els conflictes interiors es van desencadenar després de la seva arribada a Espanya el 1517, perquè no parlava castellà; va demanar enormes sumes de diners a les Corts per finançar la seva elecció com a emperador d’Alemanya i va deixar el govern en mans de consellers flamencs.

Les dues revoltes principals van ser la de les Comunitats a Castella (1520­1521), protagonitzada per algunes ciutats, i la de les Germanies a València i Mallorca (1519­1523), que va enfrontar els gremis urbans contra la noblesa. Totes dues es van tornar contra Carles I perquè no en va atendre les peticions i van haver de ser sufocades per l’exèrcit reial.

• Els conflictes exteriors de Carles I van ser nombrosos. França, delerosa de dominar el nord d’Itàlia, va perdre el Milanesat. Els turcs, que amenaçaven l’imperi a l’Europa central i a la Mediterrània aliats amb els pirates nord­africans, van perdre la ciutat de Tunis. I els estats alemanys, protestants i àvids d’autonomia, es van enfrontar moltes vegades amb l’emperador, que finalment va reconèixer la llibertat religiosa a Alemanya en la pau d’Augsburg (1555).

3.2 El regnat de Felip II (1556-1598)

Felip II també va haver de fer front a greus problemes interns i externs heretats del seu pare. A més, el seu suport a la causa del catolicisme el va portar a intervenir en les guerres de religió europees.

• A l’interior va lluitar contra una rebel·lió dels moriscos a Las Alpujarras granadines (1568), causada per les pressions que patien per abandonar la seva religió i els seus costums. Després de dos anys de lluita, la rebel·lió va ser sufocada i la població morisca va ser expulsada del regne de Granada.

També es va enfrontar a una rebel·lió a Aragó (1590), on es considerava que les actuacions del monarca no respectaven els seus furs o drets tradicionals. Va acabar sent sufocada pel rei.

• A l’exterior va derrotar els francesos a la batalla de Sant Quintí (1557) i els turcs a la batalla de Lepant (1571), gràcies a una aliança naval amb Venècia i el papa.

El suport a la causa catòlica el va enfrontar a una rebel·lió dels Països Baixos del Nord (1566), que havien adoptat el protestantisme i es van independitzar el 1579. També es va enemistar amb Anglaterra, un país que donava suport a la revolta dels Països Baixos i als atacs dels corsaris al comerç espanyol amb Amèrica. Felip II va planejar­ne la invasió i va enviar­hi l’Armada Invencible, però el seu fracàs, el 1588, va suposar la primera gran derrota de la monarquia hispana.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1. Fes en el teu quadern una taula resum sobre els conflictes interiors i exteriors esdevinguts durant els regnats de Carles I i Felip II. Ha d’incloure, per a cada un, aquestes entrades: conflicte, causa i manera com es va resoldre.

Participar en l’aprenentatge

2. Busca informació sobre l’Armada Invencible i escriu­ne un resum.

La línia del temps

d’Aragó Derrota

1519 Revolta de les Germànies. Inici de la conquesta de l’Imperi Asteca (final de la conquesta el 1521).

1520 Carles és triat emperador d’Alemanya. Revolta de les Comunitats.

1522 Finalitza la primera volta al món.

1524 Creació del Consell d’Índies.

1531 Conquesta de l’Imperi Inca.

1555 Pau d’Ausburg.

1557 Victòria de SaintQuentin.

1563 Inici d’El Escorial.

1566 Revolta dels Països Baixos del Nord.

1568 Revolta dels moriscos.

1571 Victòria de Lepant, conquesta de Filipines.

Rebel·lió d’Aragó Derrota de l’Armada Invencible. El Greco pinta L’enterrament del Senyor d’Orgaz 1588 1590

1588 Derrota de l’Armada Invencible. El Greco pinta l’Enterrament del Sernyor d’Orgaz.

Victòria de Lepant, conquesta de Filipines 1571

1590 Rebel·lió d’Aragó.

d’Augsburg

Alguns esdeveniments clau

Batalla de Sant Quintí (1557)

La batalla de Sant Quintí (1577) va enfrontar les tropes de Felip II i d’Enric II de França. Felip II va atacar aquesta localitat francesa des dels Països Baixos com a represàlia per la invasió francesa del regne de Nàpols. La victòria espanyola va significar el final de les aspiracions franceses a Itàlia.

Batalla de Villalar (1521)

S’hi van enfrontar les tropes imperials i els comuners capitanejats per Padilla (1), Bravo (2) i Maldonado (3) La imatge és del quadre Execució dels comuners de Castella, d’Antoni Gisbert (Museu del Prado).

PETICIONS DELS COMUNERS

«Que els oficis de regiments, escrivanies, algutzirs i altres oficis s’hagin de donar, quan fossin vacants, als nascuts i batejats als mateixos llocs […] i que no es puguin donar a altres persones.

Que els oficis de la Casa Reial s’hagin de donar a persones que siguin nascudes i batejades a Castella.»

L’exèrcit. Els terços espanyols

A causa de les contínues guerres exteriors que va mantenir la monarquia hispànica, l’exèrcit hi va tenir una gran importància.

Es va organitzar en terços, una unitat militar formada per 3.000 homes que combinaven diverses armes. Al segle xvi, es componien de piquers, que impedien d’apropar­se a l’enemic, i de soldats arcabussers i mosqueters, anomenats així perquè utilitzaven arcabussos i mosquets com a armes de foc.

Els terços estaven manats per oficials: un capità, un alferes, un sergent i deu caporals.

Comprendre textos

3. Llegeix les peticions dels comuners i contesta: Quines eren realment les causes del conflicte?

Sergent

Capità

Piquer

Arcabusser

Alabarda

Arcabús

Llança

Roba de drap

Espasa

Armadura Casc

4. LA RELACIÓ ENTRE LA MONARQUIA DELS ÀUSTRIA I CATALUNYA

4.1 Relació de la monarquia amb Catalunya

Durant el segle xvi la monarquia dels Àustria no va aconseguir imposar un model polític centralitzat. No existia, per tant, una Corona d’Espanya, sinó un conjunt de territoris, com Catalunya —inclosa en la Corona d’Aragó— que van mantenir els costums, les lleis i les institucions polítiques. Només tenien en comú el fet d’estar sota un mateix monarca, fins al punt que un català o un aragonès eren considerats estrangers a Castella, i a l’inrevés.

4.2

Institucions

polítiques pròpies de Catalunya

Catalunya tenia institucions polítiques pròpies i d’origen medieval. Són les següents:

• La Cort General. Era l’assemblea formada pels membres elegits dels tres braços socials i pel rei. Els seus objectius eren fer lleis, presentar i esmenar els greuges comesos pel rei o els seus representants i votar el donatiu que demanava el monarca.

• La Diputació del General o Generalitat. Era la representació permanent de la Cort General. Estava dirigida per tres diputats i tres oïdors (un per cada braç). Les seves atribucions principals eren encarregar­se de l’administració financera i defensar les lleis catalanes.

• Els consells municipals. Eren constituïts pels representants dels tres braços dels diferents municipis. El Consell de Cent era el de Barcelona i era format, en teoria, per cent persones.

4.3 Institucions polítiques de la monarquia a Catalunya

La monarquia tenia el poder i les atribucions limitades a Catalunya com a resultat dels pactes amb la Cort General. El rei, abans d’iniciar el seu regnat, havia de jurar el seu compromís de mantenir les lleis i les institucions catalanes. La presència dels monarques en terres catalanes era només ocasional i es va haver de crear una fórmula de govern a distància. Les institucions que representaven el rei a Catalunya eren les següents:

• El Consell d’Aragó. Era l’òrgan màxim de govern de la monarquia a Catalunya. Entre les seves funcions hi havia assessorar el rei en matèria de govern i de justícia, elaborar les decisions reials i preparar les consultes. Era format per un vicecanceller, un tresorer, set regents de la cancelleria, quatre protonotaris i un lletrat fiscal o patrimonial.

Comprendre la realitat històrica

1. Per què el monarca no podia exercir el poder absolut a Catalunya al segle xvi?

2. Per què era necessària la presència d’un virrei a Catalunya?

3. Compara les funcions de la Generalitat al segle xvi amb les de l’actual. Si et cal, cerca informació a internet.

Produir textos escrits

4. Llegeix la descripció dels braços que assistien a la Cort General i explica en un text de no més de 10 línies què et semblaria que avui en dia es fes el mateix.

Obtenir informació

5. Busca a internet el nom d’algun virrei de Catalunya i d’algun conseller del Consell de Cent de l’època.

Mare de Déu dels consellers, de Lluís Dalmau.

Els braços assistents a la Cort General

Els braços que assistien a la Cort General eren tres:

El braç eclesiàstic. Era presidit per l’arquebisbe de Tarragona i integrat per autoritats eclesiàstiques.

El braç militar. Era presidit pel duc de Cardona i integrat pels nobles.

El braç reial. Era format pels síndics representants de les viles reials que tenien reconegut el dret de participar en la Cort.

• El virrei o lloctinent general. Era el representant del rei a Catalunya. Era un càrrec encomanat a una persona de confiança del monarca. Entre les seves atribucions hi havia expedir privilegis d’àmbit municipal, imposar justícia en qualitat de cap de la Reial Audiència, mantenir l’ordre públic i procurar per les rendes del patrimoni reial.

• La Reial Audiència. Era la institució que s’ocupava de l’administració de la justícia.

Representació de la Cort General de Catalunya.

Escenificació del pactisme a les Corts catalanes, que representava l’equilibri entre els estaments o braços i el rei.

Pati interior del Palau de la Generalitat de Catalunya.

5. LA CONQUESTA D’AMÈRICA

5.1 Característiques del procés

Al segle xvi, una vegada finalitzada la fase de descobriment, els espanyols van començar la conquesta de l’immens territori americà. Les característiques principals de la conquesta van ser les següents:

• Va ser un procés ràpid que es va dur a terme, bàsicament, entre 1519 i 1558. Això va ser possible perquè els conqueridors disposaven d’un armament superior i, inicialment, van ser identificats amb déus, la tornada dels quals anunciaven les profecies religioses dels indis.

• Els conqueridors eren particulars. Poc nombrosos, majoritàriament van ser gentilhomes de la baixa noblesa i gent humil que pretenien fer fortuna.

• Es va basar en capitulacions, que eren contractes en els quals, a canvi de certes concessions, la Corona autoritzava un capità a formar una expedició, que havia de sufragar de la seva pròpia butxaca, i a conquerir un territori concret. El capità rebia a més unes instruccions o normes d’actuació reials.

5.2 Les etapes de la conquesta

Durant la primera etapa es van incorporar els grans imperis americans gràcies a Hernán Cortés i a Francisco Pizarro.

• Hernán Cortés va arribar a Mèxic el 1519, l’any que els asteques esperaven la tornada del déu Quetzalcoatl. Va fer presoner el rei Moctezuma, però no va aconseguir conquerir la capital, Tenochtitlán, fins dos anys després arran de l’intens enfrontament amb els asteques. Més endavant, va controlar la resta del territori.

• Francisco Pizarro va arribar al Perú el 1531. L’any següent va fer presoner i va executar l’inca Atahualpa, i el 1533 va conquerir Cusco, la capital de l’imperi inca, aprofitant els enfrontaments interns dels indis per la successió i la seva identificació amb el déu Viracocha.

Durant la segona etapa es van incorporar la resta de territoris de l’Amèrica del Sud, excepte el Brasil, l’Amèrica Central, incloent­hi la cultura maia, que s’estenia pel sud de Yucatán, part de Guatemala i Hondures (1546), i el sud de l’Amèrica del Nord (Florida, Texas, Califòrnia). També es van conquerir les illes Filipines, a Àsia (1571).

SABIES QUE…?

Es denomina Amèrica precolombina el període del continent americà abans de l’aparició d’importants influències europees. Algunes civilitzacions precolombines (maies, asteques i inques) van construir grans ciutats autònomes i basaven la seva economia en l’agricultura. Coneixien l’escriptura i van arribar a disposar d’un calendari molt precís. Desconeixien, però, el ferro i la roda, i tampoc no tenien animals de tir.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica

1. Indica per quins motius són coneguts els personatges següents: Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Moctezuma i Atahualpa.

Participar en l’aprenentatge

2. Busca informació a internet i redacta una biografia sobre algun dels personatges relacionats amb la conquesta americana.

3. Busca informació sobre el poble maia: organització política, economia, societat, art, etc., i fes­ne un resum.

Desenvolupar plans personals

4. Imagina que has d’organitzar un viatge per conèixer les cultures precolombines. Aconsegueix imatges de les seves aportacions culturals, elabora mapes i digues quines ciutats, monuments i museus visitaries.

Indumentària dels conqueridors

En els seus enfrontaments amb els indígenes americans, els conqueridors van ser superiors gràcies a les armes de foc i l’ús de cavalls i armadures.

Espasa

Forquilla Mosquet

Calçons de drap

Caixa amb pólvora

Recipients per a pólvora

Elm

Botes de cuir

Etapes de la conquesta i principals cultures americanes

La conquesta. Etapes essencials

OCEÀ PACÍFIC

Les Antilles

Exploració durant els viatges 1r i 2n de Colom (1492-1496)

Colonització de la Hispaniola (a partir del 1496)

Conquesta de les Grans Antilles (conclosa el 1514)

Exploracions del 1508 al 1513

Brasil i la «Terra ferma»

Viatge de Cabral (1500)

Exploracions del 1498 al 1502... ... i en els anys següents

Trajecte de l’istme per Balboa (1513)

Castella de l’Or

Viatge de Magalhães (1520)

Els asteques

vivien al centre i el sud de l’actual Mèxic i van formar un gran imperi entre els segles xiv a Tenochtitlán

Conreaven blat de moro, tabac i cacau. Creien en diversos déus, a qui oferien sacrificis humans, i van bastir temples enormes en forma de piràmide esglaonada

Els inques als altiplans peruans dels Andes, on van formar un gran imperi entre els segles xv a Cusco (3) patates i blat de moro, criaven llames i alpaques, practicaven la mineria i elaboraven teixits i orfebreria.

La conquesta de Mèxic Exploració de les costes (1517-1518)

Conquesta de l'Imperi Asteca (1519-1521)

OCEÀ ATLÀNTIC

Límit de nit  pel Tractat  de

Expansió cap al sud i conquesta de Guatemala (a partir del 1524)

Conquesta de Nicaragua, des del Panamà (a partir de començaments de la dècada del 1520)

Expansió cap a l’oest (Nueva Galicia) a partir del 1529

Conquesta del Yucatán (1540-1542)

La conquesta del Perú

Exploracions preliminars (cap a 1522-1527)

Conquesta de l’Imperi Inca (1532-1535)

Expedició d’Almagro a Xile (1536-1537)

Submissió de l’Alt Perú (a partir del 1538)

La cerca d’El Dorado

Conquesta del país dels muisques per Jiménez de Quesada (1536-1538)

Regions explorades pels Welser (a partir del 1529)

Regions explorades per Belalcázar (a partir del 1536)

Descens de l’Amazones per Orellana (1542)

Expedicions al sud i al nord

Expedició al Riu de la Plata (1536) i fundació d’Asunción (1537)

Conquesta de Xile per Valdivia (a partir del 1540)

Expedició d’Hernando de Soto (1539-1542)

Creien en un déu creador, Viracocha, i en altres déus, i van bastir enormes ciutats fortalesa, com la de Machu Picchu (4)

Tròpic de Capricorn

Tròpic de Càncer

Equador

Mar Carib Golf de Mèxic

Panamà

Guatemala Mèxic

Guadalajara

Santa María

Coro

Santiago

Lima Cusco

Chuquisaca

Santa Cruz

Asunción

Tordesillas (1494)

6. COLONITZACIÓ I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA

Després de la conquesta, les Índies es van incorporar a la Corona de Castella. De mica en mica es va iniciar la colonització del territori, es va procedir a la fundació de municipis i es van organitzar el govern, l’Administració, l’economia i la relació dels nous dominis amb la Corona.

6.1 El govern i l’Administració

El govern dels nous territoris es va encomanar al Consell d’Índies, un nou organisme creat el 1524. Controlava des de Castella els assumptes americans i redactava les Lleis d’Índies

L’Administració del territori es va organitzar en dos virregnats, Nova Espanya i el Perú, amplis territoris governats per virreis o representants directes del rei; en governacions o províncies, en les quals manaven els governadors, i en cabildos o municipis, regits per un ajuntament. Per a l’administració de justícia es van crear audiències.

6.2 L’explotació econòmica

Els conqueridors van fer servir diferents sistemes:

• La mineria va ser l’activitat econòmica principal desenvolupada pels castellans a Amèrica. Explotava els jaciments d’or i, sobretot, les riques mines de plata de Mèxic (Zacatecas) i del Perú (Potosí). Aquesta explotació es feia mitjançant el sistema de la mita, o treball forçat assalariat dels indis.

• Les activitats agràries es van practicar en grans propietats agrícoles i ramaderes, anomenades hisendes i estancias, respectivament. Les treballaven els indígenes, en règim de comanadoria, o amb esclaus negres africans.

• El comerç amb les Índies era monopoli de Castella. S’exercia mitjançant la Casa de Contractació de Sevilla, fundada el 1503, on s’havia d’inscriure cada vaixell a l’anada i a la tornada de les Índies.

A través del comerç, els castellans van introduir a Amèrica cultius europeus, com blat, ordi, civada, vinya i olivera; asiàtics, com cafè i sucre, i animals desconeguts, com cavalls, vaques, porcs i ocells de corral.

Per la seva banda, les colònies americanes van proporcionar nous cultius (blat de moro, patata, tomàquet, mongetes, pebrot, carbassa, cacau i tabac) i alguns animals (gall dindi), que van influir en l’alimentació i en els hàbits de consum dels europeus.

6.3 Les conseqüències de la conquesta

Per als pobles americans van ser, en general, negatives, ja que van desaparèixer els seus imperis i van patir un gran descens demogràfic,

Territoris ocupats i virregnats

Fins al segle xviii, la monarquia espanyola va designar les seves possessions a Amèrica amb el nom de «regnes d’Índies» o, simplement, «Índies». La colonització del territori va obligar a la fundació de municipis i va representar la instauració de

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir

vocabulari

1. Explica quines diferències hi ha entre aquestes parelles de conceptes:

a) Consell d’Índies i Lleis d’Índies; b) Virregnat i Governació; c) Hisenda i estancia; d) Mita i comanadoria.

Treballar amb mapes

2. Quins territoris comprenia cada virregnat? En quins van quedar incloses les antigues cultures asteca, inca i maia?

L’economia de les Índies

Tròpic de Càncer

Acapulco

Veracruz Mèxic

Portobelo

Equador

Santo Domingo

Panamà

Guayaquil

Tròpic de Capricorn

Quito

Lima Callao Cajamarca

Cusco

Asunción

Santiago Valparaíso

Rutes del comerç exterior

Rutes del comerç intercolonial i de cabotatge

Produir textos coherents

Cartagena de Indias Cumaná Buenos Aires

La mineria

La mineria va ser el principal recurs explotat pels castellans a Amèrica.

Les mines de Potosí (vegeu dibuix) tenien una riquesa tan gran, que l’expressió castellana valer un potosí es va fer equivalent a «costar una fortuna». Es calcula que hi van morir més de 15.000 indis a causa de la duresa dels treballs forçats.

El comerç i la carrera d’Índies

El tràfic comercial marítim entre Espanya i les seves colònies americanes es va anomenar carrera d’Índies. Les flotes sortien de Sevilla i feien escala a Cadis i les Canàries abans d’endinsar­se a l’oceà Atlàntic. La de Terra Ferma partia a la primavera i arribava a Portobelo, i la de Nova Espanya sortia a la tardor i arribava a Veracruz. Després de comerciar amb els territoris americans, les dues flotes es trobaven a l’Havana i tornaven juntes a Sevilla escortades per vaixells de guerra per evitar l’atac dels corsaris. En total, tardaven entre un any i mig i dos anys a completar el recorregut.

3. Redacta un text breu sobre el comerç amb les colònies americanes i les seves conseqüències per a l’alimentació dels europeus de l’època.

Organitzar informació

4. Fes un esquema amb les conseqüències de la conquesta per als pobles americans i per a Castella. Agrupa­les en polítiques, demogràfiques, econòmiques, socials i culturals.

les causes del qual van ser el treball forçat i el contagi de malalties per a les quals no estaven immunitzats, com ara la verola, el xarampió i la grip. A més, els indis van abandonar la seva economia tradicional i van quedar subordinats socialment als conqueridors i les seves antigues cultures van desaparèixer.

Per a Castella van ser, en conjunt, positives. Així, la conquesta va finançar l’hegemonia europea al segle xvi, va estimular l’economia, va desenvolupar el comerç i va impulsar ciències com la cartografia, la geografia o la biologia. Però també va suposar una elevada emigració, xifrada entre 2.000 i 3.000 sortides anuals, i va provocar una alça de preus, per l’abundància de metalls preciosos.

Casa de Contractació (Sevilla).

Galió de Manila

» REPTE: Comanadoria, drets indígenes i interpretacions de l’obra d’Espanya a

Amèrica

Després de la conquesta del territori americà, va començar l’explotació de les seves riqueses mineres i agràries, amb grans plantacions de productes molt apreciats a Europa, com el cafè i la canya de sucre. Per fer­ho, es van crear sistemes de treball obligatori dels indis a les hisendes i les estancias, com la comanadoria. El sistema, tanmateix, va degenerar en una situació de semiesclavitud dels indis. A més, els conqueridors es van apropiar de les mines i les terres americanes, que van explotar en benefici propi.

Aquesta situació va ser denunciada per alguns clergues de l’època, com fra Antonio de Montesinos i Bartolomé de Las Casas, que van criticar­ne els abusos. Com a conseqüència d’aquestes crítiques, el 1512 es van promulgar les Velles Lleis d’Índies o Lleis de Burgos, que regulaven el règim de les comanadories i establien que els indis eren persones lliures i en prohibien el maltractament. No obstant això, els abusos van continuar sent habituals i van conduir a redactar les Lleis Noves d’Índies (1542), en què es prohibia la comanadoria hereditària i es considerava els indis súbdits de la Corona, per la qual cosa no podien ser explotats ni esclavitzats.

Les relacions d’Espanya amb els indígenes americans i, en general, l’obra d’Espanya a Amèrica han donat lloc a interpretacions positives i negatives.

La comanadoria i l’explotació dels indis

1. La comanadoria o «repartiment d’indis»

Consistia en el lliurament a un conqueridor d’un grup d’indis perquè treballessin les seves terres (A) A canvi, el comanador havia de vetllar pel seu benestar i ensenyar­los la doctrina cristiana. Els indígenes eren reagrupats en pobles, anomenats «doctrines», al costat dels quals solia instal·lar­se una església o monestir.

2. El funcionament del sistema

Els indis eren portats a la plaça i allà es repartien entre els hisendats perquè treballessin per a ells durant dues setmanes. A canvi, el comanador havia de pagar­los —teòricament— un sou i sufragar les despeses dels capellans catequistes encarregats d’evangelitzar els indis (B). El sistema, tanmateix, va ser una font d’abusos freqüents, arran de les exigències imposades pels comanadors als indis: els feien treballar fins a l’extenuació durant llargues jornades de treball.

EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC

1. En què consistia la comanadoria i quines conseqüències va tenir per als indis?

2. Llegeix els textos i digues els abusos contra els indis que es denuncien i les seves conseqüències.

3. Redacta un text en què responguis aquesta pregunta: Per què van ser importants les Lleis Noves d’Índies?

4. La conquesta i la colonització d’Amèrica ha originat interpretacions conflictives. Amb quina estàs més d’acord? Per què?

5. Busca informació a internet sobre aquell personatge o qüestió que t’hagi cridat l’atenció.

Després, redacta’n un informe i exposa’l a la resta de la classe.

AVANÇA

Denúncia de l’explotació indígena i Lleis Noves

1. La denúncia

Els abusos del repartiment d’indis van ser denunciats pel dominic fra Antonio de Montesinos en un famós sermó pronunciat el 1511. Entre els assistents a aquest sermó hi havia un comanador, Bartolomé de Las Casas, que, tres anys més tard, va renunciar a la seva comanadoria, es va fer dominic (1522) i des d’aleshores va dedicar la resta de la seva vida a defensar els drets dels indis. La seva obra més coneguda és la Brevísima relación de la destrucción de las Indias

La polèmica suscitada per l’obra de Bartolomé de Las Casas va portar Carles I a aprovar, el 1542, les Lleis Noves. En aquestes lleis es posava els indígenes sota la protecció de la Corona: «Art. 10. Els indis són persones lliures i vassalls de la Corona i ha estat sempre propòsit reial tractar­los com a tals […]».

2. Fra Antonio de Montesinos

«Digueu, amb quin dret i amb quina justícia teniu en tan cruel i horrible servei aquests indis? Amb quina autoritat heu fet tan detestables guerres a aquesta gent que era a les seves terres manses i pacífiques? […] Com els teniu tan oprimits i fatigats, sense donar­los menjar ni curar­los de les seves malalties, que, dels excessius treballs que els doneu, se us moren o, més ben dit, que feu que morin per treure i adquirir or cada dia? I quina cura teniu de qui els adoctrina?»

Fra Antonio de Montesinos. «Sermó d’Advent». Santo Domingo, 21 de desembre de 1511 (adaptació).

Escultura d’Antonio de Montesinos a la ciutat de Santo Domingo.

3. Fra Bartolomé de Las Casas «Des de fa més de quaranta anys que els espanyols són allà, no han fet cap altra cosa que assassinar indis, fer­los patir, afligir­los, turmentar­los i destruir­los. Així, l’illa de Cuba està avui pràcticament despoblada. Si bé a la Hispaniola hi havia més de tres­cents mil habitants, avui no en queden a penes dos­cents. La causa per la qual han mort i destruït tantes persones ha estat només per tenir l’or i omplir­se de riqueses en molt pocs dies.»

Bartolomé de Las Casas. Brevísima relación de la destrucción de las Indias (adaptació).

Interpretacions sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica

dels indígenes de Paracas i Pantasma.

1. Opinions negatives

Els espanyols van originar allò que es coneix com a llegenda negra, una opinió antiespanyola difosa a partir del segle xvi basada en la política que Espanya va aplicar a Amèrica.

Va començar sent una crítica als abusos comesos en la conquesta i la colonització, com l’opressió i l’explotació dels indis i la imposició per la força del cristianisme, i finalment es va convertir en una crítica general de l’hegemonia espanyola a Europa i al món i, en particular, de la política de Felip II.

2. Opinions positives

Consideren que la tasca que va dur a terme Espanya a Amèrica té més elements a favor que no pas en contra.

Aquest corrent d’opinió valora, en especial, la defensa dels drets dels indis, les aportacions al dret internacional derivades de la qüestió dels «justos títols», la immensa tasca duta a terme per les missions dels jesuïtes, el mestissatge racial i cultural, la creació d’universitats, ja que la primera universitat americana es va fundar el 1538, i l’exportació a Amèrica de la creació espanyola en les ciències, les arts i les lletres.

Detall de la reducció

Costums dels indis

Poblat indi

Baptisme d’indis

7. ECONOMIA, SOCIETAT I VIDA

7.1 La població i l’economia

La població va créixer al segle xvi fins a arribar a assolir els vuit milions d’habitants, i Castella, amb 6,1 milions, era el regne més poblat.

L’economia de l’època va continuar sent bàsicament rural. No obstant això, la conquesta del Nou Món va provocar una relativa prosperitat econòmica que va afectar cada territori de manera desigual.

L’economia castellana va passar per una fase expansiva a la primera meitat del segle xvi, a causa dels beneficis obtinguts pel comerç amb Amèrica. Després, el creixement es va aturar, ja que els beneficis es van invertir a finançar les guerres de l’imperi i els deutes amb Europa. A més, es va produir una revolució dels preus, perquè l’arribada de metalls preciosos i el creixement de la població i de la demanda van encarir els aliments i els productes.

L’economia de la Corona d’Aragó, en canvi, va patir un gradual estancament. Aquest va afectar sobretot el comerç, a causa del desplaçament de l’activitat comercial del Mediterrani a l’oceà Atlàntic.

7.2 Els grups socials

La colonització d’Amèrica i l’auge del comerç van provocar poques transformacions socials en relació amb altres països europeus.

Els estaments privilegiats, la noblesa i el clergat, van mantenir els privilegis, el prestigi social i el poder econòmic. L’estament no privilegiat va continuar format, majoritàriament, per camperols. La burgesia va tenir escàs desenvolupament, ja que la mentalitat imperant menystenia el comerç i les activitats manuals; per això, els seus membres més rics aspiraven a entrar en la noblesa.

Al marge de la societat, hi havia els jueus conversos i els moriscos.

7.3 La vida quotidiana al segle xvi

Al Regne de Castella, la noblesa tenia com a ideal de vida l’ociositat. Els homes es dedicaven a cuidar la seva aparença, a caçar i a fer visites, i les dones, a atendre els fills i a organitzar les tasques domèstiques. Els nobles vivien en amplis casalots.

A Catalunya, els pagesos acomodats vivien en grans masies, casalots construïts en pedra i que de vegades tenien portes adovellades i finestrals gòtics. A la planta baixa hi solia haver espais per al bestiar i les eines i, també, la cuina. Al primer pis hi havia les cambres i la sala. Les golfes eren utilitzades com a magatzem.

Tant a Castella com a Catalunya, els estaments no privilegiats havien de treballar en condicions molt dures per viure. Els camperols vivien en cases de dues plantes, amb cuina i magatzem a la planta baixa; i els grups populars urbans, en cases de veïns entorn d’un pati.

Treballar amb dades estadístiques

1. Elabora, a partir de les dades de la taula, un gràfic de sectors sobre la població de la monarquia hispànica. Quin percentatge corresponia a la Corona d’Aragó? I a Castella?

Revolució dels preus

Augment de la població + Augment de la demanda de diners

Augment de la demanda

–Insuficiència de l’oferta

REVOLUCIÓ DELS PREUS

Cada vegada més diners per a les mateixes despeses

Pujada dels preus i els salaris

Pèrdua del poder adquisitiu i menys valor dels diners

«Totes les mercaderies s’encareixen per com són de necessàries i per la poca quantitat que n’hi ha.»

Martín de Azpilcueta, 1566.

Comprendre la realitat històrica

2. Explica l’esquema sobre la revolució dels preus.

Indumentària i habitatges de les classes benestants

Dona noble

Plantejar-se preguntes

La vestimenta de la noblesa va adquirir en aquesta època formes complicades.

Les dones utilitzaven gipó de cintura ajustat amb mànigues amples (1), faldilla en forma de campana (2), amb una carcassa interna de filferro anomenat verdugado, gola (3), esclops amb sola de suro i tapins o sabates altes amb plataforma i un pentinat recollit i rematat en un monyo i cobert per un barret (4)

La indumentària dels homes consistia en un gipó fins a la cintura (1), una gola o ornament plegat al coll (2), camalets o calçons bombats (3), pantalons ajustats (4), sabates de pell amb llaços, botins o botes (5) i gorres o bonets amb plomes (6). També portaven capa (7) i espasa.

3. Digues quina relació trobes entre aquesta dita de l’època i la mentalitat espanyola del segle «Dios mandó al hombre rico que obrase y no le dijo que trabajase, que esto pertenece a los pobres».

Treballar amb textos i imatges

4. Redacta, amb l’ajuda del text i de les imatges, deu línies explicant l’estil de vida d’un noble del segle xvi

Home noble

Reconstrucció de la casa d’El Greco

La casa del pintor El Greco, a Toledo, és un exemple d’habitatge de les classes benestants espanyoles del segle xvi. Les habitacions s’escalfaven amb brasers i s’il·luminaven amb llums d’oli.

Saló

Taller

Galeria

Cuina

Pati

Entrada

Dormitori

Braser

Llum d’oli

Cadira orinal

8. LA CULTURA I L’ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA

8.1 L’evolució cultural

Durant el regnat dels Reis Catòlics, els humanistes més destacats van ser Lluís Vives, que va defensar un humanisme cristià; Beatriz Galindo, anomenada «la Llatina» pel seu gran coneixement d’aquesta llengua, i Antonio de Nebrija, que va redactar la primera gramàtica en castellà (1492).

Al segle xvi va començar el Siglo de Oro, l’etapa més florent de la cultura en castellà, que es va prolongar també durant el segle xvii

Durant aquest segle, l’ensenyament va assolir nivell i prestigi a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i Valladolid i a les escoles fundades pels jesuïtes. En literatura van destacar la poesia (Garcilaso de la Vega), el teatre, de gran popularitat, la novel·la picaresca (El lazarillo de Tormes) i la mística (santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu). En ciència va sobresortir Miquel Servet, teòleg i científic que va exposar per primera vegada la teoria de la circulació de la sang.

Pel que fa a Catalunya, en aquest període les elits dominants estaven en un procés intens de castellanització, fins al punt que el castellà es va convertir en la llengua de prestigi. Això explica que no apareguessin grans obres renaixentistes en català. Malgrat tot, la literatura popular es va continuar escrivint en català. Alguns autors reconeguts de l’època són Pere Serafí, Francesc Fontanella i Francesc Vicenç Garcia, més conegut com a Rector de Vallfogona.

8.2 L’arquitectura renaixentista

L’arquitectura espanyola del Renaixement es va inspirar en models italians. En la seva evolució es distingeixen tres períodes o estils:

• El plateresc (1500­1530) va mantenir les formes gòtiques a l’interior, però va recobrir la façana amb decoració renaixentista, com medallons, escuts i grotescos, fets amb una minuciositat semblant a la de la feina d’un argenter, d’on deriva el nom de l’estil. En són exemples notables les façanes de la Universitat de Salamanca i les portes de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona i de la Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet.

• El purisme (1530­1560) va adoptar els elements constructius renaixentistes i va simplificar i va augmentar la mida de la decoració. Els principals edificis són el palau de Carles I, a Granada, el palau de Monterrey, a Salamanca, i la façana de la Universitat d’Alcalá de Henares.

• L’herrerià (1560­1600) pren el nom del seu arquitecte més famós, Juan de Herrera. Es va caracteritzar per les formes simples, les cobertes exteriors de pissarra i la nuesa decorativa. En són mostres el monestir palau d’El Escorial i el palau ducal de Lerma.

Comprendre informacions

1. Fes una llista de personalitats destacades en els diferents camps de la cultura durant el regnat dels Reis Catòlics i el segle xvi i explica per què va sobresortir cada una.

Organitzar informació

2. Completa en el teu quadern els trets dels estils principals de l’arquitectura renaixentista a Espanya.

Plateresc

Purisme

Herrerià

Humanistes espanyols

Beatriz Galindo

Beatriz Galindo (1465­1534). Experta en textos clàssics, va ser coneguda com «la Llatina». El 1486, Isabel la Catòlica la va nomenar professora dels seus fills.

Miquel Servet

Miquel Servet (15091553). Va estudiar medicina a París i va investigar la circulació pulmonar de la sang. Les seves teories van ser condemnades. Va morir a la foguera.

ESTIL CARACTERÍSTIQUES OBRES

L’evolució de l’arquitectura

El purisme

Façana de la Universitat d’Alcalá de Henares. La decoració se simplifica i augmenta de mida.

L’herrerià i l’absència de decoració

Conèixer l’art

3. Cerca a internet exemples d’arquitectura plateresca, purista i herreriana i comenta’n les característiques.

4. Busca informació sobre el rector de Vallfogona i fes una redacció curta sobre el personatge i els seus escrits.

Analitzar estils i obres

5. Descriu els trets propis de cada estil arquitectònic que es reflecteixen en les il·lustracions.

Monestir palau de San Lorenzo de El Escorial. Va ser encarregat per Felip II per celebrar la victòria de Sant Quintí sobre França. El projecte, dissenyat per l’arquitecte Juan Bautista de Toledo, organitzava les seves diferents funcions (residència reial, basílica, monestir i panteó) al voltant de patis.

L’obra va ser continuada per Juan de Herrera, que va fer servir un estil caracteritzat per la simplicitat geomètrica, l’absència decorativa, les cobertes de pissarra inclinades i els acabats en piràmides amb boles.

Entrada

Convent

Col·legi

Palau

Església

9. L’ESCULTURA I LA PINTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA

9.1 L’escultura del Renaixement

Els escultors espanyols del Renaixement van crear un estil propi, amb trets diferents dels de la resta d’Europa. Es va caracteritzar per la importància de les talles en fusta policromada, el realisme i la temàtica principalment religiosa, amb preferència pels assumptes dramàtics que permetien expressar els sentiments en els rostres i en les actituds dels personatges.

Les obres en fusta van tenir com a destinació principal els retaules de les esglésies, els cadirams de cor i els passos processionals Per als sepulcres es van utilitzar sobretot la pedra i l’alabastre i, en menor mesura, el marbre.

Els escultors més famosos van ser Alonso Berruguete, amb obres com el Sacrifici d’Isaac, el Martiri de sant Sebastià i el cadiram del cor de la catedral de Toledo, i Juan de Juni, autor de l’Enterrament de Crist i la Verge de les Angoixes

9.2 La pintura del Renaixement

Els pintors renaixentistes

La pintura renaixentista va estar influïda pels grans mestres italians, i la seva temàtica va ser principalment religiosa.

Les figures més famoses van ser Pedro Berruguete, Joan Macip (conegut també com a Joan de Joanes), Luis de Morales, l’extraordinària retratista Sofonisba Anguissola i Domenico Theotokópulos, més conegut com El Greco.

La pintura

d’El Greco

El Greco es va caracteritzar per les figures de proporcions allargades, que solen adoptar actituds complexes, les composicions complicades, les llums fortes, brillants i irreals, i un cromatisme dins de la gamma freda de blaus, grisencs, verdosos, violacis i taronges.

La temàtica de la pintura d’El Greco va ser, principalment, religiosa. Va expressar les idees de la Contrareforma catòlica, especialment la importància del culte als sants i a la Verge, que era rebutjat pels protestants. També va ser un magnífic retratista.

La seva obra consta de grans llenços per a retaules d’esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses i un grup de retrats considerats del màxim nivell.

Entre les seves obres més conegudes hi ha L’espoli (1577), El martiri de sant Maurici i la legió tebana (1580), L’enterrament del comte d’Orgaz (1588) i retrats tan coneguts com El cavaller de la mà al pit (1584). Actualment és considerat un dels grans pintors de la civilització occidental.

Conèixer l’art

1. Esmenta algunes diferències entre l’escultura renaixentista d’Espanya i d’Itàlia.

2. En què es diferencien les talles d’Alonso Berruguete i Juan de Juni?

Participar en l’aprenentatge

3. Cerca a internet una obra representativa dels altres pintors esmentats en el text.

4 Cerca a internet informació sobre Sofonisba Anguissola i redacta’n una breu biografia.

Escultors

Alonso Berruguete (1489-1561)

Berruguete va preferir les figures estilitzades i seques hereves del món florentí. Sovint va fer servir un recurs consistent a col·locar una cama sobre un suport per trencar la simetria.

Martiri de sant Sebastià. El sacrifici d’Isaac.

Juan de Juni (1507-1577)

Enterrament de Crist. Juan de Juni va tallar personatges amples i musculosos inspirats en Miquel Àngel. Es va interessar per la perfecció tècnica i per la simetria, principi que va observar de manera escrupolosa.

El Greco. Algunes obres

L’espoli

L’enterrament del comte d’Orgaz

Mostra el miraculós enterrament de Gonzalo Ruiz, senyor d’Orgaz, mort el 1323 després d’una vida de generoses donacions a les institucions religioses de Toledo, que va rebre com a premi que en el seu enterrament hi apareguessin sant Agustí i sant Esteve. El quadre s’organitza en dos nivells: a l’inferior, l’enterrament del senyor ambientat al segle xvi i, al superior, l’ànima del difunt, representada com un nen, portada per un àngel a la glòria, on apareix Déu, amb la Verge, sant Joan i altres sants intercedint per la seva salvació. El quadre plasma així les idees contrareformistes del valor de les bones obres. L’obra és a l’església de Santo Tomé de Toledo.

Analitzar estils i obres

5. Per grups, busqueu informació sobre la vida i l’obra d’El Greco. A continuació, trieu un quadre representatiu de cada un dels seus períodes i informeu­vos sobre la seva cronologia, la temàtica i les característiques.

Sintetitzeu el resultat en una presentació en PowerPoint i exposeu­la a classe.

Nivell superior

Nivell inferior

El martiri de sant Maurici i la legió tebana

10. EL RENAIXEMENT A CATALUNYA

10.1

L’arquitectura

Durant els segles xv i xvi el gòtic va estar molt arrelat a terres catalanes, sobretot en el camp de l’arquitectura. Aquest fet i la situació sociopolítica, que no convidava a construir grans edificis institucionals, nobiliaris o eclesiàstics, van provocar que el Renaixement arquitectònic no tingui gaires obres representatives a Catalunya. Sovint no era més que un recurs decoratiu que ornamentava les estructures gòtiques. Tot i això, s’aprecien alguns elements característics del Renaixement: arcs de mig punt, frontons, columnes d’ordre clàssic, etc.

En aquest sentit, són destacables la façana del palau de la Generalitat, de Pere Blai (vegeu la pàgina següent), i el pati del col·legi de Sant Lluís de Tortosa.

10.2 L’escultura

L’escultura renaixentista catalana va rebre les influències del Renaixement italià: d’una banda, per la participació d’artistes italians en obres catalanes i, de l’altra, per les influències italianes sobre els escultors catalans o provinents d’altres territoris.

El valencià Damià Forment va ser el responsable del retaule de Santa Maria de Poblet, l’obra escultòrica més rellevant en terres catalanes. Alguns escultors catalans destacats van ser Jeroni Xanxo i Jaume Amigó.

10.3 La pintura

La pintura catalana del Renaixement va ser fruit de la barreja de l’estil provinent d’Itàlia i de la tradició pròpia, seguidora dels models gòtics, que perdurava sobretot en els retaules. Artistes italians o formats a Itàlia van ser els introductors de la nova estètica.

Els pintors flamencs Joan de Borgonya, Aine Bru i Pere Nunyes, aquest darrer instal·lat a Catalunya, són els pintors més destacats provinents de fora. Pere Mates és el pintor més important entre els catalans. Va estar actiu a Girona, la Garrotxa i Besalú, i va fundar una escola que va tenir entre els seus membres el seu propi fill, també anomenat Pere Mates.

QUE…?

Al llarg de la primera meitat del segle xvi —arran de la incorporació a la corona d’Aragó dels territoris italians meridionals de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim— l’estètica del Renaixement italià s’introdueix als Països Catalans, però no pas per Catalunya, sinó per València. En aquella època la ciutat valenciana estava més lligada que Barcelona als estats italians units a la Corona d’Aragó.

Conèixer l’art

1. Cerca a internet la Pietat de Miquel Àngel de la basílica de Sant Pere del Vaticà i compara­la amb la Pietat de Jeroni Xanxo de la catedral de Santa Maria d’Urgell. Quines influències de la primera observes en la segona?

2. Compara la Mare de Déu del Remei de Pere Nunyes amb alguna marededeu de Rafael. En què s’assemblen i en què es diferencien?

Participar en l’aprenentatge

3. Cerca a internet una obra representativa de l’escultor català Jaume Amigó.

Analitzar estils i obres

4. Reflexiona i argumenta si consideres que l’art català del Renaixement va tenir un fort component d’originalitat o si, al contrari, s’inspira força en l’estil d’altres indrets.

Degollació de Sant Cugat, d’Aine Bru. Aquesta obra està considerada la primera pintura renaixentista feta a Catalunya.

SABIES

Arquitectes

Pere Blai (1553-1620)

És el principal representant de l’arquitectura renaixentista a Catalunya. Va dur a terme una unió reeixida de la tradició constructiva autòctona amb el llenguatge classicista provinent d’Itàlia.

Pintors

Pere Nunyes (1490-1554)

Pere Nunyes va ser un pintor portuguès establert a Barcelona. El seu estil es va inspirar en l’obra de l’italià Rafael i de l’alemany Dürer, i té alguns trets manieristes.

Mare de Déu del Remei, de Pere Nunyes.

Pere Mates (1500-1558)

Un element característic de la pintura de Mates és l’aplicació de les regles de la perspectiva proposades per Filippo Brunelleschi i Leon Battista per representar l’espai.

Escultors

Damià Forment (~1480-1540)

Es creu que va poder anar a Itàlia i que el va influir l’escola del florentí Donatello. La seva activitat es va repartir entre València, Saragossa i Catalunya. Per dur a terme l’altar major del monestir de Poblet, va comptar amb la participació de molts col·laboradors.

Altar major del monestir de Poblet.

Jeroni Xanxo (¿- 1575)

Jeroni Xanxo és l’escultor català de l’època de qui es conserven més obres, tant en pedra com en fusta. La seva escultura més famosa és el Retaule de la Pietat de la catedral de Santa Maria d’Urgell.

Taula de l’expulsió del Paradís. Retaule de Segueró, de Pere Mates.

Retaule de la Pietat de la catedral de Santa Maria d’Urgell.

Façana del palau de la Generalitat, de Pere Blai.

» TÈCNIQUES

LES COMPARACIONS EN HISTÒRIA

Què és comparar i per a què es fa servir?

Comparar consisteix a examinar dues o més coses per establir-hi relacions, diferències o semblances.

En història, la comparació s’utilitza contínuament, per exemple, per extreure les informacions expressades en un text, per relacionar diferents aspectes d’un període històric (A) o per elaborar quadres temporals que mostren l’evolució d’un fet. També es poden comparar mapes històrics o l’evolució de diverses cultures o civilitzacions a través de línies del temps paral·leles

Què és comparar en un quadre resum?

La comparació s’acostuma a fer mitjançant un quadre resum, que es presenta en un quadre de dades amb un nombre variable d’entrades: dues, tres, quatre, etc. Per fer-ne un, heu de seguir aquests passos bàsics:

• Triar les informacions que s’han de comparar.

• Localitzar les idees centrals del text i distribuir les entrades de manera que s’apreciïn amb claredat les semblances i les diferències.

• Elaborar el quadre resum i ampliar-lo, si cal, amb lectures posteriors.

LES CULTURES PRECOLOMBINES

ASTEQUES MAIES

Actual Mèxic.

Localització

Organització política

Economia

Estaven governats per un emperador que concentrava el poder polític i religiós.

Agricultura: blat de moro, tabac, cacau. Teixits, ceràmica, orfebreria. Cert comerç amb els veïns.

Societat Dividida en sacerdots, guerrers, artesans, camperols i esclaus.

Religió

Cultura

Déu del Sol i de la guerra: Huitzilopochtli. Déu creador: Quetzalcóatl.

Parlaven nàhuatl i van tenir una escriptura pictogràfica. Van desenvolupar estudis astronòmics.

Art Temples en forma de piràmide esglaonada. Escultures en pedra.

Península de Yucatán i l’Amèrica Central.

S’organitzaven en ciutats estat regides per reis que feien les funcions d’un sacerdot.

Agricultura: blat de moro, mongetes, tomàquets, cacau. Comerç.

Clans integrats pels descendents d’un avantpassat comú.

Adoraven forces naturals com la pluja o el vent.

Parlaven el maia i van tenir una escriptura jeroglífica. Van desenvolupar els estudis astronòmics i matemàtics.

Consells pràctics

• Utilitza el quadre resum quan vulguis comparar dades o informacions molt concretes. T’ajudarà a retenir la informació.

• Intenta que l’estructura del quadre resum sigui senzilla.

• Posa­hi sempre un títol a la capçalera.

• Si t’és possible, acompanya’l d’imatges o ressalta’n certes parts amb colors. Amb això potenciaràs la memòria visual.

INQUES

Altiplans peruans dels Andes; havien fundat un imperi des de Quito fins al nord de Xile.

Estaven governats per un emperador fill del déu del Sol amb poder absolut.

Agricultura: patates, blat de moro. Ramaderia: llames, alpaques. Mineria. Teixits. Orfebreria. Comerç.

Clans.

Déu creador: Viracocha.

Parlaven quítxua, però no van conèixer l’escriptura.

Temples en forma de piràmide. Esteles, pintures murals i ceràmiques. Van bastir ciutats fortalesa.

Comparar mapes històrics

Com ja deus saber, per representar l’espai els historiadors fan servir mapes històrics; és a dir, mapes temàtics que representen els fets del passat per mitjà de signes i símbols gràfics.

La comparació de mapes històrics ens permet recollir les diferències entre diversos espais geogràfics en el mateix moment històric o els canvis experimentats per un mateix espai geogràfic al llarg del temps.

La comparació implica seguir aquests passos:

• Descripció del fet històric representat en cada mapa, mitjançant el títol i la informació de la llegenda.

• Explicació dels fets representats a partir dels coneixements que es tenen. S’han d’esmentar el context històric i les causes i les conseqüències.

• Redacció d’una síntesi final sobre la informació proporcionada pels mapes.

Comparem dos mapes històrics

• Descripció. Els mapes representen els territoris europeus heretats pels dos primers monarques de la dinastia dels Àustria. Són, doncs, mapes de caràcter polític i recullen les possessions de cada monarca a Europa, el 1516 i el 1556.

• Explicació. Carles I va rebre dels seus avis paterns i materns una fabulosa herència. A més de Castella i Aragó, l’esmentada herència incloïa territoris al nord, al centre i al sud d’Europa. Quan va morir, el seu fill Felip II no va heretar els territoris austríacs, per bé que

POSA-HO EN PRÀCTICA

1. Des que vas iniciar el curs, has fet diversos quadres resum. Analitza com els has elaborat i extreu­ne conclusions. Has seguit els passos explicats aquí?

2. Elabora dos quadres resum amb els continguts dels apartats 6.2 i 8.1.

3. Busca en el llibre exemples de línies del temps paral·leles. Com es fa, en aquest cas, la comparació?

4. Cerca a internet un mapa de l’Amèrica precolombina. Després, compara’l amb el que es reprodueix en l’apartat 6 d’aquesta unitat.

5. Amb el programa Excel, inventa’t una plantilla base que serveixi per fer quadres comparatius.

De l’àvia materna, Isabel de Castella

De l’àvia paterna, Maria de Borgonya

De l’avi Maximiliàpatern,d'Àustria

Límit de l'Imperi alemany

Del pare, Carles I

Annexió de Portugal (1580-1640)

Límit de l'Imperi alemany

Províncies Unides i Flandes

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC Franc Comtat

Ducat de Luxemburg

CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ

Altres territoris aconseguits durant el seu regnat 0 200 400 600 km

Regne de Nàpols Charolais

Ceuta Tànger Bizerta Tunis

Mar del Nord Mar Bàltica Mar Mediterrània

Melilla Orà Alger Bugia

Vélez de la Gomera Mazagan

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

1. Relaciona, en el teu quadern, cada fet històric amb el regnat corresponent:

Batalla de Lepant • Conquesta de Melilla

• Germanies • Fundació de la Casa de Contractació • Comunitats • Expulsió dels jueus

Pau d’Augsburg • Derrota de l’Armada Invencible

2. Defineix breument aquests conceptes històrics: tribunal de la Inquisició, Santa Germandat, virrei, Siglo de Oro, Revolució dels preus.

3. Explica en què van consistir:

Les revoltes de les Comunitats i les Germanies:

4. Explica quines relacions hi ha entre els fets i els conceptes històrics següents:

Conquesta d’Amèrica • Armes de foc

• Capitulacions • Hernán Cortés • Francisco Pizarro

• Organització d’Amèrica • Consell d’Índies

• Cerro el Potosí • Mita • Casa de Contractació

5. Llegeix el text i contesta les qüestions següents:

Senyor Francisco de Montejo […], per la present en el seu reial nom, encomano i dono de repartiment a vos, Antonio de Vergara, el poble de Taxica perquè us en serviu i us n’aprofiteu a les vostres hisendes i granges i perquè els ensenyeu en les coses de la nostra santa fe catòlica i els tracteu d’acord amb les ordenances reials. Us el dono de repartiment en remuneració dels vostres serveis i treballs i despeses que a Sa Majestat heu fet en la conquesta i pacificació d’aquesta governació d’Higueras i Hondures.

Còrdova

Sevilla Antequera

Estepa

Baeza

Huelma

Granada (Albaycín)

Iznalloz

Moclín

Marchena Poqueira Loja

Los Guájares Frigiliana

Màlaga Ronda

Istán

Béznar

Órgiva

Algesires

Galera

Serón Baza Guadix

Huéscar

Purchena Tijola

Vera Albox

Ugíjar

Laujar Gérgal Tahal

Terque

Félix

Almeria Válor Juviles

Adra Berja

Cádiar

Mar Mediterrània

Límit de l’antic Regne de Granada

Maig de 1544 (adaptació).

En què consistia la comanadoria?

Què havia de fer la persona que la rebia i per què la hi concedien?

Quines conseqüències va tenir la comanadoria per

Comenta les imatges inferiors. Fes referència als aspectes següents:

Estil i cronologia aproximada.

Característiques de l’estil.

Obres representatives de l’estil artístic.

REIS CATÒLICS CARLES I FELIP II

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Espanyols pel Pacífic

No és habitual baixar a la platja i banyar-se amb una armadura, un estendard i acompanyat d’un notari i un sacerdot cantant el tedeum, però Vasco Núñez de Balboa ho va fer el 29 de setembre de 1513 per prendre possessió en nom de la Corona de Castella del que va anomenar mar del Sud. Aquell aventurer del Renaixement acabava de descobrir el Pacífic, nom amb què el va batejar l’any 1520 Fernão de Magalhães, l’expedició del qual acabaria fent la primera volta al món.

Un dels problemes més grans que van tenir les primeres expedicions era que no podien tornar pel Pacífic perquè els vents, els corrents i les tempestes els arrossegaven una vegada i una altra cap a l’oest. Va caldre esperar fins al 1565, quan el frare Andrés de Urdaneta va trobar el camí del «tornaviatge» pujant cap al nord i aprofitant el corrent japonès de Kuro-Shivo fins a assolir Acapulco, a Mèxic, el 8 d’octubre d’aquell any.

Així doncs, s’acabava d’obrir la via que utilitzaria durant 250 anys el galió de Manila, una de les rutes marítimes comercials més antigues, llargues i duradores de la història mundial. «Duia la plata des de Mèxic i portava la seda d’Orient: va ser el vertader príncep del Pacífic», diu l’historiador Hugh Thomas, que subratlla com a partir de 1570 aquest oceà es va convertir en un autèntic «llac espanyol». El galió invertia tres mesos a arribar a Manila, mentre que a la tornada tardava un mes més.

Okino Tori 21-06-1565 06 hores

Tubabao 13-02-1565

29º 12’ N Latitud 156º 48’ E Longitud 05-07-1565 12 hores

34º 03’ N Latitud 172º 30’ E Longitud 20-07-1565 12 hores

38º 55’ N Latitud 170º 00’ O Longitud 03-08-1565 12 hores

30º 30’ N Latitud 162º 15’ O Longitud 11-08-1565 12 hores 39º 30’ N Latitud 139º 30’ O Longitud 04-09-1565 12 hores

Illa Santa Rosa Los Angeles 18-09-1565

Sortida 21-11-1564 02 hores

http://www.agenciasinc.es.

25-11-1564 15 hores 18-12-1564

Guam 22-01-1565 11 hores Illes Marshall 12-01-1565 08 hores

OCEÀ PACÍFIC

El text tracta sobre el Pacífic, l’oceà més gran de la Terra. Després de llegir­lo amb deteniment, contesta: a) Qui li va posar el nom actual i per quin motiu s’hi va endinsar? b) Quan es va batejar amb aquest nom, quants anys feia que s’havia descobert? c) Amb quins altres noms es va conèixer en aquesta època històrica?

2. En el text s’esmenta el «tornaviatge». Qui va fer el primer i en què consistia? Tria la resposta correcta: a) Va ser la primera volta al món; va tenir lloc el 1522 i portava la plata d’Amèrica. b) Andrés de Urdaneta, que el 1565 va travessar el Pacífic en sentit oest­est.

El galió de Manila es va convertir en la gran ruta

Durant

Per què el viatge de tornada tardava un mes més que el d’anada? Ajuda’t del mapa per contestar. d) Quins productes transportaven els galions en el viatge d’anada? I en el viatge de tornada?

4. Redacta deu línies explicant la importància del comerç marítim entre Europa i Amèrica al segle xvi. Inclou­hi també les seves conseqüències principals.

Tròpic de Càncer Equador

Tròpic de Capricorn

Acapulco

Andrés de Urdaneta.