Guia Agna de Valldaura 1r. Mostra. Llengua catalana

A STR MO

LL ENGUA A A cAT L NA

1

GUIA D’AULA ESO

Programa

Agna de Valldaura

» ÍNDEX » MOSTRA GUIA D’AULA 1r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 » EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

EL PROJECTE DE LLEN UA cATALAN G A » PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat.

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament.

Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

LLENGUA CATALANA

LLENGUA

cATALANA 1 ESO

LLENGUA

ITAL

ESO

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

cATALANA1 ESO

Programa

Agna de Valldaura

7

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment: • La temporització orientativa del contingut del llibre.

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat.

• Els continguts clau de cada unitat.

• Les solucions de totes les activitats.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 1r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa.

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

» UNITAT 1

UNITAT 1

HORES LECTIVES

UNITAT 5

HORES LECTIVES

«Estimat, t’he de deixar»

3h

«El flautista d’Hamelín»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Gramàtica

Ortografia

1h

Ortografia

Posa’t a prova

2h

Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

2h 1h

UNITAT 6

2h

HORES LECTIVES

«Nenes amb trenes»

3h

«Bestiari»

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

1h

Ortografia

2h

Posa’t a prova

2h

Projecte 2

3h

Ortografia Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

«Conversa al parc»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

Projecte 1

3h

UNITAT 4

Posa-ho per escrit

3h 1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

1h

1h

UNITAT 7

Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Interpreta els recursos literaris.

- L’equívoc o malentès.

2.2. Reconeix les qualitats assignades als personatges.

- L’atribució de qualitats.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.

4.1. Fa servir mots sinònims en els contextos adequats.

1h

Posa’t a prova

UNITAT 8

2h

HORES LECTIVES

«Supertot» Posa-ho per escrit

1h 1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

ACTIVITATS

- La carta.

1, 2, 3, 9

- Les evidències textuals.

1, 2 («Posa’t a prova»)

- El motiu que provoca la carta.

1.3. Sap identificar l’element detonant que ha generat la carta.

3h

Pren la paraula

CONTINGUTS

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

1h

Pren la paraula

INDICADORS

1. L’alumne ha de 1.1. Identifica la idea ser capaç d’utilitzar central del text. estratègies de lectura 1.2. Detecta les comprensiva i crítica. evidències textuals.

3h

Posa-ho per escrit

CRITERIS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

HORES LECTIVES

«Robbie»

HORES LECTIVES

«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure al a sabana»

3h

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

2.3. Sap emprar les fórmules de salutació i comiat en les cartes.

4.2. Sap reconèixer les paraules que pertanyen a una mateixa família de paraules i és capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 3 («Posa’t a prova»)

- Les fórmules de salutació i comiat.

- Els sinònims.

13, 14, 19, 20, 21

- Les famílies de paraules.

4, 5 («Posa’t a prova»)

1h

Posa’t a prova

2h

Projecte 3

3h

22

23

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

1. b) La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

2. b) T’he de deixar perquè vull ser una nena gran i les nenes grans ja no en duen, de xumet.

3. Resposta oberta. Resposta orientativa: He triat el

fragment b) perquè és el fragment que millor posa en evidència la idea central del conte: la decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

4.

8

6. Resposta oberta. Resposta orientativa: La deci-

sió d’abandonar el xumet representa la necessitat de la Paula de deixar de banda la infantesa i d’entrar en una nova etapa de la vida, la d’una nena més gran.

7.

En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobar mai sola. Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre.

8. Fidelitat, companyia, comprensió.

No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la carta com si aquest fos una persona i perquè el tracta com si fos un amic molt estimat.

I també perquè no s’expressa com una nena de dos o tres anys, sinó com una noia més aviat gran.

9. c) Té ganes de ser ella mateixa, tenir noves experiències i fer unes altres amistats.

5. La sorpresa final és que, en comptes d’abando-

11. Estimat, Adeu, PD:

nar un amic molt estimat, resulta que abandona el seu estimat xumet. La sorpresa final és deguda al fet que l’autora ha creat un equívoc al llarg del conte per mitjà del recurs literari de la personificació d’un objecte, el xumet.

30

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

10. b) Que s’ha fet més gran i, per tant, més independent.

Solucionari

12.

Fórmules de salutació. Amic o parent: Hola!, Què hi ha de nou?, Estimat…, / Estimada…

Fórmules de salutació. Servei públic o privat: Senyor, / Senyora, Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut…, / Benvolguda…

Fórmules de comiat. Amic o parent: Adeu, / Adeusiau, Molts records, A reveure, Petons i abraçades, Una abraçada.

Fórmules de comiat. Servei públic o privat: Salutacions cordials, Molt cordialment, Ben atentament, Atentament.

13. Activitat de lectura.

14. a) Traduïm lettre o letter amb la paraula carta, perquè en català aquesta és la paraula que fem servir habitualment. / b) S’anomenen esqueles i fan saber la mort d’una persona. / c) Ho diem quan està escrit en forma de carta, perquè l’adjectiu epistolar significa ‘de carta’. / d) També se’n diu una missiva. / e) Perquè és un avís que circula entre diverses persones amb un mateix text.

15. Els bons records de vegades són com les roses olo-

roses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar.

16. Resposta oberta.

17. fosc com una gola de llop; alt com un sant Pau; net

com una patena; sol com un mussol; fresc com una rosa; més pobre que una rata; més vell que l’anar a peu; més llarg que un dia sense pa; més dur que una sola de sabata; més content que un gos amb un os.

18.

Resposta oberta.

19. Roserar: lloc plantat de rosers.

Roser: planta que fa roses.

20. 1. figa – figuera – figuerar

2. oliva – oliver / olivera – oliverar 3. taronja – taronger – tarongerar 4. poma – pomer / pomera – pomerar 5. carbassa – carbassera – carbasserar

21. a) rosaci i rosadenc b) rosella

c) rosassa d) roseta

31

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, per tal que el docent el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

LLENGUA CATALANA GUIA D’AU LA.

• Avaluació curricular: tres propostes en tres nivells de dificultat.

• Avaluació competencial: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç amb les solucions.

• Rúbriques i dianes d’avaluació.

LLENGUA

cATALANA1 GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Agna de Valldaura

ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATA LANA 1r ESO Nom ________ ____

____________

_______

UNITAT 1

Grup ________ _ Data ________ _

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continua ció: Un regal ben especial Va ser una casua litat que el Joan nasqués en un poble de quatr Els seus pares e cases del Pirine anaven a passa u. r els estius a munt anya, i el Joan temps, sense avisa va venir abans r. de Tots els amics i coneguts van portar regals a per aquells parat la família. Era costum, ja que ges tan solitaris no hi naixia mai ningú. També nyor Robert, el va arribar el sepastor.

El senyor Robe rt passava molte s hores sol amb el seu aquelles munt ramat, caminant anyes, hi IAL après havia ENC per moltes coses curio CIÓ COMPET LUA poble ses. Algunes perso AVA deien que era amic ESO nes del les bruixes: per NA 1r de A CATALA aquesta raó totho NGUcte. de LLErespe m li tenia una mica ___ Grup ______ El senyor Robe rt___ ___ va___ porta r _un regal molt ___ ______ _________ ny. Va entrar mans Dataestra ______ buide s i de la butxa a la casa amb Nom ______ ______ les _________ ca dels pantalons va treure luació Joan, Avaque un sobre que obrirà aquesta deia: «Per al carta el dia que CIÓsàpiga llegir segu it».

QUALIFICA ANNA VILA: El núvol lila. Cruïlla (text adaptat).

UNITAT 1 est Llegeix aqu

LLENGU

______ Nom __

5

6

ríem fer?

Què hi pod

____________ _

ès, és clar) mandarí (xin 1 parla d’un ic que ens ar-se, no santal tan bon en despert ell conte orie i l’endemà, ¿Sabeu aqu papallona una era que va somiar ercique una nit na? èixer un com una papallo sat, vaig con mandarí o de l’any pas e, va bia si era un en llevar-s a darreries granota i, no és res: Doncs això va que era una el iar , som , esgarrifada a que va de la Selv seva senyora ant del Port pre més. granota. La ia per sem ment una el desgrac que era real qual poc que no comprovar del de i nom bra (el d’escom farmacèutic llit a cops uda normals d’un treure del s i una beg ments para es de man r dels coneixe tre passad Sort van teni que amb qua l’interessat) itual. petició de a forma hab sev que , la a em callo a seva senyora comerciant rauca. I la retornar el lluna plena, òries, va aconseguir les nits de com les hist quedat bé: bla mentida AVALUA Però no ha rciar. Sem divo CIÓ CU vol RRICUL t moderna, es AR LLENGU dis i és mol i poesia.

A té CAestu TALANA t, perden cos 1r EStOa Occiden rien d’O (text adaptat). en passar Nom __ Edicions 62 ______ a la deriva.

RS: L’honor ______ PERE CALDE ______ ______ _____ Avaluac Grup __ ió ____ ______ ________ _ ___ Data __ ______ _

AR RRICUL CIÓ CU AVALUA 1r ESO LANA A CATA

_ . En ______ 6.000 sellons de bicicleta llogat, trobaria gairebé Grup __ _ magatzem que Suda tenia s’havia _____ ______ en els darrers 25 anys ______ l’home va explicar que Data __ ______ ser interrogat per la policia, _____ que al principi ______ ______ bicicletes. Suda va explicar les __ de IÓ peça __ AC aquesta ió IC dedicat a sostreure contiAvaluac QUALIF feina i que després va que li generava la seva ho feia per alleugerir l’estrès trobava divertit. nuar fent-ho perquè ho __________ ________________________ ________________________ ________________________ 1 güe i plurilin UNITAT udinal tit la ac en B enen mensió OPCIÓ interv oral i di ts que icació expressió escrita elemen comun Activitat 3 – Dimensió n els mensió categories lèxiques: _ ins só t 1 – Di a cada una d’aquestes ves qu ______ Activita Posa dos exemples per ______ ules te ra __ __ pa __ _ amb s. ______ ______ Nom: __________________________________ __ -lo __ Explica __ __ eix a) __ fin __ ____ __ ció i de ______ ______ ___ ______ ica __ ______ __ __ ______ __ __ un __ com ____ ____ b) Pronom: ____________ ______ ______ ______ ______ _ ______ ______ ______ ______ _______________________ ______ ______ c) Verb: ____________ ______ ______ ______ ______ ______ _ ______ ___________________ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ d) Preposició: ____________ ______ ______ ______ _ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ _____________________ ______ ______ ______ ______ e) Adverbi: ____________ ______ ______ ______ _ ______ ______ ______ ______ __ __ __ ______ __ __ __ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ expressió escrita ______ ______ Activitat 4 – Dimensió ______ element fa de nucli, ______ ingüe següents: digues quin __ __ __ l i pluril Analitza els sintagmes nominals titudina mment del nom (CN). ensió ac tge co (esp) i quins fan de comple llengua quins fan d’especificador tora i dim l lec de ns ensió funcio compr de les mensió de quina t 2 – Di sellons digues Activita joc francès de cartes t 5.800 text i a) aquell ver roba aquest at per per ha ser grav Llegeix me ho t un anys, va n i en de 57 detingu : tre er ha on eix de ) pl mi ió ka (Japó , un ca a estac sa da un un Su d’O r i en ia lla . Hiroak sellons escorco La polic b) la seva filla petita va dos 25 anys que, en durant re roba licia és at ment bicicleta va la po seguret espera mera de que no una cà saka. El d’O nt came Tarragona un apar c) l’aqüeducte romà de

1.1. Quin tipus de text és? ____________ ____________ ____________ e Calders: ____________ conte de Per ____

UNITAT 1 OPCIÓ A

QUALIFI

CACIÓ

1

Activita t 1 – Dim ensió co mensió municac actitudin ió oral, al i plurili dimensió Explica ngüe expressi amb les ó escri teves pa ta i diverbal rau les quina i el lleng és la dif uatge no erència ________ verbal. entre el ________ llengua ________ tge ________ __ __ __ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ___ ________ ________ ________ ________ __ ________ ________ ________ ________ _ ________ ________ ________ ________ ________ _______ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ _ ________ __ __ __ __ __ ________ ________ ________ ________ ________ _____ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ___ ________ ________ ________ ________ ________ _ Activita ________ t 2 – Dim ________ ensió com _ Llegeix prensió aquest lectora i dimen text i sió actitu digues complei qu dinal i plu x: impe ina d’a rativa, questes rilingüe informati La polici funcions va o em a d’Osak del lleng otiva. a (Japó) uatge ha deting bicicleta ut un ho durant 25 me per anys. Hir haver rob una càm oaki Suda, at 5.800 era de seg un camion sellons uretat me er de 57 de ntre rob anys, va ava dos ser gravat per sellons 1 en una estació de tren i en

9

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic.

Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum.

Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.



LITERÀRIA



        

DIMENSIÓ



COMUNICACIÓ ORAL



       EXPRESSIÓ    COMPRENSIÓ ESCRITA  LECTORA

     

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

13

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin.

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació).

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar.

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat.

Per evitar que les rúbriques tinguin un nombre massa elevat d’ítems —quan en una activitat es treballen moltes competències—, en cada activitat rubricada hem establert una ponderació per a les competències amb els valors 1, 3 o 5 i només rubriquem els ítems de les competències amb valor 5 (que són les que es treballen més profundament en aquella activitat) o, en algun cas, de les competències amb valor 3. (Això ho trobareu indicat a la part superior de cada rúbrica).

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell(1) i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100.

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5%, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat, obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 % i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència.

Tant els descriptors de les competències —o ítems—, com els percentatges que hem atorgat a cada un, els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat.

14

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient.

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una puntuació per a cada cercle: el més intern representa la puntuació mínima (1), el següent, un 3, el tercer cercle, puntua un 5 i l’exterior, la màxima puntuació (7). Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell).

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana.

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (7), bé (5), suficient (3) o cal que s’ho revisi (1) i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la puntuació corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

la àfica de ntació gr

rúbrica:

Represe

ntació

la diana

gràfica

Represe

les zació de Organit rit l text esc idees de ció Adequa e del registr acció en la red del text

nnectors Ús de co s i de signe ació de puntu

de la rú

brica: la

diana

Organit zació de l’expo sició ora

l

Representació gràfica de la rúbric

a: la diana

Entonac ió i ús d’e lements no verba ls Selecció de la inf ormació

ó Correcci ica ortogràf

Adequació del registre en la redacció del text

Riquesa lèxica

Interpretació del significat dels mots del microconte proposat

ursos Ús de rec s estilístic

Organització de les idees del text escrit

Ús dels connec tors

Revisió escrit

del text

Riquesa lèxica

Domini

ió Presentac del text

dels reg istres lingüíst ics

Correcció ortogràfica

Riquesa lèxica

1 Ús dels connectors en el text escrit

Ús de recursos estilístics

3

2

15

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

16

C1

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

C2

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

C3

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

C4

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

C5

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

C6

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

C7

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

C8

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

C9

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

A1

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

A2

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

A3

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat.

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030.

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta.

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no només quant al saber sinó pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures.

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

17

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

18

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA E S O 1

U1

U2

U3

LLENGUA I COMUNICACIÓ LITERATURA / TEXTOS FUNCIONALS LLENGUA I SOCIETAT

LECTURA Estimat, t’he de deixar Fórmules de salutació i comiat; sinònims de carta; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules

La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge

Nenes amb trenes Termes d’especialitat L’antonímia

La literatura i els gèneres literaris: l’art de la paraula; primeres manifestacions literàries; literatura escrita; gèneres literaris

Conversa al parc Les interjeccions

Les propietats del text. El text dialogat: text oral i text escrit

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

U4

U5

U6

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana La precisió lèxica Mots reduplicatius

La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; argument i estructura; tema; personatges; gèneres narratius

El flautista d’Hamelín El discurs directe i el discurs indirecte

Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants

Bestiari El sentit recte i el sentit figurat Les frases fetes Ús metafòric de noms d’animals

La poesia: llenguatge poètic; figures retòriques; mètrica

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

U7

U8

Robbie Paraules simples i paraules derivades Les onomatopeies

L’entrevista L’entrevista periodística

Supertot Els prefixos de grau La composició

El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

20

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

AVALUACIÓ POSA'T A PROVA

Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

L’alfabet i l’ordre de les paraules

Els llibres més petits del món

El nom: propietats; classes; marques de gènere i nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents

Els signes de puntuació (I)

El sistema braille

L’adjectiu: propietats; posició dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i nombre; adjectius invariables

Els signes de puntuació (II). La coma Casos en què no es posa la coma

Ensurt a Yellowstone per l’envestida d’un bisó

La memòria familiar Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius

La síl·laba: dígrafs; diftongs i hiats; partició de paraules a final de ratlla; síl·laba tònica

Què és l’Agenda 2030?

Els numerals: propietats; numerals cardinals i ordinals; altres numerals

L’accentuació: regles; tipus d’accent; accent diacrític

Barcelona, capdavantera en l’abocament de plàstics al Mediterrani

Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius

La dièresi: funcions; observacions sobre l’ús de la dièresi

Les paraules compartides

La maleta poètica El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals

Les vocals a i e àtones: neutralització; ortografia de la vocal neutra

La nostra ovella xisqueta es diu Pepa

L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis

Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones

Quan desapareix una llengua, mor el pensament i la saviesa de tot un poble

Els drets dels animals

21

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 1r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa.

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

UNITAT 1

UNITAT 5

HORES LECTIVES

3h

«El flautista d’Hamelín»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

Posa’t a prova

2h

UNITAT 2

HORES LECTIVES

UNITAT 6

HORES LECTIVES

«Nenes amb trenes»

3h

«Bestiari»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

Posa’t a prova

2h

Projecte 2

3h

UNITAT 3

HORES LECTIVES

«Conversa al parc»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

Projecte 1

3h

UNITAT 4

22

HORES LECTIVES

«Estimat, t’he de deixar»

UNITAT 7

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

HORES LECTIVES

«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure al a sabana»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

HORES LECTIVES

«Robbie»

UNITAT 8

HORES LECTIVES

«Supertot»

3h

Posa-ho per escrit

1h

Pren la paraula

1h

Llengua i societat

2h

Gramàtica

2h

Ortografia

1h

Posa’t a prova

2h

Projecte 3

3h

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de 1.1. Identifica la idea ser capaç d’utilitzar central del text. estratègies de lectura 1.2. Detecta les comprensiva i crítica. evidències textuals.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Interpreta els recursos literaris.

-L ’equívoc o malentès.

2.2. Reconeix les qualitats assignades als personatges.

-L ’atribució de qualitats.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.

4.1. Fa servir mots sinònims en els contextos adequats.

1.3. Sap identificar l’element detonant que ha generat la carta.

2.3. Sap emprar les fórmules de salutació i comiat en les cartes.

4.2. Sap reconèixer les paraules que pertanyen a una mateixa família de paraules i és capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

ACTIVITATS

- La carta.

1, 2, 3, 9

-L es evidències textuals.

1, 2 («Posa’t a prova»)

-E l motiu que provoca la carta.

4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 3 («Posa’t a prova»)

-L es fórmules de salutació i comiat.

- Els sinònims.

13, 14, 19, 20, 21

-L es famílies de paraules.

4, 5 («Posa’t a prova»)

23

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

CRITERIS 5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.

INDICADORS 5.1. Anota les idees que desenvoluparà en el text.

5.2. Planifica l’estructura del text.

5.3. Té en compte l’estructura fixa que té el gènere epistolar i fa servir correctament les fórmules de salutació i comiat.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- La carta.

Pàgina 14

-L ’estructura de la carta informal.

1.1., 1.2., 2.1., 2.2., 3.1., 3.2., 19, 20, 21, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

-L es fórmules de salutació i comiat.

- Els sinònims.

Per escrit («Posa’t a prova»)

-L es famílies de paraules.

5.4. Fa un primer esborrany del text, tenint en compte l’aplicació correcta de la normativa ortogràfica i gramatical.

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i amb relació amb la finalitat que persegueixen, seguint models.

6.1. Construeix correctament oracions, paràgrafs i textos amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària.

6.2. Utilitza els adjectius per descriure objectes, personatges i situacions.

6.3. Escriu correctament fent servir els connectors necessaris.

- La carta.

Pàgina 14

-L ’estructura de la carta informal.

1.1., 1.2., 2.1., 2.2., 3.1., 3.2., 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

-L es fórmules de salutació i comiat.

-L es categories lèxiques, els sintagmes i les oracions.

7, 8, 9, 10, Per escrit («Posa’t a prova»)

-L ’alfabet i l’ordre de les paraules.

-E ls dígrafs i la separació de paraules.

6.4. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament.

C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

24

7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.

7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

-N ormes ortogràfiques i gramaticals.

-C riteris de presentació formal.

Pàgina 14 10, Per escrit («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

8.1. Prepara un guió amb - El col·loqui. les idees que pot expressar -P articipació en el col·loqui. en un 8.2. Pensa arguments que col·loqui. donin suport a les seves idees.

9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada…).

9.1. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres.

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills.

10.1. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.

11. L’alumne ha de ser capaç de participar en debats i col·loquis ajustantse progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu amb coherència, cohesió, correcció i adequació.

11.1. Segueix les pautes que requereix la participació en un col·loqui.

C9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

INDICADORS

CONTINGUTS ACTIVITATS Pàgina 15 De viva veu («Posa’t a prova»)

8.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema del col·loqui.

9.2. Té en compte els gestos, els moviments i la mirada en les seves intervencions orals davant els companys.

10.2. Sap fer treballs orals individualment i en grup.

- El col·loqui.

Pàgina 15

-P articipació en un col·loqui.

De viva veu («Posa’t a prova»)

- El col·loqui.

Pàgina 15

-P articipació en un col·loqui.

De viva veu («Posa’t a prova»)

- El col·loqui.

Pàgina 15

-P articipació en un col·loqui.

De viva veu («Posa’t a prova»)

10.3. Improvisa intervencions orals quan és necessari o les planifica quan la situació ho requereix.

11.2. Escolta els companys amb atenció i respecta les seves opinions.

11.3. Demana ordenadament el torn de paraula.

11.4. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats.

11.5. Té criteris per valorar les intervencions dels companys.

25

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

CRITERIS

INDICADORS

10. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

10.1. Llegeix i entén el que llegeix i mostra interès per la lectura.

11. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió.

11.1. Té un nivell de vocabulari ampli i domina l’estructura de l’oració.

10.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text.

10.2. Identifica en un text què és una comparació lliure i una comparació lexicalitzada i és capaç de crear-ne.

CONTINGUTS - La carta.

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

-L es fórmules de salutació i comiat.

1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

- La sinonímia.

-L es comparacions lliures.

-L es comparacions lexicalitzades.

- La carta.

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

-L es fórmules de salutació i comiat.

4, 5 («Posa’t a prova»)

- La sinonímia.

-L es comparacions lliures.

-L es comparacions lexicalitzades.

26

ACTIVITATS

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

CRITERIS

INDICADORS

A2.1. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

A2.1.1. Manifesta interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.

A2.2. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

A.2.2.1.Participa amb interès en activitats orals i escrites.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- La carta.

1, 2, 3, 9

- El llenguatge.

22, 23, 24, 25, 26, 27

-E ls llenguatges verbal i no verbal.

6 («Posa’t a prova»)

A2.1.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

A.2.2.2. Participa en activitats orals lliures i guiades seguint les normes que regeixen la interacció oral.

-E ls elements de la comunicació.

-L es funcions del llenguatge.

A2.2.3. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.

A2.2.4. Domina els elements de la comunicació i les pautes que marquen el llenguatge verbal i el no verbal per aconseguir una transferència d’informació adequada.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

A3.1. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística del seu entorn.

A.3.1.1. Mostra interès - El llenguatge. per les altres llengües -E ls llenguatges de l’entorn i respecta verbal i no verbal. les diferents variants.

- Els elements de la comunicació.

22, 23, 24, 25 6 («Posa’t a prova»)

-L es funcions del llenguatge.

27

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

En aquesta primera doble pàgina es presenten els continguts que es treballen en la unitat amb les dimensions corresponents i la primera pàgina de la lectura.

Com es pot veure, es treballen totes les dimensions mitjançant quatre grans blocs de continguts: la lectura, amb les activitats corresponents de comprensió i de lèxic; l’apartat llengua i societat, en què es desenvolupa sobretot la dimensió actitudinal i plurilingüe i, per acabar, el funcionament de la llengua, amb la gramàtica i l’ortografia.

La unitat té en l’entrada una imatge que suggereix algun detall de la lectura, però sense desvetllar-ne el contingut, i, a més, va acompanyada d’unes preguntes per preparar la lectura i posar els alumnes en situació. Les preguntes es poden respondre oralment, en tot el grup classe o bé per escrit, individualment, per, a continuació, comentar-les oralment entre tots.

En la pàgina de la lectura, el títol conté un important missatge que porta a l’engany el lector, perquè, en realitat, es produeix una personificació d’un objecte, que és l’estimat i alhora abandonat per la protagonista de la carta.

El gènere epistolar serveix, en aquesta ocasió, per fer un joc fictici que porta el lector a la sorpresa final.

28

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

La lectura va acompanyada d’una breu llista de vocabulari que ajudarà l’alumne a entendre el text.

A més a més, els alumnes poden anar plantejant altres dubtes sobre vocabulari o expressions concretes, al final de la lectura de tot el fragment.

El tema de la lectura, l’abandonament definitiu del xumet, un objecte estimat per la protagonista, permet treure altres temes i extrapolar-lo a altres situacions dels alumnes que els han fet madurar, com ara un canvi d’escola o de ciutat, haver d’abandonar un hàbit perquè el creixement físic també implica un creixement intel·lectual i maduratiu de la persona, etc.

C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NCI E S CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana, castellana i universal, o juvenils.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.

CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.

CC19. Pragmàtica.

Text narratiu: la carta.

Elements de la comunicació

CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.

CC21. Lèxic i semàntica.

Expressions comunes, frases fetes.

Mecanismes de formació de paraules: sinonímia.

Relacions semàntiques.

CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció.

CC7. Elements prosòdics i no verbals.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

CC22. Morfologia i sintaxi.

Categories gramaticals.

Sintaxi de l’oració.

L’ordre alfabètic.

Els dígrafs.

CC13. Redacció de textos d’intenció literària.

29

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

1. b) La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

2. b) T’he de deixar perquè vull ser una nena gran i les nenes grans ja no en duen, de xumet.

3. Resposta oberta. Resposta orientativa: He triat el

fragment b) perquè és el fragment que millor posa en evidència la idea central del conte: la decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

4.

7.

En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobar mai sola. Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre.

8. Fidelitat, companyia, comprensió.

No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la carta com si aquest fos una persona i perquè el tracta com si fos un amic molt estimat.

I també perquè no s’expressa com una nena de dos o tres anys, sinó com una noia més aviat gran.

9. c) Té ganes de ser ella mateixa, tenir noves ex-

5. La sorpresa final és que, en comptes d’abando-

11. Estimat, Adeu, PD:

nar un amic molt estimat, resulta que abandona el seu estimat xumet. La sorpresa final és deguda al fet que l’autora ha creat un equívoc al llarg del conte per mitjà del recurs literari de la personificació d’un objecte, el xumet.

30

6.

Resposta oberta. Resposta orientativa: La decisió d’abandonar el xumet representa la necessitat de la Paula de deixar de banda la infantesa i d’entrar en una nova etapa de la vida, la d’una nena més gran.

periències i fer unes altres amistats.

10. b) Que s’ha fet més gran i, per tant, més independent.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

12.

Fórmules de salutació. Amic o parent: Hola!, Què hi ha de nou?, Estimat…, / Estimada…

Fórmules de salutació. Servei públic o privat: Senyor, / Senyora, Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut…, / Benvolguda…

Fórmules de comiat. Amic o parent: Adeu, / Adeusiau, Molts records, A reveure, Petons i abraçades, Una abraçada.

Fórmules de comiat. Servei públic o privat: Salutacions cordials, Molt cordialment, Ben atentament, Atentament.

13. Activitat de lectura.

14. a) Traduïm lettre o letter amb la paraula carta, per-

què en català aquesta és la paraula que fem servir habitualment. / b) S’anomenen esqueles i fan saber la mort d’una persona. / c) Ho diem quan està escrit en forma de carta, perquè l’adjectiu epistolar significa ‘de carta’. / d) També se’n diu una missiva. / e) Perquè és un avís que circula entre diverses persones amb un mateix text.

15.

Els bons records de vegades són com les roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar.

16. Resposta oberta.

17. fosc com una gola de llop; alt com un sant Pau; net

com una patena; sol com un mussol; fresc com una rosa; més pobre que una rata; més vell que l’anar a peu; més llarg que un dia sense pa; més dur que una sola de sabata; més content que un gos amb un os.

18.

Resposta oberta.

19. Roserar: lloc plantat de rosers.

Roser: planta que fa roses.

20. 1. figa – figuera – figuerar

2. oliva – oliver / olivera – oliverar 3. taronja – taronger – tarongerar 4. poma – pomer / pomera – pomerar 5. carbassa – carbassera – carbasserar

21. a) rosaci i rosadenc b) rosella

c) rosassa d) roseta

31

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

POSA-HO PER ESCRIT. PREN LA PARAULA. Notes

32

Orientacions metodològiques Resposta oberta.

Resposta oberta.

Tant «Posa-ho per escrit» com «Pren la paraula» són dos apartats fixos en les unitats del llibre. Totes dues dimensions, l’expressió escrita i la comunicació oral, són les que millor permeten avaluar les competències assolides pels alumnes, en la mesura que aquests hi apliquen tot el que han après en les seves creacions, no solament quant a tècniques narratives, sinó pel que fa a l’aplicació del coneixement de la llengua en fer servir un vocabulari ric i adequat a la situació comunicativa (lèxic), unes oracions ben construïdes (gramàtica) i una escriptura i una pronúncia correctes, matisades amb els signes de puntuació i l’entonació adients (ortografia).

En aquesta unitat concreta, i de manera pautada, l’alumne ha d’elaborar una carta informal però alhora literària. En aquest sentit, l’alumnat trobarà models de cartes informals en l’espai personal del web.

Pel que fa a l’apartat de comunicació oral, l’alumnat ha de mirar un curtmetratge que planteja una situació amb similituds amb el conte del xumet i ha d’identificar les diferències i semblances i comentar-les oralment.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Activitats complementàries Per tal d’aprofundir en el concepte de llenguatge i en els tipus de llenguatge que hi ha un proposem la realització de diferents activitats que es poden trobar a la xarxa: • http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012994528&name=DLFE-720845.pdf

A continuació, us presentem un vídeo que parla de manera genèrica de la comunicació no verbal. Us proposem que el mirin els alumnes i que establiu un col·loqui entre tots per comentar-lo: • https://www.prisma.cat/informacio/cnv.php

Notes

33

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Activitats complementàries Les funcions del llenguatge podem detectar-les en la vida diària.

Les activitats que us proposem en aquest enllaç us serviran per repassar aquest contingut: • http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/funcionsllenguatge.htm Un altre recurs per treballar les funcions del llenguatge és mirant aquest vídeo i analitzant-lo. Podeu proposar un treball en grup i distribuir els vídeos de l’enllaç perquè cada un comenti oralment davant els companys i les companyes les diferents funcions que van apareixen. Per acabar, es pot demanar als alumnes que, a partir d’anuncis que estiguin vigents, analitzin les funcions que hi detecten. La visualització dels anuncis també pot ser interessant per detectar els estereotips que es fan servir en publicitat i per fer una anàlisi de com han evolucionat o no al llarg dels anys, especialment pel rol que es reflecteix de la dona en alguns dels anuncis.

• https://www.youtube.com/watch?v=Yur3f9V_5us Els alumnes també poden mirar el vídeo següent, que planteja una manera creativa d’acostar-nos al contingut d’aquest apartat: • https://www.youtube.com/watch?v=iBW9B_y5xYY

34

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

22. B-1, C-2, D-4, E-6, F-3.

23. El llenguatge verbal és el sistema de signes que

fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és dir, a un referent concret.

24. 1. Desentendre’s – D;

2. Burlar-se – B; 3. Mostrar disconformitat – C; 4. Mostrar complicitat – A.

25. El llenguatge no verbal comprèn aquells signes

que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Poden ser corporals o vocals.

26.

Emissor: un nàufrag.

Receptor: el capità d’un vaixell Canal: senyals lluminosos Codi: alfabet Morse Missatge: una petició urgent d’auxili Referent: algú demana auxili urgent Context: un supervivent d’un naufragi, que es troba enmig del mar, demana ajuda al capità d’un vaixell perquè el vinguin a rescatar quan és de nit.

27. A → 2. L’emissor es limita a transmetre informa-

ció objectiva sobre un fet → III B → 3. L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ànim → I C→ 1. L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada → II D → 6. L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal → VI E → 4. L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós → V F → 5. L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes → IV

35

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

1.1. 1. Nom → Designa persones, animals o coses →

Anna / moble 2. Adjectiu → Expressa característiques → simpàtic / suau 3. Determinant → Presenta i especifica els noms → la / meu 4. Q uantificador → Quantifica noms → massa / dues 5. Pronom → Representa o substitueix un nom → nosaltres / ens 6. Verb → Expressa accions, processos o estats → riure / viure 7. Adverbi → Indica la manera o el grau → bé / prou 8. Preposició → Relaciona paraules o sintagmes → amb / contra 9. Conjunció → Relaciona oracions → i / però 10. Interjecció → Expressa sensacions o sentiments → oh! / visca!

1.2. a) Ah, tinc tants records bells que associaré a tu!

10

6

4

2

9

6

8 5

b) Els meus pares sempre han respectat la nostra 3

3

1

7

6

3

3

decisió.

1

2.1. a) SV

b) SN c) SAdv d) SPrep e) SAdj

2.2. a)

un especificador

b) aquesta especificador

pastís

de mores

nucli

complement

carta tan llarga nucli

complement

c) bojament enamorada especificador

d) sempre especificador

e)

nucli

de tu complement

han respectat

la nostra relació

nucli

potser t’oblidaràs especificador

36

1

nucli

complement

de mi complement

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

3.1. a) SN / b) SN / c) Oració / d) Oració / e) SN 3.2. a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts […].

SN subjecte

Adjectius: contaminants, privats, elèctrics, silenciosos, còmodes, funcionals.

30. N oms: majoria, relacions, defectes, excusa, retret, culpabilitat, valentia.

Verbs: acaben, busca, calgués, fer, trobar, tenir, deixar, estar.

SV predicat

concordança: 3a persona singular

b) Les gotes dels núvols tenen una mida […].

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

c) L’activitat física millora la qualitat de vida […].

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

d) El sistema circulatori comprèn el cor i […].

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

e) E ls avions […] ultrapassen la velocitat del so.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

28. interj. → interjecció / prep. → preposició / det. →

determinant / pron. → pronom / f. → femení / q. → quantificador / adv. → adverbi / adj. → adjectiu / conj. → conjunció / m. → masculí / v. → verb

29.

ODS (11, 13 i 15) Noms: Londres, emissions, ús, vehicles, cotxes, gent.

31. a) SV / b) SN / c) SPrep / d) SAdj / e) SAdv 32.

sentit / entonació / SN / subjecte / SV / predicat / concordança / persona / nombre

33. a) Les joves us hauríeu de rebel·lar contra les

injustícies. b) E ls desallotjats es van instal·lar en un apartament deshabitat. c) La volta de l’edifici recolza sobre les dues parets laterals. d) Heu de trucar de seguida a la Guàrdia Urbana. e) Volem anar a París amb autocar. f) Les amigues s’han interessat per la seva situació econòmica.

34. a) Imperativa.

b) Declarativa.

c) Interrogativa. d) Exclamativa.

37

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

35. h → hac

k → ca n → ena q → cu v → ve (baixa) w → ve doble x → ics, xeix y → i grega

36.

Albergínia, barana, carnisser, esborrany, fanal, magatzem, onada, papallona, quilòmetre, rodera, timbal, ventada, vorera.

37. a) canó, canvi, canya, cap

b) pal, palla, paller, pàl·lid c) pla, placa, plaça, plàcid d) gota, grua, guany, guia e) làmina, legal, límit, llac

38. Rusc, rumba, rosa, romaní, rumor, rumiar.

39. Amposta / Balaguer / Barcelona / Berga / Figueres

/ Girona / Hospitalet de Llobregat, l’ / Lleida / Manresa / Olot / Perpinyà / Reus / Sabadell / Seu d’Urgell, la / Tarragona / Tortosa / Vilafranca del Penedès.

38

Dictat.

Dígrafs que es poden separar: fletxes, esquerra, travessar, deixar.

Dígrafs que no es poden separar: agulles, llances, que, quiet, que, soroll, que.

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

1. El text té 4 paràgrafs.

2. c) Els minillibres són llibres de petites dimensions

i llarga tradició, i poden arribar a tenir un gran valor dinerari.

Per escrit

Resposta oberta.

De viva veu

Resposta oberta.

Notes

3. b) C → D → A → B 4. Resposta oberta. Per exemple: amagar, minúscul, volum, nombre.

5. d) La Rita és més alta que el seu cosí.

6. b) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el

canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana.

7. a) els llibres en miniatura 8. d) petita, prohibits, alta, especial, diminutes 9.

c) pàgina, però, petit, polzada, portar, primer, produir, prohibir

10.

textos, exactament, experts, exemplars, exemple; baixos, dibuixos, mateixa, xifra

39