Nellie Bly 2n. Geografia. Mostra

BATXILLERAT

r GEOg afia

Jaume Busquets Adolf Cucala Joan M. Serra

Programa

Nellie Bly

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA OBERTURA DE LA UNITAT

Font iconogràfica.

Imatge il·lustrativa dels continguts de la unitat acompanyada d’un peu informatiu.

Reflexiona.

Fragment motivador per obrir un debat o un intercavi d’idees entre l’alumnat.

Què trobaràs en aquesta unitat. Índex dels temes principals que es tracten en la unitat.

Model cartogràfic.

Cada unitat introdueix unes preguntes que es resolen, de manera ràpida, a partir de l’observació i l’anàlisi d’un mapa concret.

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS Exposició de la teoria en el text central del llibre.

GLOSSARI Definicions dels conceptes bàsics que cal conèixer per entendre les explicacions.

Fonts iconogràfiques.

Les imatges (fotografies i infografies) s’han triat amb cura, de manera que sempre siguin significatives i ajudin a la comprensió i l’aprenentatge.

Fonts textuals.

Textos que il·lustren fets o dades explicats i que en són una prova documental.

Fonts gràfiques i estadístiques.

Gràfics i taules estadístiques amb dades actualitzades molt útils per contextualitzar la teoria i apropar l’alumnat a la seva realitat més immediata.

Fonts cartogràfiques.

Mapes que aporten dades representatives, il·lustren algun aspecte que es vol ampliar i contextualitzen informacions rellevants.

Aquesta icona indica que el mapa o el gràfic s’utilitza per resoldre alguna de les activitats de la pàgina.

Activitats breus.

Es poden resoldre oralment o per escrit i serveixen per comprovar si s’han interioritzat els continguts principals de cada apartat.

ACTIVITATS FINALS

Treball dels ODS. Aquest símbol indica que és una activitat de caràcter crític i reflexiu sobre algun tema relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Aquestes icones indiquen si l’activitat és individual o en grup i si, per resoldre-la, cal utilitzar l’ordinador o accedir a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Situacions d’aprenentatge.

Cada una de les activitats finals planteja un repte (una hipòtesi que cal comprovar, una problemàtica que cal resoldre, una previsó que cal fer...) i dona les pautes per arribar a una conclusió final. Tot i ser grupals, alguna pot ser resolta de manera individual.

ESTUDI DE CAS

Estudi de cas / Situació d’aprenentatge Cada unitat finalitza amb un estudi de cas. Es tracta d’una situació d’aprenentatge més llarga i complexa que les plantejades a les activitats finals. A partir d’un context real, i mitjançant l’anàlisi de diferents fonts i, en algun cas, del treball de camp, l’alumnat haurà de posar a prova els coneixements adquirits.

PROJECTE DIGITAL UNA RESPOSTA GLOBAL PER A UN ENTORN EDUCATIU DIVERS La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

LES CLAUS DEL PROJECTE DIGITAL

VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Són descarregables

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

per poder treballar

enfocaments i necessitats,

automàticament en

també sense connexió

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Des d’on poder

Són responsive

Per millorar la comprensió

accedir i treballar amb

i ajusten el seu contingut

dels continguts: activitats

continguts digitals.

a qualsevol dispositiu:

interactives traçables,

mòbil, tauleta, ordinador...

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Tots els projectes digitals

suggeriments didàctics,

de Barcanova s’adapten

enllaços, ludificació i...

i es visualitzen a totes

molt més!

les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

ÍNDEX UNITAT 1 EL MEDI I LA SOCIETAT . . . . . . . . . . . . . . . 10 ELS RECURSOS NATURALS

Usem els recursos naturals o n’abusem?. . . . . 12 Tipus de recursos naturals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Distribució dels recursos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 El sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 L’aigua dolça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 La biodiversitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Els boscos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 L’oceà global . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D’ENERGIA

És viable l’actual sistema de producció i consum energètic?. . . . . . . . . . 26 Les fonts d’energia no renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Les fonts d’energia renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Energia i transició energètica a Catalunya. . . . . . . . . . 31 Energia i transició energètica a Espanya . . . . . . . . . . . 34 La política energètica a la Unió Europea . . . . . . . . . . . . 35

SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC

Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat?. . . . . . . . . . . . . . . 37 Què són els objectius de desenvolupament sostenible? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Què és i com ens afecta el canvi climàtic?. . . . . . . . . . . 39 Desigualtats i medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 L’empremta humana sobre la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . 44

ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ

Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Els riscos ambientals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Els riscos antròpics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Els riscos biològics. La pandèmia de la covid-19 . . . . 50 Els riscos ambientals a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Els riscos antròpics a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya. . . . . 55 Els riscos naturals i antròpics a Espanya . . . . . . . . . . . . 56 La gestió dels riscos a la Unió Europea . . . . . . . . . . . . 61

ACTIVITATS FINALS

Situació d’aprenentatge 1.

Idear una campanya per reduir els residus plàstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Situació d’aprenentatge 2.

Debatre la idoneïtat d’instal·lar un parc eòlic . . . . . 64 Situació d’aprenentatge 3.

Donar suport a les persones migrades climàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Situació d’aprenentatge 4.

Prevenir i actuar davant d’un incendi forestal . . . . . 68

ESTUDI DE CAS

Situació d’aprenentatge.

Com es pot revertir la tendència al malbaratament de l’aigua i garantir-ne l’accés a tothom? . . . . . . . . 70

UNITAT 2 LA DIVERSITAT TERRITORIAL I ELS PAISATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA

Per què Catalunya presenta tanta diversitat de paisatges en poca extensió de territori? . . . . . . . . . . . . . 76 Les grans unitats de relleu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Les xarxes hidrogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 El clima i els dominis climàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Efectes del canvi climàtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 La vegetació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Les regions fisiogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D’ESPANYA

Com és que hi ha tantes diferències entre el clima i la vegetació del nord i del sud de la península Ibèrica?. . . . . . . . . . 90 L’estructura geomorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 El relleu peninsular. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 El relleu dels arxipèlags. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Les xarxes hidrogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 El clima i els dominis climàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 El canvi climàtic a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Regions biogeogràfiques i paisatges espanyols . . . . 98 Conjunts territorials de paisatges d’Espanya . . . . . . . 100

LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL

L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

El patrimoni natural és vulnerable . . . . . . . . . . . . . . . . .

Els impactes mediambientals de la societat . . . . . . . .

La gestió del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Els espais naturals protegits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Les piràmides de població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’envelliment mundial de la població . . . . . . . . . . . . . .

Catalunya: la immigració frena l’envelliment . . . . . . . .

Espanya: un ràpid procés d’envelliment . . . . . . . . . . .

És possible conservar el patrimoni natural malgrat els impactes humans?. . . . . . . . . . . 102 102 104 106 109

La nostra societat avança cap a un món de vells? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 142 144 146 147

EL PAISATGE I LA SEVA DIVERSITAT

ELS MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ

El paisatge és dinàmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Els canvis en el paisatge de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . 112 Les unitats de paisatge de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . 114 La gestió dels paisatges de Catalunya . . . . . . . . . . . . . 115

Les migracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Les migracions internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 La immigració fa augmentar la població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 Espanya: l’alentiment del creixement migratori . . . . . 154

Té cap sentir esforçar-se a mantenir la diversitat dels paisatges?. . . . . . . . . . . . . . . 111

ACTIVITATS FINALS

Situació d’aprenentatge 1.

Seleccionar la millor alternativa per donar una subvenció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Situació d’aprenentatge 2.

Valorar de forma argumentada la millor zona per instal·lar-hi un càmping sostenible . . . . . . . . . . . . 117 Situació d’aprenentatge 3.

Fer una anàlisi comparativa dels portals web de dues reserves de la biosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Situació d’aprenentatge 4..

Observar el paisatge a tocar del centre educatiu . . 121

ESTUDI DE CAS

Situació d’aprenentatge.

Som a temps de frenar la regressió del delta de l’Ebre?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

UNITAT 3 LA DINÀMICA I L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ

La població de Catalunya i d’Espanya varia de la mateixa manera que la població mundial? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

Un món en creixement demogràfic . . . . . . . . . . . . . . .

La disminució universal de la fecunditat . . . . . . . . . . .

Catalunya: un segle de creixement migratori i d’escàs creixement vegetatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El creixement demogràfic d’Espanya . . . . . . . . . . . . . .

130 134 136 138

Catalunya i Espanya necessiten la immigració per fer créixer la seva població? . . . . . . . . . 148

LA POBLACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES

És possible regular el creixement de la població de la Unió Europea? . . . . . . 158 Feble creixement demogràfic i envelliment. . . . . . . . . . 158 La immigració a la Unió Europea. . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 Les polítiques demogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 Projeccions demogràfiques per al segle xxi . . . . . . . . . 165

ACTIVITATS FINALS

Situació d’aprenentatge 1.

Argumentar si és certa una hipòtesi sobre l’evolució de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Situació d’aprenentatge 2.

Fer una previsió sobre l’evolució de la població escolar a Catalunya . . . . . . . . . . . . .

Situació d’aprenentatge 3.

Argumentar les raons d’un fet constatable . . . . . . .

Situació d’aprenentatge 4.

Promoure mesures per garantir l’ocupació femenina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ESTUDI DE CAS

166

167 168

170

Situació d’aprenentatge.

Es pot aturar el despoblament rural? . . . . . . . . . . . . . 172

ÍNDEX UNITAT 4 LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 URBANITZACIÓ I SISTEMES URBANS

Situació d’aprenentatge 3.

Fer un informe del planejament urbanístic de l’entorn proper. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212 Situació d’aprenentatge 4.

Trobar solucions a situacions de desigualtat . . . . . 213

Com es formen les regions urbanes? . . . . . . . 178

ESTUDI DE CAS

CIUTATS COMPACTES I CIUTATS DIFUSES

UNITAT 5 CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT . . . . . . . 220

Ciutats i urbanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 Les funcions dels espais urbans. . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 Xarxes i sistemes urbans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 La xarxa urbana catalana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 La xarxa urbana espanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 Especialització funcional dels sistemes urbans català i espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

Totes les àrees urbanes tenen característiques similars? . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 Poblament i densitat de població . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 El continu rural-urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 La ciutat com a ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

LA FORMA URBANA I EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

Es pot planificar el creixement de les àrees urbanes?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 Morfologia i estructures urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 Els agents urbans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199 El planejament urbanístic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 L’ordenació del territori a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . 201

EXCLUSIÓ SOCIAL I DESIGUALTAT URBANES

Es pot lluitar contra les desigualtats que hi ha en les nostres ciutats? . . . . . . . . . 203 L’exclusió social a les ciutats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 El risc d’exclusió social per raons d’habitatge . . . . . 204 El risc d’exclusió social per raons de gènere . . . . . . 206 El risc d’exclusió social per raons d’edat . . . . . . . . . . 206 El risc d’exclusió social per raons de procedència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

ACTIVITATS FINALS

Situació d’aprenentatge 1.

Comprovar quina serà l’evolució de la població urbana al món. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210 Situació d’aprenentatge 2.

Comprovar el fonament d’una idea generalitzada: són iguals totes les ciutats?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211

Situació d’aprenentatge.

Són molt grans les diferències de renda entre els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216

LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA

És la globalització un procés estable? . . . . . 222 El procés de globalització econòmica . . . . . . . . . . . . . 222 Globalització i interdepència econòmica . . . . . . . . . . . 223 Globalització i sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 Els intercanvis en un món globalitzat . . . . . . . . . . . . . . 225 Els indicadors socieconòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227 La Unió Europea: una de les tres grans àrees socioeconòmiques mundials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 Els tres sectors econòmics a la Unió Europea . . . . . 229

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA

Com és de dinàmica l’economia catalana?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 L’economia catalana en el context espanyol i europeu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 El sector primari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234 El sector secundari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 El sector terciari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA

ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA

Dades bàsiques de l’economia espanyola . . . . . . . . . . 247 El sector primari a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248 El sector secundari a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250 El sector terciari a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252

Les fronteres del territori espanyol . . . . . . . . . . . . . . . 284 L’organització territorial de l’estat espanyol . . . . . . . 286 Altres unitats d’organització territorial . . . . . . . . . . . . 288

Espanya és una potència econòmica dins la UE?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

L’organització territorial de l’estat espanyol respon a la seva diversitat cultural i en facilita la cohesió? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284

AMENACES I OPORTUNITATS PER A CATALUNYA I ESPANYA EN UN CONTEXT GLOBAL

ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA

Amenaces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257 Oportunitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

La delimitació del territori català . . . . . . . . . . . . . . . . . 290 L’organització de Catalunya en comarques . . . . . . . 290 L’ordenació del territori en àmbits funcionals territorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293

A quins problemes ha de fer front el nostre model econòmic? . . . . . . . . . . . . . . . 257

ACTIVITATS FINALS

Situació d’aprenentatge 1.

Plantejar i argumentar una hipòtesi sobre el futur de la globalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 Situació d’aprenentatge 2.

Fer un pronòstic fonamentat sobre l’evolució de l’economia catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264 Situació d’aprenentatge 3.

Fer un debat sobre la importància econòmica d’Espanya en el context europeu . . . . . . . . . . . . . . . 266 Situació d’aprenentatge 4.

Decidir les partides pressupostàries dels diferents departaments de governació. . . . . . 268

ESTUDI DE CAS

Situació d’aprenentatge.

Fins on arriba el poder de la República Popular de la Xina?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270

UNITAT 6 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276 ÀREES GEOPOLÍTIQUES I ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Com està organitzat el nostre món? . . . . . . . 278

Les àrees geopolítiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278 Les organitzacions entre estats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281 Les organitzacions interestatals més destacades . . 282

Fins a quin punt la divisió territorial de Catalunya en comarques és útil per administrar el territori? . . . . . . . . . . . . . . 290

ESPANYA DINS L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE LA UNIÓ EUROPEA

Per què són importants les regions en l’enfortiment de la cohesió de la UE? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294 La construcció europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294 L’Europa de les regions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297 Espanya dins la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302

ACTIVITATS FINALS

Situació d’aprenentatge 1.

Assessorar per donar veu a tothom en el Consell Àrtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 306 Situació d’aprenentatge 2.

Donar una opinió argumentada sobre la comarca d’El Bierzo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308 Situació d’aprenentatge 3.

Presentar una proposta per reagrupar els 19 municipis de la comarca de l’Alt Urgell. . . . . 310 Situació d’aprenentatge 4.

Comprovar les hipòtesis donades sobre els drets socials a la Unió Europea. . . . . . . . . 312

ESTUDI DE CAS

Situació d’aprenentatge.

Per què Aran té una cultura i una organització territorial pròpies, diferents de les altres comarques de Catalunya?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314

MAPES DESPLEGABLES

Unitat 1 10

EL MEDI I LA SOCIETAT QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT • Els recursos naturals • La producció i el consum d’energia • Sostenibilitat i canvi climàtic • Els riscos i la seva prevenció

La fosa dels gels àrtics a conseqüència del reescalfament de l’atmosfera ha obert noves vies per a la navegació comercial i l’explotació dels recursos naturals. Alhora, aquestes activitats poden posar en perill l’equilibri oceànic i del conjunt de la Terra.

REFlExiona «El futur d’una humanitat en harmonia amb el seu entorn jeu en la nostra habilitat per desenvolupar una consciència plane­tària. La salut del planeta depèn de la salut de cadascuna de les seves parts, i viceversa, la salut de tot l’organisme planetari és el que ens portarà salut aquí i ara. La pandèmia de la covid-19 i l’emergència climàtica són clars exemples que salut i consciència planetària van de la mà.»

Josep L. Pelegrí Llopart: L’oceà que volem: ciència oceànica inclusiva i transformadora. Institut de Ciències del Mar, CSIC.

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) al món en milions de tones

Font: worldmapper.org

Des dels inicis de la Revolució Industrial, la concentració de CO2 a l’atmosfera no ha parat d’augmentar a causa de l’ús creixent de combustibles fòssils —especialment des de la segona meitat del segle xx— i és la causa principal del canvi climàtic.

• Saps què és un mapa anamòrfic? Quines diferències observes amb altres mapes del món que ja coneixes?

• Què et sembla que vol evidenciar aquest tipus de mapa?

11

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els recursos naturals Usem els recursos naturals o n’abusem?

S’anomenen recursos naturals tots aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de cobrir les necessitats biològiques essencials de les persones (aliments, aigua, aire, etc.) i les seves necessitats socials (refugi, energia, cures, etc.). Els recursos naturals comprenen elements tan essencials i alhora tan fràgils com el sòl, l’aigua o la vegetació, i les diverses fonts d’energia, com ara el carbó, el petroli, la llum solar o el vent.

Tipus de recursos naturals Els tipus de recursos naturals aprofitats per la humanitat han anat variant al llarg del temps segons els gèneres de vida de les societats i el seu estadi de desenvolupament tecnològic. N’hi ha que s’han fet servir des de molt antic, com ara la vegetació o les roques, mentre que d’altres són d’utilització més recent, com ara el mineral de ferro. I alguns, com el petroli o l’urani, no s’han començat a usar massivament fins a l’edat contemporània.

Els recursos naturals se solen classificar en funció de la seva capacitat de regeneració. Segons aquest criteri, es diferencien els recursos anomenats renovables dels que no ho són.

• Els recursos renovables són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme al qual són explotats per la societat. Es classifiquen en perennes —com ara la radiació solar o el vent— i en crítics, que poden ser finits si se’n fa un ús descontrolat o se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració —en són exemples l’aigua, la fusta o les pesqueries.

• Els recursos no renovables es generen a la natura d’una manera tan lenta que, per raons pràctiques, cal considerar que existeixen en quantitats finites. Inclouen els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), els combustibles nuclears, principalment l’urani, i una gran varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·lics o no metàl·lics. Cal distingir els recursos que són reciclables o bé recuperables, com les roques i alguns metalls, d’aquells que es consumeixen definitivament, com els combustibles fòssils.

GLOSSARI Capacitat de càrrega. Aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.

Combustible fòssil. Combustible format a partir de les restes orgàniques acumulades en dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre.

Reciclable. Que es pot recuperar, i si escau transformar, per a usos posteriors. Normalment aquest concepte s’aplica als residus.

Activitat 1. Explica per quina raó la fusta es considera un recurs renovable crític.

Els boscos s’han aprofitat històricament per obtenir fusta o llenya, entre altres recursos.

La seva destrucció a causa del comerç mundial de les fustes o per fer plantacions i pastures afecta greument un dels principals reservoris naturals de la Terra i l’equilibri ecològic a escala global i compromet l’hàbitat de les comunitats humanes que viuen directament de la natura.

12

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT CLASSIFICACIÓ DELS RECURSOS NATURALS GLOSSARI Bé comú. Bé que és compartit i beneficiós per al desenvolupament i la realització de tots els membres d’una societat.

Desforestació. Procés de destrucció o pèrdua de la cobertura forestal o bosc.

Biodiversitat. Diversitat biològica que es manifesta en una determinada àrea o sistema ecològic en totes les formes, els nivells i les combinacions.

Sostenibilitat ambiental. Sistema d’aprofitament dels recursos naturals que no en compromet el manteniment al llarg del temps.

Equilibri ecològic. Situació en què les relacions entre els components físics i biològics del medi ambient són estables durant un període llarg de temps.

Sostenible. Que es manté en el temps, que permet la regene­ ració dels recursos o del medi.

No recuperables: combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural, etc.).

No renovables

Recuperables: roques (sorra, grava, argila, etc.).

Reciclables: minerals metàl·lics i no metàl·lics.

Crítics: aigua, sòl, biodiversitat, etc.

Renovables

Perennes: sol, vent, corrents marins, marees, etc.

Com a resultat de l’augment demogràfic i de la prosperitat de les societats, la humanitat ha tendit a fer un ús creixent dels recursos naturals, fins al punt que alguns gairebé s’han exhaurit. Un exemple d’aquesta tendència és el consum de minerals energètics, impulsat per la necessitat de combustibles per als transports, l’agricultura, la indústria, etc.

Els recursos naturals són un bé comú de la humanitat, la qual en depèn per sobreviure. El consum abusiu dels recursos, que n’impedeix la regeneració, compromet l’equilibri ecològic, la conservació dels ecosistemes i el futur de les condicions de vida a la Terra. Aspectes com l’exhauriment de les pesqueries, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat o la degradació del sòl són l’expressió d’aquest mal ús.

Un dels grans reptes de la societat actual és precisament assolir unes pautes de vida i de consum basades en la sostenibilitat ambiental, és a dir, que no hipotequin la conservació dels recursos i que contribueixin a millorar les condicions de vida de totes les persones.

Consum mundial de quatre tipus de recursos naturals Milions de tones 200.000

160.000

120.000

80.000

0 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006 2010 2014 2018 2022 2026 2030 2034 2038 2042 2046 2050 2054 2058 Biomassa

Combustibles fòssils

Minerals metàl·lics

Minerals no metàl·lics

Font: PNUMA

40.000

Consum mundial de quatre tipus de recursos naturals (biomassa, combustibles fòssils, minerals metàl·lics i minerals no metàl·lics) i projecció fins a l’any 2058 si es mantenen les tendències de l’any 2019.

13

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Distribució dels recursos naturals La distribució dels recursos sobre la superfície de la Terra és molt desigual.

Al llarg de l’evolució de la Terra, les condicions biofísiques de cada lloc (geo­logia, orografia, clima, etc.) han conformat ambients molt diversos i recursos naturals de qualitats i quantitats variables. Hi ha recursos que es troben només a uns pocs llocs, mentre que d’altres tenen un repartiment més ampli. A més, l’existència d’un tipus de recurs en un cert territori o lloc no sempre significa que el recurs sigui comercialment explotable; depèn de les dificultats físiques o econòmiques que presenti el seu aprofitament.

La localització de molts recursos minerals no energètics és un exemple que il·lustra el repartiment desigual dels recursos. Es podria pensar que, com més extens és un país, més probable serà que tingui un determinat mineral i, de fet, Rússia, el Canadà, els Estats Units i Austràlia posseeixen reserves minerals abundants i diverses. Però, si bé és cert que aquests països disposen de gairebé la meitat dels recursos minerals energètics del món, altres països molt extensos, com ara la Xina o el Brasil, no n’acumulen tants.

GLOSSARI Recurs mineral no energètic.

Recurs mineral no apte per produir energia.

Recurs mineral energètic. Recurs mineral que es pot utilitzar per produir energia.

Font: Arthur Getis: Introduction to Geography

Països que concentren les reserves de minerals no combustibles

Els minerals no combustibles es concentren en pocs països i, dins de cada país, les reserves es localitzen només en certs llocs.

Els països industrialitzats i amb economies desenvolupades, com ara Alemanya, la Xina o el Japó, tenen l’avantatge de poder importar els recursos naturals que els manquen, mentre que els països poc desenvo­ lupats no tenen aquesta possibilitat a causa de la gran feblesa que pateixen les seves economies. El fet de tenir riqueses naturals dins el territori, però, no sempre és garantia de desenvolupament per a un país. Aquest és el cas de Nigèria, que és un estat poc desenvolupat i que arrossega greus problemes econòmics malgrat ser un important productor de petroli.

14

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitat 2.

Quina relació es pot establir entre l’escassetat de recursos naturals i els conflictes geoestratègics? Busca algun exemple que justifiqui la teva resposta.

La concentració dels recursos naturals en uns llocs molt concrets i la lluita per controlar-los han estat històricament motius d’enfrontaments i continuen generant tensions polítiques i guerres. En la mesura que augmenti la carestia de recursos essencials o crítics per a l’economia dels països, és probable que aquest fet assoleixi una importància geoestratègica cada vegada més gran.

L’aprofitament sostenible dels recursos, el seu repartiment just i el foment de les energies renovables, com, per exemple, la radiació solar o el vent, que són pertot arreu, poden afavorir un desenvolupament més solidari i, alhora, contribuir a la prevenció de conflictes territorials i internacionals.

Font: datos.bancomundial.org

Importacions de minerals i metalls al món (percentatge d’importacions de mercaderies)

de

El sòl Els recursos edàfics (sòl), hídrics (aigua dolça) i forestals (boscos) són essencials per a la vida. El concepte de sòl es pot utilitzar segons dues accepcions: una de relacionada amb l’edafologia, la capa externa de l’escorça terrestre, i l’altra amb la noció de superfície o espai disponible.

El sòl com a part de l’escorça terrestre GLOSSARI Edafologia. Ciència que estudia la naturalesa del sòl i la seva relació amb el medi ambient i les plantes.

Roca mare. Material que forma la capa més externa de l’escorça terrestre. On hi ha sòl, és sota la capa més profunda d’aquest.

Segons la primera accepció, el sòl és la capa més externa de la superfície de la Terra, formada per components minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Aquesta capa sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida vegetal i animal. El sòl és especialment important com a recurs fonamental per a la producció agrícola i ramadera.

Tot i que a primer cop d’ull el sòl pot semblar un recurs molt abundant pel qual no cal preocupar-se excessivament, en realitat cobreix només certes parts de l’escorça de la Terra, mentre que d’altres mostren directament la roca mare, de vegades lleugerament alterada pels agents meteòrics.

15

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT FUNCIONS DEL SÒL

Font: grida.no

FUNCIONS ECOLÒGIQUES Manteniment de la biodiversitat

Fre de l’erosió

• Reserva genètica • Adaptació de les espècies • Conservació de la natura

• Mitigació de la desertificació • Qualitat del sòl • Manteniment dels ecosistemes

Atenuació del canvi climàtic • Fixació del carboni • Reducció del N2O • Oxidació del CH4

FUNCIONS SOCIALS Seguretat alimentària • Producció agrària • Qualitat alimentària • Alimentació del bestiar

Només un 22 % de la superfície continental terrestre és adequada per a l’agricultura moderna. La resta està desproveïda de sòl, està coberta pel gel, té un pendent excessiu o presenta sòls que, per les seves caracterís­ tiques de composició, no són adequats per produir aliments. D’altra banda, no és estrany que en moltes regions els sòls més fèrtils estiguin ocupats pel desenvolupament urbà o industrial, cosa que exclou la possibilitat de dedicar-los a la producció agrícola.

Les possibilitats d’estendre les superfícies cultivables són més aviat escasses sense un cost ambiental elevat. Aproximadament el 83 % de les terres potencialment aptes per al conreu són a les zones forestals intertropicals de l’Amèrica del Sud, banyades per les conques fluvials de l’Amazones i l’Orinoco, i a les zones forestals africanes. El cultiu d’aquestes àrees reque­ riria una gran quantitat de capital i energia, tant per adequar el territori a l’explotació agrícola com per transportar les collites fins a les regions poblades, molt allunyades. D’altra banda, la desforestació podria incrementar l’erosió del sòl i reduir la diversitat biològica en eliminar un gran nombre d’espècies de plantes i animals pròpies d’aquests ecosistemes.

Disponibilitat d’aigua potable

Disposició d’espai urbanitzable

• Purificació de l’aigua • Recàrrega dels aqüífers • Filtració

• Habitatges • Equipaments • Infraestructures • Lleure

El sòl realitza funcions molt importants tant pel que fa a la conservació de l’equilibri ecològic com a la satisfacció de les necessitats humanes essencials.

Font: geoconfluences.ens

Activitat agrària al món

La producció d’aliments se sustenta majoritàriament en la dedicació dels sòls fèrtils a les activitats agràries.

Cal, però, no oblidar que històricament el mar és l’altra gran font alimentària de la humanitat.

16

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitats 3. Enumera quatre funcions de ti-

pus ecològic del sòl i quatre de tipus social.

4. Per què només una quarta part

El sòl és un recurs natural limitat i, alhora, fràgil que cal preservar perquè pot perdre’s fàcilment i perquè la seva formació requereix processos d’una durada molt llarga. L’erosió, l’ocupació urbana i la pèrdua de fertilitat són els problemes principals que amenacen la conservació d’aquest important recurs natural.

Causes de la degradació del sòl al món, 2021

de la superfície continental de la Terra és adequada per a l’agricultura moderna?

7% 30 %

5. Defineix el concepte usos del

35 %

Desforestació Sobreexplotació agrícola Sobrepastura Altres

28 %

Font: aujes.journals.ekb.eg

sòl.

El sòl com a espai habitable

La manca de sòl i el seu encariment a les grans ciutats han incentivat l’ocupació de les àrees marginals per part de la població més desafavorida i el creixement de l’urbanisme vertical. En la imatge, barri residencial de Caracas (Veneçuela).

El concepte de sòl també es refereix a la superfície de la Terra com a suport sobre el qual es desenvolupa la vida i espai en què tenen lloc les activitats humanes. La construcció d’habitatges i infraestructures, l’agricultura, la indústria i la resta d’activitats necessiten sòl per ubicar-se i desen­volupar les seves funcions. Des d’aquest punt de vista, com que la superfície del planeta és limitada i la població no ha parat d’augmentar, el sòl ha esde­vingut un recurs escàs.

El sòl pot tenir més d’un ús alhora (per exemple, l’agricultura i la ramaderia), però sovint els usos són excloents (per exemple, si un determinat sòl es destina a un ús residencial, és a dir, a la construcció d’habitatges, no pot ser utilitzat per a la producció agrària o industrial). Al llarg de la història, la utilització del sòl per part de la humanitat ha comportat la modificació de la seva composició, estructura i dinàmica natural. Certes actuacions, com la impermeabilització mitjançant l’asfaltatge o la pavimentació, impedeixen que el sòl desen­ volupi les seves funcions ecosistè­ miques i d’altres, com els incendis, n’afavoreixen l’erosió i la pèrdua.

El concepte usos del sòl defineix els diversos aprofitaments humans (agrari, industrial, serveis…) d’una determinada àrea per tal d’identificar-los, ordenar-los i compatibilitzar-los en benefici del bé comú. És un concepte molt relacionat amb el planejament territorial i urbanístic, l’economia i el medi ambient.

17

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’aigua dolça L’aigua dolça és un recurs natural indispensable per a la vida. L’abastament humà, les grans àrees agrícoles (que són la base de la producció ali­ ­mentària a escala mundial), els petits conreus locals i la producció indus­ trial depenen de la disponibilitat i de la qualitat de l’aigua.

Tot i que el 70 % de la superfície terrestre és coberta per oceans, menys d’un 3 % de l’aigua del planeta és dolça. La major part d’aquesta aigua dolça (més de tres quartes parts) està glaçada i es concentra princi­palment als pols. A més, el 98 % de l’aigua dolça que no forma part dels casquets polars és freàtica, és a dir, es localitza sota terra. Només una centèsima part del total de l’aigua de la Terra està fàcilment a l’abast de l’ésser humà i, en molts llocs, el consum humà d’aigua genera estrès hídric.

L’aigua dolça és un recurs tan escàs com essencial. Per aquesta raó, sovint és objecte de conflictes geopolítics, quan dos o més països es disputen la territorialitat dels recursos hídrics, i també de conflictes locals, quan entren en competència usos de l’aigua que són excloents entre ells.

Des del punt de vista hídric, els països del món es poden considerar països posseïdors d’aigua (aquells que reben suficient aigua per a l’abastament humà i per al desenvolupament de l’activitat agrícola amb normalitat) i països no posseïdors (els que no en tenen prou per satisfer aquestes necessitats). L’accés a l’aigua potable és de gran importància per a la salut física i el benestar de la població.

Les zones amb prou aigua dolça poden suportar una àmplia varietat de vegetació i permetre el creixement de conreus, mentre que les zones mancades d’aigua i amb llargs períodes de sequera poden tenir problemes per mantenir els conreus i fins i tot la vegetació autòctona.

GLOSSARI Freàtic. Relatiu a les aigües subterrànies que hi ha al subsol.

Estrès hídric. Proporció del total d’aigua dolça extreta per a ús dels sectors principals en relació amb la quantitat total d’aigua dolça existent en un determinat territori.

Font: cincodias.elpais.com

Proporció d’aigua dolça utilitzada anualment respecte als recursos d’aigua disponibles

La vulnerabilitat dels països a l’estrès hídric mesura la proporció d’aigua utilitzada anualment respecte als recursos d’aigua disponibles.

18

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Del total d’aigua dolça que es consumeix al món, només un 5 % serveix per beure directament o es destina a usos domèstics, prop d’un 75 % s’utilitza per regar zones agrícoles i el 20 % restant es fa servir en les indústries.

Els usos de l’aigua difereixen segons els països: els països desenvolupats en destinen grans proporcions a usos domèstics i a la indústria, mentre que als països en vies de desenvolupament, l’aigua s’utilitza gairebé exclusivament per al conreu d’aliments (és el cas de l’Índia, que dedica el 93 % del subminis­trament d’aigua al regatge).

En els últims anys, la majoria de països han promogut mesures per afavorir l’estalvi d’aigua, tant pel que fa a les activitats productives, com ara l’agricultura i la indústria, com a les activitats domèstiques. La modernització dels sistemes de reg permet un estalvi molt gran del volum d’aigua consumida. Pel que fa a l’àmbit domèstic, amb mesures d’aplicació molts senzilles es pot arribar a estalviar al voltant d’un 40 % del consum d’aigua anual de les llars.

L’escassetat d’aigua potable, agreujada a causa del canvi climàtic, és un problema ambiental i també social. Als països empobrits, afecta la salut de les comunitats i la igualtat de les dones, que sovint fan feines no remunerades relacionades amb l’abastament domèstic.

GLOSSARI Petjada hídrica. Volum d’aigua dolça que consumeix una persona, una població o un país al cap d’un any. Inclou tant l’aigua que bevem o fem servir en l’àmbit domèstic com l’aigua que es necessita per produir els béns o serveis que consumim (roba, electrodomèstics, vehicles, etc.).

Aigua virtual Si pensem en l’aigua dolça, ens ve al cap de seguida el líquid necessari per a la vida dels organismes i el funcionament normal dels ecosistemes, el recurs que fem servir cada dia per a la higiene personal o per cuinar els ali­ ments, etc. També associem l’aigua amb la idea d’un bé valuós i escàs.

En canvi, en general, no som tan conscients de la presència de l’aigua en altres àmbits de gran importància social, com la producció, la fabricació i la distribució dels aliments i de tots els productes que utilitzem. El concepte d’aigua virtual es refereix precisament a aquesta aigua «oculta», que no es veu directament però que intervé en tota la cadena productiva i de comercia­ lització de béns materials de consum, i que ha viatjat des del camp o de les fàbriques fins a la llar, des de prop o des de l’altra banda del món. El càlcul de l’aigua virtual és un dels indicadors que es fa servir per determinar la petjada hídrica.

Activitats 6. Digues quina proporció d’aigua dolça s’utilitza, als països desenvolupats, per a cadascun dels usos següents: domèstic, agricultura i indústria.

7. A quin ús principal es dedica l’aigua als països en vies de desenvolupament?

150 g de vedella 2.312 L

ou 196 L

100 g de xocolata 1.700 L

barra de pa 155 L

pizza margarida 1.259 L

préssec 140 L

150 g de pollastre 649 L

taronja 80 L

got de llet 255 L

tassa de te 30 L

Font: ub.edu

Quants litres d'aigua es necessiten per produir aquests 10 aliments?

19

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

La biodiversitat La biodiversitat és el conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superfície terrestre, incloent-hi els continents, els oceans, l’atmosfera i els indrets més inhòspits, com les fosses marines, els cims de les muntanyes més altes o els deserts. Aquesta repartició no és homogènia; per exemple, sabem que a prop de l’equador hi ha més biodiversitat i que als indrets de més latitud n’hi ha menys. Altres factors, com les condicions meteorològiques d’una zona o l’orientació del relleu, també poden fer variar la biodiversitat.

A part del seu valor intrínsec, la biodiversitat és una font de recursos essencials per a la humanitat: aliments, matèries primeres, energia, productes d’ús farmacèutic, etc. Tot i que les espècies s’extingeixen de manera natural en temps geològics, la pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense precedents. Els científics parlen d’una sisena extinció massiva, provocada, per primera vegada en la història del planeta, per una sola espècie animal: la humana. Per primer cop en la història de l’evolució, una espècie adapta l’entorn a les seves necessitats i no pas a l’inrevés.

El creixement de la població i del consum dels països desenvolupats i dels anomenats emergents condueix a un increment, cada cop més elevat, d’energia i de recursos naturals. Tot això genera un greu impacte ambiental en els ecosistemes i contribueix a la pèrdua de biodiversitat.

GLOSSARI Impacte ambiental. Alteració de les característiques originals del medi provocada per alguna activitat humana.

Font: zenodo.org

Les zones sensibles de biodiversitat al món

Les zones sensibles de biodiversitat (conegudes en anglès com a biodiversity hotspots) són àrees escasses a la Terra, on hi ha ecosistemes de gran biodiversitat que allotgen comunitats indígenes vulnerables que viuen dels recursos naturals disponibles i que en depenen per a la seva supervivència.

20

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitat

La petjada ecològica

8.

Anomena les causes principals de la pèrdua de biodiversitat al món.

GLOSSARI Biocombustibles. Combustibles derivats de fonts orgàniques, com ara la vegetació i els residus orgànics.

És la mesura de l’impacte ambiental que expressa la superfície mínima ne­ cessària (en hectàrees per habitant) per subministrar la matèria i l’energia bàsiques requerides per a una activitat o un conjunt d’activitats; per exem­ ple, fer possible l’estil de vida (alimentació, habitatge, cale­ facció, transport, consum, etc.) d’una societat determi­ nada. La petjada ecològica serveix per quantificar l’im­ pacte sobre el planeta d’una determinada activitat i, en conse­ qüència, per conèixer fins a quin punt aquella acti­ vitat és sostenible o no ho és.

El ràpid increment de la demanda d’energia causa pertorbacions importants en el medi natural. Certes activitats relacionades amb l’obtenció de recursos energètics, la distribució de l’energia o el seu consum poden abocar a una pèrdua significativa de la biodiversitat, tant en terra ferma com al mar. En són exemples els impactes associats a l’exploració i l’extracció d’hidrocarburs, la construcció de canonades, la mineria d’urani i carbó, la construcció de preses hidroelèctriques, les tales per obtenir fusta com a combustible i l’extensió de les plantacions de vegetals biocombustibles.

Petjada ecològica de la humanitat, 1961-2020 25

15 Absorció d’emissions de CO2

10

Espais urbanitzats Pesca i piscifactories Productes forestals

5

Pastures Conreus alimentaris i d’altres

0 1961

1970

1980

1990

2000

2010

2016 2020

Biocapacitat global

Font: Informe Planeta Vivo 2020 WWF

Mil milions d'hectàrees globals

20

La petjada ecològica entre 1961 i 2020 mostra les hectàrees globals necessàries per produir els recursos i per absorbir els residus derivats de les activitats humanes durant aquestes dècades. Es constata com la petjada ha crescut i ha superat la biocapacitat de la Terra.

21

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els boscos El bosc és un ecosistema de gran valor, el més ric del planeta i el que conté el percentatge més alt de diversitat d’espècies animals i vegetals. Els boscos fan una important funció ecològica, ja que són una font de recursos naturals, un reservori de biodiversitat i un embornal de carboni atmosfèric.

La seva gestió sostenible té una importància estratègica per a l’equilibri global de la Terra Abans de la revolució neolítica, fa uns 11.000 anys, els boscos cobrien aproximadament el 45 % de la superfície terrestre, excloent-ne la zona antàrtica. Després de mil·lennis d’acció humana, aquesta superfície original s’ha reduït molt, primer a un ritme lent i, des de mitjan segle xx, a un ritme creixent i a gran escala. La desforestació és la transformació dels boscos en àrees totalment o parcialment desproveïdes de la seva vegetació original a causa de l’acció humana. Les causes de la desforestació són diverses i varien d’unes regions a d’altres. Les més importants són les grans tales per a l’exportació de fustes, la tales massives per crear grans plantacions comercials (cotó, soja, oli de palma, cafè…), la mineria, l’obertura de vies per facilitar el transport dels productes extrets, la urbanització… Un factor agreujant de la desforestació és que moltes activitats que la provoquen es desenvolupen de forma il·legal o descontrolada.

Moltes àrees que anomenem boscos en realitat són àrees forestals més o menys desenvolupades, producte de la desforestació de boscos primigenis o primaris i de la seva conversió en boscos secundaris. Les àrees forestals són comunitats vegetals més simples que les primàries i, amb el temps, poden anar madurant si no pateixen pertorbacions greus.

Els efectes de la destrucció o l’empobriment dels boscos mitjançant les tales, els incendis o la urbanització són molt negatius: l’alteració del cicle de l’aigua, l’erosió, la pèrdua de sòl i la desertificació, l’empobriment de la biodiversitat, l’empitjorament de les condicions de vida de les societats humanes que viuen a l’interior o a les vores del boscos i —a escala global— l’agreujament del canvi climàtic en reduir-se la seva funció com a embornal de carboni (CO2).

GLOSSARI Embornal de carboni. Magatzem natural o d’una altra mena que absorbeix més diòxid de carboni del que allibera i que disminueix la concentració de diòxid de carboni de l’atmosfera.

Activitat 9.

Concreta quatre raons que justifiquin la importància de conservar els boscos i de fer-ne una gestió sostenible.

Des del 1990 el món ha perdut més de 400 milions d’hectàrees de bosc a causa de la desforestació, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

22

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Com les altres comunitats vegetals, l’estructura, la composició i la biodiversitat dels boscos estan condicionades per diversos factors (latitud, clima, altitud, tipus del sòl, etc.). Al món hi ha quatre grans tipus de boscos, que corresponen a les grans regions i a diferents latituds: boreals, temperats, subtropicals i tropicals. De manera general, es pot afirmar que la complexitat i la biodiversitat dels boscos augmenta en allunyar-se dels pols i en apropar-se a l’equador.

Font: Global Forest Watch

Grans tipus de boscos al món

Les taques més fosques, dins de cada tipus de bosc, indiquen la part dels boscos que conserven el seu estat natural primigeni o boscos primaris.

La UE prohibeix la venda de cafè, cacau o oli de palma que provoqui desforestació El Parlament Europeu i els estats membres —el Consell Europeu— han arribat a un acord per prohibir la producció i la importació de productes a la Unió Europea, com l’oli de palma, el cafè, el cacau, la carn de vedella, la fusta o el cautxú, que provoquin desforestació. A més, la nova normativa també obligarà les empreses a verificar i informar els consumidors que els béns que comercialitza, o els seus derivats, no han participat en la degradació forestal de cap part del món i que respecten les lleis del país on es produeixen i els drets de les comunitats locals o poblacions indígenes que se’n poden veure afectades. Els estats membres s’hauran d’assegurar del compliment de la normativa amb sancions efectives i les companyies també hauran de recopilar informació geogràfica precisa sobre les terres de cultiu d’on s’extreuen les primeres matèries que utilitzen.

Gerard Fageda: Ara, 06/12/2022.

Vista aèria de la desforestació de la selva tropical per donar lloc a una plantació d’oli de palma.

23

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’oceà global La majoria de persones són coneixedores de la importància dels mars i els oceans en la història de les civilitzacions i de com aspectes com la navegació, el comerç marítim o l’aprofitament dels recursos marins han contribuït a configurar les societats actuals. En el darrer mig segle s’ha estès la consciència entre la població envers els principals perills que amenacen l’estat de conservació dels mars i dels seus valors: contaminació de l’aigua, abocament de residus de tota mena, sobrepesca, destrucció dels ecosistemes marins, urbanització de les costes, etc. Menys coneguts són, però, altres aspectes com la relació que hi ha entre el canvi climàtic i l’aigua del mar, entre la urbanització de les costes i les dinàmiques oceàniques o l’acidificació de l’aigua marina.

La concepció dels mars com a part d’un sistema únic, l’oceà global, permet copsar la importància de les interaccions existents entre les diverses masses d’aigua oceàniques i marines i entre aquestes i les masses continentals. La divisió tradicional de la gran massa d’aigua de la Terra en diversos oceans i d’aquests en diversos mars ens ajuda a familiaritzar-nos amb les formes singulars dels continents i dels mars, però no pot distreure l’atenció de la unitat i la continuïtat de l’oceà global i de la seva significació per l’equilibri dinàmic del conjunt de la Terra i totes les formes de vida.

L’oceà global. Una altra manera de veure la Terra

El Tractat global dels oceans El març del 2023, les Nacions Unides, després de més de 15 anys de discussions i debats, van crear el primer tractat inter­ nacional de protecció de l’alta mar amb la finalitat de posar fre al deteriorament del medi marí.

El tractat, que es considera his­ tòric per la seva importància, preveu la conservació del 30 % dels oceans del món cap al 2030 mitjançant diverses mesures, com la creació de zones marines protegides en aigües internacio­ nals.

24

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitats 10.

Fixa’t en el mapa. Quines creus que seran les conseqüèn­ cies de la pressió antròpica en els oceans?

11. Descriu breument tres perills que amenacen l’estat de conservació dels mars i dels seus recursos.

12. Per quina raó es pot afirmar que els oceans són el principal regulador de la temperatura de la Terra?

Gràcies a la seva capacitat de retenir i redistribuir la calor, l’oceà global és el principal regulador de la temperatura de la Terra i té un paper essen­cial en el manteniment de l’equilibri de la biosfera. Alguns dels processos que intervenen per fer possible aquest equilibri són els intercanvis gasosos i energètics entre la massa d’aigua oceànica i l’atmosfera, la circulació vertical de l’aigua des de les capes profundes de l’oceà fins a la seva superfície, el corrent d’aigua que recorre gran part dels oceans i que distribueix la temperatura i la matèria orgànica entre les diverses regions.

Tota la vida de la Terra depèn de l’estat de salut de l’oceà global, tant els milions de persones que viuen a les costes i en depenen directament per a la seva supervivència, com la resta d’éssers vius. Els organismes internacionals i les ONGs promouen la protecció i la gestió sostenible dels recursos del mar i de les zones litorals (pesqueries i altres recursos biològics; extracció de petroli, gas i minerals; tràfic marí comercial i turístic…).

Els programes i les accions portades a terme en aquests àmbits han donat resultats positius (creació d’àrees protegides, establiment de vedes, regulació de captures i del comerç marítim), però són encara parcials i insuficients per garantir la conservació de l’oceà i respectar la seva contribució en l’equilibri de la biosfera.

El 2017, l’ONU va declarar el Decenni de les Ciències Oceàniques del 2021 al 2030, amb l’objectiu d’aturar la degradació dels oceans i assolir, el 2030, la sostenibilitat dels usos i l’aprofitament dels recursos marins.

Font: iucn.org

Prospeccions minerals en aigües profundes

La pressió antròpica sobre el mar no s’atura. La mineria en aigües profundes (a més de 200 m des de la superfície) és una activitat extractiva que pot proporcionar grans beneficis a aquest sector econòmic, però que també pot malmetre greument l’ecosistema marí.

25

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

La producció i el consum d’energia GLOSSARI Energia primària. Recurs energètic tal com es troba a la naturalesa (sol, vent, fusta, carbó, etc.) previ a la transformació per poder ser utilitzat.

Energia secundària. Recurs energètic derivat de la transformació dels recursos naturals per fer-ne possible la distribució i l’ús: electricitat, gas, butà, gasolina, etc.

Energia final. Recurs energètic tal com arriba a l’usuari per al seu consum específic: l’electricitat als endolls, el gas natural als cremadors de les cuines o les indústries, la gasolina als assortidors, etc.

És viable l’actual sistema de producció i consum energètic?

Les fonts d’energia no renovables Els minerals energètics, anomenats comunament combustibles fòssils, són materials (carbó, petroli i gas natural) que s’han format durant llargs períodes de temps geològic a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre. La seva utilització ha estat cabdal en el desenvolupament de la societat industrial i encara avui en dia són la principal font d’obtenció d’energia. No obstant això, degut als greus impactes ambientals que generen i al seu caràcter no renovable (tots tenen una data estimada d’esgotament durant aquest segle), la seva substitució per recursos energètics renovables es considera un dels reptes més urgents de la humanitat.

El petroli El petroli es va començar a comercialitzar al segle xix, i durant el segle xx se’n va generalitzar l’ús arreu gràcies al seu valor energètic, la seva versatilitat i la seva adaptabilitat. El petroli va permetre obtenir carburants per moure vehicles de tota mena i fabricar diversos materials i productes industrials. La importància d’aquest combustible ha estat —i és— tan àmplia que condiciona el gènere de vida i l’economia globals.

L’ús massiu del petroli i els seus derivats té un greu impacte ambiental com a conseqüència de l’emissió de CO2 a l’atmosfera, la contaminació marina i dels sòls o la generació de grans quantitats de residus plàstics. Si es compleixen els acords internacionals a favor de la transició energètica i de l’atenuació del canvi climàtic, el consum de petroli ha d’anar disminuint durant les pròximes dècades.

El 2021 el petroli aportava el 31 % de l’energia primària consumida al món. Un 75 % del seu consum es dedicava al transport i la resta de percentatge es repartia principalment entre la producció petroquímica i la d’altres béns industrials. Com que els grans jaciments de petroli estan localitzats en unes poques regions, la majoria de països depenen de la importació d’aquest hidrocarbur, que es fa mitjançant oleoductes i grans vaixells petroliers.

L’impacte ambiental de la fracturació hidràulica Els últims anys, l’augment del preu dels combustibles fòssils ha afavorit la fracturació hidràulica o hydraulic fracking. Es trac­ ta d’una tècnica que possibilita l’extracció de gas i petroli del subsol mitjançant la injecció d’aigua, sorra i productes químics.

Aquest mètode (veure imatge) és objecte de força controvèrsia a causa del seu impacte en el territori, del consum d’aigua i dels riscos mediambientals que pot comportar, com per exemple, moviments sísmics; contaminació del sòl; pol·lució de les aigües superficials i subterrànies; degradació dels ecosistemes i el pai­ satge; afectació de la qualitat acústica de les persones que habi­ ten en nuclis propers a les zones d’extracció, etc.

26

Equip de perforació Contenidors de gas

Aigües residuals

Aigua i productes químics

Pou

Aqüífer

El gas surt

Aigua, sorra i productes químics injectats dins el pou

Terra rica en gasos

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT El gas natural GLOSSARI Efecte d’hivernacle. Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta causat per la penetració de la radiació solar i per la retenció de calor absorbida. Aquest efecte ha augmentat a causa de l’ús de combustibles fòssils i l’emissió dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

GEH o gas amb efecte d’hivernacle. Gas, tant d’origen natural com antropogènic, que absorbeix i emet radiació infraroja, propietat que causa l’efecte d’hivernacle. El principal GEH és el diòxid de carboni (CO₂).

Reactor nuclear. Instal·lació on es produeix de forma controlada la reacció nuclear per a l’obtenció d’energia.

El gas natural està format per una mescla d’hidrocarburs, el més important dels quals és el metà (CH4). És un combustible molt eficient i versàtil i que comporta un processament bastant reduït; per contra, requereix unes costoses infraestructures de distribució (canonades, estacions de bombament). La possibilitat de liquar el gas natural i la construcció d’infraestructures de liquació i regasificació permeten el transport d’aquest recurs natural, cada vegada més utilitzat, a grans distàncies. Les principals reserves de gas natural es troben a Euràsia i l’Orient Mitjà.

Actualment el gas natural proporciona el 23,2 % de l’energia primària mundial. La major part del gas natural, un 40 %, es fa servir en la producció d’electricitat i la resta, en la producció de béns industrials i en usos domèstics i terciaris. Tot i que és menys contaminant que el petroli i el carbó, també contribueix a crear l’efecte d’hivernacle.

El carbó El carbó és una roca fòssil molt abundant i estesa pel planeta. Les diverses varietats existents (antracita, hulla, lignit, etc.) tenen capacitats energètiques diferents segons el grau de carbonificació. A diferència dels combustibles líquids i gasosos, el transport del carbó és més costós, raó per la qual es tendeix a comercialitzar i consumir a les regions properes a les mines d’on s’extreu. Actualment el carbó proporciona el 26,8 % de l’energia primària mundial. El seu principal ús, el 67 %, és la producció de l’electricitat a les centrals tèrmiques i la resta es fa servir principalment a les indústries siderúrgica, química i farmacèutica.

Tot i que en els últims anys el consum global de carbó s’ha estabilitzat i que a diversos països s’ha produït un descens del seu ús, segons l’Agència Internacional de l’Energia, l’any 2022 es va assolir una xifra rècord de consum de carbó al món, com a conseqüència, en gran part, del creixement econòmic i l’augment del consum en tres països asiàtics (la Xina, l’Índia i Indonèsia). Així mateix, diversos països europeus van haver de reprendre l’ús del carbó arran dels problemes de subministrament de gas de Rússia provocats per la guerra d’Ucraïna.

L’urani

Activitats 13. Per què el carbó, el petroli i el

gas natural s’anomenen combustibles fòssils?

14. A quina causa es pot atribuir el pic de consum de carbó que es va registrar l’any 2022?

Tal com s’extreu de la natura, l’urani no és un combustible fòssil ni un mineral energètic, però pot esdevenir-ho després d’un procés de transformació complex. Un cop tractat l’urani a les centrals nuclears, la fissió dels àtoms produeix una gran quantitat d’energia calorífica que es fa servir per produir vapor d’aigua i energia elèctrica. Tot i que la utilitat més habitual de l’energia nuclear és la producció d’energia elèctrica, també s’utiliza en els sectors de la medecina, la indústria i la recerca. També s’en fa un ús militar per a la fabricació d’armament nuclear.

Al món hi ha més de 400 reactors nuclears operatius, que l’any 2021 van generar el 9,8 % del total d’energia elèctrica mundial. Les centrals nuclears produeixen una gran quantitat d’energia amb poc combustible i emeten poc CO2 a l’atmosfera. Un dels seus inconvenients és que poden alliberar nivells perillosos de radiació, que, en casos crítics, poden afectar greument les persones i l’entorn; i un altre és la gestió dels residus radioactius, a causa de la seva llarga durada i perillositat.

27

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT L’accident nuclear de Txernòbil Des que va succeir l’accident nuclear de Txernòbil, l’any 1986, alguns països es van plantejar abandonar la producció d’energia nuclear a favor de fonts renovables i més segures. Arran dels talls de subministrament de gas rus i del seu encariment, derivats de la guerra d’Ucraïna, es va reobrir el debat sobre el futur d’aquest tipus d’energia. L’any 2022, el Parlament Europeu va aprovar la inclusió de l’energia nuclear i el gas en la categoria d’energies verdes.

Activitats

Participació de l’energia primària al món segons el tipus de font, 2021 6,6 %

3,6 %

2,5 %

15. Observa el mapa sobre les re-

2,2 %

serves mundials d’hidrocarburs, carbó i urani i digues a quin hemisferi es troben la majoria de reserves existents. A quin factor atribueixes aquesta diferència?

30,9 %

9,4 % Fotovoltaica Eòlica Hidràulica

16.

Accedeix al portal Global Carbon Atlas i consulta el mapa d’emissions de CO2. Activa la barra cronologia i observa com evolucionen les emissions de diòxid de carboni de la UE, Alemanya i la Xina al llarg del període 1960-2021. Descriu breument quina ha estat l’evolució de les emissions de cada país.

5%

Biocombustibles Nuclear Gas Carbó Petroli Altres

23,2 %

26,8 %

Reserves mundials provades d’hidrocarburs, carbó i urani, 2021

Font: Bertrand Barré, Bernadette Mérenne-Shoumaker: Atles des énergies mondiales. Autrement

CEI

28

Orient Mitjà

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Les fonts d’energia renovables GLOSSARI Energia renovable. Energia que s’obté a partir de recursos inesgotables o que es poden rege­nerar. No tota l’energia renovable és energia verda.

Energia verda. Energia que s’obté sense que tingui cap impacte en el medi ambient. Tota l’energia verda és renovable.

Els recursos energètics renovables s’han aprofitat des de l’antiguitat (la llenya per fer foc, l’aigua i el vent com a forces motrius per fer funcionar els molins…). Ja avançada la industrialització, la producció i la distribució d’energia elèctrica van representar un salt quantitatiu i qualitatiu en la producció i el consum energètic mundial, i, al mateix temps, es van crear grans desigualtats entre països i regions i va tenir lloc un fort impacte en el medi natural.

Des de la segona meitat del segle xx, l’esgotament previsible dels recursos energètics fòssils, l’increment dels costos de la seva extracció i la necessitat de reduir els impactes mediambientals (sobretot l’augment del CO2 atmosfèric) van incentivar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la diversificació de la producció d’energia elèctrica a partir, sobretot, de les energies eòlica i fotovoltaica i, en menys mesura, dels biocombustibles.

Aquestes fonts renovables tenen l’avantatge que poden produir energia de forma descentralitzada i comporten menys riscos ambientals que les no renovables.

Tot i el creixement durant els últims trenta anys, les energies renovables representen encara una part petita de la producció energètica global.

La seva participació en la producció mundial d’electricitat, l’any 2020, no arribava al 12 % (al 27,3 % si es compta l’energia hidroelèctrica). El repte dels propers anys consisteix a assolir les millores tecnològiques necessàries per a un desenvolupament suficient i equitatiu de les energies renovables com a alternativa real als combustibles fòssils.

L’energia hidroelèctrica L’energia hidroelèctrica és un recurs renovable que consisteix en l’aprofitament de l’energia potencial o energia cinètica de l’aigua. Es tracta d’un recurs utilitzat des de fa molts segles per fer diversos treballs, principalment mitjançant la construcció de molins. A partir del segle xix, aquest aprofitament tradicional va donar pas a un de nou: la conversió de l’energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines. Aquesta nova utilització va permetre l’electrificació de les indústries i va comportar un canvi molt significatiu en l’economia productiva i en el gènere de vida de la població.

Actualment, l’energia hidroelèctrica aporta el 16 % de l’electricitat produïda al món, és l’energia renovable més impor­ tant en molts països i supera la producció total de la resta d’energies renovables.

Juntament amb els grans embassaments i les centrals hidroelèctriques de gran potència, ha renascut, els darrers anys, l’interès per les petites centrals, que s’adapten millor als cursos d’aigua menors i a les característiques del medi natural. D’altra banda, l’energia mareomotriu esdevé una opció complementària, encara poc desenvolupada, dels Planta hidroelèctrica.

sistemes hidràulics tradicionals.

29

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’energia eòlica L’energia eòlica és un recurs renovable que es basa en l’aprofitament de la força cinètica del vent mitjançant aerogeneradors que transformen l’energia mecànica en elèctrica. Abans de la industrialització, juntament amb l’energia de sang i l’energia de l’aigua, el vent era un recurs energètic importantíssim que s’aplicava especialment al transport (navegació) i als molins (bombament d’aigua). Des de finals dels anys vuitanta del segle xx, amb l’aplicació de nous materials i tecnologies, el nombre d’instal·la­cions eòliques i la seva capacitat productiva no han parat d’augmentar, i actualment aporten el 6,6 % de la producció mundial d’electricitat.

L’aprofitament de l’energia eòlica requereix la localització de les instal· lacions en llocs amb condicions de vent òptimes: velocitat, freqüència, orien­tació, etc. Els parcs eòlics es construeixen en terra i també a mar obert. Els parcs eòlics marins es poden beneficiar de vents més forts i regulars, però el seu cost d’instal·lació és sensiblement més elevat que els parcs eòlics terrestres.

L’energia solar En última instància, totes les formes renovables d’energia depenen del sol i de la dinàmica que genera a l’atmosfera, però normalment quan es parla d’energia solar hom es refereix a la que prové directament de la radiació solar. Existeixen tres formes principals d’aprofitar l’energia del sol. La producció d’energia fotovoltaica consisteix en la captació de la radiació solar amb panells fotovoltaics que la transformen en electricitat. La producció d’energia termosolar es basa en l’aprofitament de la radiació directa del sol i l’acumulació de calor en uns captadors. Generalment s’usa per escalfar aigua i per a la calefacció. La producció d’energia termosolar de concen­tració s’aconsegueix concentrant els raigs solars en un captador, amb un sistema de miralls orientables, com a primer pas per a la producció convencional d’electricitat per mitjà de turbines.

Depenent del sistema i de la política elèctrica de cada país, l’energia produïda a les centrals solars es pot connectar a la xarxa elèctrica general o bé consumir directament al lloc de producció o a la seva àrea d’influència. Actual­ment l’energia solar aporta un 3,6 % a la producció mundial d’electricitat.

Parc eòlic marítim.

GLOSSARI Aerogenerador. Màquina que genera electricitat a partir de l’aprofitament de la força del vent. Els aerogeneradors també s’anomenen popularment molins eòlics o molinets.

Energia de sang. Energia que es produeix amb força humana o dels animals.

Activitat 17.

Plaques solars en un entorn rural.

30

L’energia hidroelèc­trica, l’energia eòlica i l’energia solar són energies verdes? Tenen algun tipus d’impacte sobre el medi ambient? Justifica la teva resposta.

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT Altres recursos renovables

La substitució progressiva dels hidrocarburs per altres recursos renovables permet diversificar la producció energètica i disminuir la dependència dels combustibles fòssils. A la utilització tradicional de la biomassa com a llenya s’hi han sumat nous aprofitaments com els pèl·lets (granulats aglomerats a base de residus forestals) i els biocombustibles obtinguts a partir dels cultius de plantes energètiques, de residus agraris o d’algues.

També s’estan utilitzant altres recursos renovables, com l’energia geotèrmica (aprofitament de la calor superficial o de les capes profundes de la terra) o la mareomotriu (aprofitament de les marees, les onades i els corrents marins), tot i que tenen un ús encara molt escàs. També cal assenyalar l’augment de les inversions en la recerca de formes molt innovadores de produir energia que, ara per ara, no han esdevingut sistemes viables econòmicament i energèticament, com l’hidrogen verd produït a partir de la hidròlisi de l’aigua o la tecnologia de fusió nuclear.

Evolució de la producció d’electricitat al món segons el tipus de font energètica utilitzada 40 % 35 %

Carbó

30 %

Gas

25 %

Hidràulica

Eòlica

15 %

Solar

10 %

Altres energies renovables

5%

Petroli

0% 1985

1995

2000

2005

2010

2015

2021

Font: Our World in Data

Nuclear

20 %

Energia i transició energètica a Catalunya

GLOSSARI Biomassa. Quantitat total de matèria orgànica en pes sec d’un ecosistema o d’una àrea determinada.

Transició energètica. Procés de substitució progressiva de l’energia obtinguda a partir de combustibles fòssils per energies provinents de fons renovables.

La disponibilitat d’energia és bàsica per al funcionament de l’economia i es considera un indicador del nivell de desenvolupament de les societats.

Els països poden produir l’energia que necessiten a partir de recursos energètics existents al seu territori o bé mitjançant la importació. A la pràctica, però, són pocs els països que poden satisfer plenament les seves necessitats energètiques amb recursos propis.

D’ençà que es va començar a industrialitzar, Catalunya ha hagut de fer front a la pobresa de fonts energètiques pròpies, primer aprofitant els pocs recursos disponibles (especialment l’energia de l’aigua) i, posteriorment, mitjançant la importació. A principis del segle xx, la producció d’electricitat a les centrals hidroelèctriques del Pirineu va permetre l’electrificació de les indústries i de les llars. En l’actualitat, quant al consum d’energia elèctrica a Catalunya, la major part depèn de la producció de les centrals nuclears i de la importació de combustibles fòssils. Energèticament, Catalunya és un país força dependent.

31

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’energia nuclear és, de llarg, el principal sistema de producció d’energia elèctrica a Catalunya, amb més d’un 57,7 % de la producció total. Els altres dos sistemes en importància, el cicle combinat i la cogeneració, amb un 12,0 % i un 10,5 % de la producció elèctrica, respectivament, fan servir combustibles fòssils, principalment gas. Les energies renovables (hidroelèctrica, eòlica, fotovoltaica i altres) aporten un 17,4 % de la producció. En el gràfic es pot veure la participació percentual de les energies renovables.

Producció bruta d’energia elèctrica per formes de producció a Catalunya, 2021 Cogeneració 4.436,5 GWh 10,5 % Altres energies

Fotovoltaica 590,1 GWh 1,4 %

no renovables 974,9 GWh 2,3 %

Cicles combinats 5.087,8 GWh 12 %

Renovables 7.417,6 GWh 17, 5 %

GLOSSARI Cicle combinat. Sistema basat en dues turbines —una de gas i una de vapor de condensació— de manera que augmenta l’eficièn­ cia de la producció elèctrica.

Cogeneració. Sistema gràcies al qual s’obté simultàniament ener­ gia elèctrica i energia tèrmica útil a partir d’un combustible.

Eòlica 2.706 GWh 6,4 %

Hidroelèctrica 3.632 GWh 8,6 %

Nuclear 24.420,4 GWh 57,7 % Font: Icaen

Altres energies renovables 489,4 GWh 1,2 %

La proporció més gran del consum energètic a Catalunya correspon al transport (45,1 %), la indústria (25,5 %), les llars (14,7 %), els serveis (13,1 %) i el sector primari (1,6 %). Des dels anys noranta del segle xx, la presència d’energies renovables a Catalunya ha augmentat sensiblement, sobretot amb la instal·lació de centrals eòliques i, en menys mesura, de les instal·lacions fotovoltaiques i d’altres de renovables. No obstant això, el seu creixement no va ser suficient per assolir els objectius fixats per la Unió Europea en matèria energètica i de canvi climàtic per a l’any 2020.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL A CATALUNYA PER SECTORS, 1990-2019

Font: ICAEN

Any

32

1900

2007

2019

Sector

Consum (kTEP)

%

Consum (kTEP)

%

Consum (kTEP)

%

Activitats

Domèstic

1.267,2

13,2

2.262,2

14,0

2.123,0

14,7

18. Quines són les funcions princi-

Serveis

865,4

9,0

2.000,9

12,4

1.898,1

13,1

Primari

232,9

2,4

237,2

1,5

224,0

1,6

Indústria

3.664,3

38,3

4.884,6

30,3

3.685,7

25,5

Transport

3.542,8

37,1

6.740,7

41,8

6.515,9

45,1

Total

9.572,6

100,0

16.125,6

100,0

14.446,7

100,0

pals que desenvolupen les xarxes energètiques d’un país?

19. Segons la taula sobre l’evolució del consum d’energia final a Catalunya, quins sectors econòmics han incrementat el seu consum energètic i quins l’han disminuït?

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

GLOSSARI Combinació energètica. Combinació o distribució de les diferents fonts d’energia que cobreixen el subministrament elèctric d’un país. Normalment, s’expressa mitjançant els percentatges de cada tipus d’energia produït.

Activitat

Un aspecte clau pel que fa a la producció i el consum energètic és l’eficièn­ cia de les infraestructures energètiques, les quals han de garantir la generació, l’emmagatzematge, el transport i la distribució de l’energia als punts de consum. Això significa que les xarxes energètiques han d’abastar tot el territori per arribar a tots els consumidors, que han de ser segures i objecte d’un bon manteniment, a més d’ocupar el mínim de sòl i evitar causar danys ambientals. Dos factors més que contribueixen a garantir la seguretat energètica de la xarxa d’un país són la utilització de diversos sistemes de producció, anomenada combinació energètica, i la interconnexió energètica de la xarxa pròpia amb les xarxes de proximitat i les internacionals.

Xarxa d’energia de Catalunya

20. Consulta el mapa d’aquesta

Font: Atles nacional. IGN.

pàgina. A quina àrea del territori hi ha una densitat més gran de línies d’alta tensió? Explica quines són les raons.

En el mapa de la xarxa d’energia de Catalunya s’observa l’alineació de centrals hidroelèctriques als rius pirinencs, la connexió de la xarxa de mitjana i alta tensió amb la Península i amb França i la densitat de línies elèctriques, parcs eòlics i centrals al sud-oest de Catalunya.

La política del Govern de Catalunya en matèria d’energia s’inscriu en el marc de les Nacions Unides de compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), establerts en l’àmbit 7, Energia assequible i no contaminant, i en l’àmbit 13, Acció climàtica.

La Prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT 2050) és el document que defineix les estratègies sobre la transició energètica catalana de forma coherent amb l’objectiu final de la Unió Europea, amb la Llei de canvi climàtic i transició energètica de l’Estat i amb la Llei del canvi climàtic de Catalunya. És una eina al servei del compliment dels objectius europeus en matèria d’energia i clima. Entre les principals fites que s’esperen assolir al final del període cal destacar la millora de l’eficiència del sistema energètic català així com l’estalvi energètic; el creixement de les energies renovables, de forma que l’eòlica suposi el 50 % de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica el 43 % l’any 2050; el tancament de les centrals nuclears, i l’establiment d’un model energètic basat en la generació de proximitat i en l’autoconsum.

33

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Energia i transició energètica a Espanya Des que es va iniciar la industrialització, el desenvolupament econòmic d’Espanya ha estat condicionat per l’escassetat de recursos energètics estratègics, com el carbó de qualitat, el petroli o el gas. En les primeres etapes de la industrialització, aquesta mancança es va suplir parcialment amb els recursos disponibles (hidràulics i carbonífers) i amb la importació de carbó. Durant el segle xx es va estendre l’electrificació —mitjançant la producció hidràulica, les centrals tèrmiques i les nuclears— sense arribar a cobrir mai les necessitats de consum, de manera que Espanya sempre ha depès de la importació de combustibles fòssils. En els últims trenta anys, la producció energètica espanyola ha crescut i s’ha diversificat gràcies a la producció d’electricitat a partir de fonts energètiques renovables, sobretot de l’energia eòlica i la solar. En l’actualitat, el país produeix aproximadament una quarta part de l’energia que consumeix i la seva dependència energètica està per sobre de la mitjana de països de la Unió Europea.

L’any 2021, el 55,4 % del total de l’energia elèctrica produïda a Espanya provenia de fonts no renovables, entre les quals l’energia d’origen nuclear (20,8 %) era la part més important, seguida de la de cicle combinat (17,1 %) i de la cogeneració (10 %). La producció elèctrica procedent de fonts renovables representava el 44,6 % del total. Entre les fonts renovables, l’eòlica (23,3 %) ocupava el primer lloc, seguida de la hidràulica (11,4 %) i la solar fotovoltaica (8,1 %). La instal·lació de centrals eòliques terrestres va situar Espanya en el cinquè lloc mundial en producció en potència eòlica instal·lada (després de la Xina, els Estats Units, Alemanya i l’Índia), mentre que les instal·lacions eòliques marines estan per desenvolupar. Respecte de les instal·lacions fotovoltaiques, Espanya ocupa el setè lloc mundial, bastant per sota del seu potencial productiu d’aquest tipus d’energia, tenint en compte la seva climatologia favorable.

Producció d’energia elèctrica a Espanya segons les fonts, 2020 1,8 % 1,9 %

5,6 %

8,1 %

20,8 %

10 %

11,4 %

Font: Statista

23,3 %

34

17,1 % Solar tèrmica

Carbó

Solar fotovoltaica

Hidràulica

Cicle combinat

Eòlica

Cogeneració

Nuclear

Altres

Activitat 21. Segons la gràfica que mostra la

producció d’energia elèctrica a Espanya, quin era el percentatge total de producció atribuïble a les fonts renovables l’any 2020?

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT Per tal de garantir el subministrament energètic amb regularitat, el govern espanyol promou la integració dels diversos sistemes energètics de la xarxa espanyola i d’aquesta amb la xarxa de la Unió Europea i del nord d’Àfrica.

Font: elordenmundial.com

Implantació de les energies renovables a Espanya, 2021

Activitat 22. Observa el mapa i descriu

breument la pauta de localització de les centrals hidràuliques, les solars i les eòliques.

GLOSSARI Descarbonització. Reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), generalment d’una manera progressiva.

Neutralitat climàtica. Situació de balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hiver­ nacle i la seva absorció a través dels sistemes terrestres. També s’anomena neutralitat de carboni.

La política espanyola en matèria energètica s’inscriu en el Marc Estratègic d’Energia i Clima aprovat l’any 2019, que promou, a grans trets, la reducció de les emissions contaminants, l’assoliment d’una eficiència més gran i l’estalvi energètic, de forma coherent amb els compromisos establerts amb les Nacions Unides i amb la Unió Europea sobre canvi climàtic i descar­bonització. Es fonamenta en tres instruments: la Llei de canvi climàtic i transició energètica, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) i l’Estratègia de Transició Justa. L’acció coordinada a través d’aquests instruments té com a objectius principals: • Reduir el 23 % de les emissions de GEH respecte al nivell de 1990.

• Millorar el 39,6 % l’eficiència energètica.

• Assolir el 42 % del consum d’energies renovables l’any 2030.

• Generar l’electricitat amb un 74 % de fonts energètiques renovables.

• Arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050.

La política energètica a la Unió Europea La Unió Europea és una potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils, amb un consum energètic elevat i que ha d’importar més de la meitat de l’energia que consumeix. La dependència energètica de la UE va ser, segons dades de l’any 2020, del 59,2 % (petroli, 58,2 %; gas, 34,4 %; combus­ tibles fòssils sòlids, 6,3 %; altres, 1,5 %). Aquestes proporcions varien entre els països d’origen, segons les característiques geogràfiques i els models energètics de cada un. Els països de les importacions també són diversos, però hi ha una gran dependència del petroli i del gas de Rússia i, en menys mesura, de Noruega, el Kazakhstan, Algèria, els Estats Units i Austràlia.

35

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els anys cinquanta del segle passat, les comunitats antecedents de la UE van fomentar acords sobre l’energia orientats a assegurar-ne el proveïment, un aspecte clau del desenvolupament econòmic d’Europa, la creació del mercat comú i la integració europea. En les dècades posteriors, tot i les reticències dels estats membres a cedir sobirania en matèria energètica, es van promoure diverses iniciatives, diversos acords i una legislació enfocats a liberalitzar el mercat de l’energia, a millorar l’eficiència de les xarxes i a reduir la dependència de les importacions. Des de la signatura del Tractat de Maastricht, l’any 1993, la UE va adquirir un protagonisme destacat en el suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic.

El Marc Estratègic en matèria de clima i energia 2020-2030, aprovat l’any 2015, va definir les dimensions i els objectius de la política energètica de la UE i, des de llavors, s’ha revisat periòdicament per adequar-lo a les exigències de la transició energètica. En la seva formulació actual, els objectius finals són aquests: • Reduir les emissions de GEH a més de la meitat respecte de 1990.

• Augmentar per sobre del 32 % la quota d’energies renovables en el consum d’energia final.

• Millorar l’eficiència energètica com a mínim un 32,5 %.

• Adoptar mesures urgents per superar les interconnexions d’electricitat existents.

Font: Energy Atlas, 2018 / The Solutions Project

Hipòtesi d’escenari un cop feta la transició energètica a la UE

Percentatges de tipus d’energies per països l’any 2050.

36

Activitat 23. A què s’han dirigit, des de la

signatura del Tractat de Maas­ tricht, els esforços de la UE en matèria d’energia?

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Sostenibilitat i canvi climàtic Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat?

Què són els objectius de desenvolupament sostenible?

L’any 1972 es va poder veure, per primera vegada a la història, una imatge completa de la Terra. La fotografia la van fer els astronautes de l’Apollo 17 a 28.968 quilòmetres del nostre planeta. La imatge va tenir una gran difusió i, sens dubte, va contribuir a prendre consciència de la Terra com un planeta singular i alhora limitat. Aquell mateix any, el Club de Roma va publicar l’informe Els límits del creixement, que alertava sobre la contradicció existent entre el creixement il·limitat, d’una banda, i la limitació dels recursos naturals, de l’altra. I també el 1972 es va inaugurar a Estocolm la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient.

Per revertir el procés de degradació del medi ambient i promoure un desenvolupament sostenible, o sigui, que no comprometi la conservació dels recursos naturals i que millori la qualitat de vida per a tothom, el 25 de setembre del 2015, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. El nucli d’aquesta agenda són 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que aspiren a ser «universals, transformadors i inclusius i que exposen els principals reptes relacionats amb el desenvolupament als quals s’enfronta la humanitat».

Font: Nasa Earth Observatory

De la primera Conferència d’Es­ tocolm, l’any 1972, va sortir el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) amb l’objectiu de lluitar contra la contaminació, vetllar per l’estat dels ecosiste­ mes i millorar la qualitat de vida de les poblacions, així com fo­ mentar un desenvolupament econòmic verd. El PNUMA tam­ bé desenvolupa acords interna­ cionals relacionats amb el medi ambient i és l’organisme encar­ regat d’ajudar els països a com­ plir els 17 objectius de desenvo­ lupament sostenible.

Des de mitjans del segle xx no ha parat de créixer la consciència envers els canvis provocats per l’acció humana en el medi ambient. Processos com ara la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de l’aire i de les aigües, l’escalfament de la Terra o la desertització han esperonat la realització d’estudis rigorosos que han posat de manifest que la humanitat està travessant una crisi ecològica global, és a dir, que afecta la Terra en el seu conjunt. Si els avenços tecnològics han multiplicat la capacitat humana d’explotar els recursos naturals i de modificar el medi, també és cert que el progrés científic i tecnològic ens ha permès conèixer millor les causes i les conseqüències de l’acció antropogènica en els ecosistemes i en les societats.

El llac Txad està situat al centre d’Àfrica, a les fronteres de quatre estats: el Níger, Nigèria, el Txad i el Camerun.

Amb 26.000 km2 era un dels llacs més grans del món, amb una conca de recepció de 2.335.000 km2. En els anys setanta del segle xx, es va començar a reduir a causa de diversos factors (sequeres, increment de la població, creixement demogràfic, mala gestió hídrica). Actualment, el llac no arriba als 2.000 km2, i els habitants de la seva conca viuen una situació dramàtica: d’emergència hídrica, sanitària i alimentària, desplaçaments de població i conflictes armats.

37

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’Agenda 2030 es basa en el compromís comú dels estats a dedicar els mitjans necessaris per avançar cap als ODS. El programa estableix la revisió del seu compliment cada cinc anys i promou aliances entre els països desenvolupats i els poc desenvolupats. El camí per assolir els objectius no està lliure d’obstacles, atribuïbles a diversos factors, com, per exemple, la implicació desigual dels estats, la interpretació diferent del concepte de sostenibilitat, les contradiccions entre els interessos globals i els locals, etc. Actualment, es parla de transició als ODS per referir-se al canvi progressiu cap a un model social i econòmic basat en el reconeixement dels límits de la Terra i en criteris de sostenibilitat. I també s’aplica el terme transició a aspectes específics com el clima (transició climàtica) o l’energia (transició energètica).

Activitats 24.

Explica en què consisteix la transició ecològica.

25.

Accedeix al portal de les Nacions Unides i anota quines són les metes de l’objectiu número 7.

Des que es va formular per primera vegada la noció sostenibilitat (1969), ha augmentat la consciència social sobre els límits del planeta i el GLOSSARI caràcter global dels problemes ambientals. La societat actual es troba Sistema Terra. Sistema comdavant d’un repte inèdit en la història de la humanitat: adoptar mesures plex i dinàmic format per parts urgents per controlar les conseqüències de les activitats humanes en el que interactuen integrant un tot. sistema Terra i garantir-ne, així, l’habitabilitat.

La litosfera, l’atmosfera, la hidrosEls anomenats objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), fera i la biosfera són subsistemes pactats l’any 2000 per les Nacions Unides, no es van complir l’any previst, del sistema Terra. el 2015. El mateix any 2015, els ODM es van substituir pels ODS fixats per a l’any 2030. No obstant això, i segons l’Informe dels objectius de desenvolupament sostenible de 2021, les expectatives estan lluny de complir-se i ens trobem en un moment crític. La biodiversitat disminueix, els ecosistemes es degraden a un ritme alarmant i aquest procés repercuteix negativament en aspectes socioeconòmics Components i principis del desenvolupament cabdals (salut, fam, pobresa, desigualtats, augment de la sostenible en la seva intersecció vulnerabilitat…). Alguns dels factors que poden explicar aquest estat de coses són la falta d’una governança global, les contradiccions d’interessos entre països i entre els inteMedi ambient ressos globals i els locals.

El concepte de desenvolupament sostenible no ha Habitable Viable estat exempt de crítiques. Hi ha qui considera que és ambigu i que pot conduir a objectius contraposats que en Sostenible dificulten l’assoliment. Altres veus censuren la finalitat Societat Economia Equitatiu subjacent darrere dels ODS, ja que consideren que tenen un biaix economicista, fonamentat en el creixement il·limitat, i que no tenen prou en compte la representació del gènere, dels pobles indígenes i dels moviments socials.

38

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Què és i com ens afecta el canvi climàtic?

Com la resta d’espècies de la Terra, l’espècie humana interacciona amb els diversos components del medi i, amb més o menys intensitat, sempre hi produeix modificacions. Les interaccions mediambientals comporten diferents modificacions: • Canvis cíclics graduals que podem observar fàcilment (el dia i la nit, les estacions).

EL CICLE DEL CARBONI • Canvis esporàdics (huracans, terratrèmols o erupDiòxid de carboni cions volcàniques) amb efectes que són fàcilment a l’atmosfera observables però que, per contra, són difícils de preveure fins i tot amb tecnologia avançada.

• Canvis evolutius que tenen lloc molt lentament i Respiració Respiració comprenen grans períodes de temps, com ara els dels animals de les plantes canvis geològics (moviment de masses continenCombustió Evaporació tals, orogènesi, formació de roques…), biològics Fotosíntesi (evolució de les espècies, aparició o extinció d’espècies…) o climàtics (alternança de períodes glacials i interglacials).

El canvi climàtic provocat per l’acció humana d’ençà de la industrialització del segle xix i, sobretot, els últims setanta anys es produeix amb tanta rapidesa i té un abast tan gran que es considera Carboni del sòl Respiració i una singularitat en la història de la Terra. descomposició microbiana Quan depenia només dels factors naturals, la variabilitat climàtica de la Terra es manifestava en períodes de milers o milions d’anys, com posen de El cicle del carboni és el conjunt manifest els registres de la història climàtica del planeta. Des de finals del de processos biogeoquímics segle xix, però, els científics van començar a inferir que les activitats humaque intervenen en els intercanvis nes podien alterar el clima de la Terra. Aquesta hipòtesi va guanyar pes a de carboni entre els oceans, la litosfera, la matèria viva i l’atmosfera. mitjans del segle xx i es va atribuir a la crema de combustibles fòssils i la constatació de canvis en la dinàmica atmosfèrica. En els anys vuitanta, les dades es van anar confirmant i es va començar a parlar de l’escal­ fament global i la seva relació amb el canvi climàtic. !

#

Temperatura mitjana de la Terra, 1850-2021 C

o

2 1.5

0.5

El gràfic mostra com la temperatura mitjana de la superfície de la Terra ha tendit a augmentar des dels anys vint del segle passat i a fer-ho d’una manera molt destacada a partir dels anys setanta.

0 -0.5 1860

1880

1900

1920

1940

1960

1980

2000

2020

Font: berkeleyearth.org

1

39

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’escalfament global és l’increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes, principalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Són gasos d’efecte d’hivernacle (GEH), a més del diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), l’òxid de dinitrogen (N₂O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC), l’hexafluorur de sofre (SF₆) i el trifluorur de nitrogen (NF₃).

Aquests gasos es troben de forma natural a l’atmosfera, la majoria en petites quantitats, però a conseqüència de les activitats humanes han augmentat la seva proporció. Es calcula que al llarg del segle xx la temperatura mitjana de la Terra ha pujat 0,7 oC i que els últims cinquanta anys ho ha fet 1 oC. L’increment de la temperatura de la Terra és un dels efectes més notoris del canvi climàtic, però no és l’únic, perquè el clima és un sistema complex i dinàmic, on tots els components estan connectats i els canvis que es produeixen en una zona poden repercutir en tot el conjunt.

Els canvis produïts per l’escalfament de la Terra no es produeixen de manera homogènia, sinó que poden afectar els territoris de maneres des­ iguals, fins i tot oposades, depenent de factors com la latitud o la configuració territorial.

Activitats 26. Quina és la causa principal del

sobreescalfament de l’atmosfera terrestre?

27. Quin és el sector econòmic que més emissions de diòxid de carboni atmosfèric produeix?

28.

Accedeix al web de la Unesco i anota tres accions sobre el canvi climàtic promo­gudes per aquest organisme espe­cialitzat de les Nacions Unides.

CANVIS PROVOCATS PER L’ESCALFAMENT DE LA TERRA En els components biofísics • Regressió de les masses de gel.

• Variació dels cicles estacionals.

• Accentuació dels fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, sequeres, huracans…).

• Desertificació dels ecosistemes terrestres i marins.

• Redistribució i moviment d’espècies vegetals i animals.

• Contaminació atmosfèrica.

• Pujada del nivell del mar.

• Erosió i pèrdua de sòl, etc.

40

En els components antròpics • Augment del nombre i la virulència dels incendis forestals.

• Males collites a causa de les sequeres.

• Pèrdua de ramats per manca de pastures i d’aigua.

• Mortalitat a causa de les onades de calor.

• Malalties a causa de l’augment de la contaminació.

• Increment dels riscos ambientals, etc.

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’any 1988, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van fundar el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GICC). La missió d’aquest grup és la recerca i la publicació d’informes sobre l’evolució del canvi climàtic útils per guiar els governs i les ONGs a l’hora de definir les seves polítiques i les mesures per combatre’l. Des de la seva fundació fins a l’any 2022, el GIECC ha elaborat sis informes.

Anys més tard, el 1992, es va firmar a Rio de Janeiro el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que va entrar en vigor l’any 1994. És el principal instrument jurídic de resposta internacional i la seva funció principal és prevenir els impactes antròpics i estabilitzar i reduir les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH).

Reconeix que tots els països són vulnerables i atribueix als països més industrialitzats la responsabilitat principal de la lluita contra el canvi climàtic.

La Conferència de les Parts (COP)

Activitat 29.

Busca informació sobre el Protocol de Kyoto i sobre l’Acord de París i explica què va motivar la creació d’ambdós.

Des que va entrar en vigor el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), els països que s’hi van adherir (anomenats les parts a la cimera) van establir la celebració anual de la Conferència de les Parts (COP). La primera trobada va tenir lloc a Berlín l’any 1995. La COP (formada per 196 països més la Unió Europea) és l’òrgan de decisió del CMNUCC i la seva tasca, de caràcter científic i tècnic, consisteix a proposar, avaluar i aprovar els instruments que han de permetre reduir la concentra­ ció de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. Fins a finals del 2022, la COP es va reunir vint-i-set vegades i, entre altres acords, va adoptar el Protocol de Kyoto (1997) i l’Acord de París (2015).

Font: François-Marie Bréon, Gilles Luneau: Atlas du climat. Autrement

Grau d’implicació dels diferents països per fer front al canvi climàtic

41

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Desigualtats i medi ambient En geografia, les desigualtats es poden referir a les diferències entre els diversos territoris i els seus elements (naturals o antròpics) i a les diferències existents entre les persones en el si d’una societat o entre diferents societats. Les desigualtats mediambientals són consubstancials a la naturalesa heterogènia de la Terra i dels seus paisatges, però també són el resultat de les relacions socials discriminatòries.

Les Nacions Unides reconeixen que les desigualtats «atempten contra el desenvolupament socioeconòmic a llarg termini i poden generar violència, malalties i degradació ambiental». L’objectiu 10 dels ODS promou la reducció de les «desigualtats d’oportunitats, d’ingressos i de poder», aspiració que és transversal als disset objectius.

Les desigualtats mediambientals es refereixen bàsicament a les diferents possibilitats d’accés als béns naturals per motius socioeconòmics o culturals i a la diferent exposició de les poblacions davant els riscos mediambientals. Els factors naturals i els socials conflueixen en molts casos a l’hora de patir els efectes d’aquest tipus de desigualtat. Per exemple, és habitual que els habitants més pobres de les grans ciutats visquin a les àrees urbanes més vulnerables —terrenys amb forts pendents, marges de les lleres fluvials o a zones amb sòls contaminats— o que les dones dels països en vies de desenvolupament siguin les primeres a patir els efectes del canvi climàtic perquè han de caminar cada cop més quilòmetres per proveir les seves llars d’aigua i aliments.

Les desigualtats mediambientals més greus són les que impedeixen satisfer les necessitats bàsiques, és a dir, aquelles indispensables per assegurar la subsistència, el desenvolupament i el benestar de les persones (alimentació i aigua, roba, higiene, assistència sanitària, habitatge, educació, feina…). Aquestes necessitats es poden veure amenaçades temporalment per causes ambientals (terratrèmols, huracans, aiguats…) o per causes antròpiques (guerres, accidents nuclears, destrucció d’ecosistemes…) o permanentment a causa de situacions polítiques injustes (la concentració del poder en una minoria, la discriminació de certs grups en benefici d’altres, l’explotació irracional dels recursos naturals, etc.).

Activitat 30.

Anota alguns dels factors que creen desigualtats mediambientals i situacions de risc diferents entre les societats.

Els desastres naturals afecten més les poblacions amb pocs recursos econòmics, que viuen sovint en condicions de més vulnerabilitat.

42

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitat 31.

Observa el mapa i descriu la desigual distribució de la mortalitat a causa de la contaminació tòxica i raona quines en poden ser les causes.

A mesura que augmenta la degradació dels ecosistemes, el reescalfament de la Terra i l’empitjorament de les condicions de vida, la necessitat de combatre les desigualtats ambientals esdevé més urgent. A les polítiques ambientals cal afegir-hi estratègies de desenvolupament basades en criteris de sostenibilitat. No en va, els reptes ecològics estan estretament lligats a les qüestions socioeconòmiques (ingressos, treball, valors, justícia social, coneixements, sistemes de producció…).

Hi ha factors que són decisius a l’hora de situar les persones i les societats en nivells desiguals de risc enfront de les condicions mediambientals: • L’exposició a les conseqüències dels desequilibris ecològics, com, per exemple, a la pol·lució atmosfèrica, als residus perillosos o a les aigües contaminades. No hem d’oblidar que existeix un comerç de residus perillosos i que hi ha països que ja presenten congestió d’escombraries que no poden processar.

• La vulnerabilitat enfront dels riscos ambientals, com els terratrèmols, els aiguats o els accidents industrials.

• La dificultat d’accés a recursos bàsics, com l’aigua potable, els aliments o l’energia, i la privació de serveis, com ara els sanitaris i l’educació.

• La distribució no equitativa de les càrregues fiscals, com, per exemple, les taxes sobre subministraments o els impostos sobre el carboni.

• L’exclusió en la presa de decisions o la desinformació sobre polítiques ambientals.

La crisi ecològica global accentua les desigualtats i té un efecte acumulatiu que malmet greument la seva qualitat de vida, sobretot de les classes socials i les comunitats més desafavorides.

Font: journals.plos.org

Distribució mundial de la proporció de morts a causa de la contaminació tòxica sobre el total de la mortalitat, 2018

43

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

L’empremta humana sobre la Terra L’any 1996 els científics William Rees i Mathis Wackernagel van proposar el concepte de petjada ecològica per calcular l’impacte que exerceix el conjunt d’activitats humanes en una determinada àrea, ciutat, regió, país… El valor d’aquest indicador expressa el nombre d’hectàrees biològicament productives (conreus, boscos, prats…) que calen per subministrar a la població d’un territori concret tots els recursos que necessita per mantenir indefinidament el seu gènere de vida (sistema productiu, pautes de consum, alimentació…) i per poder assimilar els residus que genera.

GLOSSARI Biocapacitat. Capacitat d’un cert espai de generar un abastament regular de recursos renovables i d’absorbir els residus generats pel seu consum.

La petjada ecològica

Conceptes controvertits

Si el valor de la petjada ecològica de la Terra es compara amb la bioca­ pacitat del planeta, és a dir, amb la seva capacitat de regenerar els recursos naturals que consumeix tota la humanitat, el resultat és desolador: consumim molt més del que som capaços de produir. La petjada ecològica s’ha multiplicat per tres entre el 1961 i el 2022 i la biocapacitat ha disminuït un 50 %, fet que ha motivat el debat científic i social sobre si es podrà mantenir l’actual model econòmic i de vida gaire temps més.

L’antropocè Al llarg de la seva història, la humanitat ha fet un gran progrés científic i tecnològic que s’ha accelerat des de la industrialització i que ha propor­ cionat una capacitat de transformar el medi tan gran que ha pertorbat la majoria dels ecosistemes terrestres i ha modificat els paisatges d’amplis territoris. El premi Nobel Paul J. Crutzen, l’any 2000, va considerar que l’activitat humana sobre la Terra és tan gran i transformadora que hem entrat en una nova era geològica, l’antropocè, i que la petjada de la humanitat quedarà en els registres fòssils de manera similar a com ho van fer forces naturals que van conformar el planeta durant les eres geològiques precedents. Segons Crutzen, l’acció humana és la causa principal dels canvis soferts pel nostre planeta. I, des de finals de la Segona Guerra Mundial, l’ús massiu dels combustibles fòssils és un dels seus agents més importants. El concepte antropocè ha contribuït a estendre la comprensió de la Terra com a sistema complex i amenaçat i a reflexionar sobre les conseqüències del desenvolupament econòmic basat en el creixement il·limitat.

Els conceptes de petjada ecolò­ gica i petjada de carboni també han estat objecte de crítiques: d’una banda, per simplificar la complexitat del medi ambient i, de l’altra, per donar una visió excessivament antropocèntrica i economicista (considerant la natura com un capital) i per amagar les desigualtats socioam­ bientals existents entre els paï­ sos i dins de les poblacions. Tot i les seves limitacions, els indica­ dors han contribuït significati­ vament al coneixement per part de la socie­tat de les amenaces que comprometen l’equilibri ecolò­ gic global i la seva sostenibilitat, que són essencials per al segui­ ment i l’avaluació dels canvis ecològics.

La petjada de carboni La petjada de carboni és un indicador que mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l’atmosfera a causa de la producció de béns i de serveis per part de les persones, les organitzacions, els països o el conjunt de la humanitat. Les principals activitats responsables de les emissions de CO2 són la indústria (sobretot la producció d’electricitat), l’agricultura intensiva, la desforestació, el transport i la calefacció. La dependència dels recursos fòssils per part de la societat industrial és la causant de la major part d’emissions de CO2 a l’atmosfera. La reducció de la petjada de carboni ha esdevingut un dels reptes principals per avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible.

44

Emissions directes procedents de les fonts d'energia.

Emissions indirectes procedents de l'energia i els serveis públics.

Emissions indirectes procedents de la cadena de subministrament o de servei.

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT La biomassa GLOSSARI Pes sec. Pes de la matèria viva, excloent-hi l’aigua que contenen.

Massa antropogènica. Massa del conjunt de materials i productes existents fabricats per la humanitat.

L’any 2020 un equip d’investigadors dirigit pel científic Ron Milo va publicar els resultats de la seva recerca sobre la relació existent entre el pes sec total de la massa de matèria viva de la terra o biomassa (plantes, animals i altres organismes vius) i el pes de la massa de tots els materials creats per la humanitat o massa antropogènica (edificis, carreteres, vehicles, productes de tota mena i residus). Els resultats de la recerca mostren que l’any 2000 la massa de materials produïda per la humanitat va superar la biomassa total del planeta.

Font: worldmapper.org

Petjada ecològica per capita al món l’any 2019

Activitats

Petjada ecològica global i biocapacitat ­entre 1961 i 2022 (hectàrees globals per persona)

32. Opines que està justificada la

3,5

33. Exposa què tenen en comú i en què es diferencien la petjada ecològica i la petjada de carboni.

34. Fixa’t bé en la gràfica sobre la

petjada ecològica global i la biocapacitat i fes un comentari en què expliquis com evolucionen els tres indicadors entre els anys 1961 i 2022. Quina conclusió se’n pot extreure?

3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0 1961

1970

1980

Petjada ecològica per persona Biocapacitat per persona

1990

2000

2010

2020

Petjada de carboni per persona

Font: Informe Planeta Vivo 2022, WWF

idea del premi Nobel Paul J. Crutzen que vivim en una nova era geològica, l’antropocè? Per què?

45

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients?

El medi natural és dinàmic, és a dir, està sotmès a una evolució constant i a canvis més o menys perceptibles i que poden tenir una magnitud molt variable. Al costat de fenòmens naturals gairebé inapreciables per a les persones (com la brisa, el desgel, les marees o l’erosió) es produeixen fenòmens violents i de gran intensitat (com les ventades, les allaus, les erupcions volcàniques, els tsunamis o els terratrèmols) que comporten riscos considerables.

Els riscos ambientals Per tal que els fenòmens naturals esdevinguin riscos naturals, han d’estar associats a la presència humana, és a dir, han d’afectar potencialment les persones o els béns personals. Quan els efectes causats pels fenòmens naturals en les persones són molt importants, es parla de desastres naturals, catàstrofes o calamitats.

A més dels riscos associats als fenòmens naturals, la societat està sotmesa als riscos propis de les activitats humanes, anomenats riscos antròpics, vinculats al fet que les persones vivim en societat i modifiquem cada cop més el medi natural. Entre aquests hi ha, per exemple, els vessaments de petroli, els accidents de trànsit o els incendis.

Els danys provocats pels fenòmens naturals es poden agreujar com a conseqüència de la modificació de les condicions del medi natural, de la planificació deficient dels assentaments humans o d’actuacions negligents.

En aquest sentit, sovint es fa servir el concepte de risc ambiental, que comprèn tant els riscos d’origen natural com els antròpics i els de caràcter mixt.

La prevenció ara més que mai La irrupció de la covid-19 ens ha fet recordar que les pandèmies són també desastres naturals, tot i que molt més amenaçadors La comprensió dels conceptes d’exposició i vulnerabilitat és la base de qual­ sevol política de prevenció i actuació. En el cas de la covid-19, el fenomen desencadenant és la malaltia, un procés biològic que aporta variables molt específiques: afecta totes les activitats humanes, en tots els espais, i en la seva expansió hi té un paper decisiu la conducta humana individual.

L’avaluació dels riscos, en una pandèmia com la de la covid-19, entra de ple en factors antropogènics. L’exposició a les malalties és inevitable, però la irresponsabilitat de les mateixes persones i dels seus governants incremen­ ta de forma decisiva aquesta variable. El mateix passa amb la vulnerabilitat, un factor en què la pobresa o la manca de recursos se sumen a l’edat de les persones o a la seva immunodeficiència per fer-lo letal. També la generació del fenomen, la malaltia, té causes antropogèniques: la invasió i degrada­ ció dels hàbitats naturals ha provocat un increment de la zoonosi, la trans­ missió de malalties dels animals als humans, un factor que caldrà tenir en compte en el futur. wearewater.org, 25/6/2020 (text traduït i adaptat).

46

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els fenòmens naturals es consideren riscos naturals quan poden afectar les persones, les activitats humanes o els béns personals.

Activitats 35. Enumera tres riscos atmosfè-

rics relacionats amb la climato­ logia.

36. Digues tres factors que contribueixen a augmentar els riscos ambientals.

37.

Busca informació sobre el terratrèmol que es va produir a Turquia i Síria el febrer de 2023 (intensitat en l’escala de Mercalli, víctimes mortals, altres danys).

Quines van ser les seves característiques? Per què va ser tan letal?

Els factors més importants que caracteritzen els riscos ambientals són els següents: • La magnitud: dimensió i intensitat del fenomen.

• La freqüència: nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert període de temps.

• La perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen d’una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives.

L’exposició: nombre total de persones que estan sotmeses a un de• terminat risc.

• La vulnerabilitat: percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada.

Alguns desastres naturals han passat a la història per haver causat una gran destrucció. El terratrèmol que el 1556 devastà la província de Shaanxi, a la Xina, i que es calcula que va provocar la mort de 830.000 persones, és potser la catàstrofe natural de més magnitud que es recorda. El 1883, l’explosió del Krakatoa, un volcà de l’estret de la Sonda (entre les illes indonèsies de Sumatra i Java), va causar una ona gegantina que va destruir 165 pobles costaners del sud-est d’Àsia i va deixar més de 36.000 morts.

El 1876, una altra ona gegantina, provocada per un terratrèmol, va arrasar ciutats de la costa de Bengala, a l’Índia, i va matar unes 200.000 persones. Altres terratrèmols que han tingut lloc a la Xina han estat només lleugerament menys catastròfics (el de 1976, a Tangshan, va deixar 242.000 morts i el doble de persones sense casa).

Al segle xxi també es van produir diferents desastres naturals: el terratrèmol submarí i tsunami de Sumatra-Andaman, l’any 2004, amb 229.866 morts; el terratrèmol de la Xina, l’any 2008, amb 87.476 morts; el terratrèmol d’Haití, l’any 2010, amb 316.000 morts; el tsunami del Japó, l’any 2011, amb 16.000 morts, que, a més, va afectar la central nuclear de Fukushima; la sequera de Somàlia, l’any 2017, amb 600.000 persones desplaçades, i el cicló Kenneth de Moçambic, l’any 2019, amb 35.000 habitatges destruïts.

PRINCIPALS FENÒMENS NATURALS POTENCIALMENT PERILLOSOS Atmosfèrics Simples: aiguats, calamarsa, neu, vent, gel, llamps, boira, onades intenses de calor o de fred.

Mixtos: temporals de vent i pluja, tornados, huracans, temporals de neu, sequeres.

Geològics Moviments de masses (esllavissades, allaus, subsidències, etc.), erupcions volcàniques, colades, terratrèmols, tsunamis.

Hidrològics Crescudes, inundacions, saturacions de sòls, icebergs, avanç de glaceres.

Biològics Epidèmies, epizoòties, paràsits, plagues.

47

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Font: PNUMA: «Perspectivas del Medio Ambiente Mundial», GEO 4

Àrees de risc més alt dels principals desastres naturals

La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencadenant d’alguns desastres o l’empitjorament d’altres. Els països amb una desforestació i una erosió greus i un ús abusiu de les terres marginals per a conreus i pastures cada cop estan més sotmesos al risc de catàstrofes naturals com ara els aiguats. A més, la comunitat científica argumenta que la Terra està patint un canvi climàtic per l’escalfament de l’atmosfera, que produeix un desajustament del clima i una accentuació dels riscos naturals.

La desforestació no tan sols contribueix a les sequeres, sinó que, a més, provoca inundacions en desaparèixer l’efecte de retenció de l’aigua de la cobertura vegetal. Amb l’increment de la desforestació augmenta la població afectada per inundacions a escala mundial. Aquest fenomen és especialment greu en algunes zones com l’Índia.

L’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (CO2, CFC, metà i òxid nitrós), els quals deixen passar els raigs del sol però retenen a l’atmosfera part de la calor, provoca el reescalfament del clima del planeta.

Activitat 38. En el mapa s’observa que la

major part de la població mundial afectada per les inundacions es localitza a la zona sud-est d’Àsia i a l’est de l’Amèrica del Sud. Quins factors meteorològics poden explicar aquest fet?

Pobresa i desastres naturals Quant als desastres ocorreguts des de l’any 2000, la georeferenciació ha revelat que, de mitjana, als països d’ingressos baixos, 130 persones van perdre la vida per cada milió de les que viuen en àrees afectades pels desastres, en comparació amb les 18 persones, només, que viuen als països d’ingressos alts. Això vol dir que la probabilitat de perdre la vida entre les persones exposades a les amenaces naturals a les nacions més pobres va ser set vegades més gran que la d’al­ tres poblacions equivalents a les nacions riques.

Si bé les pèrdues econòmiques absolutes poden concentrar-se als països de renda alta, el cost humà dels desastres recau, d’una manera aclaparadora, als països d’ingressos baixos i mitjans baixos; la vulnerabilitat davant del risc i la magnitud del sofriment es determinen pels nivells de desenvolupament econòmic, més que no pas per la simple expo­ sició a les amenaces naturals.

UNDRR-CRED: Pérdidas económicas, pobreza y desastres, 1998-2017 (text traduït i adaptat).

48

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els riscos antròpics Els riscos antròpics tenen el seu origen en les activitats desenvolupades per les societats. Es poden dividir en tres tipus segons el seu origen: d’origen tecnològic, associats a fenòmens naturals i d’origen divers.

TIPUS DE RISCOS ANTRÒPICS D’origen tecnològic

Associats a fenòmens naturals

D’origen divers

Tenen relació amb accidents en activitats productives, com ara el transport de mercaderies perilloses, les activitats industrials o la producció d’energia nuclear.

Es relacionen amb fenòmens naturals, però tenen un desencadenant d’origen humà. En són exemples els incendis forestals de la conca mediterrània i les inundacions provocades per una mala gestió de les aigües.

Dins d’aquest grup trobem casos com els accidents de trànsit o els accidents derivats d’una conservació deficient dels edificis.

Les activitats humanes que generen més riscos són la mineria, la indústria, el transport de mercaderies perilloses i la manipulació de materials radioactius, tant en centrals nuclears com en altres àmbits. Més enllà de les conseqüències immediates dels accidents, el factor de més afectació en la salut de les persones i per al medi és la contaminació d’extensos territoris durant períodes de desenes o fins i tot centenars d’anys. Per exemple, la fuita de gasos tòxics que es va produir l’any 1984 a la ciutat índia de Bhopal no tan sols va provocar moltes víctimes (morts i persones afectades), sinó que també va deixar molt contaminades les aigües de la ciutat, la qual cosa provoca encara avui malalties de tot tipus als seus habitants. Posteriorment, l’any 1986, el desastre nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, va comportar la mort de desenes de persones per radiació, milers de casos de càncer i l’evacuació de 350.000 habitants i va deixar una zona extensa altament contaminada i inhabitable durant milers d’anys.

Sector químic del Tarragonès.

Les activitats humanes relacionades amb la producció de substàncies perilloses, el seu emmagatzematge i transport sempre comporten un determinat grau de risc.

Les mesures de seguretat i la realització de simulacres d’accident contribueixen a la seva disminució.

49

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els riscos biològics. La pandèmia de la covid-19 Dins de la categoria de riscos naturals biològics s’hi inclouen diversos fenòmens relacionats amb l’exposició humana a microorganismes patògens, sovint mitjançant vectors, que poden afectar la població directament —com les epidèmies— o bé indirectament —com les plagues o les malalties infeccioses dels animals. Com en els altres tipus de riscos, els biològics no tenen una causa única, sinó que resulten de la confluència de diverses factors.

Diferents exemples mostren la diversitat de factors que originen els desastres naturals biològics: l’alteració o la destrucció dels ecosistemes, el desplaçament d’animals de granja d’una regió a l’altra, la sobreexplotació dels recursos naturals, el comerç il·legal d’espècies exòtiques d’animals i plantes, la circulació d’agents patògens en aliments, etc. Un cop s’ha detectat un fenomen biològic potencialment danyós, hi ha altres factors que condicionen la capacitat de resposta per fer-hi front i evitar-ne o minimitzar-ne els efectes: capacitat preventiva, operativitat dels sistemes de salut, sistemes de protecció civil, cooperació internacional, recursos econòmics i tecnològics, etc.

Al llarg de la història la humanitat ha patit les conseqüències de desastres naturals de gran impacte, com les epidèmies. En són exemples algunes de les més letals: la pesta negra a l’època medieval, la grip espanyola al primer quart del segle xx, la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) als anys setanta i vuitanta del mateix segle i la pandèmia de la covid-19. Totes han representat grans commocions de les societats del seu temps, amb milions de víctimes, i han posat a prova la capacitat de resposta humana davant situacions catastròfiques.

La covid-19 ha estat qualificada com la primera pandèmia plenament global atesos la seva ràpida propagació, l’abast de les mesures que es van prendre, i la seva repercussió en els àmbits econòmics i socials. Per primera ve­gada, també, les mesures per contrarestar l’avanç de la pandèmia es van adoptar i aplicar en un context d’intercanvi de coneixements i de col· laboració mundial.

La covid-19 és un fenomen com­ plex, que es manifesta en totes les escales geogràfiques, que presenta una distribució territorialment heterogènia, que interacciona amb múltiples variables socio­ econòmiques i que és biològica­ ment variable. Hi ha aspectes de la covid-19 que no són prou coneguts, però hi ha el consens sobre la importància de la pre­ venció, de l’existència i la defensa dels sistemes públics de salut i de la investigació mèdica.

Font: la-croix.com

La pandèmia de la covid-19. Nombre de decessos al món per països el 13 de maig del 2020

50

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els riscos ambientals a Catalunya Els riscos naturals més freqüents a Catalunya estan relacionats, sobretot, amb les condicions meteorològiques i geomorfològiques pròpies d’un territori de clima mediterrani, de relleu molt accidentat i amb una densitat de població bastant alta.

Riscos atmosfèrics • Els aiguats són una manifestació típica del clima mediterrani i consisteixen en pluges fortes que poden produir torrentades i inunda­ cions, és a dir, el desbordament de torrents, rius i rieres i el negament dels punts baixos del territori. Els aiguats poden comportar diversos problemes i riscos per a la població, entre els quals destaquen la inundació dels carrers i els habitatges, els talls de carreteres i les dificultats de circulació, l’arrossegament de cotxes, l’aturada dels subministraments (electricitat, telèfon, aigua…), etc.

Comunitat Valenciana

Font: Pla INUNCAT (Generalitat de Catalunya)

Risc d’inundacions a Catalunya per municipis

Les capçaleres dels rius pirinencs i els rius, les rieres i els torrents del Sistema Mediterrani són les àrees més exposades a les inundacions.

• Les pedregades són precipitacions en forma de grans de gel, que poden ser de mides variables, des de pocs mil·límetres fins a la mida d’un ou. Si els grans tenen entre 2 i 5 mm, es parla de calamarsa, i si són més grossos, de pedra. Les pedregades poden provocar grans danys i pèrdues, sobretot en els conreus, com a conseqüència de les topades de la pedra o la calamarsa en les branques i els fruits.

51

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT • Les nevades són precipitacions en forma de cristalls de gel, generalment agrupats en volves o flocs, que es produeixen quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima al punt de congelació. Les nevades extraordinàries o en llocs no habituals presenten una sèrie de problemes i de riscos per a la població, com ara els talls de carreteres, l’augment d’accidents de trànsit, l’aïllament de la població, la manca de serveis bàsics, etc.

Font: Pla NEUCAT (Generalitat de Catalunya)

Mitjana de dies a l’any de nevades

• Els temporals de vent són bufades intenses de vent, de més durada

Encara que gran part del territori de Catalunya té menys de cinc dies de mitjana de nevades a l’any, les nevades intenses poden comportar riscos als llocs on la neu és menys habitual.

que una simple ratxa, i que presenten augments sobtats de la seva força. Els temporals de vent, les ventades i els tornados poden provocar estralls importants, com ara l’arrencada d’arbres i de torres elèctriques i el despreniment de teules i altres components dels edificis, i poden generar perills importants per a les persones (topades d’objectes, accidents de trànsit, caigudes, incendis, etc.).

Imatge de la platja de la Barceloneta (Barcelona) durant el temporal Gloria, que va creuar la Península i la Catalunya Nord entre el 20 i el 23 de gener de 2020.

52

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitats 39. En què es basen les mesures de predicció dels riscos ambientals?

40. Quins són els tres riscos naturals més freqüents a Catalunya?

41. Fes una llista dels riscos que, segons el teu parer i per ordre d’importància, poden afectar la teva comarca. Digues algunes mesures preventives per a cada risc.

Riscos geològics • Les esllavissades són desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior per acció de la gravetat. Generalment, estan associats a pluges, però també poden produir-se per altres causes, com ara els terratrèmols. Les esllavissades poden destruir les obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. A Catalunya, les zones amb un risc d’esllavissaments més alt són el Pirineu i les serralades del Sistema Mediterrani.

Susceptibilitat als esllavissaments a Catalunya

42. Coneixes algun desastre natu-

Font: RISKCAT (Generalitat de Catalunya)

ral que hagi passat a Catalunya els darrers anys? Especifica’n la data i el tipus i descriu-ne breument els efectes.

El risc d’esllavissaments és més gran als territoris amb pendents més importants i amb substrats geològics inestables.

• Les allaus són despreniments de masses de neu, de dimensions i recorreguts variables, al llarg d’un pendent. Segons les condicions atmosfèriques, el pendent i l’estat de la neu, el mantell de neu pot esdevenir més o menys estable. Si la inestabilitat del mantell de neu és gran, poden desencadenar-se les allaus, que poden destruir la vegetació, tallar les vies de comunicació i colgar persones o llocs habitats. A Catalunya, les zones més propenses a les allaus es localitzen al Pirineu més occidental.

Els terratrèmols o sismes són sacsejades o tremolors de la super­ • fície de la Terra perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu, causades per les ones produïdes pel moviment de grans blocs de l’escorça terrestre. Segons la seva intensitat, la seva profunditat, les condicions dels llocs habitats i la prevenció, l’efecte dels terratrèmols pot ser gairebé inapreciable o provocar una gran destrucció. La major part de sismes que es produeixen a Catalunya estan per sota de la magnitud 3,9 en l’escala de Richter.

53

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els riscos antròpics a Catalunya • Els incendis forestals i els estralls que causen són alguns dels riscos

Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (Generalitat de Catalunya)

ambientals que Catalunya pateix més sovint i amb més intensitat.

Aquest tipus de riscos depenen en gran part d’unes condicions geo­ gràfiques determinades, com ara la sequera, el vent o l’orografia, però hom considera que els incendis forestals a Catalunya són un risc antròpic perquè gairebé tots els focs són resultat de l’acció humana, bé per deixadesa o bé per haver estat provocats.

Exemple de mapa del risc d’incendis forestals a Catalunya

Els mapes en línia del risc d’incendis a Catalunya s’actualitzen diàriament i són un recurs molt útil per mantenir informada la població.

• Un altre tipus de risc antròpic important a Catalunya està relacionat

amb la presència de determinades instal·lacions productives, entre les quals destaca la indústria petroquímica del Camp de Tarragona.

També són significatius els riscos associats al transport de mercaderies perilloses, per la seva toxicitat o pel risc d’explosió.

• Els accidents industrials que es poden produir en qualsevol de les etapes dels processos productius (emmagatzematge o transport de mercaderies) en què intervenen substàncies potencialment perilloses. Poden afectar les instal·lacions industrials, els edificis industrials i d’emmagatzematge, la població i els béns de les àrees d’influència, el medi natural (atmosfera, aigües, sòl…), les vies per on circulen els vehicles de transport, les infraestructures de canalització (oleoductes, gasoductes, etilenoductes), etc.

54

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitats 43. Quins són els principals tipus de riscos antròpics a Catalunya?

44.

Consulta el mapa de Protecció Civil de Catalunya a internet (pcivil.icgc.cat). Selecciona, en la pestanya «Capes», l’opció «Riscos tecnològics»; a continuació, tria «Risc químic en establiments industrials» i, per últim, «Establiments Plaseqcat». Explica a quines zones es localitzen els riscos més alts i raona per què.

Amb l’objectiu que els plans de prevenció de riscos tinguin la màxima eficàcia, són objecte d’un seguiment i una actualització constants. A més a més, periòdicament es fan simulacres per posar-los a prova i garantir-ne el bon funcionament.

La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya Amb la finalitat de prevenir els efectes dels riscos ambientals, el Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials, basats en l’anàlisi dels riscos específics, en la zonificació del territori segons la vulnerabilitat, en la planificació d’accions que minimitzin els efectes i els danys de cada tipus de risc, en la disposició dels mitjans humans i materials i en la informació de la població amb consells i instruccions per minimitzar els riscos. A continua­ ció es detallen els principals plans de prevenció de riscos vigents:

PRINCIPALS PLANS DE PREVENCIÓ DE RISCOS VIGENTS INUNCAT

Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya

NEUCAT

Pla especial d’emergències per nevades a Catalunya

SISMICAT

Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya

INFOCAT

Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya

PLASEQCAT

Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Catalunya. Té com a finalitat prevenir o, si escau, mitigar les conseqüències d’accidents químics

PLASEQTA

Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona

TRANSCAT

Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya

PENTA

Pla d’emergència nuclear de Tarragona

El Camp de Tarragona concentra un gran nombre d’instal·lacions industrials i de polígons que comporten un risc potencial.

El Pla especial d’emergències del sector químic a Catalunya (PLASEQCAT) busca reduir el risc dels diversos sectors químics del territori.

Font: Generalitat de Catalunya

Instal·lacions i polígons industrials al Camp de Tarragona

55

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Els riscos naturals i antròpics a Espanya Com a conseqüència de la posició geogràfica de la península Ibèrica, els principals riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani predominant. Una de les característiques d’aquest clima és la seva irregularitat, la qual cosa implica que es poden alternar llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses. Passa el mateix amb les temperatures, que es poden veure influïdes per vents freds d’origen polar, però també per masses d’aire càlid d’origen conti­ nental africà.

Tot plegat fa que els fenòmens més recurrents siguin les inundacions i la sequera, les quals, combinades amb accions humanes com els incendis, la freqüentació dels espais naturals o la construcció de certes infraestructures, fan que el risc ambiental més important que pateix Espanya sigui la desertificació.

• La desertificació és el procés pel qual un territori, originàriament ric en biodiversitat, va perdent espècies vegetals i animals i va adquirint característiques pròpies dels territoris amb climes desèrtics. Aquesta degradació té diverses causes, que van des de la pèrdua de sòl per les riuades fins a la destrucció de la coberta vegetal a causa de la desforestació o la manca de pluges. Aquests motius poden complementar-se entre ells i veure’s influïts per altres factors, com l’escalfament del planeta a causa de l’efecte d’hivernacle.

Font: Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí

El risc de desertificació a Espanya

56

fi

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

• En el clima mediterrani, el risc hidrològic té el seu punt àlgid entre els mesos d’agost i novembre. Aquest risc és alt a la major part del territori, però especialment al litoral mediterrani i al Pirineu. Els efectes de les riuades poden agreujar-se molt si en zones potencialment inundables es construeixen habitatges, autopistes o qualsevol altre tipus d’instal·lació.

Font: Institut Geogràfic Nacional

Zones de risc potencial d’inundacions a Espanya

L’octubre de 2018, el desbordament d’un torrent a la localitat mallorquina de Sant Llorenç va causar 13 morts.

El torrent va acumular en un quart d’hora un cabdal de 442 m3 per segon, el mateix que té el riu Ebre, amb una capacitat mil vegades més gran.

57

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT • El risc d’incendis està molt vinculat a les característiques climatològiques i meteorològiques del clima mediterrani propi de gran part del territori d’Espanya. Els hiverns acostumen a presentar un nivell de risc baix, mentre que a l’estiu el risc és sempre alt o molt alt. Cal tenir en compte que la pressió humana sobre el territori és tan gran que els incendis es consideren actualment un risc antròpic, és a dir, causat i agreujat per l’acció humana.

Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient

Índex de risc d’incendis a Espanya

El 2022 va ser el pitjor any del segle en nombre d’incendis forestals. Segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), a la Unió Europea es van cremar més de 780.000 hectàrees, el 39 % de les quals (gairebé 310.000) pertanyien a Espanya.

58

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

• Un risc natural relacionat amb la posició geogràfica és el risc sísmic o de terratrèmols. A la zona de l’estret de Gibraltar entren en contacte dues plaques tectòniques, la placa africana i la placa eurasiàtica, i això fa que els terratrèmols o moviments sísmics siguin un fenomen prou habitual a Espanya. Acostumen a ser d’intensitat baixa o mitjana i es produeixen amb més freqüència al sud i al sud-est de la Península, tot i que altres zones, com el Pirineu o el Prepirineu, també en registren.

Risc sísmic a Espanya

El terratrèmol de la ciutat murciana de Lorca és el més notable en els últims anys a Espanya. Com a conseqüència del sisme, que va tenir lloc el dia 11 de maig de 2011, van morir nou persones.

59

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT • El risc volcànic està relacionat amb la presència de volcans actius, però també amb factors com l’exposició (poblament), la vulnerabilitat (capacitat de prevenció i de resposta) i la perillositat (depenent del tipus de vulcanisme). A l’Espanya peninsular el risc volcànic es localitza en determinades zones de les províncies de Girona (la Garrotxa), Ciudad Real (Campo de Calatrava), Almeria (cap de Gata) i Múrcia.

Les illes Canàries són l’única regió espanyola amb vulcanisme on hi ha erupcions documentades durant els darrers cinc segles, especialment a les illes situades més a l’oest, de formació geològica més recent. El vulcanisme dominant a l’arxipèlag és de caràcter efusiu, d’abast limitat, però capaç de provocar danys socioeconòmics importants, fet que no exclou la possibilitat d’erupcions explosives en alguns dels seus volcans, com el Teide (Tenerife). Per aquests motius, el vulcanisme canari és objecte d’una important xarxa d’observació.

Activitat 45. Quina és la zona de la península Ibèrica amb més risc sísmic?

Les activitats humanes que generen més riscos ambientals són les industrials (que poden produir-se durant els processos de producció, d’emmagatzematge o de transport) especialment les relacionades amb els sectors nuclear, petroquímic i miner (accidents nuclears, vessaments d’hidrocarburs en aigües fluvials, a la costa o en alta mar, despreni­­ments...).

Aquest tipus d’activitats també provoquen una important concentració de contaminants en l’aire de les grans ciutats, durant el predomini de situacions anticiclòniques; la pol·lució de les aigües superficials o freàtiques, causada per residus o abocaments d’origen industrial o agrari, etc. Més enllà de les conseqüències immediates que es registren en cada accident, el que sovint agreuja els efectes més negatius per a la salut de les persones i per al medi són els efectes dels contaminants sobre el territori durant llargs períodes de temps.

L’erupció volcànica de l’any 2021 a l’illa de La Palma va produir una extensíssima colada de lava que va cobrir, al seu pas, cases, conreus, carreteres i instal·lacions.

El fenomen, que va durar 85 dies, va provocar grans danys: més de 7.000 persones desplaçades, 1.345 cases enterrades o destruïdes i pèrdues milionàries en danys materials.

60

La feina dels voluntaris va contribuir a disminuir l’impacte del vessament provocat pel naufragi del petrolier Prestige l’any 2002. Hom calcula que més de 50.000 tones de fuel van anar a parar al mar i van afectar la costa que va del nord de Portugal al sud de França. Les costes gallegues, d’un gran valor ecològic i amb una activitat pesquera important, van ser afectades molt directament.

Unitat 1

EL MEDI I LA SOCIETAT

Activitat 46.

Busca informació a internet i anota l’any i les causes dels següents desastres d’origen humà a Europa: vessament del petrolier Prestige a Galícia, vessaments tòxics de les mines d’Aznalcóllar a Andalusia i l’accident industrial de Veszprém, a Hongria.

GLOSSARI Desastres complexos. Desastres en els quals intervenen un nombre gran de variables interrelacionades que en dificulten la resolució.

La gestió dels riscos a la Unió Europea Tot i ser una de les regions més segures per viure-hi, Europa no està exempta de patir desastres naturals. Històricament, els riscos més recurrents han estat els associats amb el clima i els fenòmens meteorològics, com les tempestes, les inundacions i les sequeres. Aquests riscos s’han agreujat en les últimes dècades a causa del canvi climàtic. En són testimoni els fenòmens meteorològics extrems i les onades de calor, que provoquen greus danys personals i materials.

La protecció de les persones, els béns i el medi ambient contra els riscos naturals i antròpics és bàsicament una responsabilitat de cada estat. Tanmateix, la Unió Europea complementa i dona suport a l’acció dels estats i promou la cooperació transfronterera. Per a això, disposa d’eines (com el Mecanisme de Protecció Civil, la Reserva d’Ajudes d’Emergència o el Fons de Solidaritat) i desenvolupa polítiques que se centren en la prevenció i la reducció dels riscos, per tal de reduir-ne l’impacte i augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes, la societat i l’economia.

L’estratègia de la Unió Europea també inclou els riscos antròpics derivats d’accidents industrials o del transport de substàncies perilloses, el risc nuclear, els desastres mediambientals, els incendis, etc., i no se circumscriu només als països membres de la Unió, sinó que també es dirigeix a la resta de països d’Europa i és coherent amb els grans acords mundials relatius a la prevenció dels riscos.

Davant l’agreujament dels desastres i l’experiència de la pandèmia de la covid-19, la Comissió Europea (òrgan executiu de la UE), de forma coherent amb la Llei europea del clima i de l’Estratègia europea d’adaptació al canvi climàtic, va establir el 2023 una estratègia comuna als estats membres.

L’estratègia es basa en cinc objectius comuns per a la millora de la resiliència envers els possibles desastres naturals i antròpics, que són aquests: • Anticipació: millorar la capacitat de la Unió Europea d’identificar i avaluar els riscos de desastres complexos.

• Preparació: augmentar la consciència i la preparació de la població (a casa, a l’escola, als espais comunitaris…) sobre el risc de desastres.

• Alerta: millorar l’eficàcia i l’operativitat coordinada dels sistemes d’alerta primerenca.

• Resposta: augmentar la capacitat de resposta del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió.

• Seguretat: garantir que el sistema de protecció civil es mantingui operatiu les 24 hores del dia quan sigui més necessari.

Percentatge de pèrdues econòmiques per episodis extrems, 1980-2020 8% 14 %

44 % Inundacions Causes meteorològiques

Altres fenòmens climatològics 34 %

Font: Meteored

Onades de calor

Percentatge sobre el total de pèrdues econòmiques degudes als episodis extrems als països europeus membres de l’Agència Europea del Medi Ambient durant el període 1980-2020.

61

PUNTS CLAU

activitats finals

Aquestes activitats t’ajudaran a entendre...

• Les interrelacions existents entre els elements del medi físic.

• La dimensió subjectiva en la percepció dels paisatges.

• El caràcter global i local dels fets i els processos geogràfics.

• Els efectes del canvi climàtic en l’agreujament dels riscos naturals.

• El funcionament dels visors de cartografia en línia.

Els recursos naturals Situació d’aprenentatge 1. Idear una campanya per reduir els residus plàstics Partiu d’aquest problema La producció de plàstic no para de créixer i els seus residus s’han convertit en un problema mediambiental mundial. Una entitat cívica demana a la vostra escola que participi en la creació d’una campanya de sensibilització municipal, destinada a les famílies, contra l’impacte d’aquest material en el medi.

Seguiu els passos següents A. Llegiu el text següent sobre els plàstics i responeu les qüestions que trobareu a continuació:

Reciclatge del plàstic

extrudir

fondre

granular

triturar blanquejar

grànuls

Des de la dècada de 1950, s’han produït 8.300 milions de tones de plàstic a tot el món i la majoria (el 79 %) ha anat a parar a abocadors o s’ha llençat directament al medi ambient. Aproximadament el 36 % d’aquesta producció correspon a plàstics d’un sol ús, utilitzats per a envasos que, probablement, s’han abocat, incinerat o filtrat al medi ambient.

L’increment de l’ús de plàstic també augmentarà la petjada de carboni global, amb projeccions que indiquen que els plàstics seran responsables de fins a un 15 % del «pressupost de carboni» total per al 2050, més que els viatges aeris (actualment al voltant del 2 % de les emis­ sions). Utilitzar menys plàstic i fer servir fonts renova­ bles per fabricar-lo serà important per evitar aquest augment previst de la petjada de carboni dels plàstics.

Text extret i adaptat de l’Oficina de l’assessor científic en cap del primer ministre de Nova Zelanda.

• Depenent del tipus de plàstic, els residus d’aquest material poden durar de mesos a centenars d’anys a degradar-se. Busqueu informació sobre el temps que tarden a fer-ho aquests cinc objectes de plàstic: mascareta higiènica, got, ampolla d’aigua, fil de pescar, joguina.

• Els residus plàstics deterioren els hàbitats naturals i els ecosistemes, però prèviament ja han produït

62

impactes al medi natural durant les fases d’extracció del petroli, de producció a les fàbriques i d’utilització. Feu una relació dels impactes ambientals en totes les fases del procés.

majoria transportats pels rius dels països que en fan una gestió deficient o abocats des d’embarcacions. Què us crida més l’atenció d’aquest mapa?

Font: ara.cat, 4/8/2018

«Continents de plàstic» als oceans i gestió deficient dels residus segons els països

activitats finals

B. Observeu el mapa següent, que mostra les grans concentracions de residus de plàstics a l’oceà, la

C. Contrasteu les dades i l’opinió que exposa el text següent amb la vostra percepció sobre la gestió dels residus urbans al vostre municipi. Quins aspectes creieu que caldria millorar?

Seguir la pista de tot el plàstic que consumim a Catalunya és gairebé una missió impossible. Representa un 10 % dels residus de les llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i dues terceres parts d’aquests plàs­ tics són envasos de tot tipus (des d’ampolles fins a bosses de patates o safates de menjar). La recollida selectiva municipal recupera aproximadament un 40 % de tots els envasos que entren al mercat, segons l’Agència Catalana de Residus (ACR), la qual cosa fa concloure que un 60 % queda fora del contenidor groc.

«O va a parar al contenidor gris en el millor dels casos, on es recupera i es pot acabar reciclant si té prou qualitat, o, en el pitjor dels casos, és abocat al medi», sosté Andoni Uriarte, director tècnic de Recircula, una plataforma que defensa models alternatius de gestió de residus a Espanya. Si parlem del plàstic total, el que es recupera baixa al 35 %, segons estimacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Elena Freixa: «El laberint dels residus plàstics a Catalunya», ara.cat, 4/8/2018.

Elaboreu un flyer o full de mà per a la campanya de sensibilització Per grups, dissenyeu un full de 14 × 21 cm per difondre’l digitalment i imprimir-lo si és necessari. Ha de ser motivador, amb informació essencial (text i imatges) sobre el problema dels residus plàstics, que motivi a fer un consum responsable i que animi les famílies a participar en una acció de recollida de residus plàstics que s’organitza al vostre municipi. Abans de començar a fer-ne el disseny gràfic, cal que acordeu els punts següents: el lema de la campanya, els missatges clau que voleu transmetre, la informació sobre el tema i la convocatòria de l’acció de recollida de plàstics (lloc, hora, etc.).

63

activitats finals

La producció i el consum d’energia Situació d’aprenentatge 2. Debatre la idoneïtat d’instal·lar un parc eòlic Parteix d’aquesta situació En el context de la diversificació de les fonts energètiques per combatre el canvi climàtic, la implantació de parcs eòlics no sempre és benvinguda per part de tota la població d’un territori. Com a elements nous en el paisatge, els parcs susciten debats i controvèrsies sobre diversos aspectes: lloc d’emplaçament, dimensions, impacte en les economies locals, repartiment de beneficis, afectació al medi ambient (el cas del risc per les aus és un dels més coneguts) i impacte en el paisatge. Prepara’t per prendre part en un debat sobre aquest tema.

Segueix els passos següents A. Llegeix el text següent sobre els parcs eòlics i el paisatge i apunta la teva opinió sobre el que afirma el gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya:

Cada cop formen més part dels nostres paisatges. Els aerogeneradors s’han instal·lat en muntanyes, es­ planades i camps d’arreu del territori. Sovint ho han fet amb la reticència dels pobles que els acullen que, d’entrada, veuen en aquests gegants una invasió del seu entorn natural. Segons les previsions, tot apunta que haurem de fer un exercici d’acostumar la nostra retina a veure molts més molins de vent dels que tenim, ja que les renovables són l’energia del futur.

«Ens haurem d’acostumar a tenir parcs eòlics a les nostres comarques, tal com ens hem acostumat a tenir campanars romànics enmig de la natura, perquè formaran part del nostre paisatge», afirma Jaume Morrón, gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat. Aquesta afirmació respon a un pla de desenvolupament de l’energia renovable a Catalunya que hauria de culminar en les properes dècades. «La Llei del canvi climàtic del juny del 2017 plasma que l’objectiu de Catalunya és arribar al 100 % d’energia renovable», explica Jaume Morrón. Ara per ara, s’estableix l’any 2030 com a data per assolir el 50 % d’aquest objectiu, és a dir, que la meitat de l’electricitat que es consu­ meixi a Catalunya sigui d’origen renovable. «Ara estem per sota del 20 %.»

«Els parcs eòlics, el paisatge del futur?», catalunyadiari.com, 28/1/2019.

B. La percepció del paisatge té un component subjectiu. No tothom el veu amb els mateixos ulls. Per a algunes persones, la introducció d’elements nous soscava els valors del paisatge tradicional. Per a d’altres, és un senyal d’adaptació als canvis i a les noves necessitats.

Les visions diferents enriqueixen l’anàlisi dels fets i dels processos, sempre que es faci des del coneixement i el respecte a tots els punts de vista. Busca informació de com els aerogeneradors poden afectar el paisatge.

64

Localització dels parcs eòlics a Catalunya instal·lats i autoritzats

Comunitat Valenciana

D. Llegeix el text següent, que parla sobre un projecte de parc eòlic marí al golf de Roses, i explica de

Font: gencat.cat

tra a quines zones estan situats la majoria de parcs eòlics. Hi ha un repartiment equitatiu a tot el territori? Anota a quines unitats de relleu i comarques es localitzen els parcs eòlics. Què tenen en comú aquestes comarques des del punt de vista del relleu i la meteorologia?

activitats finals

C. El mapa següent mos-

forma concisa a què es refereixen la noció de «depredació del paisatge del litoral de la Costa Brava» i el concepte de «sobirania energètica»:

L’històric ecologista Santiago Vilanova assegura que per a ell el problema no és el paisatge, sinó el possible impacte sobre l’ecosistema de la zona. Pel que fa a la qüestió paisatgística, retreu al sector turístic que ara faci escarafalls perquè s’albirin uns molins a l’horitzó marítim quan durant molts anys ha contribuït a la depredació del paisatge del litoral de la Costa Brava. Entén que els aerogeneradors formen part de la cul­ tura del paisatge del segle xxi i que «ens hi hem d’acostumar».

«Un parc com el que es projecta al golf de Roses és necessari i no es pot defugir si es vol complir la Llei del canvi climàtic i es vol aconseguir la sobirania energètica que demana la Generalitat», afegeix Vilanova.

Marta Costa-Pau: «Energia neta a canvi de tacar el paisatge?», ara.cat, 23/6/2021.

Prepara la teva intervenció en un debat públic Suposa que vius en un poble de muntanya mitjana, en un entorn agroforestal on hi ha previst implantar un nou parc eòlic i vols participar en un debat públic amb representants de l’Ajuntament, del Govern, dels promotors del projecte, de la pagesia i d’una entitat ecologista.

Ja tens la informació que has recollit en l’elaboració d’aquesta situació d’aprenentatge, ara pots consultar el document «Energia eòlica i paisatge» que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Tenint en compte que estàs a favor de la política de diversificació energètica, però també dels valors dels paisatges i de la biodiversitat, escriu les preguntes que faries a cada ponent sobre qüestions que consideris especialment rellevants. Després, defensa la teva opinió davant dels companys i les companyes.

65

activitats finals

Sostenibilitat i canvi climàtic Situació d’aprenentatge 3. Donar suport a les persones migrades climàtiques Parteix d’aquesta realitat El canvi climàtic és global, però els països en vies de desenvolupament són els més vulnerables. La població d’aquestes zones desfavorides viu en situació d’emergència i, en molts casos, es veu obligada a migrar. Com que ets conscient d’aquesta situació dramàtica, vols col·laborar amb una organització que es dedica a ajudar aquestes persones.

Segueix els passos següents A. Llegeix el text que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat i respon les qüestions següents:

• A quins altres factors socials i econòmics es pot referir l’autora com a causa del desplaçament de les persones migrades?

• Per quines raons es pot considerar que els països desenvolupats són en part responsables del fenomen de les migracions climàtiques?

B. Aquest mapa mostra el nombre de persones desplaçades i el motiu que les ha obligat a fugir.

Quines relacions es poden establir entre el canvi climàtic, les migracions i les guerres? Raona la resposta.

Migracions causades pels desastres naturals i les guerres

Font: Paul Arnould, Yvette Veyret: Atlas du développement durable. Autrement, 2019.

66

escenaris possibles per a l’any 2050 en tres grans àrees del món, l’Àfrica subsahariana, Àsia del sud i l’Amèrica Llatina, segons el nombre de persones potencialment afectades. Llegeix el text següent i fixa’t en la gràfica: Projecció del nombre total de migracions internes per

Nombre de migrants (milions)

nes s’intensificaran l’any 2050 i, causes climàtiques l’any 2050, per a l’àrea subsahariana després, s’acceleraran, si no 100 s’acorden accions sobre el clima i 71,1 el desenvolupament.

3,49 % •E ls països poden esperar a actuar 80 53,3 fins que arribin situacions críti­ 3,01 % Pessimista ques de migracions a causa del 60 Desenvolupament clima. Això, però, tindrà implica­ més inclusiu 28,3 1,39 % cions importants per a aquests Desenvolupament més 40 favorable al clima països i la planificació del seu desenvolupament.

Les línies negres dins les 20 barres indiquen el marge •L a migració pot ser una estratègia estimat d’error segons les d’adaptació al canvi climàtic si es projeccions.

0 gestiona bé i s’acompanya de bo­ nes polítiques de desenvolupament i d’inversions específiques.

•L es migracions climàtiques internes poden ser una realitat, però no haurien d’abocar a una situació de crisi. Les accions en àrees clau podrien reduir el nombre de persones en perill obligades a desplaçar-se.

Groundswell: Preparing for Internal Climate Migration. The World Bank, 2021.

Font: Info. Banc Mundial

•L es migracions climàtiques inter­

activitats finals

C. El Banc Mundial, en el seu informe sobre les migracions climàtiques de l’any 2021, presenta tres

Digues quines tres accions consideres prioritàries per solucionar la crisi de les migracions climàtiques i explica el perquè de la teva tria: • Ajuda econòmica als països en vies de desenvolupament.

• Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

• Promoció del desenvolupament local sostenible.

• Integració de les migracions climàtiques en polítiques de desenvolupament.

• Reconeixement jurídic de les persones refugiades climàtiques.

• Condonació del deute públic dels països amb menys recursos.

• Establiment de camps de refugiats.

• Inversió en la recerca sobre els efectes del canvi climàtic.

Informa’t sobre les diverses opcions, sintetitza els teus coneixements i redacta la teva petició Primer de tot, esbrina amb quines entitats pots col·laborar. Pots consultar el web de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat CCA(R) i el d’altres entitats socials de suport a les persones desplaçades i refugiades, climàtiques o per una altra causa, com ara Mans Unides, Accem, Greenpeace, Càritas, etc.

Informa’t de les seves activitats, de les seves campanyes, dels seus recursos, etc. Escriu una carta en què ofereixis la teva col·laboració i que reculli tot el que has après en aquesta activitat. No oblidis que has d’explicar les teves propostes i la teva motivació de forma breu i raonada. I, si ho creus convenient, pots col·laborar realment amb algunes d’aquestes organitzacions.

67

activitats finals

Els riscos i la seva prevenció Situació d’aprenentatge 4. Prevenir i actuar davant d’un incendi forestal Partiu d’aquesta situació A les àrees mediterrànies cada estiu es repeteixen els incendis forestals. De vegades els incendis són de tal magnitud (grans incendis forestals) que resulten extremament difícils d’extingir. Els hem viscut de prop i també hem vist imatges dels grans incendis de Califòrnia, Austràlia o Portugal, amb un greu impacte ecològic, econòmic i social. L’escenari de canvi climàtic que vivim pot agreujar encara més aquest fenomen. Esteu prou informats per prevenir una situació de risc causada per un incendi forestal i actuar si cal?

Seguiu els passos següents A. Llegiu aquest text i responeu les qüestions que es plantegen a continuació: La fragilitat dels ecosistemes forestals i l’impacte del canvi climàtic i de les successives onades de calor extrema han quedat demostrats aquests darrers dies en què gran part de la península Ibèrica pateix les con­ seqüències ecològiques, socials i econòmiques dels incendis forestals. Hectàrees de bosc i cultius cremades, pèrdues de pastures, de granges, d’instal·lacions i habitatges, infraestructures malmeses, comunicacions interrompudes, grans pèrdues econòmiques i de llocs de treball, però sobretot cal lamentar, un cop més, la pèrdua de vides humanes. A la zona del Mediterrani, l’increment de les onades de calor, combinat amb les sequeres i el canvi d’usos del sòl, ha modificat la humitat de la vegetació que fa de combustible natural, ha augmentat el risc d’ignició, ha allargat la temporada d’incendis i ha multiplicat la probabilitat de grans focs.

UGT Catalunya, 20/7/2022.

• A quins factors naturals es refereix el text quan al·ludeix a «la fragilitat dels sistemes forestals»?

• Escriviu dos exemples de canvi d’usos del sòl que poden afavorir la propagació d’incendis forestals i expliqueu per què.

B. Analitzeu el gràfic següent i contesteu les preguntes que es plantegen: Evolució dels incendis forestals a Catalunya, 1981-2021 Nombre d’incendis

80.000

1.600

70.000

1.400

60.000

1.200

50.000

1.000

40.000

800

30.000

600

20.000

400

10.000

200

0 1981

1986

1991

Ha arbrades

1996

2001

Ha no arbrades

2006

2011

2016

Nombre d’incendis

• A quins períodes es produeix el nombre més gran d’incendis?

• Quina tendència general es pot observar al llarg de tot el període?

• Segons la gràfica, es pot parlar de cicles diferents d’incendis?

68

0 2021

Font: Observatori Forestal Català, 2020

Hectàrees cremades

rials i comarques hi ha la màxima concentració d’hectàrees cremades? Quins factors biogeogràfics i humans tenen en comú aquestes comarques?

Comunitat Valenciana

Font: Societat Catalana de Geografia. 2021

Grans incendis forestals a Catalunya, 1970-2019

activitats finals

C. Observeu el mapa següent sobre els grans incendis forestals a Catalunya. A quins àmbits territo­

• Segons paraules del geògraf Xavier Úbeda (La nova geografia de la Catalunya postcovid, Societat Catalana de Geografia): «Estem en un període de consolidació de les polítiques de prevenció, d’una coordinació efectiva de tots els actors involucrats en la gestió, la prevenció i l’extinció, i amb un nivell de recerca produïda entorn del món forestal i els incendis molt productiva i, cal dir-ho, aplicada.» Busqueu informació a internet sobre la gestió forestal aplicada a la prevenció dels incendis.

Feu-ne un resum que expliqui de quina manera contribueix a combatre aquest risc.

• Prepareu una petita agenda amb adreces web d’interès per saber com cal actuar davant d’un incendi. Us serà de gran ajut.

Comproveu si sabríeu actuar davant d’una situació de risc d’incendi forestal Primer de tot, definiu quines zones del territori català caldria vigilar amb més atenció pel seu alt risc d’incendi forestal i a quines èpoques de l’any. A continuació, prepareu un full informatiu sobre com cal actuar en cas de trobar-vos en una zona on s’ha calat foc (us seran molt útils les adreces d’interès que heu recollit abans). A l’hora de redactar les pautes d’actuació, haureu de tenir presents diverses situacions, com, per exemple: • Si es resideix en una urbanització dins un àmbit forestal.

• Si es passeja pel bosc o per camp obert.

• Si es circula en cotxe.

Intercanvieu la informació amb els companys i les companyes i prepareu un únic document amb un compendi de totes les idees.

69

PUNTS CLAU

situacio d`aprenentatge

,

70

Estudi de cas • C1. Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes ecosocials actuals de l’Estat espanyol, comparar fonts i analitzar-ne el nivell de fiabilitat, per desenvolupar el pensament crític i posicionar-se a favor dels objectius de desenvolupament sostenible.

• C7. Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l’autoaprenentatge permanent.

Com es pot revertir la tendència al malbaratament de l’aigua i garantir-ne l’accés a tothom?

Activitat inicial en grup «L’aigua és el nostre recurs més preuat, un “or blau” al qual més de dos mil milions de persones no tenen accés. No només és essencial per a la supervivència, sinó que també té un paper sanitari, social i cultural en el si de les societats humanes.» Què opineu de les paraules d’Audrey Azoulay, directora general de la Unesco? Penseu que, en realitat, no som conscients del valor que té l’aigua?

Activitats de desenvolupament i d’estructuració El valor de l’aigua La quantitat d’aigua dolça de la Terra està repartida desigualment als diversos continents i els seus territoris. I és variable també temporalment (curs de l’any, mesos, dies). La localització i la grandària de les reserves d’aigua (superficials i subterrànies) estan estretament relacionades amb condicions biofísiques (morfològiques, geològiques, climàtiques, etc.), però la seva disponibilitat per a l’aprofitament humà no depèn només dels factors naturals. Hi intervenen també altres aspectes, com les capacitats tecnològiques que en fan possible l’extracció, l’emmagatzematge, la potabilització, el transport i la distribució; la contaminació, les pautes de consum o el malbaratament.

El cicle natural de l’aigua forma part del conjunt complex d’interaccions existent entre la litosfera i l’atmosfera i, per tant, pot provocar variacions de curta i de llarga durada que afectin el medi i les persones: sequeres, aiguats, inundacions, etc. El coneixement dels valors de l’aigua i dels riscos que pot comportar la mala gestió d’aquest recurs són importants tant per a la seva conservació com per a la prevenció i la reducció de riscos.

L’Informe Mundial de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics 2021 afirma que ignorar el valor de l’aigua és la causa principal del seu desbaratament i el seu ús indegut. L’informe valora l’aigua segons cinc perspectives relacionades entre si: valoració del medi ambient; valoració de la infraestructura hidràulica; valoració dels serveis de subministrament d’aigua, sane­ jament i higiene; valoració de l’aigua per a l’alimentació i l’agricultura i per a l’energia, la indústria i el comerç, i valoració cultural de l’aigua.

1 Proposa una acció que pugui contribuir a potenciar cada un dels cinc tipus de valoracions de l’aigua segons l’informe de les Nacions Unides. Per exemple, en el cas de les infraestructures, millorar-ne el manteniment per evitar pèrdues d’aigua.

Per què l’aigua és un recurs natural amenaçat?

La pressió demogràfica, les activitats productives i la crisi climàtica afecten el cicle natural de l’aigua i en comprometen la qualitat i la disponibilitat, alhora que afecten indirectament la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat. Altres causes de l’estrès hídric són l’extracció excessiva d’aigües superficials, l’explotació abusiva dels aqüífers o la seva salinització, la modificació dels cursos naturals d’aigua i la contaminació de l’aigua per agents biològics i químics. Les conseqüències de l’estrès hídric comporten un deteriorament de les condicions de vida de les persones i del medi ambient.

A les darreres dècades, les zones terrestres que es troben en una situació d’estrès hídric han augmentat i es preveu que segueixin augmentant les pròximes dècades, cosa que comprometrà la qualitat de vida de les persones i el desenvolupament de les activitats productives. En algunes zones es podria produir una manca absoluta d’aigua disponible i un augment de refugiats ambientals.

Estrès hídric a la conca mediterrània, 2022

,

es.unesco.org, Informe Mundial de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics, 2021 (text traduït i adaptat).

situacio d`aprenentatge

L’estat actual dels recursos hídrics posa en relleu la necessitat de millorar-ne la gestió. Reconèixer, mesu­ rar i expressar el valor de l’aigua i incorporar-lo a la presa de decisions és fonamental per assolir una gestió sostenible i equitativa dels recursos hídrics i per assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda per al desenvolupament sostenible de 2030 de les Nacions Unides. Els qui controlen la manera com es valora l’aigua controlen com s’utilitza.

Els valors són un aspecte central del poder i l’equitat en la governança dels recursos hídrics. La inha­ bilitat per valorar l’aigua de manera integral, en tots els usos diferents, és considerada una causa originà­ ria, o un símptoma, de la negligència política de la mala gestió de l’aigua. Sovint, el valor de l’aigua, o el conjunt total dels seus múltiples valors, no és pas preponderant en la presa de decisions.

La conca mediterrània és una de les regions amb més estrès hídric de la Terra. El seu clima càlid, les demandes creixents d’aigua lligades a l’augment de la població, el canvi climàtic i la gestió poc sostenible de l’aigua n’han agreujat l’escassedat.

71

Miquel Bernis: «Canvi climàtic: cal preparar-se per viure amb menys aigua», ara.cat, 30/7/2022.

2 Busca informació a internet sobre el concepte de sobirania alimentària i explica breument quina relació té amb les situacions d’estrès hídric.

Cada cop són més habituals i necessàries les campanyes públiques destinades a incentivar l’estalvi d’aigua i minimitzar els riscos derivats de les pluges intenses.

,

situacio d`aprenentatge

El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que data del 2017, especifica que s’espera que a fi­ nals de segle l’augment de la temperatura provoqui un increment de l’evaporació del 13 % i que hi hagi un descens de les precipitacions del 13 %. També es preveu que augmentin els episodis de precipitació supe­ riors a 200 mm en vint-i-quatre hores i que, en canvi, la gravetat i la durada de les sequeres augmenti significativament. Menys pluja i més mal repartida.

En aquestes condicions, la disponibilitat d’aigua seria de 1.850 m³ per persona i any, un valor pròxim al llindar d’estrès hídric que fixa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (la FAO) i que se situa en 1.700. Val a dir que els experts també alerten que les projeccions pel que fa a la precipitació sempre tenen un grau d’incertesa força més alt que les de la temperatura.

Un altre aspecte interessant que estipula el grup d’experts en sostenibilitat que assessora la Genera­ litat (CADS) és que, amb dades del 2011, Catalunya té una autosuficiència alimentària del 40 %, cosa que porta aquests experts a afirmar que reduir la producció agrària no és una bona idea i que el que cal és millorar l’eficiència en l’ús del regadiu.

Font: Imatge cedida per l'Agència Catalana de l'Aigua / Generalitat de Catalunya.

3 Analitza el cartell, de la campanya, els elements i els textos que es fan servir, el missatge que transmet, el destinatari, els colors que hi predominen… A continuació, explica per quins motius podem afirmar que l’aigua és un recurs amenaçat i per què cal millorar-ne el consum i la gestió.

72

El creixement demogràfic de les grans metròpolis i la intensificació de les activitats productives dels últims setanta anys han fet possible que gran part de la població del món pugui disposar d’aigua potable i sanitària, però més de mil milions de persones encara no en disposen ni per cultivar ni per abeurar el bestiar i tampoc no tenen aigua corrent potable i sanitària. La pressió sobre les reserves hídriques no para d’augmentar, fet que genera conflictes pel control d’un recurs tan essencial.

Els conflictes per l’aigua poden manifestar-se en forma de tensions polítiques o protestes i altres expressions ciutadanes. Però, en situacions crítiques, poden arribar a ser violents o fins i tot bèl·lics.

La major part de conflictes violents s’originen en llocs estratègics on es localitzen fonts d’aigua (conques hidrogràfiques, rius, llacs, aqüífers) i en territoris fronterers.

4 Llegeix la notícia de premsa que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat o busca

Activitats d’aplicació Proposta per treballar en grup Coneixem l’estat de l’aigua a Catalunya? Sabem quins reptes cal assolir per avançar vers el desenvolupament sostenible d’aquest recurs?

Procediments de la proposta • • • • •

Utilitzareu cartografia analògica i digital de diferents escales.

Consultareu textos científics, periodístics i divulgatius per trobar informació rellevant.

Tractareu conflictes associats a l’ús de l’aigua a escales geogràfiques diferents.

Fareu una enquesta i la passareu a una mostra (100 persones) del vostre municipi o barri.

Elaborareu una proposta de mesures per promoure els valors i les actituds sostenibles envers l’aigua en el marc del vostre municipi.

Etapes de la proposta 1. Consulteu el web de l’ACA (Agència Catalana

4. Elaboreu una enquesta sobre l’aigua domèsti-

de l’Aigua) i cerqueu el mapa de l’estat de les aigües superficials (rius i embassaments) a Catalunya. Descriviu quins trams (alt, mitjà o baix) dels rius i quins pantans presenten un estat deficient.

ca al vostre municipi. Podeu recollir opinions de la ciutadania sobre aspectes com la qualitat de l’aigua de boca, el preu del rebut de l’aigua, el servei de subministrament, altres usos domèstics (a part de l’alimentació i el sanitari), la pràctica d’hàbits d’estalvi, etc.

2. Llegiu l’article que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat sobre la contaminació de les aigües subterrànies i digueu quin és l’estat general d’aquestes reserves d’aigua, quina és la causa principal del seu estat actual i quins riscos pot comportar-ne la contaminació.

3. Busqueu informació sobre la gestió de l’aigua al vostre municipi: procedència geogràfica de l’aigua de boca, entitat subministradora, infraestructures de sanejament o hidràuliques, època de més consum, altres usos municipals no domèstics, prevenció de riuades, projectes, etc.

5. Elaboreu una presentació digital dels resultats de l’enquesta i de la vostra recerca que inclogui propostes (és a dir, accions o mesures raonades) per afavorir l’estalvi d’aigua i millorar-ne, si escau, tant la gestió domèstica com la muni­ cipal. Si ho considereu convenient, la podeu presentar a alguna asso­ciació o entitat ­ municipal o difondre-la a les xarxes.

,

informació sobre la modificació del transvasament Tajo-Segura i esbrina quin va ser el motiu de les protestes i quines van ser les posicions enfrontades.

situacio d`aprenentatge

Què són les guerres de l’aigua i quines en són les causes?

73