Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Francesc Solà
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Maquetació: Mercedes F. Bravo
Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Socials 4 (Programa Olympe de Gouges), de Manuel Burgos Alonso i María Concepción Muñoz-Delgado y Mérida.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
Unitat
Unitat
Unitat
Unitat
E PROJ TEC EL DE OCIALS S
» PRESENTACIÓ
» PRESENTACIÓ
El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat.
Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de les ciències socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les ne- cessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.
OCIALS S
4
ESO D’AULA GUIA
Programa Olympe de Gouges
El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:
• La temporització orientativa del contingut del llibre.
• Una proposta de programació didàctica de cada unitat.
• Els continguts clau de cada unitat.
• Les solucions de totes les activitats.
• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet (icona pantalleta)
• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp (icona AvaluApp)
• La indicació de les activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, ).
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es
Presentació
la Il·lustració. En una primera part, l’atenció se centra en les idees defensades pels il·lustrats; les crítiques a la monarquia absoluta; les noves polítiques econòmiques de la fisiocràcia, el liberalisme les transformacions en les diferents activitats econòmiques, detallant-ne el comerç dels esclaus; els canvis en la societat estamental. En una segona part, s’analitza la situació espanyola durant el segle xviii: la instauració dels Borbó la política de reformes que van dur a terme en els àmbits polític, econòmic social. S’hi tracta també la Catalunya del segle xviii La unitat es tanca amb les manifestacions principals de la cultura il·lustrada de l’art rococó neoclàssic. La tècnica sobre el treball amb fonts històriques facilita la comprensió dels sistemes utilitzats pels historiadors per conèixer els esdeveniments del passat.
Elements transversals
Foment de la lectura i comprensió lectora La lectura de fonts primàries és una eina fonamental per a la comprensió de les idees bàsiques de la Il·lustració, l’herència que ens va deixar aquest segle ha marcat la nostra civilització occidental. A l’epígraf 1 de la unitat es presenten fragments de l’obra de filòsofs que
d’aquests textos. També aconsellem de llegir a classe un fragment de l’obra de
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:
• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat.
• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA.
• Activitats de reforç
• Rúbriques i dianes d’avaluació.
• Les solucions de les activitats complementàries.
• Les orientacions metodològiques per als continguts.
CIALS S
ESO D’AULA GUIA 4
Programa Olympe de Gouges
3. Adquisició domini de nou vocabulari.
informació de textos de pensadors del segle XVIII deduir-ne les idees de la Il·lustració. Sé usar prou bé informació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.
Sé usar de manera bàsica informació de textos de pensadors del segle XVIII deduir-ne les idees de la Il·lustració. Tinc dificultats per usar informació de textos de pensadors del segle XVIII deduir-ne les idees de la Il·lustració. 20 %
Adquireixo nou vocabulari històric sobre la Il·lustració amb molta facilitat l’uso amb propietat. Adquireixo nou vocabulari històric sobre la Il·lustració amb prou facilitat i l’uso prou bé.
Adquireixo uso nou vocabulari històric sobre la Il·lustració.
Tinc dificultats per adquirir dominar nou vocabulari històric sobre la Il·lustració. 10 %
4.fonamentatRaonament d’aspectes relacionats amb la història.
5. Redacció de conclusions de manera sintètica entenedora.
Justifico de manera raonada i amb arguments les meves respostes.
Justifico amb prou detall solidesa les meves respostes. Justifico de manera acceptable les meves respostes. Dono respostes poc justificades. 10 %
Sé redactar perfectament les meves conclusions de manera sintètica i entenedora.
Sé redactar prou bé les meves conclusions de manera sintètica i entenedora. Sé redactar bé les meves conclusions de manera sintètica entenedora.
Tinc dificultats per redactar les meves conclusions de manera sintètica i entenedora. 10 %
Enumera les causes de la Revolució Americana.
Unitat 2. L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)
Llegeix aquest text: La presa de la Bastilla
El 13 de juliol de 1789, Camille Desmoulins i d’altres agitadors populars inciten en poble a la rebel·lió. I París esclata. És allò que Georges Lefebvre va denominar com “por i esperança” –por a la fam i als aristòcrates, i esperança en la regeneració política de França–. Es saquegen les armeries, les turbes populars s’enfronten als soldats de la monarquia, es configura una milícia urbana, es destrueixen els odiosos edificis de recaptació d’impostos i la Bastilla, el gran símbol de la repressió absolutista, és assaltada. Les masses feien la seva “irrupció” en la història. És a dir, la irrupció de la multitud el juliol de 1789 venia produïda pel pànic i no per l’acció directa de les elits revolucionàries del Tercer Estat.
Amb la finalitat de controlar les masses, des de la naixent Comuna de París instal·lada a l’Hotel de Ville, el Tercer Estat va decidir crear una milícia popular urbana per tenir el control de la situació. S’havien construït barricades i hi havia enfrontaments entre el poble i els regiments reials que va guanyar el poble insurrecte davant d’uns soldats que es negaven a obeir les ordres. Només hi havia un problema per a la milícia: faltava armament Per a solucionar-ho, el 14 de juliol, a primera hora del matí, uns milers de persones, concentrats en diversos punts de la ciutat, van assaltar diversos arsenals, entre ells el de l’Hospital Militar dels Invàlids, i van incautar-se 32.000
ESPAI PERSONAL
L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
Les competències
Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit social
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO.
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.
CULTURAL I ARTÍSTICA
DIMENSIÓ
CIUTADANA GEOGRÀFICA
Les rúbriques
Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin.
Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació).
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar.
Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat.
Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100.
Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, é s a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, é s a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, é s a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència.
Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. Tamb é, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat.
RÚBRIQUES • Unitat 1 El segle XVIII. L’època de la Il·lustració Dimensió històrica Pàgina 11, Activitat 3
1. Obtenció d’informació a partir de textos històrics.
Sé obtenir informació fàcilment a partir de textos de pensadors il·lustrats.
2. Ús obtingudad’informació de textos històrics per respondre a preguntes plantejades.
Sé usar informaciófàcilment de textos de pensadors del segle deduir-neXVIIIles idees de la Il·lustració.
Sé obtenir informació prou bé a partir de textos de pensadors il·lustrats.
Sé usar prou bé informació de textos de pensadors del segle deduir-neXVIIIles idees de la Il·lustració.
Sé obtenir informació bàsica a partir de textos de il·lustrats.pensadors Tinc dificultats per obtenir informació a partir de textos de il·lustrats.pensadors 30 %
Sé usar de manera bàsica informació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.
Tinc dificultats per usar informació de textos de pensadors del segle deduir-neXVIIIles idees de la Il·lustració. 20 %
3. dominiAdquisició de vocabulari.nou Adquireixo nou vocabulari històric sobre la Il·lustració amb molta facilitat i l’uso amb propietat. Adquireixo nou vocabulari històric sobre la Il·lustració amb prou facilitat i l’uso prou bé. Adquireixo i uso nou històricvocabulari sobre la Il·lustració. Tinc dificultats per adquirir dominar nou històricvocabulari sobre la Il·lustració. 10 % 4. fonamentatRaonament d’aspectes relacionats amb la història. Justifico de manera raonada amb arguments les meves respostes. Justifico amb prou detall solidesa les meves respostes. Justifico de manera acceptable les meves respostes. Dono respostes poc justificades. 10 %
5. Redacció de conclusions de manera entenedora.sintètica Sé redactar perfectament les meves conclusions de manera sintètica entenedora.
Sé redactar prou bé les meves conclusions de manera entenedora.sintètica Sé redactar bé les meves conclusions de manera sintètica entenedora.
Tinc dificultats per redactar les meves conclusions de manera entenedora.sintètica 10 %
Les dianes
La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient.
La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle m é s intern li correspon l’1 i al m é s extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell).
Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana.
Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.
DIANES • Unitat 1 • El segle XVIII. L’època de la Il·lustració
Dimensió històrica Pàgina 20, activitat 3
Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.
4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Mai 1 2 3 4 Redacto respostes detallades i comprensibles.
Extrec conclusions pròpies.
Valoro els arguments dels qui criticaven la societat estamental. Entenc la interpretació dels qui defensaven la societat estamental.
Conec les característiques de la societat estamental.
Faig servir el vocabulari històric amb precisió. Entenc bé la informació dels textos històrics.
DIANES • Unitat 1 • El segle XVIII. L’època de la Il·lustració 2
Dimensió històrica Pàgina 24, activitat 1
Redacto respostes detallades comprensibles.
Extrec conclusions pròpies.
4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Mai
Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.
Valoro la transcendència històrica dels Decrets de Nova Planta. Faig servir el vocabulari històric amb precisió.
Entenc bé la informació dels textos històrics.
Conec el paper de Felip V en el context de la seva època. Relaciono les fonts històriques amb els fets que he estudiat.
DIANES • Unitat 1 • El segle XVIII. L’època de la Il·lustració
Dimensió cultural i artística Pàgina 27, activitat 3
Redacto respostes detallades i comprensibles.
Soc capaç de comparar obres d’art rococó i d’art neoclàssic.
Identifico la influència de l’antiguitat en l’art neoclàssic.
Valoro l’art rococó en el context de la seva època.
Comprenc perfectament l’enunciatl’activitat.de
4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades
Organitzo la informació de manera eficient.
Séobresinterpretar d’art.
Faig servir el vocabulari artístic amb precisió.
HISTÒRICA
Competència 1 Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
Competència 2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.
Competència 3 . Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
Competència 4 Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.
Competència 5 . Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
GEOGRÀFICA
Competència 6 . Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.
Competència 7 Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.
Competència 8 . Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
Competència 9 . Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.
Competència 10 Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.
Competència 11 Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.
Competència 12 Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
Competència 13 Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.
C1
C4
C2
C3
C10
C8
C9
C13
C11
C12
C7
C5
C6
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat.
Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.
A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta.
La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.
Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedag ò gic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures.
L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
Els 17 objectius de desenvolupament sostenible
E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL
» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA)
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» ÍNDEX DE SOCIALS
1EL SEGLE XVIII. L'ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ
1. Antic Règim i Il·lustració
2. Canvis polítics
3. Canvis econòmics (I),
4. Canvis econòmics (II),
Repte: La ruta dels esclaus
5. Societat i vida quotidiana
6. El segle xviii a Espanya (I) Els Borbó
7. El segle xviii a Espanya (II). Les reformes borbòniques
8. La cultura i l’art
9. Catalunya en el segle xviii
Tècniques . Treballar amb fonts històriques
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
2
L'ERA DE LES REVOLUCIONS
1. Els processos revolucionaris
2. La revolució dels Estats Units
3. La Revolució Francesa (1789-1799)
(1770-1871)
4. L’evolució de la Revolució Francesa Repte: La vida quotidiana durant la Revolució
5. L’Europa napoleònica (1799-1814)
6. L’època de la Restauració
7. Les revolucions liberals del segle xix
8. Els nacionalismes. El naixement de nous estats
Tècniques . La causalitat . Identificar causes i conseqüències
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I),
2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II),
3. La mecanització de la indústria. La fàbrica
4. La difusió de la industrialització
5. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial
6. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial Repte: Les condicions de la feina assalariada
7. El moviment obrer
8. La cultura i l’art de l’època revolucionària
Tècniques . Investigar un esdeveniment històric
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
ESPANYA, LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
1. La crisi política. Carles IV i la França revolucionària
2. La guerra de la Independència i la revolució liberal (1808-1814)
3. El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals
4. La consolidació liberal (1833-1874)
5. La transformació econòmica (I).
La població i l’agricultura
6. La transformació econòmica (II).
La indústria i altres sectors
7. La societat de classes
8. La cultura i l’art (I). Goya
9. La cultura i l’art (II). El Romanticisme i el realisme0
10. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim
Tècniques . Treballar amb imatges històriques
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
L'IMPERIALISME I LA PRIMER GUERRA MUNDIAL
1. Política i relacions internacionals
2. La Segona Revolució Industrial.
3. Avenços de l’economia i del capitalisme
4. Les conseqüències socials de la Segona Revolució Industrial
5. L’imperialisme en el segle xix (I). Causes i formes de domini
6. L’imperialisme en el segle xix (II). L’expansió colonial
7. La Primera Guerra Mundial (I). Causes
8. La Primera Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències
9. La cultura i l’art (I). L’arquitectura
10. La cultura i l’art (II). Primeres avantguardes
Tècniques . Comparar estils artístics . La pintura
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA
GUERRA MUNDIAL
1. La Revolució Russa de 1917. La creació de l’URSS
2. L’economia (I). De la prosperitat a la crisi
3. L’economia (II). La Gran Depressió
4. L’ascens dels totalitarismes
5. El feixisme i el nazisme
6. La Segona Guerra Mundial (I). Causes
7. La Segona Guerra Mundial (II).
Esdeveniments i conseqüències
Repte: antisemitisme i holocaust
8. El disseny de la pau. L’ONU
9. La cultura i l'art entre 1919 i 1945
Tècniques . Comentar mapes històrics
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
7
ESPANYA. RESTAURACIÓ I GUERRA CIVIL
1. La Restauració borbònica. El sistema polític
2. Els problemes polítics en la Restauració
3. Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera
4. La Segona República (I). Del 1931 al 1933
5. La Segona República (II). Del 1933 al 1936
6. La Guerra Civil (1936-1939)
7. Població, economia i societat entre 1875 i 1939
8. La cultura i l’art (I). Arquitectura i escultura
9. La cultura i l’art (II). L’evolució pictòrica
10. Catalunya entre 1875 i 1939 (I)
11. El sorgiment del catalanisme
Tècniques . Treballar amb textos històrics
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
DESCOLONITZACIÓ. NOVA GEOPOLÍTICA
MUNDIAL (1945-1991)
1. La descolonització (I). Causes i etapes
2. La descolonització (II). El procés i les seves conseqüències
3. La nova geopolítica mundial. L’època dels blocs
Repte: Els conflictes de la Guerra Freda i els acords de desarmament
4. El bloc capitalista (I). 1945-1973. Política i economia
5. El bloc capitalista (II). 1945-1973. Canvis socials
6. El bloc capitalista (III). 1973-1991
7. El bloc comunista (I). 1945-1982
8. El bloc comunista (II). 1982-1991.
L’esfondrament de l’URSS i del bloc comunista
Tècniques . Els treballs d'història
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
ESPANYA. LA DICTADURA DE FRANCO
1. La dictadura de Franco i els seus suports
2. La política interior del règim franquista
3. L’oposició a la dictadura i la seva repressió
4. La política exterior del règim franquista
5. L’evolució econòmica
6. La població i la societat
Repte: Vida quotidiana durant l'autarquia
7. La cultura i l’art
8. Catalunya durant el franquisme
Tècniques Usar les TIC
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
EL MÓN RECENT. RELACIONS I CONFLICTES
1. La situació internacional actual. La multipolaritat
2. La Tríada (I). Els Estats Units i el Japó
3. La Tríada (II). La UE i els conflictes a Europa
4. L’ascens d’Àsia i els seus conflictes
5. Rússia i els seus conflictes
6. El món islàmic. Importància estratègica i conflictes
7. Amèrica Llatina, l’Àfrica subsahariana i altres conflictes
8. Institucions i grups internacionals
Tècniques La premsa, font d'informació
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
EL MÓN RECENT. GLOBALITZACIÓ I DIVERSITAT
1. La globalització i les seves causes
2. Àmbits i conseqüències de la globalització
3. La diversitat del món actual (I). Sistemes polítics
4. La diversitat del món actual (II). Sistemes econòmics
Repte: La crisi econòmica del 2008
5. La diversitat del món actual (III).
La societat i la cultura
6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya
7. Els avenços científics i tecnològics
8. L’art actual (I). Arquitectura i escultura
9. L’art actual (II). Pintura
Repte: Les noves formes d'art
Tècniques Els apunts de classe
Posa a prova el teu aprenentatge .
Posa a prova les teves competències
ESPANYA. TRANSICIÓ POLÍTICA I DEMOCRÀCIA
1. La Transició (I). L’inici de la democràcia
2. La Transició (II). La consolidació de la democràcia
3. Els governs de la democràcia (I). Del 1979 al 1996
4. Els governs de la democràcia (II). Del 1996 al 2011
5. Els governs de la democràcia (III). Del 2011 al 2016
6. Els governs de la democràcia (IV). Del 2016 al 2021
Repte: La crisi del 2008 a Espanya
7. Població, economia i societat
8. Espanya a la UE i al món
9. Cultura i tendències actuals de l’art
10. La recuperació de la Generalitat de Catalunya
Tècniques Preparar una Prova d'Avaluació
Individualitzada
Posa a prova el teu aprenentatge
Posa a prova les teves competències
APÈNDIX
Vocabulari
Diccionari visual de termes artístics
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives)
UNITAT 1
HORES LECTIVES
1 L’Antic Règim i la Il·lustració 1 h
2 . Canvis polítics 1 h
3 . Canvis econòmics (I) 1 h
4 Canvis econòmics (II) 1,30 h
5 . Societat i vida quotidiana 1 h
6 . El segle XVIII a Espanya. Els Borbó 30 min
7 El segle XVIII a Espanya. Les reformes borbòniques 1 h
8 La cultura i l’art 30 min
9 Catalunya en el segle XVIII 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 2
HORES LECTIVES
1 . Els processos revolucionaris 1 h
2 . La revolució dels Estats Units 1 h
3 La Revolució Francesa (1789-1799) 1 h
4 . L’evolució de la Revolució Francesa 1 h
5 L’Europa napoleònica (1799-1814) 1 h
6 L’època de la Restauració 1 h
7 . Les revolucions liberals del segle XIX 30 min
8 . Els nacionalismes. El naixement de nous Estats 1,30 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 3 HORES LECTIVES
1 Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I) 1 h
2 . Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II) 1 h
3 . La mecanització de la indústria. La fàbrica 1 h
4 . La difusió de la industrialització 1 h
5 Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial 1 h
6 Les conseqüències socials de la Revolució Industrial 1 h
7 . El moviment obrer 1 h
8 . La cultura i l’art de l’època revolucionària 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
UNITAT
4
1 . La crisi política. Carles IV i la França revolucionària 1 h
2 . La guerra de la independència i la Revolució Liberal (1808-1814) 1,30 h
3 . El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals 1 h
4 La consolidació liberal (1833-1874) 1 h
5 La transformació econòmica (I). La població i l’agricultura 1 h
6 . La transformació econòmica (II). La indústria i altres sectors 1,30 h
7 . La societat de classes 1 h
8 La cultura i l’art (I). Goya 1,30 h
9 La cultura i l’art (II). El Romanticisme i el Realisme 1,30 h
10 . Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències 1 h
UNITAT 5
HORES LECTIVES
1 . Política i relacions internacionals 1 h
2 La Segona Revolució Industrial 1 h
3 . Avenços de l’economia i del capitalisme 1 h
4 Les conseqüències socials de la Segona Revolució Industrial 1 h
5 L’imperialisme en el segle XIX (I). Causes i formes de domini 1 h
6 . L’imperialisme en el segle XIX (II). L’expansió colonial 1,30 h
7 . La Primera Guerra Mundial (I). Causes 30 min
8 La Primera Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències 2 h
9 La cultura i l’art (II). L’arquitectura
10 . La cultura i l’art (II). Les primeres avantguardes 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 6
HORES LECTIVES
1 La Revolució Russa del 1917. La creació de l’URSS 1 h
2 L’economia (I). De la prosperitat a la crisi 1 h
3 L’economia (II). La Gran Depressió 1 h
4 . L’ascens dels totalitarismes 1 h
5 El feixisme i el nazisme 1 h
6 La Segona Guerra Mundial (I). Causes 1,30 h
7 . La Segona Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències 1,30 h
8 . El disseny de la pau. L’ONU 1 h
9 La cultura i l’art entre 1919 i 1945 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències UNITAT
7
1 . La restauració borbònica. El sistema polític 1 h
2 Els problemes polítics en la Restauració 1 h
3 . Alfons XII i la dictadura de Primo de Rivera 1 h
4 La Segona República (I). Del 1931 al 1933 1 h
5 La Segona República (I). Del 1933 al 1936 1 h
6 La Guerra Civil (1936-1939) 1 h
7 . Població, economia i societat entre 1875 i 1939 1 h
8 . La cultura i l’art (I). Arquitectura i escultura 1 h
9 La cultura i l’art (II). L’evolució pictòrica 1 h
10 Catalunya entre 1875 i 1939 1 h
11 . El sorgiment del catalanisme 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 8
HORES LECTIVES
1 La descolonització (I). Causes i etapes 1 h
2 . La descolonització (II). El procés i les seves conseqüències 1 h
3 . La nova geopolítica mundial. L’època dels blocs 1 h
4 . El bloc capitalista (I). 1945-1973. Política i economia 30 min
5 El bloc capitalista (II). 1945-1973. Canvis socials 1 h
6 El bloc capitalista (III). 1973-1991. 2 h
7 . El bloc comunista (I). 1945-1982. 1 h
8 . El bloc comunista (II). 1982-1991. L’esfondrament de l’URSS i del bloc comunista 1,30 h
Posa a prova el teu aprenentatge 30 min
Posa a prova les teves competències 1 h
UNITAT 9
HORES LECTIVES
1 . La dictadura de Franco i els seus suports 1 h
2 . La política interior del règim franquista 1 h
3 L’oposició a la dictadura i la seva repressió 1 h
4 La política exterior del règim franquista 1 h
5 . L’evolució econòmica 1 h
6 . La població i la societat 1 h
7 . La cultura i l’art 1 h
8 . Catalunya durant el franquisme 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències 1 h
HORES
UNITAT 10
LECTIVES
1 . La situació internacional actual. La multipolaritat 1 h
2 . La tríada (I). Els Estats Units i el Japó 1 h
3 La tríada (II). La UE i els conflictes a Europa 1 h
4 L’ascens de l’Àsia i els seus conflictes 1 h
5 . Rússia i els seus conflictes 1 h
6 . El món islàmic. Importància estratègica i conflictes 1 h
7 L’Amèrica llatina, l’Àfrica subsahariana i altres conflictes 1 h
8 Institucions i grups internacionals 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 30 min
Posa a prova les teves competències 1 h
UNITAT 11 HORES LECTIVES
1 La globalització i les seves causes 1 h
2 . Àmbits i conseqüències de la globalització 1 h
3 . La diversitat del món actual (I). Sistemes polítics 1 h
4 . La diversitat del món actual (II). Sistemes econòmics 1 h
5 La diversitat del món actual (III). La societat i la cultura 2 h
6 Els avenços científics i tecnològics 1 h
7 . L’art actual (I). Arquitectura i escultura 30 min
8 . L’art actual (II). Pintura 2 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 12 HORES LECTIVES
1 La transició (I). L’inici de la democràcia 1 h
2 La transició (II). La consolidació de la democràcia 1 h
3 . Els governs de la democràcia (I). Del 1979 al 1996 1 h
4 . Els governs de la democràcia (II). Del 1996 al 2011 1 h
5 Els governs de la democràcia (III). Del 2011 al 2018 1 h
6 Els governs de la democràcia (IV). Del 2018 als nostres dies 1 h
7 Catalunya en democràcia 1 h
8 . Població, economia i societat 1 h
9 . Espanya a la UE i el món 1 h
10 Cultura i tendències actuals de l’art 1 h
Posa a prova el teu aprenentatge 1 h
Posa a prova les teves competències
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
»
UNITAT 1. EL SEGLE XVIII. L'ÈPOCA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
Presentació de la unitat
Aquesta unitat didàctica tracta els canvis experimentats durant el segle xviii per l’Antic Règim, l’etapa històrica anterior compresa entre els segles xv i xviii. En cada un dels apartats es contrasta els trets de la situació precedent i les reformes empreses en el segle xviii sota la influència del moviment ideològic de la Il·lustració. En una primera part, l’atenció se centra en les idees defensades pels il·lustrats; les crítiques a la monarquia absoluta; les noves polítiques econòmiques de la fisiocràcia, el liberalisme i les transformacions en les diferents activitats econòmiques, detallant-ne el comerç dels esclaus; i els canvis en la societat estamental. En una segona part, s’analitza la situació espanyola durant el segle xviii: la instauració dels Borbó i la política de reformes que van dur a terme en els àmbits polític, econòmic i social. S’hi tracta també la Catalunya del segle xviii La unitat es tanca amb les manifestacions principals de la cultura il·lustrada i de l’art rococó i neoclàssic. La tècnica sobre el treball amb fonts històriques facilita la comprensió dels sistemes utilitzats pels historiadors per conèixer els esdeveniments del passat.
Elements transversals
Foment de la lectura i comprensió lectora
La lectura de fonts primàries és una eina fonamental per a la comprensió de les idees bàsiques de la Il·lustració, l’herència que ens va deixar aquest segle ha marcat la nostra civilització occidental. A l’epígraf 1 de la unitat es presenten fragments de l’obra de filòsofs que estableixen les bases de la societat actual. Aconsellem la lectura i el comentari amb les preguntes d’aquests textos. També aconsellem de llegir a classe un fragment de l’obra de Rousseau El contracte social, que pot ser un exemple d’això que assenyalem.
Expressió oral i escrita
És fonamental en aquest nivell que l’alumnat domini un determinat vocabulari històric bàsic per referir-se a un període històric concret. El terme «sobirania» es comença a repetir a partir d’aquest moment i fins avui. La distinció entre absolutisme i parlamentarisme, amb tot el que suposa, ha de figurar entre els nostres objectius. Pensem que la forma ideal per desenvolupar l’expressió oral i escrita ha de ser el comentari de text amb unes pautes establertes.
Foment de les TIC
El treball individual o en grup utilitzant com a eina l’ordinador per completar el text mitjançant activitats d’ampliació i reforç és essencial. A cada epígraf del tema apareixeran els webs que resultin més útils. No obstant això, a nivell general assenyalem un seguit d’adreces que podeu trobar al vostre espai personal al web www.barcanova.cat
Educació en igualtat de gènere
Un altre objectiu d’aquesta unitat és comprendre que la mentalitat racionalista va suposar a llarg termini la igualació dels drets polítics. Vegeu la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana d’Olympe de Gouges.
Anticipació de tasques
Per iniciar aquesta unitat suggerim qüestionar els alumnes i les alumnes sobre conceptes com ara fe, racionalisme, tradició, igualtat i ciutadania debatent-ne el significat. A continuació es pot comentar el gravat de Goya El somni de la raó produeix monstres. Així mateix, seria convenient exposar el motiu pel qual el segle xviii va suposar una era nova; per això es pot dividir la pissarra en dues parts i contraposar-hi conceptes que van caracteritzar l’Antic Règim amb aquells altres que es «descobreixen» en aquest segle, per acabar resumint amb la màxima de Kant sapere aude. S’ha d’insistir així mateix en el conflicte que va suposar el xoc de valors que se salda amb un període revolucionari.
• García de Cortázar, F.: Atlas de Historia de España. Planeta, Barcelona, 2005.
Audiovisuals
• El perfum. Tom Tykwer, 2006. Aconsellem la lectura prèvia d’un fragment de la novel·la de P. Suskind del mateix títol, que trobareu al vostre Espai personal al web www.barcanova.cat
• Ilustración y liberalismo 1788-1814. UNED, que trobareu al vostre Espai personal al web www. barcanova.cat.
• La España de los Borbones. Colección Historia de España.
Bibliografia per al professorat
• Amalric, J. P. i Domergue, L.: La España de la Ilustración. Crítica, Barcelona, 2001.
• Bennassar, M. B. i d’altres: Historia Moderna. Akal, Madrid, 1980.
• Rudé, G.: Europa en el siglo xviii Alianza Editorial, Madrid, 1978.
• Im Hof, U.: La Europa de la Ilustración. Crítica, Barcelona, 1993.
• Díaz, F.: Europa: de la Ilustración a la Revolución. Alianza Editorial, Madrid, 1994.
• Domínguez Ortiz, A.: Carlos III y la España de la Ilustración. Altaya, Barcelona, 1996.
Mapa conceptual
EL SEGLE XVIII
s’hi van produir
Segle de la Raó
Segle de les Llums
es va difondre gràcies a
Salons
Enciclopèdia
Canvis polítics
Despotisme Il·lustrat Equilibri europeu
Il·lustració
s’hi van produir canvis promoguts per van destacar especialment les idees
– Confiança en la raó – Fe en el progrés – Crítica Antic Règim
els teòrics principals van ser
per això, es coneix també com a a través com així va sorgir el
A Espanya es va iniciar amb
Problema successori
l’Antic Règim
va ser el darrer segle de caracteritzat per
– Política absolutista – Economia agrària – Societat estamental
– Influència de la religió
Montesquieu Voltaire
van criticar Rousseau
Canvis econòmics
avalats per van afectar
noves polítiques econòmiques
– Agricultura – Artesania
– Feina a domicili – Manufactures fisiocràcia Liberalisme econòmic
Canvis socials
Comerç van sorgir
– Cultura il·lustrada – Art rococó – Art neoclàssic va provocar
Guerra de Successió va acabar amb
Pau d'Utrecht
– Reformes polítiques – Reformes econòmiques – Reformes socials va suposar entronització va impulsar
Dinastia dels Borbó
Programació competencial d’aula
i concreció de les dimensions
Dimensió geogràfica
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrcs.
Criteris comuns de l'etapa (història)
1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història i representarlos gràficament.
3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari històric específic.
Criteris de 4t d’ESO
1. L'alumne ha de ser capaç d'analitzar les causes i les conseqüències de la Guerra de Successió a la monarquia hispànica.
Criteris de 4t d’ESO
6. L'alumne ha de ser capaç de descriure i analitzar els trets més definitoris de la Il·lustració.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets.
1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen.
3.1. Adquireix i domina nou vocabulari històric.
– Canvis polítics.
–Canvis econòmics (I).
–Canvis econòmics (II).
1.1. Coneix les causes, els fets i les conseqüències de la Guerra de Successió.
1.2. Entén les reformes i les polítiques dels Borbó.
1.3. Sap descriure els fets de la Guerra de Successió a Catalunya.
6.1. Sap descriure la societat de l'Antic Règim.
6.2. Pot explicar en què va consistir la Il·lustració.
6.3. Coneix les idees dels principals pensadors il·lustrats.
– El segle XVIII a Espanya (I). Els Borbó
– El segle XVIII a Espanya (II).
Les reformes borbòniques
– Catalunya en el segle XVIII
– Antic Règim i Il·lustració.
– Societat i vida quotidiana
1 (pàg. 9)
1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 12 i 13)
1, 2, 3 i 4 (pàg. 14 i 15)
1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 16 i 17)
4 (Posa a prova el teu aprenentatge
1, 2, 3 i 4 (pàg. 22 i 23)
1, 2, 3 i 4 (pàg. 24 i 25)
1, 2, 3 i 4 (pàg. 28 i 29)
2 i 5 (Posa a prova el teu aprenentatge)
1, 2, 3, 4, 5 i 6 (pàg. 10 i 11)
1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 20)
1, 2 i 3 (Posa a prova el teu aprenentatge)
1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 (Posa a prova les teves competències)
Dimensió cultural i artística
COMPETÈNCIES CRITERIS
C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
Criteris de 4t d’ESO (història)
33. L'alumne ha de ser capaç d’identificar i comentar algunes de les obres més rellevants de l’art del segle XVIII, XIX i primer terç del segle XX establint les relacions pertinents entre el contingut de les obres i algunes de les circumstàncies del seu context.
INDICADORS CONTINGUTS
33.1. Adquireix nou vocabulari artístic.
33.2. Coneix els principals trets de l’art rococó i algunes obres arquitectòniques i pictòriques representatives.
33.3. Coneix els principals trets de l’art neoclàssic i algunes obres arquitectòniques, escultòriques i pictòriques representatives.
6 (Posa a prova el teu aprenentatge
C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.
Criteris comuns de l’etapa (història)
2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.
2.1. Sap valorar les imatges artístiques de l’art rococó i de l’art neoclàssic.
2.2. Analitza les obres d’art com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat.
2.3. Identifica les obres d’art neoclàssic del patrimoni català.
– La cultura i l’art. 1, 2 i 3 (pàg. 26 i 27)
6 (Posa a prova el teu aprenentatge)
– La cultura i l’art. 1, 2 i 3 (pàg. 26 i 27)
EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ
CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES
CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.
CC3. Cronologia i temps històric.
CC4. Coneixements històrics temporals.
CC5. Fonts primàries i secundàries.
CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur.
CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.
CC9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.
CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics.
CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.
CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.
CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural.
CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats.
CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.
CC22. Els grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics.
CC27. Drets humans.
CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.
Solucionari
1. a) Es publiquen els primers articles de l’Enciclopèdia. 1751; b) Antic Règim: segles XVI-XVIII; c) Publicació de La riquesa de les nacions, d’A. Smith. 1776; d) Publicació de les Màximes generals de F. Quesnay: 1758; e) Publicació de les Cartes filosòfiques, de Voltaire: 1734; f) Guerra de Successió espanyola: 17001713.; ) Pau de Rastatt: 1714; h) Mort de Carles III: 1788. i) Decrets de Nova Planta: 1707, 1715 i 1716; j) Primer Pacte de Família: 1733; k) Tractat de Versalles. 1783
Activitats complementàries
1. Fes un quadre en què reflecteixis les característiques polítiques, socials i econòmiques de l’Antic Règim.
2. Explica què són els estaments i quins elements es tenen en compte per diferenciar-los.
3. Comenta el text següent. «A França, un noble és molt superior a un negociant. Jo no sé tanmateix qui és més útil a un estat; el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora s’aixeca el rei i que fa ostentació de grandesa, o un negociant que enriqueix el país, dona ordres al Caire i contribueix a la felicitat del món». Cartes filosòfiques, 1734.
Solucionari
1. ANTIC RÈGIM I IL·LUSTRACIÓ
1.1 Què va ser l’Antic Règim?
Els revolucionaris francesos van usar el terme Antic Règim per designar la situació anterior a la Revolució Francesa. L’Antic Règim es caracteritzava per un sistema polític absolutista, que aleshores imperava en la majoria dels països; una economia agrària; una societat estamental dominada pels grups privilegiats; una gran influència de la religió en les persones, la cultura, l’educació i l’art. Després, la historiografia va usar aquest terme per designar l’època compresa entre els segles xv xviii. El sistema heretat de l’edat mitjana va experimentar en aquesta època canvis profunds, que van posar les bases del món contemporani.
1.2 En què va consistir la Il·lustració?
En el segle xviii aquests canvis van ser promoguts per la Il·lustració, un moviment ideològic sorgit a França les idees més destacades del qual van ser les següents:
• La confiança en la raó o intel·ligència humana com a únic mitjà per entendre el món aconseguir el progrés la felicitat. Per als il·lustrats, la raó és la llum que il·lumina la foscor creada per les creences tradicionals, la ignorància la superstició. Per això, el segle xviii es coneix també com el «Segle de la Raó» o el «Segle de les Llums».
• La fe en el progrés humà, aconseguit gràcies als avenços de la ciència, que ha de conduir a la felicitat per a tothom.
• La crítica a l’Antic Règim, per considerar-lo un obstacle per aconseguir el progrés i la felicitat humanes. Així, els il·lustrats van criticar l’absolutisme; van impulsar totes les activitats econòmiques; van criticar els grups socials privilegiats; van condemnar la intolerància religiosa, mitjançant la proposta de normes morals basades en la raó; van promoure el desenvolupament de la ciència, l’educació la cultura al marge de la influència religiosa.
1.3 La difusió del pensament il·lustrat La Il·lustració va aconseguir més força a França, on van destacar intellectuals importants com Montesquieu Rousseau Voltaire Des d’aquest país, les idees il·lustrades es van difondre arreu d’Europa Amèrica mitjançant tres vies: els salons o tertúlies, celebrats en cases particulars; els nous mitjans de comunicació com revistes, periòdics, pamflets fullets; l’Enciclopèdia una obra de 28 volums publicada per Diderot i D’Alembert entre 1751 i 1772. S’hi aplegava el pensament il·lustrat es resumia el saber de l’època, acompanyat de nombrosos gravats.
Algunes idees il·lustrades
«La nostra esperança en l’avenir de l’espècie humana es pot reduir a tres punts importants: la destrucció de la desigualtat entre les nacions, els progressos de la igualtat dins d’un mateix poble i, en fi, el perfeccionament real de l’home. Arribarà, per tant, el dia en què el sol il·luminarà únicament a la terra homes lliures, que no reconeixeran més senyor que la pròpia raó.» N Condorcet (1743-1794), filòsof polític que va defensar la raó els drets humans.
«Un ésser raonable s’hauria de proposar en
Adquirir vocabulari
1. Diferencia, explicant-los per escrit, els conceptes d’Antic Règim Il·lustració.
Diferenciar idees essencials
2. Explica les raons d’aquests fets: les denominacions d’Antic Règim, Segle de la Raó i Segle de les Llums; les crítiques il·lustrades a l’Antic Règim. AVANÇA EN COMPETÈNCIES
1. Antic Règim: sistema polític, econòmic i social imperant a Europa des del segle xv al xviii. Il·lustra· ció: moviment cultural i intel·lectual europeu (especialment a França i Anglaterra) que es va desenvolupar des del final del segle xvii fins a l’inici de la Revolució Francesa, encara que en alguns països es va perllongar durant els inicis del segle xix. Va ser denominada així per la finalitat declarada de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó
2. Antic Règim, per oposició al Nou Règim a partir de la Revolució Francesa. Segle de la Raó i Segle de les Llums, per fer servir el racionalisme com a mètode de coneixement i crítica del sistema imperant. Les crítiques il·lustrades a l’Antic Règim s’expliquen perquè racionalment aquest no se sosté
3. a) Condorcet confia en el progrés il·limitat i el perfeccionament de l’espècie humana si es deixa guiar per la raó. b) Holbach confia només en la raó per aconseguir la felicitat, i no en la fe. La religió fa propostes enganyoses i es manté per la tradició
4. Els alumnes i les alumnes hauran d’utilitzar tots els termes proposats per elaborar una frase. Resposta oberta.
5. Aquesta activitat ajuda l’alumnat a generar una opinió crítica. Les reunions dels il·lustrats als salons no deixaven de ser entre un grup selecte d’una societat en la qual l’alta burgesia emparentava amb la noblesa. Hem de plantejar a l’alumnat la pregunta següent: «Com va poder ser que l’estament nobiliari acceptés parlar de les idees que posarien fi a la posició social pròpia?»
6. Resposta oberta.
Notes
2. CANVIS POLÍTICS
2.1 Les crítiques a la monarquia absoluta Durant l’Antic Règim s’havia imposat a Europa la monarquia absoluta de dret diví, que considerava que el poder del rei provenia de Déu. Per això, el monarca concentrava els poders legislatiu, executiu judicial; dirigia l’economia i l’exèrcit. A més, prescindia de convocar corts o parlaments, on estaven representats els tres estaments: la noblesa, el clergat el poble. Els sistemes polítics parlamentaris en què el poder del rei estava limitat per un parlament, van ser escassos; la Gran Bretanya en va ser el cas més destacat. En el segle xviii alguns il·lustrats van criticar l’absolutisme. Així, Voltaire va proposar limitar el poder del rei mitjançant un parlament, seguint el model anglès; Montesquieu va defensar la separació dels poders legislatiu, executiu judicial en va criticar la concentració en el rei; Rousseau va afirmar que la sobirania o poder resideix en la nació o conjunt dels ciutadans, per la qual cosa els governants s’han de guiar per la voluntat general d’aquests.
2.2 El despotisme il·lustrat
Cap a mitjan segle xviii diferents monarques europeus van assumir algunes idees il·lustrades. Així va sorgir l’anomenat despotisme il·lustrat, que va intentar conciliar l’absolutisme amb les idees de progrés de la Il·lustració. Els monarques van continuar concentrant tot el poder, però van dur a terme reformes encaminades a aconseguir el progrés la felicitat dels súbdits, com ara impulsar l’educació, fundar hospitals, protegir l’agricultura o fomentar la indústria i el comerç, Aquesta forma de govern quedava resumida en un principi: «Tot per al poble, però sense el poble». Els monarques il·lustrats més destacats van ser Lluís XV a França, Carles III a Espanya, Josep I a Portugal, Caterina II a Rússia, Josep II a Àustria Frederic II a Prússia.
2.3 Les noves relacions internacionals A l’Antic Règim els estats europeus varen lluitar per aconseguir l’hegemonia o supremacia en el continent en les colònies. Durant el segle xvi part del xvii la casa d’Àustria va imposar l’hegemonia hispànica, gràcies a la gran herència territorial rebuda per Carles a Europa a l’extens imperi colonial conquerit a Amèrica. Aquest fet va provocar guerres constants amb les altres potències europees. Com a resultat, a mitjan segle xvii, la monarquia hispànica va perdre l’hegemonia europea a favor de França, i l’hegemonia colonial davant de les Províncies Unides Gran Bretanya França. En el segle xviii es va implantar el principi de l’equilibri europeu. Sostenia que les potències europees havien de mantenir equilibrades les forces per impedir que n’hi hagués cap que s’imposés. En el terreny colonial, la Gran Bretanya es va convertir en la principal potència.
Activitats complementàries
L’evolució de la monarquia
«És només en la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia de raó; és a mi a qui deuen els meus cortesans l’existència l’autoritat; la plenitud de l’autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom […]; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, els drets els interessos de la nació, […] no descansen més que en les meves mans». Discurs de Lluís XV al Parlament de París el 3 de març de 1766.
«Jo voldria que un príncep no pensés sinó a fer feliç el seu poble. Un poble feliç tem més perdre el príncep, que al mateix temps n’és el benefactor, que el que el mateix sobirà pot témer respecte a la disminució del poder que té [...]. No hi ha més que un bé, que és el de l’estat en general. El sobirà representa
5. Realitza una síntesi amb la biografia d’un dels monarques il·lustrats que has estudiat.
Solucionari
1. a) Monarquia absoluta: règim polític en el qual el rei concentra tots els poders. Despotisme il·lustrat: forma de govern en què el rei obra per aconseguir la felicitat dels súbdits. b) Hegemonia europea d’un país vol dir que una potència, França per exemple en el segle xvii, es converteix en l’àrbitre polític i gaudeix d’un poder indiscutible en aquest àmbit. Contràriament, altres països, Gran Bretanya per exemple, a partir del segle xviii proposen un equilibri continental en el qual cap potència no fos superior que una altra pel que fa a poder polític.
2. a) Despotisme il·lustrat. b) Absolutisme. c) Democràcia. El professorat ha d’avaluar també els arguments utilitzats per l’alumnat en la resposta.
3. Resposta oberta.
4. Aquesta activitat ajuda l’alumnat a saber fer anar mapes. a) El sistema polític predominant a Europa al segle xviii és l’absolutisme, en alguns casos il·lustrat, com Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia o Josep II d’Àustria. b) Províncies Unides, Suïssa o Venècia. c) Brasil (Portugal, Xile i Mèxic –Espanya–), a Amèrica. Calcuta (Gran Bretanya), a l’Àsia. Java (Holanda), a Indonèsia. Angola (Portugal), a l’Àfrica.
5. Caterina II de Rússia, Frederic II de Prússia, Carles III d’Espanya, Lluís V de França, Josep II d’Àustria, Josep I de Portugal.
3. CANVIS ECONÒMICS (I)
3.1 Les noves polítiques econòmiques
A l’Antic Règim s’havia imposat el mercantilisme, una política econòmica que considerava que la riquesa d’un país procedia d’acumular metalls preciosos mitjançant el comerç. Per aconseguir-ho, l’Estat havia de dirigir l’economia; prohibir l’exportació de metalls preciosos; fomentar el comerç, impulsant les exportacions i dificultant les importacions; aconseguir colònies que compressin venguessin els productes en exclusiva a la metròpoli. En el segle xviii les idees il·lustrades van donar suport al naixement de polítiques econòmiques que van desplaçar el mercantilisme, com la fisiocràcia el liberalisme econòmic. La fisiocràcia, defensada per François Quesnay va sostenir que la base de la riquesa d’un país és la terra (agricultura mineria), perquè permet l’alimentació i proporciona articles per a l’artesania el comerç. A més, es va oposar al control de l’economia per part de l’Estat va defensar la llibertat econòmica. El liberalisme econòmic propugnat per Adam Smith en l’obra La riquesa de les nacions (1776), va sostenir que l’origen de la riquesa és el treball individual, que aspira a obtenir el màxim benefici particular. Per tant, l’únic mitjà per enriquir les nacions és enriquir abans que res i sobretot els individus, atès que el benefici particular afavoreix tota la societat. En conseqüència, l’Estat no ha d’intervenir en l’economia, perquè aquesta es regula tota sola mitjançant la llei de l’oferta la demanda: si l’oferta d’un bé o recurs és superior a la demanda, el preu baixa; en cas contrari, puja. El paper de l’Estat s’ha de limitar a defensar la societat d’amenaces externes; protegir els individus de la injustícia; crear les obres i serveis d’utilitat pública no assumits pels particulars, perquè són d’un cost tan elevat que no són rendibles. Aquestes noves polítiques van afavorir la prosperitat econòmica demogràfica del segle xviii
3.2 El creixement demogràfic
A l’Antic Règim el creixement de la població era escàs. La natalitat era elevada, a causa de la inexistència de sistemes eficaços de control; i la mortalitat també era elevada per la mala alimentació, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene. El creixement, fins i tot, podia arribar a ser negatiu en moments de mortalitat catastròfica originada per la fam, les guerres freqüents i les grans epidèmies, com la pesta. En el segle xviii la població europea va créixer i va passar de tenir 130 milions de persones a 190 milions de persones. La causa principal d’aquest creixement va ser un descens de la mortalitat, gràcies a la millora de l’alimentació, l’absència de grans epidèmies i la disminució del nombre de guerres.
Activitats complementàries
El mercantilisme L’Estat intervenia en l’economia
Explotant els recursos de les colònies
El fi últim d’aquesta política era l’acumulació de metalls preciosos Impulsant les exportacions dificultant
en l’ús dels diners dels homes en
EN COMPETÈNCIES
Organitzar informació 1. Fes un quadre tot comparant-hi: mercantilisme, fisiocràcia i liberalisme econòmic. Comprendre informacions 2. Explica per què: a) Els defensors del mercantilisme prohibien l’exportació de metalls.
6. En una botiga de telefonia mòbil, què constitueix l’oferta i què la demanda? Com varia el preu segons l’una o l’altra?
7. Investiga què significa per a Adam Smith el valor d’ús i el valor de canvi
8. Què és la lliure competència? Existeix avui dia realment?
Solucionari
1. Aquesta activitat ajuda l’alumnat a extreure i sintetitzar informació en un quadre. Resposta oberta.
Mercantilisme
Colbert Quesnay Adam Smith
Control estatal Naturalesa, agricultura Llibertat econòmica
Riquesa interior (or i plata) Riquesa productiva Iniciativa, empresa privada
Menys importacions (manufactures) Propietaris i agricultors generen riquesa
No intervenció estatal Mercantilisme
Més exportacions (companyies)
manufactures en el comerç de luxe, en perjudici dels treballs despeses de l’agricultura... XXV. Que es mantingui la llibertat total de comerç, perquè la política més segura de comerç interior i exterior, la més exacta, la més profitosa a la nació i a l’Estat consisteix en la plena llibertat de concurrència...». Françoise Quesnay: Màximes generals, 1758.
«Cada individu en particular posa tota l’atenció a cercar el mitjà més oportú de col·locar amb més
Classes improductives, estèrils: comerciants i artesans Llei de l’oferta i la demanda
2. a) La riquesa d’un estat es mesurava per la quantitat de metalls preciosos que posseïa. b) Només en les activitats agrícoles, la naturalesa possibilita que el producte obtingut sigui superior que les entrades utilitzades en la producció, sorgint així un excedent econòmic. Per tant, s’ha de promocionar l’agricultura. c) El mercat regula l’economia sense la intervenció estatal, perquè la quantitat de béns –oferta– i la quantitat de clients potencials –demanda– faran apujar o abaixar els preus.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta. La població europea va créixer i va passar de 130 milions a 190 milions de persones: Anglaterra-Gal·les, Rússia i Alemanya van ser els països que van créixer més. La causa principal del creixement va ser el descens de la mortalitat.
4. CANVIS ECONÒMICS
(II)
4.1
la base de l’alimentació. Les tècniques agràries emprades eren rudimentàries. Bàsicament, consistien en la rotació biennal o triennal, que deixava cada any en guaret la meitat o un terç de la terra. Per això, els rendiments eren baixos.
A més, la majoria de les terres eren senyorius en mans de la noblesa el clergat, que cobraven nombrosos impostos o drets senyorials als habitants. En el segle xviii l’agricultura va progressar. Així, es van difondre cultius nous procedents d’Amèrica (blat de moro, patates…), que al seu torn van diversificar l’alimentació. es van implantar millores tècniques en alguns països, com les Províncies Unides i Gran Bretanya, que, en substituir el guaret per la rotació contínua de cultius, van augmentar els rendiments de la terra. El règim senyorial, no obstant això, es va mantenir.
4.2 Els canvis en l’artesania
A l’Antic Règim la producció artesanal era escassa i se centrava en els sectors tèxtil del metall. La feina es duia a terme en tallers urbans, controlats pels gremis. En el segle xviii, la producció artesanal va créixer a causa, especialment, de l’augment de la població i de la demanda. A més, es van desenvolupar noves formes de producció per tal d’evitar el control dels gremis. Aquestes altres formes van ser la feina a domicili les manufactures. • Els pagesos duien a terme la feina a domicili a la pròpia llar, per encàrrec d’un empresari, que els pagava un salari, els proporcionava les matèries primeres les eines, i s’encarregava de comercialitzar el producte.
• Les manufactures eren grans tallers especialitzats, on nombrosos artesans treballaven a sou per a l’Estat o per a particulars en la fabricació d’articles de luxe.
Comprendre la realitat històrica
1. Quines característiques de les activitats agràries van canviar en el segle xviii respecte a l’Antic Règim? Quines es van mantenir?
L’evolució del
Treballar amb imatges
2. Observa la il·lustració sobre les tècniques agràries
Activitats complementàries
9. Explica els avantatges que ofereix la rotació contínua respecte a la rotació triennal.
10. Defineix amb l’ajuda del diccionari: gremi, lletra de canvi, manufactura
11. Investiga les grans companyies comercials dels segles xvii i xviii, i assenyala els països als quals pertanyien, àmbits d’actuació comercial i productes amb què traficaven.
Solucionari
1. L’estructura de la propietat de la terra, cosa que va accentuar les grans propietats davant les petites; les tècniques agràries es van perfeccionar: es va abandonar l’arada romana i es va introduir la selecció de llavors i cultius nous; finalment, va canviar el sistema d’explotació de la terra amb la rotació contínua.
2. Tant aquesta activitat com la següent permeten a l’alumnat extreure informació de les imatges. Podem observar com el guaret és substituït per plantes farratgeres que, a més d’aportar nitrogen a la
terra, serveixen per alimentar el bestiar, el qual femarà la terra i la preparà així per a la collita següent.
3. Al taller gremial alguns artesans fan una feina; en el sistema domèstic, la pagesia durant l’època hivernal treballa damunt un teler; mentre que les manufactures agrupaven una gran quantitat d’artesans en un local espaiós per elaborar en general productes de luxe. No hi intervé encara la màquina.
4. Resposta oberta. El professorat valorarà la qualitat de la resposta i l’anàlisi detallada del mapa per part de l’alumnat.
5. Resposta oberta. L’alumnat, després d’utilitzar el vocabulari final, ha de redactar la resposta corresponent.
Comprensió, expressió TIC
1. El tràfic d’esclaus era un comerç triangular molt característic. Amb ajuda de les
Activitats complementàries
12. Observant la il·lustració de la pàgina, fes un gràfic de barres en què reflecteixis els segles i el nombre d’esclaus que van sortir de l’Àfrica des del segle xvi al segle xviii. Organitza-la per segles.
13. Escriu una narració del viatge dels esclaus, des que eren raptats a l’Àfrica fins que eren venuts a Amèrica, prenent com a punt de partida les imatges que acompanyen el text. Si ho creus convenient, busca abans altres imatges a internet sobre la qüestió.
Solucionari
1. Resposta oberta. El comerç triangular va ser una ruta comercial que es va establir a l’oceà Atlàntic des del segle xv fins al xx, per la qual cosa pot considerar-se un fenomen històric de llarga durada. La denominació es deu al fet que, sobre el mapa, traçava una figura similar a un triangle, ja que involucra tres continents.
2. Resposta oberta. El comerç atlàntic d’esclaus, també conegut com el comerç transatlàntic d’esclaus, fa referència al tràfic d’esclaus que va tenir lloc a través de l’oceà Atlàntic entre els segles xvi i xix. La
immensa majoria dels esclaus implicats en el trànsit atlàntic eren africans de les zones centrals i occidentals del continent, majoritàriament presoners de les guerres entre ètnies rivals que els comerciants africans d’esclaus venien a compradors europeus, els quals transportaven a les colònies a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Allà, obligaven els esclaus a treballar en les plantacions de cafè, coco i cotó, en les mines d’or i plata, en els camps d’arròs, en la indústria de la construcció, en la fusta, en la construcció de vaixells i en llars com a servents. El producte excedent obtingut a Amèrica tornava a Europa, i es completava així el comerç triangular.
3. Resposta oberta. El professor o la professora ha de valorar la implicació de l’estudiant en la realització del treball; la qualitat de la informació obtinguda, que ha d’incloure necessàriament l’origen causal i les conseqüències; i la selecció de les opinions dels contemporanis. Sí, molts comerciants catalans van participar en la introducció d’esclaus a Amèrica a la darreria del segle xviii i durant tot el segle xix
5. SOCIETAT I VIDA QUOTIDIANA
5.1 La societat durant l’Antic Règim A l’Antic Règim es va mantenir la societat estamental d’origen medieval. Es caracteritzava per l’existència de tres estaments als quals es pertanyia majoritàriament per naixement.
• Els dos estaments privilegiats eren la noblesa el clergat. No treballaven, no pagaven impostos, tenien unes lleis pròpies gaudien de determinats honors.
• El Tercer Estat o estament no privilegiat incloïa els pagesos els grups urbans. Treballaven, pagaven impostos no tenien privilegis.
5.2 Els canvis socials del segle xviii
En el segle xviii la societat estamental va començar a esquerdar-se.
• Els il·lustrats van criticar els privilegiats i van defensar una divisió social basada en el mèrit, la vàlua personal la utilitat social. Així, van criticar la noblesa perquè no exercia una funció útil per a la societat, ja que l’antiga funció militar que tenien ara era exercida per exèrcits professionals. I van criticar el clergat pel seu nombre elevat, la riquesa, la influència en la societat i en l’ensenyament.
• La burgesia es va convertir en un grup cada vegada més nombrós i actiu. Enriquida amb les activitats econòmiques que duien a terme, considerava que produïa riquesa que injustament no tenia ni reconeixement social ni influència política. Per això reclamava un paper social polític més equilibrat als mèrits que tenien. El moviment burgès va ser especialment important a França, on a final de segle va impulsar un procés revolucionari —la Revolució Francesa de 1789— que posaria fi a l’Antic Règim.
Comprendre la realitat històrica
1. Contesta les preguntes següents sobre la societat: a) En què es basava la societat estamental? b) Quins grups socials componien cada estament?
2. Com es critica la societat estamental en el text?
Comprendre textos escrits
Societat estamental i crítiques il·lustrades Justificació de la societat estamental
Crítica a la societat estamental
Obtenir-ne informació 4. En què es diferenciaven l’habitatge l’alimentació dels dos estaments privilegiats el Tercer Estat?
Treballar amb imatges
5. Observa la imatge de la pàgina
21 i troba cinc diferències en la manera de vestir de l’aristocràcia de les classes populars.
3. Llegeix els textos resol aquests interrogants: a) Quina crítica s’hi fa, a la noblesa? b) Quins arguments s’esmenten per defensar la societat estamental?
«És necessari que hi hagi ordre en totes les coses […], és imprescindible que uns ordenin uns altres obeeixin. Els qui manen tenen diversos nivells: els senyors sobirans dirigeixen tots els del seu Estat, dirigint el domini als grans, els grans als mediocres, els mediocres als petits els petits al poble […]. Uns estan dedicats al servei de Déu; els altres a conservar l’Estat per mitjà de les armes, altres a alimentar-lo a mantenir-lo mitjançant els exercicis de la pau. Aquests són els nostres tres ordres de França». Charles Loyseau: Tractat d’ordres i simples dignitats, 1610. «El comerç, que ha enriquit els ciutadans a Anglaterra, ha contribuït a fer-los lliures, aquesta llibertat ha estès al seu torn el comerç, així s’ha format la grandesa de l’Estat… Tot això atorga un orgull just a un mercader anglès... A França un noble és molt superior a un negociant. El negociant sent parlar tan sovint amb menyspreu de la seva professió que és tan beneit com per avergonyir-se’n. No sé, tanmateix, qui és més útil a un Estat: un senyor ben empolainat que sap precisament a quina hora es lleva el rei, a quina hora se’n va a dormir i que té aires de grandesa fent el paper d’esclau a l’avantcambra d’un ministre, o bé un negociant que enriqueix el país, dona des del despatx ordres a Surat o al Caire, contribueix a la felicitat del món». Voltaire: Cartes filosòfiques, 1734.
5.3 La vida quotidiana Les diferències socials es reflectien en tots els aspectes de la vida quotidiana, especialment en l’habitatge, la indumentària i l’alimentació.
• La noblesa vivia en mansions amb moltes estances, com ara sales, biblioteques, cuina, dormitoris i habitacions per al servei domèstic. La indumentària es caracteritzava per la riquesa de les teles i dels adorns, que seguien la moda de Versalles, i per les perruques o pentinats complicats. L’alimentació era abundant, refinada diversificada. Incloïa un consum elevat de carn de rebosteria es va adoptar el costum de beure xocolata, te o cafè. L’alt clergat l’alta burgesia gaudien d’un nivell de vida semblant al de la noblesa. • Els grups populars habitaven en cases pageses que tenien habitualment dues habitacions les dependències agràries; o en cases urbanes d’uns quants pisos, on el taller estava situat a la planta baixa, les cases dels burgesos i la resta de grups socials eren a la planta superior. Vestien teixits barats menjaven pa negre, sopa i verdura; també alguns aliments procedents d’Amèrica, com el blat de
Activitats complementàries
14. Fes una piràmide social en la qual reflecteixis els estaments privilegiats i no privilegiats. Explica en què consistien els privilegis.
15. Investiga les tesis de Max Weber en el llibre L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme
Solucionari
1. a) La societat estamental es basava en les diferències personals atenent al llinatge; és a dir, a la família. L’estament és un grup tancat, per la qual cosa hi ha una impermeabilitat completa. b) Els grups socials eren dos. Els privilegiats, que agrupaven la noblesa i el clergat; i el no privilegiat o Tercer Estat, que incloïa la pagesia i els grups urbans.
2. La crítica es mostra cap a la noblesa i el clergat. Se'ls critica l’ociositat i la manca d’utilitat a l’Estat, i la tremenda influència i riquesa que teneń.
3. Aquesta activitat permet a l’alumnat extreure informació d’un text. a) No és possible alterar l’ordre diví establert des de l’edat mitjana en el qual cadascun dels estaments té una funció b) Malgrat
que la noblesa era una «classe» improductiva o inútil, gaudia de privilegis i mirava amb superioritat el burgès, que tanmateix aportava més riquesa a l’Estat.
4. La noblesa vivia en mansions riques i tenia una alimentació abundant i refinada. Els grups populars i pagesos vivien en llars d’una o de dues habitacions i tenien una dieta composta principalment de pa, sopa i verdura.
5. Resposta oberta. Algunes de les diferències en el vestir eren: calçons davant culotte o calces curtes, davantal davant sobrefalda, casaca o jupa davant armilla, etc.
6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (I). ELS BORBÓ
6.1 La instauració dels Borbó
El segle xviii es va iniciar a Espanya amb un problema successori i un canvi dinàstic. El 1700, la mort sense hereus de Carles II va posar fi a la casa d’Àustria. En el testament, el rei va designar successor Felip d’Anjou, net del rei Lluís XIV de França, que va accedir al tron amb el nom de Felip V. Amb això s’instaurava a Espanya la casa francesa de Borbó.
El perill d’una possible unió d’Espanya França, la consegüent ruptura de l’equilibri continental, va dur les potències principals d’Europa a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador d’Alemanya, escollit com a succesor. Amb això va esclatar l’anomenada guerra de Successió a la corona espanyola.
6.2 La guerra de Successió (1700-1713)
La contesa va tenir un caràcter doble: va ser una guerra internacional, que va enfrontar França Espanya contra l’emperador d’Alemanya, Gran Bretanya, les Províncies Unides, Savoia Portugal. va ser, també, una guerra civil perquè s’hi varen enfrontar Castella, partidària de Felip d’Anjou, Catalunya al capdavant de la corona d’Aragó, que donava suport a l’arxiduc Carles, temorosa que els Borbó implantessin una política centralista, com havien fet a França. A Espanya, la guerra va resultar favorable a Felip es va prolongar fins al 1715. A Europa, quan va morir l’emperador d’Alemanya el fill més gran d’aquest durant el conflicte, l’arxiduc Carles es va convertir en el nou emperador (1711). Si a més accedia al tron espanyol, es restabliria l’Imperi de Carles I. Així, els enemics dels Borbó van signar les paus d’Utrecht (1713) Rastatt (1714). En aquests tractats acceptaven com a rei d’Espanya Felip V. A canvi, aquest renunciava als drets al tron de França i cedia: a Àustria, les possessions espanyoles a Europa (Països Baixos Itàlia); a Savoia, l’illa de Sicília, a la Gran Bretanya, l’illa de Menorca, Gibraltar i uns determinats avantatges comercials a Amèrica.
Comprendre la realitat històrica
1. Amb l’ajuda del text del mapa corresponent, respon a aquests preguntes sobre el conflicte successori: a) Quins eren els bàndols enfrontats en la guerra? b) Quina àrea estava sota el control de cada un? c) Qui integrava el grup dels aliats? el dels Borbó? d) On varen tenir lloc les victòries principals de cada bàndol?
La línia del temps
de la Gran Bretanya la propietat de la ciutat i Castell de Gibraltar...
XI. El Rei Catòlic cedeix també a la Corona de la Gran Bretanya l’illa
Organitzar informació 2. Completa ara en el teu quadern un quadre resum com aquest sobre la contesa: Causes Contendents Conseqüències
Treballar amb mapes 3. Fixa’t en el mapa respon: a)
Activitats complementàries
16. Explica què temia el bàndol aliat en el cas que regnés Felip d’Anjou.
17. Analitza el text «Alguns articles de la Pau d’Utrecht» i extreu-ne les concessions principals que va obtenir la Gran Bretanya d’Espanya.
18. Analitza i contesta: qui van ser els beneficiaris principals de la pau d’Utrecht?
19. Quin interès tenia la Gran Bretanya en la possessió de Gibraltar?
Solucionari
1. a) Els bàndols enfrontats són: l’imperi austríac, Gran Bretanya, Províncies Unides, Savoia i Portugal, d’una banda, i França d’un altre. A l’interior d’Espanya, la guerra de Successió va evolucionar fins a esdevenir una guerra civil entre borbònics. b) El territori castellà defensava Felip d’Anjou i l’aragonès, l’arxiduc Carles. c) Les ofensives aliades s’indiquen amb fletxes vermelles i les borbòniques, amb fletxes blaves. d) Vegeu l’apartat a). e) Victòries borbòniques: Brihuega i Villaviciosa. Victòries aliades: Saragossa.
Europa i la Pau d’Utrecht
d’intel·lectuals i polítics pertanyents a la burgesia i, en menor mesura, a la baixa noblesa al clergat. Entre els il·lustrats espanyols van destacar el pare Feijoo, Jovellanos, Campomanes, Antoni de Capmany, Floridablanca Aranda.
• Les reformes es van iniciar durant el regnat de Felip V; van aconseguir l’esplendor amb Carles III. Però l’abast va ser limitat, a causa de l’escàs desenvolupament de la burgesia a Espanya; de l’oposició de la noblesa del clergat; de la indiferència o la manifesta hostilitat del poble.
Guerra de Successió Cronologia 1700-1713. Causes Mort sense descendència de Carles II. Diversos aspirants al tron.
Aspirants al tron Felip d’Anjou, Arxiduc Carles.
Bàndols a Europa França, Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal.
Bàndols d’Espanya Castella, Aragó Conseqüències Tractat d’Utrech. Decrets de Nova Planta.
3 Amb aquesta activitat s’ajuda l’alumnat a saber fer anar mapes. a) Tenia el suport d’aquelles potències que temien una hegemonia borbònica si s’esborrava la frontera del Pirineu. b) Vegeu 1b). c) Victòries borbòniques a Brihuega i Villaviciosa, i aliades a Torí, Blenheim i Ramillies. d) Possessions italianes i Països Baixos a Àustria, Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya.
4. Resposta oberta.
7. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (II). LES REFORMES BORBÒNIQUES
7.1 Les reformes polítiques
Els Borbó van consolidar a Espanya la monarquia absoluta, que va evolucionar cap al despotisme il·lustrat; i van implantar la centralització politicoadministrativa.
• La monarquia absoluta va concentrar tot el poder en la persona del rei. Per aconseguir-ho, els Borbó van apartar la noblesa del poder; van intervenir en els afers de l’Església; gairebé no van convocar les Corts; i van governar amb l’ajuda de secretaris o ministres, que s’encarregaven dels diversos temes de govern.
• La centralització politicoadministrativa va ser imposada per Felip V mitjançant els Decrets de Nova Planta del 1707, 1715 1716. Aquests suprimien les lleis i les institucions pròpies d’Aragó, València, Catalunya Mallorca, implantaven el model castellà. Només el País Basc i Navarra van mantenir els furs A més, es va imposar una altra divisió provincial que garantia així el control del govern sobre tot el territori.
7.2 Les reformes econòmiques
La Il·lustració va afavorir la creació de Societats Econòmiques d’Amics del País que van difondre les innovacions de l’època.
• En agricultura es van estendre cultius americans, com el blat de moro i la patata; es va impulsar l’ús d’adobs, la reducció del guaret el regadiu. També es van buscar terres lliures per conrear, es van repoblar extensions àmplies de terreny a Sierra Morena.
• En indústria es va promoure la modernització de les tècniques; es va criticar el control dels gremis; i es van fomentar les manufactures, com les reials fàbriques dedicades a la construcció naval a articles de luxe: draps, seda, vidre, tapissos porcellana. El comerç interior es va impulsar amb la millora del transport: els camins es van eixamplar i empedrar, es van construir ponts es va dissenyar una xarxa radial de carreteres que unia Madrid amb els ports principals de la perifèria. També es va revitalitzar el comerç exterior, especialment d’ençà que es va decretar la llibertat de comerç amb les colònies americanes (1778).
7.3 Les reformes socials
En la societat, es van criticar els privilegiats per la falta d’utilitat social es va eliminar la incompatibilitat legal entre noblesa treball es van expulsar els jesuïtes, contraris a les reformes il·lustrades. A més, es van reformar alguns costums: prohibició del barret d’ala ampla i de la capa llarga, que dificultaven la identificació dels malfactors, cosa que va motivar l’anomenat motí de Squillace
Activitats complementàries
El nou model d’Estat Decrets de Nova Planta «Considerant haver perdut els regnes d’Aragó de València tots
amb França mitjançant els anomenats Pactes de Família (1733, 1743, 1761).
• Felip V va emprendre una política revisionista del Tractat d’Utrecht per tal de recuperar algunes possessions europees per als dos fills que va tenir amb Isabel Farnese. Així, va aconseguir conquerir Nàpols Sicília per a Carles (1734) el ducat de Parma per a Felip, el qual va perdre poc després (1737).
• Ferran VI es va inclinar per una política exterior neutral. • Carles III va participar en dos conflictes aliat amb França. A Europa, va intervenir en la guerra dels
20. Cita exemples de reforma administrativa, fiscal i econòmica a l’Espanya borbònica.
21. Redacta un informe sobre un dels temes següents: a) la importància del Cadastre de Cala. b) Pablo de Olavide i el procés de colonització de Sierra Morena.
Solucionari
1. a) Es refereix al suport donat per aquests territoris a l’arxiduc Carles d’Àustria. b) Per la utilització de la primera persona que a més agrupa tots els poders. c) «He jutjat convenient abolir i derogar completament els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observats en els referits regnes d’Aragó i València, sent la meva voluntat que aquests es redueixin a les lleis de Castella...».
2. Resposta oberta. Promoure el desenvolupament econòmic i treure Espanya del retard social i econòmic històric.
3. Recuperar territoris perduts a Utrecht i assegurar les colònies americanes.
4. ODS (5, 10) Els rebomboris del pa van ser un seguit de protestes i aldarulls contra la pujada del preu del pa. El motí principal va esclatar el 28 de febrer de 1789 a Barcelona i va durar tres dies. El poble va prendre els carrers, va assaltar els forns de pa i el pastim (la fleca central) i va apedregar les tropes del rei fins aconseguir que es tanquessin al castell de la Ciutadella. Entre els amotinats hi havia Josefa Vilaret, la Negreta, mare de dos fills petits. Un cop restablert l’ordre, sis detinguts van ser condemnats a mort. Josefa va ser acusada d’haver animat les masses a la rebel·lió. El capità general no va voler atendre les peticions de clemència i la Negreta va ser la primera a ser penjada el 28 de maig.
Notes
8. LA CULTURA I L’ART
8.1 La cultura il·lustrada Els il·lustrats van fomentar l’educació pública per evitar la ignorància el control ideològic de l’Església, aconseguir el progrés econòmic i canviar la societat. Per aconseguir aquests objectius, van impulsar la llengua la història; van continuar la «revolució científica» iniciada en el segle xvii, van potenciar les ciències «útils» com la medicina, les ciències naturals, les matemàtiques, la física, la química la geologia.
8.2 L’art rococó Durant la primera meitat del segle xviii va sorgir a França un estil artístic, el rococó, un art aristocràtic, cortesà, refinat i frívol. • La decoració rococó realitzada en estuc amb formes delicades, ondulants i irregulars, es va aplicar a salons petits gabinets. A Espanya va tenir poc èxit, encara que s’hi van decorar algunes sales del Palau Reial de Madrid del palau de la Granja a Segòvia. • La pintura va usar un dibuix difuminat, colors suaus temes variats: cortesans, costumistes, amorosos, exòtics retrats. A França, van destacar Watteau Fragonard, autor d’El gronxador; a Espanya Luis Paret, que va pintar La botiga de l’antiquari
8.3 L’art neoclàssic Iniciat a França durant la segona meitat del segle xviii va ser un art burgès, auster i racional. No obstant això, va tenir la creativitat limitada pel desig conscient d’imitar els models grecs i romans per les ensenyances rígides imposades per les acadèmies de belles arts.
• L’arquitectura va imitar els models grecs i romans va adoptar formes pures senzilles. Els edificis principals van ser esglésies, palaus i edificis públics, com escoles, presons, mercats o hospitals. A França va destacar el Panteó; al Regne Unit, el Museu Britànic la National Gallery; a Alemanya, la Porta de Brandenburg, a Espanya, la Porta d’Alcalá, obra de Sabatini; i el Museu del Prado i l’Observatori Astronòmic, tots dos de Juan de Villanueva. A Catalunya són neoclàssiques les façanes del Collegi de Cirurgia, la Llotja de Comerç i el Palau Moja, a Barcelona.
• L’escultura va cercar la bellesa ideal, la senzillesa la serenitat. Els temes preferits van ser mitològics, història antiga retrats. L’escultor més famós va ser l’italià Antonio Canova. A Espanya destaquen la madrilenya font de Cibeles, de Francisco Gutiérrez, el monument a la defensa de Saragossa, d’Álvarez Cubero.
• La pintura va cercar la perfecció del dibuix i es va desinteressar del color. Els temes preferits van ser els mitològics i els històrics.
A França va destacar David, autor d’El jurament dels Horacis i El rapte de les sabines a Espanya, l’alemany Mengs, que va decorar alguns sostres del Palau Reial. La instrucció pública L’ensenyament superior
Activitats complementàries
22. Quines característiques clàssiques aprecies a l’Observatori Astronòmic de Juan de Villanueva?
23. Informa’t sobre l’episodi mitològic que hi ha darrere El Rapte de les Savines. Justifica per què J. L. David tria aquesta temàtica.
24. Quines similituds pots establir entre l’obra anterior i El jurament dels Horacis?
Solucionari
1. a) L’empirisme és una teoria filosòfica que emfatitza el paper de l’experiència, lligada a la percepció sensorial, en la formació del coneixement. Per a l’empirisme més extrem, l’experiència és la base de tot coneixement, no només quant a l’origen sinó també quant al contingut. b) Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Aquesta activitat permet a l’alumnat interpretar imatges. a) En arquitectura, els edificis mantenen un traçat extern simple; tanmateix, a l’interior la decoració es desborda. El rococó imposa l’acu-
mulació d’elements decoratius basats en línies ondulants i en l’asimetria. Assoleix molta difusió el gust xinès, que havia entrat a Europa amb les peces de porcellana, teles o laques, i que decorarà els salons occidentals amb els temes més representatius. En pintura, els temes més abundants són les festes galants i campestres, les històries pastorals, i les aventures amoroses i cortesanes. Les composicions són sensuals, alegres i fresques, predominen els colors pastel, suaus i clars. La dona es converteix en el focus d’inspiració, ja que és la figura bonica i sensual.
b) S’inspira en els monuments de l’antiguitat grecoromana.
– Concepte de bellesa basat en la puresa de les línies arquitectòniques, en la simetria i en les proporcions subjectes a les lleis de la mesura i les matemàtiques.
– Gust per la senzillesa, amb predomini de l’arquitectònic sobre el decoratiu.
– Fa servir elements bàsics de l’arquitectura clàssica: columnes, ordes dòric i jònic, frontons, voltes, cúpules, etc.
c) Citar diferències tècniques i estilístiques, d’una banda; i de l’altra, les diferències temàtiques presents a l’epígraf 8.2 i 8.3.
9. CATALUNYA EN EL SEGLE XVIII
9.1
flota britànica i va ser proclamat rei. La capital del Principat va esdevenir el centre d’operacions de l’exèrcit austriacista fins que el tractat d’Utrecht va reconèixer Felip com a rei d’Espanya. Sense el suport de l’arxiduc ni de les tropes austriacistes angleses, que es van reembarcar, els catalans van optar per resistir en defensa de les seves llibertats. El darrer episodi de la guerra va tenir com a escenari Barcelona, que va patir un setge de més d’un any fins que es va rendir l’11 de setembre de 1714 Felip V va abolir les institucions polítiques catalanes va ordenar enderrocar una part del barri de la Ribera de Barcelona per construir-hi una ciutadella (que avui allotja el Parlament de Catalunya). El decret de Nova Planta de 1716: • Va establir la figura del capità general com a màxima autoritat de Catalunya en representació del rei, cap de l’exèrcit president de la Reial Audiència.
• Va dividir el territori en corregiments sota el control dels corregidors segons el model de Castella.
• Va crear un nou sistema fiscal que obligava a pagar l’impost del cadastre
• Va instaurar el castellà com a única llengua oficial de l’administració a Catalunya.
9.2 La represa econòmica Malgrat la desfeta política, el segle xviii va ser un període de gran creixement econòmic per a Catalunya.
• En agricultura, la vinya, l’olivera, l’ametller l’avellaner van guanyar terreny al conreu del blat. La introducció de la rotació de conreus l’extensió del regadiu van fer augmentar els rendiments.
• Les manufactures tèxtils es van desenvolupar. Es feien draps de llana i, sobretot, indianes, que eren teixits de cotó estampats. La fabricació d’indianes es considera l’inici de la industrialització de Catalunya.
• L’activitat comercial va créixer gràcies a la venda de teixits de llana i cotó a la resta de la Península a l’exportació d’indianes, paper, aiguardent, vi fruits secs als mercats colonials i del nord d’Europa. Un fet de gran importància va ser l’autorització per part de Carles III que el port de Barcelona pogués comerciar amb Amèrica (1765). Tot i que la majoria de catalans continuaven sent pagesos, la burgesia comercial va créixer es va fer cada vegada més activa rica. El fet que aquests comerciants revertissin una part dels seus guanys en l’agricultura les manufactures va representar un gran estímul per a l’economia de Catalunya.
Activitats complementàries
durant l’assalt de les tropes de Felip V a Barcelona, l’11 de setembre de 1714.
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Obtenir informació 1. Investiga sobre el conseller en cap Rafael Casanova digues què feia en primera línia de batalla l’11 de setembre de 1714.
2. Busca informació sobre l’actuació femenina durant la guerra de Successió fes un informe breu sobre una dona rellevant o sobre un col·lectiu de dones.
Comprendre la realitat històrica
3. Valora les conseqüències que el Decret de Nova Planta va tenir per a Catalunya.
9.3 El creixement de la població Durant el segle xviii la població de Catalunya va passar de mig milió d’habitants el 1717 a nou-centes mil persones el 1787. Les àrees que van créixer més van ser les comarques litorals prelitorals, però fins tot zones de l’interior del país poc poblades en segles anteriors es van repoblar. En un segle la ciutat de Barcelona va passar de tenir 32.000 habitants a superar-ne els 90.000. Els factors que van fer possible aquest creixement van ser: • Una natalitat alta que podia ser sostinguda per la riquesa crei-
25. Explica els moviments demogràfics de la Catalunya del segle xviii
26. Com va afectar el decret de Nova Planta a la llengua catalana?
Solucionari
1. El 1713 Rafael Casanova va ser nomenat conseller en cap de la ciutat de Barcelona. Aquest càrrec comportava el grau de coronel de la milícia ciutadana dels gremis o Coronela. En patir la ciutat l’atac final que es va produir la matinada de l’11 de Setembre, enarbolà la bandera de Santa Eulàlia i va dirigir les tropes de la milícia que s’enfrontaren als assaltants en una combat cos a cos prop del portal Nou. Va ser aleshores quan fou ferit de bala en una cama i retirat del camp de batalla.
2. ODS (5, 10) Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
Rafael Casanova
Fàbriques d’indianes a la Catalunya de 1750-1786
El procés industrial
La indústria de les indianes
» TÈCNIQUES
TREBALLAR AMB FONTS HISTÒRIQUES
Què són i per a què es fan servir?
Les fonts històriques són els documents, testimonis o objectes materials que proporcionen informació sobre els fets del passat. Els historiadors les historiadores les fan servir per reconstruir estudiar el passat de la humanitat. No obstant això, de vegades proporcionen informacions incompletes o esbiaixades; per això hi ha la necessitat d’usar-les de manera crítica, analitzant-les confrontant-les amb altres fonts contemporànies.
Classificació de les fonts històriques
Les fonts històriques són molt diverses se solen classificar en dos grans grups: les fonts primàries o directes les fonts secundàries també anomenades indirectes o historiogràfiques
• Les fonts primàries són contemporànies dels esdeveniments sobre els quals ens informen. Per tant, han arribat fins a nosaltres tal com es van fer en el seu moment, sense que els historiadors o les historiadores hagin participat en la seva creació. Poden ser escrites com obres literàries, tractats, censos, documents, inscripcions, monedes, mapes (A) plànols, etc. no escrites com monuments, restes humanes o materials, utensilis, edificis (B) o testimonis orals.
• Les fonts secundàries són les que s’han elaborat després de produir-se els fets històrics sobre els quals ens informen. En general, se solen realitzar a partir de la informació proporcionada per les fonts primàries (C) Hi destaquen els llibres d’història, les biografies, els testimonis dels historiadors o historiadores, els estudis arqueològics els articles periodístics o de revistes.
Solucionari
1. a) Fonts primàries. En un cas escrita i en un altre iconogràfica.
b) El text ens ofereix informació sobre qui intervé i què acorden en el Tercer Pacte de Família. El quadre retrata una escena de gènere en la qual veiem l’estil de vida de la classe mitjana-alta a la França del segle xviii
c) Ens permeten establir les relacions internacionals o l’estil de vida de l’alta burgesia.
2. Resposta oberta.
Posa a prova el teu aprenentatge
1. Antic Règim: sistema polític, econòmic i social europeu entre els segles xv i xviii. Despotisme il· lustrat: sistema de govern que intenta conciliar monarquia absoluta amb una política reformista a favor dels súbdits. Enciclopèdia: diccionari raonat que pretenia ser un compendi dels sabers de l’època. Fisiocràcia: teoria econòmica avalada per Quesnay que defensa que la riquesa d’un país rau en el desenvolupament de l’agricultura.
L’anàlisi de fonts històriques
El treball amb fonts històriques requereix un seguit de passos bàsics:
• Classificar la font. Implica precisar-ne la natura- lesa (primària o secundària) i el contingut (polític, econòmic, social, cultural, artístic).
• Descriure la informació que proporciona. Su- posa identificar-ne l’autor, la procedència la cro- nologia, si es coneixen. En aquest moment, també és convenient identificar la informació que ens proporciona sobre fets o es- deveniments, persones o grups socials, institucions, idees, etc.
• Explicar la informació. Per a això, s’han d’usar els coneixements que es tenen sobre el tema o fet his- tòric a què es refereix. Igualment, si és possible, se n’han de mencionar les causes les conseqüències.
• Valorar la font. Fer menció de la importància com a font històrica, de l’objectivitat o subjectivitat de la informació que proporciona, i de la fiabilitat o no fiabilitat.
Els estrets vincles
Analitzem una font històrica
• Classificació. És una font primària de contingut artístic.
• Descripció. És un retrat de Paulina Bonaparte fet en marbre per Antonio Canova, escultor que va viu- re entre 1757 i 1822. Pertany al neoclassicisme, estil artístic que es va desenvolupar a partir de mitjan segle XVIII
• Explicació i valoració Antonio Canova va ser l’es- cultor més influent de l’època. Aquesta escultura, en la qual Canova va tornar a models grecs cercant la bellesa i la perfecció, reflecteix totes les característi- ques del nou estil: racionalitat, equilibri, ordre imi- tació dels models grecollatins.
i unió amb el nom de pacte de família...
1. El Rei Catòlic el Rei Cristianíssim declaren que... miraran d’ara endavant com a enemiga comuna la Potència que ho fos d’una de les dues Corones.
16. [...] s’ha convingut que després que les dues estiguin en guerra declarada contra el mateix o els mateixos enemics... (faran) la guerra plegats, emprant per a això totes les forces que tenen.
18. ... han convingut [...] que quan es tracti d'acabar fent les paus la guerra que hagin sostingut en comú, compensaran els avantatges que una de les dues potències hagi pogut aconseguir, amb les pèrdues que hagi patit l’altra.
2
Tercer Pacte de Família, París, 15 d’agost de 1761.
2. Montesquieu: estableix les bases de la separació de poders. Adam Smith: economista i filòsof que va formular les bases del liberalisme econòmic. Fe lip V: primer rei espanyol (1700-1746) de la casa de Borbó. Va introduir la centralització administrativa. Carles III: rei d’Espanya 1759-1788, monarca il·lustrat que va dur a terme una política reformista.
3. a) La crítica als costums i les supersticions, el dret a la felicitat i l’exaltació de la raó b) Sí, a la religió: «Els homes, la gran majoria, només mantenen la religió pel costum (...) gairebé mai no s’han molestat a pensar en els motius de la creença que tenen». c) Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
4. a) Vegeu epígraf 1. b) Rotació triennal: sistema de cultiu que es basava en la successió d’un cereal d’hivern la primera part de l’any, un cereal de primavera la segona part de l’any i guaret al final de l’any. La rotació contínua substitueix el guaret per plantes farratgeres.
2. Explica per escrit per què han passat a la història aquests personatges històrics.
Montesquieu Felip V Adam Smith R. Casanova
3. Analitza el text següent i contesta les preguntes que es formulen.
«Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat la dels semblants. La religió, que tot concorre a mostrar-nos-la com l’objecte més important per a la nostra felicitat temporal eterna, només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, si més no la gran majoria, només
freqüents les reunions o vetllades d’intel·lectuals, artistes, científics escriptors en els «salons» regentats per dones amb inquietuds culturals i una formació excel·lent. Entre aquests, podem destacar els salons literaris de Mme. de Lambert i Mme. de Tencin; els salons filosòfics de Mme. du Deffand de Mme. Geoffrin; els salons filosoficopolítics de Mme. d’Épincy de Mme. Necker. Totes eren dones afavorides pel naixement o la fortuna, els marits de les quals eren molt liberals, o havien mort, o eren absents. En els salons s’hi barrejaven persones d’estrats socials diferents, totes ben cultes, per conversar o debatre. L’escena corrent en el saló era la lectura en veu alta d’un text, per abordar després un debat dialogat entre els assistents que sovint s’allargava fins al vespre. Els salons van néixer arran de les dificultats trobades per promoure la innovació dels coneixements científics o generar opinió des de les institucions tradicionals. La resistència que les càtedres universitàries i les institucions eclesiàstiques van plantejar a la penetració de qualsevol novetat que no estigués sancionada per la tradició o per les autoritats incontestades, va forçar els il·lustrats a idear altres formes de relacionar-se generar associacions, acadèmies, tertúlies una infinitat d’instruments nous de difusió de les llums que propugnaven. Tanmateix, hem d’admetre que la raó il·lustrada, que pretenia la igualtat dels éssers humans, no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres, que aprofundia en la diferència entre homes dones, qüestió aquesta que s’arrossegava des de feia segles. és que l’educació de les dones concebia la figura de la dona com a sàvia consellera o educadora de ciutadans, sempre a l’ombra de l’home, fos espòs o fill. Aquesta marginació va ser el brou de cultiu d’un incipient pensament feminista, que es desenvoluparia més endavant amb la «Declaració dels Drets de la Dona la Ciutadana», escrita el 1791 per Olympe de Gouges.
2.
1.
Posa a prova les teves competències
1. Segle de les Llums: la Il·lustració va ser un moviment cultural i intel lectual europeu (especialment a França i Anglaterra) que es va desenvolupar des del final del segle xvii fins a l’inici de la Revolució Francesa, encara que en alguns països es va prolongar durant els primers anys del segle xix. Va ser denominada així per la finalitat declarada de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. El segle xviii és conegut, per aquesta raó, com el Segle de les Llums. Estrats socials: grups socials tancats a què es pertany per naixement o llinatge. Definits per un estil comú de vida. Raó il·lustrada: mètode de pensament crític que té l’origen en el racionalisme. Igualtat de gèneres: implica que els homes i les dones han de rebre els mateixos drets i beneficis.
2. Lloc de reunió dels il·lustrats, com també ho van ser les acadèmies i les tertúlies.
3. ODS (5,10) Resposta b) i d). Eren dones cultes que conversaven o debatien; pertanyien a l’aristocràcia o havien estat afavorides per la fortuna.
4. Eren llocs de reunió per conversar i debatre. Hi havia diferents tipus de salons: literaris, filosòfics i filosoficopolítics.
5. a) Van néixer per les dificultats trobades per promoure els coneixements científics o generar opinió des de les institucions culturals tradicionals. b) Les càtedres universitàries o les institucions eclesiàstiques. c) En el quart paràgraf: «(...) la raó il·lustrada que cercava la igualtat dels éssers humans no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres».
6. ODS (5, 10) Resposta oberta.
7. ODS (5, 10) Recomanem consultar aquest text breu sobre els salons del web següent: http://www. artehistoria.com/v2/contextos/12764.htm. Resposta oberta.
Lectura de Molière de Jean-François de Troy, cap al 1728.
