Issuu

OCIALS S

D’AULA GUIA 1 ESO

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Berta Ferrer

Correcció: Immaculada Riera

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Gemma Vadillo

Maquetació: Gemma Vadillo

Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Socials 1 (Programa Olympe de Gouges), de Manuel Burgos Alonso, María Concepción Muñoz-Delgado y Mérida i Toni Llacay.

Primera edició: juliol de 2020

ISBN: 978-84-489-5112-2 DL B. 11292-2020

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

E PROJ TEC EL DE OCIALS S

» PRESENTACIÓ

El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat.

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de les ciències socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions

CIALS S

Programa Olympe de Gouges

El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:

• La temporització orientativa del contingut del llibre.

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat.

• Els continguts clau de cada unitat.

• Les solucions de totes les activitats.

• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ).

• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ).

• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ).

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

Distància a Sol (milions de km): 149,60 / Diàmetre equatorial (en km): 12.756 / Massa (Terra = 1): 1 (4) / Densitat (aigua = 1): 5,52 / Període de rotació en dies terrestres: 0,99 / Període orbital: 365 dies / Temperatura mitjana (°C): 14 4. En aquesta activitat l’alumnat ha d’extreure informació d’una taula. El planeta més llunyà a la Terra, en el nostre sistema solar, és Neptú, situat a 4.354,70 milions de km i, el més proper, Venus, situat a 41,40 milions de km.

5. En aquesta activitat es proposen càlculs matemàtics. El planeta més gros és Júpiter, la Terra és aproximadament onze vegades més petita.

d’un planeta. Asteroides: astres petits irregulars que giren al voltant d’una estrella. Cometes: astres formats per un cos de gel una o diverses cues gasoses, que brillen quan s’acosten al sol.

2. Si encercléssim la Terra pels pols, recorreríem 40.007 km, i si l’envoltéssim per l’equador, recorreríem 40.076 km; és a dir, 69 km més, ja que la Terra és lleugerament més ampla a l’equador.

3. En aquesta activitat es proposa l’observació l’extracció d’informació d’una taula. Les principals característiques de la Terra són les següents:

6. Amb aquesta activitat es treballa l’expressió escrita. La Via Làctia és la galàxia en la qual es troba el nostre sistema solar, té aparença d’un halo de llum blanca al firmament està formada per milers de milions d’estrelles. Segons la mitologia de l’antiga Grècia, la Via Làctia es va formar per llet vessada dels pits de la deessa Hera mentre alletava Hèrcules, d’allà el seu nom. No obstant això, ja en aquella època, l’astrònom Demòcrit va sostenir que aquest halo de llum era un conglomerat de milers d’estrelles.

Activitats complementàries

1. Observa la il·lustració de les hores els fusos horaris, digues quants fusos horaris hi ha raona per què.

2. Si a Espanya són les 12 hores, calcula quina hora és al Brasil. Quina hora seria a l’Índia? Raona la resposta. Solucionari

1. Si la Terra no girés sobre si mateixa, la meitat del planeta estaria sempre il·luminat assoliria temperatures altíssimes, mentre que l’altra meitat estaria sempre en la foscor patiria temperatures baixíssimes, per la qual cosa la vida seria impossible.

2. Somàlia es troba, aproximadament, entre els 40° 50° de latitud est i com que la llum del Sol envolta la Terra avançant des de l’est cap a l’oest, es fa fosc abans a Somàlia que a Espanya, situada més a l’oest.

3. L’any 1851 Foucault va demostrar, amb el seu pèndol de 70 metres –situat sota la cúpula del Panteó de París–, el moviment de rotació de la Terra. L’agulla metàl·lica del pèndol va anar marcant en la sorra situada sota el pèndol –gràcies als seus moviments d’oscil·lació–, un canvi en el pla de l’oscil·la-

ció a un ritme d’uns 11° cada hora, va completar la circumferència en poc més de 32 hores, la qual cosa demostrava la rotació terrestre.

4. Si il·luminem la taronja amb la llanterna, fem girar la taronja d’esquerra a dreta, s’observa clarament com la llum va il·luminant, de manera successiva, la meitat de la taronja i l’altra meitat queda a les fosques, tal com passa en la rotació de la Terra com a conseqüència del gir terrestre d’oest a est.

5. Dia solar: període de temps transcorregut des que el Sol es troba en el punt més alt de l’horitzó fins que torna a trobar-se novament en aquest punt. La durada d’aquest període de temps és de 24 hores.

6. És important orientar-se per saber on ens trobem comprendre l’espai que ens envolta.

7. Mirant per la finestra i observant la situació del sol, l’alumnat podrà determinar cap a on està orientada la cuina.

8. No seria bona idea telefonar al Japó a les quatre de la tarda hora nostra, ja que en aquest país seria la una de la matinada, perquè tenen nou hores més, ja que aquest país es troba molt més a l’est que Espanya.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 35

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat.

• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA.

• Activitats de reforç

• Rúbriques i dianes d’avaluació.

• Les solucions de les activitats complementàries.

• Les orientacions metodològiques per als continguts.

CIALS S

Programa Olympe de Gouges

3. Utilització de l’escala cartogràfica.

distingeixo elements del territori sota representacions espacialsgràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació: interpreto amb precisió la informació que aporta l’escala cartogràfica del mapa.

Descodifico la informació simbòlica de plànols i distingeixo elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació: interpreto amb prou precisió la informació que aporta l’escala cartogràfica del mapa.

Descodifico la informació simbòlica de plànols i distingeixo elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació: sé identificar l’escala del mapa interpreto què significa.

Calculo de manera ràpida precisa la distància real entre diversos punts d’un mapa amb qualsevol tipus d’escala. Calculo adequadament sense errors la distància real entre diversos punts d’un mapa.

4. Descripció oral del procés per realitzar el càlcul. Descric amb precisió de manera clara el procediment que he seguit per fer el càlcul de la distància demanada.

Descric el procediment que he seguit per fer el càlcul de la distància demanada, però em descuido alguns passos.

Descodifico la informació simbòlica de plànolsdistingeixo elements del territori sota representacions espacialsgràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació, però tinc dificultats per identificar l’escala del mapa per interpretar què significa. 25 %

Calculo de manera bàsica la distància real entre diversos punts d’un mapa. Tinc dificultats per calcular de manera bàsica la distància real entre diversos punts d’un mapa. 30 %

Descric amb algunes dificultats el procediment que he seguit per fer el càlcul de la distància demanada. Tinc dificultats per explicar oralment com es fa el càlcul de la distància a partir de l’escala. 20 %

ESPAI PERSONAL

L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

Les competències

Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit de les ciències socials

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO.

Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

CULTURAL I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

CIUTADANA GEOGRÀFICA

Les rúbriques

Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin.

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació).

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar.

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat.

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100.

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència.

Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat.

RÚBRIQUES

1. Utilització de les fonts cartogràfiques. Distingeixo perfectament les diverses temàtiques i escales tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra.

2. Interpretació de la informació que aporten les cartogràfiques.fonts Descodifico la informació simbòlica de plànols elementsdistingeixo del territori sota representacions espacials gràfiques diverses, aplicant d’orientació:tècniques interpreto amb precisió la informació que aporta cartogràfical’escala del mapa.

3. Utilització de l’escala cartogràfica. Calculo de manera ràpida precisa la distància real entre diversos punts d’un mapa amb qualsevol tipus d’escala.

4. Descripció oral del procés per realitzar el càlcul. Descric amb precisió i de manera clara el queprocediment he seguit per fer el càlcul de la distància demanada.

Novell 1 (25 %)

Distingeixo prou bé les temàtiquesdiverses escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra.

Distingeixo suficientment les diverses temàtiques escales tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra.

Descodifico la informació simbòlica de plànols elementsdistingeixo del territori sota representacions espacials gràfiques diverses, aplicant d’orientació:tècniques interpreto amb prou precisió la informació que aporta cartogràfical’escala del mapa.

Calculo adequadament sense errors la distància

Descric el procediment que he seguit per fer el càlcul de la distància demanada, però em descuido alguns passos.

Descodifico la informació simbòlica de plànols i elementsdistingeixodel territori sota representacions espacials gràfiques diverses, aplicant d’orientació:tècniques sé identificar l’escala del mapa quèinterpretosignifica.

Tinc dificultats per distingir les diverses temàtiques escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra. 15 %

Descodifico la informació simbòlica de plànols elementsdistingeixodel territori sota representacions espacials gràfiques diverses, aplicant d’orientació,tècniques però tinc dificultats per identificar l’escala del mapa i per interpretar què significa. 25 %

Descric amb algunes dificultats el queprocediment he seguit per fer el càlcul de la distància demanada.

Tinc dificultats per explicar oralment com es fa el càlcul de la distància a partir de l’escala. 20 %

Les dianes

La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient.

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell).

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana.

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

DIANES • Unitat 1

Dimensió geogràfica Pàgina 12, activitat 1

Redacto una resposta detallada i comprensible.

Extrec conclusions pròpies.

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat i no em queda cap dubte. Faig servir el vocabulari específic propi de la geografia amb precisió.

Expresso la pròpia opinió.

Valoro la informació obtinguda de diverses fonts. Interpreto correctament informació geogràfica en dedueixo causes i conseqüències.

DIANES Unitat 1 3 1 2 3 4 4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Mai

Dimensió geogràfica Pàgina 22, activitat 2

Gairebé sempre 2 De vegades

Aplico correctament els càlculs matemàtics.

Conec el funcionament dels fusos horaris.

Interpreto adequadament les dades cartogràfiques que m’ofereixen els atles.

què són els fusos horaris.

els càlculs dels fusos horaris a diferents problemes geogràfics.

DIANES • Unitat 1

Dimensió geogràfica Pàgina 22, activitat 3

Sé aplicar la teoria apresa a situacions concretes. Conec els conceptesprincipals de les afirmacions.

Resolcaplicantl’activitat el raonament i la deducció.

HISTÒRICA

GEOGRÀFICA

DIMENSIONS

Competència 1 Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3 . Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4 Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5 . Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6 . Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7 Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8 . Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9 . Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Competència 10 Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Competència 11 Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència 12 Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Competència 13 Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

C10

C13

C11

C12

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat.

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta.

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures.

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA)

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» ÍNDEX DE SOCIALS

EL PLANETA TERRA

1. L’univers, el sistema solar i la Terra

2. Els moviments de la Terra (I). La rotació

Repte: Orientar-nos a la Terra

3. Els moviments de la Terra (II). La translació

4. La representació de l’espai terrestre

Tècniques . Treballar amb mapes (I) El mapa topogràfic

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

Posa a prova les teves competències 2

1. Components bàsics del medi físic (I).

Les capes de la Terra

2. Components bàsics del medi físic (II).

Les formes del relleu

3. Com es forma i com es modifica el relleu?

4. La hidrosfera

5. Aigua salada i aigua dolça

Tècniques . Treballar amb mapes (II) . Mapes temàtics, mapes físics i perfils topogràfics

Posa a prova el teu aprenentatge

EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. ELS CONTINENTS

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia

2. El mapa físic dels continents (II). Amèrica

3. El mapa físic dels continents (III). Àfrica

4. El mapa físic dels continents (IV). L’Antàrtida i Oceania

5. El mapa físic dels continents (V). Europa

Tècniques . La definició de conceptes

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA

1. Situació i relleu d’Espanya

2. Les aigües a Espanya

3. Catalunya: situació i medi físic

Tècniques . Els mapes i les TIC

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL CLIMA I LES ZONES BIOCLIMÀTIQUES

1. L’atmosfera i els canvis que experimenta

2. Elements del clima (I).

Temperatura i precipitacions

3. Elements del clima (II).

Pressió i vent

4. Climes, vegetació i bioclimes

Tècniques Obtenir informació i organitzar-la

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

ELS GRANS CONJUNTS BIOCLIMÀTICS

DE LA TERRA

1. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona càlida

2. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona temperada

3. El bioclima dels deserts

4. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona freda

5. Els grans conjunts bioclimàtics. La muntanya

Tècniques . Els gràfics geogràfics . El climograma

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

ELS CONJUNTS BIOCLIMÀTICS D’EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

1. El temps i el clima d’Europa

2. Els bioclimes d’Europa

Repte: Descobrim els espais naturals

i la Xarxa Natura 2000

3. Els climes i la vegetació d’Espanya

4. Els conjunts bioclimàtics d’Espanya

5. Els climes i els conjunts bioclimàtics de Catalunya

Tècniques Comentar imatges El paisatge geogràfic

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL MEDI NATURAL I LES ACTIVITATS HUMANES

1. El medi i els recursos naturals

2. El medi com a risc

3. Els recursos naturals i el desenvolupament desigual

4. L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient

5. El terme energia, el canvi climàtic i els seus efectes

6. Les solucions als problemes mediambientals globals

Tècniques . Investigar un tema mediambiental

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

LA PREHISTÒRIA

1. Edats i fonts de la prehistòria

2. Origen i evolució de l’ésser humà

3. La vida en el paleolític (I)

4. La vida en el paleolític (II)

5. La vida en el neolític

6. La vida en l’edat dels metalls (I)

7. La vida en l’edat dels metalls (II)

Tècniques . Mesurar el temps històric

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

MESOPOTÀMIA

1. Les primeres civilitzacions històriques

2. L’espai i el temps

3. Organització política i econòmica

4. Societat, religió i vida quotidiana

Repte: Recreem la ciutat de Babilònia

5. El llegat cultural i artístic

Tècniques . Representar el temps històric

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EGIPTE

1. Una antiga civilització fluvial

2. L’organització política i social

3. L’economia egípcia

4. Aspectes de la vida quotidiana

5. La religió egípcia

Repte: Entendre com els egipcis es preparaven per a la vida després de la mort

6. El llegat cultural i artístic

Tècniques Comentar una obra d’art

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

GRÈCIA

1. L’evolució històrica. Època arcaica

Posa a prova les teves competències 12

2. L’evolució històrica. Èpoques clàssica i hel·lenística

3. L’organització política de les polis

4. L’economia i la societat

5. Aspectes de la vida quotidiana

6. La religió i la cultura

7. L’art grec. L’arquitectura

8. L’arc grec. L’escultura i la ceràmica

Tècniques . Elaborar i comentar mapes històrics

Posa a prova el teu aprenentatge

ROMA

1. L’espai i l’evolució històrica. La monarquia

2. La República (509-27 aC)

3. L’Imperi (27aC-476 dC)

4. Les activitats econòmiques

5. La societat i la vida ciutadana

Repte: Et sabries orientar en la Roma imperial?

Tècniques . Comentar fonts històriques (I)

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

EL LLEGAT DE ROMA I LA SEVA DECADÈNCIA

1. Religió i cultura romanes

2. L’art romà. L’arquitectura

3. L’art romà. Escultura, pintura i mosaic

4. Els germànics. La fi d’una era

Tècniques Comentar fonts històriques (II)

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

ESPANYA I CATALUNYA EN L’ANTIGUITAT

1. L’Espanya preromana (I). La diversitat cultural

2. L’Espanya preromana (II). Celtes i ibers

3. La Hispània romana. Conquesta i romanització

4. La Hispània romana. L’organització del territori

5. Religió, cultura i art hispanoromans

6. Catalunya en les èpoques preromana i romana

7. Els visigots a Hispània

Tècniques . Elaborar un pòster

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives)

UNITAT 1

HORES LECTIVES

1 L’univers, el sistema solar i la Terra 30 min

2 . Els moviments de la Terra (I). La rotació 1 h

Repte: Orientar-nos a la Terra 2 h

3 Els moviments de la Terra (II). La translació 1 h

4 . La representació de l’espai terrestre 30 min

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT

2 HORES LECTIVES

1 Components bàsics del medi físic (II). Les capes de la Terra 1 h

2 Components bàsics del medi físic (II). Les formes del relleu 30 min

3 Com es forma i com es modifica el relleu? 1 h

4 . La hidrosfera 1 h

5 Aigua salada i aigua dolça 30 min

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 3

UNITAT 4

HORES LECTIVES

1 Situació i relleu d’Espanya 1 h

2 . Les aigües a Espanya 1

3 . Catalunya: situació i medi físic 1

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 5

HORES LECTIVES

1 L’atmosfera i els canvis que experimenta 1 h

2 Elements del clima (I). Temperatura i precipitacions 1 h

3 . Elements del clima (II). Pressió i vent 1 h

4 . Climes, vegetació i bioclimes 1 h Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 6

HORES LECTIVES

1 El mapa físic dels continents (I). Àsia 1 h

2 . El mapa físic dels continents (II) Amèrica 1 h

3 . El mapa físic dels continents (III) Àfrica 1 h

4 El mapa físic dels continents (IV) L’Antàrtida i Oceania 30 min

5 El mapa físic dels continents (V) Europa 1 h Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

HORES LECTIVES

1 Els grans conjunts bioclimàtics de la Terra. La zona càlida 30 min

2 . Els grans conjunts bioclimàtics.

La zona temperada 30 min

3 . El bioclima dels deserts 30 min

4 Els grans conjunts bioclimàtics.

La zona freda 30 min

5 Els grans conjunts bioclimàtics.

La muntanya 1 h Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 7

HORES LECTIVES

1 . El temps i el clima d’Europa 30 min

2 . Els bioclimes d’Europa 30 min

Repte: Descobrim els espais naturals i la xarxa natura 2000 2 h

3 Els climes i la vegetació d’Espanya 1 h

4 . Els conjunts bioclimàtics d’Espanya 30 min

5 . Els climes i els conjunts bioclimàtics de Catalunya 30 min

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 8

HORES LECTIVES

1 El medi i els recursos naturals 30 min

2 . El medi com a risc 30 min

3 . Els recursos naturals i el desenvolupament desigual 30 min

4 L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient 1 h

5 El terme energia i el canvi climàtic i els seus efectes 30 min

6 Les solucions als problemes mediambientals globals 1 h

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 9

HORES LECTIVES

1 Edats i fonts de la prehistòria 1 h

2 . Origen i evolució de l’ésser humà 1 h

3 La vida en el paleolític (I) 30 min

4 La vida en el paleolític (II) 30 min

5 La vida en el neolític 30 min

6 La vida en l’edat dels metalls (I) 30 min

7 La vida en l’edat dels metalls (II) 30 min

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 10

HORES LECTIVES

1 Les primeres civilitzacions històriques 1 h

2 . L’espai i el temps 1 h

3 . Organització política i econòmica 1 h

4 Societat, religió i vida quotidiana 1 h

Repte: Recreem la ciutat de Babilònia 2 h

5 El llegat cultural i artístic 1 h

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 11

HORES

LECTIVES

1 Una antiga civilització fluvial 1 h

2 . L’organització política i social 1 h

3 . L’economia egípcia 1 h

4 Aspectes de la vida quotidiana 30 min

5 La religió egípcia 1 h

Repte: Entendre com els egipcis es preparaven per a la vida després de la mort 2 h

6 . El llegat cultural i artístic 1 h Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 12

HORES LECTIVES

1 L’evolució històrica. Època arcaica 1 h

2 . L’evolució històrica. Èpoques clàssica i hel·lenística 1 h

3 . L’organització política de les polis 1 h

4 L’economia i la societat 1 h

5. Aspectes de la vida quotidiana 30 min

6 La religió i la cultura 1 h

7 L’art grec. L’arquitectura 1 h

8 . L’arc grec. L’escultura i la ceràmica 30 min

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 13

HORES LECTIVES

1 . L’espai i l’evolució històrica. La monarquia 1 h

2 . La República (509-27 aC) 1 h

3 L’Imperi (27 aC - 476) 1 h

4 Les activitats econòmiques 1 h

5 . La societat i la vida ciutadana 30 min

Repte: Et sabries orientar en la Roma imperial? 2 h

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 14

1 Religió i cultura romanes 1 h

2 . L’art romà. L’arquitectura 1 h

3 . L’art romà. Escultura, pintura i mosaic 1 h

4 Els germànics. La fi d’una era 1 h

Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

UNITAT 15 HORES LECTIVES

1 L’Espanya preromana (I). La diversitat cultural 1 h

2 . L’Espanya preromana (II). Celtes i ibers 1 h

3 La Hispània romana. Conquesta i romanització 1 h

4 La Hispània romana. L’organització del territori 1 h

5 Religió, cultura i art hispanoromans 1 h

6 . Catalunya en les èpoques preromana i romana 1 h

7 . Els visigots a Hispània 1 h Tècniques 1 h

Posa a prova el teu aprenentatge 30 min

Posa a prova les teves competències 30 min

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT

1. EL PLANETA TERRA

Presentació de la unitat

L’estudi de la geografia s’inicia amb una presentació de la Terra que parteix de la seva situació dins l’univers, dins la seva galàxia i dins el sistema solar, i dels trets que la singularitzen respecte dels altres planetes. A continuació, s’analitzen els moviments de rotació i de translació, amb les conseqüències corresponents.

L’apartat «Repte» presenta les diferents maneres que coneixem per orientar-nos de dia i de nit, de manera que puguin ser aplicades a la pràctica per l’alumnat.

La unitat es tanca amb les nocions bàsiques sobre localització i representació de l’espai terrestre: els mapes, la xarxa geogràfica, els sistemes de projecció i l’escala.

L’apartat «Tècnica» està dedica al comentari de mapes geogràfics: diferenciació de mapes i procediment per al seu comentari, amb especial èmfasi en el mapa topogràfic.

Elements transversals

Foment de la lectura i comprensió lectora

• Podem llegir —al principi individualment, però posteriorment també en veu alta—, en almenys una de les sessions, alguns apartats de la unitat per fer-ne comentari, debat i interpretació en el grup. Pot ser d’interès per a l’estímul de la lectura.

• Com a tasca complementària es pot proposar la lectura del llibre La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne, o d’algun dels capítols d’aquest llibre.

• Potenciarem l’assimilació i la definició dels conceptes bàsics relacionats amb l’univers, amb les característiques del planeta Terra i amb l’ús de mapes.

• Suggerim d’insistir que l’alumnat sigui capaç de comprendre la relació dels moviments del planeta amb les conseqüències d’aquests moviments, que sigui capaç d’interpretar la xarxa geogràfica, com també els mapes i l’escala.

Expressió oral i escrita

• El quadern en què l’alumne fa les activitats ha d’exercir un paper fonamental, ja que hi expressa les tasques i els aprenentatges. Per això, hem de procurar que exposin adequadament els conceptes i idees principals recollits en la unitat: característiques i singularitat del nostre planeta, els seus moviments i conseqüències, i la utilització de la cartografia.

• Així mateix, contribuirem al desenvolupament d’aquesta habilitat i fomentarem que l’alumnat expressi correctament i amb precisió definicions dels conceptes de la unitat, com també explicacions i comentaris de les imatges que acompanyen el text.

Foment de les TIC

A internet hi ha moltes pàgines i adreces que, aprofitant les pissarres digitals i els recursos informàtics de què disposen molts centres, poden utilitzar-se per aconseguir que l’alumnat assimili de manera amena els continguts de la unitat, com, per exemple, mitjançant recreacions, animacions virtuals i activitats interactives.

Algunes adreces d’internet interessants per a la unitat les trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

Interès i cura pel medi ambient

En aquesta qüestió suggerim insistir a reconèixer i valorar la singularitat del nostre planeta, les condicions que hi han permès el desenvolupament de la vida, i a reflexionar sobre les conseqüències que l’acció de l’ésser humà exerceix sobre el medi ambient. Són continguts interdisciplinaris que s’aborden també en l’àrea de Ciències de la naturalesa.

Anticipació de tasques

Podem recórrer a l’experiència vital de l’alumnat, com també a l’observació de la imatge recollida a la portada, la qual cosa ens pot permetre de plantejar, a tall de motivació, algunes preguntes d’aquest tipus: «Què és l’univers?», «Quina importància té el Sol per a la Terra?», «On se situa el nostre planeta?», «Per què es produeixen els dies i les nits? », «Com ens orientem?», «Per a què serveix un mapa?», etc.

Podríem fer una espècie de pluja d’idees i seleccionar les que ens semblin més útils per introduir l’alumnat a poc a poc en la unitat.

Recursos didàctics

Cartografia

• Globus terraqüi; mapes del món amb la xarxa geogràfica i les escales gràfica i numèrica; mapa de fusos horaris, mapes cedits per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, plans urbans.

• Atlas del mundo, Anaya, Madrid 1998.

• Atles de Catalunya, Espanya, Europa i el món, Barcanova, 2011.

Audiovisuals

• Diapositives de l’Editorial Hiares, que, malgrat que siguin antigues, poden resultar útils, especialment les dedicades a la Terra dins l’univers.

Bibliografia per al professorat

• AguilerA ArillA, M.J. i d’altres: Exercicis pràctics de Geografia Física. Madrid, UNED, 1992.

• Alonso, J. i d’altres: Geografia. Madrid, Editorial Centre d’Estudis Ramón Areces, SA, 2000.

• ekrutt, J.: «Com classificar-los, conèixer-los i observar-los», dins Estrelles i planetes. Madrid, Cercle de Lectors, 1995.

• Fernández Fernández, A. i d’altres: Introducció a la Geografia. Madrid, Editorial Centre d’Estudis Ramón Areces, SA, 2003.

• lAcoste, A., sAloMon, R.: Biografia. Barcelona, Editorial Oikos Tau, 1981.

• strAhler, A.: Geografia Física. Barcelona, Edicions Omega, SA, 1981.

Mapa conceptual

LA TERRA

Planeta singular són dos és es diferencia d’altres planetes per gràcies a

Dimensions

Forma

Moviments

Temperatura moderada

Atmosfera

Abundància d’aigua líquida

formada per Xarxa geogràfica

Paral·lels

Meridians

Mapes es representa per mitjà de utilitzen

Escala Sistema de projecció Signes convencionals

Moviment de rotació

té conseqüències, que són

Successió del dia i de la nit

Moviment del Sol en l’horitzó

Existència d’hores ens permet

Localitzar punts cardinals

Orientar-nos a la Terra

Moviment de traslació

té conseqüències, com

Successió de les estacions

Diferent durada del dia i de la nit

Existència de zones tèrmiques

Programació competencial d’aula

i concreció de les dimensions

Dimensió geogràfica

COMPETÈNCIES CRITERIS

C5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Criteris comuns de l'etapa (geografia)

3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari geogràfic específic.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

3.1. Sap explicar amb el vocabulari adequat si seria possible la vida a la Terra si aquesta no girés sobre si mateixa.

3.2. Explica per què en alguns països es fa de nit abans que a Catalunya i en què va consistir l’experiment de Foucault.

Criteris de 1r d'ESO

1. L’alumne ha de ser capaç de comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.

1.1. Sap explicar amb una taronja i una llanterna la successió del dia i de la nit.

1.2. Calcula a quants quilòmetres viatja la Terra quan fa el moviment de translació i quants quilòmetres recorre al dia.

– El paisatge com a resultat de la interacció entre la humanitat i el medi.

– L’univers, el sistema solar i la Terra.

– Orientació i representació de l’espai: la cartografia i les coordenades geogràfiques.

1, 2 i 3 (pàg. 12)

1 (Posa a prova el teu aprenentatge)

5 (Posa a prova les teves competències)

4 (pàg. 12)

1 (pàg. 16)

COMPETÈNCIES CRITERIS

C6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Criteris comuns de l’etapa (geografia)

3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari geogràfic específic.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

3.1. Troba en el diccionari les paraules que necessita.

3.2. Escriu les definicions correctament.

3.3. Identifica les característiques dels paral·lels i dels meridians.

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.

Criteris de 1r d’ESO

2. L’alumne ha de ser capaç de descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació.

2.1. Sap interpretar els dibuixos de l’esfera terrestre i respondre el que se li demana, i identificar-ne els paral·lels i els meridians fonamentals.

2.2. Aconsegueix calcular i explicar el que se li demana a partir de les dades que ofereixen els dibuixos.

2.3. Calcula la latitud i la longitud de diverses ciutats a partir de diversos tipus de mapes.

2.1. Aconsegueix destriar la informació de la taula i descriu les característiques de la Terra, la distància que hi ha entre la Terra i altres planetes, i quantes vegades és més petita la Terra del planeta més gran.

2.2. Aconsegueix obtenir informació sobre el mite grec de la creació de la Via Làctia i en fa un resum.

2.3. Sap distingir amb quin sistema de projecció s’ha elaborat un mapa.

2.4. Sap resoldre el problema geogràfic consultant un atles i un mapa de fusos horaris.

– Orientació i representació de l’espai: la cartografia i les coordenades geogràfiques.

– Paral·lels i meridians.

– Les estacions de l’any.

– El dia i la nit.

– L’univers, el sistema solar i la Terra.

– Els fusos horaris

1 (pàg. 10)

5 (pàg. 12)

4 (pàg. 16)

3, 4 i 5 (pàg. 18)

3, 4 i 5 (Posa a prova el teu aprenentatge)

2 (pàg. 10)

2 i 3 (pàg. 16)

1 i 2 (pàg. 18)

4 (pàg. 19)

1, 2, 3 i 4 (Posa a prova les teves competències)

3, 4, 5 i 6 (pàg. 10)

4 i 5 (pàg. 19)

2 (Posa a prova el teu aprenentatge)

CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES

CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.

CC2. Estratègies comunicatives en situacions d’interacció oral.

CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics.

CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.

CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.

CC24. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

Notes

Solucionari

1. Suggerim fer aquesta activitat per parelles i fer servir la tècnica de treball cooperatiu, ja que pot comportar un debat entre els companys i companyes.

a) El big bang va consistir, segons els científics, en una explosió de la petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents, i que va donar origen a l’univers. Es va produir fa uns 13.700 milions d’anys.

b) Van transcórrer uns 8.700 milions d’anys fins a la formació del nostre sistema solar, i uns 7.100 milions d’anys fins a l’aparició de la Terra.

2.

a) El planeta que es pren com a base per mesurar la massa és el nostre, la Terra, a la qual es dona el valor de 1.

b) El planeta més gran és Júpiter i el més petit Mercuri.

3 i 4. Un any llum és la distància que recorre la llum en un any; és a dir, uns 9,5 bilions de quilòmetres. Andròmeda es troba a 2,5 milions d’anys llum de la Terra, i per tant, a uns 23,75 bilions de quilòmetres.

Activitats complementàries

1. Elabora una breu descripció del sistema solar i de la Terra que contingui almenys aquests conceptes: Via Làctia, Sol, planetes, 4.600 milions d’anys, geoide.

2. Busca informació sobre l’aigua en el nostre planeta i explica la importància de l’aigua líquida per a la vida a la Terra.

Solucionari

1. Estrelles: astres amb energia, calor i llum pròpies. Satèl·lits: astres sense llum pròpia que giren entorn d’un planeta. Asteroides: astres petits i irregulars que giren al voltant d’una estrella. Cometes: astres formats per un cos de gel i una o diverses cues gasoses, que brillen quan s’acosten al sol.

3. En aquesta activitat es proposa l’observació i l’extracció d’informació d’una taula. Les principals característiques de la Terra són les següents:

4. En aquesta activitat l’alumnat ha d’extreure informació d’una taula. El planeta més llunyà a la Terra, en el nostre sistema solar, és Neptú, situat a 4.354,70 milions de km i, el més proper, Venus, situat a 41,40 milions de km.

5. En aquesta activitat es proposen càlculs matemàtics. El planeta més gros és Júpiter, i la Terra és aproximadament onze vegades més petita.

6. Amb aquesta activitat es treballa l’expressió escrita. La Via Làctia és la galàxia en la qual es troba el nostre sistema solar, té aparença d’un halo de llum blanca al firmament i està formada per milers de milions d’estrelles. Segons la mitologia de l’antiga Grècia, la Via Làctia es va formar per llet vessada dels pits de la deessa Hera mentre alletava Hèrcules, i d’allà el seu nom. No obstant això, i ja en aquella època, l’astrònom Demòcrit va sostenir que aquest halo de llum era un conglomerat de milers d’estrelles.

Activitats complementàries

3. Observa la il·lustració de les hores i els fusos horaris, digues quants fusos horaris hi ha i raona per què.

4. Si a Espanya són les 12 hores, calcula quina hora és al Brasil. Quina hora seria a l’Índia? Raona la resposta.

Solucionari

1. Si la Terra no girés sobre si mateixa, la meitat del planeta estaria sempre il·luminat i assoliria temperatures altíssimes, mentre que l’altra meitat estaria sempre en la foscor i patiria temperatures baixíssimes, per la qual cosa la vida seria impossible.

2. Somàlia es troba, aproximadament, entre els 40° i 50° de latitud est i , com que la llum del Sol envolta la Terra avançant des de l’est cap a l’oest, es fa fosc abans a Somàlia que a Espanya, situada més a l’oest.

ció a un ritme d’uns 11° cada hora, i va completar la circumferència en poc més de 32 hores, la qual cosa demostrava la rotació terrestre.

4. Si il·luminem la taronja amb la llanterna, i fem girar la taronja d’esquerra a dreta, s’observa clarament com la llum va il·luminant, de manera successiva, la meitat de la taronja i l’altra meitat queda a les fosques, tal com passa en la rotació de la Terra com a conseqüència del gir terrestre d’oest a est.

6. És important orientar-se per saber on ens trobem i comprendre l’espai que ens envolta.

7. Mirant per la finestra i observant la situació del sol, l’alumnat podrà determinar cap a on està orientada la cuina.

Activitats complementàries

5. Resol les tasques següents:

a) Busca i escriu el significat dels conceptes següents: brúixola, GPS i moviment aparent del Sol.

b) Observa la trajectòria del Sol des del teu centre escolar o des de casa teva, i dedueix, a partir d’aquesta, els quatre punts cardinals més importants.

6. Fes aquestes activitats:

a) Sobre un pla de la teva ciutat, localitza-hi els punts cardinals. Explica com has arribat a aquesta conclusió.

b) Altres maneres d’orientar-se en la naturalesa són la disposició de la molsa en els troncs dels arbres, i de la vegetació a les muntanyes. Busca informació sobre aquestes dues curiositats i elabora un informe per explicar-les.

Solucionari

1. a) El terme orientació significa la capacitat de saber en quin punt del planeta ens trobem i cap on ens dirigim.

b) A diferència d’alguns animals com els ocells, que de manera innata saben orientar-se, els éssers humans necessitem prendre punts de referència coneguts per situar-nos en l’espai.

2. El terme orientació al·ludeix a la paraula orient; és a dir, al punt cardinal est, que és per on surt el sol, i que prenem com a referència per orientar-nos.

3. Es pretén que l’alumnat reflexioni sobre els pros i els contres dels mètodes d’orientació.

Possiblement, diran que el mètode més fàcil per orientar-se és utilitzar un GPS –que avui està força a l’abast dels alumnes, amb els dispositius electrònics i digitals existents– i que els mètodes més complexos –per falta de pràctica– són la utilització de l’ombra del sol i la brúixola.

4. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat faci ús de les tecnologies i busqui a internet la informació que es demana en l’activitat. Durant la nit ens podem orientar observant les estrelles. A l’hemisferi nord l’Estrella Polar –l’última de la cua de la constel·lació de l’Ossa Menor– ens indica sempre el nord. A l’hemisferi sud, la constellació de la Creu del Sud ens assenyala el sud. També podem orientar-nos per la Lluna, ja que, quan és creixent, les puntes assenyalen cap a l’est, i quan és minvant, cap a l’oest.

Activitats complementàries

7. Observa les il·lustracions d’aquestes pàgines del llibre i, després d’haver llegit el text, indica a quin moment de l’any correspon cada una d’aquestes situacions: a) El pol nord té llum les 24 hores. b) El tròpic de Capricorn rep els rajos del sol perpendicularment. c) El dia i la nit duren el mateix a tota la Terra.

8. Llegeix el següent text i després respon a les qüestions plantejades més avall: «De tots els llocs de la Terra, és als pols on el Sol fa el recorregut més curiós sobre el cel. Allà el Sol no surt i es pon recorrent una trajectòria inclinada respecte de l’horitzó, com ocorre en altres latituds. En comptes d’això, el Sol es mou segons un cercle horitzontal, i roman paral·lel a l’horitzó durant tot el dia. En realitat, la seva trajectòria és una espiral, encara que tan baixa que no pot ser apreciada en l’observació ordinària». (A. N. Strahler: Geografia Física. Edicions Omega, Barcelona, 1981, pàg. 79)

a) Per què el Sol no té una trajectòria inclinada als pols? b) Quina és la situació del Sol en ambdós pols al llarg de l’any? c) Què explica aquest moviment aparent del Sol?

Solucionari

1. La Terra es desplaça molt ràpidament: viatja a 29,4 km/s i recorre cada dia uns 2.544.000 km.

2. La inclinació de l’eix terrestre provoca que, en el solstici d’estiu, els rajos de sol incideixin més directament sobre l’hemisferi nord; per això s’escalfa més que l’hemisferi sud.

a) Falsa. Hauria de dir: Quan un hemisferi està molt inclinat cap al Sol, és hivern.

b) Falsa. Hauria de dir: La línia d’il·luminació s’avança o s’endarrereix respecte de l’eix terrestre, i el dia i la nit tenen diferent durada en cada hemisferi.

4. – El·líptica: Figura en forma d’el·lipse que descriu la Terra quan gira al voltant del Sol.

– Eix terrestre: Línia imaginària que travessa la Terra de pol a pol, entorn de la qual gira la Terra.

– Equinoccis: Moments de l’any en què els rajos de sol cauen perpendiculars a l’equador, i el dia i la nit tenen la mateixa durada.

– Solsticis: Moments de l’any en què els rajos de sol cauen perpendiculars a un dels tròpics, i la desigualtat entre el dia i la nit és màxima en cada hemisferi.

Solucionari

5. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat, en observar les il·lustracions, sàpiga desenvolupar una resposta raonada. En els equinoccis, el dia i la nit tenen igual durada (12 hores). El dia dura més a Espanya en el solstici d’estiu, ja que el nostre país es troba en l’hemisferi nord; el dia té una durada de poc més de 18 hores ja que l’hemisferi nord està «avançat» cap al Sol. Al contrari, en el solstici d’hivern de l’hemisferi nord, en el nostre país, la nit té més durada que el dia, ja que rep menys il·luminació perquè aquest hemisferi està «endarrerit» respecte del Sol.

6. L’alumnat ha de deduir informació a partir de l’observació d’una il·lustració.

– Zones fredes: entre el pol nord i el cercle polar àrtic; entre el pol sud i el cercle polar antàrtic.

– Zones temperades: entre el cercle polar àrtic i el tròpic de Càncer; entre el cercle polar antàrtic i el tròpic de Capricorn.

– Zona càlida: entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.

Notes

Activitats complementàries

9. Aparella els termes que tinguin relació entre ells: a) escala; b) sistema de projecció; c) xarxa geogràfica; d) distància des d’un punt. 1. Representació en un pla de la superfície esfèrica. 2. Coordenades de meridians i paral·lels. 3. Relació entre la realitat i el mapa. 4. Longitud al meridià de Greenwich.

10. Resol aquesta qüestió: Si en un mapa d’escala 1:750.000 observem que la distància entre dues ciutats és de 40 cm, a quina distància es troben realment?

Solucionari

1. El principal és l’equador, que està a 0⁰ de latitud i que divideix la Terra en dos hemisferis: el nord i el sud. També són importants els tròpics de Càncer i de Capricorn, situats –respectivament– a 23° 27´ de latitud N i S, els quals assenyalen la latitud màxima en què els rajos solars incideixen perpendicularment durant els solsticis; i els cercles polars àrtic i antàrtic, situats –respectivament– a 66° 33´ de latitud N i S, que assenyalen la latitud a partir de la qual el Sol està, cada any, un dia –24 hores seguides com a mínim– sobre l’horitzó (estiu) i un dia –24 hores seguides com a mínim– sota l’horitzó (hivern).

2. Es representa el meridià de Greenwich o meridià 0°, que és el que es pren com a referència per establir la xarxa geogràfica.

a) Per confeccionar un mapa es necessita un sistema de projecció (per representar la superfície esfèrica terrestre sobre un pla), l’escala (relació o proporció entre les distàncies de la realitat i la representada en el mapa) i signes convencionals (colors i símbols que representen la realitat de manera simplificada).

b) Els paral·lels i els meridians són línies imaginàries: els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix de rotació de la Terra, i serveixen per determinar la latitud N o S; els meridians són semicercles que van de pol a pol i serveixen per determinar la longitud E o O.

c) Meridians i paral·lels constitueixen una xarxa geogràfica o «malla» que embolica la Terra, i que ens serveix per localitzar qualsevol punt sobre la superfície terrestre calculant-ne latitud i longitud.

4. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat es familiaritzi amb el maneig dels mapes.

a) Lisboa: 9° longitud O i 38° latitud N; Moscou: 37° longitud E i 55° latitud N; Chicago: 87° longitud O i 41° latitud N; Brasília: 47° longitud O i 15° latitud S.

b) El mapa polític d’Àfrica de l’apèndix s’ha fet amb projecció cònica.

5. Amb aquesta activitat es busca la lectura i el maneig de mapes.

a) Els principals són el meridià 0° o de Greenwich i l’equador.

b i c) Les ciutats representades són, d’est a oest, les següents: Tòquio (139° longitud E i 35° latitud N), Durban (30° longitud E i 30⁰ latitud S), Madrid (3° longitud O i 40° latitud N), Brasília (47° longitud O i 15° latitud S), Buenos Aires (58⁰ longitud O i 34° latitud S), i Moosonee (80⁰ longitud O i 50⁰ latitud N).

Notes

Emprendre-Aprendre

Solucionari

1. L’alumnat hauria de plantejar els passos indicats per comentar un mapa i fer una anàlisi a l’estil de la següent.

Aspectes generals: aquest mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya representa una àrea del pantà de Sau, situat a la comarca d’Osona. S’ha fet mitjançant el sistema de projecció cilíndrica i amb una escala gràfica que indica que 1 cm en el mapa equival a 250 m en la realitat. En l’etiqueta de l’esquerra hi apareixen els signes convencionals utilitzats per representar la realitat. Per exemple, hi ha representades les corbes de nivell amb una línia blava fina, els pics amb un triangle negre, els rius amb una línia blava gruixuda, els senders amb una línia de puntets lila, les carreteres convencionals amb una línia groga o els elements humans amb diversos símbols representatius. Trets del medi natural: el relleu hi apareix representat amb corbes de nivell, de color blau, que reflecteixen un relleu muntanyós, que assoleix els 824 metres d’altitud entre el Torrent de l’Aguilar i el de Roviretes. De color verd estan representades les zones amb vegetació, concentrades especialment

a les àrees muntanyoses. Així mateix, hi apareixen cursos fluvials representats amb color blau. Aspectes humans: El nucli de població principal és Vilanova de Sau, representat amb lletres majúscules i on s’indica que hi ha diversos serveis (església, autobusos, curiositats naturals…). A prop d’aquest municipi també hi podem observar una carretera convencional, que uneix Vilanova de Sau amb Sau. Així mateix, també hi ha diverses àrees condicionades per fer-hi excursions i una zona de pícnic.

Notes

Emprendre-Aprendre

Solucionari

2. La distància entre Vilanova de Sau i el puig del Moner és de 1.375 m.

3. L’alumnat hauria d’indicar que es tracta d’un mapamundi o planisferi fet amb la projecció cilíndrica, que permet observar la superfície terrestre globalment. Presenta deformacions petites al paral·lel de contacte, però més grans a mesura que ens aproximem als pols.

Es tracta d’un mapa temàtic qualitatiu en el qual es representen els fusos horaris; presenta només una escala gràfica. S’hi poden apreciar les masses continentals i els oceans, com també els diferents fusos horaris, equivalents cada un a 15º de circumferència. Els colors assenyalen les diverses hores; s’utilitzen tons verds i blaus per als països a l’est del meridià de Greenwich, i tons marrons i taronges per als situats a l’oest.

El mapa ens mostra que, a causa del moviment de rotació del planeta, hi ha diferents fusos horaris, i hi ha alguns països –amb una gran extensió– que presenten diversos fusos, com Austràlia, Rússia, els Estats Units, o el Canadà. S’observa que, cap a l’oest,

cada 15° de longitud hi ha una hora menys, i al contrari, cap a l’est, una hora més. No obstant això, alguns països, per necessitats pràctiques, alteren els fusos horaris i les seves hores no es corresponen exactament amb els 15° de longitud.

4. Aquesta activitat és la primera d’una sèrie de propostes que seran presentades al llarg del curs sota el títol Emprendre-Aprendre. Amb aquesta activitat es pretén potenciar la creativitat, l’autoestima, la responsabilitat, la motivació i la planificació a través d’un problema que l’alumnat ha de resoldre. En aquest cas han d’idear una app (abreviatura de la paraula en anglès application) per al mòbil.

Notes

Posa a prova el teu aprenentatge

Solucionari

1. a-2; b-4; c-1; d-3; e-5.

2. Amb aquesta activitat, l’alumnat ha d’aplicar els coneixements adquirits i fer càlculs matemàtics.

Si viatgem de Londres a Nova York, haurem de retardar el rellotge, ja que, en aquesta última ciutat, com que està situada a l’oest, hi ha cinc hores menys que a Londres. En canvi, si viatgem de Girona a Tòquio, haurem d’avançar el rellotge, ja que en aquesta última ciutat, situada a l’est, hi ha nou hores més.

Paral·lels:

a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre.

c) El principal és l’equador.

e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador.

Meridians:

b) El principal passa per Greenwich.

d) Són semicercles que van de pol a pol.

f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.

4. La primera imatge representa una escala gràfica. Consisteix en una línia recta dividida en trams o segments, que indica la distància real a la qual equival en el mapa i permet fer conversions directament.

La segona imatge representa l’òrbita de la Terra al voltant del Sol en el seu moviment de translació. En aquest recorregut, d’aproximadament 930 milions de quilòmetres, la Terra descriu una òrbita el·líptica, i tarda a completar-la 365 dies i 6 hores; és a dir: un any solar.

a) 60° latitud nord i 10° longitud est: Oslo.

b) 36° latitud nord i 10° longitud est: Tunísia.

Notes

Posa a prova les teves competències

Solucionari

– Dues estacions terrestres: A i C (hivern a l’hemisferi nord i estiu a l’hemisferi sud).

– Un moviment de la Terra: I (moviment de rotació).

– Dues conseqüències del moviment de rotació: B i D (dies i nits).

2. L’equador, els tròpics de Càncer i Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic.

3. Representa el solstici d’hivern a l’hemisferi nord (22 de desembre), ja que els rajos de sol incideixen perpendicularment al tròpic de Capricorn; per tant, l’hemisferi sud rep més insolació del Sol i els dies són més llargs. Al contrari: a l’hemisferi nord els rajos de sol incideixen més obliquament i, per tant, aquest hemisferi rep menys insolació i els dies són més curts.

4. a) En aquesta estació, a l’hemisferi nord la nit dura més.

b) Al pol nord la nit dura sis mesos i al pol sud el dia dura uns altres sis mesos.

c) Els rajos de sol incideixen perpendicularment en l’hemisferi sud i cauen inclinats a l’hemisferi nord.

5. Aquesta activitat està prevista perquè l’alumnat pensi i exposi els arguments sobre la importància del moviment del nostre planeta. El moviment de la Terra és molt important per a la vida. El de rotació permet la successió dels dies i de les nits, i, per tant, que les temperatures del planeta no siguin extremes. Per aquest motiu, la vida de plantes, animals i persones és possible. També permet localitzar els punts cardinals i orientar-nos, com també establir la mesura del temps i els fusos horaris. El moviment de translació, a causa de la inclinació de l’eix de la Terra, provoca la successió de les estacions de l’any, contribueix al cicle dels organismes vius, i permet diferenciar diverses zones tèrmiques i climàtiques.

Notes