Olympe de Gouge 1r. Mostra. Socials

S A O I SC L

1

M. BURGOS M. C. MUÑOZ-DELGADO T. LLACAY (adaptació)

Programa

Olympe de Gouges

ESO

UNITAT

1

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta unitat la dedicarem a l’estudi de les característiques del planeta en el qual vivim, la Terra.

La Terra forma part de l’univers (tot el que es pot apreciar de forma física, com l’espai, la matèria, l’energia, etc.), que va sorgir després del big bang.

En l’actualitat coneixem bé la forma, les dimensions i els moviments de la Terra.

Aquest coneixement ens permet, entre altres coses, mesurar el temps en hores, orientar-nos i confeccionar mapes amb què podem localitzar qualsevol punt sobre la superfície terrestre.

8

EL PLANETA TERRA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

JUGA AMB L’ESPAI 1. La teoria del big bang és la més acceptada sobre l’origen de l’univers. Per parelles, responeu aquestes preguntes: a) En què va consistir, el big bang i quant fa que es va produir? b) Quants anys van transcórrer entre el big bang i l’aparició del nostre sistema solar i de la Terra?

2. Observa detingudament el dibuix del nostre sistema solar. A continuació, respon aquestes peguntes: a) Quin planeta es pren com a base per mesurar la massa? b) Com es diu el planeta més gran? I el més petit?

3. Els astres que formen l’univers estan molt allunyats els uns dels altres. Per exemple, la galàxia d’Andròmeda (l’objecte visible a simple vista més allunyat de la Terra) es troba a 2,5 milions d’anys llum.

4. Esbrina què és un any llum i calcula la distància en quilòmetres a la qual es troba la galàxia d'Andròmeda.

MILIONS D'ANYS Big Bang 13.700 M. a.

12.000 M. a.

10.000 M. a.

9.000 M. a.

8.000 M. a.

7.000 M. a.

El component principal de l’univers són les galàxies o acumulacions d’estrelles, que poden apreciar-se a cap d’ull com a punts de llum al cel.

6.000 M. a.

5.000 M. a. - Formació del nostre sistema solar 4.6000 M. a. - Formació de la Terra 4.000 M. a.

3.000 M. a.

SOL

Mercuri

Venus

Terra

Mart

Massa: 332.830

Massa: 0,06

Massa: 0,82

Massa: 1

Massa: 0,11

Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

1.000 M. a.

Actualitat

Massa: 318

Massa: 95

Massa: 14,6

Massa: 17,2

9

UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA

1. L’UNIVERS, EL SISTEMA SOLAR I LA TERRA 1.1. La Terra, un punt a l’univers L’univers es va originar fa uns 13.700 milions d’anys a causa, segons els astrònoms, de l’explosió (big bang) d’una petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents. És format per astres o cossos celestes, per matèria interestel·lar (pols i gas) i per l’espai que els separa.

Els astres s’agrupen a l’univers formant galàxies o acumulacions d’estrelles, com la Via Làctia, on es troba la Terra. Cada galàxia pot contenir milers de milions d’estrelles i nombrosos sistemes planetaris, integrats per una estrella i els cossos celestes que giren al voltant d’aquesta estrella: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes.

El sistema solar és el sistema planetari del qual forma part la Terra. Va sorgir fa uns 5.000 milions d’anys i comprèn el Sol, que és una estrella de mida mitjana, vuit planetes (entre els quals hi ha la Terra) i nombrosos satèl·lits, asteroides i cometes. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. Podem afirmar, per tant, que la Terra és un diminut punt a l’immens univers.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Busca en el vocabulari del final

del llibre les definicions dels termes en color blau i escriu-les en el teu quadern.

Fer servir elements matemàtics 2. Observa el dibuix de sota i calcula. Imagina’t que poguessis encerclar la Terra una vegada per l’equador i una altra pels pols. a) Per on recorreries més quilòmetres? b) Quants en recorreries de més?

Perímetre polar Perímetre polar 40.007,8 km 40007,8 km

1.2. La Terra, un planeta singular La Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys. És l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida. La vida a la Terra es va iniciar, en forma de bacteris i algues, fa més de 2.000 milions d’anys. Això va ser possible perquè a la Terra es donen tres circumstàncies que la diferencien dels altres planetes del nostre sistema solar:

• La

temperatura de la Terra és moderada, ja que es troba a la distància adequada del Sol: uns 150 milions de quilòmetres.

• L’atmosfera, o capa gasosa que embolcalla la Terra, conté gasos imprescindibles per a la vida, com ara l’oxigen. A més, l’atmosfera protegeix la Terra de les radiacions solars nocives i ajuda a regular-ne la temperatura.

• L’aigua líquida és abundant. Aquesta aigua, que ocupa gran part de la superfície terrestre, forma els oceans i els mars i és la responsable que la Terra es vegi des de l’espai com un planeta blau. La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid a la superfície permanentment.

1.3. La mida i la forma de la Terra Les dimensions de la Terra són de 510 milions de km2, unes mil vegades la superfície d’Espanya. Malgrat això, el nostre planeta és un astre petit en el conjunt de l’univers. El Sol, per exemple, és un milió tres-centes mil vegades més gran que la Terra.

La forma de la Terra és de geoide o esfera imperfecta, és a dir, és lleugerament més ampla a l’equador que als pols.

10

Perímetre Perímetre equatorial 40 076,6 km equatorial 40.076,6 km

Obtenir informació d’una imatge 3. Indica, amb l’ajuda de la taula de la dreta, les característiques del planeta Terra.

4. A quina distància de la Terra està el planeta més llunyà? I el més proper?

5. Quantes vegades és més petita la Terra que el planeta més gran?

6.

Segons la mitologia grega, la deessa Hera, esposa de Zeus, va crear la Via Làctia. Per parelles, busqueu informació sobre aquest mite i resumiu-lo en el vostre quadern.

El sistema solar

SOL

Mercuri

Venus

Terra

Mart

Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

MERCURI

VENUS

TERRA

MART

JÚPITER

SATURN

URÀ

NEPTÚ

Distància al Sol (1)

57,91

108,20

149,60

227,94

778,33

1.429,40

2.870,99

4.504,30

Diàmetre equatorial (2)

4.880

12.104

12.756

6.794

142.984

120.536

51.118

49.532

Massa (Terra = 1)

0,6

0,815

1 (4)

0,107

318

95

14,54

17,23

Densitat (aigua =1)

5,43

5,24

5,52

3,93

1,33

0,69

1,32

1,64

Període de rotació (3)

58,6

–243 (5)

0,99

1,03

0,41

0,45

–0,72 (5)

0,67

88 dies

225 dies

365 dies

687 dies

84 anys

165 anys

167

457

14

–55

–214

–25

Període orbital Temperatura mitjana (°C)

11,86 anys 29,46 anys –153

–185

(1) En milions de quilòmetres; (2) en quilòmetres; (3) en dies terrestres

11

UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA

2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (I).

LA ROTACIÓ 2.1. El moviment de rotació L’univers està en continu moviment, igual que els astres que el componen. Per exemple, la Via Làctia gira sobre si mateixa i completa una volta cada 255 milions d’anys, i el nostre sistema solar gira entorn del centre de la Via Làctia.

La Terra també es mou contínuament. Fa dos moviments: el de rotació i el de translació.

El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa, al voltant d’un eix imaginari els extrems del qual són els pols. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, una mica menys de 24 hores (23 hores, 56 minuts i 4,091 segons).

2.2 Conseqüències de la rotació terrestre El moviment de rotació de la Terra té tres conseqüències: • La successió del dia i de la nit. A causa de la rotació, a tots els llocs de la Terra se succeeixen regularment el dia i la nit. Això es deu al fet que la llum solar il·lumina i escalfa només una meitat de la superfície terrestre (dia); l’altra meitat roman en la foscor i es refreda (nit).

Si la Terra no girés sobre si mateixa, la meitat del planeta estaria sempre il·luminada i assoliria temperatures altíssimes, mentre que l’altra meitat romandria en la foscor i patiria un fred extrem.

En aquestes circumstàncies, la vida seria impossible.

• El moviment del Sol a l’horitzó. El moviment de rotació es fa d’oest a est; per això veiem aparèixer la llum del dia i el sol per l’est (fer-se de dia) i els veiem desaparèixer per l’oest (vespre).

Aquest moviment del Sol és només aparent, ja que és el nostre planeta el que es mou al voltant del Sol. Això ens permet localitzar els punts cardinals o punts bàsics de referència per orientar-nos a la Terra: el nord, el sud, l’est i l’oest.

• L’existència de diferents hores. El coneixement científic de la rotació ens permet dividir el dia solar en 24 parts iguals, anomenades hores, dividir la Terra en 24 franges imaginàries d’una hora, anomenades fusos horaris, i mesurar el temps.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Plantejar-se preguntes 1. Què passaria si la Terra no gi-

rés sobre si mateixa? En aquestes circumstàncies, seria possible la vida al planeta?

Analitzar fenòmens físics 2. Busca en un atles o en els mapes de l’apèndix del final del llibre on és Somàlia i contesta: per què allà és de nit abans que a Catalunya?

3. El 1851, J. B. Léon Foucault va rea-

litzar un experiment que va demostrar de forma científica la rotació de la Terra. Esbrina en què va consistir.

Interpretar una imatge 4. Explica a un company o com-

panya de classe la successió del dia i de la nit utilitzant una taronja i una llanterna.

Adquirir vocabulari 5. Busca en el vocabulari del final del llibre la definició del terme destacat en color blau i escriu-la en el teu quadern.

El dia i la nit Eix de rotació

Nord

Dia

S AB I ES Q U E… ?

Hipàtia va ser una matemàtica i filòsofa molt destacable a l’Alexandria de començaments del segle v. Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia. Va construir un astrolabi pla que millorava el disseny dels instruments més primitius, un hidròmetre i un hidroscopi; a més, va inventar l'aeròmetre.

12

Sentit de la rotació

Nit

Sud

El moviment del Sol. Els punts cardinals i l’orientació

Orientar-se en l’espai 6. Per què és important saber orientar-se?

Nord

7. Esbrina cap on està orientada la

Nord-oest

Nord-est

Davant

cuina de casa teva.

8. Imagina que tens una amiga al Japó. Penses que seria una bona idea trucar-li a les quatre de la tarda hora nostra? I si visqués a Nova York? Raona les teves respostes.

Esquerra

Oest Posta del sol VESPRE

Dreta

Est

Darrere

Sud-oest

Sortida del sol ALBA

Sud-est

Sud Els punts cardinals ens permeten orientar-nos. Per fer-ho, hem de col·locar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’orient o lloc per on surt el sol al matí.

Les hores. Fusos horaris i mesura del temps 165°O

150°O

135°O

120°O

105°O

90°O

75°O

60°O

45°O

30°O

15°O

–12

–11

–10

–9

–8

–7

–6

–5

–4

–3

–2

–1

15°E

30°E

45°E

60°E

75°E

90°E

105°E

120°E

135°E

150°E

165°E

180°E

+1

+2

+3

+4

+5

+6

+7

+8

+9

+10

+11

+12

Meridià de Greenwich

180°O

Zona amb hora de Greenwich

–1/+1 Nombre d’hores que es resten o se sumen des del fus de Greenwich per saber l’hora local

0

Zones en què es resten hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Zones en què se sumen hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari

Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari

Límit de zona horària Línia de canvi de data internacional 0

1.500

3.000

4.500 km

Els fusos horaris són el resultat de dividir els 360° de l’esfera terrestre entre les 24 hores del dia. Són, per tant, franges de 15° de circumferència, i cada un equival a una hora.

Per establir l’hora d’un lloc, es pren com a referència el fus on es localitza el meridià 0° o de Greenwich, una localitat propera a Londres (Regne Unit). A partir d’aquest, el rellotge s’avança una hora per cada fus cap a l’est i s’endarrereix una hora per cada fus cap a l’oest.

13

UNITAT 1 » REPTE

» REPTE: ORIENTAR-NOS A LA TERRA L’orientació és la capacitat de saber determinar a quin punt del planeta ens trobem i cap on ens dirigim.

Els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació.

Per això hem de fer diverses activitats o utilitzar diferents aparells, com la brúixola, el sextant, el radar o el GPS (global positioning system).

Com ja saps, la manera més natural d’orientar-nos durant el dia és seguir el moviment aparent del Sol al firmament i reconèixer la situació de l’orient, o lloc per on surt el Sol. A partir d’aquí, podrem trobar també la situació del nord o pol terrestre i dels altres punts cardinals.

A més, hi ha altres mètodes per orientar-se.

• Podem fer-ho de manera natural, aprofitant el Sol, les estrelles o la Lluna.

• També podem orientar-nos utilitzant aparells específics.

A continuació, analitzarem alguns dels mètodes més usuals, com el de l’ombra que projecta un pal, l’ús de la brúixola i el GPS.

COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC 1. Llegeix el text i fes aquestes ac-

tivitats: a) Explica el significat del terme orientació. b) Què vol dir que els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació?

2. La paraula orientació està relacio-

nada amb un dels punts cardinals.

Esbrina quin és aquest punt cardinal i per què es fa servir com a sinònim de orientació.

3. Dels mètodes d’orientació que

s’expliquen en aquesta pàgina, quin et sembla més fàcil i quin et sembla més difícil d’utilitzar?

4.

Busca a internet dos mètodes senzills per orientar-se a la nit.

Resumeix en el teu quadern en què consisteixen.

Alguns mètodes d'orientació: Utilitzant el Sol 1

2

3

4

El mètode de l’ombra d’un pal Clavem un pal a terra i marquem l’extrem de la seva ombra. Al cap d’una estona, per exemple 15 minuts, tornem a marcar el nou extrem de l’ombra i unim els dos punts anteriors per mitjà d’una línia. Aquesta ens indicarà l’oest (el primer punt) i l’est (el segon punt). Finalment, tracem una perpendicular per obtenir el nord i el sud.

14

Alguns mètodes d'orientació: Utilitzant aparells

6

1 2 4 3 5 1. Base de plàstic 2. Anells giratoris graduats 3. Agulla magnètica 4. Fletxa orientadora i les seves línies auxiliars 5. Punt de lectura 6. Fletxa de direcció de viatge i les seves línies auxiliars

Amb la brúixola Per obtenir la direcció, hem de seguir els passos següents: 1. Alinear el punt de referència amb la brúixola.

2. Girar els anells graduats de la brúixola fins que el nord coincideixi amb la direcció de l’agulla magnètica.

La direcció buscada la determina l’angle format per ambdues direccions, indicat sobre els anells graduats per l’índex fosforescent.

Amb un receptor GPS El GPS funciona mitjançant una xarxa de 27 satèl·lits, situats en òrbita a 2.169 km de la Terra, i un receptor GPS. Quan volem determinar la nostra posició, el receptor localitza automàticament tres satèl·lits i, mitjançant el principi matemàtic de la triangulació, estableix el punt de la Terra on som.

15

UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA

3. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (II).

LA TRANSLACIÓ

Solsticis i equinoccis Equinocci

3.2 L es conseqüències de la translació.

Les estacions La inclinació de l’eix de la Terra provoca que, durant la translació, cada hemisferi es trobi en posicions diferents respecte del Sol i s’escalfi més o menys. Aquest fet provoca l’existència de diferents estacions: estiu, hivern, primavera i tardor.

Així, quan un hemisferi (nord o sud) està més inclinat cap al Sol, s’escalfa més i és estiu; quan es troba menys inclinat cap al Sol, s’escalfa menys i és hivern, i quan no està ni gaire ni poc inclinat, és primavera o tardor.

3.3 Altres conseqüències de la translació El moviment de translació té, a més, altres conseqüències: • L a diferent durada del dia i de la nit a les diferents zones de la Terra. La variació es deu a la posició respecte de l’eix terrestre del cercle d’il·luminació, o línia que separa el dia i la nit.

– En els equinoccis de primavera i de tardor, el cercle d’il·luminació coincideix amb l’eix terrestre, i el dia i la nit duren igual a tota la Terra.

– En els solsticis d’estiu i d’hivern, passa el contrari, la línia d’il· luminació s’avança o es retarda respecte de l’eix, i el dia i la nit tenen diferent durada en cada hemisferi.

L

’existència de zones tèrmiques. A causa de la inclinació de l’eix • terrestre, la incidència dels rajos de sol sobre cada zona de la Terra va variant. Els rajos solars escalfen més o menys segons caiguin perpendiculars, o més o menys inclinats.

– A la zona càlida, els rajos incideixen sobre la Terra perpendicularment, per la qual cosa les temperatures són sempre càlides.

– A les zones temperades, els rajos incideixen sobre la Terra inclinats; per això les temperatures són moderades.

– I a les zones fredes, els rajos incideixen sobre la Terra molt inclinats, per la qual cosa les temperatures són sempre molt fredes.

16

Pol nord

0º

0º

Rajo

23º 27’

s so

Trò de pic Càn cer

3.1. El moviment de translació El moviment de translació és el gir de la Terra al voltant del Sol. Es fa en direcció oest-est i triga a completar-se 365 dies i 6 hores, és a dir, un any solar. Com que cada any té 365 dies, les sis hores sobrants s’acumulen i, cada quatre anys, hi ha un any de traspàs en què s’afegeix un dia al mes de febrer.

Durant la translació, la Terra descriu una trajectòria el·líptica, anomenada òrbita, l’eix de la qual està inclinat respecte del pla de l’òrbita. En aquest viatge anual al voltant del Sol, la Terra recorre una distància aproximada de 930 milions de quilòmetres, a una velocitat de 106.000 km/h.

Solstici d'estiu Pol nord

EQ

UA

23º

R

23º

27’

47º 04’

90º

UA

33’

DO

Trò de pic Cap ric

R 66º 33’

orn

90º 66º

0º

27’

66º

orn

Pol sud

Trò de pic Càn cer EQ

DO

Trò de pic Cap ric

lars

33’ 0º

43º 05’ Rajos solars

En els equinoccis, els rajos solars cauen perpendiculars sobre l’equador. Per això, el dia i la nit duren igual als dos hemisferis.

En els solsticis, els rajos solars cauen perpendiculars en un dels tròpics; en aquest cas, en el de Càncer.

Com a conseqüència, el dia dura més a l’hemisferi nord i menys a l’hemisferi sud.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer servir elements matemàtics 1. Calcula a quants km/s viatja la Ter-

ra quan fa el moviment de translació i quants quilòmetres recorre al dia.

Analitzar fenòmens físics 2. Per què a l’hemisferi nord fa més calor durant el solstici d’estiu?

Plantejar-se preguntes 3. Digues si aquestes afirmacions

són vertaderes o falses i corregeix les incorrectes: a) Quan un hemisferi està molt inclinat cap al Sol, és primavera o tardor. b) En els solsticis, la línia d’il·luminació s’avança o s’endarrereix respecte de l’eix terrestre, i el dia i la nit tenen la mateixa durada en cada hemisferi.

Adquirir vocabulari 4. Busca en el vocabulari del final

del llibre les definicions del termes destacats en color blau i escriu-les en el teu quadern.

Les conseqüències de la translació Successió de les estacions 21 de març EQUINOCCI

22 de desembre SOLSTICI

21 de juny SOLSTICI

23 de setembre EQUINOCCI

Diferent durada dels dies i les nits

12 h

18 h 27

m

14 h 52 m

12 h

35 m

5h

33

m

0 hores

12 h

00 m

14 h 52 m 24 2m

h0

0m

es

48 h

0 hores

42 m

os es

es hor

7h

os

m

12

re s

m

08

4

ho

10

12

os

0m

h

m

ores

h0

9

Cercle d'il·luminació

12 hores

es

Cercle d'il·luminació

Cercle d'il·luminació

ores

12 h

os

2m 24

Pol nord Nit de 6 mesos

es

ho

Solstici d’hivern a l’hemisferi nord

Pol nord Dia de 6 mesos

m

s re

12

Pol sud

Solstici d’estiu a l’hemisferi nord 4

12

Pol nord

hor es

Equinoccis de tardor i primavera

Pol sud Nit de 6 mesos

Pol sud Dia de 6 mesos

Existència de zones tèrmiques

Deduir informació 5. Localitza Espanya en els dibuixos

de la diferent durada dels dies i les nits. Indica en quin moment a Espanya duren igual el dia i la nit, en quin dura més el dia i en quin dura més la nit. Raona la teva resposta.

6. Escriu quines són les zones tèrmiques de la Terra i entre quins límits se situen.

Pol nord

A la zona temperada els rajos del Sol incideixen més obliquament.

L’escalfor es reparteix sobre una superfície més gran i els rajos escalfen menys.

Cer

cle

Trò p

ic d

Eq

eC

pol

ar

àrt

ic

ànc

er

Zona temperada del nord

uad

A la zona càlida els rajos del Sol incideixen més perpendicularment.

L’escalfor es reparteix sobre una superfície més petita i els rajos escalfen més.

Trò p

or

ic d

eC

apr

Cer

cle

Zona freda del nord

ico

pol

rn

Pol sud

ar

Zona càlida o intertropical

ant

Zona temperada del sud

àrt

ic

Zona freda del sud

17

UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA

Meridians Paral·lels

Pol sud

Latitud i longitud

Pol nord

d

e

G

à i

w

d

i

Longitud Latitud

r

i

Equador

c h

18

Cercle polar antàrtic (66º 33’ S)

n

Per fer un mapa, cal tenir en compte tres elements: el sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals.

• El sistema de projecció és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Per aconseguir-ho, es trasllada la xarxa de paral·lels i meridians a un pla (projecció plana) o a una superfície que pugui desenvolupar-se sobre un pla, com el cilindre (projecció cilíndrica) o el con (projecció cònica).

• L’escala és la relació que hi ha entre una distància mesurada sobre el mapa i la corresponent distància mesurada sobre el terreny. Les escales més habituals són la gràfica i la numèrica.

• Els signes convencionals són colors, signes o símbols utilitzats per representar la realitat de forma simplificada. El seu significat s’explica en la llegenda del mapa.

Tròpic de Capricorn (23º 27’ S)

e

4.3 El sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals

Equador (0º)

e

Gràcies a aquesta xarxa geogràfica, pot localitzar-se qualsevol punt sobre un mapa si se’n coneixen la latitud i la longitud mesurades en graus. La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Pot ser nord o sud. La longitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0°, o de Greenwich. Pot ser est o oest.

Tròpic de Càncer (23º 27’ N)

r

Per localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre sobre un mapa, cal disposar d’una xarxa geogràfica, és a dir, un sistema de coordenades format per dos tipus de línies imaginàries: els paral· lels i els meridians.

• Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix de rotació terrestre. El principal, o paral·lel 0°, és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis, el nord i el sud. Altres paral·lels importants són els tròpics de Càncer i de Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic.

• Els meridians són semicercles que van de pol a pol. El principal, o meridià 0°, és el que passa per Greenwich, a prop de Londres.

Meridià de Greenwich (0º)

e

4.2 La xarxa geogràfica

Pol nord

Cercle polar àrtic (66º 33’ N)

Hemisferi sud

Els geògrafs representen l’espai geogràfic per mitjà de mapes.

Un mapa és una representació simplificada de la superfície esfèrica de la Terra, o d’una part d’aquesta, sobre un pla. Per confeccionar-lo, els cartògrafs utilitzen una xarxa geogràfica, un sistema de projecció, una escala i diversos signes convencionals.

Paral·lels i meridians

Hemisferi nord

4.1. Els mapes i els seus elements

La xarxa geogràfica

M

4. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI TERRESTRE

P a r a l · l e l

Pol sud

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Interpretar el llenguatge cartogràfic 1. Quins són els paral·lels fonamen-

tals i quina és la latitud de cada un?

2. Quin meridià principal es representa en les imatges superiors?

Comprendre informacions 3. Contesta les preguntes següents: a) Quins elements es necessiten per confeccionar un mapa? b) Per a què serveixen els paral·lels i els meridians? c) Per què creus que s’anomena xarxa geogràfica el conjunt de paral·lels i meridians?

Reconeixem els elements d’un mapa Els sistemes de projecció Azimutal o plana

Cònica

Cilíndrica

O 180˚ 160˚ 140˚ 120˚ 100˚ 80˚ 60˚ 40˚ 20˚

0˚

E 20˚ 40˚ 60˚ 80˚ 100˚ 120˚ 140˚ 160˚ 180˚

80˚

Cercle polar àrtic

60˚ 40˚ Tròpic de Càncer

20˚

Equador

0˚ 20˚

Tròpic de Capricorn

40˚ 60˚ Cercle polar antàrtic

La llegenda

Els tipus d’escales L’escala gràfica Consisteix en una línia recta, dividida en segments. A sobre s’indica la distància real a la qual equival la totalitat de l’escala o cada una de les seves parts, la qual cosa permet fer conversions directament.

0

100

200

300

80˚

400

500 km

L’escala numèrica Indica la relació entre una unitat del mapa i la realitat. Per exemple, l’escala 1:6.750.000 indica que 1 cm mesurat en el mapa equival a 6.750.000 cm reals, és a dir, a 67,5 km.

Escala 1 : 6.750.000

Xarxa viària Autopistes i autovies Autopistes i autovies en construcció Carretera Carretera en construcció

Aeroports Internacionals Nacionals Aeròdroms

Treballar amb mapes 4. Amb l'ajut d'un atles o dels mapes corresponents del

final del llibre, resol aquestes qüestions: a) Calcula la latitud i la longitud de Lisboa, Moscou, Chicago i Brasília. b) Indica amb quin sistema de projecció s’ha fet el mapa polític d’Àfrica de l’apèndix que hi ha al final del llibre.

5. Observa el mapa que acompanya la projecció cilíndrica d’aquesta pàgina: a) Quin és el paral·lel principal que hi ha representat? I el meridià? b) Calcula la latitud i la longitud dels punts vermells representats en el mapa. c) Cerca en un atles a quines ciutats corresponen.

19

UNITAT 1 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES TREBALLAR AMB MAPES (I).

EL MAPA TOPOGRÀFIC

A 0

500

1.000

2.000

3.000

4.000 m

Els mapes es divideixen en dos grans grups: temàtics i bàsics.

•E ls mapes temàtics proporcionen informació sobre un aspecte o tema concret de la part de la superfície representada. Hi ha diferents tipus de mapes temàtics: climàtics, polítics, econòmics, demogràfics…

•E ls mapes bàsics representen els principals elements físics i humans d’un territori (relleu, aigües, vegetació, poblament, usos de la terra). Les seves dades procedeixen de mesuraments directes sobre la realitat i s’utilitzen com a base per elaborar els mapes temàtics. L’exemple més conegut és el mapa topogràfic (A).

El mapa topogràfic, un mapa bàsic El mapa topogràfic és un tipus de mapa bàsic. Com tots els mapes, inclou els elements següents: •C omponents generals. Nom, sistema de projecció, escala, llegenda explicativa dels signes i símbols utilitzats i toponímia o noms dels llocs (C).

•R epresentació simplificada dels principals elements físics i humans. Entre els elements del medi físic hi ha el relleu, representat mitjançant corbes de nivell (B); les aigües, en color blau, i la vegetació, representada mitjançant diferents símbols. Entre els elements humans hi ha el poblament i els usos del terra (cultius, indústries, instal·lacions, línies de transport), límits administratius, etc.

Les corbes de nivell En els mapes topogràfics, les altures del relleu es representen a través de corbes de nivell (B), línies que uneixen tots els punts situats a la mateixa altitud.

Hi ha dos tipus bàsics de corbes de nivell: • L es mestres, que són més gruixudes i es tracen cada cinc línies; la seva altura absoluta s’indica amb un nombre.

• L es secundàries o normals, que són més fines i s’intercalen entre les mestres; en aquest cas no se n'indica l’altura.

20

© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

B

Quan les corbes de nivell estan molt juntes, indiquen l’existència de forts pendents o depressions; en canvi, si les corbes estan molt separades, és que el terreny és més pla.

C

SIGNES CONVENCIONALS Corba de nivell

.185 Pic. Cota altimètrica Riu, riera, torrent Font, deu Embassament Nucli urbà Sender de gran recorregut Camí. Corriol Carretera convencional de la xarxa local Límit municipal Església, ermita d’interès Àrea de pícnic Curiositat natural Parc nacional, natural Parc, jardí botànic

0

250

500

1.000

1.500

2.000 m

Detall del pantà de Sau a Vilanova de Sau © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

POSA-HO EN PRÀCTICA

COMENTEM UN MAPA TOPOGRÀFIC Cal recordar que el mapa topogràfic representa els aspectes bàsics d’un territori. Quan hagis de fer un comentari d’un mapa d’aquest tipus, cal que tinguis en compte els aspectes següents: • Els aspectes generals. El nom del lloc i els components principals del mapa: el sistema de projecció (cilíndrica), l’escala (gràfica i numèrica) i els signes utilitzats (que s’expliquen en la llegenda).

•E ls trets del medi natural. El relleu es representa mitjançant ombres i corbes de nivell, línies de color sépia que uneixen els punts d’igual altitud i indiquen l’altitud del terreny per on passen. Les aigües (mars, rius, llacs i rierols) es representen en color blau i la vegetació natural, mitjançant signes explicats en la llegenda del mapa.

•E ls trets humans. Ens informen sobre el poblament, els cultius, la localització de mines i d’indústries i les línies de transport. A més, se superposen els noms de llocs —topònims— en color negre.

1. Comenta el mapa topogràfic (C) seguint les indicacions explicades.

2.

Calcula, utilitzant l’escala del mapa (C), la distància entre Vilanova de Sau i el puig de Moner.

3. Comenta breument el mapa de fusos horaris de la pàgina 13.

4. El Gran Atles Topogràfic de Catalunya de l’Institut Cartogràfic té 756 pàgines a escala 1:25.000, i cada pàgina porta el nom de la població més important de la zona representada.

Idea una app que relacioni cada pàgina amb el nom d’aquesta població.

21

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Relaciona cada definició amb el seu concepte

3.

Classifica les característiques següents segons corresponguin als paral·lels o als meridians: a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre. b) El principal passa per Greenwich. c) El principal és l’equador. d) Són semicercles que van de pol a pol. e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador. f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.

geogràfic. Escriu en el teu quadern cada lletra i el nombre corresponent: DEFINICIONS: a) És el sistema planetari del qual forma part la Terra. b) És la galàxia on es troba la Terra. c) Capa gasosa que embolcalla la Terra. d) És la forma que té la Terra. e) Agrupació d’astres a l’univers.

4. Escriu el nom del concepte geogràfic representat en cada imatge i, a continuació, explica’l.

CONCEPTES: 1) Atmosfera 2) Sistema solar 3) Geoide 4) Via Làctia 5) Galàxies

a)

Resol aquest problema geogràfic amb l’ajuda d’un atles:

170º 160º

150º

140º

200

300

400

500 km

5.

Digues a quines dues ciutats del món corresponen les coordenades geogràfiques següents i localitza-les en el mapa: a) 60° latitud nord i 10° longitud est. b) 36° latitud nord i 10° longitud est.

Quan viatgem de Londres a Nova York, hem d’avançar o endarrerir el rellotge? I si ho fem de Girona a Tòquio? Calcula, en cada cas, les hores de diferència entre les ciutats.

180º

100

b)

2.

80º

0

130º

120º

110º

100º

90º

80º

70º

60º

50º

40º

30º

20º

10º

0º

10º

20º

30º

40º

50º

60º

70º

80º

90º

100º

110º

120º 130º

140º

150º

160º 170º

70º

70º

60º

60º

50º

50º

40º

40º

30º

30º

20º

20º

10º

10º

0º

0º

10º

10º

20º

20º

30º

30º

N

40º

O

50º

40º

E

50º

S

60º

60º

70º

70º

180º

22

180º 80º

170º 160º

150º

140º

130º

120º

110º

100º

90º

80º

70º

60º

50º

40º

30º

20º

10º

0º

10º

20º

30º

40º

50º

60º

70º

80º

90º

100º

110º

120º 130º

140º

150º

160º 170º

180º

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els moviments de la Terra Eix terrestre A A

B B

E E

C C

La Terra està en continu moviment. Es desplaça, amb la resta de planetes i cossos del sistema solar, girant al voltant del centre de la nostra galàxia. Tanmateix, aquest moviment afecta poc la nostra vida quotidiana.

Més important per a nosaltres és el moviment que fa al voltant del Sol, ja que determina l’any i el canvi d’estacions. I, més important encara, és la rotació de la Terra al voltant del seu eix, que provoca el dia i la nit, determina els nostres horaris i, en definitiva, forma part de les nostres vides.

Font: https://www.astronomia.com

D D

1. Relaciona les lletres A, B, C, D i E del dibuix superior amb els títols següents: – Dues estacions terrestres – Un dels moviment de la Terra – Dues conseqüències del moviment de rotació

2. Quins paral·lels fonamentals hi ha assenyalats en el dibuix?

3.

A quin moment de l’any o a quina estació de l’any es produeix la situació representada en la imatge? Raona la teva resposta.

4. En aquesta estació de l’any…

a) Què durarà més a l’hemisferi nord, el dia o la nit? b) Quina és la durada del dia i la nit al pol nord i al pol sud? c) A quin hemisferi cauen els rajos del Sol perpendiculars i a quin ho fan inclinats?

5. Fes servir els arguments del text de l’esquerra i explica breument per què el moviment de la Terra és important en les nostres vides.

23

UNITAT

2

Inicia un nou aprenentatge

EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

La Volta al món va sortir d’Alacant.

En aquesta unitat t’iniciaràs en l’estudi del territori a través del mapa físic de la Terra.

Així doncs, aprendràs quins són els components bàsics del relleu i de la hidrosfera (conjunt d’aigües de la Terra).

Aquest nou coneixement et permetrà identificar formes bàsiques de relleu (muntanyes, planes, altiplans, penínsules, illes), mars i oceans, i costes de la Terra.

Els regatistes van navegar durant vuit mesos per alta mar.

24

JUGA AMB L’ESPAI La Volta al món a vela és una regata al voltant del món que té una gran reputació. L’última de les seves edicions (2017-2018) es va iniciar a Alacant i va finalitzar a la ciutat holandesa de la Haia després d’haver fet un recorregut de 83.340 quilòmetres. A partir de la informació representada en el mapa, respon a aquestes qüestions: 1. Quants oceans va travessar la regata? Digues com s’anomenen.

2. A quins continents van poder desembarcar els regatistes?

3. Escriu una relació dels mars pels quals van navegar els velers i, amb l’ajuda d’un atles, anomena algun dels països que banya cada mar.

4. La prova constava d’11 etapes. Calcula la distància mitjana de cada etapa.

5. Per parelles, i amb l’ajuda d’un altes, planifiqueu una volta a la península Ibèrica a vela. Heu d’especificar els mars o oceans pels quals travessarà i els països i les localitats en què poden desembarcar els regatistes. Finalment, digueu a quines comunitats autònomes es troben les localitats espanyoles que heu anomenat.

Va finalitzar a la Haia (Països Baixos).

Itinerari de la Volta al Món a Vela 2017 - 2018 O C E À Mar de Kara

Mar de Laptev

G L A C I A L

Mar de Sibèria Oriental

Mar de Barentsz

Badia de Baffin

Mar de Beaufort

E U R O PA

Cercle polar àrtic

Mar de Noruega r Mael d rd No

À R T I C

Mar de Bering

Mar de Okhotsk

E U R O PA

Mar de Noruega Badia de Hudson

Golf d’Alaska

Gothenburg

Mar del Labrador

La Haia

O

Cardiff

E

Me di

ÀSIA

te rr à nia

Golf de Mèxic

Tròpic de Càncer

Guangzhou

Ro ja

A

Golf de Bengala

Mar de la Xina Mar de Meridional les Filipines

O C E À

Newport

ÀFRICA

À

ar

Mar d’Aràbia

AMÈRICA

Mar de la Xina Oriental

E

M

À

ÀFRICA

Hong Kong

C

Alacant Mar

Mar del Japó o mar de l’Est

O

C

Lisboa

Mar Negra

Mar Carib

P A C Í F I C

A

T

Golf de Guinea

T

L

Golf de Guinea

L

OCEANIA

À

À

Mar del Corall

O C E À

N

Tròpic de Capricorn

N

Itajaí

T T

Ciutat del Cap

I

Í N D I C

Melbourne

Auckland

I

C Mar de Davis

O C E À

G L A C I A L

C

Mar de Tasmània

A N T À R T I C Cercle polar antàrtic Mar de Amundsen

A N TÀ R T I D A Mar de Weddell

Mar de Bellingshausen Mar de Weddell

Mar de Ross 0

1.500

3.000

4.500 km

25

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

1. COMPONENTS BÀSICS DEL MEDI FÍSIC (I).

LES CAPES DE LA TERRA 1.1. L’estructura de la Terra La Terra s’estructura en una sèrie de capes concèntriques que tenen diferent gruix i estan formades per diferents materials.

Des de l’interior fins a l’exterior, aquestes capes són tres: • El nucli, que està format per ferro i níquel. En el nucli intern aquests materials són sòlids, mentre que en el nucli extern són líquids.

• El mantell, que consta de dues parts: el mantell intern, que és sòlid i rígid, i el mantell extern, que és sòlid a la part superior i es troba semifós a certa profunditat.

• L’escorça, que està constituïda per una capa prima de roques i terra.

Altres capes exteriors de la Terra són la litosfera, formada per l'escorça i la part superior del mantell; la hidrosfera, integrada per totes les aigües del planeta; l’atmosfera o embolcall gasós, i, finalment, la biosfera o esfera de la vida, que és la capa prima on habiten tots els éssers vius.

1.2 La litosfera i les seves característiques La geografia s’interessa, especialment, per l’estudi de la capa sòlida externa de la Terra, anomenada litosfera.

Entre les característiques de la litosfera destaquen les següents: • E stà fragmentada en grans blocs. Aquests blocs s’anomenen plaques tectòniques i es desplacen lentament sobre el mantell separant-se o xocant entre si. Els moviments de les plaques són els responsables de la separació dels continents, la formació de les muntanyes, les erupcions volcàniques i els terratrèmols.

• P resenta nombroses irregularitats. La superfície terrestre té elevacions, enfonsaments, etc., que constitueixen el relleu terrestre.

• T é una espessor variable. L’escorça situada sota els oceans és més prima (fins a 12 km d’espessor) i es troba submergida sota les aigües dels oceans i els mars. Al contrari, la que està situada sota els continents és més gruixuda (fins a 35 o 50 km), i s’eleva sobre el nivell del mar i dona lloc a les terres emergides.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Analitzar fenòmens físics 1. Explica en què es diferencien:

a) la hidrosfera de l’atmosfera b) l’escorça de la litosfera c) l’escorça oceànica de l’escorça continental d) els continents de les illes

2. Defineix els conceptes relleu, terres emergides i terres submergides.

Adquirir vocabulari 3. Busca en un diccionari el signifi-

cat de la paraula litosfera i relaciona’l amb l’estat dels materials en aquesta capa de la Terra.

Obtenir informació d’imatges 4. Escriu en el teu quadern la informació sobre les plaques que aporta el dibuix següent.

Distribució de les plaques tectòniques Placa nordamericana

Placa eurasiàtica

1.3 Continents i illes Les terres emergides ocupen el 29 % de la superfície terrestre i estan constituïdes pels continents i les illes.

• Els continents són grans extensions de terres emergides, envoltades per oceans i mars. Ordenats de més a menys extensió, els continents són sis: Àsia, Amèrica, Àfrica, l’Antàrtida, Europa i Oceania.

• Les illes són porcions de terres emergides envoltades d’aigua, més petites que els continents. En alguns casos s’agrupen formant conjunts anomenats arxipèlags, com els de les Antilles i els les Malvines. La mida de les illes és variable. Les unes són molt extenses, com Groenlàndia, i les altres molt reduïdes, com Malta.

26

Magma Placa sud-americana

Placa africana

Les capes de la Terra Atmosfera Escorça oceànica

Escorça continental

Mantell superior

Mantell inferior 0 0 Nucli 2.9 m extern k Nucli 70 2.2 intern km 16 1.2 km

Escorça 5-70 km

Mantell superior

Litosfera

La litosfera té un gruix variable.

Assoleix els 100 km sota els oceans i els 150 km sota els continents.

Hidrosfera

Característiques de les capes de la Terra Atmosfera Escorça

5-70 km

Obtenir informació d’imatges 5. Observa el dibuix i respon a aques-

tes preguntes: a) A quina profunditat es troben, l’escorça, el mantell i el nucli de la Terra? b) Quants quilòmetres de profunditat té cada capa? Quines són les capes de més gruix? I les de menys gruix? c) En quin estat es troben els materials de cada capa? d) A quines capes de la Terra es poden registrar aquestes temperatures: 4.500 °C, 25 °C, 500 °C?

640 km

Roca sòlida 2.900 km Mantell

Mantell superior: materials sòlids que, a certa profunditat, es troben parcialment fosos.

Material inferior: materials sòlids.

5.100 km

Nucli extern

Oxigen, ferro líquid i níquel

6.371 km Nucli intern

Ferro sòlid i níquel

27

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

2. COMPONENTS BÀSICS DEL MEDI FÍSIC (II).

LES FORMES DEL RELLEU 2.1 El relleu de les terres emergides El relleu dels continents i de les illes té quatre formes bàsiques: • Les planes, que són extenses àrees planes, o suaument ondulades, situades a menys de 200 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Per exemple, la Gran Plana Europea.

• Els altiplans, que són planes elevades a més de 200 metres d’altitud, com l’altiplà del Tibet, a Àsia, situat a més de 2.000 metres.

• Les muntanyes, que són grans elevacions del terreny, de grans pendents i una altitud superior a 600 metres. N’hi ha unes que són antigues (massissos antics) i que presenten formes arrodonides; d’altres són joves i tenen formes punxegudes. Les muntanyes solen agrupar-se en grans conjunts, anomenats serres i serralades.

• Les depressions, que són àrees enfonsades, causades per l’enfonsament d’un bloc de l’escorça terrestre. Solen estar recorregudes per rius, que excaven depressions allargades anomenades valls. També poden estar ocupades per llacs, com la mar Càspia, el llac més extens del món.

2.2 El relleu de les terres submergides Les terres submergides presenten també diferents formes de relleu: • La plataforma continental, que és un suau pendent que prolonga els continents sota les aigües marines i es caracteritza per la seva escassa profunditat (200 metres). Finalitza en un pronunciat esglaó, el talús continental, que la connecta amb les planes abissals.

• Les planes abissals, que constitueixen els fons marins, situats a 4.000 o 5.000 metres de profunditat. El seu relleu és pla, però està accidentat per dorsals oceàniques, o serralades submarines i per fosses marines, o depressions estretes i allargades.

2.3 El relleu costaner Les costes són les zones de contacte entre la superfície dels continents i els oceans i mars. Segons la seva altura respecte del mar, poden ser baixes o elevades i amb penya-segats. A més, presenten diferents formes de relleu: • Les platges, superfícies planes a la vora del mar formades per l’acumulació de sediments, com ara sorra o pedres.

• Els caps, o entrants de la costa al mar; els golfs, o entrants del mar a la costa.

• Les ries i els fiords, valls fluvials o glacials envaïdes pel mar, respectivament.

• Les penínsules, extensions de terra envoltades d’aigua per totes bandes menys per una, anomenada istme, que la uneix al continent.

28

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Localitzar en mapes 1. Busca en un atles un exemple de cada forma de relleu anomenada en els epígrafs 2.1 i 2.3.

Escriu, al costat de cada forma de relleu, el continent en el qual es troba.

Adquirir vocabulari 2. Busca en el vocabulari final la

definició de cada un dels termes destacats en color i escriu-les en el teu quadern.

Comprendre informacions 3. Explica en què s’assemblen i en què es diferencien: a) un altiplà i una plana; b) un cap i un golf; c) una ria i un fiord.

4. Escriu el concepte corresponent

a aquestes definicions. Després, posa’n un exemple: a) Depressió allargada recorreguda per un riu. b) Fragment de terra que uneix una península al continent. c) Entrant del mar a la costa. d) Conjunt de muntanyes alineades que s’enllacen les unes amb les altres.

Fer servir les TIC 5. Busca a internet imatges

de cinc formes del relleu. Ensenyales a un company o companya, i demana-li que les identifiqui i les defineixi. Anota’n els encerts i corregeix els errors que cometi.

Obtenir informació d’una imatge 6. Classifica en el teu quadern, en una

taula com aquesta, les formes del relleu retolades en el dibuix superior: Relleu continental

Relleu submarí

Relleu costaner

…

…

…

El relleu i les aigües Península: fragment de terra envoltat d’aigua per totes bandes menys per una –l’istme– que l’uneix a la terra.

Fiord: vall inundada formada per l’entrada del mar en l’últim tram d’una vall glacial.

Istme: part de terra que uneix dos continents o una península amb el continent.

Glacera: acumulació de gel en zones fredes (alta muntanya i pols).

Plana: extensió plana o suaument ondulada, situada a menys de 200 m d’altitud.

Llac: acumulació d’aigua en una zona deprimida.

Muntanya: elevació del terreny amb fort pendent i altitud superior a 600 m.

Riu: corrent continu d’aigua.

Ria: vall inundada formada per l’entrada del mar en l’últim tram d’una vall fluvial.

Depressió: àrea enfonsada de l’escorça terrestre.

Cap: part de la costa que s’endinsa al mar.

Golf: entrant del mar a la costa.

Mar

Illa: porció de terra envoltada d’aigua.

Dorsal oceànica: serralada submarina.

Plana abissal: fons marí, extens i pla, situat a 4.000 o 5.000 m de profunditat.

Fossa marina: depressió submarina estreta i allargada.

Talús continental: brusc pendent entre la plataforma continental i el fons del mar.

Plataforma continental: suau pendent entre la vora del continent i els 200 m de profunditat.

Delta: sortint costaner format per l’acumulació dels sediments d’un riu a la seva desembocadura.

Altiplà: plana elevada a més de 200 m d’altitud.

29

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

3. COM ES FORMA I COM ES MODIFICA EL RELLEU?

Agents interns L’orogènesi Muntanyes

Sediments

3.1 L’evolució de les formes del relleu Com ja saps, el relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Aquestes formes han tardat milions d’anys a crear-se i són el resultat d’una lenta evolució. En aquesta evolució han alternat moments de formació del relleu, originats per les forces internes, i moments de modificació del relleu, causats pels agents erosius.

3.2 La formació del relleu i els seus agents El relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra.

Aquestes forces creen les formes bàsiques o l’estructura del relleu en aixecar, enfonsar o desplaçar blocs o sediments. Els principals agents interns del relleu són l’orogènesi, els terratrèmols i els volcans.

• L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Té lloc a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera.

• Els terratrèmols. També anomenats sismes, són bruscos sotracs de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques o quan una roca és sotmesa a grans tensions.

• Els volcans. Són esquerdes de l’escorça terrestre, per on surten a l’exterior el magma i els gasos procedents de l’interior de la Terra.

Es localitzen, sobretot, a la zona de contacte entre les plaques.

3.3 La modificació del relleu i els seus agents La modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs.

La seva actuació provoca l’erosió o desgast de les formes del relleu, el transport dels materials erosionats i la seva sedimentació o acumulació en certes àrees.

Els principals agents externs del relleu són els següents: • Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en provoca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum i les trenquen. El vent erosiona les roques, les descompon en petits fragments i transporta i sedimenta les sorres.

• L’aigua. En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu i excava valls i barrancs, transporta els materials erosionats i els sedimenta o diposita.

• Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats.

Per exemple, amb l’extracció de minerals o amb la construcció de carreteres, ferrocarrils i pantans.

30

Els terratrèmols Epicentre

Hipocentre

Els volcans Núvol de cendres i pols

Con volcànic Xemeneia lateral

Cràter

Riu de lava

Magma

Xemeneia principal

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Deduir informació 1. Respon utilitzant els termes

de les il·lustracions: a) Què són els terratrèmols? b) Com es forma un volcà?

En cas necessari, busca (en un diccionari o a internet) el significat dels termes que desconeguis.

Alguns agents externs i la seva actuació La temperatura

L’aigua

La vegetació

L’ésser humà

Actuació dels agents externs

Erosió (elements atmosfèrics: temperatura, precipitacions i vent) Erosió (aigua) Transport (aigua)

Erosió (éssers vius)

Animals Plantes

Animals

Sedimentació (aigua)

Sedimentació

Éssers humans

Interpretar imatges 2. Observa les fotografies superiors i explica quina

Analitzar fenòmens físics 4. Reflexiona i anomena una transformació del relleu que

Organitzar informació 3. Fes un esquema que inclogui aquests tres apartats:

Obtenir informació 5. Busca imatges que mostrin modificacions del

modificació del relleu produeix cada agent extern.

a) Evolució del relleu. b) Formació del relleu. c) Modificació del relleu.

no podràs veure al llarg de la teva vida i una altra que sí.

relleu causades pels agents externs. Escriu, a sota de cada una, en què consisteix cada modificació.

31

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

4. LA HIDROSFERA 4.1 L’aigua a la Terra La hidrosfera és el conjunt de les aigües de la Terra. Constitueix una de les capes fluides exteriors i inclou les aigües marines i les aigües continentals.

• Les aigües marines representen més del 97,5 % del total d’aigua del planeta. Estan integrades pels oceans i els mars, que cobreixen, aproximadament, el 71 % de la superfície terrestre.

• Les aigües continentals solen ser dolces i representen prop del 2,5 % restant de l’aigua del planeta. Estan constituïdes pels rius, els llacs, les glaceres i les aigües subterrànies.

4.2 El cicle de l’aigua L’aigua és un element essencial per a la vida. A la Terra es troba en permanent circulació i fa un circuit continu conegut com a cicle de l’aigua.

Els dos processos fonamentals d’aquest cicle són l’evaporació i la precipitació.

• L’evaporació és el pas de l’aigua de l’estat líquid al gasós gràcies a l’energia del Sol. Converteix, per tant, l’aigua superficial dels oceans i els mars en vapor d’aigua atmosfèric.

Quan l’aigua en forma de vapor ascendeix, es refreda, es condensa i forma núvols, que són arrossegats pel vent sobre els continents. Aquí, el vapor d’aigua s’afegeix a l’evaporació procedent de les aigües continentals, de la vegetació i del terra.

• La precipitació és la caiguda de l’aigua sobre la superfície terrestre en forma de pluja, neu o calamarsa.

Es produeix quan les gotes d’aigua dels núvols s’uneixen les unes a les altres i augmenten de grandària i de pes. Quan assoleixen un diàmetre superior a 0,5 mm, no poden mantenir-se en l’aire i cauen per la força de la gravetat.

Una part de l’aigua que es precipita sobre la Terra l’aprofita la vegetació per a la seva pròpia subsistència; una altra s’infiltra al subsol, on forma aqüífers o embossaments subterranis, i una altra origina corrents superficials, com els rius, o alimenta els llacs. Finalment, la major part arriba de nou al mar, des d’on tornarà a evaporar-se per començar un nou cicle.

S AB I ES Q U E… ?

En l'actualitat, les glaceres cobreixen el 10 % de la superfície terrestre, però no ha estat sempre així; en altres èpoques de la història del nostre planeta, les glaceres han cobert zones molt més extenses.

32

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Interpretar gràfics 1. Quin percentatge representa l’aigua dolça i en quin estat es troba la major part d’aquesta aigua?

2. On es troba l’aigua dolça en estat líquid? Quin percentatge representa?

Treballar amb imatges 3. Calcula si la quantitat d’aigua existent a la Terra es manté constant.

Adquirir vocabulari 4. Busca, en el vocabulari final, la

definició de cada un dels termes destacats en color i escriu-les en el teu quadern.

5. Escriu el significat dels termes següents: – hidrosfera – cicle de l’aigua – evaporació – condensació – precipitació – aqüífer

Produir textos coherents 6. Redacta un resum sobre els pro-

cessos de què consta el cicle de l’aigua. Fes servir, com a mínim, els termes retolats en la il·lustració.

Distribució de l’aigua a la Terra Altres

Aigua dolça

0,9 %

2,5%

Aigua dolça superficial

0,3 %

Rius

2% Pantans

11 %

Aigües subterrànies

30,1 %

Aigua salada (oceans)

Capes de gel i glaceres

87 %

Aigua de la Terra

Aigua dolça

Aigua dolça superficial

97,5%

68,7 %

Llacs

L’aigua de la Terra es troba en forma de vapor als núvols, en forma líquida a les aigües salades o dolces i en forma de gel a les zones més fredes del planeta. En la fotografia, la glacera Perito Moreno (Argentina).

Circulació de l’aigua a la Terra El vent arrossega els núvols

Condensació

Precipitació 119.000 km3

Evaporació 74.200 km3

Infiltració

Aigua superficial

Ascens

Caiguda

Precipitació 458.000 km3

Evaporació 502.800 km3 Oceà

Aigua del subsol El cicle de l’aigua és un procés constant i equilibrat. Implica el canvi continu de l’aigua d’un estat físic a un altre (líquid, gasós) i el seu transport d’un lloc a un altre de la Terra. Com a resultat, l’evaporació total i la precipitació total es compensen i la quantitat d’aigua del planeta es manté constant.

33

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

5. AIGUA SALADA I AIGUA DOLÇA 5.1 Les aigües marines. Oceans i mars Les aigües marines inclouen els oceans i els mars.

• Els oceans són grans masses d’aigua salada. A la Terra hi ha cinc oceans. Són, de més a menys extensió, els següents: el Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic.

• Els mars són porcions dels oceans, properes a la costa i amb menys profunditat, que, per raons històriques o culturals, tenen nom propi.

Les aigües dels oceans i dels mars es caracteritzen per dos trets: • S ón salades, ja que contenen dissolts clorur sòdic i altres sals.

• E s mouen constantment a causa de les onades (ondulacions de la superfície del mar), de les marees (ascensos i descensos diaris del nivell del mar) i dels corrents marins (rius d’aigua que es desplacen pels oceans).

S AB I ES Q U E… ?

Josefina Castellví, oceanògrafa i biòloga marina, és la primera dona catalana que es va dedicar a l’oceanografia i la primera dona de l’estat espanyol que va participar en una expedició internacional a l’Antàrtida.

Va dirigir durant vuit anys (entre el 1989 i el 1997) una base científica a l’Antàrtida, a l’illa Livingstone, on s’estudiaven els bacteris marins. A prop d’aquesta illa, hi ha el pic Castellví, el nom del qual és en honor a aquesta oceanògrafa.

5.2 Les aigües continentals Les aigües continentals estan constituïdes majoritàriament per aigua dolça. Es reparteixen entre el gel de les glaceres, les aigües superfi­ cials dels rius i dels llacs i les aigües subterrànies.

• Les glaceres són grans acumulacions de gel. Es troben al pol nord, Groenlàndia, l’Antàrtida i les altes muntanyes.

• Els rius són corrents continus d’aigua que flueixen per un curs o llit. La majoria neixen de brolladors o fonts d’aigua subterrània i s’alimenten amb l’aigua procedent de les precipitacions o de la fusió de la neu abans de desembocar al mar, en un altre riu o en un llac.

• Els llacs són acumulacions d’aigua en zones deprimides de l’escorça terrestre. Les seves aigües procedeixen de les precipitacions o de les aportacions de rius i aigües subterrànies. Alguns són tan extensos que reben el nom de «mars», com la mar Càspia.

• Els aqüífers són bosses d’aigua subterrània. Es formen per la infiltració d’aigua des de la superfície terrestre, que s’acumula en profunditat en arribar a un estrat impermeable.

34

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Copia la taula següent en el

teu quadern i completa-la amb la informació adequada extreta del text de l’esquerra. Abans, llegeix en el vocabulari final la definició de marea.

Què són?

Per què es produeixen?

Ones

…

…

Marees

…

…

Corrents marins

…

…

2.

Confecciona un esquema de claus sobre les aigües continentals.

Adquirir vocabulari 3. Busca, en el vocabulari final, la

definició de cada un dels termes destacat en color d’aquesta pàgina i de la pàgina següent i escriu-les en el teu quadern.

Treballar amb mapes 4. Troba, en el mapa, el nom de dos

corrents càlids i de dos corrents freds i escriu-los en el teu quadern.

Treballar amb imatges 5. Què ens indiquen les fletxes de la il·lustració de la pàgina següent?

En quins estats físics es troben les aigües? Posa un exemple de cada un.

e Gr or enlà n dia dat là n ti c a

Els corrents marins C a br La el .d

C.

r do

ial tor C orrent nord-equa Contracorrent equatorial o del Niño Equador ud-equatorial Corrent s

oldt

olar antàrtic

C.

q Corrent sud -e C. d’ A

100

200

300

rial uato

ust

rà

Corrent circumpolar antàrtic

Principals corrents marins superficials

Cercle polar antàrtic

0

hio Kuro-S ent de Corr Co rrent n ord-equatorial Contracorrent equatorial

Contracorrent

C.

C. de

C. del Perú o de Humb

Corrent circump

a to ri al Con trac Co rren equato orrent ri t su d -e a l qua tori al il as Br

Benguela de C.

Tròpic de Capricorn

-e q u

C. de les Malvines

Les ones són ondulacions de la superfície del mar provocades pel vent i es caracteritzen pel seu moviment circular en sentit ascendent i descendent.

En arribar a la costa, la part inferior de l’ona frega el fons; llavors, es trenca i forma una cresta d’escuma.

o rd

io Sh aOy ’ d

li a

C

rnia

.n

olf

ll e s

lifo Ca

Tròpic de Càncer

lG

n

gu

de C.

e C. d

e C. d

d Nor cífic l Pa

d

a riv De

d’A

Cercle polar àrtic

Co de rrent Ca nàri es

Les ones

Corrents marins freds Corrents marins càlids

400 km

Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua produïts pels oceans.

Poden ser càlids o freds, segons si la seva temperatura és superior o inferior a la de l’aigua de l’entorn, i superficials o profunds, segons la profunditat a què flueixin.

Els superficials són produïts pel vent. Els profunds es deuen a la diferència de temperatura i de salinitat de l’aigua oceànica.

La diversitat de les aigües continentals Neus perpètues

Glacera (circ)

Formació de núvols

Aqüífer Precipitació

Glacera (llengua)

Llacuna

Riu (curs alt)

Llac Afluent

Riu (curs mitjà)

EV AP OR AC IÓ

Aigües subterrànies

Riu (curs baix) Delta

EV AP OR AC IÓ

Meandre

Mar

En el curs alt, els rius produeixen una activa erosió i poden arribar a modelar estretes valls o colls. En el curs mitjà, a causa de la velocitat més petita de les aigües, transporten els materials erosionats i formen corbes pronunciades, anomenades meandres. En el curs baix, dipositen els materials transportats i creen planes al·luvials i deltes.

35

UNITAT 2 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES TREBALLAR AMB MAPES (II). MAPES TEMÀTICS, MAPES FÍSICS I PERFILS TOPOGRÀFICS

1 FRA NÇA

Els mapes temàtics i tipologia Els mapes temàtics proporcionen informació sobre un fenomen geogràfic concret (relleu, població, agricultura, etc.); per tant, hi ha diferents tipus de mapes temàtics: físics, demogràfics, econòmics… En els mapes temàtics s’utilitzen colors, línies, fletxes, figures geomètriques o símbols. S’elaboren a partir de les dades proporcionades pels mapes bàsics.

Els mapes temàtics poden ser qualitatius o quantitatius: •E ls qualitatius expressen la distribució espacial d’un fenomen sense fer referència a la quantitat o densitat representada (1).

•E ls quantitatius expressen la distribució espacial fent referència a la quantitat. Per a això utilitzen diversos sistemes: zones amb color o amb una textura determinada, que abracen àrees amb un mateix valor; gradació dels colors segons les diferents quantitats que es volen representar; figures geomètriques o fletxes de mida proporcional al valor que representen, etc. (2).

Aragó

Me

Ma

dit

err

àni

a

r

Tipus de vegetació Alta muntanya Muntanya mitjana Terra baixa

Comunitat Valenciana

0

50

100 km

Ribera i aiguamolls

2

Densitat de població per províncies (habitants per km2 ) Més de 501

De 26 a 51

De 151 a 501

Menys de 26

De 51 a 151 0

100

200

300

400 km

Mon

El mapa físic, un exemple de mapa temàtic El mapa físic (3) representa la topografia del terreny (pics, valls, depressions, etc.) i les aigües (rius, mars, etc.).

Per llegir-lo, s’han d’interpretar les dades que conté; és a dir, els seus components generals i les convencions específiques utilitzades.

•E ls components generals són la xarxa geogràfica —que permet calcular les coordenades i la posició de qualsevol lloc—, el sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals. El significat d'aquests signes, que simplifiquen la realitat, es pot consultar en la llegenda o etiqueta del mapa.

• L es convencions fan referència a l’altura del relleu i a les aigües.

– Les altures del relleu es representen mitjançant colors «convencionals», acceptats internacionalment, els quals indiquen la forma bàsica de cada relleu.

– En els continents (A), les planes es representen de color verd de diferent intensitat; els altiplans, en gammes que van del groc al marró clar, i les muntanyes, en tons de marró, que s’intensifiquen amb l’altura.

ANDORRA

ls

Illes Maldives

Cap Comorin

I M

Dhaulagiri 8.167

In

Alt ipl à de l Dè ca n

nta

Illes Lacadi (o Lakshadw ves ep)

a

500

1.000 km

Altiplà del Tibet

do

ga

a nt

À L A I A

Everest 8.848

ngè

Kanchenjunga

G an

A

s ge

cide G h ats Oc

Altitud (m) 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 500 200 0 -1.000 -2.000 -3.000 -4.000 -5.000

an

Pl

r

bigo

rt s ese ar D Th de

H

s Or ie

Pé

G. d’O man

0

Nanga Parbat 8.125

G hat

fo

os

G ol

gr

e Lut

co

Mar Ará

K2 8611

du Hin h Desert Kus d

Mu S u ntan laim ye an s

Za

si

3

I ndu

tes

Mes de I eta rán

tica

Mt. Victoria 3.053

Golf de Bengala

ls

Pení nsula de l’Hin dust an

Illes Andaman

B

Sri Lanka

Pe nín sul a de Ind och ina Mar d’Andaman

Illes Nicobar

OCEÀ ÍNDIC

on

ta en sM la Is

M

Es tr. de M

ca

Ba ris

ai w

n

a

C O

al a

s

36

Í N D I

te

O C É A N O

– En els oceans (B), l’aigua menys profunda de la costa es pinta d’un blau més clar que la de l’oceà.

– Els rius, llacs i llacunes es representen de color blau (els rius mitjançant línies contínues i els cursos intermitents mitjançant línies discontínues) i les glaceres o neus perpètues, de color blanc.

Els perfils topogràfics La representació del relleu se sol fer també a través d’un perfil topogràfic. És la representació lineal i gràfica del relleu d’un terreny feta entre dos punts seleccionats; consta de dos eixos, l’un amb l’altitud i l’altre amb la longitud, i permet d’establir les diferències altitudinals que es presenten al llarg d’un recorregut.

Per fer el comentari d’un perfil topogràfic, cal seguir els passos següents: • Identificar l’àrea localitzada, els noms dels punts d’inici i final i la direcció general del perfil: nord-sud, nord-oest-sud-oest, etc.

• Anomenar les unitats de relleu representades, d’esquerra a dreta.

• Explicar les característiques de cada una de les formes de relleu representades (serres, serralades, pics, valls, etc.). Cal fer referència a la seva altitud i, si és possible, a la seva extensió superficial.

COMENTEM UN PE RFIL TOPOGRÀFIC

Aquest perfil representa les formes del relleu entr e els oceans Pacífic i l’Atlàntic en sentit SO-N E. La serralada dels Ande s s’eleva a prop del Pacífic fins als 6.900 m.

Als seus peus s’estén la re gió del Gran Chaco, plana i d’altitud baixa, qu e enllaça amb l’altiplà br asiler. És una plana elevada tallada per valls fluvials i accidentada per serres com la Serra do Espinhaço. A continua ció s’arriba a l’estreta i ba ixa plana litoral que voreja l’oceà Atlàntic.

Altitud (m) 7.000

SERRALADA DELS ANDES Serra do Espinhaç o

5.000

3.000 2.000 1.000 0

Oceà Pacífic

4.000

SO

0

Serra de Córdoba 500

GR AN CH AC O 1.000

1.500

ALTIPLÀ BRASILER 2.000

2.500

3.000

Oceà Atlàntic

Aconcagua 6.960

6.000

3.500 3.800 NE Distància (km)

POSA-HO EN PRÀCTICA

1. Busca els mapes físics dels Es-

tats Units d’Amèrica, de la Xina i de l’Argentina i escriu les convencions utilitzades per representar les altures del relleu i per representar les aigües.

2.

Google Maps és una aplicació informàtica gratuïta creada per Google que ofereix un servei de cartografia en línia. Aquesta aplicació permet crear un mapa temàtic personalitzat i compartir-lo amb un company o companya.

– Per crear un mapa personalitzat, entra en l’opció «Els meus llocs» del quadre de diàleg i selecciona, a la part inferior, «Crea un mapa».

A continuació, amb l’opció «Mapa base», canvia l’estil del mapa i afegeix-hi la informació que t’interessi.

– Per compartir un mapa, fes clic sobre l’opció «Comparteix» que apareix a la part esquerra superior de la pantalla. Aquesta opció et permet compartir l’enllaç.

Ara, crea un mapa personalitzat de Catalunya i comparteix-lo amb un company o companya.

3.

Google Earth Pro és també una aplicació informàtica gratuïta creada per Google, però que cal descarregar i instal·lar. És una eina sorprenent que, entre altres coses, permet fer un perfil d’elevació. Per parelles, navegueu per aquest lloc web, exploreu-lo, esbrineu com podeu fer un perfil d’elevació i exposeu la vostra experiència a la resta de la classe.

37

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Explica quina diferència hi ha entre els termes de cada grup: a) Muntanya, serra i serralada. b) Vall i fossa oceànica. c) Platja baixa i platja escarpada.

5. Descriu el que representa la imatge següent i explica quina informació en pots extreure: Atmosfera

Escorça

Litosfera

Mantell superior

2. La imatge següent mostra un arxipèlag o conjunt

Mantell inferior

variable d’illes. Explica breument quins agents interns del relleu poden modificar-lo.

Nucli intern

Nucli extern

Hidrosfera

6. Copia l’esquema en el teu quadern i completa'l: Les formes del relleu es diferencien en

terres emergents inclouen

3. Escriu el nom dels conceptes geogràfics definits

en aquestes frases: a) Pas de l’aigua de l’estat líquid al gasós gràcies a l’energia solar. b) Corrents continus d’aigua que flueixen per un curs o llit. c) Porcions dels oceans properes a la costa i amb menys profunditat que els oceans.

4. Localitza en un mapamundi els continents i els

costes inclouen, entre d’altres

…

…

…

…

…

…

…

…

De les formes de relleu de l’esquema, quines apareixen en el mapa següent?

oceans de la Terra i escriu-ne els noms.

Mar Carib

OCEÀ PACÍFIC

38

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES El terratrèmol de Nova Zelanda Els efectes del sisme Un terratrèmol de 6,5 de magnitud en l’escala de Richter va sacsejar aquest diumenge la regió de Wellington, la capital de Nova Zelanda.

Les autoritats no han parlat fins a aquest moment de víctimes. El sisme va causar ferides lleus a quatre persones i va provocar l’enfonsament d’un bloc d’uns 15 metres d’ample de la terminal de contenidors a la badia de Wellington.

Altres danys materials han estat la ruptura dels vidres de finestres d’un edifici de Wellington i la caiguda de parets i sostres d’edificis als voltants de la ciutat.

A més, ha provocat el tall temporal de l’electricitat a 3.500 habitatges, el tancament momentani de l’aeroport de Wellington i la suspensió del servei ferroviari.

Nova Zelanda s’assenta en la falla que hi ha entre les plaques tectòniques del Pacífic i Oceania i registra prop de 14.000 moviments sísmics cada any. D’aquests, entre 100 i 150 tenen prou potència per ser percebuts pels éssers humans.

Magnitud en l’escala de Richter

Efectes del terratrèmol

Menys de 3,5

No se sol sentir, però es registra.

3,5 - 5,4

Se sent, però només produeix danys menors a prop d’on es produeix.

5,5 - 6,0

Ocasiona danys lleugers en estructures en un radi de 10 km.

6,1 - 6,9

Pot ocasionar danys greus en àrees on viu molta gent.

7,0 - 7,9

Causa greus danys a les poblacions en un radi de 100 km. És un terratrèmol important.

8 o més de 8

Produeix destrucció total en poblacions properes i danys severs en un radi de més de 1.000 km de distància. És un gran terratrèmol.

Límit de placa Regions amb terratrèmols freqüents

NOVA ZELANDA Wellington

1. Respon a partir dels teus coneixements:

a) Què són els terratrèmols i per què es produeixen? b) A quina ciutat i a quin país es va produir el terratrèmol? c) Segons el mapa, quines zones o regions d’Espanya tenen més risc sísmic? d) Què són les plaques tectòniques?

b) Segons el text, Nova Zelanda registra prop de 14.000 moviments sísmics a l’any. D’aquesta quantitat, quants no són percebuts pels éssers humans?

Quin percentatge representen respecte del total?

3.

Escriu, en una taula com la següent, els danys ocasionats pel terratrèmol de magnitud 6,5.

2.

L’escala de Richter mesura l’energia alliberada en un terratrèmol. Consulta l’escala i extreu conclusions: a) El terratrèmol que va tenir lloc a Nova Zelanda, es considera un terratrèmol de gran magnitud? Argumenta la teva resposta tant si és afirmativa com si és negativa.

Humans

Materials

Altres

…

…

…

4.

Ara, reflexiona i contesta a partir de la taula de l’activitat anterior: Els efectes del terratrèmol, es corresponen amb els que preveu l’escala de Richter? Argumenta la teva resposta.

39