La Rita i la llagosta

La Rita i la llagosta

La Rita, la meva neta, és una nena a qui agraden molt les històries. En començar el confinament em va explicar com havia vist una llagosta al mandariner del jardí. I vet aquí que vaig pensar en escriure una història sobre la llagosta, la Rita i el mandariner. A poc a poc la història ha anat més enllà.

Llegireu una història escrita entre tots dos, l’avi i la Rita, allò que ha escrit la Rita ho he posat ombrejat i en cursiva. Gaudiu-lo!

La Rita i l’avi Quim

2

LA RITA I LA LLAGOSTA: Al pati de casa de la Rita, just al seu mandariner, s’hi ha instal·lat una llagosta (a mi m’agrada més saltamartí, però a la Rita li agrada llagosta: a partir d’ara serà llagosta). És una llagosta molt estranya perquè ni canta, ni viatja, ni toca la guitarra a la porta del formiguer, tot esperant que la formiga la convidi a entrar; no, només s’hi està al mandariner de casa de la Rita.

La llagosta, de petita, menjava peles de mandarina en un pati d’escola. S’enfilava a les papereres i, com si el color taronja la cridés, es menjava a pessigades la pela de les mandarines. Però una vegada tancades les escoles per culpa del coronavirus, es va adonar que durant molts dies es trobaria les papereres buides de peles de mandarina.

Aleshores, sense que la Rita s’adonés, es va enfilar dalt de tot de la seva motxilla i va anar a parar al seu jardí.

Quan va veure el mandariner va somriure tot el que les llagostes poden somriure, i es va enfilar a dalt, content perquè ja tenia què menjar durant uns quants dies.

3

Però vet aquí que la Rita la va descobrir i...

La

Rita

no

es

va

espantar, al contrari, es

va

sorprendre

perquè no sabia que les llagostes mengessin fulles de mandariner.

Observant-lo molt, la Rita s’hi va inspirar i va

aprendre

dels

insectes; el va cuidar i es van fer amics. És així com la Rita es va adonar que tenia un poder que era que entenia a molts tipus d’animals. A partir d’aleshores, va poder veure i parlar amb els animals.

La Rita és molt jove i sap que podrà fer-ho durant molt temps.

Va començar a provar de parlar amb d’altres animals: amb el gos del veí, que sovint recorria la tanca bordant sense sentit. Escoltant-lo bé va saber com li explicava que estava molt avorrit tancat al jardí, i com li demanava si el volia treure a passejar.

4

Va parlar amb la Yoshi, el seu gat, i va entendre perquè pujava i baixava les escales, perquè sovint s’amagava, o perquè, quan no hi havia ningú a casa, s’estirava al sofà i veia a la tele dibuixos animats fets només per gats.

Va

entendre

les

tórtores que es posaven a la prunera de casa dels avis i saltironaven d’una branca a l’altra explicant-se

històries

romàntiques

perquè

estaven enamorades.

Cada descobriment la feien somriure, sentia com

una

emoció

especial que li feia pessigolles a la panxa.

Va perdre la por a les formigues, als grills, fins i tot a les aranyes: ja entenia perquè feien el que feien.

Després d’escoltar els animals, va provar de comunicar-se també amb les plantes, volia saber com se sentien.

Primer ho va provar amb un roser, li va preguntar per què punxava, i el roser li va contestar que si no ho feia “es 5

menjarien els animals les meves fulles”. I va continuar amb la menta, i moltes plantes més, i va desenvolupar la seva ment curiosa amb el nou poder. Un dia, des del jardí, va sentir un soroll, va treure el cap per la tanca i va veure una nova planta que s’anomenava lavanda, de fet ella ja ho sabia perquè li ho havien dit les altres plantes.

De sobte, el test on estava la lavanda es va aixecar de terra i va surar per l’aire. Ella no s’ho podia creure, allò era impossible. Va mirar cap a la finestra de casa per cridar la mare i ensenyar-li què estava passant, quan va veure, abocat al vidre, el seu germà Quim que somreia mentre assenyalava amb el dit el test (En Quim és el germà petit de la Rita a qui agrada molt assenyalar-ho tot).

La Rita mirava el test i el dit del seu germà i tot era un, si el dit anava amunt, amunt anava el test, si el test anava avall, era perquè el dit anava avall.

Aleshores ho va entendre tot. Estava molt clar, ella i el seu germà tenien poders: ella podia parlar amb els animals i les plantes, i el seu germà podia moure les coses només assenyalant-les amb el dit.

La Rita, que sempre rumia molt, va pensar que aquells poder venien d’algú, estava segura que aquells poders venien… és clar! Dels seus pares!!

6

A l’hora de sopar, quan

estaven

tots

quatre a taula la Rita va dir: A casa han passat coses molt estranyes, us heu adonat? jo crec que ells també tenen

poders,

van

pensar els pares. I després de pensar-ho varen dir: Us direm un secret.

Quin secret –va dir en Quim. És que som una família poderosa i única. I els pares varen explicar... que aquest poders que compartien amb els seus fills no els havien notat quan estaven a Girona; van aparèixer en arribar a Sils.

La Carme, que era la mare, va explicar com després de notar-ho per primera vegada, va anar a la biblioteca de Sils i va començar a llegir sobre la història del poble. Entre els llibres que en parlaven va trobar-ne un ple de llegendes que

7

explicava com Sils venia del nom SILVA-AE, que vol dir bosc, perquè aleshores era un lloc ple de boscos.

I ja se sap, on hi ha molts boscos també hi ha druides, una mena de bruixots que antigament tenien cura de la natura i que vivien entre els arbres. El llibre de llegendes explicava com a Sils hi havia un druida amb poders màgics que vivia al mig del bosc però molt a prop del poble.

Parlant-ho amb l’Ignasi, que era el pare, van arribar a la conclusió de que molt possiblement la casa del druida devia estar més o menys en el mateix indret on ara ells tenien la seva casa.

Els poders que havien descobert, i que ara també tenien els seus fills, eren els mateixos poders que tenia el druida: la capacitat de parlar amb tots els éssers vius, com li passava a la Rita, i la possibilitat de bellugar les coses només desitjant-ho, que era el poder que tenia en Quim.

Aleshores van fer una reunió familiar i van parlar molta estona de què fer amb els poders que havien heretat màgicament del druida.

La Rita va arribar a una conclusió molt interessant, va pensar que si els poders venien d’algú que estimava molt la natura, ells havien de dedicar aquests poder a tenir-ne cura de la natura que els envoltava.

8

Aleshores, en aquella reunió familiar varen decidir que... si el druida els havia donat aquells poders era per que confiava en ells per cuidar la natura, perquè ell sabia que la cuidarien bé, ho sabia perquè el druida tenia uns altres poders com saber el futur que li havia tocat a la mare i als altres. Van seguir el llibre de llegendes de la biblioteca de Sils, i van començar a regar, a plantar i cuidar els arbres.

9

De sobte, però, van sentir un soroll, i era que estaven tallant arbres per fer paper. La família va pensar que era molt i molt injust per les plantes i la natura, aleshores, es van enfadar molt... i van posar en marxa els poders, amagats rere un marge: La Rita va parlar amb els arbres per tranquil·litzar-los, doncs tremolaven de por en sentir la serra mecànica; també va parlar amb els animals que vivien en aquell bosc que patien pels seus caus, ja que si tallaven els arbres el bosc deixaria d’existir i ells haurien de cercar un altre lloc per viure, i els va calmar. En Quim va assenyalar amb el dit la serra mecànica que es va aturar a l’instant; la Carme també va parlar amb totes les mosques i els mosquits de Sils perquè molestessin als senyors que tallaven els arbres i els fessin marxar; i l’Ignasi, assenyalant amb les mans, com ho feia en Quim amb el dit, va aixecar els arbres tallats i els va posar al seu lloc fent que recuperessin els seus troncs sencers i forts.

Espantats, tots els treballadors que van veure aquella màgia inexplicable, varen marxar per no tornar mai més.

Ningú va gosar entrar en aquella arbreda. La notícia va córrer per la contrada de casa en casa i de poble en poble.

D’alguna manera tota la gent que vivia en aquella zona es

10

va adonar que hi havia alguna cosa màgica que cuidava la natura que els envoltava.

Aquell bosc, amb el temps, va rebre el nom de “Bosc del druida”. Només la Rita, en Quim, la Carme i l’Ignasi sabien perquè.

Tothom defugia entrar-hi, tots menys la família de la Rita, que va fer d’aquell espai, el seu lloc preferit per passejar envoltats de natura, estimats per totes les plantes i els animals.

Rita i avi Quim

11