Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Xavier Hernàndez
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Laura R. Dengra
Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 1 (Programa Dolors Monserdà), de Lluís Homs i Josep Rosell.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
Competències
» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Desenvolupament de les
E PROJ TEC EL DE LLENGUA A ALANA T c
» PRESENTACIÓ
» PRESENTACIÓ
El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat
Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions
Llengua a alana t c
ESO
DOSSIER LLICÈNCIAINCLOUDIGITAL
Programa
Dolors Monserdà
El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents:
• La temporització orientativa del contingut del llibre
• Una proposta de programació didàctica de cada unitat
• Els continguts clau de cada unitat .
• Les solucions de totes les activitats .
• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( )
• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) .
• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, )
» TEMPORITZACIÓ
ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana literatura de 1r d’ESO.
Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació una posterior posada en comú a l’aula.
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat . Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:
• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat .
• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA .
• Activitats de reforç
• Rúbriques i dianes d’avaluació
1 ESO D’AULA GUIA Llengua a alana t c
Programa Dolors Monserdà
AVALUACIÓ COMPETENCIAL LLENGUA CATALANA 1r ESO
bruixes: per aquesta raó tothom li tenia una mica de respecte El senyor Robert va portar un regal molt estrany. Va entrar a la casa amb les mans buides de la butxaca dels pantalons va treure un sobre que deia: «Per al Joan, que obrirà aquesta carta el dia que sàpiga llegir seguit». ANNA VILA: El núvol lila Cruïlla (text adaptat). 1.1. Quin tipus de text és?
UNITAT 1
Llegeix aquest conte de Pere Calders: Què hi podríem fer?
¿Sabeu aquell conte oriental tan bonic que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar) que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra de poc que no el desgracia per sempre més.
Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual
AVALUACIÓ CURRICULAR LLENGUA CATALANA 1r ESO
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia. PERE CALDERS: L’honor a la deriva. Edicions 62 (text adaptat).
dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text. 25 %
3. Utilització dels connectors pertinents. Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els
Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ UNITAT 1 OPCIÓ A Activitat 1 – Dimensió comunicació oral, dimensió expressió escrita i dimensió actitudinal i plurilingüe Explica amb les teves paraules quina és la diferència entre el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal
Dimensió comprensió lectora i dimensió actitudinal i plurilingüe Llegeix aquest text i digues quina d’aquestes funcions del llenguatge compleix: imperativa, informativa o emotiva La policia d’Osaka (Japó) ha detingut un home per haver robat 5.800 sellons de bicicleta durant 25 anys. Hiroaki Suda, un camioner de 57 anys, va ser gravat per una càmera de seguretat mentre robava dos sellons en una estació de tren i en
ESPAI PERSONAL
L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
Les competències
Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts
Les rúbriques
Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin
Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar
Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat .
Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100
Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .
Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri . El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat
RÚBRIQUES • Unitat 1
Dimensió comprensió lectora i dimensió expressió escrita Pàgina 14, Posa-ho per escrit
1. dePlanificació l’escrit d’acord amb la comunicativa.situació Planifico l’escrit amb una molt bona generació d’idees, una selecció acurada de les més adients a l’objectiu i el context una organització d’acord amb la situació comunicativa.
Planifico l’escrit amb una generacióbonad’idees, una selecció adequada de les més adients a l’objectiu el context una d’acordorganització amb la situació comunicativa.
Planifico l’escrit amb la generació d’idees bàsiques una senzilla,organització tenint en compte la intenció el receptor.
Planifico l’escrit amb dificultats, tot i seguir unes pautes. 25 %
2. deOrganització les idees del text. Escric textos amb les idees molt benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees suficientment iorganitzades enllaçades. Tinc dificultats perenllaçarorganitzar les idees del text. 25 % 3. Utilització dels pertinents.connectors Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo connectorspocs tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només oracionsescricsimples. 10 %
4. deAplicació la ortogràfica.normativa Escric tenint present correccióla iortogràfica no faig faltes. Escric tenint present correccióla ortogràfica no faig gaires faltes. Escric sense tenir present correccióla ortogràfica faig força faltes. Escric sense tenir present correccióla ortogràfica faig moltes faltes. 15 %
5. Utilització d’un vocabulari ric. Utilitzo un vocabulari ric i precís mostro un domini ple de la morfosintaxi. Utilitzo un vocabulari força ric i precís faig un bon ús de la morfosintaxi. Utilitzo un vocabulari acceptable faig un ús correcte de la morfosintaxi. Tinc dificultats per utilitzar un vocabulari variat per fer un ús correcte de morfosintaxi.la 15 %
6. delPresentació text de manera adequada. Complemento el text amb elements estèticsvaluosos.pertinents Presento el text amb claredat i hi afegeixo elementsalgunsestètics. Presento el text amb claredat d’una senzilla.manera Em costa presentar el text amb claredat no tinc present elements estètics que el puguin millorar. 10 %
Les dianes
La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient
La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)
Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana
Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes
el significat de comparacions.les Dimensió expressió escrita i dimensió comunicació oral Pàgina 12, activitat 15
DIMENSIONS
COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls
Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l
Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement
Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització
Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal
Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals
Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs COMUNICACIÓ
Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal
Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos
Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments
Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres
Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .
Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .
C1
C2
C3
C7
C8
C9
C10
C11
C12
C4
C5
C6
A1
A2
A3
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat
Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .
A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta
La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030
Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .
L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu
Els 17 objectius de desenvolupament sostenible
E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
LLENGUA I COMUNICACIÓ
LITERATURA / TEXTOS FUNCIONALS
U1
U2
LECTURA
Estimat, t’he de deixar
Fórmules de salutació i comiat; sinònims de carta; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules
Nenes amb trenes
Termes d’especialitat
L’antonímia
Conversa al parc
Les interjeccions
U3
U4
U5
U6
LLENGUA I SOCIETAT
La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge
La literatura i els gèneres literaris: l’art de la paraula; primeres manifestacions literàries; literatura escrita; gèneres literaris
Les propietats del text El text dialogat: text oral i text escrit
PROJECTE PRIMER TRIMESTRE
Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
La precisió lèxica
El flautista d’Hamelín
El discurs directe i el discurs indirecte
Bestiari
El sentit recte i el sentit figurat
Les frases fetes
Robbie
U7
La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; argument i estructura; tema; personatges; gèneres narratius
Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants
La poesia: figures retòriques; mètrica
PROJECTE SEGON TRIMESTRE
L’entrevista
U8
Paraules simples i paraules derivades
Les onomatopeies
Supertot
Els prefixos de grau
La composició
L’entrevista periodística
El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals
PROJECTE TERCER TRIMESTRE
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions
El nom: propietats; classes; marques de gènere i nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents
L’adjectiu: propietats; posició dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i nombre; adjectius invariables
Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius
Els numerals: propietats; numerals cardinals i ordinals; altres numerals
Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius
ORTOGRAFIA
L’alfabet i l’ordre de les paraules
POSA'T A PROVA
Els llibres més petits del món
Els signes de puntuació (I) El sistema braille
Els signes de puntuació (II) La coma Ensurt a Yellowstone per l’envestida d’un bisó
La memòria familiar
La síl·laba: dígrafs; diftongs i hiats; partició de paraules a final de ratlla; síl·laba tònica
Què és l’Agenda 2030?
L’accentuació: tipus d’accent; accent diacrític Barcelona, capdavantera en l’abocament de plàstics al Mediterrani
La dièresi
Les paraules compartides
El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals
L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis
La maleta poètica
Les vocals a i e àtones: neutralització; ortografia de la vocal neutra
La nostra ovella xisqueta es diu Pepa
Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones
Els drets dels animals
Quan desapareix una llengua, mor el pensament i la saviesa de tot un poble
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 1r d’ESO Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa
Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula
UNITAT 1
«Estimat, t’he de deixar»
HORES LECTIVES
UNITAT 2 HORES LECTIVES «Nenes
UNITAT 3 HORES LECTIVES
1
UNITAT 4
«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure al a sabana»
C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica.
1.1. Identifica el tema o idea central del text.
1.2. Identifica el personatge protagonista del text.
1.3. Reconeix les parts (plantejament, nus i desenllaç) que formen un text.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.
2.1. Interpreta els recursos literaris.
2.2. Reconeix les qualitats assignades als personatges.
2.3. Sap emprar les fórmules de salutació i comiat en les cartes.
- El malentès.
- L’atribució de qualitats.
- Les fórmules de salutació i comiat.
3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 3 («Posa’t a prova»)
4.1. Fa servir mots sinònims en els contextos adequats.
4.2. Sap reconèixer les paraules que pertanyen a una mateixa família de paraules i és capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.
C4. Planifica l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
5.1. Anota les idees que desenvoluparà en el text.
5.2. Planifica l’estructura del text.
5.3. Té en compte l’estructura fixa que té el gènere epistolar i fa servir correctament les fórmules de salutació i comiat.
5.4. Fa una primer esborrany del text, tenint en compte l’aplicació correcta de la normativa ortogràfica i gramatical.
C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i amb relació a la finalitat que persegueixen, seguint models.
6.1. Construeix oracions, paràgrafs i textos amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària.
6.2. Utilitza els adjectius per descriure objectes, personatges i situacions.
6.3. Escriu correctament fent servir els connectors necessaris.
6.4. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament.
- La carta.
- L’estructura de la carta informal.
- Les fórmules de salutació i comiat.
- Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions.
C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.
7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.
- Normes ortogràfiques i gramaticals.
- Criteris de presentació formal.
Pàgines 14 i 15, Dictat 10, Per escrit («Posa’t a prova»)
Dimensió comunicació oral
COMPETÈNCIES CRITERIS
C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.
C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.
9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada…).
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
8.1. Mira un curtmetratge i en comprèn el contingut.
8.2. Prepara un dictat i l’escriu correctament.
8.3. Identifica les paraules que tenen dígrafs en un text.
- El curtmetratge d’animació.
- Paraules amb dígrafs.
C9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills.
11. L’alumne ha de ser capaç de participar en debats i col·loquis ajustantse progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu amb coherència, cohesió, correcció i adequació.
9.1. Prepara un guió amb idees que pot expressar en un col·loqui.
9.2. Pensa arguments que donin suport a les seves idees.
9.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema del col·loqui.
9.4. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres.
9.5. Té en compte els gestos, els moviments i la mirada en les seves intervencions orals.
10.1. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.
10.2. Sap fer treballs orals individualment i en grup.
10.3. Improvisa intervencions orals quan és necessari o les planifica quan la situació ho requereix.
- El col·loqui.
- Participació en un col·loqui.
Pàgina 13, Dictat
- El col·loqui.
- Participació en un col·loqui.
Pàgina 13
De viva veu («Posa’t a prova»)
11.1. Segueix les pautes per participar en un col·loqui.
11.2. Escolta els companys amb atenció i respecta les seves opinions.
11.3. Demana ordenadament el torn de veu.
11.4. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats.
11.5. Té criteris per valorar les intervencions dels companys.
- El col·loqui.
- Participació en un col·loqui.
Pàgina 13
De viva veu («Posa’t a prova»)
Pàgina 13
De viva veu («Posa’t a prova»)
Dimensió literària
COMPETÈNCIES CRITERIS
C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i universal.
13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
13.1. Llegeix, ho entén i mostra interès per la lectura.
13.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text.
13.3. Identifica en un text què és una comparació lliure i una comparació lexicalitzada i és capaç de crear-ne.
16. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió.
16.1. Té un nivell de vocabulari ampli i domina l’estructura de l’oració.
Actitud 1. Adquirir l'hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l'escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
17. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.
18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
17.1. Manifesta interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.
17.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.
- La carta. Pàgines 14 i 15 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Per escrit («Posa’t a prova»)
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.
19. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística del seu entorn.
18.1. Participa amb interès en activitats orals i escrites.
18.2. Participa en activitats orals lliures i guiades seguint les normes que regeixen la interacció oral.
18.3. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.
18.4. Domina els elements de la comunicació i les pautes que marquen el llenguatge verbal i el no verbal per aconseguir una transferència d’informació adequada.
19.1. Mostra interès per les altres llengües de l’entorn i respecta les diferents variants.
- El llenguatge.
- Els llenguatges verbal i no verbal.
- Els elements de la comunicació.
- Les funcions del llenguatge.
19, 20, 21, 22, 23, 24
6 («Posa’t a prova»)
- El llenguatge.
- Els llenguatges verbal i no verbal.
- Els elements de la comunicació.
- Les funcions del llenguatge.
19, 20, 21 6 («Posa’t a prova»)
CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES
CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.
CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.
CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.
CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.
CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.
CC13. Redacció de textos d’intenció literària.
Solucionari
Pàgina 9
LECTURA
1. La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.
2.
Es diu Martina. F
Es diu Paula.
Viu amb el seu pare, la seva germana i un germà. F
Viu amb la seva mare.
La seva àvia té un hort. V
Els caps de setmana puja a Camós. F
Els caps de setmana puja a Casserres.
Ha estiuejat a Menorca. V
Els seus pares li han donat suport. F
Les seves amigues li han donat suport.
3. No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la carta com si aquest fos una persona i perquè el tracta com si fos un noi molt jove
CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal, o juvenils.
CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.
CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
CC19. Pragmàtica. Text narratiu: la carta. Elements de la comunicació
CC21. Lèxic i semàntica.
Expressions comunes, frases fetes. Mecanismes de formació de paraules: sinonímia. Relacions semàntiques.
CC22. Morfologia i sintaxi. Categories gramaticals. Sintaxi de l’oració. L’ordre alfabètic. Els dígrafs.
CC24. Llenguatge audiovisual: relació entre imatge, text i so.
I també perquè no s’expressa com una nena, sinó com una noia més aviat gran.
4. La sorpresa final és que, en comptes d’abandonar un noi molt estimat, resulta que el que abandona és el seu estimat xumet. L’autora crea un malentès al llarg del conte en personificar l’objecte, el xumet.
5. La decisió d’abandonar el xumet representa la necessitat de la Paula de deixar enrere la primera etapa de la seva vida
Pàgina 10
6. En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobat mai sola. Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre
7. Fidelitat, companyia, comprensió.
8. a) Desenllaç: Descobrim que l’estimat és un xumet.
b) Plantejament: La Paula explica la relació que té amb el seu estimat.
c) Nus: La Paula declara que vol deixar el seu estimat.
9. Fórmules de salutació: Estimat
Fórmules de comiat: Adeu
Nota final: PD (postdata)
10.
Fórmules de salutació
Amic o parent: Hola, Estimat …, / Estimada …, Servei públic o privat: Senyor, Senyora, Benvolgut senyor / Benvolguda senyora, Distingit senyor / Distingida senyora,
Fórmules de comiat
Amic o parent: Salutacions cordials, Adeu, / Adeusiau, Una abraçada
Servei públic o privat: Ben atentament, Atentament,
Pàgina 11
11. a) esquela: nota mortuòria o de condol que apareix en alguns diaris.
b) epístola: carta que s’envia a algú en què s’utilitza un llenguatge literari.
12. Resposta orientativa. Instància a un organisme públic, carta de presentació que acompanya un currículum, carta de caràcter literari…
13. Resposta orientativa. Per a la Paula el xumet és com un amic fidel, que sempre és el seu costat.
14.
fosc com una gola de llop alt com un sant Pau net com una patena sol com un mussol fresc com una rosa més pobre que una rata més vell que l’anar a peu més llarg que un dia sense pa més dur que una sola de sabata més content que un gos amb un os
Pàgina 12
15. Resposta oberta.
16.
roser: planta que fa roses. roserar: lloc plantat de rosers.
17. 1. figa – figuera – figuerar
2. oliva – oliver/olivera – oliverar
3. taronja – taronger – tarongerar
4. poma – pomera – pomerar
5. carbassa – carbassera – carbasserar
18. a) rosaci i rosadenc
b) rosella
c) rosassa
Pàgina 13
PREN LA PARAULA
Què hem de fer? Resposta oberta.
Com ho hem de fer? Resposta oberta.
Pàgines 14 i 15
POSA-HO PER ESCRIT
Què hem de fer? Resposta oberta.
Com ho hem de fer? Resposta oberta.
Pàgina 17
LLENGUA I SOCIETAT
19. A - 5, B - 1, C - 2, D - 4, E - 6, F - 3
20. N Somriure.
V Recitar un poema.
N Fer llengotes.
V Imitar amb la veu una ambulància.
N Arrufar el front.
V Taral·lejar una cançó.
N Fer el signe de la victòria.
21. 1 – D; 2 - C; 3 – B; 4 – A
22.
Emissor: un nàufrag
Receptor: el capità d’un vaixell
Canal: senyals lluminosos
Codi: (… _ _ _ …)
Missatge: SOS
Referent: algú demana auxili urgent
Context: un supervivent d’un naufragi, enmig del mar, demana ajuda al capità d’un vaixell perquè el vinguin a rescatar quan és de nit
23.
Informativa o referencial → L’emissor es limita a transmetre informació objectiva sobre un fet. → Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.
Emotiva o expressiva → L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ànim. → Em fa molta il·lusió tornar a jugar en aquest equip. M’ho estic passant molt bé i soc molt feliç.
Imperativa o apel·lativa → L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada. → Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.
De contacte o fàtica → L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal → Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que… Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.
Poètica o retòrica → L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós → L’home voldria tenyir / les teves ales de sang. / No et paris, colomí blanc. / No paris blanc, colomí.
Descriptiva d’un codi o metalingüística → L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes. → El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.
24.
a) Descriptiva d’un codi o metalingüística
b) Emotiva o expressiva
c) De contacte o fàtica
d) Imperativa o apel·lativa
e) Informativa o referencial
f) Poètica o retòrica
Pàgina 21 GRAMÀTICA
25. Els exemples són orientatius.
Nom → Designa persones, animals o coses: Anna, granota, moble
Determinant → Presenta i especifica els noms: la, aquest, meu.
Quantificador → Quantifica els noms: massa, dues, alguna.
Pronom → Representa o substitueix un nom: nosaltres, ens, ho.
Verb → Expressa accions, processos o estats: riure, viure, semblar.
Adverbi → Indica la manera o el grau: malament, bé, prou.
Preposició → Relaciona paraules o sintagmes: a, amb, sense.
Conjunció → Relaciona oracions: i, però, sinó.
Interjecció → Expressa sensacions o sentiments: oh!, visca!, som-hi!
26.
a) ah: interjecció són: verb tants: quantificador els: determinant records: nom que: pronom em: pronom venen: verb al: contracció de la preposició a i de l’article el cap: nom
b) els: determinant meus: determinant pares: nom sempre: adverbi han respectat: verb la: determinant nostra: determinant decisió: nom
Verbs: provenen, podríem reduir-les, compartíssim, preferirà, són
Pàgina 23
28.
a) hem descobert tantes coses junts
b) tants records bells i dolços
c) molt senzillament
d) durant tot aquest temps
e) molt suaus
SN records bells i dolços
SV hem descobert
SAdj molt suaus
SAdv molt senzillament
SPrep durant tot aquest temps
29.
a) els dos companys més simpàtics
SN
b) inauguraran la nova piscina […] la setmana vinent
SV
c) els nostres secrets més ben guardats
SN
d) han descobert un document del segle xii
SV
e) ahir vam anar al teatre
SV
f) el meu estimat xumet
SN
30.
a) molt lluny d’aquí
SAdj
b) gens satisfets dels resultats
SAdv
c) molt més tard
SAdv
d) no gaire amables amb nosaltres
SAdj
31.
a) un pastís de mores
especificador nucli complement
b) aquesta carta tan llarga especificador nucli complement
c) sempre han respectat la nostra relació especificador nucli complement d) potser t’oblidaràs de mi especificador nucli complement e) bojament enamorada de tu especificador nucli complement f) em venen a la memòria especificador nucli complement g) els bons records d’infantesa especificador nucli complement h) amb el seu vellut i el seu perfum especificador nucli especificador nucli i) més suaus o més romàntiques especificador nucli especificador nucli j) molt lentament especificador nucli
Pàgina 25
32. Una oració és una unitat amb sentit complet i d’entonació que consta d’un SN que fa de subjecte i d’un SV que fa de predicat, units tots dos per la relació de concordança de persona i nombre
33.
a) Sintagma nominal b) Oració
c) Sintagma nominal d) Oració
e) Sintagma nominal
34.
a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts […].
SN subjecte SV predicat concordança: 3a persona singular
b) L’activitat física millora la qualitat de vida […].
SN subjecte SV predicat concordança: 3a persona singular
c) El sistema circulatori comprèn el cor i els vasos […]
SN subjecte
SV predicat concordança: 3a persona singular
35.
– Els joves us hauríeu de rebel·lar contra les injustícies.
– La volta de l’edifici recolza sobre les dues parets laterals.
– Volem anar a París amb bicicleta.
– Les amigues s’han interessat per la seva situació econòmica.
Pàgina 27
ORTOGRAFIA
36. h: hac w: ve doble k: ca x: ics o xeix v: ve (baixa) y: i grega
37.
a) canó, canvi, canya, cap b) pal, palla, paller, pàl·lid c) pla, placa, plaça, plàcid d) gota, grua, guany, guia e) làmina, legal, límit, llac
38. rusc, rumba, rosa
39. Amposta / Balaguer / Barcelona / Berga / Figueres / Girona / Hospitalet de Llobregat, l’ / Lleida / Manresa / Olot / Perpinyà / Reus / Sabadell / Seu d’Urgell, la / Tarragona / Tortosa / Vilafranca del Penedès
Dictat
Paraules que tenen algun dígraf: fletxes, agulles, esquerra, llances, travessar-me, que, vaig, quiet, quan, deixar, vaig, soroll, vaig, vaig, quaranta, que, qual
Pàgina 29
POSA’T A PROVA
1. El text té 4 paràgrafs.
2. La Societat dels Llibres en Miniatura dels Estats Units estableix les característiques físiques dels minillibres.
3.
1. La tradició històrica dels minillibres.
2. Les característiques físiques dels minillibres.
3. Les hipòtesis que justificarien la publicació de minillibres.
4. El preu que pot arribar a tenir un minillibre.
4. Resposta oberta. Per exemple:
a) amagar
b) minúscul
c) volum
5. els llibres en miniatura
6. petita, prohibits, alta, especial, diminutes
7. L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana.
8. pàgina, però, petit, polzada, portar, primer, produir, prohibir
9.
So de x d’examen: exemplars, exemple, exemplar
So de x de xarxa: baixos, dibuixos, mateixa, xifra.
