Guia Olympe de Gouge 3r. Mostra. Socials

OCIALS S

D’AULA GUIA 3 ESO

Aquest projecte editorial de l’àmbit de les ciències socials ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Francesc Solà

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Ángeles Rodríguez

Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Socials 3 (Programa Olympe de Gouges), de M. Burgos Alonso, M. C. Muñoz-Delgado i T. Llacay.

© 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: juliol de 2020 ISBN: 978-84-489-5122-1 DL B. 14328-2020

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

E PROJ TEC EL DE OCIALS S

» PRESENTACIÓ

» PRESENTACIÓ

El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat.

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de les ciències socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions

OCIALS S

Programa Olympe de Gouges

El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:

• La temporització orientativa del contingut del llibre.

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat.

• Els continguts clau de cada unitat.

• Les solucions de totes les activitats.

• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet (  ).

• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l'aplicació AvaluApp ( ).

• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ).

Presentació

de l’edat

s’inicia amb una presentació dels canvis en el panorama internacional i

els aspectes polítics, econòmics,

culturals i artístics respecte del període medieval precedent. En primer lloc, es tracten els descobriments geogràfics, incidint en les seves causes i en l’ampliació del món conegut fins aleshores. A continuació, s’aborden els principals canvis de l’edat moderna a Europa: el naixement de l’estat modern, el creixement demogràfic, el progrés de l’economia, els canvis en la societat estamental, la ruptura de la unitat religiosa per la reforma protestant i la reforma de l’Església catòlica; els trets de la nova mentalitat humanista; i les aportacions arquitectòniques, escultòriques pictòriques del Renaixement. La tècnica de treballar amb el temps l’espai històrics reforça l’adquisició d’aquests continguts bàsics, ja treballats en cursos anteriors.

Elements transversals

Foment de la lectura i comprensió lectora

Al principi de cada apartat s’ha de deixar a l’alumnat que llegeixi, primer, de manera individual, cada un dels epígrafs i, posteriorment, un dels alumnes ha de fer el mateix, però en veu alta i per a tota la classe. Aquesta lectura afavorirà la comprensió lectora i potenciarà l’interès per la lectura en grup. Per fomentar el coneixement sobre les guerres de religió a través d’un llibre es pot proposar llegir un fragment de El mercader de Venècia de William Shakespeare (Vicens-Vives), sobre un jueu que es refugia a Venècia, a l’empara de les persecucions que pateixen, al segle xvi, els membres de la seva religió. S’hauran de reforçar, al llarg de tota la unitat, els termes i conceptes bàsics relacionats amb l’estat modern, la Reforma Contrareforma, el Renaixement i l’humanisme.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Activitats complementàries

1. Identifica els continents que apareixen al mapa de la pàgina 11 del llibre de l’alumne amb territoris espanyols portuguesos.

2. Cerca informació sobre un dels següents termes històrics reflectits en l’eix cronològic: Reis Catòlics Primera volta al món Concili de Trento Solucionari

1. 1789 Revolució Francesa, final de l’edat moderna; 1492 descobriment d’Amèrica, inici de l’edat moderna; 1453, presa de Constantinoble pels turcs, inici de l’edat moderna.

2. Barroc: segle xvii Renaixement: segle xvi; absolutisme: segle

3. Es pretén que l’alumnat comprengui els conceptes expliqui les seves diferències. Una edat és un període històric comprès entre diversos segles, el principi el final està determinat per una data, mentre que una època es refereix a un període de temps caracteritzat per uns trets més o menys homogenis (com un moviment artístic, literari, filosòfic...) que està comprès dins d’una edat. Els historiadors divi¡deixen l’estudi de la història en períodes per distingir o diferenciar aquells trets comuns d’una etapa històrica que la fan prou important per ser diferent d’altres períodes. 4. Amb aquesta activitat es vol esbrinar si l’alumnat coneix els canvis que distingeixen l’edat moderna de l’edat mitjana.

EDAT MITJANA EDAT MODERNA Internacional Imperi Bizantí Món conegut: Europa, Àsia oriental nord de l’Àfrica

guint dues rutes: una de marítima vorejant l’ARÀBIA la mar Roja, que entrava a EGIPTE; una altra per terra, pel golf Pèrsic (PÈRSIA), que arribava a IRAN, IRAQ, els ports de Damasc (SÍRIA) Constantinoble (TURQUIA), on els mercaders italians traslladaven les mercaderies a Venècia, Gènova a la resta d’Europa.

1. A l’esquema hi han d’aparèixer

instruments tècnics com la brúixola l’astrolabi; l’avenç de la cartografia (mapamundis portolans) nous vaixells, com la nau la caravel·la. – Religioses: lluita contra els infidels extensió del cristianisme. – Ideològiques afany d’aventures, fama riquesa, recerca de la veracitat per part dels humanistes.

2. (la XINA) Els xinesos recollien les espècies de les illes Orientals les duien al port de Malacca (MALÀISIA). Aquí els mercaders àrabs transportaven aquests productes a l’ÍNDIA. Després transportaven les espècies a la conca de la Mediterrània, se-

3. Resposta oberta. Es pretén que l’alumnat cerqui informació expliqui per escrit de forma coherent la informació obtinguda. – Ballesta Se’n pot veure una de la Reial Acadèmia de Matemàtiques (vegeu el vostre espai personal al web www.barcanova.cat). – Nocturlabi Se’n pot observar un al Museu Virtual de la Ciència, al CSIC (vegeu el vostre espai personal al web www.barcanova.cat). Notes

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat.

• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA.

• Activitats de reforç

• Rúbriques i dianes d’avaluació.

• Les solucions de les activitats complementàries.

• Les orientacions metodològiques per als continguts.

S

2.fonamentatRaonament d’aspectes relacionats amb la història. Formulo propostes riques relacionades amb la resolució de l’activitat. Formulo propostes prou relacionadescoherentsamb la resolució de l’activitat.

3. Adquisició i domini de nou vocabulari històric. Adquireixo nou vocabulari històric amb facilitat l’uso amb propietat. Adquireixo nou vocabulari històric l’uso prou bé.

4.d’elementsIdentificació cartogràfics deducció dels fets històrics que se’n deriven.

Identifico fàcilment elements cartogràfics i dedueixo els fets històrics que se’n deriven.

5. Selecció dels fets històrics més significatius elaboració d’un fris cronològic.

Sé seleccionar fàcilment els fets històrics més significatius elaboro amb solvència un fris cronològic.

explicar causes conseqüències. Tinc dificultats per identificar i contextualitzar fets històrics, em costa explicar-ne causes conseqüències. 25 %

Formulo propostes bàsiques relacionades amb la resolució de l’activitat.

Tinc dificultats per formular propostes coherents relacionades amb la resolució de l’activitat. 25 %

Adquireixo nou vocabulari històric i l’uso correctament. Tinc dificultats en l’adquisició de nou vocabulari històric l’uso de manera imprecisa. 20 %

Identifico prou bé elements cartogràficsn’interpreto els fets històrics que se’n deriven.

Sé seleccionar prou bé els fets històrics més significatius elaboro un fris cronològic.

Identifico de manera bàsica elements cartogràfics en dedueixo els fets històrics que se’n deriven.

Identifico amb dificultat elements cartogràfics bàsics em costa deduir els fets històrics que se’n deriven. 15 %

Sé seleccionar de manera bàsica els fets històrics més significatius elaboro correctament un fris cronològic.

Tinc dificultats per seleccionar els fets històrics més significatius elaborar un fris cronològic. 15 %

Unitat 1 L'INICI DE L'EDAT MODERNA

Llegeix aquest text: Les altres potències colonials: Portugal i els països nord-europeus

L’exploració i la colonització portugueses van continuar al segle XVI malgrat la rivalitat amb la monarquia hispànica. Així, per exemple, els portuguesos es van convertir en els primers occidentals a comerciar amb el Japó. També controlaven el Brasil ja que la regió es trobava sobre l’àrea portuguesa establerta segons el tractat de Tordesillas. Forts i noves colònies van ser establertes sobre la costa africana, a Socotra, Ormuz, Calcuta, Goa, Mumbai, Malacca, Macau i Timor. Les nacions al nord de la península Ibèrica van refusar reconèixer el tractat de Tordesillas. Així, França, els Països Baixos i Anglaterra, amb grans tradicions marítimes i també tecnològiques, van emprendre els seus propis viatges de colonització. La primera d’aquestes missions, el 1497, de John Cabot, finançada per Anglaterra, va ser la primera d’una sèrie de missions d’exploració britàniques franceses cap a Amèrica del Nord. Espanya havia ignorat la regió més septentrional d’Amèrica del Nord perquè la població era molt menor i tenia menys riqueses (or i plata) que la resta d’Amèrica del Nord, Central i del Sud. El 1525, Giovanni da Verrazzano es convertí en el primer europeu

ESPAI PERSONAL

L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

Les competències

Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit de les ciències socials

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO.

Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

CULTURAL I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

CIUTADANA GEOGRÀFICA

Les rúbriques

Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin.

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació).

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar.

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat.

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100.

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència.

Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat.

RÚBRIQUES • Unitat 1

Dimensió històrica Pàgina 11, Activitat 2

Descriptors Nivell d’assoliment Pes Expert 4 (100 %) Avançat 3 (75 %) Aprenent 2 (50 %) Novell 1 (25 %) 1. Interpretació decontextualització fets Descripcióhistòrics. de causes i conseqüències.

Identifico contextualitzo perfectament fets històrics, en sé explicar causes conseqüències. Identifico contex- tualitzo prou bé fets històrics, en sé explicar causes i conseqüències. Identifico contextualitzo suficientment fets històrics, en sé explicar causes i conseqüències. Tinc dificultats per identificar fetscontextualitzar històrics, em costa explicar-ne causes i conseqüències. 25 % 2. fonamentatRaonament d’aspectes relacionats amb la història. Formulo propostes larelacionadesriquesamb resolució de l’activitat. Formulo propostes prou larelacionadescoherentsamb resolució de l’activitat.

Formulo propostes bàsiques relacionades amb la resolució de l’activitat.

Tinc dificultats per propostesformular coherents relacionades amb la resolució de l’activitat. 25 % 3.dominiAdquisició de nou vocabulari històric. Adquireixo nou històricvocabulari amb facilitat l’uso amb propietat. Adquireixo nou històricvocabulari l’uso prou bé. Adquireixo nou històricvocabulari l’uso correctament. Tinc dificultats en l’adquisició de nou vocabulari històric l’uso de imprecisa.manera 20 %

4. d’elementsIdentificació cartogràfics i deducció dels fets històrics que se’n deriven. Identifico fàcilment elements cartogràfics dedueixo els fets històrics que se’n deriven.

5. Selecció dels fets històrics més significatius elaboració d’un fris cronològic.

Sé fàcilmentseleccionar els fets històrics significatiusmés elaboro amb solvència un fris cronològic.

Identifico prou bé elements cartogràfics elsn’interpreto fets històrics que se’n deriven.

Sé prouseleccionar bé els fets històrics isignificatiusmés elaboro un fris cronològic.

Identifico de manera elementsbàsica cartogràfics en dedueixo els fets històrics que se’n deriven.

Sé seleccionar de manera bàsica els fets històrics méselaborosignificatius correctament un fris cronològic.

Identifico amb dificultat cartogràficselements bàsics em costa deduir els fets històrics que se’n deriven. 15 %

Tinc dificultats per seleccionar els fets històrics méselaborarsignificatius un fris cronològic. 15 %

Les dianes

La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient.

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell).

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana.

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

DIANES • Unitat 1

Dimensió històrica

Pàgina 14, activitat 1

Interpreto correctament informacions cartogràfiques.

Extrec conclusions pròpies.

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat i no em queda cap dubte.

Interpreto correctament informació històrica en dedueixo causes i conseqüències. Faig la feina quan toca sense perdre el temps.

Redacto una resposta detallada i comprensible.

Faig servir el vocabulari històric amb precisió.

Valoro la informació obtinguda de diverses fonts.

Participo activament aportant idees fent preguntes. 2 4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Mai 1 2 3 4

DIANES Unitat 1

Dimensió històrica Pàgina 15, activitat 5

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat no em queda cap dubte. Interpreto correctament informacions cartogràfiques.

Extrec conclusions pròpies.

Interpreto correctament informació històrica en dedueixo causes i conseqüències. Faig la feina quan toca sense perdre el temps.

Interpreto correctament informacions cartogràfiques.

Faig servir el històricvocabulari precisió.amb Afronto els reptes amb interès i sense desanimar-me.

Redacto una resposta detallada i comprensible.

Valoro la informació obtinguda de diverses fonts.

HISTÒRICA

GEOGRÀFICA

DIMENSIONS

Competència 1 Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3 . Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4 Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5 . Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6 . Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7 Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8 . Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9 . Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Competència 10 Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Competència 11 Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència 12 Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Competència 13 Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

C1

C4

C2

C3

C10

C8

C9

C13

C11

C12

C7

C5

C6

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat.

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta.

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures.

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA)

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» ÍNDEX DE SOCIALS

1L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

1. L’edat moderna

2. Els descobriments (I). Causes d’un procés

3. Els descobriments (II). Viatges i viatger

4. El naixement de l’Estat modern

5. Transformacions econòmiques i canvis socials

6. Canvis i conflictes religiosos. Reforma i Contrareforma

7. L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà

8. El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura

9. El Renaixement a Itàlia (II). Escultura i pintura

10. El Renaixement fora d’Itàlia

Tècniques . Treballem amb el temps històric

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

2

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

1. El regnat dels Reis Catòlics

2. La monarquia hispànica

3. La política dels Àustria

4. La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya

5. La conquesta d’Amèrica

6. Colonització i organització d’Amèrica Repte: Comanadoria, drets indígenes i interpretacions de l’obra d’Espanya a Amèrica

7. Economia, societat i vida quotidiana

8. La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya

9. L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya

10. El Renaixement a Catalunya

Tècniques Les comparacions en història

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

1. El segle xvii Transformacions i conflictes

2. Els règims polítics

3. La població i l’economia d’Europa

4. La monarquia hispànica al segle xvii

5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya

6. La ciència i la cultura

7. El llegat artístic. El Barroc

8. El Barroc a Europa

9. El Barroc a Espanya i Amèrica

Repte: Velázquez, descobrint un geni universal

10. Catalunya al segle xvii

11. L’art barroc a Catalunya

Tècniques . Comparem obres d’art i estils artístics

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

5ACTIVITATS ECONÒMIQUES I ESPAIS GEOGRÀFICS

1. L’activitat econòmica. Components i sectors

2. Els agents econòmics i les seves relacions

3. Factors de producció (I). Recursos, capital i tecnologia

4. Factors de producció (II). La feina

5. Els sistemes econòmics

6. Tendències econòmiques actuals (I). Ideologies i problemes

7. Tendències econòmiques actuals (II)

Repte: Què en sabem, de les multinacionals i la globalització?

8. Les àrees geoeconòmiques mundials

Tècniques Cerquem informació en la premsa i a internet

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL SECTOR PRIMARI. ELS ESPAIS AGRARIS

1. Els espais agraris

2. L’activitat agrària. Els factors físics

3. L’activitat agrària. Els factors humans

4. El paisatge agrari i els seus elements

5. L’agricultura. Diversitat i tipus

6. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals

7. L’agricultura. Sistemes agraris avançats

8. La ramaderia. Formes d’explotació i models

9. L’explotació forestal

10. La pesca. La utilització del mar Tècniques . Fem servir dades estadístiques

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

ELS SECTOR SECUNDARI. ELS ESPAIS INDUSTRIALS

1. El sector secundari

2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres

3. Bases de l’activitat industrial (II). Les energies tradicionals

4. Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives

5. L’energia al món. L’estalvi energètic

Repte: Què en sabem, dels nous aprofitaments i materials?

6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I)

7. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (II)

8. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització

9. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món

Tècniques . Treballem amb imatges de paisatges

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL SECTOR TERCIARI. ESPAIS I ACTIVITATS

1. Els espais terciaris

2. El transport (I). Xarxes i situació actual

3. El transport (II). Els sistemes de transport

Repte: Coneixes les últimes tendències del transport?

4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics

5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques

6. Les activitats comercials

7. El comerç interior

8. El comerç exterior

Tècniques . Fem un treball i exposem-lo a classe

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A EUROPA.

ELS

TRES SECTORS

1. La població activa

2. El sector primari

3. El sector secundari

4. El sector terciari

Tècniques . Debatem a l’aula

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA

I A CATALUNYA

1. El sector primari a Espanya (I). Els paisatges agraris

2. El sector primari a Espanya (II). L’activitat pesquera

3. El sector secundari a Espanya (I). Mineria i energia

4. El sector secundari a Espanya (II). La indústria i la seva localització

5. El sector terciari (I). Comerç i transport

6. El sector terciari (II). El turisme

7. El sector primari a Catalunya

8. El sector secundari a Catalunya

9. El sector terciari a Catalunya

Tècniques . Comentem textos geogràfics

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

RECURSOS NATURALS I IMPACTES MEDIAMBIENTALS

1. El medi i els recursos naturals

2. L’ésser humà i el medi ambient

3. Els problemes del relleu i del sòl

Repte: L’e-brossa, les deixalles tecnològiques

4. Els problemes de l’aire i de l’atmosfera

5. La desforestació i la pèrdua de la biodiversitat

6. Els problemes medioambientals a Espanya i a Catalunya

Repte: El desenvolupament sostenible i les mesures de protecció

7. Els espais protegits a Europa i a Espanya

Tècniques . Organitzem carpetes i arxius TIC

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I CONFLICTES MUNDIALS

1. Com es mesuren les desigualtats?

Repte: Indicadors bàsics de desenvolupament humà

2. Els graus de desenvolupament

3. Les causes del desenvolupament desigual

4. Evolució recent de les desigualtats mundials

5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa

6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya

7. Reptes pendents del desenvolupament humà (I)

8. Reptes pendents del desenvolupament humà (II)

9. Conflictes bèl·lics i desigualtats

Tècniques . Elaborem presentacions digitals i pòsters

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL

1. L’organització política mundial. Estats i fronteres

2. Els sistemes polítics dels Estats

3. L’organització política d’Espanya

4. L’organització territorial d’Espanya

5. L’organització política i territorial de Catalunya

6. L’organització política i territorial de la Unió Europea

7. Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat

8. Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració

9. El paper d’Espanya al món

Tècniques Preparem una prova, oral o escrita

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives)

UNITAT 1

HORES

LECTIVES

1 L’edat moderna 1 h

2 Els descobriments (I). Causes d’un procés 1 h

3 . Els descobriments (II). Viatges i viatgers

4 El naixement de l’Estat modern 1 h

5 . Transformacions econòmiques i canvis socials 1 h

6 . Canvis i conflictes religiosos

7 L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà

8 El renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura.

9 . El Renaixement a Itàlia (II). Escultura i pintura

10 . El Renaixement fora d’Itàlia

1 h

2 h

Tècniques. Treballem amb el temps històric 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 2

HORES

LECTIVES

1 El regnat dels Reis Catòlics 1 h

2 . La monarquia hispànica

3 . La política dels Àustria

4 La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya

1 h

5 La conquesta d’Amèrica 1 h

6 . Colonització i organització d’Amèrica

Repte: Comanadoria, drets indígenes i interpretacions de l’obra d’Espanya a Amèrica 1 h

7 Economia, societat i vida quotidiana 1 h

8 La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya 1 h

9 . L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya

10 . El Renaixement a Catalunya Tècniques. Les comparacions en història 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 3

HORES LECTIVES

1 El segle xvii. Transformacions i conflictes 1 h

2 . Els règims polítics 1 h

3 . La població i l’economia d’Europa

4 La monarquia hispànica al segle xix 1 h

5 La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya 1 h

6 . La ciència i la cultura 1 h

7 El llegat artístic. El Barroc 1 h

8 El Barroc a Europa 1 h

9 . El Barroc a Espanya i Amèrica Repte: Velázquez, descobrint un geni universal 1 h

10 Catalunya al segle xvii 1 h

11 . L’art barroc a Catalunya Tècniques. Comparem obres d’art 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 4

1 L’activitat econòmica. Components i sectors 1 h

2 Els agents econòmics i les seves relacions

3 Factors de producció (I). Recursos, capital i tecnologia 1 h

4 . Factors de producció (II). La feina

5 Els sistemes econòmics 1 h

6 Tendències econòmiques actuals (I). Ideologies i problemes 1 h

7 Tendències econòmiques actuals (II) 1 h

Repte: Què en sabem, de les multinacionals i la globalització? 1 h

8 . Les àrees geoeconòmiques mundials 1 h

Tècniques. Cerquem informació en la premsa i a internet

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 5

HORES LECTIVES

1 Els espais agraris 1 h

2 . L’activitat agrària. Els factors físics 1 h

3 . L’activitat agrària. Els factors humans

4 El paisatge agrari i els seus elements 1 h

5 L’agricultura. Diversitat i tipus 1 h

6 . L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals 1 h

7 . L’agricultura. Sistemes agraris avançats

8 La ramaderia. Formes d’explotació i models 1 h

9 L’explotació forestal

10 . La pesca. La utilització del mar 1 h Tècniques. Fem servir dades estadístiques 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 6

1 El sector secundari

2 . Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres

3 . Bases de l’activitat industrial (II).

Les energies tradicionals

HORES LECTIVES

4 . Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives 1 h

5 L’energia al món. L’estalvi energètic 1 h

Repte: Què en sabem, dels nous aprofitaments i materials? 1 h

6 . Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I) 1 h

7 . Evolució de la indústria i dels seus paisatges (II)

8 . Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització 1 h

9 Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món

Tècniques. Treballem amb imatges de paisatges 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 7

1 Els espais terciaris

2 . El transport (I). Xarxes i situació actual 1 h

3 . El transport (II). Els sistemes de transport

Repte: Coneixes les últimes tendències del transport? 1 h

4 El turisme (I). Modalitats i espais turístics 1 h

5 El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques

6 . Les activitats comercials

7 . El comerç interior

8 El comerç exterior

Tècniques. Fem un treball i exposem-lo 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 8

1 . La població activa

2 El sector primari

3 El sector secundari

4 . El sector terciari

Tècniques. Debatem a l’aula

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 9

1 El sector primari a Espanya (I). Els paisatges agraris 1 h

2 . El sector primari a Espanya (II). L’activitat pesquera 1 h

3 . El sector secundari a Espanya (I). Mineria i energia

4 . El sector secundari a Espanya (II). La indústria i la seva localització 1 h

5 El sector terciari (I). Comerç i transport 1 h

6 El sector terciari (II). El turisme 1 h

7 . El sector primari a Catalunya 1 h

8 . El sector secundari a Catalunya 1 h

9 El sector terciari a Catalunya 1 h

Tècniques. Comentem textos geogràfics 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 10

HORES LECTIVES

1 El medi i els recursos naturals 1 h

2 . L’ésser humà i el medi ambient

3 . Els problemes del relleu i del sòl 1 h

Repte: L’e-brossa, les deixalles tecnològiques 1 h

4 Els problemes de l’aire i de l’atmosfera 1 h

5 La desforestació i la pèrdua de la diversitat 1 h

6 . Els problemes mediambientals a Espanya i a Catalunya 1 h

Repte: El desenvolupament sostenible i les mesures de protecció 1 h

7 Els espais protegits a Europa i a Espanya 1 h Tècniques. Organitzem carpetes i arxius TIC 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 11

HORES LECTIVES

1 . Com es mesuren les desigualtats? 1 h

Repte: Indicadors bàsics de desenvolupament humà 1 h

2 Els graus de desenvolupament 1 h

3 . Les causes del desenvolupament desigual 1 h

4 . Evolució recent de les desigualtats mundials

5 . Les desigualtats socioeconòmiques a Europa 1 h

6 Les desigualtats socials i regionals a Espanya 1 h

7 Reptes pendents del desenvolupament humà (I) 1 h

8 . Reptes pendents del desenvolupament humà (II)

9 . Conflictes bèl·lics i desigualtats 1 h Tècniques. Comentem textos geogràfics 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

UNITAT 12

1 L’organització política mundial. Estats i fronteres 1 h

2 Els sistemes polítics dels Estats

3 . L’organització política d’Espanya 1 h

4 L’organització territorial d’Espanya

5 L’organització política i territorial de Catalunya 1 h

6 . L’organització política i territorial de la Unió Europea 1 h

7 . Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat 1 h

8 . Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració 1 h

9 El paper d’Espanya al món 1 h Tècniques. Comentem textos geogràfics 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge 1 h

Posa a prova les teves competències

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT

1. L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

Presentació de la unitat

L’estudi de l’edat moderna s’inicia amb una presentació dels canvis en el panorama internacional i en els aspectes polítics, econòmics, socials, culturals i artístics respecte del període medieval precedent. En primer lloc, es tracten els descobriments geogràfics, incidint en les seves causes i en l’ampliació del món conegut fins aleshores. A continuació, s’aborden els principals canvis de l’edat moderna a Europa: el naixement de l’estat modern, el creixement demogràfic, el progrés de l’economia, els canvis en la societat estamental, la ruptura de la unitat religiosa per la reforma protestant i la reforma de l’Església catòlica; els trets de la nova mentalitat humanista; i les aportacions arquitectòniques, escultòriques i pictòriques del Renaixement. La tècnica de treballar amb el temps i l’espai històrics reforça l’adquisició d’aquests continguts bàsics, ja treballats en cursos anteriors.

Elements transversals

Foment de la lectura i comprensió lectora

Al principi de cada apartat s’ha de deixar a l’alumnat que llegeixi, primer, de manera individual, cada un dels epígrafs i, posteriorment, un dels alumnes ha de fer el mateix, però en veu alta i per a tota la classe. Aquesta lectura afavorirà la comprensió lectora i potenciarà l’interès per la lectura en grup.

Per fomentar el coneixement sobre les guerres de religió a través d’un llibre es pot proposar llegir un fragment de El mercader de Venècia, de William Shakespeare (Vicens-Vives), sobre un jueu que es refugia a Venècia, a l’empara de les persecucions que pateixen, al segle xvi, els membres de la seva religió.

S’hauran de reforçar, al llarg de tota la unitat, els termes i conceptes bàsics relacionats amb l’estat modern, la Reforma i Contrareforma, el Renaixement i l’humanisme.

Expressió oral i escrita

• Totes les tasques que es facin en cada un dels apartats hauran de quedar reflectits en el quadern de treball o llibreta de l’alumne, que és una eina més de l’aprenentatge; per això l’alumnat haurà de tenir molta cura en l’expressió escrita o la redacció, provant sempre d’esmenar els errors per tal d’aprendre de les errades. És important fer resums de les característiques de la monarquia autoritària, de les reformes religioses, de l’humanisme i del Renaixement. Igualment és important la redacció a l’hora de definir termes com monarquia autoritària, diplomàcia... Així com el fet de saber esquematitzar quan es facin quadres comparatius.

• A mesura que es vagi desenvolupant la unitat, l’alumnat haurà de tenir especial cura a expressar correctament les idees principals. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el professorat pot anar fent comentaris orals de les imatges tot fomentant la participació de l’alumnat en veu alta i en grup.

Foment de les TIC

• A internet hi ha pàgines i adreces que, aprofitant les pissarres digitals i els recursos informàtics de què disposen molts centres, es poden usar per aconseguir que l’alumnat assimili de forma amena els continguts de la unitat, com, per exemple mitjançant recreacions, animacions virtuals i activitats interactives. Algunes adreces d’internet interessants per a la unitat les trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Vídeos a internet: América, un nuevo mundo (rtve.es); El descobriment d’Amèrica (Canal National Geographic, a Youtube); Palacios renacentistas (Artehistoria); Miguel Ángel, una superestrella (Canal Historia); Leonardo da Vinci (Canal Història); Visitem la Capella Sixtina (InfoK).

Interès i cura pel medi ambient

Si bé aquesta unitat didàctica no sembla que tingui una relació directa amb el medi ambient, aquest tema es pot incloure de manera transversal en treballar els descobriments i les seves conseqüències als països colonitzats. Així, les noves formes d’agricultura i ramaderia o els avenços científics i tècnics duts a aquests nous països des del «Vell Continent», poden mostrar com l’activitat humana produeix sempre un efecte secundari no desitjat en la degradació mediambiental.

Anticipació de tasques

Sempre s’ha de partir dels coneixements previs que té l’alumnat, per la qual cosa per començar la unitat, i a partir del títol d’aquesta, el professorat haurà de sentir el que els suggereix «inici de l’edat moderna»: Què és l’edat moderna? A què es refereix el terme «edat»? Si fem referència a «moderna» quina «edat» hi va haver abans? Per què es diu moderna, aquesta etapa de la història? És un bon moment també per recordar la cronologia per al qui s’ha de limitar a estudiar els segles xv i xvi, i establir les dates en les quals comencen i acaben aquestes centúries.

Mapa conceptual

L’EDAT MODERNA

es van produir

Descobriments geogràfics

van tenir

Causes

Polítiques

Econòmiques

Científiques

Tècniques

Religioses

Ideològiques

Naixement de l’estat modern

dut a terme per

Monarquies autoritàries

Progrés de l’economia

es va reflectir en

Activitats agràries

Artesania Comerç

Canvis religiosos

van donar lloc a

Reforma luterana

Reforma calvinista

Canvi de mentalitat

van reforçar el seu poder utilitzant es va manifestar en

Capitalisme comercial

Instruments

van conduir a

Exploracions portugueses

Descobriment d’Amèrica

Repartiment del món

Canvis demogràfics

Augment de la població reflectits en

Quattrocento

Períodes es divideix en Cinquecento

Humanisme

difós a través de Viatges

Reforma anglicana

van provocar

Guerres de religió

Contrareforma catòlica

Concili de Trento

Transformacions socials

va ser impulsat per

Mecenes

Mèdici Papes

Impremta

Acadèmies les seves idees, aplicades a l’art, van donar lloc a sorgit a Itàlia al segle xv Renaixement artístic

Altres països europeus es va difondre a es va reflectir en

Arquitectura

Escultura

Pintura

Recursos didàctics

Cartografia i diccionaris artístics

• Globus terraqüi i mapes del món en els segles xv i xvi (mapa de Fra Maür, de Juan de la Cosa...).

• Atlas del Mundo, Anaya, Madrid, 1998.

• Fatàs, G., i Borràs, G. M.: Diccionario de términos de arte y arqueología, Alianza Editorial, Madrid, 1988.

Audiovisuals

• Vídeos i DVD: Martín Lutero (2 DVD. Áncora Audiovisual); Las guerras de religión (Vídeo. Áncora Audiovisual); El Renacimiento y la época de los descubrimientos (Vídeo. Áncora Audiovisual); Explorar el Renacimiento (Vídeo. Áncora Audiovisual); El Renacimiento. Grandes Épocas del Arte (Vídeo. Metrovídeo, Madrid); Renacimiento Historia Universal del Arte (Vídeo. MEC. 86 minuts); Los Médicis, padrinos del Renacimiento (4 DVD. Áncora Audiovisual); La Florencia de los Médicis. Las ciudades del arte (Vídeo-CD. Ediciones Dolmen); La Roma de Miguel Ángel y Rafael. Las ciudades del arte (Vídeo-CD. Ediciones Dolmen); Leonardo da Vinci/Durero. Genios de la pintura II (Ediciones Dolmen); Primitivos flamencos (Vídeo. MEC. 13 minutos); Van Eyck. Genios de la pintura II (Ediciones Dolmen).

• CD-ROM: Artistes i mecenes: Artistas y mecenas. Los grandes momentos del Arte (Ediciones Dolmen). Sobre el Renacimiento italiano: El despertar de Europa. Los grandes momentos del Arte. (Ediciones Dolmen). Sobre el Renacimiento europeo: Botticelli. Genios de la pintura I (Ediciones Dolmen).

Bibliografia per al professorat

• Argan, G. C.: El arte moderno. Del iluminismo a los movimientos contemporáneos. Ediciones Akal, Madrid, 2004.

• Benassar, B.: La Europa del Renacimiento. Anaya, Colección Biblioteca Básica de Historia, Madrid, 2003.

• Burke, P.: La cultura popular en la Europa moderna. Alianza Edi- torial, Madrid, 2001.

• Cameron; E.: Historia de Europa. Oxford. El siglo xv. Crítica, Barcelona, 1983.

• Gamarra Caballero, J. M.: Historia Moderna. Diputación Provincial de Madrid, 2008.

• Hinrichs, E.: Introducción a la Historia de la Edad Moderna. Ediciones Akal, Barcelona, 2001.

• Ribot, L.: Historia del mundo moderno. Editorial Actas, Madrid, 2006.

• Tallon, A.: La Europa del Renacimiento. Davinci Continental, Barcelona, 2009.

• Diversos autors: Historia Moderna. Ediciones Akal, Barcelona, 1991.

• Diversos autors: Manual de Historia Moderna. Ariel, Barcelona, 2000.

Programació competencial d’aula

i concreció de les dimensions

Dimensió històrica

COMPETÈNCIES CRITERIS

C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica

Criteris comuns de l’etapa (història)

1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història.

Criteris de 3r d’ESO (història)

10. L’alumne ha de ser capaç de sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geogràfics dels segles xv i xvi

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets.

1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen.

1.3. Adquireix i domina nou vocabulari històric.

10.1. Sap explicar les causes dels descobriments geogràfics i situa els principals esdeveniments en el temps.

10.2. Coneix l’objectiu dels descobridors i les principals rutes.

– L’Edat Moderna. 1 (pàg. 10), 2, 3 i 4 (pàg. 11), 1 (pàg. 16)

– Els descobriments. Causes d’un procés. Viatges i viatgers.

1, 2 i 3 (pàgina 16) 4 (posa a prova el teu aprenentatge)

C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

14. L’alumne ha de ser capaç d’analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusió, així com de la Contrareforma.

Criteris comuns de l’etapa (història)

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.

14.1. Sap elaborar un eix cronològic.

14.2. Organitza la informació de manera eficient.

2.1. Sap definir conceptes històrics.

2.2. Interpeta bé la informació cartogràfica i en sap extreure conclusions.

2.3. Cerca informació més enllà de la que li proporciona el llibre.

2.4. Elabora i sintetitza informació a partir de dades històriques determinades.

– Canvis i conflictes religiosos. Reforma i Contrareforma.

– El naixement de l’Estat modern.

– Transformacions econòmiques i canvis social.

1, 2 i 3 (pàg. 12), 1 i 2 (pàg. 14), 3, 4 i 5 (pàgina 15) 2, 3 (Posa a prova el teu aprenentatge)

1, 5 (Posa a prova el teu aprenentatge)

1 i 2 (pàg. 20) 3 i 4 (pàg. 21)

5 (pàg. 17) 1, 2 i 3 (pàg. 18)

4 (pàgina 18)

Dimensió social i cultural

COMPETÈNCIES CRITERIS

C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Criteris de 3r d’ESO (història)

13. L’alumne ha de ser capaç de descriure les característiques del Renaixement i del Barroc, i identificarne algunes obres rellevants.

INDICADORS CONTINGUTS

13.1. Adquireix i domina nou vocabulari històric.

13.2. Coneix l’humanisme i en sap distingir les principals escoles.

13.3. Reconeix les principals figures del Renaixement a Itàlia en els camps de l’arquitectura, l’escultura i la pintura, i les característiques del moviment.

13.4. Reconeix les obres del Renaixement europeu i les seves principals característiques. L’escola flamenca i Albrecht Dürer.

– L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà.

1 (pàg. 22) 2 3 i 4 (pàg.23) 1, 2, 3 i 4 (Posa a prova les teves competències)

1 (pàg. 24)

1 (pàg. 26) 3 (pàg. 27)

1b (pàg. 28)

C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Criteris comuns de l’etapa (història)

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.

2.1. Sap valorar les imatges artístiques del Renaixement italià.

2.2. Interpreta els canvis i les continuïtats que van representar el Quattrocento el Cinquecento

2.3. Analitza les obres d’art del Renaixement com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat.

– El Renaixement a Itàlia: l’arquitectura.

– El Renaixement a Itàlia: l’escultura i la pintura.

– El Renaixement fora d’Itàlia.

2 (pàg. 24) 6 (Posa a prova el teu aprenentatge)

3 (pàg. 25) 4 (pàg. 25) 2 (pàg.27) 1a (pàg. 28)

CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES

CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.

CC3. Cronologia i temps històric.

CC4. Coneixements històrics temporals.

CC5. Fonts primàries i secundàries.

CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

CC7. La memòria històrica.

CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.

CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics.

CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.

CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural.

CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats.

CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

Solucionari

1. El 1453 els turcs prenen Constantinoble. El 1492 es produeix el descobriment d’Amèrica. S’inicia l’edat moderna.

2. Se suggereix realitzar aquesta activitat en parelles fent servir la tècnica de treball cooperatiu. El canvi que s’aprecia és que al mapa de 1407 només es representen tres continents: Europa, Àfrica i Àsia, mentre que al mapa portuguès de 1565 també hi apareix Amèrica i el que sembla l’Antàrtida sense gel (encara que en realitat pot ser la costa de Patagònia, i l’error es deu al fet que Diego Homen es va basar en mapes anteriors (com el de Piri Reis).

3. a) Societat estamental. b) Apareixen altres religions: calvinistes, anglicans, luterans i catòlics. c) Renaixement. Hi va conviure uns 100 anys, aproximadament.

4. Brunelleschi, Donatello, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel...

Activitats complementàries

1. Identifica els continents que apareixen al mapa de la pàgina 11 del llibre de l’alumne amb territoris espanyols i portuguesos.

2. Cerca informació sobre un dels següents termes històrics reflectits en l’eix cronològic: Reis Catòlics; Primera volta al món; Concili de Trento

Solucionari

1. 1789, Revolució Francesa, final de l’edat moderna; 1492, descobriment d’Amèrica, inici de l’edat moderna; 1453, presa de Constantinoble pels turcs, inici de l’edat moderna.

2. Barroc: segle xvii; Renaixement: segle xvi; absolutisme: segle xviii

3. Es pretén que l’alumnat comprengui els conceptes i expliqui les seves diferències. Una edat és un període històric comprès entre diversos segles, i el principi i el final està determinat per una data, mentre que una època es refereix a un període de temps caracteritzat per uns trets més o menys homogenis (com un movi-

ment artístic, literari, filosòfic...) i que està comprès dins d’una edat. Els historiadors divi¡deixen l’estudi de la història en períodes per distingir o diferenciar aquells trets comuns d’una etapa històrica que la fan prou important per ser diferent d’altres períodes.

4. Amb aquesta activitat es vol esbrinar si l’alumnat coneix els canvis que distingeixen l’edat moderna de l’edat mitjana.

EDAT MITJANA

Imperi Bizantí

Internacional

Política

Món conegut: Europa, Àsia oriental i nord de l’Àfrica

Regnes europeus

EDAT MODERNA

Desaparició de l’Imperi Bizantí

Món conegut: Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia

Lluita per l’hegemonia europea: Espanya

Regnes feudals Monarquies autoritàries

Economia Feudal Capitalisme comercial

Religió Unitat religiosa Ruptura: Reforma protestant

Cultura Medieval Humanisme i Renaixement

Activitats complementàries

3. Defineix els termes següents: Imago Mundi i Geografia de Ptolemeu

4. Fes un treball sobre les embarcacions que van permetre fer els viatges i explorar els nous territoris. Explica les diferències entre una caravel·la i una nau.

Solucionari

1. A l’esquema hi han d’aparèixer les causes següents:

– Polítiques: augment del poder dels reis.

– Econòmiques: noves rutes comercials.

– Científiques: coneixement del món geogràfic.

– Tècniques: nous instruments tècnics com la brúixola i l’astrolabi; l’avenç de la cartografia (mapamundis i portolans) i nous vaixells, com la nau i la caravel·la.

– Religioses: lluita contra els infidels i extensió del cristianisme.

– Ideològiques: afany d’aventures, fama i riquesa, i recerca de la veracitat per part dels humanistes.

2. (la XINA) Els xinesos recollien les espècies de les illes Orientals i les duien al port de Malacca (MALÀISIA). Aquí els mercaders àrabs transportaven aquests productes a l’ÍNDIA. Després transportaven les espècies a la conca de la Mediterrània, se-

guint dues rutes: una de marítima vorejant l’ARÀBIA i la mar Roja, que entrava a EGIPTE; i una altra per terra, pel golf Pèrsic (PÈRSIA), i que arribava a IRAN, IRAQ, els ports de Damasc (SÍRIA) i Constantinoble (TURQUIA), on els mercaders italians traslladaven les mercaderies a Venècia, Gènova i a la resta d’Europa.

3. Resposta oberta. Es pretén que l’alumnat cerqui informació i expliqui per escrit de forma coherent la informació obtinguda.

– Ballesta. Se’n pot veure una de la Reial Acadèmia de Matemàtiques (vegeu el vostre espai personal al web www.barcanova.cat).

– Nocturlabi. Se’n pot observar un al Museu Virtual de la Ciència, al CSIC (vegeu el vostre espai personal al web www.barcanova.cat).

Notes

Activitats complementàries

5. En què van consistir les Capitulacions de Santa Fe?

6. Quina importància va tenir l’arribada de Bartolmé Díaz al cap de Bona Esperança?

7. Busca informació sobre els viatges de Colom i fes-ne un informe.

Solucionari

1. Esdeveniments relacionats amb els descobriments cronològicament: 1487. Bartolomé Díaz va voltar el cap de Bona Esperança. 1492. Colom va arribar a l’illa de Guanahaní (Bahames). 1498. Vasco da Gama va arribar a l’Índia. 1513. Vasco Núñez de Balboa creua l’istme de Panamà i descobreix l’oceà Pacífic. 15191522. Magalhães i Elcano fan la primera volta al món.

2. L’objectiu portuguès era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb les Índies, vorejant la costa d’Àfrica. El del castellà era demostrar que la Terra era rodona i que es podia arribar a l’Índia navegant cap a l’oest. Aquest no va assolir l’objectiu, perquè Colom va arribar a l’illa de Guanahaní (Bahames) i

allò que en realitat va descobrir va ser un continent que s’interposava entre Europa i Àsia.

3. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat llegeixi el mapa i n’obtengui la informació precisa. Sevilla-Sanlúcar (Cadis), Illes Canàries, Rio de Janeiro, Río de la Plata, estret de Magallanes, illes Mariannes, illes Filipines, Brunei, cap de Bona Esperança, illes de Cap Verd, Sanlúcar de Barrameda. En el seu primer viatge (1492-1493) Colom va partir del port de Palos en direcció a les Illes Canàries. Des d’allà va arribar a diverses illes del Carib: Guanahaní (San Salvador), Juana (Cuba) i La Hispaniola (Santo Domingo). Des d’aquí va tornar a Lisboa, fent escala a les illes Açores.

4. Es pretén que l’alumnat expressi els seus coneixements de forma clara i concisa. El tractat d’Alcaçovas establia que Portugal exploraria la costa africana al sud del cap Bojador. El tractat de Tordesillas regulava el descobriment dels territoris americans, i deixava per a Castella els situats a l’oest d’un meridià traçat a 370 llegües (uns 2.000 km) a l’oest de les illes de Cap Verd, i a Portugal els situats a l’est de l’esmentat meridià.

5. El descobridor d’Amèrica, com a nou continent, va ser el navegant italià Amerigo Vespucci, que va donar nom a Amèrica.

Activitats complementàries

8. Quins són els trets propis de les monarquies autoritàries?

9. Busca informació sobre El Príncep de Maquiavel i indica quines ca- racterístiques ha de tenir un governant.

Solucionari

1. Monarquia autoritària: forma de govern en què el rei concentra el poder i es basa en una burocràcia de funcionaris, en un sistema d’impostos, en una diplomàcia i un exèrcit permanents i un sistema econòmic centralitzat. Diplomàcia: establir relacions amb altres països a través de negociacions. Ambaixador: figura encarregada de les relacions entre el país que representa i el país amb el qual es vol arribar a una relació; l’ambaixador permanent s’encarrega de defensar els interessos de la monarquia i de resoldre pacíficament els conflictes; l’ambaixador temporal és l’enviat per concertar aliances i tractats.

2. Els monarques feudals comptaven amb amplis poders, com elaborar lleis, impartir justícia i defensar el regne; però el seu poder tenia certes limitacions, començant perquè eren considerats per la noblesa com

«els primers entre els iguals». Els monarques autoritaris han estat considerats com una forma monàrquica de transició cap a la monarquia absoluta. Aquesta consideració es deu al fet que, en certa manera, van transigir amb certes institucions de l’època anterior. Tot i així, van centralitzar el poder mitjançant el sotmetiment de tots els seus súbdits a l’autoritat del rei.

3. Resposta oberta. Es pretén que l’alumnat posi en pràctica la seva iniciativa personal, planifiqui un treball i cerqui la informació per realitzar-lo. Es poden suggerir algunes web: especialitzades en biografies i vides de personatges històrics que trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

4. Tot el regnat de Lluís XI va ser presidit per la idea de la consolidació de l’autoritat del monarca davant dels drets de la noblesa i el clergat derivats dels privilegis feudals. Va bastir una monarquia autoritària, centralista i absoluta. Per aquest motiu es va crear molt enemics, entre els quals els més destacats van ser la noblesa i el clergat.

5. Regne unificat territorialment: Espanya i Anglaterra. Regne dividit en estats: l’imperi alemany i els estats italians; imperi no cristià: imperi otomà. Les Canàries pertanyia a Espanya.

Activitats complementàries

10. Respon a les preguntes següents: a) Què va permetre el desenvolupament de l’activitat agrària al segle xvi? b) Com es va evitar el control dels gremis en l’artesania? c) Per què creix el comerç en aquest període?

11. Cerca informació sobre els primers bancs oficials i privats.

Solucionari

1. Gremi: artesans d’un mateix ofici organitzats en associacions els objectius del qual eren controlar la producció per evitar la competència, regulant l’horari, les festes, els preus i la qualitat dels productes, i protegir als seus membres, per la qual cosa els feien pagar quotes per ajudar a malalts, vídues i orfes. Feina a domicili: consistia en l’elaboració de productes artesanals per la pagesia a casa seva, utilitzant les matèries primeres i eines proporcionades per un empresari. Capitalisme comercial: sistema basat en l’acumulació de capitals procedents del comerç i que dóna pas al sistema econòmic capitalista. Societat estamental: estructura de la societat establerta per estaments o grups socials tancats a què es pertanyia per naixement.

2. a) Les causes del creixement van ser la millora de les collites, la desaparició de la pesta i una relativa pau. Les seves conseqüències van ser l’augment lent de la població. b) L’elevada taxa de mortalitat, causada per les malalties infeccioses, el retard de la medicina i la falta d’higiene. c) Països més poblats: Sacre Imperi i França. Menys poblats: Portugal, Suècia, Àustria i Països Baixos.

3. a) Els portuguesos comerciaven amb el Brasil, a l’Amèrica del Sud; amb l’actual Nigèria, São Tomé i Angola, a la costa atlàntica africana; amb Moçambic i Zanzíbar, a l’Àfrica oriental; amb l’Índia, Malàisia i la Xina, a l’Àsia. Els castellans ho feien amb Cuba i Santo Domingo al Carib, amb Mèxic, Panamà, el Perú i Xile, a la costa pacífica d’Amèrica i amb les Filipines a l’Àsia. b) Els portuguesos amb espècies d’Àsia, or i esclaus d’Àfrica. Els castellans amb mercuri, or i plata d’Amèrica, i espècies d’Àsia.

4. La piràmide tindria a la cúspide la figura del rei i estaria dividida en dues parts: la primera, molt petita, en la part superior, estaria formada pels estaments privilegiats: primer el clergat i després la noblesa. A la part inferior, estarien primer la burgesia i per sota els grups urbans i la pagesia, els que mancaven de privilegis.

Activitats complementàries

12. Defineix aquests conceptes: nepotisme, nicolaisme, simonia, excomunió, indulgència, predestinació i hugonot

13. Respon: per què va convocar l’Església el concili de Trento? Quines conseqüències va tenir?

14. Cerca informació sobre la vida de Martí Luter, Joan Calví, Pau III i Ignasi de Loiola.

Solucionari

1. L’eix cronològic ha de marcar les següents dates: 1517. Martí Luter exposa les seves 95 tesis; 1521. Excomunió de Luter pel papa Lleó X. 1534. Enric VIII es proclama cap de l’Església d’Anglaterra. 1536

Joan Calví exposa la doctrina calvinista. 1540. Ignasi de Loiola funda la Companyia de Jesús. 15451563. Concili de Trento.

2. Es tracta que l'alumnat sigui capaç de fer una síntesi de les doctrines estudiades.

AUTOR DE LA REFORMA

Martí Luter

Joan Calví

DOCTRINA REFORMISTA

Reforma luterana

Reforma calvinista

EXTENSIÓ GEOGRÀFICA

Estats alemanys, centre i nord d’Europa

Països Baixos, Suïssa, Escòcia, França (hugonots) i Anglaterra (puritans)

Enric VIII

3. Resposta oberta.

Reforma luterana

Anglaterra i nord-est d’Irlanda

4. a) El luteranisme es va estendre pel nord de l’imperi alemany, Dinamarca, Suècia, Noruega, i les costes del Bàltic; el calvinisme es va difondre per Suïssa i els Països Baixos del nord; i l’anglicanisme es va estendre per Anglaterra i el nord-est d’Irlanda. b) El catolicisme es va mantenir a Portugal, Espanya, França, Irlanda del Sud, Estats italians, Polònia i el sud de l’Imperi alemany.

Activitats complementàries

15. Qui va inventar la impremta, en quin any i quina va ser la seva importància?

16. Cita les causes que varen afavorir la ràpida difusió de l’humanisme a Europa.

17. Cerca informació sobre el primer llibre imprès per Gutenberg i la importància d’aquesta obra en el moment històric estudiat.

18. Redacta una breu biografia sobre Nicolau Copèrnic.

Solucionari

1. La paraula heliocentrisme està composta de les paraules gregues helios (Sol) i kentron (centre). L’heliocentrisme és una teoria formulada per Nicolau Copèrnic (1475-1543), segons la qual el Sol es troba en el centre de l’univers i la Terra gira entorn d’ell. La paraula geocentrisme està formada per les paraules gregues geo (Terra) i kentron (centre). El geocentrisme és una teoria d'acord amb la qual la Terra era el centre de l’univers i el Sol i els altres planetes giraven al seu voltant.

2. Quadre de síntesi:

CORRENT HUMANISTA CARACTERÍSTIQUES DEL CORRENT REPRESENTANTS PRINCIPALS

Literari i filosòfic

Religiós

Científic

Traduir i comentar escrits clàssics, utilitzant els textos originals.

Conjugar l’admiració pels pensadors antics amb el missatge de l’Evangeli.

Explicar els fenòmens de la naturalesa utilitzant la raó, l’observació i l’experimentació.

Pico della Mirandola i Nicolau Maquiavel

Erasme de Rotterdam i Thomas More

Nicolau Copèrnic, Paracels i Andreas Vesalius

3. Les principals escoles humanistes es localitzaven a Oxford, Londres, Deventer, París, Estrasburg, Verona, Màntua, Venècia, Ferrara, Florència i Roma. El principal centre de difusió de la impremta va ser Magúncia (Alemanya).

4. Resposta oberta. Les tasques consistien en el muntatge dels tipus de metall per compondre la pàgina.

Activitats complementàries

19. a) Qui eren els mecenes? b) Què és la perspectiva lineal?

20. Cita els autors de les obres arquitectòniques següents: a) Cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore. b) Palau Rucellai. c) San Pietro in Montorio. d) Basílica de Sant Pere del Vaticà.

21. Alberti va elaborar un model de façana de gran repercussió en l’església de Santa Maria Novella, a Florència. Localitza aquest monument, analitza el que hi veus i fes-ne un comentari.

Solucionari

1. Suport: qualsevol element que en sustenta un altre; ordres clàssics: conjunt format per la columna i l’entaulament disposat segons mòduls i cànons del món grecoromà; arc de mig punt: element sustentant semicircular que descarrega el pes lateralment; frontó: rematada triangular d’una façana, pòrtic, finestra, etc.; coberta plana: sistema de tancament horitzontal de la part superior d’una construcció; coberta voltada: sistema de tancament entre murs amb una volta o prolongació d’arcs longitudinalment; cúpula: tancament se-

miesfèric d’un espai quadrat; planta de creu grega: dibuix arquitectònic d’una obra representada en secció horitzontal amb forma de creu de braços iguals; planta centralitzada: aquella que parteix d’una forma geomètrica tancada, el cercle o el quadrat.

2. Resposta oberta.

3. Bellesa ideal: el Renaixement té un cànon de bellesa semblant al del món clàssic. Harmonia de les proporcions: és la mesura que guarden les parts entre si i amb el tot.

4. La cúpula de la catedral de Florència és la primera obra arquitectònica del Renaixement. Quan Brunelleschi va guanyar el concurs per construir-la, la cúpula arribava ja fins al tambor d’arrencada. El mestre florentí va tenir l’honor de resoldre el problema constructiu derivat de les seves enormes dimensions. En podeu trobar més informació al vostre espai personal del web www.barcanova.cat El palau Rucellai de Leon Battista Alberti. És un edifici renaixentista típic per la sobrietat i harmonia de les proporcions

El templet de San Pietro in Montorio, obra de Bramante, commemora el lloc en què sant Pere va patir el martiri.

Activitats complementàries

22. Quines són les característiques generals de l’escultura durant el Renaixement?

23. Cita els autors de les obres següents: a) Portes del Paradís del baptisteri de Florència. b) Moisès. c) Estàtua eqüestre del Condotiero Gattamelata. d) Frescos de la Capella Sixtina. e) La Gioconda. f) La Santa Cena. g) L’Escola d’Atenes. h) El Naixement de Venus.

24. Cerca les imatges del David de Miquel Àngel i el de Donatello, i compara les dues obres.

Solucionari

1. Quadre.

PERÍODE ARTÍSTIC ARTISTES

Quattrocento

2. Resposta oberta.

3. Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael són considerats com els grans mestres de la pintura italiana del Renaixement. Les seves obres representen un dels conjunts de més valor artístic de tota la història. Algunes d’elles són obres mestres de l’art universal, i la seva influència arriba fins als nostres dies, provocant l’admiració dels qui les contemplen. La gran aportació de Leonardo va ser la tècnica de l’esfumat o difuminat del contorn de les figures. La pintura de Miquel Àngel es caracteritza per la importància del dibuix i el moviment a través del nu, la varietat de posicions i la representació del volum. Rafael va assolir una gran perfecció en el dibuix, en el color i en les composicions.

OBRES SIGNIFICATIVES

Ghiberti (escultor) Portes del Paradís, baptisteri de la catedral de Florència

Donatello (escultor) David, Sant Jordi i el Condotiero Gattamelata

Masaccio (pintor)

Cinquecento

Trinitat i El pagament del tribut

Botticelli (pintor) La Primavera i El Naixement de Venus

Miquel Àngel (escultor) David, Moisès, Pietat Tombes dels Mèdici

Leonardo da Vinci (pintor) El Sant Sopar, La Gioconda i la Mare de Déu de les Roques

Miquel Àngel (pintor) Frescos de la Capella Sixtina (Vaticà)

Rafael (pintor) L’escola d’Atenes, Mares de Déu amb l’Infant

Activitats complementàries

25. Cita els autors de les obres següents: a) La pietat b) Adam i Eva c) El políptic de l’Adoració de l’Anyell Místic. d) El Jardí de les Delícies e) El matrimoni Arnolfini.

26. Quines són les principals característiques dels quadres del Bosch?

27. Cerca informació sobre Albertch Dürer i redacta’n la biografia.

Solucionari

1. a) En el color brillant, la gran lluminositat, les transparències, i la minuciositat i el detallisme. b) Retraten una poderosa burgesia enriquida que era la que encarregava les obres d’art per decorar les seves llars.

2. S’exalta la figura de l’artista situant-lo per sobre de la consideració medieval de simple artesà.

3. Resposta oberta. Es tracta que l’alumnat capti la visió del cos nu a la manera clàssica, tal com es feia en les escultura gregues i romanes, mostrant la be-

llesa ideal que destaca sobre un fons fosc, cridant així l’atenció de l’espectador. Per oposició a l’edat mitjana, Adam i Eva se solien representar damunt fons grocs o blancs, amb un simple toc lineal en composicions simples i senzilles.

Notes

Tècniques. Treballar amb el temps històric

• El temps històric és la columna vertebral de la història. Pedagogs com Jean Piaget defensen que els estudiants a Secundària han desenvolupat la capacitat d’abstracció i comprensió matemàtica del temps. D’aquesta manera, l’alumnat està preparat per aprendre que la història és una construcció gradual i per iniciar l’aprenentatge del temps històric que es basa en la cronologia, la successió causal i en la continuïtat temporal. Per a l’aprenentatge d’aquest concepte, un dels recursos didàctics més útils és l’elaboració i el comentari d’eixos cronològics.

• Aquest recurs didàctic s’hauria d’utilitzar pel professorat, d’una manera sistemàtica, al llarg de l’aprenentatge de la història, si bé, per ser útils, els eixos han de fer-se a escala i l’alumnat ha de redactar amb les seves pròpies paraules un comentari.

Emprendre-Aprendre.

Solucionari

1. a) Els esdeveniments assenyalats en l’eix cronològic fan referència tant al continent europeu com a l’americà. Els períodes esmentats inclouen, entre ells, altres moments històrics referits a aspectes artístics, religiosos i científics; així, després de datar l’inici de l’edat moderna amb la caiguda de Constantinoble (1453), es fa referència al govern dels Reis Catòlics durant el qual, a Florència (Itàlia) Leon Battista Alberti acaba la façana de l’església renaixentista de Santa Maria Novella (1470); el 1479 es firma el tractat d’Alcaçovas entre Espanya i Portugal pel qual Portugal cedia a Castella la conquesta de les Canàries i aquesta acceptava que Portugal explorés la costa africana, al sud del cap Bojador; es ressenya la data en què Colom arriba a Amèrica, el 1492, i dos anys més tard es firma el tractat de Tordesillas, pel qual a partir d’un imaginari meridià, traçat a 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Verd, Castella prenia possessió de les terres situades a l’oest d’aquesta línia i les situades a l’est, per a Portugal; finalitzant aquest període amb les 95 tesis promulgades per Luter contra les indul-

gències, sorgint així la Reforma protestant. Altres moments importants que convé remarcar i que no apareixen en l’eix cronològic són: 1534 amb l’aparició de la Reforma anglicana en proclamar-se Enric VIII cap de l’Església d’Anglaterra; 1540, amb la fundació de la Companyia de Jesús per Ignasi de Loiola; 1541 data en la qual Miquel Àngel decora la capella Sixtina; i 1543 amb la formulació de la teoria heliocèntrica per Copèrnic. b) Aquesta línia del temps mostra els esdeveniments més importants de la Reforma i la Contrareforma, és a dir, els conflictes religiosos produïts a Europa durant el segle xvi, iniciant-se el 1517, amb les 95 tesis promulgades per Luter i acabant el 1540 amb la fundació de la Companyia de Jesús per Ignasi de Loiola, és a dir, un període de 23 anys. En el conjunt hi destaquen les tres reformes protestants: luterana (1517), calvinista (1536), anglicana (1534) i la fundació de la Companyia de Jesús (1540). El darrer període de temps, la Contrareforma religiosa de l’Església catòlica amb el concili de Trento, s’emmarca en un interval cronològic: 1545-1563. Com a conclusions del comentari, l’alumnat haurà de destacar la ruptura de la unitat religiosa d’Europa occidental durant la primera meitat del segle xvi i l’inici d’un procés de renovació iniciat per l’Església catòlica amb la Contrareforma.

2. Resposta oberta. (A internet, cerqueu imatges a Google: «eix cronològic compost»).

3. En aquesta tasca l’alumnat s’enfrontarà amb línies del temps interactives i n’haurà de fer una de la seva història personal, potenciant així la creativitat. Resposta oberta. En el següent blog (Educ@ conTIC: el uso de las TIC en las aulas) el professorat pot veure una de comparativa de les diferents línies del temps online que existeixen, els seus avantatges i inconvenients (vegeu el vostre espai personal al web www.barcanova.cat.)

Notes

Posa a prova el teu aprenentatge

Solucionari

1. El gràfic conceptual fa referència als canvis esdevinguts des de mitjan segle xv i durant el segle xvi a Europa i que varen afectar tots els àmbits de la vida: amb els descobriments geogràfics a Àfrica, Amèrica i Àsia es va ampliar el món conegut pels europeus; la substitució dels regnes feudals per l’estat modern amb les monarquies autoritàries; la nova mentalitat, l’humanisme, que substitueix la cultura medieval amb conceptes com a antropocentrisme; el redescobriment de l’Antiguitat i l’aparició d’un nou estil artístic, l’art del Renaixement, que substitueix aquella per una mentalitat més oberta; l’expansió del comerç transatlàntic i el coneixement de nous productes amb el desenvolupament comercial, així com el final de les guerres medievals.

2. a) Per aquesta ocupació es va incrementar l’amenaça musulmana sobre la cristiandat occidental i es varen obrir nous camins del comerç, en tancar-se la via tradicional que discorria a través d’Àsia. b) Colom estava convençut de la rodonesa de la Terra i que podria arribar, endinsant-se a l’Atlàntic, a l’Ín-

dia navegant per l’oest; el que desconeixia era l’existència d’un continent enmig (Amèrica).

c) Tots dos països ja havien fet diversos viatges d’exploració per Amèrica, l’Àfrica i Àsia; a fi de resoldre la rivalitat van firmar diversos tractats (Alcaçovas el 1479 i Tordesillas el 1494).

d) Quan Colom va tornar del Nou Món creia que havia arribat a les Índies (la Insulíndia, que es corresponia amb el sud i sud-est d’Àsia), per això els nous territoris van rebre aquesta denominació, i els seus habitants es van anomenar indis.

3. Fernão de Magalhães, juntament amb Juan Sebastián Elcano, van fer la primera volta al món i així van demostrar que la Terra era redona. La va començar Maglhães i la va completar Elcano. Vasco da Gama va ser el primer navegant portuguès que va arribar a l’Índia, vorejant l’Àfrica, el 1498. Vasco Núñez de Balboa, va creuar l’istme de Panamà el 1513 i va descobrir la mar del Sud, que després s’anomenà oceà Pacífic.

4. a) Ambdues substitueixen els regnes feudals. b) L’exèrcit permanent substituirà les tropes feudals o seguicis. c) A través del comerç amb les colònies es desenvolupa el capitalisme comercial. d) Tots ells són formes d’abús utilitzades per l’Església i varen

ser causes de la Reforma religiosa. e) Els mecenes eren burgesos rics que donaven suport als artistes del Renaixement i els patrocinaven.

5. Quadre de síntesi:

DOCTRINA LUTERANA DOCTRINA CALVINISTA

• Justificació per la fe

• Lliure interpretació de la Bíblia

• Infal·libilitat del papa

• Dos sagraments: Baptisme i Eucaristia

• Supressió del culte a la Mare de Déu i als sants

• Litúrgia més simple

• Predestinació

• Les persones estan destinades per Déu a salvar-se o a condemnar-se, al marge de les seves accions

• La vida és religió

• La gràcia sobirana

• Els cinc punts del calvinisme

6. a) Pietat (Vesperbild): Quattrocento; Pietat del Vaticà: Cinquecento. b) La primera és més rígida i arcaica, la segona es mostra més natural i clàssica. c) Naturalisme, tractament de les formes, estudi de l’anatomia, força i passió.

Posa a prova les teves competències

Solucionari

1. Es pretén que l’alumnat treballi amb seqüències cronològiques: b), e), f), c), d), a) i g).

2. A més d’«estudiar la carrera d’humanitats», amb els seus estudis va incloure gairebé tots els corrents d’aquest moviment: amb el «dret canònic» la religiosa, en doctorar-se en «astronomia», la científica, que va ampliar amb els seus estudis en medicina; i en traduir «del grec al llatí les cartes de Teophylactus», la literària i filosòfica, que va ampliar en ser un «gran estudiós dels autors clàssics i admirador de Ptolemeu».

3. De Ptolemeu. Al segle ii va publicar La teoria geocèntrica. Els van separar tretze segles.

4. Quadre de síntesi:

PASSAT PRESENT FUTUR

Theophylactus Luter Calví Galileu Brahe Kepler

Ptolemeu