Dolors Monserdà 2n. Mostra. Llengua catalana

2 ESO Llengua a alana t c

U N I T A T 1

LECTURA » Wolfgang (extraordinari)

LITERATURA » Les cançons d’amor

TEXTOS FUNCIONALS » Els textos funcionals

GRAMÀTICA » L’oració

ORTOGRAFIA » Vocals en contacte

Preparem la lectura

1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura i digueu de què deu tractar.

2. Llegiu les definicions del vocabulari i digueu quin verb equival a ‘disminuir, decréixer’, amb quin adjectiu qualifiquem un lloc ‘que està en mal estat i abandonat’ i com diríeu amb una frase que algú o alguna cosa ‘ens exaspera, ens fa perdre la calma’.

3. Responeu oralment: a) Quina persona és més intel·ligent: la que té un coeficient intel·lectual molt alt o la que sap entendre i gestionar millor les emocions i els sentiments propis i dels altres? b) Per què les persones superdotades poden tenir més problemes d’adaptació al món i de relació amb els altres?

4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquest proverbi àrab: «Qui no comprèn una mirada tampoc no comprendrà una llarga explicació».

VOCABULARI

banqueta f. Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret. sublim adj. Que desperta una gran emoció per la seva altíssima bellesa o per la seva immensa grandesa.

» LECTURA Wolfgang (extraordinari)

Wolfgang és un noi que té un coeficient intel·lectual de 152, molt per sobre de la mitjana. Per això se sent superior i li costa adaptar-se a un món que és ple «de sota cent» o «d’esponges», tal com ell anomena la gent amb un coeficient inferior a 100. Però Wolfgang no sap gestionar les seves emocions i subestima els sentiments dels altres. El piano i la seva música es convertiran en una obsessió i en un refugi.

La vida de Wolfgang rep una forta sotragada quan la seva mare mor de cop, fet que l’obliga a conèixer i a viure amb el seu desconegut pare, el senyor Carles, tal com l’anomena. Tot i que al principi el noi no l’accepta com a pare, al llarg de la novel·la es va adonant que el senyor Carles l’estima malgrat tot, i acaba descobrint que la vàlua de les persones no es pot mesurar només pels tests d’intel·ligència.

El que he viscut a la sala de concerts ha estat més o menys un somni. Per uns moments, he viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella. En aquesta estrella sento que hi havia la mare. I em deia que aviat estaríem junts i que, per descomptat, no m’oblidava. De cop, la mà del senyor Carles tocant-me l’espatlla m’ha reconfortat. I m’he deixat endur per les notes de la Sonata número 32 de Beethoven mentre sentia que el món era un bon lloc per viure…

Per primera vegada en molt de temps he estat feliç. Realment feliç. Fins que, de cop, la música ha anat minvant, han començat a sentir-se els aplaudiments, el so del piano ha desaparegut i la veu del senyor Carles…

—Et ve de gust menjar una hamburguesa? —m’ha preguntat tot frívol (o fútil, segons el sinònim que es vulgui utilitzar).

Hem seguit caminant pels carrers mentre bufava un vent rúfol (m’entusiasma aquest mot: rúfol). Al cap d’una estona hem entrat en un local rònec. Ens hem assegut en una taula, he demanat una aigua amb gas i m’he quedat una estona callat, com si per uns moments hagués abaixat volgudament la guàrdia.

Amb la mare no anàvem mai a aquest tipus de locals lúgubres, penso. En primer lloc, perquè a casa sempre menjàvem ecològic: mongeta tendra, bròquil, enciams de l’hort, patates… I en segon lloc, perquè a la mare li agradava més cuinar a casa que no pas sortir a gastar diners i alimentar-nos de greixos saturats i tartrazines

Continuo pensant, i encara no ho entenc, què li va veure, la mare, al senyor Carles. Té alguna maleïda virtut, aquest home?

decréixer.

frívol -a adj. Que es pren amb lleugeresa les qüestions importants de la vida.

rúfol -a adj. Desagradable, fred i humit.

rònec -ega adj. Abandonat i en mal estat.

lúgubre adj. Que provoca una profunda tristesa.

greixos saturats. Greixos sòlids a temperatura ambient, considerats perjudicials per a la salut.

tartrazina f. Colorant artificial.

minvar v. intr. Disminuir,

VOCABULARI

VOCABULARI

coeficient (intel·lectual) m. Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona. gen m. Cadascun dels petits elements d’un cromosoma que fan que algunes característiques dels pares passin als fills. afalagar v. tr. Demostrar estima a algú amb actituds o paraules amables.

Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona. Tot i que és poc interessant (o gens), i de ben segur que té un coeficient per sota de cent. Només cal veure quines són les seves aficions absurdes: mirar partits de futbol, treballar fent manteniment de calefaccions, beure cerveses, llegir novel·les de ciència-ficció, anar a la platja amb els seus amics incultes… No, potser no és mala persona del tot, però per descomptat hi tinc molt poc a veure. Segur que la majoria dels meus gens venen directament per herència materna. De fet, sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues arriben, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència… Encara recordo… recordo un dia que la mare va tornar de xerrar amb el tutor de l’escola i em va dir: «Fill, saps aquest test d’intel·ligència que t’han fet? Ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal, Wolfgang. Una intel·ligència que, si sabem conduir bé, et portarà coses molt bones… extraordinàries, magnífiques». Jo, en aquells moments, em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. En tot cas, allò que em va dir la mare em va afalagar i vam celebrar-ho inventant-nos junts una cançó.

Una veu m’extreu dels meus pensaments.

—Ei, Wolfgang? Que ets aquí?

La pregunta, absurda, m’obliga a viatjar en el temps.

—Psí… —li responc jo.

Em quedo observant el senyor Carles, que ara fa un glop de cervesa. O birra, com en diu ell.

—Aquest estiu podem aprofitar per fer coses ple gats, si vols. Coses que et vinguin de gust…

—No ho sé…

—Com avui. Oi que t’ho has passat bé?

He estat incapaç d’obrir la boca. No sé per què.

—Què més t’agradaria fer, Wolfgang? Ja em vas deixar clar que el mar no t’agradava. A part de la música, quines altres aficions tens?

—No ho sé.

—Va, home, segur que se te n’acudeix alguna.

—Voldria viatjar a Júpiter.

—Home… Una mica lluny, no?

—No —li responc contundent.

Em mira amb cara de rap, amb els ulls inflats com dues boles.

—Ja… —diu acostant-se un tros d’hamburguesa a la boca—. Vols que anem un dia al planetari?

—El planetari és per a nens petits.

Les pulsacions del cor se’m comencen a disparar.

—I doncs… què me’n dius? Què acostumaves a fer, amb la teva mare?

La paraula mare en boca del senyor Carles m’irrita i em treu de polleguera (expressió absurda que ara no em ve de gust analitzar).

El normal i corrent torna a insistir-hi.

—Digue’m, Wolfgang. Què t’agradaria fer?

Em falta l’aire i l’interrompo bruscament.

—Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni —li responc contundent.

—Com dius? —desconcertat.

—Que no seràs mai el meu pare, per molt que ho intentis.

—Però…

—On eres quan jo era petit i vivia sol amb la meva mare, eh?

L’home no diu res.

—On eres quan vaig fer el meu primer aniversari, eh?

Tampoc diu res.

—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan em vaig trobar la mare morta a casa?

El senyor Carles em mira amb la cara esquerdada en mil bocins.

—Et penses que, per ocupar-te quatre dies de mi, a partir d’ara et diré papa? O pare?

El senyor Carles, sense saber com encaixar el que li dic, s’aixeca de la cadira i demana el compte ràpidament al cambrer.

Llavors, em mira i em diu:

—Tens raó, Wolfgang. No hi era.

Laia Aguilar: Wolfgang (extraordinari). treure de polleguera. Exasperar, fer perdre la calma. bocí m. Tros petit.

VOCABULARI

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

Dues escenes oposades

En una narració, l’escena és l’espai o l’escenari on actuen els personatges. L’ambient que es crea en cada escenari pot afectar l’estat d’ànim dels personatges.

1. Quins espais apareixen en el text de la lectura?

L’interior d’un planetari.

Una hamburgueseria.

La sala d’un restaurant.

L’interior d’un auditori.

2. Com percep Wolfgang cadascun dels espais, negativament o positivament? Completa la resposta amb aquests adjectius: meravellosa, rònec, sublim, lluminosa, lúgubre, malsà.

L’auditori és una sala , i . En canvi,

l’hamburgueseria és un local , i .

3. ¿Creus que el canvi d’escenari té una afectació emocional en l’ànim del protagonista? Justifica breument la teva resposta.

4. Digues com expressa l’autora que el protagonista és un personatge complex i dinàmic. Cerca en el text una frase textual que confirmi cada una de les afirmacions següents:

a) Que Wolfgang és un personatge prepotent.

b) Que és un noi desemparat.

c) Que deixa pas a l’afecte i la tendresa.

5. Completa el retrat psicològic del personatge amb les paraules adequades: raó • pianista • superdotat • extraordinària món • relacionar-se • emocions emocionar-se • perdonar • familiar • interior encaixar • comprensió • viatge

Un personatge complex i dinàmic

Segons Laia Aguilar, l’autora de la novel·la, «Wolfgang es mostra d’entrada com un personatge prepotent, però té diferents capes. En realitat, és un noi desemparat que evoluciona i deixa pas a la tendresa i la fragilitat».

6. A qui ha d’arribar a perdonar Wolfgang? Per què l’ha de perdonar? Wolfgang és un noi i un bon . Però la seva intelligència l’aïlla del . Tot passa pel sedàs de la , rebutja mostrar les seves emocions i li costa amb els altres. Tot això té a veure amb una situació i personal molt complicada. Quan aprengui a sentir i a , començarà a dins d’aquest món. Wolfgang viatja a l’ de si mateix i acaba disseccionant les seves . És un cap a la de si mateix.

La sinopsi i l’argument

La sinopsi és un resum breu i concís dels fets principals d’una història (brief outline). En canvi, l’argument és el resum complet de la trama d’una narració, és a dir, de la disposició i l’ordre dels fets narrats (plot).

7. La introducció de la lectura és més aviat...

la sinopsi de la novel·la. l’argument de la novel·la.

8. Escriu una sinopsi del text de la lectura:

Paraules i expressions

Banqueta, un diminutiu lexicalitzat

Els diminutius són paraules derivades que s’han format amb un sufix lèxic que indica petitesa. Per exemple, camí + et ➝ caminet Però n’hi ha que han esdevingut paraules noves que trobem definides en el diccionari. Són els diminutius lexicalitzats. Així, el mot banqueta ja no designa ‘una banca petita’, sinó un altre objecte: un ‘seient per a una persona, semblant al tamboret’.

9. Digues el nom dels objectes de les imatges. Són diminutius lexicalitzats que deriven dels noms indicats.

a) llenç:

b) forca:

c) bomba:

d) barret:

e) farmàcia:

f) pit:

g) falda:

Els diminutius afectius

Els diminutius també poden tenir un sentit afectiu. Per exemple: fill ➝ fillet; petit ➝ petitó.

10. Indica quins dels diminutius següents tenen un matís afectiu:

colomí carona marona polsim muntanyola boirina animaló estanyol

Els sufixos augmentatius

Els sufixos augmentatius afegeixen la idea de grandària a una base nominal. Per exemple, casa + -assa ➝ casassa.

11. Forma els noms o els adjectius derivats amb els sufixos augmentatius donats:

a) -às / -assa

1. És un home molt alt i molt gras; és tot un homen

2. De la gran barca que travessa el riu en diuen barc .

b) -ot / -ota

1. El botxí es comporta com una bèstia brutal; és una besti

2. L’estruç és l’ocell més gran de tots els ocell que existeixen.

c) -arro / -arra

1. Treu els dit del pastís.

2. Té una veu que se sent de lluny.

» PREN LA PARAULA

Els dotze personatges arquetípics

Dels mites i llegendes que explicaven els nostres avantpassats per mirar de comprendre la seva existència, n’han sorgit els dotze personatges arquetípics. Es tracta de diferents tipus humans amb uns patrons de conducta i unes motivacions recurrents i que han esdevingut models universals.

Què hem de fer?

Per parelles, feu les tasques següents:

a) Seleccioneu una narració, un còmic o una pel·lícula que us hagi agradat especialment.

b) Analitzeu els personatges principals i observeu quins personatges arquetípics s’hi desenvolupen.

c) Feu una exposició oral d’acord amb la personalitat de cada personatge arquetípic.

Com ho hem de fer?

Cal que seguiu els passos següents:

a) Identifiqueu les fitxes dels personatges arquetípics corresponents, que teniu en la infografia.

b) Compareu els personatges de la història amb les fitxes dels arquetips i identifiqueu les coincidències i les variacions.

c) Elaboreu un guió per a l’exposició oral i, si escau, busqueu imatges illustratives per acompanyar-lo.

L’innocent L’individu corrent

Objectiu: ser feliç

Defecte: excés de confiança

Qualitat: mentalitat oberta

Objectiu: pertànyer al món

Defecte: manca de personalitat

Qualitat: realista pragmàtic

L’heroi

Objectiu: millorar el món

Defecte: necessitat de conflicte

Qualitat: coratge

El curador

Objectiu: ajudar els altres

Defecte: sacrifici de la vida

Qualitat: compassió

L’explorador El rebel

Objectiu: viure plenament

Defecte: vagabunderia

Qualitat: autonomia

Objectiu: canviar el món

Defecte: revenja violenta

Qualitat: llibertat radical

L’amant

Objectiu: ser afectuós Defecte: voler agradar Qualitat: passió generosa

El plaga

Objectiu: gaudir divertint-se

Defecte: frivolitat

Qualitat: alegria i humor

El creador

Objectiu: realitzar una visió

Defecte: perfeccionisme

Qualitat: imaginació creativa

El savi

Objectiu: trobar la veritat

Defecte: manca d’acció

Qualitat: saviesa

El màgic El governant

Objectiu: transformar la realitat

Defecte: egoisme i vanitat Qualitat: cerca de solucions

Objectiu: procurar prosperitat

Defecte: autoritarisme

Qualitat: lideratge

» POSA-HO PER ESCRIT

Què és el que t’espera?

«He viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella», diu Wolfgang. El personatge està tan fascinat pels astres celestes que fins i tot voldria viatjar a Júpiter. ¿És veritat que podem llegir en els astres el nostre futur? ¿És cert que in flueixen en el nostre caràcter? Hi ha persones que s’ho creuen i n’hi ha que, si més no, s’interessen per l’horòscop i la seva carta astral.

Et proposem que interpretis el paper d’un astròleg i facis una predicció de futur a un company o una companya.

Què hem de fer?

Pots fer una d’aquestes dues tasques o totes dues:

a) A partir de les informacions donades en el fragment del text de la lectura, tria un signe del zodíac que escaigui a Wolfgang i especula com serà el seu futur immediat i què li espera segons l’horòscop.

a) Fes una predicció de futur per a l’any vinent a un company o una companya de classe d’acord amb el seu signe de l’horòscop.

Com ho hem de fer?

Un cop tinguis tota la informació necessària, compon el teu escrit de manera que presenti aquestes parts:

a) La predicció general de l’any vinent.

b) Les prediccions relacionades amb els sentiments, la trajectòria escolar i la salut.

c) La influència dels planetes.

d) Els consells de l’astròleg o l’astròloga.

Finalment, intercanvia les prediccions amb el teu company o companya i comenteu-les.

Trobareu un model de predicció de futur en l’espai personal del web www.barcanova.cat

Predicció de l’any vinent

El sentiments, l’escola i la salut

La influència dels planetes

Els meus consells

» LITERATURA

1. Les cançons d’amor

Els escriptors de tots els temps, i especialment els poetes, han tractat el tema de l’amor en les seves obres. No és estrany: la necessitat d’estimar i ser estimats és tan forta que impregna els nostres pensaments i la nostra creativitat.

En aquest apartat veurem tres maneres diferents de tractar la temàtica amorosa en l’àmbit poètic: l’amor cortès dels trobadors, l’amor incert d’Ausiàs March i l’amor sensual de Joan Salvat-Papasseit.

1.1. Els trobadors: l’amor cortès

Castells i palaus, trobadors i joglars

Als segles xii i xiii, els nobles vivien en castells i palaus. La família i tots els hostes del rei o del comte formaven la seva cort.

En aquestes corts medievals va sorgir una cultura singular caracteritzada per la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós), que es va manifestar sobretot a través de la poesia i la música.

Els trobadors eren els compositors de la lletra i la música de les cançons i els joglars n’eren els intèrprets: les cantaven a les festes que els nobles feien als seus palaus i als certàmens literaris i musicals (Jocs Florals o de la Gaia Ciència).

Els trobadors i els joglars utilitzaven normalment la llengua occitana

Un amor delicat, la fina amor

Els trobadors van ser els creadors d’un gènere literari anomenat cançó de l’amor cortès o de la fina amor, que es basa en el desig que manifesta el trobador envers la dama de la cort

La dama hi és descrita com una senyora excel·lent: superior a qualsevol altra dona en bellesa, tracte i poder. L’enamorat se situa en la posició de suplicant i prega a la seva senyora que correspongui al seu amor.

RECORDA

Les cançons dels trobadors anaven dirigides a una dama ideal, bella i noble que sovint designaven amb un simple senyal (un nom fals). El trobador es considerava el seu vassall i, com a tal, li confessava admiració, amor i fidelitat.

Miniatura medieval en què uns joglars toquen el rebab i el llaüt.

» ACTIVITATS

Els trobadors: l’amor cortès

12. Relaciona les explicacions següents amb els trobadors (T) i els joglars (J):

Intèrprets de composicions poeticomusicals durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant o recitat amb un instrument. La seva funció principal era distreure l’audiència.

Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Eren molt valorats per la societat.

13. La cançó d’amor cortès canta un amor difícil, sovint no correspost. Quina és la relació social entre l’enamorat (el trobador) i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema)? Completa la resposta amb les paraules següents:

vassall • comte • cort • rang • rei • dama casada • trobador • socials • dona • poema

L’enamorat és un , és a dir, una persona de inferior, i l’estimada és la de la , és a dir, la dona del o del . Pertanyen, doncs, a grups diferents. A més, la a qui declara amor el és una dona

14. Guillem de Cabestany (1188-1212) és un dels trobadors catalans més reconeguts. En el versos següents explica el gran dolor que li produeix haver-se enamorat de la dama més bella. Llegeix-los i completa el comentari amb les paraules adequades.

Com aquell que baixa la branca

Com aquell que baixa la branca i pren la més gentil de les flors, jo he escollit en alt boscatge, entre totes, la dama més bella.

Amb la dolça mirada, els seus ulls m’han fet amant feliç i fidel. Ella és tan gentil que el seu amor fa que no en pugui desitjar cap altra.

Un gran favor em farà si, per pietat, malgrat la seva excel·lència, m’acull; així podré mostrar-li el dolor que ha infós en el meu cor.

Ella m’ha donat Amor i Tristesa perquè ha fet que m’enamori de la millor.

Guillem de Cabestany (text adaptat).

En aquesta cançó d’amor , el trobador atribueix a la tres qualitats: la (vers 4), la (vers 7) i l’ (vers 10).

Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos contradictoris: el de (vers 6) i el de (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se de la millor, és a dir, de la més perfecta. I és que val a dir que el no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la li faci «un gran per pietat», és a dir, que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una i ell el seu .

1.2. Ausiàs March: l’amor incert

Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la literatura catalana de l’època medieval.

La seva obra representa un gran canvi respecte a la creació trobadoresca, ja que els poemes d’Ausiàs March no manifesten el desig per una dama excel·lent a la qual el poeta ha de suplicar un gest favorable, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com ell creu que han de viure l’amor dues persones de característiques semblants. El poeta, doncs, ja no es considera el vassall d’una dama.

L’amor sensual i l’amor honest

Per Ausiàs March, l’amor és un problema moral, és a dir, una qüestió que, segons com es visqui, pot dignificar la persona o, al contrari, la pot pervertir. Pel poeta, doncs, l’amor és un motiu de preocupació i d’incertesa.

Ausiàs March viu intensament la pugna entre un amor sensual i un amor espiritual (que ell sovint anomena amor honest). Ell aspira a compartir un amor honest amb la persona estimada, però sovint se sent culpable de rendir-se al seu instint i abraçar un amor sensual. Així, March reflecteix sovint el conflicte interior entre aquests dos tipus d’amor en els seus poemes.

1.3. Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta de principis del segle xx. Pel seu estil innovador i la seva voluntat d’exploració, se’l sol incloure dins el moviment d’avantguarda, encara que també va estar marcat per la influència de la poesia popular o d’autors més tradicionals com ara Joan Maragall.

La poesia de Salvat-Papasseit se centra sobretot en l’expressió de les seves experiències personals, entre les quals destaca la vivència de l’amor. La temàtica amorosa és predominant en una obra en què els sentiments, la sensualitat i el plaer hi són representats d’una manera intensa i sincera.

Llibres de Salvat-Papasseit com L’irradiador del port i les gavines, La gesta del estels i, sobretot, El poema de la rosa als llavis contenen alguns dels poemes amorosos més apassionats i punyents de la nostra literatura.

Trobada del príncep Carles de Viana amb el poeta Ausiàs March, segons un gravat de Rigalt i Roca del segle xix

» ACTIVITATS

Ausiàs March: l’amor incert

15. Com entén l’amor Ausiàs March? Completa la resposta amb aquestes paraules:

dignificar • pervertir • sensual moral • persona • honest

Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema perquè pot la (si viu un amor ) o la pot (si únicament s’interessa per l’amor ).

Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual

16. Llegeix «Dona’m la mà», de Salvat-Papasseit, i completa el comentari amb aquests mots:

joc • requesta • estimada • mar • gavines amants • paisatge • espai • tòpic • deliciós

Dona’m la mà

Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit: L’irradiador del port i les gavines.

«Dona’m la mà» és una d’amor. El poeta demana a l’ que se li acosti cada cop més fins a arribar al « d’amar». La relació dels es produeix mentre passegen a la vora del . Els elements del —les palmeres, les i el sol— configuren un idíl·lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al literari del locus amoenus, que consisteix a descriure un indret que afavoreix la relació amorosa.

17. Accedeix al web La paret de les auques (en tens un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat) i cerca-hi les auques dedicades als trobadors, a Ausiàs March i a Joan Salvat-Papasseit. Després selecciona un parell de rodolins de cada auca, copia’ls i il·lustra’ls amb un dibuix o una fotografia. Per exemple:

A nobles i cortesans, destinaven els seus cants. (Els trobadors)

Ens relata amb el seu cant el neguit, viu i angoixant. (Ausiàs March)

» TEXTOS FUNCIONALS

1.

Els textos funcionals

Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata, com ara descriure una persona, informar d’un accident, explicar una malaltia o opinar d’una qüestió controvertida.

Segons el propòsit comunicatiu, fem servir un o altre dels tipus de text funcional següents:

ELS TIPUS DE TEXTOS FUNCIONALS

1. TEXT DESCRIPTIU

Expressa les característiques que ens permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes.

2. TEXT INFORMATIU

Dona a conèixer les notícies a través dels mitjans audiovisuals (ràdio, televisió) i escrits (premsa en paper o digital).

3. TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

Exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l’entengui i la conegui.

4. TEXT ARGUMENTATIU

Formula raonaments basats en arguments per afermar o refutar una idea o una opinió.

5. TEXT INSTRUCTIU

Ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona uns consells per realitzar correctament una acció.

6. TEXT PREDICTIU

Anuncia uns esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d’uns indicis o senyals que s’han observat.

7. TEXT ADMINISTRATIU

Facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics.

8. TEXT PUBLICITARI O PROPAGANDÍSTIC

Promociona determinats productes per induir la població a consumir-los.

9. TEXT LITERARI O RETÒRIC

Juga amb el llenguatge i els recursos narratius amb l’objectiu de crear una emoció estètica.

10. TEXT CONVERSACIONAL

Estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

La informació del temps és un exemple típic de text predictiu.

Els organismes públics utilitzen textos administratius per comunicar-se amb la ciutadania.

» ACTIVITATS

Els textos funcionals

18. Indica a quin tipus de text funcional correspon cada una de les situacions comunicatives següents:

a) Una persona ha perdut un collaret valuós i vol anar a l’oficina d’objectes perduts per demanar si algú l’ha trobat.

b) Una persona ha presenciat un accident i li truquen d’una emissora de ràdio perquè expliqui què ha passat.

c) Una professora vol fer conèixer als seus alumnes la llei de la gravitació universal perquè l’entenguin.

➝

d) Una persona vol convèncer la seva companya que li convé fer-se una assegurança de vida.

➝

e) Un xef ha de dirigir un grup de tres cuiners en l’elaboració d’un menú de degustació d’un nou restaurant.

➝

f) Un meteoròleg ha de fer el pronòstic del temps que farà el mes de juliol a la Costa Brava. ➝

g) Una persona ha d’omplir un imprès que li han donat a l’oficina d’una escola per tal de demanar una beca.

➝

h) Una persona ha de preparar una campanya per fer conèixer una gamma de productes nous.

➝

i) Dues persones entaulen un diàleg sobre qüestions banals mentre esperen l’ascensor.

➝

j) Una persona vol escriure un poema per participar en un concurs literari.

➝

19. Llegeix aquests textos i digues de quin tipus és cada un:

Es fa un petit sot a terra i s’hi posa la llavor. a)

Ara, 8 d’octubre de 2020

Un ‘gigaincendi’ de la grandària de quatre comarques catalanes crema Califòrnia b)

c) LA PREVISIÓ

Avui els núvols seran força espessos a la costa central, però gairebé no plourà.

d) La sintaxi estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

e) És un animal d’aspecte àgil i robust, amb el coll llarg i musculat.

g) —Has vist com plou, avui?

—Sí, hem fet bé d’agafar el paraigua.

» GRAMÀTICA

1. L’oració

1.1. Paraules, sintagmes i oracions

Una paraula és la unitat significativa que ens permet formar estructures més àmplies i complexes com són els sintagmes i les oracions. Un sintagma és un conjunt de paraules que s’organitzen al voltant d’una categoria lèxica que fa de nucli. Aquesta categoria nuclear és la que dona nom al sintagma:

EXEMPLES

Paraula: tigre

Sintagma: els tigres de Bengala

Oració: Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh

sintagma nominal N ja la finestra obren sintagma verbal V

molt fosc

sintagma adjectival Adj força sovint sintagma adverbial Adv sense energia sintagma preposicional Prep un empedrat carrer

Una oració és una unitat de sentit i d’entonació que consta d’un sintagma nominal que fa de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona (primera, segona o tercera) i nombre (singular o plural) entre el nucli del subjecte i el verb:

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

1.2. El subjecte i el predicat

En general, una oració consta de subjecte i predicat. El subjecte és un sintagma nominal que designa l’element del qual s’afirma o es nega una acció, un procés o un estat. I el predicat és un sintagma verbal que afirma o nega una acció (1), un procés (2) o un estat (3) del subjecte:

(1) El gat dels veïns ha esgarrapat el meu gos

SN subjecte

SV predicat

(2) La humitat rovella les baranes de ferro

SN subjecte SV predicat

(3) L’aigua d’aquesta font no és potable

SN subjecte SV predicat

RECORDA

Una paraula tota sola pot formar un sintagma:

Girona creix Cauen pedres

SN SV SV SN

RECORDA

Quan un sintagma té més d’una paraula, sol constar d’especificador (esp), nucli i complement (CN o CV): Les plantes primerenques esp nucli CN ja tenen flors esp nucli CV

RECORDA

Quan el verb queda sobreentès, parlem de subjecte el·líptic:

Demà anirem al teatre

SV predicat

La terminació verbal -em (anirem) ens indica que el subjecte és nosaltres

» ACTIVITATS

Paraules, sintagmes i oracions

Hi ha oracions que no tenen subjecte o bé tenen un subjecte indefinit. Són les oracions impersonals. Poden fer referència a fenòmens meteorològics (1) o es poden construir amb el verb haver-hi (2) o amb el pronom es + verb no transitiu (3):

(1) Plou. Clareja. Fa fred.

(2) En aquest paràgraf hi ha tres faltes d’ortografia.

(3) Per aquesta carretera es corre massa.

20. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i digues de quina classe és cada un: nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional.

a) força content dels resultats obtinguts

b) una campanya contra la crisi climàtica

c) dins una cova fosca ➝

d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari

e) molt lentament ➝

21. Per formar oracions, els verbs solen requerir un o més elements perquè participin de la situació que expressen. Per exemple, l’acció de regalar necessita tres arguments:

2. Què regala?

1. Qui regala? regalar

3. A qui ho regala?

Seguint aquest model, completa els esquemes següents:

El subjecte i el predicat

22. Subratlla el verb i encercla el sintagma que fa de subjecte en les oracions següents:

a) Aquest fred matarà tots els cirerers.

b) L’any passat va caure un llamp al campanar.

c) La memòria de vegades ens enganya.

d) Falten dos minuts per a les dotze.

e) No us arribaran pas els diners per a tot!

23. Analitza les oracions seguint el model:

Aquesta placa solar només escalfarà l’aigua esp nucli CN esp nucli CV SN subjecte SV predicat

a) L’escala mecànica arriba al primer pis.

b) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla.

1.3. L’oració simple i l’oració composta

Una oració simple és una unitat de comunicació autònoma que no depèn de cap altra i que conté un sol verb

Una oració composta és una unitat de comunicació que consta de dues o més oracions i, per tant, conté dos o més verbs

L’oració composta pot ser-ho per coordinació de dues o més oracions o bé per inserció d’una oració dins d’una altra.

L’oració composta per coordinació

Diem que una oració és composta per coordinació quan està formada per dues oracions coordinades, és a dir, dues oracions unides per una conjunció que estableix una relació d’equivalència (cap de les dues no està per sobre de l’altra):

Els préssecs eren dolços, però les taronges eren un pèl àcides oració 1 oració 2

oració composta per coordinació

L’oració composta per inserció

Diem que una oració és composta per inserció quan dins d’una oració principal hi ha inserida una oració subordinada que ocupa el lloc d’un dels constituents de l’oració principal. Les oracions subordinades es classifiquen en:

• Oracions substantives. Ocupen la posició d’un sintagma nominal:

proclamar-se campió del món de motociclisme oració substantiva

PER SABER-NE MÉS

Les oracions subordinades poden fer la funció de subjecte de l’oració principal o bé de complement del verb o de complement d’un nom.

En Marc ha aconseguit

el campionat del món de motociclisme

SN

• Oracions adjectives. Ocupen la posició d’un sintagma adjectival:

Els ocells

que es nodreixen de grans oració adjectiva tenen el bec cònic i curt. granívors

SAdj

• Oracions adverbials. Ocupen la posició d’un sintagma adverbial o preposicional:

Mentre feia gasolina, oració adverbial li van prendre el mòbil.

Mentrestant,

SAdv

» ACTIVITATS

L’oració

simple i l’oració composta

24. Subratlla els verbs de les oracions següents i assenyala si són simples (S) o compostes (C):

a) Aquell dia la Fàtima estava especialment alegre. ➝

b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. ➝

c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. ➝

d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. ➝

e) Tothom l’havia vist, però ningú sabia qui era. ➝

f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. ➝

25. Forma oracions compostes amb un element de la primera llista i un de la segona, d’acord amb el sentit i la funció sintàctica donades:

a) M’agrada [Subjecte]

b) Ja tinc el llibre [C del nom]

c) L’Èric diu [C del verb]

d) Em molesta molt [Subjecte]

e) Les anàlisis han confirmat [C del verb]

1. que ja és massa tard.

2. que no em diguin pel meu nom.

3. que el malalt pateix una infecció bacteriana.

4. que a la nit faci fred.

5. que em vas encarregar.

26. Suratlla els verbs que apareixen en les oracions compostes i divideix-les en els fragments oracionals que les integren. Per exemple:

Entrem dins l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten.

1Entrem dins l’auditori 2i veig un munt de flaixos 3que m’envolten

a) Sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i tota la gent m’aplaudeixi.

b) Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona.

c) Sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia.

d) Jo em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé.

e) Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni i vulgui venir amb vosaltres de viatge.

27. Substitueix els sintagmes subratllats per oracions subordinades. Després digues quines són substantives (S), quines adjectives (Adj) i quines adverbials (Adv). Per exemple:

El personal de la fàbrica demanava un augment de sou del tres per cent.

El personal de la fàbrica demanava que els apugessin el sou un tres per cent ➝ S

a) La tripulació del vaixell els desitja una travessia agradable. ➝

b) L’aire provinent del mar és molt humit. . ➝

c) La criatura nounada es dirà Abril.

d) Els jugadors prefereixen un professional com a àrbitre del partit

» ORTOGRAFIA

1. Vocals en contacte

Quan una paraula acabada en vocal va seguida d’una altra paraula que comença també per vocal, es poden produir tres fenòmens:

• El hiat, quan les dues vocals es pronuncien separadament: camí ample

• La sinalefa, quan es pronuncien agrupades: no hi aneu

• L’elisió, quan se’n suprimeix una: quina hora

1.1. El hiat

Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en con tacte en síl·labes diferents. El hiat es dona en els casos següents:

Quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques

T T demà obren ➝ de - mà - o - bren hiat

1.2. La sinalefa

T T cançó ètnica ➝ can - çó - èt - ni - ca hiat

Quan les dues vocals no poden formar diftong n’hi ha dos ➝ n’hi - ha - dos hiat com ho has fet? ➝ co - mho - has - fet? hiat

Fem una sinalefa quan pronunciem les dues vocals en contacte agrupades i fem un diftong creixent (DC) o decreixent (DD): hi ha pols ➝ hiha - pols no hi veu ➝ nohi - veu

DC

1.3. L’elisió

DD

Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte: mà esquerra ➝ mà esquerra me ha fet mal ➝ m’ha fet mal

Generalment, l’elisió consisteix a suprimir (elidir) la vocal neutra [ə] (la a i la e àtones) en contacte amb una altra vocal: una illa ➝ una illa no el veig ➝ no el veig [ə] [ə]

RECORDA

En les sinalefes, la o es comporta (en català central) com si fos una u: no ho entenc

➝ no - huen - tenc DC

no ho facis ➝ nohu - fa - cis DD

» ACTIVITATS

El hiat, la sinalefa i l’elisió

28. Llegeix les seqüències següents i assenyala si el resultat del contacte vocàlic és un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

a) racó íntim ➝

b) el bo i millor ➝

c) ve amb mi ➝

d) no el veig ➝

e) no ho sé ➝

f) demà hi serà ➝

g) camí ample ➝

h) fer el bé ➝

i) qui és ell? ➝

No ho sé.

29. Indica ara si els contactes entre les vocals subratllades en aquestes oracions són un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

a) Ja han passat més de cinquanta anys. ➝ /

b) Seu aquí! I estigues quiet! ➝ /

c) És un jardí ample i ben arranjat. ➝ /

d) Vaig fer el que em vas dir. ➝ /

e) No en volen ni una mica. ➝ /

30. Completa les informacions següents amb les paraules correctes:

a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les en contacte en síl·labes

b) Fem una quan pronunciem en una sola les dues vocals en contacte i el resultat és un diftong

c) Fem una quan suprimim, en la pronunciació o en l’ , una de les dues vocals en

31. Indica les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i, després, digues quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi ha temps = 3 síl·labes

a) qui ho diu? ➝

b) que hi és? ➝

c) aneu entrant ➝

d) ho intentaré ➝

e) cosir un botó ➝

f) no ho entenc ➝

g) mira-ho! ➝

h) demà hi serà ➝

i) no ho vol ➝

j) un so hispà ➝

32. Si només escrivíssim les lletres que pronunciem, faríem seqüències com les següents. Llegeix-les en veu alta i, en acabat, escriu-les correctament. Per exemple: quatr·anys ➝ quatre anys

a) què·m dèieu? ➝

b) que·ls veus? ➝

c) mata·l cuc! ➝

d) que·n tens cap? ➝

e) sempre·ns ho diu ➝

f) sabó·special ➝

g) jardí·ntic ➝

h) a mi·m sembla ➝

i) fa·sport ➝

j) no·rriba ➝

k) marxa·bans ➝

1.4. L’apòstrof

L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que s’escriu per assenyalar que s’ha elidit una vocal (una a o una e àtones). Tot i que en la parla fem moltes elisions, només s’apostrofen les paraules següents:

CATEGORIA LÈXICA

ARTICLE

l’ l’any, l’hora, l’hivern, l’ull, l’ungla, l’IVA, l’ONU

n’ n’Enric, n’Hilari, n’Aina

PREPOSICIÓ d’ fet d’ara, quart d’hora, tot d’una, títol d’API

l’ l’abraça, l’estima, l’obre, l’hi diu, dona-l’hi, l’usa

m’ m’agrada, m’estima, m’hi porta, fes-m’ho

n’ n’agafa, n’envia, n’hi ha, posa-n’hi, n’omple, n’usa

PRONOM

s’ s’amaga, s’està, s’irrita, s’hi fa, s’ofega, mirar-s’ho

t’ t’abraça, t’estima, t’hi fas, t’omple, fixa-t’hi, pren-t’ho

’l

’m

’n

RECORDA

L’article la i el pronom femení singular la no s’apostrofen davant i o u àtones: la història, la unió, la utilitza

se’l sent, busca’l, tregui’l, dona-me’l

mira’m, se’m veu, endur-se’m, posi’m

agafa’n, veure’n, vagi-se’n, dona-me’n

’s prendre’s, asseure’s, estendre’s, riure’s

’t aixeca’t, treure’t, se’t sent, acostar-se’t

’ls porta’ls, mirar-te’ls, se’ls endú ’ns deixa’ns, digui’ns, se’ns veu

1.5. Les contraccions

La contracció té lloc quan escrivim unides les preposicions a, de i per, a més del mot ca, i els articles masculins el, els i en.

el els en

EXEMPLE

a al als surt al pati, ves als vestidors de del dels surt del mig, baixa dels núvols per pel pels fuig pel forat, pateix pels altres ca cal cals can és a cal veí, a cals avis o a can Joan?

No hi ha contracció quan l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: ves a l’hort, surt de l’estany, són de ca n’Amat

RECORDA

No hi ha contracció entre la preposició de i l’article personal en, sinó apostrofació: un missatge d’en Pau, d’en Tomeu i d’en Carles

» ACTIVITATS

L’apòstrof

33. Escriu en singular les paraules següents:

a) els hereus ➝

b) els informes ➝

c) els iogurts ➝

d) els hiats ➝

e) els hiverns ➝

f) els udols ➝

34. Escriu en singular les paraules següents:

a) les espècies ➝

b) les illes ➝

c) les indústries ➝

d) les hienes ➝

e) les hormones ➝

f) les ungles ➝

g) les humitats ➝

35. Escriu la forma singular de l’article definit (el / la / l’) segons les normes. Després, digues quina explicació de la primera llista correspon als exemples de la segona.

a) Davant les sigles s’apostrofa segons les normes.

b) Davant els noms de les lletres no s’apostrofa.

c) S’apostrofa davant el prefix negatiu a-

d) S’apostrofa davant xifres començades per vocal.

1. ela, hac, u, ics ➝

2. ONU, UEFA, IVA, FBI ➝

3. 1 d’abril, 11 abril ➝

4. anormalitat, asimetria ➝

36. Apostrofa els pronoms d’aquesta taula:

PRONOM DAVANT VOCAL O HAC DARRERE VOCAL el estira, omple, infla, humiteja te dona, agafa , emporti-se en he begut, hi ha prou treure , me dona, ves-te es obre, hi amaga, pensar- ho ajeure , veure , prometre ens obre , expliqui , se escapa

Les contraccions

37. Escriu les contraccions dels mots que hi ha entre parèntesis, sempre que es pugui:

a) Els senglars ronden (per / el) bosc i (per / els) voltants (de / el) hort.

b) Aquesta promoció és vàlida des (de / el) 1 de juliol fins (a / el) 5 d’agost.

c) On hem d’anar, a (ca / el) metge o a (ca / el) infermer?

DICTAT

Llegeix aquest text en veu alta i indica quines sinalefes i elisions hi ha. Després, copia’l en un full a part mentre te’l dicten. L’Agenda dos mil trenta aborda cinc grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia i les institucions responsables.

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l’has entès

Nadons prematurs

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2018 van néixer 62.496 nadons, dels quals 3.756 (un 6 %) van ser prematurs

Un embaràs acostuma a durar entre 37 i 42 setmanes. Quan un nadó neix abans de 37 setmanes de gestació, se’l considera prematur. També és possible que un nadó neixi a terme però que el seu pes sigui inferior al que li correspondria. Per sota de les 36 setmanes i dels 2 kg, els nadons necessiten atenció especial en unitats de cures intensives neonatals (UCIN). Les cures se centren, de manera primordial, a regular la temperatura corporal, la respiració i l’alimentació.   Els nadons prematurs no tenen el greix necessari per mantenir la temperatura corporal. Per això han d’estar en un bressol tèrmic o una incubadora. Alguns pot ser que necessitin un respirador mecànic i una mica d’oxigen. Per la immaduresa digestiva i la incapacitat de coordinar la succió amb la deglutició, és possible que al principi s’hagin d’alimentar a través d’una sonda nasogàstrica (tub que, passant pel nas, arriba a l’estómac).

El Banc de Llet Materna

La llet materna és la millor font de nutrició per als nadons prematurs perquè conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen de les malalties més freqüents, com ara la diarrea o la pneumònia. Però la majoria de nadons prematurs no són capaços de mamar. Aleshores la mare s’ha d’extreure la llet usant un tirallet (extractor de llet materna) i, després, subministrar-la al nadó a través de la sonda nasogàstrica.

En el cas que una mare no pugui alletar, l’equip mèdic sol proposar alimentar el nadó

amb llet materna humana pasteuritzada procedent del Banc de Llet Materna. Es tracta d’un organisme sanitari destinat a recollir, processar, emmagatzemar i dispensar llet humana als nadons que ho necessitin, en especial als prematurs extrems (per sota de 28 setmanes) amb risc de trastorns digestius o intestinals. L’any 2018 el banc va comptar amb donacions de més de sis-centes mares que, de mitjana, van aportar 4,4 litres de llet cadascuna.

El mètode mare cangur

Per contrarestar l’aïllament i l’estrès dels nadons prematurs, en els últims anys ha pres força el mètode mare cangur. Aquest mètode consisteix a mantenir el nadó despullat sobre el pit de la mare o del pare en contacte de pell amb pell durant almenys dues hores al dia. Pel que fa a l’infant, aquesta tècnica millora el control de la temperatura corporal, afavoreix la lactància, intensifica el benestar i multiplica l’estimulació tàctil, olfactiva i visual. Quant a la mare o al pare, promou el vincle afectiu, disminueix el nivell d’ansietat i augmenta la confiança i la participació.

1. Es considera que un part es produeix a terme si la gestació ha durat almenys...

32 setmanes.

37 setmanes.

40 setmanes.

2. Alguns nadons prematurs s’han d’alimentar a través d’una sonda nasogàstrica perquè són incapaços de...

mantenir la temperatura corporal. coordinar la succió amb la deglutició. respirar sense l’ajuda d’un respirador.

3.  Fes una taula en un full a part i ordena les dades següents.

Grup: Prematur moderat, Prematur important, Prematur extrem

Gestació: menys de 28 setmanes, de 28 a 32 setmanes, de 32 a 37 setmanes

Pes aproximat: d’1,2 a 1,8 kg, d’1,8 a 2,5 kg, de 0,8 a 1,2 kg

4. El Banc de Llet Materna és un organisme destinat a dispensar llet humana...

a tots els nadons prematurs extrems.  als nadons amb trastorns digestius.  als nadons que ho necessitin.

5. En el mètode mare cangur, el contacte de pell amb pell entre la mare o el pare i el nadó s’ha de mantenir durant almenys...

dues hores cada dia. mitja hora cada dia.  vuit hores cada dia.

6. Indica els dos beneficis que aporta el mètode mare cangur al nadó:

La millora en el control de la temperatura corporal.

La disminució de la pressió sanguínia. L’augment de l’agudesa auditiva. L’estimulació tàctil, olfactiva i visual.

7. Escriu la paraula del primer apartat del text que correspon a cada definició?

a) Procés de formació i desenvolupament de l’embrió. ➝

b) Temps que passa des de la fecundació de l’òvul fins al part. ➝

c) Acció de deglutir o d’empassar-se els aliments. ➝

d) Acció de xuclar, és a dir, d’absorbir un líquid amb la boca ➝

8. Segons la tipologia, aquest text és...  argumentatiu. instructiu. expositiu. narratiu.

9. Subratlla el SN subjecte de cadascuna d’aquestes oracions:

a) L’any 2018 van néixer 62.496 nadons.

b) La llet materna és la millor font de nutrició.

c) En els últims anys ha pres força el mètode mare cangur.

10. Afegeix l’article definit:

a) alimentació c)  immaduresa

b) Idescat d)  infant

Per escrit

Escriu tres consells per a la mare o el pare que practiquin el mètode mare cangur: un sobre higiene, un altre sobre comunicació amb l’infant (com parlar-li) i un tercer sobre estimulació sensorial (com tocar-lo).

De viva veu

Explica quines característiques ha de tenir l’habitació ideal d’un nadó pel que fa a la decoració, la il·luminació, l’ambientació acústica, la temperatura, etc.

U N I T A T 2

LECTURA » El gos de casa

LITERATURA » Les faules i els exemples

TEXTOS FUNCIONALS » Aprendre a descriure

GRAMÀTICA » Els pronoms

ORTOGRAFIA » Les lletres b / p, d / t, g / c

Preparem la lectura

1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura. Després, digueu de què pot tractar el text.

2. Llegiu la llegenda de Sant Roc i el gos que hi ha en el vocabulari i busqueu: a) Quin adjectiu s’usa per dir d’algú ‘que està infectat de microbis de la pesta’? b) Quin nom és sinònim de ‘ferida’? c) Quin verb significa ‘fer que desaparegui una malaltia’?

3. Responeu oralment: a) A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? Quins beneficis educatius, emocionals i culturals obtenen els nens criats amb gossos? b) Quines qualitats té el gos perquè sigui la mascota amb què s’identifiquen més els infants i els adolescents? c) Expliqueu tot el que sapigueu de la ràbia canina (característiques, transmissió, símptomes, mortalitat, etc.). Com es pot evitar aquesta infecció?

4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase de Siddhārta Gautama (el Buda), fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

VOCABULARI

Sant Roc i el gos. Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que passava se’n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un pa i l’hi portava. Quan l’home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que el gos es va morir.

bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet.

festa f. Afalac, carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte d’algú.

grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós.

tancadissa f. Acció múltiple de tancar.

esparverat -ada adj. Esverat de por.

empaitar v. tr. Perseguir, encalçar.

» LECTURA

El gos de casa

Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, vam començar a domesticar-los perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. Però, al mateix temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia. Diuen que les persones que hi conviuen tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic.

A diferència de les persones, amb qui les relacions poden ser difícils i imprevisibles, els animals de companyia, especialment els gossos, són una font d’assossec i un focus d’atenció molt preuats. Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra.

No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble.

Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava.

A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes

Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada. Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol.

Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia

baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom:

—Tanqueu, que hi ha un gos rabiós!

Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú.

Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn.

Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades

Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols.

La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista.

Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres.

—Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més

angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta.

esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta.

paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir.

estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir.

renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa.

VOCABULARI

engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir.

esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar.

falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses. aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície.

estrebada f. Estirada brusca.

ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera.

—A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada.

A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura:

—El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull.

De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falagueries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia.

El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo

VOCABULARI

dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga.

VOCABULARI

feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat.

esbufec m. Respiració forta i sorollosa.

guaitar v. intr. Mig mostrar-se per una obertura.

heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres.

regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament.

engrapar v. tr. Agafar fortament amb la grapa, amb la mà.

espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. A la vora de, arran de.

A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre?

I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, havent-se-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar:

—Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda?

Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare:

—Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa.

I allà reposa esperant-nos a tots.

Àngel Guimerà : El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

El fil argumental

El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Se sol poder expressar en un parell de frases.

1. Indica quin és el fil argumental del conte de la lectura:

Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella.

Un nen pateix un xoc emocional per la mort del seu gos. La criada, enemiga tradicional del gos, manifesta els seus sentiments amagats i li dona consol.

Un nen estima molt el gos de casa, que mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i li ho concedeix.

2. El fil argumental serveix per insinuar quin és el tema de la narració. Quin diries que és el tema del conte El gos de casa?

L’amor pels animals. El poder guaridor de l’amor.

L’amor egoista.

L’argument i la trama

L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan relacionats

3. Redacta l’argument del conte de la lectura a partir de les preguntes següents:

a) Qui és el narrador?

b) De quan i de què parla?

c) Quina relació té l’animal amb el protagonista i els altres membres de l’entorn familiar?

d) Quin fet trenca la rutina familiar?

e) Quina n’és la conseqüència?

f) Què fa la Munda inesperadament?

g) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

La intriga

La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries. L’objectiu de la intriga és crear tensió i, d’aquesta manera, mantenir l’interès dels lectors o espectadors.

4. Al conte hi ha un seguit de fets que doten d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició:

L’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés.

El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va marxar al carrer amb el Galan sense dir on anava. El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen.

D’una revolada el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

Tipus de conflicte

En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu. Aquest obstacle és el conflicte que dona tensió dramàtica a la història.

5. Determina quin tipus de conflicte trobem a El gos de casa

Un conflicte personal que ve de l’interior mateix del personatge.

Un conflicte exterior per la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones.

Un conflicte social per l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social).

6. Defineix breument el conflicte que es dona en aquesta narració.

Paraules i expressions

Camps semàntics

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que pertanyen a un mateix camp de la nostra experiència. Per exemple, els mots funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del camp semàntic de la mort.

8. Cerca en el vocabulari de la lectura dos mots del camp semàntic de les mostres d’afecte i dos del de la por.

Camps lèxics

Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica relacionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic.

9. Relaciona els noms del camp lèxic dels animals amb els verbs del camp lèxic dels crits que fan. Per exemple: El gat miola.

miolar • piular • grunyir • rugir • bramar renillar • belar • raucar • parrupar

La incògnita

Una incògnita és una cosa desconeguda que no acabem d’entendre i que desperta el misteri. Els motius del comportament de la Munda, per exemple, són una incògnita.

7. Digues quina funció narrativa té la figura de la Munda en el desenllaç del conte:

Personatge antagonista que maquina per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat.

Personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

» PREN LA PARAULA

Hi esteu a favor o en contra?

És molt probable que recordeu els bons moments que vau passar durant la visita d’un zoològic. ¿Però us heu parat mai a pensar que als animals, tot i estar-hi ben alimentats, allà els falta el més important: la llibertat, viure en el seu medi natural?

Us proposem que debateu a classe sobre l’existència dels zoològics: ¿aquestes instal·lacions encara tenen sentit o bé caldria eliminar-les?

N’hi ha que pensen que cal mantenir els zoos perquè enforteixen les relacions entre les persones i els animals. D’altres, en canvi, diuen que cal tancar-los perquè la qualitat de vida dels animals que hi viuen és dolenta.

Hi esteu a favor o en contra? Busqueu arguments per defensar la vostra opinió i, en acabat, poseu en comú les vostres opinions i debateu-les.

Què hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què diversos participants opinen sobre una qüestió controvertida (com ara l’existència dels zoològics) i manifesten opinions contraposades, a favor i en contra.

En un debat intervenen diversos agents:

• Moderador o moderadora: presenta el debat i condueix els participants.

• Participants: intervenen amb les seves opinions argumentades.

• Públic: escolta els participants i valora la seva capacitat de convenciment.

Com ho hem de fer?

Entre tots, assumiu els diferents papers que fan els agents d’un debat i repartiu-vos les seves tasques.

A continuació, prepareu-vos les intervencions segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran els uns a favor i els altres en contra.

Finalment, participeu en el debat seguint les indicacions del moderador o la moderadora i, sobretot, respecteu el torn de paraula.

Trobareu més informació sobre els debats i com organitzar-los en l’espai personal del web www.barcanova.cat

» POSA-HO PER ESCRIT

Gossos amb professió

El gos (també anomenat ca, cus o cutxo) és el mamífer domèstic més extraordinari que hi ha. Presenta habilitats que no tenen els altres animals. És molt més que un animal de companyia: pot arribar a fer diverses tasques i a ajudar les persones de moltes maneres.

Podríem dir que hi ha gossos «amb professió», en el sentit que poden arribar a desenvolupar unes tasques especials per a les quals han estat ensinistrats. Existeixen moltes «professions» que poden arribar a fer aquests animals. Per exemple, els gossos d’atura vigilen els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats. Et proposem que donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball.

Què hem de fer?

No és fàcil obtenir un gos «amb professió»: cal seleccionar la raça més adient, triar els gossos més capacitats i ensinistrar-los molt bé durant molt de temps. Fes una fitxa informativa que expliqui els aspectes més importants que cal saber d’un d’aquests gossos.

Com ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa, que haurà d’incloure els apartats següents:

a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca).

b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adaptació).

c) Selecció (característiques requerides i races més adients).

Gossos d’assistència

• Gos pigall • Gos de mobilitat

• Gos d’escolta • Gos de teràpia

Gossos de treball

• Gos de rescat • Gos de cerca

• Gos d’atura • Gos de trineu

• Gos de caça • Gos guardià

• Gos policia • Gos d’aigua

Trobaràs un model de fitxa informativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat

FITXA INFORMATIVA

Generalitats

Procés de formació

Selecció

Busca una imatge d’un gos fent l’activitat que has triat i enganxa-la aquí.

» LITERATURA

1. Les faules i els exemples

1.1 Les faules

Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals, que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic).

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop

Els orígens de les faules se situen a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC) en grec i Fedre (segle i) en llatí. Isop, considerat el mestre de la faula, fou probablement un esclau grec. Els seus personatges acostumen a ser animals que representen arquetips: la guineu és l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió… Les faules d’Isop tenen intenció moralitzant i els mestres grecs les usaven per formar els alumnes.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana:

Ramon Llull

Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven sovint exemples com a arguments narratius de les regles de conducta que defensaven. Aquests exemples eren relats breus protagonitzats per éssers humans, animals, plantes, fenòmens de la natura o, fins i tot, idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa literària catalana

Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv: fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en català, amb novel·les com ara Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties. Llull utilitzava els exemples per convèncer els seus lectors de la bondat dels principis morals del cristianisme. Els seus exemples s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics.

Quan les faules són llargues, s’anomenen apòlegs

Isop, de Diego Velázquez (1638).

» ACTIVITATS

Les faules

10. Completa l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són de fets

protagonitzades

sovint per , que actuen com si fossin .

La seva finalitat és transmetre un moral servint-se

d’una (una història de sentit o simbòlic).

11. Les faules i els exemples medievals han atorgat a diversos animals una simbologia que ha perdurat. Relaciona cada un dels animals següents amb les característiques que representa.

lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball ➝

b) La maldat i la traïció ➝

c) El poder i la reialesa ➝

d) L’astúcia i l’enginy ➝

e) La invulnerabilitat i la protecció ➝

f) La lentitud i la constància ➝

g) La festa i la música ➝

h) La tendresa i l’afabilitat ➝

Les faules a l’edat antiga: Isop

12. Llegeix la faula El llop i l’anyell i respon a les preguntes.

El llop i l’anyell

Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí:

—Però l’any passat vas insultar el meu pare.

I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre:

—Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te?

Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Isop: Faules.

a) Quins pretextos s’empesca el llop per devorar l’anyell?

b) Què li respon l’anyell?

c) Què acaba fent el llop?

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull

13. Per què es considera que el creador de la prosa literària en català és Ramon Llull? Digues el títol de dues obres d’aquest autor.

1.4. Les faules a l’edat moderna:

Jean de La Fontaine

Les faules es renoven

L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. En va escriure més de dues-centes, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine

Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga

La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude

No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc.

La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega. «En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.»

La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té. «Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia?

—No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta.

—Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!»

Jean de La Fontaine: Faules

El cant i la previsió

La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes. La cigala hi simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, hi representa els valors de la feina i la previsió.

La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop. I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure v. intr. Sentir molta afecció, i fins i tot passió, per una cosa.

rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar.

aixopluc m. Lloc on algú pot posar-se a cobert.

pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat.

agregar v. tr. Afegir.

interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners.

fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa.

desplaure v. intr. Desagradar.

VOCABULARI

» ACTIVITATS

Les faules

14. Relaciona els autors de la primera llista amb l’època en què van viure de la segona i la llengua en què escrivien de la tercera:

Isop segle i català

Fedre segle vi aC francès

Llull segle xvii grec

La Fontaine segles xiii i xiv llatí

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine

15. Llegeix atentament la faula La cigala i la formiga i, després, escriune una versió lliure en prosa. Pots començar així:

La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca, ni cap cuc. En canvi, la formiga no havia parat de…

Recerca i creació

16. Accediu als webs Faules d’Isop i Recull de faules (en trobareu un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat), trieu una faula i, en un full a part, feu-ne un petit resum i acompanyeu-lo amb algunes il·lustracions. Per exemple:

El corb i la guineu

A la branca d’un arbre hi havia un corb amb un formatge al bec. La guineu va fer elogi de la gran bellesa del corb i el convidà a cantar per comprovar l’harmonia del seu cant.

El corb, tot orgullós, va voler demostrar que cantava d’allò més bé i va grallar. Aleshores el formatge va caure i la guineu se’n va apoderar. Compte amb qui et fa elogis sense cap fonament!

» TEXTOS FUNCIONALS

1. Aprendre a descriure

1.1. Descriure per reconèixer o identificar

Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les característiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte.

ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

• El tema: element que es descriu.

• La caracterització: relació de les característiques generals i de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen amb un llenguatge denotatiu les característiques tangibles de l’element descrit d’una manera neutra i imparcial.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera de veure l’element descrit amb un llenguatge connotatiu que suggereix altres significats d’aquest element.

Per reconéixer o identificar algú o algun objecte, n’hi ha prou amb una descripció simple, que només exposi els trets més rellevants.

Com és?

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

1 En què puc ajudar-la?

Hola, he perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

1.2. Descriure per saber-ne més

2

He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie (terrier blanc de West Highland). És tota blanca, amb el nas negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant. Respon al nom de Perla. Porta un collar de cuir de color vermell, i també porta xip. Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida. Moltes gràcies.

Si el que volem és aprofundir, farem una descripció més precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats.

CONSELLS PER DESCRIURE

• Observa l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-li les característiques corresponents.

• Estableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars.

• Cerca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’objecte descrit.

Podeu veure un exemple de fitxa tècnica exhaustiva en l’espai personal del web www.barcanova.cat

RECURSOS LINGÜÍSTICS

• Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir…

• Adjectius: valent, robust, agradable

• Sintagmes preposicionals: de marbre, de nata

• Comparacions: com una magrana, com un ciri

• Metàfores: és una joia, és una fura

» ACTIVITATS

Els textos funcionals

17. Llegeix el text descriptiu següent i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

mes primitius ja havien domesticat gossos i aprofitaven els seus serveis.

19. Torna a llegir els textos 1, 2 i 3 i indica quina d’aquestes funcions pràctiques fa cadascun:

Un esquirol és un mamífer rosegador que fa uns 45 centímetres de llargada, té la cua llarga i peluda i els dits, les ungles i les dents molt forts. Són de color marró o gris. Els esquirols s’enfilen als arbres i salten de branca en branca amb molta agilitat.

a) Quin és el tema de la descripció?

b) Quin fragment conté la caracterització del tema?

a) Que la persona a qui s’adreça l’emissor es faci una imatge d’un objecte extraviat a partir de les dues o tres característiques més peculiars.

b) Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut.

c) Que la persona que rep el missatge pugui identificar una persona a partir d’algunes característiques distintives o conegui alguns trets del seu caràcter.

20. Treball col·lecTiu

c) Quina part es refereix a l’entorn?

18. Digues en quin dels textos següents es fa una descripció objectiva i en quin una descripció subjectiva:

a) El gos és l’animal més amic de l’home. Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu. Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta.

b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i sol viure amb les persones. Els ho-

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dir-ne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta.

Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal seguint el model de la fitxa tècnica que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, entre tota la classe, feu-ne un mural o exposeu-lo en un blog.

Activitat oral i escrita. Feu una enquesta a classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus?, etc.

Examineu les dades i traieu-ne conclusions. Després, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

» GRAMÀTICA

1. Els pronoms

Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom:

—I vostè, d’on és? —Jo soc del Canadà.

Els pronoms jo i vostè es refereixen a les persones que parlen: jo és l’emissor i vostè, el receptor.

1.1. Els pronoms personals

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna agafa un bastó i l’hi llança ben lluny.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

Els pronoms personals presenten la propietat gramatical de persona. Els de 1a i 2a persona fan referència, respectivament, a l’emissor i al receptor, mentre que els de 3a persona es refereixen a un element lingüístic anterior, l’antecedent.

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

• Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica i ocupen la posició de subjecte o de complement.

PERSONA GRAMATICAL SINGULAR PLURAL

Primera jo / mi nosaltres

Segona tu / vostè / vós vosaltres / vostès

Tercera ell / ella ells / elles si

• Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant o darrere del verb.

PERSONA

GRAMATICAL SINGULAR PLURAL

Primera em (-me) ens (-nos)

Segona et (-te) us (-vos)

Tercera el (-lo) / la (-la) els (-los) / les (-les) li (-li) els (-los) es (-se)

RECORDA

Quan les formes de cortesia vostè i vostès fan de subjecte, tot i que es refereixen al receptor del missatge (segona persona), el verb hi concorda en tercera persona: Tu no obris la porta a ningú. Vostè no obri la porta a ningú. I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural: Tu ja pots passar al despatx. Vós ja podeu passar al despatx.

SABIES QUE...?

El pronom neutre ho i els pronoms adverbials hi i en són pronoms febles però no pronoms personals. Estudiarem l’ús de tots els pronoms febles amb més deteniment en la unitat 8.

» ACTIVITATS

Els pronoms personals

21. Completa aquestes oracions amb la forma adequada del pronom personal:

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em

1. vull ser waterpolista.

2. A agrada molt jugar a waterpolo.

3. L’entrenadora fa jugar de defensa.

4. La setmana passada vaig lesionar al canell.

b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li

1. A aquest noi agrada llevar d’hora.

2. Cada dia veig sortir de casa escoltant música.

3. La seva germana sempre va amb .

4. Sembla un noi segur de mateix.

5. Un dia m’agradarà saludar

c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los

1. Aquestes noies sempre veig juntes.

2. Entre avenen molt.

3. agrada xerrar i sortir a divertir .

4. M’agradaria conèixer , però no goso dir res.

22. Completa les oracions següents amb el pronom fort adequat:

a) El públic t’aplaudia a i no pas a mi.

b) L’Elisenda vol anar a protestar, però a no li faran de cas.

c) A no ens volen rebre.

d) De tots els aspirants, només ens van seleccionar a tu i a

e) Escolti, a què li recorda la imatge?

23. Digues quin és l’antecedent dels pronoms febles destacats en les oracions següents. Per exemple: Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns dies. ➝ L’antecedent de li és l’àvia. L’antecedent de el és el gat.

a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una.

b) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

c) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas.

d) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi

24. Completa aquestes oracions amb la forma adequada dels pronoms febles que s’indiquen en cada cas:

a) Si busquen, amagueu- aquí. (us)

b) Si heu embrutat, renteu- . (el )

c) Si vols dir, fes- - saber. (ens + ho)

d) Si ’ vas, oblida- ’ . (et + en)

e) Si us agrada, emproveu- - . (us + el)

1.2. Els pronoms demostratius

Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor). Sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per assenyalar l’objecte:

Això d’aquí què deu ser? Allò que veus allà és un voltor.

PROXIMITAT això en l’espai Això d’aquí és un niu de vespes. en el temps Això que ens ha dit no pot ser veritat.

LLUNYANIA allò en l’espai Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua. en el temps Allò que va passar ens va doldre.

1.3. Els pronoms quantificadors

Els pronoms quantificadors designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Equivalen a sintagmes nominals quantificats:

tothom = tota la gent algú = alguna persona ningú = cap persona tot = totes les coses quelcom = alguna cosa res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa:

Va trucar ningú (= algú) ahir?

Si necessites res (= alguna cosa), avisa’ns.

1.4. Els pronoms i els adverbis interrogatius

Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

PRONOMS INTERROGATIUS qui (persones) Qui ha obert la porta aquest matí? què (coses) Què us ha dit el veterinari?

ADVERBIS INTERROGATIUS on (lloc) On has deixat les claus? quan (temps) Quan vindrà l’arquitecte? com (manera) Com et trobes avui?

quant (quantitat) Quant val aquest monopatí d’aquí?

PER SABER-NE MÉS

Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent:

L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

PER

SABER-NE MÉS

Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat: En aquest poble tothom treballa.

PER SABER-NE MÉS

Quan els interrogatius apareixen darrere d’una preposició, ens permeten preguntar sobre circumstàncies com ara la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

» ACTIVITATS

Els pronoms demostratius

25. Completa aquestes frases amb això o allò:

a) d’aquí és d’acer inoxidable. En canvi, d’allà és d’alumini.

b) de l’altre dia era una mica sospitós.

Però d’ara dissipa tota sospita.

c) Saps on vam deixar de la Meritxell?

d) Tot és tan diferent del que era quan nosaltres vivíem aquí!

e) Quan vam tenir l’accident, l’Alba ens va ajudar molt. no ho oblidarem mai.

f) que proposes de tapiar les finestres no em sembla pas una bona solució.

Els pronoms quantificadors

26. Tria el quantificador adequat en cada cas:

a) tothom / tots

1. Aquí ha d’ensenyar el passaport.

2. els viatgers han de passar pel control de seguretat.

b) ningú / cap

1. dels assistents no es va adonar de l’error.

2. no es va assabentar de l’incident

c) algú / alguns

1. Convidarà amics a la festa.

2. Si vols, pots venir amb d) res / gens / cap

1. No hi he posat de sal.

2. A la nevera no hi ha refresc.

3. Avui encara no he menjat

27. El quantificador de la llengua castellana algo té diverses correspondències en català. Les més habituals són les següents:

1 alguna cosa, quelcom. Le dieron algo, li van donar alguna cosa. En esto hay algo de verdad, en això hi ha quelcom de veritat.

2 [en frases condicionals i interrogatives] res ¿Quieres algo?, vols res? Si oyes algo, me lo cuentas, si sents res, m’ho expliques.

3 una mica, [en frases condicionals i interrogatives] gens Falta algo para llegar, falta una mica per arribar-hi. Si hace algo de viento aclarará, si fa gens de vent s’aclarirà.

4 el que fos Daría algo por, donaria el que fos per.

a) Hay algo que me llama la atención.

b) ¿Desea algo más?

c) Se encuentra algo major.

d) Si te falta algo, avísame.

Els pronoms i els adverbis interrogatius

28. Formula una oració interrogativa per a cadascuna de les informacions següents fent que l’element subratllat sigui l’objecte de la pregunta. Per exemple:

Avui toca fer guàrdia a la doctora Riba ➝ —A qui toca fer guàrdia avui?

a) Demà vull l’entrepà de tonyina.

b) Els fugitius es van amagar al bosc

c) L’avi ja es troba molt més bé.

d) Parlava per telèfon amb una meva amiga algo pron. indef.

1.5. Els pronoms relatius

Els pronoms relatius són paraules que ens permeten inserir una oració (oració subordinada de relatiu) dins d’una altra (oració principal). La subordinada de relatiu sol ser una oració adjectiva que fa la funció de complement del nom:

ORACIÓ 1

Els jocs de taula encara no me’ls ha tornat.

RELATIU que

ORACIÓ 2 Li vaig deixar els jocs de taula l’any passat.

ORACIÓ COMPOSTA

Els jocs de taula que li vaig deixar l’any passat encara no me’ls ha tornat.

Oració adjectiva de relatiu

N CN

El pronom relatiu uneix les dues oracions que formen l’oració composta i adquireix el significant del nom que l’antecedeix (l’antecedent).

Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc:

REFERENT

PRONOMS RELATIUS

persona o cosa que

persona qui

cosa què

persona o cosa el qual / la qual els quals / les quals

lloc on

Observacions:

PER SABER-NE MÉS

Els pronoms relatius qui i que poden introduir oracions de relatiu substantives: Qui guanyi avui es classifica. El que hem vist és estrany.

EXEMPLES

El conductor que ha detingut la policia era un menor. Visitarem els jardins que envolten el palau.

Ni tan sols coneixia el company amb qui havia de fer el treball.

Encara no sap el delicte de què l’acusen.

La bicicleta contra la qual va xocar era d’en Sergi. Hem visitat les coves dins les quals s’amagaven els pirates.

M’agradaria visitar el poble on van néixer els avis.

1. Quan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que

2. Darrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (persones) o què (coses). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

3. Darrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

PER SABER-NE MÉS

Els adverbis relatius quan, on i com poden introduir oracions de relatiu adverbials: Fica l’ou quan l’aigua bulli Eren on els havia deixat Aquí fan el pa com es feia abans

» ACTIVITATS

Els pronoms relatius

29. Converteix les dues oracions simples en una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple: Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants. Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants.

a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit.

b) que / qui

El doctor Bartomeu és el metge en més confio.

c) la que / la qual

Aquesta és una sentència ferma contra les parts no podran recórrer.

d) on / que

L’hospital fan aquest tractament ens queda a 45 quilòmetres.

e) qui / que

porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata.

f) que / què

b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins.

c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

L’aiguat s’ha endut tot el havíem deixat a la porta del garatge.

31. Afegeix les formes correctes en cada cas:

a) qui / la que / la qual

Et presentaré la noia a / t’hauràs de dirigir a partir d’ara.

d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un llac.

e) Aquesta és l’inspectora. A aquesta inspectora vaig denunciar les irregularitats.

b) què / el que / el qual

Vine, que t’ensenyaré el patinet amb / vaig a l’institut.

c) qui / les que / les quals

He conegut unes noies amb / comparteixo molts interessos.

d) que / on / en el qual

30. Tria el pronom relatiu adequat en cadascuna de les oracions:

a) que / qui

M’agradaria que em visités el mateix cirurgià em va operar.

Per la manera de parlar podràs endevinar el lloc / ha nascut.

e) el / lo / allò / que no vulguis per a tu no ho vulguis per als altres.

» ORTOGRAFIA

1. Les lletres b/p, d/t, g/c

1.1. L’ensordiment

Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les consonants sordes corresponents p, t, c a final de paraula i al final de síl·laba seguides de consonant sorda.

1.2. Les normes ortogràfiques

Aquest ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure les consonants oclusives a fi de paraula o de síl·laba

A final de paraula, hem d’aplicar aquestes normes ortogràfiques:

NORMA 1

Darrere de vocal tònica

S’escriuen les lletres p, t i c:

• llop (tot i que el femení sigui lloba)

• humit (tot i que el femení sigui humida)

• amic (tot i que el femení sigui amiga)

Darrere de vocal àtona

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme)

• príncep (amb p com principat, principesc)

• pàl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa)

• dipòsit (amb t com dipositar, dipositari)

• càstig (amb g com castigar, castigament)

• músic (amb c com música, musical)

Darrere de consonant

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

• verb (amb b com verbal, verbalitzar)

• serp (amb p com serpent, serpentejar)

• covard (amb d com covarda, covardia)

• desert (amb t com deserta, desèrtic)

• alberg (amb g com albergar, alberguista)

• remolc (amb c com remolcar, remolcador)

A FI DE PARAULA

EXEMPLE SO

cub / llop [p]

fred / set [t]

mag / drac [k]

A FI DE SÍL·LABA

EXEMPLE SO

dubte / repte [p]

adquirir / potser [t] estagflació / tracte [k]

Excepcions

• els mots adob, club, cub i tub

• els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…)

• els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog

NORMA 2

Excepcions

• ànec (malgrat ànega, aneguet)

• càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• fàstic (malgrat fastigós, fastiguejar)

• mànec (malgrat manegar, desmanegament)

• préssec (malgrat presseguer, presseguerar)

• tràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

Excepcions

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué)

• prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…)

• ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…)

• tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…)

• venc (malgrat vengui, vengués o vengué…)

• vinc (malgrat vingui, vingués o vingué…)

NORMA 3

» ACTIVITATS

L’ensordiment

32. Llegeix les expressions següents i classifica les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot:

a) humor a base de gags

b) adquirir experiències

c) quedar-se calb

d) fer una sol·licitud

e) banyar-se en un gorg

f) tub estret i corbat

g) un estratagema subtil

h) un clima àrid

i) ocells camallargs

[p] Sonen [t] Sonen [k]

34. Tenint en compte les excepcions de la norma 1, completa les frases següents amb les paraules adequades:

a) S’ha rebentat un de la calefacció. Sort que avui i no fa .

b) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat.

c) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida o un llenguatge .

35. Forma els noms derivats dels adjectius següents i classifica’ls d’acord amb la taula de més avall: ample ✓, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu

Noms amb els sufixos -etud i -itud Noms amb els sufixos -etat i -itat amplitud

Consonants oclusives a final de paraula

33. D’acord amb la norma 1, forma el masculí dels adjectius següents. Per exemple: xopa

➝ xop

a) tipa ➝

b) filantropa ➝

c) eixerida ➝

d) humida ➝

e) pansida ➝

f) poruga ➝

g) manyaga ➝

h) bonica ➝

i) feixuga➝

36. D’acord amb les normes 2 i 3, forma la paraula primitiva dels mots derivats següents. Per exemple: Aràbia Terra dels àrabs

a) principat. Territori d’un

b) xenofòbia. Propi d’un

c) talpera. Cau d’un

d) aridesa. Qualitat d’

e) dipositar. Posar en un

f) hibridar. Produir elements

g) estomacal. Bo per a l’

Sonen

A l’hora d’escriure les consonants oclusives a final de síl·laba, ens hem de guiar per la grafia dels aplecs consonàntics de la taula següent.

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

-bd- abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv- adversari, advertir, advers, advocada

-bj- abjurar, objecte, objectar, subjecte -tm- atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs- obscur, absent, absoldre, absolut

-bt- dissabte, dubte, subtil, de sobte

-tll- espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-gg- suggerir, suggestió, suggeriment

-pc- adopció, egipci, erupció, decepció -gm- augment, enigma, estigma, fragment

-pt- captivar, optar, òptim, recepta -gn- cognom, sagnar, signar, regnar

-dd- addicte, addicció, additiu, adduir

-cc- accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj- adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt -ct- delicte, districte, tractar, subjectiu

1.2. L’emmudiment

Excepte en alguns parlars del valencià o del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l

Fixa’t en els exemples de la taula següent:

EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C

APLEC

-mb -mp am(b), rum(b), tom(b)s cam(p), llam(p), tem(p)s -nd -nt dividen(d), fecun(d), profun(d)s cantan(t), conten(t), distin(t)s

-ld -lt

Eudal(d), cal(d), heral(d)s malal(t), mol(t), revol(t)s -ng1 -nc

san(g), fan(g), càmpin(g)s ban(c), ven(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

Tanmateix, les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal

Fixa’t en els exemples:

pa amb oli Sant Andreu cent anys cinc anys sang espessa amb ell Sant Antoni vint-i-dos cinc hores sang i fetge interromp-ho anant-hi fent-ho blanc-i-negre pàrquing obert

» ACTIVITATS

Consonants oclusives a final de paraula

37. Tenint en compte els aplecs consonàntics que es produeixen a l’interior de les paraules següents, completa-les amb la grafia correcta:

1) b / p

a) ca dill de la tribu e) o tar al premi

b) discussió su til f) a soldre l’acusat

c) assumpte o scur g) resultat ò tim

d) ploure de so te h) a dicar del tron

2) d / t

a) so metre l’enemic e) resultat a vers

b) a dicció al tabac f) a juntar un arxiu

c) colorants i a ditius g) a duir proves

d) a vocat d’ofici h) angles a jacents

3) g / c

a) esti ma sa nant

b) su cés tràgic

c) si nar amb co noms

d) au ment de deli tes

e) a cepcions d’un mot

f) eni ma su gestiu

L’emmudiment

38. Llegeix les frases i subratlla-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen:

a) A la cambra hi ha un malalt moribund.

b) Compte, el revolt és molt perillós!

c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana.

d) L’oli bullent de la paella està fumejant.

e) El llamp ha fet un esvoranc al tronc.

f) Sovint té fongs blancs al peu.

39. L’emmudiment de la -t final ens pot fer dubtar alhora d’escriure els adverbis tan i tant o quan i quant

L’adverbi tan indica el grau d’un adjectiu (És tan simpàtic com tu) o d’un altre adverbi (Va tan de pressa com pot), mentre que tant indica el grau d’un nom (No posis tant d’oli) o d’un verb (Treballa tant com tu).

Pel que fa a quan, introdueix una expressió de temps (Quan vindràs?); en canvi, quant pregunta per una quantitat o un nombre (Quant t’ha costat?).

Tenint això en compte, tria l’opció correcta:

a) Menteixes! t’he dit això? (quan / quant)

b) No havia vist mai un animal ferotge. (tan / tant)

c) val això? (quan / quant)

d) No hi posis (de) sucre. (tan / tant)

e) Fins us quedareu? (quan / quant)

DICTAT

Completa els buits amb p / b, t / d o c / g. Després, torna a escriure tot el text en un full a part mentre te’l dicten.

No podem saber exa tamen quin va ser el primer gos, però és eviden que els seus avan passa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol  sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon, eren grans via gers i s’ada taven a tota mena de climes i paisa ges. I tercer, eren bons caçadors i atacaven les seves preses am molta eficàcia.

Petit Sàpiens: «La domesticació del gos».

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l'has entès

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Benvolguts animals (no humans),

Que estrany deu ser per a vosal tres, l’ésser humà! Potser el consi dereu un animal més com qual sevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria.

Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sa crificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals! El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros. En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig entendre que allà hi havia trampa: que,

en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable.

Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. Amb relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros. Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se. Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem. Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia. Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi.

Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella!

Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) (text adaptat).

1. Què és una carta oberta?

Una carta de caràcter propagandístic. Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats.

Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la llegeixi tothom.

2. L’objectiu d’aquesta carta és… explicar l’evolució dels animals. reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que… actuem de manera contradictòria en situacions que són equiparables. apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor?

Contrari al consum de qualsevol producte d’origen animal.

Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar. Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text? Faula. Assaig. Discurs.

6. A quin gènere literari anterior pertany cadascuna de les definicions?

a) Text sobre un tema determinat que es pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva. ➝

b) Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral. ➝

c) Text no narratiu que exposa una qüestió social, filosòfica, científica, etc., de manera literària. ➝

7. A quina paraula del text correspon cadascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar.

b) Guarniment que protegeix el cavall.

c) Larva de papallona que forada la roba.

8. Subratlla els mots del camp lèxic dels animals domèstics i encercla els dels arbres: roure, vedell, garrí, freixe, moltó, faig.

9. Subratlla els cinc pronoms:

Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa amb la consonant adequada:

recor , du tar, sím toma, tem s.

Per escrit

Creus que hem de respectar igual un ocell, una sargantana o un escorpí? Manifesta la teva opinió i argumenta-la escrivint un petit text d’unes 100 paraules en un full a part.

De viva veu

L’autor parla de la sensibilitat i la intel·ligència d’alguns animals. Tria un animal i explica dues o tres circumstàncies en què el seu comportament denoti sensibilitat o intel·ligència.