Guia Agna de Valldaura 2n. Mostra. Llengua catalana

LL ENGUA A A cAT L NA

2

GUIA D’AULA ESO

Programa

Agna de Valldaura

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

EL PROJECTE DE LLEN UA cATALAN G A » PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat.

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament.

Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

LLENGUA CATALANA

LLENGUA

cATALANA 2 ESO

LLENGUA

ITAL

ESO

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

cATALANA2 ESO

Programa

Agna de Valldaura

7

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment: • La temporització orientativa del contingut del llibre.

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat.

• Els continguts clau de cada unitat.

• Les solucions de totes les activitats.

• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ).

• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ).

• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sosteni). ble (ODS,

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 2n d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa.

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

» UNITAT 1

HORES LECTIVES

UNITAT 1 Wolfgang (extraordinari)

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Textos funcionals

1h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

UNITAT 4

3h

Posa-ho per escrit

1h

La poesia, emoció sonora

3h

Pren la paraula

1h

Posa-ho per escrit

1h

Literatura

2h

Pren la paraula

1h

Textos funcionals

1h

Literatura

2h

Gramàtica

2h

Textos funcionals

1h

Ortografia

1h

Gramàtica

2h

Posa’t a prova

1h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

UNITAT 5

HORES LECTIVES

3h

Robinson Crusoe

3h

Wonder

3h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Literatura

2h

Literatura

2h

Textos funcionals

1h

Textos funcionals

1h

Textos funcionals

1h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Ortografia

1h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Posa’t a prova

1h

Posa’t a prova

1h

Projecte 3

3h

UNITAT 3 Una caverna molt prehistòrica

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Llengua i societat

1h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Projecte 1

3h

UNITAT 6 Un enemic del poble Posa-ho per escrit

HORES LECTIVES

COMPETÈNCIES C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1h 2h

Llengua i societat

1h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Projecte 2

3h

1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes.

1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat i l’evolució dels personatges.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.

4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats i afectius i sap buscar-ne el significat en un diccionari.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.

4.2. Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats.

7. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni quan la seva mare va morir.

8. a) objectiu manifest b) objectiu ocult

9. Resposta oberta.

10. La sinopsi.

11. Resposta oberta. Per exemple:

«De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure.

“Gràcies”, li dic.»

30

8

c) Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària.

Solucionari

14.

PREN LA PARAULA. -í / -ina

-im

-ó / -ona

-ol / -ola

colomí

gotim

animaló

estanyol

orquestrina

polsim

carona

bestiola

boirina

plugim

marona

muntanyola

Els diminutius que afegeixen un matís afectiu són -o i -ona.

15. a) 1. homenàs / 2. barcassa b) 1. bestiota / 2. ocellots c) 1. ditarros / 2. veuarra

16. a) boníssim

c) baixíssims d) altíssims

17. a) òptim

c) pèssimes d) suprema

13. a) Banc on seuen l’entrenador i els jugadors de

18. a) paupèrrim

c) misèrrimes d) ubèrrima

reserva d’un equip durant un partit. b) En una embarcació, banc estret situat a popa, on s’asseu el patró.

b) dolentíssimes

b) ínfims

b) acèrrims

1, 2, 4, 5, 6, 8 («Posa’t a prova»)

- Els textos funcionals.

- La sinopsi i l’argument.

- Els personatges arquetípics.

- Banqueta, un diminutiu lexicalitzat.

- Els diminutius afectius.

10 Pàgina 15 3 («Posa’t a prova»)

12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 7, 8, 9 («Posa’t a prova»)

- Els sufixos augmentatius.

23

barretina / E → maneta / F → crostó / G → farmaciola / H → bombeta / I → pitet / J → faldilla

12. A → finestró / B → llençol / C → forquilla / D →

ACTIVITATS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 28, 29

- Un personatge complex i dinàmic.

4.3. És capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

22

Solucionari

CONTINGUTS - Dues escenes oposades.

1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

1h

Literatura

INDICADORS 1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu.

1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.

3h

Pren la paraula

CRITERIS 1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos de gèneres narratius.

HORES LECTIVES

UNITAT 8

El gos de casa

HORES LECTIVES

Dimensió comprensió lectora

HORES LECTIVES

UNITAT 7

Com un angelet

HORES LECTIVES

UNITAT 2

HORES LECTIVES

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

POSA-HO PER ESCRIT.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Orientacions metodològiques «Posa-ho per escrit» i «Pren la paraula» són dos apartats fixos que apareixen en totes les unitats del llibre. Serveixen per treballar les dues dimensions més adequades per avaluar les competències assolides per l’alumnat: l’expressió escrita i la comunicació oral. Així, es tracta que els alumnes apliquin en la resolució d’aquestes activitats tot allò que han après, no solament quant a tècniques narratives, sinó pel que fa a l’aplicació del coneixement de la llengua en fer servir un vocabulari ric i adequat a la situació comunicativa (lèxic), unes oracions ben construïdes (gramàtica) i una escriptura i una pronúncia correctes, matisades amb els signes de puntuació i l’entonació adients (ortografia).

En aquesta unitat, els alumnes s’han de posar en la pell d’un astròleg i escriure un text predictiu d’acord amb el signe del zodíac de la persona que triïn. Per fer aquesta activitat, és força reco-

manable que entrin en l’espai personal del web www.barcanova.cat i consultin el model de predicció de futur que hi ha.

Pel que fa a l’apartat de comunicació oral, l’alumnat ha de treballar els personatges arquetípics. Cal que analitzin els protagonistes de la història —escrita, en còmic o audiovisual— que escullin i que detectin les semblances amb una sèrie de personatges arquetípics donats. Finalment, han de fer una exposició davant la resta de la classe que serveixi de presentació dels personatges.

Notes

31

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes: • Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat.

• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç.

• Rúbriques i dianes d’avaluació.

LLENGUA

cATALANA2 GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Agna de Valldaura

ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATA LANA 2n ESO Nom ________ ____

____________

_______

UNITAT 1

Grup ________ _ Data ________ _

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuac ió: Un estrany a casa El dia que la mare em va dir que llogaria l’habitació cions. La prime del fons vaig tenir ra, d’empipame dues reacnt, perquè un estrany viuria gona, d’excitació amb nosaltres. , perquè d’aqu La seesta manera passa ria alguna cosa nostres vides.

Això de tenir diferent en les dues reaccions tan oposades molt estranya, et crea una sensa com quan estàs ció cremant de febre però tens esgar bia quina de les rifances. No sadues era la més forta fins que vaig comprendr compte com estav e que, tenint en de malament en les coses, neces tant, em vaig sitàve m els diners, i resignar, vaig molt. Per acceptar allò que el destí m’oferia zar per a l’arrib i em vaig ment ada del rellogat, alittot i que la mare IAL m’havia dit que no li agrad COMPETENC aquesta parau AVALUACIÓava gens, que ella preferia la utilitzar-ne una hoste. A CATALANA 2n ESO altra de més idònia , com ara LLENGU ___ Així doncs, ens Grup ______ vam dispo ____ sar a compartir el nostr sonada___ _________ ______e espai vital amb desco ___negud ___ a ___ a, Dat que tant podia una per___ ser home com Nom ______ ______ dona, jove o gran. _________ Un misteri.

Avaluació CIÓ QUALIFICA JORDI SIERRA I F

ABRA:

L’estrany. Barcan ova.

UNITAT 1

tinuació: hi ha a con vitats que fes les acti est text i Llegeix aqu 1 La dona

it que ment he sent dona». Rara pre és «la s les altres. es ella sem t i eclipsa tote Sherlock Holm ella sobresur bral Per a en Als seus ulls freda i cere t era. men man r; per a una d’una altra l’anomeni la Irene Adle es. Ell és una ís amor per eren rebutjad dir que sent en especial, via No es pot s, i aquesta morat, s’ha les emocion com a ena s , tote , però ament, com la seva pte en un ació i raon passió, exce uina d’observ la més lleu parlava de perfecta màq no hi cano seu, Mai . el falsa at com una posició ment equilibr col·locat en obstant aiun tempera i burla. En justés. I, no menyspreu ragués i desa clar to de ser la dique el dist sentiment i aquesta va seva vida, missió d’un dona en la bia la intro una er hav només hi va xò, per a ell

nitat 3

UES • U

RÚBRIQ ió Dimens Pàgina

ta

sió escri expres ho per

sa80, Po

ors Descript

escrit

Expert ) 4 (100 %

ssoliment Nivell d’a Aprenent 2 (50 %)

Avançat 3 (75 %)

el text amb Planifico generació bona el text Planifico molt bona una ees, una ció amb una d’idees, d’id cció adequada 1. Planifica ord ció sele t d’ac genera s adients del tex les mé cció ació de sele el situ una més jectiu i amb la a de les ativa. iu a l’ob t i una acurad comunic a l’object contex adients zació text i una organit i el con amb zació d’acord organit amb situació a. la ord d’ac ativ comunic la situació a. ativ comunic el text Escric idees el text amb les es Escric es molt ben organitzad ide ió de les zac amb es des.

2. Organitdel text. anitzad i enllaça ben org les idees des. i enllaça

ció 3. Utilitza tors nec dels con . nts pertine

amb Utilitzo els fluïdesa tors per s. connec r oracion enllaça

ió 4. Aplicac tiva ma de la nor fica ortogrà

n ció d’u 5. Utilitza ric. lari vocabu

tenint Escric t presen ció la correc fica ortogrà faltes. i no faig

tació del 6. Presen nera ma text de da. adequa

el text Escric idees amb les tment suficien zades organit des. i enllaça

amb Utilitzo esa els força fluïd per tors s. connec r oracion enllaça

Pes

un Utilitzo a lari forç vocabu cís i faig ric i pre ús de la un bon intaxi. morfos

üe

Dimensió actitudinal i pluriling

Tinc prou nocions per llegir amb una bona pronúncia algunes de les frases.

10 %

De vegades

1

Mai

Adler. funta Irene

ARTHUR CONAN

Nom __ ____

4 3 2

Puc enumerar les diferents llengües romàniques que hi ha.

UNITAT

OPCIÓ

1

ta t Em cos tar el tex presen edat i no s amb clar element utilitzo que el estètics r. millora puguin

10 %

Puc relacionar totes les frases amb la llengua romànica corresponent.

10 %

anova.

Holmes. Barc s de Sherlock millors caso DOYLE: Els

detectiu… mes és un AVALUA Sherlock Hol CIÓ1.CU RRICULA i fred. or, LLENGUA R emotiu ☐ LAobservad CATA NA 2n ES i racional. l,Ointel·ligent ☐ passiona

xiu. adís i refle ______ ☐ equilibrat, enamor ______ or. ______ l i observad Avaluaci lític, raci_ona Grup __ ó ___ ☐ ___ana ______ _________ _ Data __ ______ _ 1 QUALIFI CACIÓ

______

10 %

cultats Tinc difi itzar un un per util iat Utilitzo lari var lari vocabu vocabu un ús able i faig i per fer de la accept recte correcte xi. un ús cor intaxi. inta rfos rfos mo mo de la

t to el tex Presen t edat to el tex amb clar nera Presen ma t i hi el i d’una b clareda ns mento Comple elements am zilla. geixo algu b . sen nts afe ents estètics text am pertine elem estètics s. i valuoso

Gairebé sempre

2

Sé explicar què són les llengües romàniques.

30 %

sense Escric sent tenir pre ció la correc fica i faig ortogrà faltes. moltes

3

Pàgina 89, activitat 20

30 %

cultats Tinc difi itzar per util tors connec escric i només s. s simple oracion

sense Escric sent tenir pre ció la correc fica ortogrà a faltes. i faig forç

4 Sempre

DIANES • Unitat 3

cultats Tinc difi anitzar per org les idees r i enllaça t. del tex

pocs Utilitzo tors connec xo a s i tendei e oracion escriur s. simple

tenint Escric t presen ció la correc fica i no ortogrà es faltes. faig gair

un Utilitzo lari ric vocabu mostro i i precís de ini ple un dom intaxi. la morfos

Novell 1 (25 %)

el text Planifico cultats, el text amb difi Planifico eració uir gen tot i seg tes. amb la es s pau bàsiqu ió une d’idees anitzac i una org en , tenint senzilla la intenció compte or. ept i el rec

Soc capaç de trobar semblances entre les diferents llengües romàniques.

15

20

1

A

Activita t 1 – Dim ensió exp Classifica ressió esc els mots rita següents tesa) o segons diminutiu que sig s lexica uin dim litzats (só inutius farmacio n parau (indique la – rateta les noves n peti– lentilla ): – carona – bombet a) Diminu a – pilona tius: ___ – anima ló _________ b) Diminu ___ _________ tius lexica _________ litzats: ___ _________ _________ _________ _________ ___ _________ Activita t 2 – Dim _________ ensió lite _____ Relacion rària i dim a les ex ensió exp plicacion res sió a) Eren s següe escrita nts amb intèrprets els troba de com dors i els posicions l’època medieval poeticomu joglars: . sicals líriq b) Domin ues o èpi aven la ques dur retòrica ant i la música c) Els seu i eren mo s poeme s no es lt val orats per destinaven i als cas la societa a la lectur tells. t. a, sinó que d) La sev es recitav a funció en a les era distre corts ure o del e) Eren creadors ectar l’au de compos diència. icions poè l’època tiques i medieval musicals . f) Solien en llengua acompany occitana ar el seu durant cant o rec itat amb un instru 1 ment.

9

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic.

Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Educació en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum.

Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.



LITERÀRIA



        

DIMENSIÓ



COMUNICACIÓ ORAL



       EXPRESSIÓ    COMPRENSIÓ ESCRITA  LECTORA

     

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

13

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin.

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació).

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar.

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem al vostre abast diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat.

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100.

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència.

Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu moRÚBRIQUES • Unitat 1 dificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat.

Dimensió com

Pàgina 14, Posa

prensió lect ora i dimens

ió expressió

-ho per escr

Descriptors

1. Planificació de l’escrit d’aco rd amb la situac ió comunicativa.

it

Expert 4 (100 %)

Planifico l’escr it amb una molt bona generació d’idees, una selecció acura da de les més adien ts a l’objectiu i el context i una organitzaci ó d’acord amb la situació comunicativa.

it Planifico l’escr amb una bona it amb la gene generació d’ide ració es, d’idees una selecció bàsiques i una organitzaci adequada de ó senzilla, tenin les més adien t en ts compte la inten a l’objectiu ció i el receptor. i el context i una organitzaci ó d’acord amb la situació comunicativa.

2. Organitza ció de Escri c textos les idees del text.

Escric texto amb les idees s molt amb les ben organitzad idees es ben organitzad i enllaçades. es i enllaçades.

3. Utilització dels connector s pertinents.

4. Aplicació de la normativa ortogràfica

5. Utilització d’un vocabulari ric.

6. Presentaci ó del text de mane ra adequada.

Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oraci ons.

Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig faltes .

Utilitzo un vocabulari ric i precís i most ro un domini ple de la morfosintax i.

escrita

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %) Planifico l’escr

Utilitzo amb força fluïdesa els connector s per enllaçar oraci ons.

Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig gaires faltes .

Utilitzo un vocabulari força ric i precís i faig un bon ús de la morfosintax i.

Complemento el Presento el text amb elem ents amb clared text estètics pertin at i hi ents afege ixo alguns i valuosos. elements estèt ics.

Escric texto s amb les idees suficientment organitzades i enllaçades.

Utilitzo pocs connectors i tendeixo a escriure oraci ons simples.

Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig força faltes .

Utilitzo un vocabulari acceptable i faig un ús correcte de la morfosintax i.

Presento el text amb claredat i d’una mane ra senzilla.

Novell 1 (25 %)

Pes

Planifico l’escr it amb dificultats, tot i seguir unes pautes.

25 %

Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text.

25 %

Tinc dificultats per utilitzar connectors i només escric oracions simpl es.

Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig moltes faltes .

Tinc dificultats per utilitzar un vocabulari variat i per fer un ús correcte de la morfosintax i.

Em costa presentar el text amb claredat i no utilitzo elem ents estètics que el puguin millor ar.

15 %

15 %

10 %

10 %

2

14

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica, però, de vegades, és suficient.

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell).

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana.

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

DIANES

1 • Unitat

ta

cri essió es sió expr

en tora, dim rensió lec al or ió comp nicació Dimens sió comu i dimen 6 Pàgina

11,

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t2

Dimens

s

Pàgina

Ma i

ió comp

43, activ

rensió

itat 3

lectora

i dimens

4 Sem pre

ió expr essió es cr

3

ita

2 1

activitat

licar Puc exp retrat què és un ic. psicològ

Llegeixo

el text i l’enten c.

4 Llegeixo un cop el text, tat, per comple var que compro te. és correc

3

DIANES • Unitat 1

els Identifico ncipals trets pri onista del protag a. tur de la lec

4 Sempre

Dimensió actitudinal i pluriling Pàgina 24, activitat 29

3

üe

Gairebé sempre

2

De vegades

1

Mai

Escric sen se errors ort ogràfics ni grama ticals.

4 3

2

2

1

Identifico cadascun dels textos d’acord amb la seva funció.

t significa Conec el raules de les pa es. utilitzad

4 3

Conec els diferents tipus de textos funcionals que hi ha.

2 1

5

Entenc el contingut de cada text, tot i ser fragments.

Sé extreu re les meves conclus ions després de llegir el text.

1

Sé explicar què és un text funcional.

cís a Soc pre tilitzar l’hora d’u el lèxic.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Entenc quina és la funció de cada tipus de text.

Soc pre cís a l’hora d’u tilitzar el lèxic.

Respon c a totes les pregu ntes sense du btar.

Em res ulta prà ctic escriure l’argume nt a partir de les resposte sa les pregu ntes.

12

7

15

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

16

C1

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

C2

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

C3

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

C4

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

C5

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

C6

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

C7

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

C8

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

C9

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

A1

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

A2

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

A3

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat.

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030.

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta.

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures.

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

17

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

18

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA E S O 2

LLENGUA I COMUNICACIÓ LECTURA

LITERATURA

TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT

Wolfgang (extraordinari) Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos argumentatius

Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit

Els textos funcionals

U1

U2

El gos de casa Camps semàntics; camps lèxics; termes generals

Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine

Aprendre a descriure: per reconèixer o identificar; per saber-ne més

Una caverna molt prehistòrica Situació comunicativa; formes col·loquials; formes estàndards

La comèdia: Molière; Serafí Pitarra

Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània

U3

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

U4

U5

U6

Com un angelet Paraules polisèmiques; mots parònims; paraules sinònimes amb graus d’intensitat

Viatges al més enllà.

Visions a través dels somnis: Dante Alighieri; Bernat Metge

Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; tipologia dels horòscops

Robinson Crusoe Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe

Les auques: Santiago Rusiñol; L’auca del senyor Esteve

Aprendre a donar instruccions: textos instructius

Un enemic del poble Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; falsos sinònims

El drama modern. La representació dels conflictes socials: Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferrater

Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats geogràfiques del català

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

U7

U8

La poesia, emoció sonora: Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Maria-Mercè Marçal Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs

Les llegendes: El comte Arnau; llegendes urbanes

Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; de divulgació

Wonder Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes

La narrativa basada en fets històrics i vivències personals: Llibre dels fets del rei Jaume; Memòries de Josep M. de Sagarra; Diari d’Anne Frank

Aprendre a argumentar: què és argumentar?; debat; cartes dels lectors

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

20

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

AVALUACIÓ POSA'T A PROVA

L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta

Vocals en contacte: el hiat; la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; les contraccions

Nadons prematurs

Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors; interrogatius; relatius

Les lletres b/p, d/t, g/c: l’ensordiment; les normes ortogràfiques; l’emmudiment; les formes tan/tant i quan/quant

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en, amb; de; per, per a; tòniques; compostes; locucions prepositives

Les lletres b i v: sons de la be alta i la ve baixa; normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la mateixa família

Esperits que parlen

Animals que curen Les conjuncions: de coordinació; de subordinació; locucions conjuntives

Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques

L’adolescència i els clàssics literaris

Els connectors textuals: per ordenar i afegir informació; per aclarir i posar exemples; per oposar i contrastar; per concloure

Les lletres j/g, x/ix, tx/ig: consonants fricatives palatals; consonants africades palatals

El nàufrag voluntari, la increïble història d’Alain Bombard

Els complements del nom: sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració adjectiva

Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades; casos especials

D’indret paradisíac a malson de la pandèmia

Un booktrailer per guanyar lectors Els complements del verb: CD, CI, CR, CC

La lletra l i el dígraf ll: consonants laterals; geminació; ela geminada

Literatura per a infants i joves?

Els pronoms febles: formes; funcions

La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonants bategants i vibrants; erra muda

La construcció del futur

Els arbres amics

21

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 2n d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa.

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

UNITAT 1 Wolfgang (extraordinari)

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Textos funcionals

1h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

UNITAT 2

HORES LECTIVES

UNITAT 4

HORES LECTIVES

UNITAT 7

HORES LECTIVES

Com un angelet

3h

Posa-ho per escrit

1h

La poesia, emoció sonora

3h

Pren la paraula

1h

Posa-ho per escrit

1h

Literatura

2h

Pren la paraula

1h

Textos funcionals

1h

Literatura

2h

Gramàtica

2h

Textos funcionals

1h

Ortografia

1h

Gramàtica

2h

1h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Posa’t a prova

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 8

HORES LECTIVES

El gos de casa

3h

Robinson Crusoe

3h

Wonder

3h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Literatura

2h

Literatura

2h

Textos funcionals

1h

Textos funcionals

1h

Textos funcionals

1h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Ortografia

1h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Posa’t a prova

1h

Posa’t a prova

1h

Projecte 3

3h

UNITAT 3

22

HORES LECTIVES

HORES LECTIVES

Una caverna molt prehistòrica

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Llengua i societat

1h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Projecte 1

3h

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Un enemic del poble

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Literatura

2h

Llengua i societat

1h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

1h

Projecte 2

3h

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

CRITERIS 1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos de gèneres narratius.

INDICADORS 1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu.

1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes.

1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat i l’evolució dels personatges.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- Dues escenes oposades.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 28, 29

- Un personatge complex i dinàmic.

1, 2, 4, 5, 6, 8 («Posa’t a prova»)

- Els textos funcionals.

1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.

1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.

4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats i afectius i sap buscar-ne el significat en un diccionari.

2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.

4.2. Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats.

- La sinopsi i l’argument.

- Els personatges arquetípics.

-B anqueta, un diminutiu lexicalitzat.

- Els diminutius afectius.

10 Pàgina 15 3 («Posa’t a prova»)

12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 7, 8, 9 («Posa’t a prova»)

- Els sufixos augmentatius.

4.3. És capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

23

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.

5.1. Planifica la redacció d’un text predictiu.

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i a la finalitat que persegueixen, seguint models.

6.1. Construeix - El text predictiu. oracions, paràgrafs -L ’oració: paraules, i textos amb la sintagmes i oracions; correcció ortogràfica i el subjecte gramatical necessària. i el predicat; l’oració simple 6.2. Aplica la i l’oració composta. normativa ortogràfica i gramatical - Vocals en contacte. correctament.

- El text predictiu.

ACTIVITATS Pàgina 14 Per escrit («Posa’t a prova»)

5.2. Té en compte les parts proposades alhora d’estructurar l’escrit.

6.3. Diferencia les paraules dels sintagmes i aquests de les oracions.

Pàgina 14 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 3.1, 3.2, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46 7, 9, 10 («Posa’t a prova») Per escrit («Posa’t a prova») Dictat

6.4. Identifica el subjecte i el predicat i en coneix les característiques principals.

6.5. Identifica i coneix les característiques de les oracions impersonals.

6.6. Identifica i coneix les característiques dels mecanismes de coordinació i d’inserció per formar oracions compostes.

6.7. Coneix la casuística i l’ortografia de les vocals en contacte.

C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

24

7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.

7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

- Normes ortogràfiques i gramaticals.

- Criteris de presentació formal.

Pàgina 14 Dictat Per escrit («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.

8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

8.1. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una pel·lícula.

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text conversacionals i expositius.

10.1. Estructura adequadament els continguts d’una exposició oral.

12. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per compondre i revisar progressivament i autònomament els textos propis i aliens.

12.1. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres.

CONTINGUTS -E ls personatges arquetípics.

-E ls textos funcionals.

ACTIVITATS Pàgina 15 Dictat

8.2. Prepara un dictat i l’escriu correctament.

-E ls personatges arquetípics.

Pàgina 15

-E ls personatges arquetípics.

Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

10.2. Elabora un guió amb les idees que vol expressar en una exposició oral.

10.3. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.

10.4. Sap fer treballs orals individualment i en grup.

12.2. Té en compte aspectes com ara l’entonació, el ritme, la intensitat i l’expressivitat en les seves intervencions orals davant els companys.

De viva veu («Posa’t a prova»)

25

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.

CRITERIS

INDICADORS

13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura catalana i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13.1. Llegeix, entén el que llegeix i mostra interès per la lectura.

13.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text.

CONTINGUTS -D ues escenes oposades.

-U n personatge complex i dinàmic.

ACTIVITATS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27

- Les cançons d’amor.

13.3. Coneix les característiques principals dels corrents estudiats.

Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

26

CRITERIS

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

17. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

INDICADORS 17.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.

17.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

CONTINGUTS -D ues escenes oposades.

-U n personatge complex i dinàmic.

- El text predictiu.

-E ls personatges arquetípics.

ACTIVITATS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 Pàgina 14, Pàgina 15 Per escrit («Posa’t a prova»)

-E ls textos funcionals.

- Les cançons d’amor.

18.1. Participa amb interès en activitats orals.

18.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.

-E ls personatges arquetípics.

Pàgina 15 De viva veu («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

En aquesta primera doble pàgina es presenten els continguts que es treballen en la unitat amb les dimensions corresponents i la primera pàgina de la lectura.

Les dimensions es treballen per mitjà de cinc grans blocs de continguts: la lectura, amb les activitats corresponents de comprensió i de lèxic; l’apartat de literatura, en què es desenvolupen l’expressió escrita i la dimensió literària; l’apartat de textos funcionals, que se centra en la comunicació oral i la comprensió lectora, i, per acabar, els apartats de gramàtica i ortografia, que s’ocupen del coneixement de la llengua i novament de l’expressió escrita.

La unitat presenta en l’entrada una imatge que suggereix algun detall de la lectura, però sense desvetllar-ne el contingut. A més, va acompanyada d’unes quantes preguntes per preparar la lectura i posar els alumnes en situació. Les preguntes es poden respondre oralment, en tot el grup classe, o bé per escrit, individualment, per, a continuació, comentar-les oralment entre tots.

En la pàgina de la lectura, la introducció, destacada en lletra cursiva, ens dona el context de la història que llegirem i ens presenta els personatges principals.

Notes

27

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

La lectura va acompanyada d’una breu llista de vocabulari que ajudarà l’alumnat a entendre el text.

A més a més, els alumnes poden plantejar altres dubtes sobre vocabulari o expressions concretes al final de la lectura.

El text de la lectura ofereix diverses temàtiques interessants per parlar i debatre a l’aula, com ara els diferents tipus d’intel·ligència, la gestió de les emocions, l’ús dels recursos propis o l’adaptació de les persones considerades diferents.

C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.

CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.

CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció.

CC7. Elements prosòdics i no verbals.

CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal.

CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

28

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.

CC19. Pragmàtica.

Gèneres de text: les cançons d’amor.

Textos funcionals. onètica i fonologia.

CC20. F Vocals en contacte: hiat, sinalefa i elisió. èxic i semàntica.

CC21. L Els diminutius lexicalitzats, els diminutius afectius i els sufixos augmentatius. orfologia i sintaxi.

CC22. M L’oració: subjecte i predicat.

L’oració simple i l’oració composta.

L’apòstrof.

Les contraccions.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

1. b) Una hamburgueseria.

d) L’interior d’un auditori.

2. Sí. El contrast entre l’auditori, espai selecte de cultura, i l’hamburgueseria, lúgubre i popular, és notable.

3.

L’auditori és una sala de concerts meravellosa, sublim i lluminosa. En canvi, l’hamburgueseria és un local rònec, lúgubre i malsà.

4. a) segon escenari

b) segon escenari c) primer escenari d) primer escenari e) segon escenari

Notes

5. Resposta oberta. Per exemple:

a) « De fet, sempre he pensat que la mare era intel· ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues arriben, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència.» b) «—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano?

O quan em vaig trobar la mare morta a casa?» c) «De cop, no sé per què però començo a plorar.

A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»

6.

Wolfgang és un noi superdotat i un bon pianista. Però la seva extraordinària intel·ligència l’aïlla del món. Tot passa pel sedàs de la raó i rebutja mostrar les seves emocions. Per aquest motiu, li costa molt relacionar-se amb els altres. Tot això té a veure amb una situació familiar i personal molt complicada. Quan aprengui a emocionar-se, a sentir i a perdonar, podrà començar a encaixar dins d’aquest món. Wolfgang viatja a l’interior de si mateix i acaba disseccionant les seves pròpies emocions. És un viatge cap a la comprensió de si mateix.

29

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

7. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni quan la seva mare va morir.

8. a) objectiu manifest b) objectiu ocult

9. Resposta oberta.

10. La sinopsi.

11. Resposta oberta. Per exemple:

«De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure.

“Gràcies”, li dic.»

14.

-í / -ina

-im

-ó / -ona

-ol / -ola

colomí

gotim

animaló

estanyol

orquestrina

polsim

carona

bestiola

boirina

plugim

marona

muntanyola

Els diminutius que afegeixen un matís afectiu són -o i -ona.

15. a) 1. homenàs / 2. barcassa b) 1. bestiota / 2. ocellots c) 1. ditarros / 2. veuarra

16. a) boníssim

c) baixíssims d) altíssims

barretina / E → maneta / F → crostó / G → farmaciola / H → bombeta / I → pitet / J → faldilla

17. a) òptim

c) pèssimes d) suprema

13. a) Banc on seuen l’entrenador i els jugadors de

18. a) paupèrrim

c) misèrrimes d) ubèrrima

12. A → finestró / B → llençol / C → forquilla / D →

reserva d’un equip durant un partit. b) En una embarcació, banc estret situat a popa, on s’asseu el patró.

30

c) S eient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària.

b) dolentíssimes

b) ínfims

b) acèrrims

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

POSA-HO PER ESCRIT. PREN LA PARAULA.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Orientacions metodològiques «Posa-ho per escrit» i «Pren la paraula» són dos apartats fixos que apareixen en totes les unitats del llibre. Serveixen per treballar les dues dimensions més adequades per avaluar les competències assolides per l’alumnat: l’expressió escrita i la comunicació oral. Així, es tracta que els alumnes apliquin en la resolució d’aquestes activitats tot allò que han après, no solament quant a tècniques narratives, sinó pel que fa a l’aplicació del coneixement de la llengua en fer servir un vocabulari ric i adequat a la situació comunicativa (lèxic), unes oracions ben construïdes (gramàtica) i una escriptura i una pronúncia correctes, matisades amb els signes de puntuació i l’entonació adients (ortografia).

En aquesta unitat, els alumnes s’han de posar en la pell d’un astròleg i escriure un text predictiu d’acord amb el signe del zodíac de la persona que triïn. Per fer aquesta activitat, és força reco-

manable que entrin en l’espai personal del web www.barcanova.cat i consultin el model de predicció de futur que hi ha.

Pel que fa a l’apartat de comunicació oral, l’alumnat ha de treballar els personatges arquetípics. Cal que analitzin els protagonistes de la història —escrita, en còmic o audiovisual— que escullin i que detectin les semblances amb una sèrie de personatges arquetípics donats. Finalment, han de fer una exposició davant la resta de la classe que serveixi de presentació dels personatges.

Notes

31

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Activitats complementàries Per ampliar el coneixement sobre els trobadors i els joglars, podeu consultar aquests dos enllaços que, d’una manera clara i didàctica, ofereixen informació bàsica a més d’algunes activitats: • http://www.trob-eu.net/ca/qui-son-els-trobadors.html • http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm

Una manera amena de conèixer les obres trobadoresques és escoltar-les interpretades per diversos cantants. En l’enllaç següent hi ha unes quantes adaptacions modernes de poemes de Guillem de Berguedà, un trobador que, per les seves característiques peculiars, pot connectar amb l’alumnat: • http://www.musicadepoetes.cat/poeta?autor=116

Aquest vídeo, que es va fer viral, mostra la vigència de la figura del joglar: • https://youtu.be/fHswS3xSQ9o

32

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Activitats complementàries

Notes

Ausiàs March. Cor d’acer, de carn i fusta és un documental produït per Canal 9 que, en una mica menys de mitja hora, repassa la vida i l’obra del poeta més important de la literatura catalana medieval: • https://youtu.be/ycXtJNKj_LA

L’obra de Joan Salvat-Papasseit ha estat objecte de nombroses i variades adaptacions musicals, tal com es pot comprovar en aquest enllaç: • http://www.musicadepoetes.cat/poeta?autor=203

L’amor és una temàtica universal, eterna i inesgotable. Com viuen els adolescents d’avui aquest sentiment? L’estudi de les cançons d’amor es pot tancar amb l’organització d’un petit certamen de poesia amorosa en què els alumnes componguin les seves obres i les cantin o les recitin davant la resta de la classe.

33

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

19. En algunes corts medievals, entre els segles xii i

xiii, es va formar una cultura singular caracteritzada per la valoració de la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós). Aquesta cultura es manifestava a través de la poesia i la música.

20. a) joglars / b) trobadors 21. L’enamorat (el trobador) és un vassall, és a dir, una persona de rang inferior, i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema) és la dama de la cort, és a dir, la dona del rei o del comte. Pertanyen, doncs, a grups socials diferents. A més, la dona a qui declara amor el trobador és una dona casada.

Notes

34

22. En

aquesta cançó d’amor cortès, el trobador atribueix a la dama tres qualitats: la bellesa (vers 4), la gentilesa (vers 7) i l’excel·lència (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos sentiments contradictoris: primer, el sentiment de felicitat (vers 6) i, segon, el sentiment de dolor (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se enamorat de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. A més a més, el trobador no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la dama li faci «un gran favor per pietat», és a dir, que senti compassió d’ell; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama i ell, el seu vassall.

23. b) Poeta innovador i filòsof

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

24. Per Ausiàs March, l’amor constitueix un proble-

ma moral perquè pot dignificar la persona (si viu un amor honest) o la pot pervertir (si únicament s’interessa per l’amor sensual).

25.

El poeta expressa el seu conflicte interior amb els símils dels dos fruits (qui desitja menjar n’ha de triar un) i dels dos vents (que combaten entre ells).

Els dilemes en què es troba el poeta són que, en la primera estrofa, ha de triar entre dues dones (que poden representar dues maneres diferents d’entendre la relació amorosa) i, en la segona estrofa, entre dos desitjos. Tria el d’estimar honestament.

26. «Dona’m la mà» és un poema de requesta d’amor.

La veu del poeta demana a l’estimada que se li acosti cada vegada més fins a arribar al «joc d’amar». La relació dels amants es produeix mentre passegen a la vora del mar. Els elements del paisatge —les palmeres, les gavines i el sol— configuren un espai idíl· lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al tòpic literari anomenat locus amoenus, que consisteix a descriure un espai deliciós que afavoreix la relació amorosa.

El poema està format per quartets de versos decasíl·labs amb rima als versos parells.

27.

Resposta oberta.

Notes

35

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Activitats complementàries Per aprofundir en els diferents tipus de textos funcionals, podeu accedir a aquest web, fet a partir de materials de Barcanova, que inclou unes explicacions clares i diversos exemples: • https://www.auladecatala.com/textos-funcionals/

Una bona manera de treballar els textos funcionals és escriure’n. Podeu dividir els alumnes en grups i demanar-los que redactin tantes tipologies de textos funcionals com se’ls acudin sobre un tema donat. Per exemple, a partir d’un tema com la mascareta, en poden sortir textos descriptius (com és, de què està feta), informatius (per què l’hem de dur), explicatius (per a què serveix), argumentatius (a favor o en contra de dur-la), instructius (com posar-se-la i treure-se-la correctament), predictius (fins quan l’haurem de dur), administratius (imitant l’ordre governamental de dur-la), publicitaris (promocionant-ne una amb alguna característica especial), literaris (fer un petit conte o un poema) o conversacionals.

36

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

Notes

28. a → 3 / b → 1 / c → 6 / d → 5 / e → 4 / f → 8 / g → 2 / h → 10 / i → 9 / j → 7

29.

a) instructiu b) informatiu c) predictiu d) descriptiu

e) explicatiu f) argumentatiu g) publicitari h) conversacional

Activitats complementàries El coneixement de la gramàtica és essencial per adquirir les competències que es treballen en les matèries de llengua i literatura, especialment en els casos de la comprensió lectora i l’expressió escrita. Per assolir aquest coneixement, és fonamental dominar conceptes gramaticals bàsics com els que es treballen en aquesta unitat. Els dos enllaços següents amplien les explicacions sobre els conceptes de paraula, sintagma i oració, i també sobre les diferents categories lèxiques:

• https://www.auladecatala.com/els-constituents-de-loracio/ • http://ioc.xtec.cat/materials/PACFLCA/quinz02PACFGS_fitxers/APUNTS_DE_MORFOLOGIA_I_SINTAXI_ L_ANALISI_DEL_LLENGUATGE.pdf

37

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

PRACTICA

papallona → nom lleuger → adjectiu aquest → determinant quatre → quantificador vosaltres → pronom

Notes estimar → verb lentament → adverbi sense → preposició però → conjunció ah → interjecció

La segona part de l’activitat és de resposta oberta.

1.1.

Qui ofereix? → oferir → Què ofereix? A qui ofereix?

Qui es queixa? → queixar-se → De què es queixa?

Qui telefona? → telefonar → A qui telefona?

A qui li agrada? → agradar → Què li agrada?

Qui obliga? → obligar → A qui obliga? A què obliga?

Qui riu? → riure → De què riu?

Qui convida? → convidar → A qui convida? A què convida?

Qui es lamenta? → lamentar → De què es lamenta?

Qui ven? → vendre → A qui ven? Què ven? Ø → ploure → Ø

1.2. Resposta oberta.

38

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

PER SABER-NE MÉS

a) A l’entrenadora no li va agradar gens el nou equipament de les jugadores.

CI experimentador

SN subjecte

b) A les famílies els ha interessat molt el nou projecte educatiu.

CI experimentador

SN subjecte

c) A mi sempre m’han repugnat les actituds racistes.

CI experimentador

SN subjecte

2.1. a) Aquest hivern tan fred matarà tots els cirerers.

SV subjecte

V

b) L’any passat va caure un llamp al campanar de l’església.

V

SN subjecte

c) La memòria de vegades ens enganya.

SN subjecte

V

d) Falten dos minuts per a les dotze del migdia.

V

SN subjecte

e) No us arribaran pas els diners per a tants capricis!

V

SN subjecte

f) Aquests núvols tan negres assenyalen tempesta amb pedra o calamarsa.

SN subjecte

V

g) Aquest medicament te l’ha de prescriure el metge de capçalera.

V

2.2. a) Es pot passar?

b) Per l’autovia es pot circular a 120 km/h. c) Cada dia es compra més per internet.

SN subjecte

d) Es menja bé, en aquest hostal? e) Ara ja no es viatja tant com abans. f) Al mercat, es xerra més del compte.

39

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

PER SABER-NE MÉS

a) M’agrada que a la nit faci fred. b) Ja tinc el llibre que em vas encarregar. c) L’Èric diu que ja és massa tard. d) L’ocell que hi ha al cable elèctric és una àguila cuabarrada. e) Les anàlisis han confirmat que el malalt pateix una infecció bacteriana. f) Em molesta molt que no em diguin pel meu nom.

3.1. a)

Sempre he anhelat 2 que arribi un dia 3 en què sigui jo el protagonista 4 i la gent m’aplaudeixi. b) 1 Penso una mica 2 i arribo a la conclusió 3 que potser no és mala persona. c) 1 Sempre he pensat 2 que la mare era intel·ligent, 3 i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. d) 1 Jo em preguntava 2 per què deia 3 que la intel·ligència s’havia de conduir bé. e) 1 Per molt que t’hi esforcis 2 no aconseguiràs mai 3 que m’il·lusioni.

1

3.2. a) La tripulació del vaixell els desitja que tinguin una travessia agradable i tranquil·la. oració subordinada substantiva

b) L’aire que prové del mar és molt humit. oració subordinada adjectiva

c) Q uan hagis polit la fusta amb paper de vidre, la podràs pintar. oració subordinada adverbial

d) La criatura que acaba de néixer es dirà Abril. oració subordinada adjectiva

e) Els jugadors prefereixen que l’àrbitre del partit sigui un professional. oració subordinada substantiva

f) M entre la Lisa es dutxa, tu pots preparar la motxilla. oració subordinada adverbial

40

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

30. a) força content dels resultats obtinguts → ad-

jectival b) una campanya contra la crisi climàtica → nominal c) dins una cova molt profunda → preposicional d) e mbolicaven l’entrepà amb paper de diari → verbal e) molt lentament → adverbial

31. a) un riu

molt cabalós N ← SAdj [CN] b) un vaixell que va a la deriva N ← oració subordinada adjectiva [CN] c) un moment de repòs N ← SPrep [CN] d) la pel·lícula que fan avui N ← oració subordinada adjectiva [CN] e) un vestit sense mànigues N ← SPrep [CN] f) el dia més llarg de l’any N ← SAdj [CN]

32. a) La merceria de la […] sempre tanca a les vuit. esp

nucli

CN

esp

SN subjecte

nucli

CV

SV predicat

b) L’ escala mecànica només arriba al primer pis. esp nucli

CN

esp

SN subjecte

nucli

CV

SV predicat

c) Aquesta figuera tan petita fa unes figues […]. esp

nucli

CN

SN subjecte

nucli

CV SV predicat

d) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla. esp

nucli

nucli

SN subjecte

CV SV predicat

e) Aquesta planta vol molta humitat i poc sol. esp

nucli nucli

SN subjecte

33. a) subjecte el·líptic

b) impersonal c) impersonal d) subjecte el·líptic

CV SV predicat

e) impersonal f) subjecte el·líptic g) impersonal h) subjecte el·líptic

41

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

34. a) Aquell dia la Fàtima estava especialment alegre. → oració simple

b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. → oració composta c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. → oració simple d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. → oració composta e) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era. → oració composta f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. → oració simple

35. a) Els agents rurals

que investiguen les causes de l’incendi no comunicaran als mitjans informatius 2 qui o què l’ha provocat 3 mentre no trobin una prova fefaent.

1. oració adjectiva / 2. oració substantiva / 3. oració adverbial b) 1 Mentre t’escric aquestes paraules, desitjo de tot cor 2 que es resolguin ben aviat 3 tots els problemes que tant et turmenten.

1. oració adverbial / 2. oració adjectival / 3. oració substantiva c) 1 Quan vaig fer dotze anys, vaig entendre perfectament 2 que els fantasmes que m’atemorien de nit 3 només existien en la meva imaginació.

1. oració adverbial / 2. oració substantiva / 3. oració adjectiva

Notes

42

1

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Notes

Solucionari

36. Hiat: a), g), i) / Sinalefa: b), e), f) / Elisió: c), d), h) 37. a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de

les vocals en contacte en síl·labes diferents. b) F em una sinalefa quan pronunciem en una sola síl·laba les dues vocals en contacte i el resultat és un diftong decreixent o creixent. c) Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte.

38. a) qui ho diu? → dues síl·labes

b) que hi és? → dues síl·labes c) aneu entrant? → tres síl·labes d) ja ho hem fet → tres síl·labes e) cosir un botó → quatre síl·labes f) no ho entenc → tres síl·labes g) mira-ho! → dues síl·labes h) demà hi serà → quatre síl·labes

39. a) què em dèieu?

b) que els veus? c) mata el cuc! d) que en tens cap?

e) sempre ens ho diu f) sabó especial g) jardí antic h) a mi em sembla

43

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

43. - l ’estira,

Solucionari

40. a) l’arbre

g) l’hivern h) el hiat i) l’origen j) l’horitzó k) l’udol l) l’humor

41. a) l’arbreda

g) la hipoteca h) la hiena i) l’obra j) l’hormona k) l’ungla l) la humitat

b) l’hàbit c) l’estiu d) l’hereu e) l’informe f) el iogurt

b) l’harmonia c) l’espècie d) l’hèlice e) l’illa f) la indústria

42. 1. la ela, la hac, la u, la ics

2. l’ONU, la UEFA, l’IVA, l’FBI 3. l’1 d’abril, l’11 d’abril 4. la una (hora), la ira 5. l’anormalitat, l’asimetria a→2/b→4/c→1/d→5/e→3

44

l’omple, l’infla, l’humiteja / te’l dona, agafa’l, emporti-se’l -m ’agrada, m’honora, m’utilitza / lliga’m, se’m fondrà, inflar-se’m -n ’és ple, n’he begut, n’hi ha prou / treure’n, me’n dona, ves-te’n -s ’obre, s’hi amaga, pensar-s’ho / ajeure’s, comprometre’s, veure’s - t ’entenc, t’ha agradat, t’hi perds / llança’t, se’t menja, escapar-se’t - oblida’ls, se’ls emporta, dona-me’ls - obre’ns, expliqui’ns, se’ns escapa

44. - no l’inflis més / la inflaves massa

- gairebé no l’uso / ara la usaré més - se l’unta amb crema / la crema solar la hidrata - l’hissen al pal / l’aigua la humiteja

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

45. a) 1. Amb això, m’hi jugo el futur.

2. A mi no m’hi emboliquis. b) 1 . No sé si voldrà anar-se’n.

2. Va fer-ho sense pensar-s’hi. c) 1. T’ho vas fer venir molt bé.

2. Què n’opines tu, d’això? d) 1. M’ha alçat la mà.

2. No m’ha agradat gens. e) 1. Ja n’hi ha prou, eh!

2. Calla. No diguis ni piu. f) 1. Qui la fa la paga.

2. Qui te l’ha feta, aquesta? g) 1. T’he dit que vinguis.

2. Vindré a dur-te el llibre. h) 1. Va sortir-ne sa i estalvi.

2. La cadira s’ha fet malbé.

Notes

46. a) Els porcs senglars ronden pel bosc i pels voltants dels horts. b) Aquí hi ha el taller del mecànic i allà hi ha el despatx de l’advocat. c) Val més que juguin al parc que no pas a l’obrador del taller. d) Han posat en llibertat un dels detinguts pels incidents de l’altre dia. e) Aquesta promoció és vàlida des de l’1 de juliol fins al 5 d’agost. f) Dormir en cabanes als arbres és un goig per als amants de la natura. g) On hem d’anar, a (ca / el) cal metge o a ca l’infermer? h) Pel maig cada dia un raig. Per l’abril cada gota en val mil. i) Deu ser a la masia de ca n’Arús. Si no hi és, el trobaràs a can Pep. j) A la tarda hem de passar per cals oncles a buscar els esquís per al Josep.

Dictat.

ODS (tots) Elisions: trenta aborda Sinalefes: pau i / la igualtat / la inclusió / justícia i

45

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

8. b) expositiu.

1. b) 37 setmanes.

9. a) L’any 2018 van néixer 62.496 nadons.

2. b) són incapaços de coordinar la succió amb la deglutició.

3.

Grup

Prematur moderat

Prematur important

Prematur extrem

Gestació

De 32 a 37 setmanes

De 28 a 32 setmanes

Menys de 28 setmanes

Pes aproximat

D’1,8 a 2,5 kg

D’1,2 a 1,8 kg

De 0,8 a 1,2 kg

4. c) dispensar llet humana als nadons que ho necessitin.

6. a) La millora en el control de la temperatura corporal. d) L’estimulació tàctil, olfactiva i visual.

b) embaràs

46

10. l’alimentació

la immaduresa l’Idescat

Per escrit

Resposta oberta.

De viva veu

Resposta oberta.

Notes

5. a) almenys dues hores cada dia.

7. a) gestació

b) La llet materna és la millor font de nutrició. c) En els últims anys ha pres força el mètode mare cangur.

c) succió d) deglutició

(de + el) de l’infant (a + els) als nadons (per + el) pel temps