Programa Nettie Stevens
Aquest llibre consta de nou unitats, tres per trimestre, i al final es presenta un projecte cooperatiu. Aquest projecte es pot anar desenvolupant al llarg del curs o fer-lo tot seguit, quan el docent ho consideri oportú.
Sabers que es treballen en la unitat.
Notícia relacionada amb el tema que es treballa en la unitat
Formulari KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory). Qüestionari d’autoavaluació que els alumnes responen en tres moments de la unitat, de manera que poden ser conscients de la seva evolució en l’aprenentatge i reconèixer els seus punts febles.
Preguntes inferencials o crítiques sobre la notícia.
Etiquetes SA que indiquen les activitats de la situació d’aprenentatge i la seva tipologia.
Situació d’aprenentatge (SA). En cada unitat es proposa un repte i diverses activitats per desenvolupar la situació d’aprenentatge. S’estructura seguint el cercle d’aprenentatge: activitat inicial, de desenvolupament, d’estructuració i d’aplicació.
Ho saps? Curiositat relacionada amb el tema.
Observa el teu voltant! Bateria de preguntes, abans de començar els continguts de la unitat, per detectar coneixements previs.
Posa-ho en pràctica! Activitats competencials que es presenten al final d’un apartat per anar treballant o practicant el que s’ha explicat teòricament.
Pensa i respon. Preguntes per pensar i reflexionar sobre el que es treballarà a continuació, seguint les indicacions de la neurociència.
Símbol que indica que aquella activitat forma part de la SA i és del mateix tipus que la de l’etiqueta anterior.
Activitats independents que van sortint de tant en tant entremig de la teoria per puntualitzar o insistir més en algun aspecte més complex o important de la teoria.
Ciència per a tothom Proposta d’experiment senzill relacionat amb el tema de la unitat. Es pot fer a casa, amb la família.
ODS: Activitat en què es treballa un o més dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Esquemes per fer més aclaridores les explicacions.
Propostes de treball en equip al llarg de les unitats.
A. Posem ordre a tot el que has après fins ara! Mapa conceptual que han d’elaborar els alumnes a partir dels conceptes proposats.
B. Zona experimental. En què es proposen experiments relacionats amb el tema treballat.
C. Treballem amb les TIC. Proposta d’activitat en grup en què els alumnes han d’utilitzar les eines TIC. En la majoria de casos han de gravar un vídeo relacionat amb el tema que estan treballant i editar-lo.
D. Avaluar per millorar. Eines per autoavaluar-se. N’hi ha de diferents tipus: rúbriques, bases d’orientació, contracte de treball, informe de pràctiques...
E. Lectura científica, sobre un tema relacionat amb la unitat.
F. Posa’t a prova. Activitats finals d’autoavaluació.
G. Com puc aprendre més i millor? Secció en què es donen algunes estratègies de neurociència per millorar l’aprenentatge.
H. Projecte cooperatiu per treballar i resoldre de manera cooperativa algun problema o situació relacionat amb els continguts de la unitat. És, també, una situació d’aprenentatge.
Destaca aquelles activitats en què es treballen, especialment, alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de la Unesco.
La cèl·lula
2. Les cèl·lules humanes
3. La nutrició de les cèl·lules
4. La reproducció de les cèl·lules
5. Nivells d’organització cel·lular
6. Els teixits i els tipus de teixits
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Rosalind Franklin: una científica oblidada»
experimental . Observació de cèl·lules d’arrel de ceba en mitosi
Treballem amb les TIC. Construcció d’una maqueta de la cèl·lula
Avaluar per millorar.
Rúbrica d’autoavaluació del vídeo sobre el model de cèl·lula eucariota animal
Com puc aprendre més i millor?
Per què oblidem algunes coses i d’altres no?
1. L’alimentació i la nutrició
2. Els nutrients
4. La funció vital de nutrició
5. L’aparell digestiu i la digestió
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «La cuina a baixa temperatura»
Zona experimental
Elaboració d’un menú seguint els patrons de la dieta mediterrània
POSA’T A PROVA
Treballem amb les TIC.
Elaboració d’un menú d’un dia seguint els patrons de la dieta mediterrània
Avaluar per millorar. Coavaluació per parelles del gràfic lineal
50
55
55
Com puc aprendre més i millor? Per què recordem algunes coses i d’altres no? . 56
ÉS NOTÍCIA! 85
1. La funció vital de relació
2. Captar els estímuls .
Què en sabem?
Què en sabrem?
3. Transmetre l’estímul i interpretar-lo
4. Executar la resposta
5. Les drogues .
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «El despreniment de retina»
Zona experimental . Dissecció d’un encèfal de xai . Dissecció d’un ull de xai
POSA’T A PROVA
Treballem amb les TIC. Les il·lusions òptiques .
Avaluar per millorar. Indicacions per fer un informe de pràctiques
Com puc aprendre més i millor? És l’emoció la base de la memòria?
1. Sistemes coordinadors
2. El sistema endocrí .
3. L’aparell
Treballem amb les TIC. El lligament encreuat
Avaluar per millorar.
Base d’orientació per llegir gràfics
Observa el
teu voltant!
1. La reproducció humana
2. L’aparell reproductor
3. El cicle menstrual
4. La fecundació
5. La implantació i el desenvolupament de l’embrió
6. El moment del part
7. La reproducció assistida
8. Mètodes anticonceptius i de prevenció d’infeccions de transmissió sexual
9. Alteracions dels òrgans de l’aparell reproductor
10 La identitat de gènere . La sexualitat
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «El virus del papil·loma humà» . . .
Zona experimental . La transmissió del VIH
POSA’T A PROVA
Treballem amb les TIC. Vídeo divulgatiu sobre l’ús dels mètodes anticonceptius
Avaluar per millorar. Rúbrica per avaluar el debat a l’aula
Com puc aprendre més i millor?
Aprendre a poc a poc i expressar allò que sabem: processos de metacognició
1. La salut
2. Les malalties infeccioses
3. El sistema immunitari
4. La resposta immunitària
5. Una ajuda al sistema immunitari
6. Alteracions de la resposta immunitària
7. La donació i els trasplantaments d’òrgans i teixits
8. La farmaciola
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Al·lèrgia estacional»
Zona experimental . Els efectes de l’alcohol
POSA’T A PROVA
Treballem amb les TIC. Campanya de sensibilització de la salut
Avaluar per millorar.
Construcció d’una base d’orientació per fer un gràfic de barres
Com puc aprendre més i millor? L’ambient com a
Observa el
1. L’ecosistema
2. Els factors ambientals
3. Els factors abiòtics
4. Els factors biòtics Les poblacions
5. Els factors biòtics Les relacions 205 Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. Els bancs per conservar la biodiversitat mundial
Zona experimental . Ecoauditoria de l’aigua (1)
POSA’T A PROVA
Treballem amb les TIC. Pòdcast sobre alguns conceptes d’ecologia 214
Avaluar per millorar. V heurística
Com puc aprendre més i millor? Podem trencar les cadenes!
Problemes ambientals derivats de l’actuació
(2)
216
Observa el
Els avenços en la creació d’òrgans i teixits cel·lulars amb impressores 3D estan a punt de poder canviar el futur de la medicina pel que fa al camp dels trasplantaments d’òrgans
Avui en dia, quan una persona té un òrgan o un teixit malmès, es pot sotmetre a un trasplantament, però això té un perill associat, ja que, com que és material biològic d’un altre ésser humà, el receptor pot rebutjar-lo i tenir problemes. Per tal que això no passi, cal que el receptor prengui molts medicaments.
Fins fa poc, la creació d’òrgans artificials era ciència-ficció, però ja s’ha començat a investigar en la creació de tràquees fetes a partir d’una impressora 3D i recobertes de cèl·lules mare del mateix pacient. Tot i que, de moment, els resultats encara no són del tot satisfactoris –el principal problema que cal resoldre és la vascularització de l’òrgan que faci possible l’arribada dels nutrients a les cèl·lules– i no es pot trasplantar un òrgan artificial a un ésser humà, sí que serà possible en un futur.
Aquesta tecnologia es pot utilitzar en pròtesis òssies, vàlvules cardíaques, implants dentals, mostres destinades a la investigació... Es pot concloure, a dia d’avui, que es poden crear estructures senzilles, però encara no òrgans complexos.
Com passa en tots els avenços científics d’avui en dia, per fer-ho possible cal un treball interdisciplinari. Així, metges, enginyers, informàtics i altres col·lectius col·laboren perquè això sigui possible.
Penseu i debateu entre tota la classe:
• Quins avantatges tindrà el trasplantament d’òrgans artificials quan això sigui possible?
• Quins problemes pot ocasionar aquesta tècnica quan es pugui dur a terme?
• Per què en els segles passats els invents i els descobriments s’atribuïen a un sol científic i ara parlem d’equips multidisciplinaris? Justifica la resposta.
Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas:
No en sé res. 1
En sé alguna cosa. 2
La puc contestar bé. 3
La puc explicar. 4
Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la.
Quan ho facis, escriu la data.
Saps explicar quin paper tenen les cèl·lules en el cos humà?
Saps què és un teixit? Tots els del cos humà són iguals?
Saps què és l’homeòstasi?
Saps d’on treu l’energia, una cèl·lula, per fer les funcions vitals?
Fins fa poc temps, les científiques i els científics d’arreu del món no podien respondre de manera exacta aquesta pregunta: Quantes cèl·lules té una persona?
Com és una cèl·lula per dins? Finalment, però, un equip italià ha estimat —sembla que amb força precisió— que un ésser humà d’uns 70 kg i 1,70 m té uns 35 bilions de cèl·lules. I quin tipus de cèl·lula és la que predomina?
Doncs els glòbuls vermells, ja que s’estima que en tenim uns 25 bilions! I, per tant, tot i que es diu que les nostres cèl·lules tenen nucli, com que els glòbuls vermells no en tenen (són anucleats), potser caldrà replantejar aquesta afirmació!
Material: 3 pastanagues, tres gots, aigua, sal.
• Agafa tres pastanagues de la mateixa mida i posa-les en tres gots iguals.
• En el primer got, posa-hi la pastanaga sola.
• En el segon got, col·loca-hi la pastanaga amb aigua.
• En el tercer got, posa-hi la pastanaga amb una dissolució d’aigua saturada amb sal.
• Deixa passar 72 hores i observa les pastanagues.
En el primer cas, hi ha hagut una deshidratació natural; en el segon, la pastanaga ha xuclat aigua (ha entrat aigua dins la pastanaga), i en el tercer, la pastanaga ha expulsat aigua (ha sortit aigua de la pastanaga).
Quan estudiïs l’osmosi, entendràs el motiu del comportament de la pastanaga!
Abans d’assolir nous sabers, recorda què saps fins ara! Són aspectes que et caldria saber abans de començar a aprendre més coses.
• A quin regne d’éssers vius pertany l’ésser humà?
• Marca amb una creu la resposta correcta:
NOMBRE DE CÈL·LULES
TIPUS DE CÈL·LULES PLURICEL·LULAR
• Què tenen en comú, totes les cèl·lules que formen el teu cos?
• Amb quin instrument mirem les cèl·lules?
• Quants micròmetres hi ha en un mil·límetre?
Robert Hooke va publicar l’any 1665 el lli- bre Micrographia, en què hi ha dibuixos molt detallats d’observacions que va fer amb el microscopi. Hooke va observar dife- rents vegetals i va veure que tots tenien una estructura molt similar.
Què et recorden, aquests dibuixos que va fer Hooke?
A Hooke li van recordar les cel·les d’un rusc d’abelles i per això els va posar el nom de cèl· lules! Robert Hooke, però, no va poder determinar quin paper tenien aquestes cèl·lules com a constituents de tots els éssers vius.
• Quin paper creus que tenen les cèl·lules en relació amb la vida de tots els éssers vius i, en especial, amb la de l’ésser humà?
Quan ens imaginem una cèl·lula, ho hem de fer com si fos un cosmos perfecte, com una gran fàbrica en la qual cada màquina (cada orgànul) fa la seva tasca individual per acabar desenvolupant una gran feina en equip.
L’orgànul és una estructura que hi ha en el citoplasma i que està delimitada per una capa de lípids (com si tinguessin una membrana pròpia). Per aquest motiu, algunes estructures de la figura de la pàgina 11 (el centríol i els ribosomes, per exemple) no són considerades orgànuls pròpiament, sinó complexos macromoleculars.
El citoesquelet, que també es considera un complex macromolecular, s’encarrega de facilitar el trànsit d’orgànuls dins la cèl·lula i de proporcionar-los mobilitat. Els centríols dirigeixen el moviment del citoesquelet i intervenen en la reproducció cel·lular. Els ribosomes s’encarreguen de sintetitzar proteïnes, imprescindibles per a la vida.
2. Quina funció té, cada orgànul, en la cèl·lula? Busca informació i contesta:
Mitocondri
Lisosoma
Reticle endoplasmàtic rugós
La cèl·lula humana és com una fàbrica molt complexa dirigida per un centre de control situat en el nucli de la cèllula, el qual és tan important que, al seu torn, està protegit per una membrana: l’embol call nuclear. A dins hi ha el material genètic, format per molècules d’un àcid nucleic: l’ADN (o DNA, en anglès).
Cèl·lula
Nucli
Cromosoma
L’ADN proporciona totes les instruccions als or gànuls i a la cèl·lula sobre com s’han d’organitzar i coordinar amb les altres cèl·lules, ja que, com que l’ésser humà és un organisme pluricel·lular, les cèl·lules han de treballar totes en conjunt.
Quan la cèl·lula es comença a dividir, l’ADN es condensa, s’enrotlla i forma els cromoso mes (que és la forma amb la qual el podem veure amb el microscopi).
L’ADN d’una persona és format per milions de nucleòtids —que són les unitats en què
Cromàtides germanes
Centròmer
Esquelet de sucre·fosfat
Gen
s’estructuren els àcids nucleics—, tot i que només n’hi ha de quatre tipus: les bases anome· nades A, C, T, G. Però les combinacions que es poden fer amb aquestes quatre bases, a partir dels milions de nucleòtids, són infinites i, per això, cada ésser humà té una cadena d’ADN única i diferent de la de la resta d’humans.
Així, doncs, el nostre genètic és únic i només els bessons univitel·lins tenen el mateix material genètic.
3. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):
a) Tots els éssers humans tenim el mateix material genètic.
b) Tots els germans tenen el mateix material genètic.
c) Tot i fer funcions diferents, totes les cèl·lules d’una mateixa persona tenen el mateix ADN.
d) L’ADN és format per proteïnes i lípids.
e) Les malalties i altres alteracions que pot patir el teu organisme fan que l’ADN canviï.
f) Si l’ADN s’altera, hi ha la possibilitat que la cèl·lula no funcioni bé.
• Què creus que necessita una cèl·lula per funcionar? Pensa en la comparació que hem fet abans entre una cèl·lula i una fàbrica.
La cèl·lula obté l’energia que necessita per funcionar dels nutrients. Però, per alliberar l’energia que contenen, els ha de cremar, i, per fer-ho, cal oxigen.
L’oxigen és necessari en qualsevol forma de combustió, tant pel que fa al combustible d’un cotxe com pel que fa a la llenya d’una llar de foc.
El procés d’obtenció d’energia es duu a terme en el mitocondri i s’anomena respiració cel·lular. Allà la glucosa s’oxida gràcies a l’oxigen (O2) i s’allibera energia per dur a terme tots els processos vitals. Aquesta reacció allibera també aigua (H2O) i diòxid de carboni (CO2)
4. Però, com han pogut entrar a la cèl·lula, la glucosa i l’oxigen? I com podran sortir, el diòxid de carboni i l’aigua? Parleu-ne entre tots.
5. Les substàncies poden travessar la membrana plasmàtica mitjançant diferents mecanismes. Recorda que les substàncies necessàries per dur a terme la respiració cel·lular són i , i que les substàncies que s’alliberen i que han de ser expulsades són
Aquests són els mecanismes d’entrada i de sortida de la cèl·lula de les diferents substàncies:
1. ENDOCITOSI : Mecanisme per incorporar substàncies relativament grosses . La membrana es deforma i envolta la matèria per ingerir-la.
4. EXOCITOSI: Mecanisme per expulsar substàncies relativament grosses. Com que la cèl·lula no pot eliminar-les, ha de deformar la membrana i fusionar-s’hi per expulsar-les al medi exterior.
proteïna portadora
2. TRANSPORT ACTIU: Unes proteïnes que hi ha a la membrana són capaces d’actuar com a túnels i permetre l’entrada o la sortida de soluts.
3. DIFUSIÓ: Mecanisme que permet que els gasos —l’oxigen i el diòxid de carboni— travessin lliurement la membrana cel·lular des del medi on hi ha una concentració més alta fins al medi on hi ha una concentració més baixa.
fora de la cèl·lula vesícula membrana cel·lular
5. OSMOSI: Mitjançant aquest procés, l’aigua pot fluir a través de la membrana, des d’on hi ha una concentració més baixa de soluts cap al medi on la concentració és més alta. És un fenomen biològic molt important per a la fisiologia cel·lular de tots els éssers vius.
Alguns d’aquests processos requereixen una despesa energètica per a la cèl·lula i uns altres no.
6. Busca inf ormació sobre un procés que no comporti una despesa energètica per part de la cèllula i sobre un procés que sí que la requereixi i comenta’ls. Posa’n exemples.
• Com creus que s’han pogut formar els bilions de cèl·lules que tenim al cos?
Parleu-ne entre tota la classe.
• Digues si estàs d’acord amb aquesta afirmació: «Totes les persones han estat formades algun cop per una sola cèl·lula». Raona la resposta.
MITOSI
Interfase
Profase
Metafase
Anafase
Telofase
La mitosi consta de diverses fases:
Segurament, a partir de les vostres idees i raonaments, arribareu a la conclusió que les cèl·lules es reprodueixen. Doncs sí, les cèl·lules es reprodueixen i desapareixen contí· nuament, i algunes ho fan més ràpid que unes altres.
Les cèl·lules del revestiment de l’intestí prim, per exemple, es renoven cada dos o tres dies, mentre que les cèl·lules hepàtiques triguen molt més: entre sis mesos i un any. També hi ha cèl·lules, com algunes dels músculs, que tenen una vida més llarga i poden durar entre deu i quinze anys. I fins i tot hi ha cèl·lules que ens acompanyen tota la vida, com ara algunes del sistema nerviós. Per renovar-se constantment, per reparar teixits danyats o per poder créixer, moltes cèl·lules eucariotes es reprodueixen en un procés complex anomenat mitosi
– Interfase: La cèl·lula creix i el material genètic i els centríols es dupliquen.
– Profase: El material genètic s’enrotlla i forma els cromosomes, la membrana nuclear desapareix i els centríols es van col·locant en pols oposats de la cèl·lula.
– Metafase: Els cromosomes es col·loquen en línia al centre i els centríols fabriquen uns túbuls que s’uneixen als cromosomes.
– Anafase: Els túbuls es van contraient, amb la qual cosa els cromosomes es reparteixin i són arrossegats cap al centríol.
– Telofase: Al voltant de cada conjunt de cromosomes es va formant un nou nucli, el conjunt es desenrotlla i aleshores deixen de ser cromosomes.
Finalment, la membrana cel·lular es divideix i forma dues cèl·lules diferenciades. Aquest procés s’anomena citocinesi i té lloc quan acaba la mitosi.
7. Escriu si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):
Durant la divisió cel·lular, la cèl·lula no pateix cap transformació.
El nucli de la nova cèl·lula es forma durant la metafase.
El procés de reproducció d’una cèl·lula eucariota s’anomena mitosi.
Abans de reproduir-se, el material genètic es condensa i forma cromosomes.
La mitosi és necessària per reparar i construir nous teixits en l’organisme.
El material genètic es duplica en la telofase.
Tot el que has après fins ara et servirà per entendre com funciona el teu cos. En els éssers vius pluricel·lulars, com l’ésser humà, les cèl·lules s’han d’organitzar i s’han de relacionar entre si per poder fer funcionar tot l’organisme.
• Ordena de la més petita a la més gran les estructures següents:
molècula cèl·lula teixit òrgan àtom
orgànul sistema cos humà i respon
Aquesta ordenació que acabes de fer és la que correspon al cos humà. Així, les cèl·lules d’un mateix tipus, com ara les musculars, s’organitzen per formar un teixit (en aquest cas, el teixit muscular) i, a la vegada, diferents teixits formaran un òrgan, com, per exemple, el cor. Aquest, juntament amb altres òrgans o estructures, formarà un sistema o aparell, com ara l’aparell circulatori, que, juntament amb altres sistemes i aparells, formarà l’ésser humà.
8. Classifica aquestes estructures en la taula. Si et cal, busca informació:
CÈL·LULES
ÒRGANS
TEIXITS
SISTEMES O APARELLS
9. Busca i escriu la diferència entre un sistema i un aparell.
neurona, fetge, epiteli, cor, òvul, espermatozoide,respiratori, testicle, eritròcit, sang, pell, digestiu, immunitari, pàncrees
10. Busca tots els sistemes i aparells que té el cos humà i anota’ls en aquesta taula:
SISTEMES
• Creus que hi ha cap relació entre els uns i els altres?
APARELLS
Diferents cèl·lules es poden organitzar per formar un teixit.
• Com creus que es poden ajuntar, unes cèl·lules amb les altres? Observa l’agrupació de cèl·lules de la imatge; pensa i escriu la resposta.
• Entre les cèl·lules de la imatge n’hi ha una en què es veu clarament que està fent la mitosi. Quina és? En quina de les cinc fases creus que està? Per què?
La imatge correspon a un teixit. Les cèl·lules dels teixits estan con- nectades mitjançant una matriu
Les mateixes cèl·lules fabriquen la matriu, que les sustenta i facilita la comunicació entre aquestes.
De les agrupacions de cèl·lules que hi ha al cos humà, és a dir, de teixits, n’hi ha de quatre tipus:
cardíac
llis
estriat (cèl·lules musculars)
epiteli de revestiment
epiteli glandular
encèfal medul·la espinal nervis tendó
adipós (cèl·lules adiposes) (cèl·lules nervioses)
ossi
LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE CADA TEIXIT SÓN AQUESTES:
• Té molta matriu entre les cèl·lules. Uneix els òrgans i els teixits.
• És format per cèl·lules allargades o fibres que es poden contreure. Permet el moviment: des de saltar fins a impulsar la sang.
• És f ormat per neurones. Permet generar i transmetre impulsos nerviosos.
• És format per cèl·lules molt juntes entre si i amb poca matriu. Té funció protectora i secretora.
Quan diferents teixits s’agrupen per fer una mateixa funció, formen un òrgan, i tots els òrgans del nostre cos s’agrupen segons les seves funcions en sistemes o aparells
Perquè tot funcioni a la perfecció, les cèl·lules han de tenir unes condicions molt estables a l’inte rior de l’organisme. Malgrat les condicions externes, a dins de l’organisme cal mantenir unes condicions molt concretes perquè les cèl·lules puguin fer les seves funcions. Aquesta capacitat que té un organisme de tenir diferents variables internes estables s’anomena homeòstasi
11. Busca informació i digues a quin teixit fa referència cada frase:
a) Recobreix les superfícies externes i internes dels òrgans:
b) Ho són el teixit sanguini, el teixit ossi, el teixit cartilaginós i el teixit adipós:
c) N’hi ha de tres tipus: l’estriat, el llis i el cardíac:
e) Fa d’unió entre diferents òrgans del cos humà:
f) N’hi ha de dos tipus diferents: de revestiment i glandular:
12. Identifica a quin tipus de teixit correspon cada fotografia:
Ara és un bon moment per contestar per segon cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
d) És el principal component de la medul·la espinal i l’encèfal: .
No et preocupis si no pots escriure un 4 en totes les preguntes. ENCARA ENS FALTA MOLT PER APRENDRE!
13. P er fer-ho, caldrà que elaboris un mapa conceptual. A continuació, tens els conceptes. Tu has de fer els requadres en l’ordre que creguis convenient i has d’escriure les paraules d’enllaç que faran de nexes d’unió.
cèl·lula • cèl·lula eucariota • membrana • cos humà • citoplasma • nucli • mitocondris ribosomes • aparell de Golgi • lisosomes • vacúol • reticle endoplasmàtic • centrosoma teixit • òrgan • aparell • sistema • biomolècules • aigua i sals minerals
Rosalind Franklin va néixer el 1920 i va morir el 1958 a Lon- dres. Va ser una científica brillant que va tenir un paper destacat –tot i que oblidat– en el descobriment de l’estructura de l’ADN. En una entrevista a la BBC, la seva germana Jenifer Glynn va dir: «La meva mare va escriu- re una espècie de memòria sobre ella en la qual destacava que sempre havia estat molt lògica i molt exacta i que, des de sempre, fins i tot de nena, es negava a acceptar una afirmació o una creença per a la qual no hi hagués una lògica o una prova que la demostrés com a vàlida.»
Rosalind Franklin va estudiar Química a la Universitat de Cambridge i l’any 1941 es va graduar en Química i Física. Després va treballar en un laboratori de París i, a partir de 1951, al King’s College de Londres, on es va convertir en una experta en cristal·lografia dels raigs X.
Rosalind va començar a experimentar amb la difracció dels raigs X per estudiar la molècula d’ADN i, al cap de poc temps, l’any 1953, quan tenia trenta anys, va obtenir una fotografia en blanc i negre d’un cristall d’ADN. Aquesta fotografia, que va fer juntament amb Raymond Gos- ling i que és coneguda amb el nom de Foto 51, va ser la clau per descobrir l’estructura de l’ADN. A més a més, també va prendre notes en els quaderns de laboratori de mesuraments, va fer observacions amb molta precisió i va suggerir que la molècula d’ADN era formada per dues parts iguals i complementàries.
El fet de ser dona científica va ser molt dur per a ella. Entre altres coses, per exemple, no podia accedir a la sala del cafè del King’s College. Això era important, ja que aquesta sala era el punt de trobada dels científics i el lloc on es comentaven les in- vestigacions i els treballs que s’estaven fent en aquell moment.
En el seu mateix departament, també hi treballava Maurice Wilkins. Aquest científic va passar informació d’amagat a Ja- mes D. Watson. La Foto 51 va ser la peça clau perquè Watson i Francis Crick formulessin la hi- pòtesi de l’estructura de l’ADN. Tots els honors van ser per a Watson, Crick i Wilkins, que l’any 1962, quatre anys després de la mort de Rosalind, van rebre el Premi Nobel de Medicina i Fisio- logia pel descobriment de l’estructura de l’ADN.
Rosalind Franklin no podia rebre el Premi Nobel perquè ja era morta, però ni Watson ni Crick no van fer esment dels treballs de Rosalind, que van ser fonamentals per als seus desco- briments. Wilkins ho va fer, però molt breument.
L’escriptora Brenda Maddox ha publicat una biografia en què explica la contribució decisiva de Rosalind Franklin per al descobriment de l’estructura de l’ADN. També l’Agència Espacial Europea, ESA, homenatjarà la científica posant el nom de Rosalind Franklin al robot que explo- rarà Mart l’any 2028.
a) Per què creus que Rosalind Franklin va ser una gran pionera en la lluita de les dones per poder accedir als mateixos entorns que els reservats tradicionalment als homes?
b) Intenta posar-te en el lloc de Rosalind Franklin i pensa quines devien ser les seves idees, els seus pensaments i les seves emocions en aquella època, meitat del segle xx.
c) Creus que avui en dia alguna dona es pot sentir com ella se sentia llavors? Creus que hi ha similituds encara entre les dones de l’època de Franklin i les d’ara?
d) Quines accions creus que cal fer perquè això no passi? Què podem fer en l’àmbit individual i col·lectiu?
ACTIVITAT D’ESTRUCTURACIÓ
OBJECTIU: Observar amb el microscopi òptic les diferents fa ses de la mitosi a partir de tincions de les cèl·lules de l’arrel de ceba.
FONAMENT TEÒRIC: Redacta el procés de la mitosi, les seves fases i la seva finalitat.
MATERIAL: pot amb aigua, una ceba, portaobjectes, cobreobjectes, agulla emmanegada, vidre de rellotge, microscopi òptic, paper de filtre, pinces, bisturí, guants de làtex, orceïna A, orceïna B, pinces de fusta, bec de Bunsen.
PROCEDIMENT
RECORDEU que sempre heu de començar a fer les observacions amb el microscopi amb l’objectiu de menys augments i, després, canviar-lo pels de més augments.
1. Tres dies abans de fer la pràctica, hauràs d’omplir el pot amb aigua i posar·hi la ceba al damunt, vi· gilant que les arrels toquin l’aigua. Després d’aquests tres dies, apareixeran unes petites arrels que poden arribar a fer 2 o 3 centímetres.
2. Tria una d’aquestes arrels, talla’n entre 5 i 10 mil·límetres de la part inferior i posa·la sobre el vidre de rellotge. Afegeix·hi 2 o 3 gotes d’orceïna A. Agafa el vidre de rellotge amb les pinces i apropa’l a la flama amb molt de compte. Veuràs que surt vapor, però no l’inhalis perquè és tòxic. Repeteix aques· ta operació dos o tres cops, fins que l’arrel tingui un color fosc.
3. Amb les pinces, agafa la mostra tenyida i posa·la damunt un portaobjectes. Afegeix·hi unes gotes d’orceïna B. Posa el portaobjectes sobre el taulell de treball i vigila que quedi ben pla. Tapa’l amb el cobreobjectes i, amb el mànec de l’agulla emmanegada, dona hi uns copets. Vigila, però, perquè el cobreobjectes és molt fràgil. L’objectiu d’aquest pas és estendre les cèl·lules.
4. Talla un trosset de paper de filtre de la mateixa mida que el portaobjectes, posa’l sobre la prepara ció. Pressiona suaument amb el dit polze la zona on hi ha el cobreobjectes, després augmenta una mica la pressió i, simultàniament, fes un petit gir, així aconseguiràs escampar la mostra sobre el por taobjectes. Aquesta tècnica es diu splash. Ara ja pots observar la preparació amb el microscopi.
RESULTATS: En un full a part, anota les teves observacions i dibuixa cada fase. No oblidis d’anotar els augments amb què estàs treballant en tot moment. Procura trobar cèl·lules en totes les fases (interfase, profase, metafase, anafase i telofase).
CONCLUSIONS: Redacta un text en el qual responguis aquestes preguntes: Per què fem servir els meriste mes (teixits en creixement) terminals de l’arrel? Quin és el moment més adequat per comptar els cromo somes? Justifica la teva resposta. Els pots comptar en la teva preparació? Creus que podries observar els cromosomes si agafessis un dels trossos de l’arrel més allunyats de l’extrem? Justifica la teva resposta.
1. Observa aquest dibuix d’una cèl·lula eucariota animal i escriu el nom de les parts indicades:
2. Fes un dibuix en el requadre que expliqui la respiració cel·lular, i descriu tot el procés amb el vocabulari que has après.
3. Les cèl·lules mare són cèl·lules que poden donar origen a la resta de cèl·lules d’un organisme. Busca’n informació i explica a quin lloc del cos humà podem trobar cèl·lules mare. Per què avui en dia s’estan estudiant i investigant tant aquestes cèl·lules?
4. En moltes pel·lícules o sèries surten persones que van a la deriva en un vaixell o una barca i, tot i estar envoltats d’aigua, moren per deshidratació. Com s’explica aquest fet? Abans de respondre, pensa en un dels mecanismes d’intercanvi de substàncies que presenten les cèl·lules. Pensa també en la pastanaga número tres de l’apartat «Ciència per a tothom».
5. Observa aquest gràfic sobre la donació de sang l’any 2017 a Espanya. Recorda que la sang és un teixit i que, per tant, és molt important que els hospitals en tinguin en els seus bancs.
Perfil donants per sexe i edat 2017
Femení Masculí
a) Com expliques que la franja d’edat en què hi ha més donants de sang sigui la de 41-45 anys?
b) Per què creus que en gairebé totes les franges els homes donen més sang que les dones?
c) Per què creus que no es pot donar sang abans de tenir divuit anys?
6. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F) i justifica la resposta:
a) Com més quilograms de massa té una persona, més cèl·lules té.
b) Com més anys té una persona, més grosses són les seves cèl·lules.
c) Les cèl·lules humanes són les úniques que presenten orgànuls.
d) Les cèl·lules d’una persona tenen formes diferents perquè el material genètic del nucli és diferent.
7. Fes un dibuix de les fases de la reproducció cel·lular ordenades cronològicament. Escriu-hi a sota el nom de cada una:
Per acabar aquest tema, haureu de gravar i editar un vídeo en el qual es vegi com elaboreu un model de cèl·lula eucariota animal. A més, haureu d’explicar les parts de què consta, les funcions de cada orgànul, les diferències entre la cèl·lula procariota i l’eucariota i, també, entre la cèl·lula vegetal i l’animal.
Per fer el model, podeu utilitzar el material que vulgueu: gelatina, plastilina, goma Eva, porexpan, etc.
Primer de tot, feu un storyboard (guió gràfic) per tenir ben clares les seqüències que gravareu i, també, l’ordre d’edició. El vídeo ha de tenir una durada d’entre 3 i 4 minuts. Abans de fer-lo, llegiu la rúbrica d’avaluació per conèixer quines són les expectatives de qualitat a l’hora de fer el vídeo que se us demana.
COM ES FA UN STORYBOARD
Un storyboard o guió gràfic és un conjunt seqüencial de vinyetes ordenades segons les escenes que es filmaran; és la guia per gravar un vídeo.
Què heu de posar en cada vinyeta?
1. El número de la vinyeta.
2. L’acció de l’escena representada.
3. Un comentari amb el diàleg i amb tots els detalls de l’escena.
El resultat final és semblant al d’una tira còmica. D’aquesta manera, abans de la gravació, es pot visualitzar el desenvolupament del vídeo.
Rúbrica d’autoavaluació del vídeo sobre el model de cèl·lula eucariota animal
Elaboració de les normes, responsabilitat i compromisos de l’equip
Tots els membres de l’equip hem establert les normes, les responsabilitats i els compromisos de forma àgil, amb total consens i amb un resultat molt clar. (0,5)
Tots els membres de l’equip hem concretat les normes, les responsabilitats i els compromisos de forma prou satisfactòria. (0,5)
Tots els membres de l’equip hem necessitat el suport i l’ajut del docent per poder acabar de concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos. (0,5)
Ens ha quedat pendent poder concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos tot i la intervenció del docent. (0)
Participació en la redacció de les tasques de l’equip
Tots els membres de l’equip hem participat molt activament en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer. (2)
La major part dels membres de l’equip hem participat en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer. (1,5)
Hem tingut dificultats en l’elaboració i la redacció de les tasques que calia fer a causa de l’escassa participació de bona part dels membres de l’equip. (1)
Han quedat per definir tasques que calia fer a causa de la poca participació dels membres de l’equip en la seva elaboració i redacció. (0,5)
Creació del vídeo i resultats
Creativitat i originalitat
El vídeo està ben estructurat, la durada és l’establerta i el procés de creació de la maqueta i l’explicació de la cèl·lula estan ben proporcionats. (2)
El vídeo és creatiu i original i aporta molts elements innovadors. (2)
Contingut
El tema està molt ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica (títol, introducció i desenvolupament). S’expliquen molt bé tots els orgànuls. (2)
Aspectes
tècnics
El vídeo té una producció excel·lent i inclou aquests requisits:
– Hi ha música de fons.
– El volum de veu és adequat.
– La qualitat de la imatge és bona. (1)
Entrega del vídeo
Hem entregat el vídeo dins del termini i en la forma establerta. (0,5)
El vídeo està ben estructurat, la durada és l’establerta, però predomina molt una part per sobre de l’altra. (1,5)
El vídeo està ben estructurat, però la durada no és l’establerta i predomina molt una part per sobre de l’altra. (1)
El vídeo és creatiu i original, però no aporta elements innovadors. (1,5)
El tema està ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica (títol i introducció), però queden alguns aspectes per explicar bé. (1,5)
El vídeo té una producció correcta i inclou aquests requisits, però n’hi ha un que presenta deficiències:
– Música de fons.
– Volum de veu adequat.
– Qualitat d’imatge. (0,5)
El vídeo és poc creatiu i poc original. Hi ha algunes persones a qui ha costat seguir-lo. (1)
El tema està poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència poc lògica (no hi ha ni introducció ni títol). S’anomenen els orgànuls, però no s’expliquen. (1)
El vídeo té una producció suficient pel que fa a aquests requisits:
– Música de fons.
– Volum de veu adequat.
– Qualitat d’imatge. (0,5)
El vídeo no està ben estructurat, no respecta la durada establerta i les parts no estan ben distribuïdes. (0,5)
El vídeo no és creatiu ni original i costa molt de seguir. (0,5)
El tema està molt poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència sense lògica i no es diferencien les parts. No hi ha explicacions. (0,5)
El vídeo té una producció molt deficient pel que fa a aquests requisits:
– Música de fons.
– Volum de veu adequat.
– Qualitat d’imatge. (0)
Hem entregat el vídeo amb un dia de retard i en la forma establerta. (0,5)
Hem entregat el vídeo fora de termini, amb més d’un dia de retard. (0)
No hem entregat el vídeo o ho hem fet en una forma que no és l’establerta. (0)
Intenta recordar alguna cosa que vas aprendre quan tenies sis o set anys. Pensa una estona i escriu-la. Explica els detalls que recordis: el dia, amb qui estaves, per què la recordes…
Després, els alumnes que vulguin poden llegir en veu alta els seus records.
Intenteu trobar algun aspecte en comú en totes les explicacions.
Pot ser que en la majoria de records hi hagi una emoció associada a allò que vau aprendre?
La nostra memòria és selectiva, el nostre cervell emmagatzema la informació important i oblida fàcilment la que no té interès. Si vols recordar millor uns determinats aprenentatges, intenta relacionar-los amb alguna emoció, perquè el cervell tria què vol recordar associant-hi emocions. Això et permetrà recordar més i millor!
Com ho puc fer? Segurament al principi no et serà fàcil, però, si practiques una mica, et serà útil tota la vida. Per exemple, pensa una cosa que has après en aquesta unitat i escriu-la:
I, ara, pensa alguna emoció amb què la puguis relacionar: què vas sentir quan vas fer el model de cèl·lula amb els companys i companyes o quan vas fer l’experiència de les pastanagues (potser la vas fer amb la teva família i us ho vau passar bé junts), o, fins i tot, si va sorgir algun imprevist que us fes riure, o si us va passar alguna anècdota a la classe, etc. Escriu les emocions:
Contesta per tercer i últim cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
En aquest moment hauries de respondre amb un 3 o un 4 a totes les preguntes. Si no és així, pensa què pots fer. Demana ajuda si et cal.
ACTIVITAT
A partir de l’any 2020, els productes processats han d’incorporar l’etiqueta nutri-Score, que ja funciona amb èxit a França i s’està implantant a més països.
Es tracta d’una etiqueta per als productes processats en què figuren cinc colors, del verd al vermell, cada un amb una lletra (A, B, C, D o E) segons si els aliments són considerats més saludables o menys. En cada producte es destaca el color i la lletra pertinent segons el grup en què s’hagi classificat. Per classificar-los, s’han tingut en compte aquests aspectes:
• Les calories, la sal, els sucres i els greixos saturats (com a penalitzacions).
• La fibra, les proteïnes i la presència de fruites i verdures (com a punts positius).
Davant la dificultat que comporta llegir algunes etiquetes nutricionals, amb aquest semàfor es pretén oferir un mètode més senzill i simple. La nutri-Score ha de fi-
gurar a la part davantera de l’envàs del producte perquè, amb un cop d’ull, el consumidor pugui veure si aquell producte processat és saludable o no.
Com en tot, hi ha aspectes que cal millorar, ja que, l’oli d’oliva, per exemple, està classificat com a D-E, per la quantitat de greixos que té, quan sabem que són greixos saludables i bàsics en la nostra dieta mediterrània. Per això, des del sector de l’oli, s’ha demanat que en aquest cas no sigui necessària aquesta etiqueta.
També cal assegurar-se que es tracta de l’etiqueta aprovada pel Ministeri de Salut, i no pas d’altres que han sorgit promogudes per altres organitzacions amb finalitats econòmiques.
Civada, ruca, gaspatxo...
S’espera que aquesta etiqueta ajudi a fomentar els hàbits saludables en l’alimentació dels consumidors i, així, hi hagi una millora en la salut de tothom.
CLASSIFICACIÓ D’ALIMENTS NUTRI-SCORE
Fibra i proteïnes + Calories, sucre, sal i greixos saturats
Pernil de gall dindi, refresc de cola sense sucre, hummus...
Exemples d’aliments en cada categoria
Xocolata negra, barretes de cereals…
Rebosteria industrial, crema de cacau, refresc…
Galetes, quètxup…
Comprensió crítica
Pensa i debateu entre tota la classe:
• Quins creus que han estat els motius que han fet sorgir la necessitat de l’etiqueta nutri-Score?
Saps per què hi ha una correlació positiva entre la nutrició i la salut de les persones?
Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas:
La puc contestar bé. 3 En sé alguna cosa. 2 No en sé res. 1
La puc explicar. 4
Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la.
Quan ho facis, escriu la data.
Saps quanta energia necessita el teu cos per funcionar?
Saps quins són els nutrients imprescindibles per a l’ésser humà?
Saps tot el que passa en el teu cos quan et menges una amanida?
Què és una dieta? I què vol dir que sigui equilibrada?
ACTIVITATS INICIALS
La dieta mediterrània ha estat reconeguda pels científics com un patró alimentari i un estil de vida dels més equilibrats i saludables del món. Té les característiques següents:
1. Predomini dels aliments d’origen vegetal sobre els d’origen animal.
2. Utilització preferent de productes de proximitat, de km 0.
3. Ús d’espècies i herbes aromàtiques.
4. La varietat gastronòmica es deu a la influència de totes les cultures que han viscut a la Mediterrània.
En aquest experiment descobrirem quin pa té la millor farina i, per tant, és un aliment nutricionalment més bo. Creus que pot ser el pa en què creixin més fongs?
Material. Plats sopers, tovallons de paper gruixut, aigua bullida, etiquetes, diferents tipus de pa, ganivet i retolador.
Procediment. Agafa tants plats sopers com pans tinguis i posa tres tovallons de paper gruixut damunt cada plat. Bull aigua durant 3-5 minuts per eliminar-ne el clor. Mentre l’aigua es refreda, talla una llesca de la part central de cada pa i, sense tocar-la amb les mans per no contaminar-la, posa cada llesca en un plat, a sobre dels tovallons. Retola cada plat amb el tipus i la procedència del pa. A continuació, humiteja les llesques i els tovallons amb l’aigua bullida i deixa els plats destapats durant 5-10 minuts. Després, tapa’ls amb un altre plat soper i deixa’ls reposar uns quants dies. Controla que els tovallons no s’assequin. Per evitar-ho, humite ja’ls de tant en tant amb una mica d’aigua bullida. Al cap de cinc o sis dies podràs observar moltes colònies de fongs de diferents formes i colors. El pa que presenti més colònies serà el millor!
Abans d’assolir nous sabers, recorda què saps fins ara! Són aspectes que et caldria saber abans de començar a aprendre més coses.
• Respon a aquestes preguntes de manera raonada:
a) Segons el que ja has estudiat, creus que totes les cèl·lules del teu cos —les més de trenta bilions— necessiten energia per fer les seves funcions?
b) Perquè puguis créixer, el teu cos ha de crear noves cèl·lules o tens les mateixes durant tota la vida?
c) D’on surten els àtoms per fabricar les noves cèl·lules del teu cos?
• Segurament, al llarg de la teva vida, t’han donat molts consells que cal seguir durant els àpats. Escriu aquí alguns dels que recordis:
a) Poseu en comú tots els consells alimentaris que us han donat, però deixeu de banda els que es refereixen a la bona conducta a taula (no parleu mentre mastegueu, asseieu-vos amb l’esquena recta, etc.). Segurament haureu recordat consells d’aquesta mena:
– Mastegueu bé els aliments abans d’empassar-vos-els.
– No mengeu aliments crus com la pasta o algunes verdures.
– Netegeu bé els aliments que us menjareu crus.
– No feu un gran esforç físic justament després de menjar.
b) Ara, completeu la llista amb els consells que heu recordat entre tots.
Extreure els nutrients que necessita el nostre cos de tot allò que mengem no és gens fàcil i, en canvi, és imprescindible per a la vida; per tant, val la pena fer-ho el millor possible. Però, com obtenim aquests nutrients? Què és exactament un nutrient i què ens aporta? Com es poden dur a terme al mateix temps tots els processos necessaris perquè això sigui possible? Per què cal coure alguns aliments i uns altres no? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarem respondre tot seguit.
• Què necessita una cèl·lula per obtenir energia?
• A quin lloc de la cèl·lula s’obté l’energia?
• Les cèl·lules, per funcionar, necessiten energia com la que fan servir en funcions de reparació (en el cas de la membrana), en la fabricació d’orgànuls o en la reproducció, però també necessiten matèria. Com s’anomenen aquestes substàncies necessàries?
• On creus que aconseguiràs totes aquestes substàncies per a les teves cèl·lules?
L’alimentació és l’activitat a través de la qual ingerim els aliments. La nutrició són els processos que duu a terme el nostre cos per obtenir l’energia i els nutrients necessaris per poder fer les funcions vitals. També inclou els processos per eliminar les substàncies residuals.
• Creus que podries viure una temporada ingerint només aigua i arròs? Creus que podries viure una temporada ingerint només aigua i sals minerals de calci, ferro i potassi? Raona les respostes i comenteu-les entre tots.
Segurament heu arribat a la conclusió que, tot i que les substàncies que s’esmenten en les dues preguntes anteriors són imprescindibles per al cos humà, només ens permetrien viure les de la primera opció, ja que la resta de substàncies no ens proporcionen energia. Tot allò que mengem ens aporta diferents tipus de nutrients.
• Classifica aquestes substàncies en la columna corresponent: i respon
Els nutrients són les substàncies que necessitem perquè les cèl·lules facin les funcions vitals. Tots els nutrients els extraiem dels aliments, menys l’oxigen, que l’obtenim de l’aire.
Ho necessita el cos humà i proporciona energia
Ho necessita el cos humà, però no proporciona energia
El procés pel qual les cèl·lules poden aprofitar tots els nutrients no és tan senzill com sembla. La major part de nutrients que incorporem a través dels aliments són d’una mida massa grossa perquè les nostres cèl·lules els puguin utilitzar directament per extreure’n l’energia i fer-los servir com a matèria per construir i reparar. Cal una transformació molt complexa en la qual utilitzem quatre aparells del cos humà. És la funció vital de nutrició
• Són molècules molt senzilles.
• No les han fabricat els éssers vius; són en la natura. Les plantes poden incorporar aquests nutrients i, així, entren en la cadena alimentària.
• Són necessaris per a l’organisme, però no ens aporten energia.
• plàstics
No ho necessita el cos humà i no proporciona energia
Funció
On es troba
Permeten el funcionament de músculs, nervis i el transport de l’oxigen per tot el cos. Participen en l’osmosi cel·lular. Formen part d’estructures com els ossos i les dents.
Són presents en tots els aliments. Alguns exemples són aquests: calci, fòsfor, fluor, ferro, potassi, sodi, iode, zinc, etc.
S’hi produeixen les reaccions químiques necessàries per a la vida. Es troba en el 70 % del nostre organisme. Com que és un gran dissolvent, permet transportar altres substàncies per tot el cos. Regula la temperatura corporal.
És present en gairebé tots els aliments.
És un gas que incorporem a través de l’aire inspirat (com veurem més endavant).
Permet la respiració cel·lular a totes les cèl·lules per obtenir l’energia.
Es troba a l’atmosfera, gràcies a la fotosíntesi que fan les plantes.
• Són molècules complexes.
• Les fabriquen els éssers vius i les trobem en la majoria d’aliments.
• Són necessaris per al nostre cos perquè n’obtenim l’energia.
• Proporcionen energia
• També aporten matèria per construir altres cèl·lules.
• Els hidrats de carboni dels aliments poden ser glúcids senzills —anomenats sucres—, com la glucosa, o glúcids complexos, com el midó.
• La fibra és un tipus d’hidrats de carboni d’origen vegetal i, tot i que no la podem incorporar, és imprescindible per al sistema digestiu, ja que reté l’aigua i facilita el trànsit intestinal.
Els fruits vermells tenen molta fibra.
• Són els nutrients que ens aporten més energia
• Es poden emmagatzemar i actuar com a reserva per a quan l’organisme no en disposi.
• S’utilitzen per fabricar les biomolècules; els podem trobar a les membranes de les cèl·lules.
• Poden ser greixos insaturats (els més saludables) o greixos saturats (els menys saludables).
• Poden passar de ser insaturats a ser saturats a causa de processos industrials (cal evitar-los en la dieta).
• Són necessàries per fabricar les biomolècules que intervenen en el creixement
• També són necessàries per a les defenses de l’organisme.
• Si un organisme no disposa d’hidrats de carboni ni greixos, es poden utilitzar provisionalment com a font d’energia
• Són compostos orgànics, però no ens aporten energia
• Tenen la funció de regular molts processos del cos humà.
• Són necessàries en quantitats molt petites, però, com que el nostre cos no les pot fabri- car, necessitem incorporar-les a través de la dieta.
• Si no en tenim prou o en tenim massa, poden aparèixer trastorns.
• Poden ser solubles en greixos i emmagatzemar-se en el cos per a quan les necessitem o poden ser solubles en aigua i, llavors, no s’emmagatzemen al cos, sinó que cal incorpo- rar-les periòdicament.
ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT
1. Completa la taula següent sobre les vitamines. Busca informació, si et cal:
ALIMENTS EN QUÈ ES TROBA
Vitamina B2
Cítrics, pebrot, tomàquet.
TRASTORNS OCASIONATS PER UN DÈFICIT O UN EXCÉS
Un dèficit pot provocar pèrdua de densitat òssia.
Vitamina A
Olis, llavors, llegums i fruits.
2. Completa la taula següent sobre els minerals. Busca informació, si et cal:
PROCÉS EN QUÈ INTERVÉ FONT D’ON L’OBTENIM
Calci
És necessari perquè els glòbuls vermells puguin transportar l’oxigen.
Sal iodada, algues i marisc.
Magnesi
Actua en el manteniment d’ossos i dents.
3. Completa la taula següent sobre els principals grups de nutrients orgànics:
PROCÉS EN QUÈ INTERVÉ
Fibra
Greixos processats
Són líquids a temperatura ambient. Són els greixos més saludables.
ALIMENTS EN QUÈ ES TROBA
Tenen moltes funcions (estructural, de transport…), controlen processos metabòlics i de defensa de l’organisme.
Tubercles i farines.
• Ara que ja saps que totes les cèl·lules del cos necessiten nutrients per obtenir l’energia per funcionar i matèria per reparar i construir, creus que la quantitat d’energia que necessita un ésser humà és molta o poca? Raona la resposta. Pensa en el nombre de cèl·lules que tenim.
Igual que la longitud es mesura en metres o la massa en quilograms, l’energia dels nutrients té una unitat de mesura que és la caloria (cal): concretament el múltiple de la caloria o quilocaloria (kcal). Per tant, l’energia que necessita un ésser humà per viure també es mesura en aquestes unitats.
Aquesta és la relació de quilocalories que té 1 gram de cada nutrient:
Recorda que el nostre organisme fa servir de combustible els hidrats de carboni i els greixos i que, en condicions de necessitat, també extreu energia de les proteïnes. ACTIVITATS
4 kcal/g 9 kcal/g 4 kcal/g 0 kcal/g
4.
En les etiquetes dels productes de consum (un iogurt, un bric de llet, un paquet de pasta, etc.), hi trobaràs la informació nutricional. Completa l’etiqueta d’aquest iogurt:
• A partir d’aquesta informació i amb les dades de la taula, calcula quanta energia ens aportarà aquest iogurt sumant totes les quilocalories de cada nutrient.
5. Busca una etiqueta d’un aliment, llegeix la informació nutricional i calcula l’energia que aporta una ració d’aquest aliment.
Si calculem l’energia que ens aporten tots els aliments que mengem, sabrem les quilocalories que ingerim en tot un dia, és a dir, les quilocalories de la nostra dieta
6. Creus que necessiten la mateixa energia un nen de deu anys, una noia de divuit i un home de quaranta anys? Raona la resposta.
• Creus que necessita la mateixa energia una noia de vint anys que faci esport cada dia i una noia de vint anys de complexió similar que no faci gens d’esport? Raona la resposta.
• Escriu els factors que creus que poden fer variar l’energia que necessita una persona:
Segurament, en les preguntes anteriors heu respost que la despesa energètica diària no és igual per a tothom, que depèn de factors com el sexe, l’edat, la massa de la persona, l’alçada, l’activitat física diària o l’estat de salut. Tot i això, s’ha establert un valor de referència sobre l’energia diària que necessita un humà, valor que, dels dotze als quinze anys, és aproximadament aquest:
• Noi: 3.000 kcal/dia
• Noia: 2.700 kcal/dia
L’energia, en el sistema internacional d’unitats, es mesura en joules
1 kcal = 1.000 cal 1 cal = 4,19 joules (J) 1 kJ = 1.000 J
7. Calcula quants joules (J) necessites per dur a terme l’activitat d’un dia. Recorda els factors de conversió. Si un megajoule (un milió de joules) és l’energia necessària per posar en ebullició tres litres d’aigua, creus que l’energia que necessita un humà en un dia és molta o poca? Raona la resposta.
8. Escriu en el lloc corresponent la despesa energètica que suposen per a l’organisme les activitats de sota: 75 kcal/h, 600 kcal/h, 540 kcal/h, 110 kcal/h, 50 kcal/h, 250 kcal/h.
Tota l’energia que consumim en un dia és la despesa energètica diària, la qual es calcula en quilocalories (kcal).
Com que cada nutrient ens aporta un seguit de beneficis, és molt important fer-ne la ingesta necessària per tal de mantenir la salut.
La dieta és el conjunt d’aliments que ingerim en tot un dia.
La dieta equilibrada és aquella que ens aporta l’energia i les quantitats de nutrients que necessitem perquè el nostre organisme funcioni correctament.
aigua, oli saludable, pocs lactis i pocs sucs
En una dieta equilibrada, el combustible o energia que necessitem en un dia hauria de provenir de:
• 60 % dels hidrats de carboni (o glúcids).
• 30 % dels greixos (o lípids).
• 10 % de les proteïnes.
Aquests percentatges permeten petites variacions.
Per recordar de manera senzilla com ha de ser una dieta equilibrada, podem tenir present aquest «plat», anomenat plat de Harvard, que ens dona una pauta de les proporcions que hem de consumir de cada grup d’aliments.
Pel que fa a la proporció de la dieta equilibrada, cal recordar aquests consells:
• Escollir cereals integrals en lloc de refinats.
• Preferir les proteïnes que procedeixin de peix, carns blanques, fruita seca i llegums i limitar les de carns vermelles i embotits. Evitar els aliments processats.
• Consumir fruites de colors ben variats i de temporada.
• Triar vegetals frescos i variats.
• Beure aigua i evitar les begudes amb gas, sucre i alcohol.
• Fer servir olis de primera premsada i, sempre que sigui possible, d’oliva. Limitar la mantega i la margarina.
• Reduir els dolços i prescindir dels dolços processats.
e) Consum habitual de carn vermella. ACTIVITATS
9. Marca els punts que fan referència a la dieta equilibrada i saludable coneguda amb el nom de dieta mediterrània:
a) Consum abundant de verdura i fruita de temporada, fonts de vitamines i fibra.
b) Consum abundant de sucre per tenir molta energia.
c) Consum d’oli d’oliva per cuinar i amanir els plats.
d) Consum habitual de peix.
f) Consum habitual de llegums per l’aportació de fibres i proteïnes.
10. Feu, entre tota la classe, una llista d’hàbits que hem incorporat a la nostra dieta i que estan en discrepància amb la dieta mediterrània. Parleu de les conseqüències que poden tenir aquests hàbits alimentaris i apunteu-los.
11. Feu equips de tres o quatre i trieu un dels trastorns que s’han esmentat o un altre que conegueu. Ompliu la fitxa i, després, compartiu-la amb els vostres companys i companyes.
Així, quan la dieta és poc equili- brada, incompleta o excessiva, parlem de trastorns de l’alimen- tació. Alguns d’aquests trastorns són la desnutrició, les intoleràn- cies alimentàries i l’obesitat.
Nom del trastorn:
En què consisteix?
A qui afecta, principalment?
Quines són les causes?
Quines alteracions pot provocar?
Com es pot combatre?
• Repassa la respiració cel·lular. Pensa i escriu com creus que la cèl·lula pot obtenir la glucosa i l’oxigen que necessita:
Glucosa:
Oxigen:
• Aquestes dues substàncies, on han d’anar a parar perquè puguin arribar a totes les cèl·lules?
• Un tros d’aliment, per més petit que sigui, pot passar a la sang? Raona la resposta.
12. Observa el dibuix. A la dreta, els hexàgons representen tipus de molècules i, a l’esquerra del dibuix, es representa la cèl·lula intestinal, que absorbeix aquests nutrients, amb les dimensions màximes que poden tenir les molècules per passar cap a la sang.
La cèl·lula intestinal i l’absorció dels hidrats de carboni
cèl·lula intestinal corrent sanguini
• Quan mengem hidrats de carboni, n’ingerim el midó. Creus que aquesta molècula pot passar a la sang? Raona la resposta. glucosa
fructosa (sucre de les fruites) midó
La funció de nutrició és el conjunt de processos que permeten obtenir els nutrients, fer-los arribar a la sang, recollir-ne les substàncies de rebuig i expulsar-les de l’organisme.
Per fer tots aquests processos, necessitem quatre aparells del cos humà: 1) aparell digestiu, 2) aparell respiratori, 3) aparell circulatori i 4) aparell urinari, que forma part del sistema excretor.
El procés de nutrició segueix els passos següents:
1. Extreure els nutrients dels aliments (aparell digestiu).
2. Absorbir els nutrients i passar-los a la sang (aparell digestiu).
3. Obtenir oxigen i passar-lo a la sang (aparell respiratori).
4. Fer arribar els nutrients a les cèl·lules a través de la sang (aparell circulatori).
5. Fer arribar l’oxigen a les cèl·lules a través de la sang (aparell circulatori).
6. Expulsar l’excés de substàncies a través de l’orina (aparell urinari).
7. Expel·lir el diòxid de carboni que hi ha a la sang (aparell respiratori).
La funció de l’aparell digestiu és actuar sobre els aliments que ingerim, amb l’objectiu que les substàncies siguin prou petites perquè les cèl·lules les puguin assimilar.
Des del moment que el menjar entra a la boca fins que acaba la digestió es porten a terme una sèrie de processos, anomenats processos digestius, aplegats en dos grans blocs: 1) ingestió, masticació i salivació i 2) absorció, transport i expulsió.
L’APARELL DIGESTIU
Esòfag
Fetge Boca
Vesícula biliar
Intestí prim
Apèndix
Glàndules salivals
Estómac
Pàncrees
Intestí gros
Recte
Anus
a’t en aquests estris de cuina i escriu a sota quina funció fan:
• Associa aquests grups de dents amb un o més d’un dels estris anteriors:
Incisives: Canines:
Premolars i molars:
Tots aquests estris els tenim a la boca en forma de dents.
A la boca, gràcies a les dents, comença la digestió mecànica, amb la masticació dels aliments
Geniva Paladar dur
Paladar tou Úvula
Amígdales
Llengua
13. Observa aquesta imatge. Què creus que representa?
Fre labial superior
Incisiva central
Incisiva lateral
Canina
Encara que la forma de les dents sigui diferent, totes tenen la mateixa estructura interna. L’esmalt és la substància més dura del cos humà. No està format per cèl·lules, sinó per un material molt dur.
Molars
Premolars
• Intenta identificar en la primera imatge (a l’esquerra) les parts d’una dent: corona i arrel (parts externes), esmalt, dentina, polpa, geniva i ciment (parts internes).
A continuació, comença la digestió química, amb la saliva. Les glàndules salivals secreten la saliva que, a part d’hidratar els aliments, conté uns enzims que començaran a convertir les molècules complexes dels hidrats de carboni, com ara el midó, en molècules simples, com hem vist anteriorment. La mescla d’aliment, amb la saliva, s’anomena bol alimentari i baixa a través de l’esòfag fins a l’estómac.
El paladar tou tanca la cavitat nasal
Bol alimentari
La llengua tanca la cavitat oral
Esfínter tancat (part superior de l’esòfag)
Esfínter obert L’epiglotis tanca la faringe
Esòfag
Esfínter tancat
La parada següent és l’estómac. Aquí, les glàndules gàstriques secreten els sucs gàstrics, que són uns àcids capaços d’actuar sobre les proteïnes i separar-ne les molècules
El reflux gastroesofàgic és una alteració provocada pels sucs gàstrics, quan, per diverses patologies, surten de la cavitat estomacal i corroeixen els teixits de l’esòfag.
càrdies pílor quim sucs gàstrics
14. Els sucs gàstrics contenen àcid clorhídric, un àcid amb un poder corrosiu mil cops superior al de la saliva, capaç de desfer una peça de metall. Però, per què l’estómac no es corroeix? Busca informació sobre els sucs gàstrics i escriu què tenen a més a més de l’àcid; busca també què té l’estómac per suportar l’acció d’aquests àcids.
Els aliments ingerits es veuen afectats per l’acció de la digestió química a l’estómac, i el bol alimentari passa a formar el quim, que continua el seu viatge i passa pel pílor, en el seu camí cap a l’intestí prim.
El quim entra a l’intestí prim i just a l’inici, en el duodè, el pàncrees hi aboca el suc pancreàtic. Aquesta secreció conté enzims capaços d’actuar en tots els tipus de nutrients i fer una digestió molt intensa. El suc pancreàtic permet digerir fins i tot els greixos, gràcies al fet que, en el duodè, el fetge hi ha abocat també la bilis, que, tot i no contenir enzims, facilita la digestió dels greixos.
La vesícula biliar (de color verd) es localitza a la cara inferior del fetge i emmagatzema la bilis; el pàncrees fabrica el suc pancreàtic. Tots dos aboquen les seves secrecions al duodè.
La digestió continua al llarg dels sis metres d’intestí prim d’un adult. Durant aquest camí, els nutrients estan sotmesos a l’acció dels sucs intestinals capaços també d’actuar sobre tots els nutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos).
L’AIGUA I ELS MINERALS
LES PROTEÏNES
ELS LÍPIDS (GREIXOS)
ELS SUCRES COMPLEXOS
BOCA (saliva)
No resulten alterats.
ESTÓMAC
ESTÓMAC (suc gàstric)
No resulten alterats.
INTESTÍ (suc intestinal i pancreàtic)
No resulten alterats.
NUTRIENTS RESULTANTS DE LA DIGESTIÓ QUÍMICA
No resulten alterades.
No resulten alterats. Són tallats en fragments més petits.
No resulten alterats. Són tallades en fragments més petits.
Els fragments no resulten alterats.
Els fragments són tallats en aminoàcids. Són tallats en components. Els fragments són tallats en sucres senzills.
Simultàniament, es produeix l’absorció de nutrients. Tots aquells nutrients que han estat digerits, és a dir, que han assolit una mida prou petita per passar per l’intestí, són absorbits per les cèl·lules que hi ha a les parets de la mucosa intestinal.
15. Observa la imatge i explica-la utilitzant el vocabulari que has après en l’apartat de l’organització cel·lular de la unitat 1:
aparell digestiu
TRACTE GASTROINTESTINAL DEL REVESTIMENT DE L’INTESTÍ PRIM
intestí prim plec del revestiment intestinal
vellositats intestinals
Cèl·lula epitelial amb microvellositats
La funció principal de l’intestí prim no és la digestió, sinó l’absorció intestinal, sobretot dels nutrients orgànics i minerals. L’intestí gros absorbeix sals minerals, vitamines i aigua. La resta de residus són expulsats a través de l’anus en forma d’excrements
En tot el procés de digestió que acabem de veure hi han intervingut un conjunt de glàndules. Les glàndules tenen la funció de secretar les substàncies.
16. A continuació, tens una llista de totes les glàndules que intervenen en la digestió, la seva localització i la funció que fan. Relaciona les tres columnes escrivint la mateixa lletra en les caselles corresponents:
GLÀNDULES
A Glàndules salivals
B
C
Glàndules estomacals
Glàndules intestinals
D Pàncrees
E Fetge
LOCALITZACIÓ
Abdomen
Paret del duodè
A sota del fetge, abdomen
Boca
Mucosa de l’estómac
FUNCIÓ
Produeix sucs pancreàtics; digereix la majoria de substàncies.
Secreta bilis, que ajuda a digerir els greixos.
Produeixen saliva i l’enzim amilasa, que permet la digestió del midó.
Secreten sucs gàstrics; poden digerir les proteïnes.
Secreten diversos enzims, que bàsicament digereixen greixos i hidrats de carboni.
Finalment, els nutrients passen de les cèl·lules de l’epiteli intestinal a la sang. Aquí comença el transport per tot l’organisme a través de l’aparell circulatori, que estudiarem més endavant, juntament amb els aparells respiratori i urinari, els quals, juntament amb l’aparell digestiu, configuren els quatre aparells responsables de la funció vital de nutrició.
El mal funcionament d’un o més òrgans de l’aparell digestiu, a causa de factors genètics o del desenvolupament de malalties, pot afectar la totalitat de l’aparell digestiu i provocar diferents tipus de patologies.
17. Busca informació i omple la taula. Fixa’t en l’exemple:
ALTERACIONS
Úlcera pèptica
Hepatitis
Celiaquia
Diarrea
Restrenyiment
Gingivitis
Càncer de còlon
ÒRGAN O TEIXIT EN QUÈ ES PRODUEIX EL TRASTORN
Mucosa digestiva, intestí i estómac
AGENT O CAUSA DE L’ALTERACIÓ AFECTACIONS
Associada molt sovint a la infecció del bacteri Helicobacter pylori
Sagnat, mala digestió, dolors estomacals
Aliments sense gluten. Inflamació de les genives.
18. Tria tres de les alteracions anteriors, escriu-ne el nom i busca informació sobre què es pot fer per prevenir-les. Poseu en comú aquests consells preventius, que configuraran els principals hàbits saludables associats a l’aparell digestiu.
19. Observa la imatge de la dreta, que representa una secció de l’intestí prim amb les diferents capes de teixits que el formen. En Xevi Verdaguer, un expert en psiconeuroimmunologia, sempre recorda que «l’intestí és el nostre segon cervell». I és que l’intestí és molt més complex del que pensàvem. Explica què veus en la imatge i, si cal, busca informació. Contrasta les teves idees amb les dels teus companys i companyes.
20. Observa aquesta altra imatge, que representa un teixit epitelial de revestiment de l’intestí prim amb les cèl·lules de microvellositats encarregades de l’absorció intestinal. La figura A és un teixit normal i la figura B és un teixit malmès per un procés inflamatori. Contesta les preguntes següents:
a) Quines conseqüències creus que pot comportar el fet que el teixit estigui inflamat?
b) Quins hàbits, malalties o trastorns poden provocar la inflamació del teixit intestinal?
c) Quins hàbits podem adoptar per preservar el teixit intestinal?
21. Avui, per dinar, he menjat macarrons, un bistec de vedella amb patates fregides i enciam i, per postres, un pastís de crema. Recorda els principals tipus de nutrients que conté cada aliment i digues a quina part del sistema digestiu es produeix la digestió d’aquests aliments i l’absorció posterior:
NUTRIENTS PRINCIPALS
Macarrons
Bistec de vedella
Patates fregides
Enciam
Pastís de crema
22. Un nen està menjant una poma. En un full a part, redacta tots els processos mecànics i químics que actuen sobre la poma i digues tots els llocs i tots els òrgans per on va passant, des que entra per la boca fins que les substàncies que no s’aprofiten surten per l’anus.
Ara és un bon moment per contestar per segon cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
No et preocupis si no pots escriure un 4 en totes les preguntes. ENCARA ENS FALTA MOLT PER APRENDRE!
23. Per fer-ho, caldrà que elaboris un mapa conceptual. A continuació, tens els conceptes. Tu has de fer els requadres en l’ordre que creguis convenient i has d’escriure les paraules d’enllaç que faran de nexes d’unió.
nutrició • aliments • nutrients • aparell digestiu • aparell respiratori • aparell urinari aparell circulatori • energia • hidrats de carboni • aigua • sals minerals • vitamines • proteïnes greixos • nutrients orgànics • nutrients inorgànics • sang • ingestió • masticació • absorció transport • salivació • expulsió • digestió mecànica • digestió química
Segur que heu sentit a parlar dels germans Roca i del res- taurant Celler de Can Roca. Ells van ser els impulsors de la cuina a baixa temperatura a Catalunya, tot i que és una tèc- nica creada per Benjamin Thompson, comte de Rumford, l’any 1799 i redescoberta posteriorment per Georges Pralus en la dècada de 1970 durant la seva estada al restaurant francès La Maison Troisgros.
Aquesta tècnica, aplicada primer només en restaurants d’alta cuina, s’ha popularitzat en altres restaurants i fins i tot ha arribat a moltes llars.
Hi ha quatre tipus de cocció:
• En sec. Quasi sempre és al forn, però també es pot fer amb brases. Per exemple, així es poden cuinar el xai, el porc, l’aviram, les fruites i les verdures.
• En líquid. Se submergeix l’aliment en un líquid, com ara oli, brou, escabetx o una salsa.
• Al vapor. L’aliment es cou amb el vapor que desprèn un líquid. S’utilitza bàsicament per a verdures i peix.
• Amb envasos. Es pot cuinar al buit o sense el buit. Els envasos permeten cuinar l’aliment sense que estigui en contacte directe amb el medi; en aquest cas, l’aigua.
Si es cuina al buit i amb envàs, es pot controlar molt bé la temperatura. A més a més, com que no hi ha oxigen, la preparació és més estable i els aliments no s’oxiden ni es tornen rancis.
Si es cuina amb envàs però no al buit, cal fer servir pots de vidre o bosses. Té pràc- ticament els mateixos avantatges que la cuina al buit.
En què consisteix cuinar a baixa temperatura?
Aquesta tècnica consisteix a aplicar, durant un període llarg de temps –que pot superar les deu hores–, una temperatura de baixa intensitat: entre 50 i 100 graus. Quins són els avantatges de cuinar a baixa temperatura?
– Les coccions són molt exactes.
– No hi ha oxidació.
– Apareixen noves textures en l’aliment.
– El gust és més autèntic.
– Els aliments són més saludables.
– Es poden revalorar aliments considerats «humils».
– La cocció està controlada i és molt precisa.
– No es perden les vitamines.
Es poden cuinar tot tipus d’aliments?
Sí, sempre que es respectin les temperatures de cada aliment. Per exemple, en el cas del peix, és entre 50 º i 60 º, i en el cas de les carns dures, entre 65 º i 80 º. En canvi, les verdures i les fruites necessiten un mínim de 85 º, perquè cal que la cel·lulosa s’estovi.
Però s’ha de ser molt curós per evitar la contaminació dels aliments amb el bacteri Clostri- dium botulinum, responsable del botulisme.
a) Busca una recepta que es cuini a baixa temperatura i la mateixa recepta cuinada de manera tradicional i compara-les.
b) Investiga els diferents aparells necessaris per cuinar a baixa temperatura.
c) Per què creus que cuinant amb aquesta tècnica cal vigilar més la contaminació de possibles agents infecciosos?
ACTIVITAT D’APLICACIÓ
1. En equips de quatre, elaboreu un menú per a un dia per a nois i noies de la vostra edat que us aporti l’energia de referència. Uns grups poden fer una dieta per cobrir les necessitats calòriques dels nois i uns altres, les de les noies.
2. Ha de ser una dieta que segueixi les bases de la dieta mediterrània que heu après durant la unitat. També es valorarà que els productes siguin naturals i de proximitat. Busqueu-ne més informació.
3. Heu de dissenyar un esmorzar, un dinar, un berenar i un sopar. Calculeu els nutrients necessaris. Haureu de buscar quina proporció cal ingerir de cada nutrient en un dia i calcular quanta energia aporten.
4. Dissenyeu una taula en què hi hagi els aliments necessaris, fins i tot l’oli per cuinar-los o el sucre que potser afegireu a la llet. No heu de passar per alt cap detall. Anoteu la massa que necessiteu i totes les dades que feu servir.
5. Més endavant, en l’apartat «Treballem amb les TIC» (pàgina 55), haureu d’elaborar a casa els plats principals del dinar i del sopar i gravar tot el procés i, també, haureu d’escriure la recepta pas a pas.
1. La microbiota intestinal (abans s’anomenava impròpiament flora intestinal) és el conjunt de microorganismes vius que habiten en el nostre intestí prim i en el gros, amb els quals s’estableix una relació de simbiosi. Els microorganismes fermenten les restes d’aliments no digerits, col·laboren en la síntesi de les vitamines D i K, faciliten l’absorció del ferro i del calci i ajuden a formar la femta. A partir d’això, respon: a) Quins són aquests microorganismes?
b) Què vol dir una relació de simbiosi?
c) Si aquests microorganismes ens ajuden en la digestió i en la síntesi de vitamines, què els proporcionem nosaltres a canvi?
d) Com podem, a través de l’alimentació, assegurar-nos de tenir aquests bacteris a l’intestí?
e) Què ens pot passar si no disposem d’una microbiota intestinal variada i sana?
2. La digestió del midó. Un aliment bàsic en la nostra dieta mediterrània és el pa, la biomolècula principal del qual és el midó. Completa la taula segons el procés de digestió d’aquesta biomolècula. Fes el mateix amb la carn.
BIOMOLÈCULA MAJORITÀRIA
ENZIMS
QUE LA PODEN DIGERIR
A QUINA PART DE L’APARELL DIGESTIU TÉ LLOC LA DIGESTIÓ?
QUINS PRODUCTES RESULTEN DE LA SEVA DIGESTIÓ?
a) Una persona a qui s’ha extirpat la vesícula biliar, quins aliments no podrà digerir bé? Per què?
b) La xerostomia és el nom amb el qual es coneix la poca producció de saliva. Quins aliments no podran digerir bé les persones que la pateixin? Per què?
c) Per què creus que, quan una persona té mal de panxa a causa d’una digestió pesada, és recomanable que prengui bicarbonat?
3. El càncer colorectal és el més freqüent en la població espanyola, ja que acumula el 15 % de les persones diagnosticades de càncer. L’any 2017 va originar 15.923 defuncions. A partir de les dades següents referides a Catalunya, elabora un gràfic lineal i treu-ne conclusions. Fixa’t primer en els criteris per fer aquest tipus de gràfics que trobaràs a la pàgina 55.
Defuncions per cada 100.000 habitants (població entre 50 i 69 anys)
a) Investiga quin és el principal factor de risc de càncer colorectal.
b) Quins altres factors de risc hi ha?
c) A partir de l’any 2000 l’Institut Català d’Oncologia (ICO) va posar en marxa un pla de detecció precoç d’aquest càncer que, amb el pas dels anys, s’ha anat estenent per tota la població de Catalunya. Investiga en què consisteixen aquest pla i la prova de detecció precoç que es demana i relaciona la població a la qual es fa aquesta prova amb la primera pregunta d’aquesta activitat.
d) Creus que aquest pla de detecció precoç de la malaltia influirà en els resultats del teu gràfic?
4. L’any 2006 la model Luisel Ramos va perdre el coneixement quan feia una desfilada de moda. Això va fer plantejar quin era l’índex de massa corporal (IMC) mínim que havien de tenir les models i els models per poder desfilar en les diferents passarel·les de moda. Tot i que l’IMC d’adults no diferencia entre homes i dones, la majoria d’empreses van acceptar els valors de 18,5 kg/m2 per a les dones i 20 kg/m2 per als homes. L’IMC serveix per saber si el pes d’una persona és adequat segons la seva alçada. Es calcula aplicant la fórmula següent:
IMC = massa estatura2
La massa es mesura en quilograms (kg) i l’estatura en metres.
Segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un IMC inferior a 18 indica que la persona està massa prima, entre 18 i 25 es considera que està equilibrada, entre 25 i 30 que té sobrepès, entre 30 i 35 que té una obesitat moderada i més de 35, que pateix obesitat. Calcula si les persones de la taula podrien desfilar o no en una passarel·la d’acord amb el seu IMC.
Alçada (m) Massa (kg) IMC Apta/no apta
1,68 44,5 1,70 61,5 1,72 65,3 1,82 59
Alçada (m) Massa (kg) IMC Apte/no apte 1,70 62
a) Faries alguna recomanació especial a alguna de les persones? Raona la resposta.
b) Per què creus que aquests valors d’IMC només són vàlids per a adults i no pas per a nens i adolescents?
1. Graveu un vídeo en què es vegi com es cuinen els plats que heu dissenyat en la «Zona experimental».
2. Abans, però, feu l’storyboard (guió gràfic) per tenir ben clar quines són les seqüències que gravareu i també l’ordre d’edició. El vídeo ha de tenir una durada de 3-4 minuts.
3. Hi podeu incloure idees originals, consells de nutrició, hàbits saludables, consells de sostenibilitat, etc. Per inspirar-vos, podeu mirar els programes de cuina que fan a la televisió.
4. Abans de fer el vídeo, heu d’acordar, entre tota la classe, com serà la rúbrica d’avaluació, per conèixer quines són les tasques de qualitat que es valoraran a l’hora de fer un vídeo com el que se us demana. Podeu basar-vos en la rúbrica que vau fer servir per a la maqueta de la cèl·lula de la unitat 1 (pàgines 26-27) i aprofitar-ne gairebé tots els apartats. Els que canvien els heu d’elaborar abans de fer el treball i consensuar-la.
COAVALUACIÓ PER PARELLES DEL GRÀFIC LINEAL
ACTIVITAT: CONSTRUIR UN DIAGRAMA LINEAL PER REPRESENTAR INFORMACIONS
Nom de l’alumne/a que ha construït el diagrama:
Nom de l’alumne/a que l’avalua:
CRITERIS DE REALITZACIÓ Bé Regular Malament Com pot millorar?
1. Ha construït els eixos de coordenades i hi figuren els nombres en un eix i els anys en l’altre.
2. Les dades estan ben distribuïdes.
3. Ha dibuixat quatre línies, una per a cada ciutat.
4. Ha posat títol al gràfic.
5. Ha escrit una llegenda per saber el que correspon a cada línia del gràfic.
Durant un minut, intenta memoritzar el nom d’aquests personatges:
Albert Einstein • Joaquim Blume • Santiago Ramón y Cajal • Jane Goodall • Manolo Santana Valentí Fuster • Manel Esteller • Joan Gamper • Chicho Sibilio • Isabel-Clara Simó
Tanca el llibre i escriu en un paper tots els noms que recordis.
Durant un minut, intenta memoritzar ara el nom d’aquests altres personatges:
Kobe Bryant • Billie Eilish • Demi Lovato • Greta Thunberg • Laia Sanz • Marc Gasol • Lionel Messi
Mark Zuckerberg • Wonder • Angelina Jolie
Tanca el llibre i escriu en el paper tots els noms que recordis.
De quina llista has recordat més noms? Per què?
Creus que, si fessis la prova als teus professors, pares, avis…, els resultats serien els mateixos?
Tot i que en les dues llistes hi ha noms rars, difícils de recordar, segur que n’has recordat més de la segona llista. Els teus coneixements previs sobre els personatges d’aquesta segona llista t’han permès recordar-los. Fins i tot, has pogut fer associacions entre ells. En canvi, els noms de la primera llista han estat molt més difícils de recordar.
Si no saps res d’un tema, quan l’estudiïs, et serà més difícil de recordar-ne alguna cosa; per tant, quan estudiïs, llegeix tot el que puguis, escolta, tingues curiositat, perquè, encara que pensis que l’endemà ho hauràs oblidat, el teu cervell guarda el record.
El segon cop et serà molt més fàcil de recordar.
Contesta per tercer i últim cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
En aquest moment hauries de respondre amb un 3 o un 4 a totes les preguntes. Si no és així, pensa què pots fer. Demana ajuda si et cal.
És un treball per fer en equip. Es recomana que els equips siguin de 3 o 4 alumnes, però cada docent decidirà, segons les característiques del grup classe, el nombre d’integrants.
A la festa de final de curs de l’escola, cada classe ha de portar alguna cosa de menjar relacionada amb el que ha treballat. Un company comenta que, com que al llarg del curs hem estudiat la nutrició i que, com hem vist, cal conscienciar els infants que una bona alimentació és bàsica per al bon desenvolupament físic i psicològic de les persones, proposa de fer alguna cosa relacionada amb l’alimentació sana i equilibrada. I una altra companya proposa de fer un pas més enllà i passar de la teoria a la pràctica i elaborar formatge per portar-lo a la festa. Tothom hi ha estat d’acord. Ara ens hem de posar a la feina!
Abans de començar el projecte, llegiu la rúbrica d’autoavaluació de la pàgina 246 per conèixer les tasques de qualitat que es valoraran pel que fa a aquest projecte.
Abans de començar qualsevol tipus de projecte, cal fer una reflexió prèvia sobre el que sabem del tema i què en volem saber. Feu una pluja d’idees a la classe.
» Un cop fets els equips de treball i després de fer la pluja d’idees a l’aula i de formular-vos algunes de les preguntes que haureu de resoldre per iniciar el projecte, és hora de començar a treballar.
La primera pregunta és aquesta: Què necessitem per fer formatge?
» Investigueu què és el formatge i quins tipus de formatge hi ha.
Després d’aquesta recerca d’informació, hauríeu de ser capaços d’explicar què és el formatge i els principals tipus que n’hi ha, i contestar preguntes com ara: Quins tipus de formatge hi ha? En què es diferencia un formatge fresc d’un formatge curat? Per què s’elaboren formatges i per què hi han tantes tècniques diferents? Quins altres derivats lactis s’elaboren i quines diferències tenen amb el formatge?
L’origen de l’elaboració del formatge no té data exacta, però s’han trobat indicis que 5 000 anys aC ja s’elaborava formatge amb llet d’ovella, però com que les ovelles ja fa 12 000 anys que es van domesticar, pot ser que fos abans i tot.
L’excés de llet, i la necessitat de guardar-la i conservar-la podria haver estat el detonant que algú decidís afegir sal a la llet i utilitzar estómacs d’animals morts com a recipient. I així, de manera casual, es descobrís que la llet havia coagulat i fermentat i es podia menjar en lloc de beure.
De llavors ençà, s’han multiplicat les maneres de fer formatge i ja no es fa només amb llet d’ovella, sinó que també se’n fabrica amb llet de vaca, de cabra o, fins i tot, de burra o de búfala.
Com que el treball se centra en la investigació basada en el mètode científic, podeu formular-vos diferents hipòtesis i veure si, al final, es compleixen o no. Penseu que, de tots els ingredients que són necessaris per fer formatge, n’hi ha de diferents tipus; això us donarà pistes per plantejar les hipòtesis.
» Investigueu i feu una llista dels ingredients que són necessaris per elaborar formatge i dels estris que es fan servir.
» Investigueu sobre els diferents tipus de llet, les seves propietats, quines són millors per a l’elaboració de formatges i per què.
Després del procés d’investigació dels diferents tipus de llet, hauríeu de ser capaços de defensar quin tipus de llet és la millor per elaborar un formatge i justificar-ho. També hauríeu de poder respondre a preguntes com ara: Per què la llet de cabra és més blanca que les altres llets? Quina diferència hi ha entre una llet fresca i una de pasteuritzada? I entre una llet pasteuritzada i una UHT (ultrapasteuritzada)?
Són totes igual de vàlides per elaborar formatges?
» Investigueu sobre els diferents tipus de quall, les seves propietats, quins són millors per a l’elaboració de formatges i per què.
Després del procés d’investigació sobre el quall, hauríeu de ser capaços de defensar quins tipus de quall són els més adequats per fer formatge a casa i de contestar aquestes preguntes:
• Quins tipus de quall hi ha?
• Quina és la funció d’un quall?
• Com actua?
• Es pot fer formatge sense quall?
Ara que coneixeu els diferents ingredients, busqueu informació sobre les tècniques d’elaboració.
» Investigueu sobre els diferents tipus d’elaboració, les diferents tècniques, les elaboracions artesanals i industrials, els processos de producció, les variables que es poden controlar a casa i les que no, etc.
Segons les tècniques d’elaboració, els formatges poden ser frescos o curats. Per fer formatges frescos, cal quallar i deshidratar la llet. Els formatges frescos s’han de conservar en llocs refrigerats. Tenen sabors suaus i textures poc consistents.
A partir de la informació que heu recollit, decidiu quin tipus de formatge elaborareu. Justifiqueu i raoneu la vostra decisió.
» Apunteu quins ingredients i instruments us faran falta i quina tècnica seguireu.
» Un cop tingueu clara la llista d’ingredients i d’instruments que us faran falta, penseu si teniu algun estri que pugueu reciclar per elaborar el formatge. Potser fins i tot el podeu dissenyar i fabricar-lo amb materials reciclats. Podeu demanar ajuda al professor o la professora de Tecnologia.
Intenteu que l’escola programi una visita a un centre de producció artesana de formatges; així podreu veure in situ tot el que fins ara heu investigat i estudiat. Serà un bon moment perquè els experts us puguin resoldre dubtes i, a la vegada, perquè reformuleu alguna de les hipòtesis que havíeu fet i us plantegeu nous reptes. El millor moment per fer la visita és abans de començar la segona fase del projecte (la fase de planificació), ja que d’aquesta manera podreu decidir quin formatge elaborareu i quina tècnica fareu servir.
El mató és un producte tradicional català que prové de la Catalunya Central i se’n té referències ja des del segle xiv
El mató és un formatge fresc que s’elabora sense sal i ni ferment. L’ingredient és llet pasteuritzada, de cabra, d’ovella o de vaca. Quant al procés d’elaboració, es diferencia de la resta de formatges frescos perquè la llet arriba a temperatures molt altes. Tot i que l’elaboració varia segons el lloc, el producte final sempre té un contingut alt en proteïnes, una textura granulada (que en alguns casos és gelatinosa), no té escorça i té un gust suau, humit i poc persistent.
Antigament, el mató s’elaborava amb el xerigot o sèrum de formatgeria, que s’obté com a subproducte un cop coagulada la llet. Aquest mateix procés d’elaboració es fa per obtenir el recuit o el brossat i, per això, moltes vegades es confonen amb el mató, però no són el mateix perquè el mató és un formatge i els altres, derivats del xerigot.
El més destacable de l’elaboració del mató és la pasteurització de la llet, que permet eliminar qualsevol agent patogen que hi pugui haver a la llet. Per elaborar altres tipus de formatges, la llet s’escalfa a uns 70-72 oC durant uns quinze segons, però en el cas del mató, la llet s’escalfa fins a 85 oC entre un i tres minuts. Això provoca una desnaturalització de les proteïnes sèriques de la llet i es formen uns enllaços entre les proteïnes, que fan que quedin retingudes durant la quallada i que no es perdin amb el xerigot, com passa en l’elaboració de la resta de formatges.
El mató barrejat amb mel, el famós «mel i mató», són unes postres típiques catala nes que consisteixen simplement en un tros de mató i un raig de mel. És un del plats més populars de Catalunya.
En aquesta etapa del vostre projecte, heu de tenir ja resolts els aspectes següents:
Cal que comenceu a pensar en com ho fareu. Feu una pluja d’idees, en grups o entre tots, sobre els aspectes que heu de tenir en compte.
A continuació, trobareu unes pautes que podeu seguir. Tam bé, podeu fer propostes diferents de les que s’inclouen aquí, i poden ser tan originals com vulgueu!
» Investigueu com són d’essencials la neteja i la higienització durant tot el procés d’elaboració. Heu de ser capaços d’ex plicar quines precaucions cal prendre i per què és necessa ri prendre aquestes mesures i de raonar què pot passar si no les dueu a terme.
» Investigueu on podeu aconseguir els ingredients que us fan falta. Cal que valoreu l’opció de comprar productes de proximitat i que decidiu què heu d’encarregar, quins materials podeu aprofitar i quins podeu reciclar. Compareu els preus i les qualitats de cada producte i els avantatges i els inconvenients de cada un.
• Quin formatge voleu elabo- rar i per què.
• Quina tècnica utilitzareu i per què.
• Què necessiteu per fer-lo.
• Quins estris reciclareu per elaborar-lo
• I on elaborareu el formatge.
Després d’aquest procés d’investigació, heu de ser capaços de dir quins agents infecciosos poden arruïnar la vostra tasca i com podeu minimitzar el risc de qualsevol contaminació. Heu de poder respondre aquestes preguntes:
• Què són els agents infecciosos?
• Quins aspectes cal tenir en compte per a una bona higienització?
Després, heu de decidir quins ingredients comprareu i on. També heu de tenir molt clar els preus i les quantitats que necessitareu.
• Què pot passar si el nostre formatge es contamina?
Abans d’encarregar res, feu un pressupost!
» Investigueu tots els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de fer un pres supost, escriviu-lo i penseu si podeu as sumir les despeses; si no és així, refeu-lo i ajusteu-lo a les vostres possibilitats.
Després de fer el pressupost, poseu-los en comú entre tota la classe per si podeu millorar-los. Per exemple, podeu decidir quins són els millors proveï dors, fer una comanda conjunta per abaratir costos, etc.
Podeu comparar dos formatges que hi hagi al mercat. Busqueu les pro pietats nutricionals que tenen, l’origen, la procedència i la qualitat dels ingredients, la contaminació de les fàbriques d’origen, el transport, etc.; és a dir, la petjada ecològica que deixen. Després, valoreu-los per fer-vos una idea del preu que costa elaborar un producte i del preu que en pa guem els consumidors. Finalment, podeu fer un debat sobre els avantat ges i els inconvenients de fer el formatge a casa o de comprar-lo ja fet.
formatge, ara el podeu acabar de fabricar.
Cal que decidiu si voleu fer diferents formatges o no més un i si voleu provar diferents tipus de llet o no.
» Investigueu les propietats que tindrà el vostre for matge. Busqueu els nutrients que aporta i feu una taula nutricional, com si haguéssiu de fer una etiqueta per comercialitzar-lo. Si heu fet servir llet i altres ingredients ecològics, busqueu quin segells pot portar el vostre formatge.
Tot seguit, és el moment de fer la planificació del calendari. A l’hora de comprar els ingredients, cal tenir en compte les dates de caducitat i el lloc on els guardareu. També heu de tenir clar si podeu fer proves a l’escola o si les haureu de fer a casa. Cal que tingueu clars tots aquests aspectes abans de comprar la llet, el quall i la resta d’ingredients.
» Abans de passar a la fase de producció, heu de fer un protocol amb els passos de l’elaboració (les fases, les quantitats, els temps, la temperatura…), igual que heu fet altres vegades amb els passos d’un experiment de laboratori.
» Recordeu com s’escriu un text instructiu.
• Tingueu en compte que els textos instructius han de tenir una estructura ordenada, amb guions o nombres.
• Escriviu al principi la llista d’ingredients i d’utensilis necessaris.
• Expliqueu clarament el procés que cal seguir. Podeu fer servir l’imperatiu o la forma impersonal.
• Recordeu que les frases han de ser precises i que el text ha de ser esquemàtic.
El calci és un element químic imprescindible per a la vida. Aproximadament un 2 % de la nostra massa és calci i la major part es troba als ossos i a les dents, però també en podem trobar a les neurones i a la sang. De tots els minerals que tenim al cos, el calci és el més abundant.
Per què és important el calci?
• És necessari per a la contracció i la relaxació dels músculs.
• Ajuda a enviar i rebre l’impuls neuronal.
• És imprescindible per al desenvolupament dels ossos i de les dents.
• És imprescindible per poder secretar les hormones correctament.
• Intervé en el procés de coagulació sanguínia.
Cal que cada dia ingerim amb els aliments 1 000 mg de calci, tot i que en adolescents, dones embarassades i persones de més de 50 anys aquesta quantitat ha de ser més gran, al voltant de 1 300 mg/dia. Les verdures de fulla verda i el peix blau són fonts de calci, però, sens dubte, la font principal és la llet i els seus derivats, com el formatge. Per poder assimilar el calci d’aquests aliments, és necessària la vitamina D. I la seva assimilació també és millor si formen part de la dieta els greixos, les proteïnes, la lactosa i la vitamina C. La falta de calci ocasiona osteoporosi, una malaltia que consisteix en la pèrdua de matèria òssia, la qual cosa fa que els ossos es debilitin i es trenquin amb molta facilitat, com ja vas poder veure en la zona experimental de la unitat 5.
En aquesta etapa del vostre projecte haureu de tenir ja resolts els aspectes següents:
• Quin formatge voleu elaborar i per què.
• Què necessiteu per fer-lo i com ho aconseguireu.
• Quines tècnica utilitzareu i per què i quin protocol seguireu.
• Quins estris reciclareu per elaborar-lo.
• Quin pressupost necessitareu i quina quantitat de formatge fareu.
• On elaborareu el vostre formatge i quin calendari seguireu.
• Quines característiques nutricionals tindrà el formatge que fareu i per què.
• Quines mesures d’higiene haureu de tenir en compte abans de començar i durant el procés d’elaboració.
Abans d’elaborar el formatge, recordeu que, com que aquest projecte també té un objectiu de divulgació sobre l’alimentació sana i equilibrada, heu de gravar un vídeo, que després ensenyareu a la resta de companys i companyes de l’escola.
» Cal gravar el procés d’elaboració i, després, editar-lo i fer-ne un vídeo. Investigueu i busqueu programes de cuina de la televisió en què s’explica com s’elabora un determinat producte i, a més a més, quines són les propietats d’aquest producte, com i on es poden aconseguir les matèries primeres, etc.
El programa Cuines de TV3 us pot ser útil.
Durant el procés d’elaboració del formatge, heu de tenir present, més que mai, que esteu fent un treball en equip. Cal que tots participeu en totes les fases (no us podeu repartir les tasques i, després, ajuntar-les) i que tots estigueu al corrent de tot el procés. A més a més, és molt important que respecteu els punts de vista de tothom, que deixeu de banda la competitivitat a l’hora d’aprendre i que descarteu les recompenses individuals en favor de les col·lectives.
» Dediqueu uns quants dies a elaborar el formatge. Durant aquest procés, heu d’anar apuntant els resultats i heu de prendre notes de tot el que cregueu oportú. Recordeu que el mètode científic exigeix elaborar unes conclusions finals.
» Quan tingueu els primers resultats, mireu si s’ajusten a les vostres expectatives i si les vostres hipòtesis s’han complert i elaboreu unes conclusions. Intenteu relacionar el procés d’elaboració amb els resultats obtinguts. Si heu fet més d’un tipus de formatge, compareu-los i expliqueu-ne les diferències.
Després d’aquesta fase, heu de ser capaços de descriure el vostre formatge utilitzant un vocabulari especialitzat i de contestar aquestes preguntes:
• Quin gust té el vostre formatge?
• Té una textura granulada, sedosa o gelatinosa?
» Investigueu quins conceptes i adjectius es fan servir a l’hora de descriure un formatge (la textura, el gust, l’olor, etc.).
Si el procés no us ha sortit bé, cal reformular-lo i, si teniu temps, tornar a fer-ne. Si heu pres notes durant l’elaboració i heu aplicat el protocol que havíeu fet, us serà fàcil saber on us heu equivocat i podreu resoldre el problema.
Podeu fer l’edició del vídeo a l’escola o a casa. Després, el podeu ensenyar a altres classes o podeu penjar-lo al web de l’escola.
Podeu fer de producció de formatges a Catalunya, diferents tipus de formatges, l’elaboració casolana de formatges, etc.
» Si us han quedat ganes de continuar treballant, podeu buscar amb el formatge editar-les i preparar-les.
Finalment, gaudiu del formatge!
Ha arribat el moment d’autoavaluar-vos com a equip. Feu servir aquesta rúbrica:
Elaboració de les normes, responsabilitat i compromisos de l’equip
Participació en la redacció de les tasques de l’equip
L’equip ha establert les normes de responsabilitat i els compromisos de forma àgil, amb total consens i amb un resultat molt clar. (0,5)
Tots els membres de l’equip hem participat molt activament en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.
(2)
Creació del vídeo i resultats
El vídeo està ben estructurat, és creatiu i original i aporta elements innovadors per a l’audiència.
(2)
Elaboració del formatge
Contingut del projecte
Aspectes tècnics en l’elaboració del formatge
El resultat final del projecte (el formatge) presenta un aspecte excel·lent i coherent amb el tipus de formatge escollit. (2)
El tema està molt ben documentat i s’expliquen molt bé tots els continguts. S’han fet la majoria de les tasques d’investigació proposades. (2)
El protocol elaborat per fer el formatge s’ha aplicat correctament i ha quedat palès en el resultat. S’han contrastat les hipòtesis i s’han explicat.
(1)
Entrega del projecte
PUNTUACIÓ 1 2 3 4
Els resultats del projecte s’han entregat dins dels terminis marcats i d’acord amb la forma establerta.
(0,5)
L’equip ha concretat les normes de responsabilitat i els compromisos de manera prou satisfactòria.
(0,5)
La major part dels membres de l’equip hem participat en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.
(1,5)
El vídeo està ben estructurat, és creatiu i original, però no aporta elements innovadors per a l’audiència.
(1,5)
El resultat final del projecte (el formatge) presenta un aspecte notable i coherent amb el tipus de formatge escollit.
(1,5)
El tema està ben documentat, però queden alguns continguts per explicar bé. S’han fet la majoria de les tasques d’investigació proposades.
(1,5)
El protocol elaborat per fer el formatge s’ha aplicat correctament i ha quedat palès en el resultat. Ha faltat contrastar les hipòtesis elaborades.
(0,75)
Els resultats del projecte s’han entregat amb un dia de retard però amb la forma establerta.
(0,25)
L’equip ha necessitat el suport i l’ajut del docent per poder acabar de concretar les normes de responsabilitat i els compromisos. (0)
Hem tingut dificultats a l’hora d’elaborar i redactar les tasques que calia fer a causa de l’escassa participació de bona part dels membres de l’equip. (1)
El vídeo està ben estructurat, però és poc creatiu i poc original.
(1)
El resultat final del projecte (el formatge) presenta un aspecte poc coherent amb el tipus de formatge escollit.
(1)
El tema està poc documentat. S’anomenen alguns continguts, però no s’expliquen. No s’han fet la majoria de tasques d’investigació. (1)
El protocol elaborat per fer el formatge s’ha aplicat de manera suficient i això ha quedat palès en el resultat. No s’han contrastat les hipòtesis elaborades.
(0,5)
Els resultats del projecte s’han entregat fora de termini i amb més d’un dia de retard.
(0)
A l’equip li ha quedat pendent poder concretar les normes de responsabilitat i els compromisos tot i la intervenció del docent. (0)
Han quedat per definir tasques que calia fer a causa de la poca participació dels membres de l’equip a l’hora d’elaborar-les i redactar-les.
(0,5)
El vídeo no està ben estructurat, no és creatiu ni original; costa seguir-ne el visionament.
(0,5)
El resultat final del projecte (el formatge) presenta un aspecte insuficient i gens coherent amb el tipus de formatge escollit.
(0,5)
El tema està molt poc documentat, no hi ha explicacions dels continguts i no s’han desenvolupat la majoria de tasques d’investigació.
(0,5)
El protocol elaborat per fer el formatge s’ha aplicat de manera insuficient i això ha quedat palès en el resultat. No s’han contrastat les hipòtesis elaborades.
(0)
No s’han entregat els resultats del projecte o no s’han entregat d’acord amb la forma establerta.
(0)