Issuu

LLENGUA A ALANA T c

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les competències, les rúbriques i les

Competències de l’àmbit lingüístic

E PROJ TEC EL DE LLENGUA A ALANA T c

» PRESENTACIÓ

El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions

LLENGUA A ALANA cT

1

Programa Agna de Valldaura

El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:

• La temporització orientativa del contingut del llibre

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat .

• Els continguts clau de cada unitat .

• Les solucions de totes les activitats

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana literatura de 1r d’ESO.

Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació una posterior posada en comú a l’aula.

UNITAT

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DE LES UNITATS

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIESCRITERISINDICADORSCONTINGUTSACTIVITATS

C1. Obtenir

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura el seu format, interpretarne els trets lèxics morfosintàctics per comprendre’l.

1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica.

1.1. Identifica la idea central del text. 1.2. Detecta les evidències textuals. 1.3. Sap identificar l’element detonant que ha generat la carta.

- La carta. - Les evidències textuals. - El motiu que provoca la carta.

1, 2, 3, 9 1, 2 («Posa’t a prova»)

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir comprendre textos propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma el seu contingut.

2.1. Interpreta els recursos literaris.

2.2. Reconeix les qualitats assignades als personatges.

2.3. Sap emprar les fórmules de salutació comiat en les cartes.

- L’equívoc o malentès. - L’atribució de qualitats. - Les fórmules de salutació comiat.

4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 3 («Posa’t a prova»)

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis aliens.

4.1. Fa servir mots sinònims en els contextos adequats. 4.2. Sap reconèixer les paraules que pertanyen a una mateixa família de paraules és capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

- Els sinònims. - Les famílies de paraules.

13, 14, 19, 20, 21 4, 5 («Posa’t a prova»)

DESENVOLUPAMENT DEL

Solucionari

1. b) La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

2. b) T’he de deixar perquè vull ser una nena gran les nenes grans ja no en duen, de xumet.

3. Resposta oberta. Resposta orientativa: He triat el fragment b) perquè és el fragment que millor posa en evidència la idea central del conte: la decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

4. No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la carta com si aquest fos una persona perquè el tracta com si fos un amic molt estimat I també perquè no s’expressa com una nena de dos o tres anys sinó com una noia més aviat gran 5. La sorpresa final és que, en comptes d’abandonar un amic molt estimat, resulta que abandona el seu estimat xumet La sorpresa final és deguda al fet que l’autora ha creat un equívoc al llarg del conte per mitjà del recurs literari de la personificació d’un objecte, el xumet

6. Resposta oberta. Resposta orientativa: La decisió d’abandonar el xumet representa la necessitat de la Paula de deixar de banda la infantesa d’entrar en una nova etapa de la vida, la d’una nena més gran.

7. En tot aquest temps que hem estat junts no m’he trobar mai sola Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs No m’has fallat mai. Fins tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre 8. Fidelitat, companyia, comprensió. 9. c) Té ganes de ser ella mateixa, tenir noves experiències fer unes altres amistats.

10. b) Que s’ha fet més gran i, per tant, més independent. 11. Estimat, Adeu, PD:

Solucionari

12. Fórmules de salutació. Amic o parent: Hola!, Què hi ha de nou?, Estimat…, / Estimada… Fórmules de salutació. Servei públic o privat: Senyor, / Senyora, Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut…, / Benvolguda… Fórmules de comiat. Amic o parent: Adeu, / Adeusiau, Molts records, A reveure, Petons abraçades, Una abraçada. Fórmules de comiat. Servei públic o privat: Salutacions cordials, Molt cordialment, Ben atentament, Atentament.

13. Activitat de lectura.

14. a) Traduïm lettre o letter amb la paraula carta, perquè en català aquesta és la paraula que fem servir habitualment. / b) S’anomenen esqueles i fan saber la mort d’una persona. / c) Ho diem quan està escrit en forma de carta, perquè l’adjectiu epistolar significa ‘de carta’. / d) També se’n diu una missiva / e) Perquè és un avís que circula entre diverses persones amb un mateix text.

15. Els bons records de vegades són com les roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell no ens deixen marxar

16. Resposta oberta.

17. fosc com una gola de llop; alt com un sant Pau; net com una patena; sol com un mussol; fresc com una rosa; més pobre que una rata; més vell que l’anar a peu; més llarg que un dia sense pa; més dur que una sola de sabata; més content que un gos amb un os.

18. Resposta oberta.

19. Roserar: lloc plantat de rosers. Roser: planta que fa roses.

20. 1. figa – figuera – figuerar 2. oliva – oliver / olivera – oliverar 3. taronja – taronger – tarongerar 4. poma – pomer / pomera – pomerar 5. carbassa – carbassera – carbasserar

21. a) rosaci i rosadenc c) rosassa b) rosella d) roseta

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 31

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, per tal que el docent el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

• Avaluació curricular: tres propostes en tres nivells de dificultat .

• Avaluació competencial: seguint el model de les proves PISA .

• Activitats de reforç amb les solucions

• Rúbriques i dianes d’avaluació

1 ESO LLENGUA A ALANA T c D’AULA GUIA

Programa Agna de Valldaura

UNITAT 1

AVALUACIÓ COMPETENCIAL LLENGUA CATALANA 1r ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ

les bruixes: per aquesta raó tothom li tenia una mica de respecte. El senyor Robert va portar un regal molt estrany. Va entrar a la casa amb les mans buides de la butxaca dels pantalons va treure un sobre que deia: «Per al Joan, que obrirà aquesta carta el dia que sàpiga llegir seguit». ANNA VILA: El núvol lila Cruïlla (text adaptat). 1.1. Quin tipus de text és?

Llegeix aquest conte de Pere Calders: Què hi podríem fer?

¿Sabeu aquell conte oriental tan bonic que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar) que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?

UNITAT 1

OPCIÓ B

magatzem que Suda tenia llogat, trobaria gairebé 6.000 sellons de bicicleta. En ser interrogat per la policia, l’home va explicar que en els darrers 25 anys s’havia dedicat a sostreure aquesta peça de les bicicletes. Suda va explicar que al principi ho feia per alleugerir l’estrès que li generava la seva feina i que després va continuar fent-ho perquè ho trobava divertit. _________________________________ _________________________________________________

Activitat 1 – Dimensió comunicació oral i dimensió actitudinal i plurilingüe Explica amb paraules teves quins són els elements que intervenen en la comunicació i defineix-los.

Activitat 3 – Dimensió expressió escrita Posa dos exemples per a cada una d’aquestes categories lèxiques:

a) Nom: __________________________________ b) Pronom: ________________________________ c) Verb: ___________________________________

d) Preposició: _______________________________

e) Adverbi: _________________________________

Activitat 4 – Dimensió expressió escrita

Activitat 2 – Dimensió comprensió lectora i dimensió actitudinal i plurilingüe

Llegeix aquest text i digues quina de les funcions del llenguatge compleix: La policia d’Osaka (Japó) ha detingut un home per haver robat 5.800 sellons de bicicleta durant 25 anys. Hiroaki Suda, un camioner de 57 anys, va ser gravat per una càmera de seguretat mentre robava dos sellons en una estació de tren i en un aparcament d’Osaka. El que no esperava la policia és que, en escorcollar un

5 AVALUACIÓ CURRICULAR LLENGUA CATALANA 1r ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ

Analitza els sintagmes nominals següents: digues quin element fa de nucli, quins fan d’especificador (esp) i quins fan de complement del nom (CN)

a) aquell joc francès de cartes

b) la seva filla petita

Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra de poc que no el desgracia per sempre més.

Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.

c) l’aqüeducte romà de Tarragona 1 AVALUACIÓ CURRICULAR LLENGUA CATALANA 1r ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ UNITAT 1 OPCIÓ A

Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia.

PERE CALDERS: L’honor a la deriva. Edicions 62 (text adaptat).

Activitat 1 – Dimensió comunicació oral, dimensió expressió escrita i dimensió actitudinal i plurilingüe Explica amb les teves paraules quina és la diferència entre el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________

Activitat 2 – Dimensió comprensió lectora i dimensió actitudinal i plurilingüe

Llegeix aquest text i digues quina d’aquestes funcions del llenguatge compleix: imperativa, informativa o emotiva La policia d’Osaka (Japó) ha detingut un home per haver robat 5.800 sellons de bicicleta durant 25 anys. Hiroaki Suda, un camioner de 57 anys, va ser gravat per una càmera de seguretat mentre robava dos sellons en una estació de tren i en

ESPAI PERSONAL

L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

Les competències

Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO

Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts

Les rúbriques

Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat

Per evitar que les rúbriques tinguin un nombre massa elevat d’ítems —quan en una activitat es treballen moltes competències—, en cada activitat rubricada hem establert una ponderació per a les competències amb els valors 1, 3 o 5 i només rubriquem els ítems de les competències amb valor 5 (que són les que es treballen més profundament en aquella activitat) o, en algun cas, de les competències amb valor 3 . (Això ho trobareu indicat a la part superior de cada rúbrica) .

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell(1) i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5%, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat , obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 % i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .

Tant els descriptors de les competències —o ítems—, com els percentatges que hem atorgat a cada un, els podeu modificar segons el vostre criteri El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat .

Les dianes

La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una puntuació per a cada cercle: el més intern representa la puntuació mínima (1), el següent, un 3, el tercer cercle, puntua un 5 i l’exterior, la màxima puntuació (7) Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (7), bé (5), suficient (3) o cal que s’ho revisi (1) i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la puntuació corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes

Representació gràfica de la rúbrica: la diana

DIMENSIONS

COMPRENSIÓ LECTORA

Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls

Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l

Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement

Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització

Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística

Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal

Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals

Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs COMUNICACIÓ

Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal

Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos

Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments

Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres

Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .

Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .

C10

C11

C12

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no només quant al saber sinó pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA I COMUNICACIÓ

LECTURA

Estimat, t’he de deixar

Fórmules de salutació i comiat; sinònims de carta; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules

Nenes amb trenes

Termes d’especialitat

L’antonímia

Conversa al parc

Les interjeccions

LITERATURA / TEXTOS FUNCIONALS LLENGUA I SOCIETAT

La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge

La literatura i els gèneres literaris: l’art de la paraula; primeres manifestacions literàries; literatura escrita; gèneres literaris

Les propietats del text . El text dialogat: text oral i text escrit

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana

La precisió lèxica

Mots reduplicatius

El flautista d’Hamelín

El discurs directe i el discurs indirecte

Bestiari

El sentit recte i el sentit figurat

Les frases fetes

Ús metafòric de noms d’animals

Robbie

La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; argument i estructura; tema; personatges; gèneres narratius

Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants

La poesia: llenguatge poètic; figures retòriques; mètrica

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

L’entrevista

Paraules simples i paraules derivades

Les onomatopeies

Supertot

Els prefixos de grau

La composició

L’entrevista periodística

El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

GRAMÀTICA

Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

El nom: propietats; classes; marques de gènere i nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents

L’adjectiu: propietats; posició dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i nombre; adjectius invariables

Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius

Els numerals: propietats; numerals cardinals i ordinals; altres numerals

Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius

ORTOGRAFIA

L’alfabet i l’ordre de les paraules

POSA'T A PROVA

Els llibres més petits del món

Els signes de puntuació (I) El sistema braille

Els signes de puntuació (II) . La coma Casos en què no es posa la coma

Ensurt a Yellowstone per l’envestida d’un bisó

La memòria familiar

La síl·laba: dígrafs; diftongs i hiats; partició de paraules a final de ratlla; síl·laba tònica

Què és l’Agenda 2030?

L’accentuació: regles; tipus d’accent; accent diacrític Barcelona, capdavantera en l’abocament de plàstics al Mediterrani

La dièresi: funcions; observacions sobre l’ús de la dièresi

Les paraules compartides

El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals

L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis

La maleta poètica

Les vocals a i e àtones: neutralització; ortografia de la vocal neutra

La nostra ovella xisqueta es diu Pepa

Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones

Els drets dels animals

Quan desapareix una llengua, mor el pensament i la saviesa de tot un poble

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 1r d’ESO Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula

UNITAT 1

«Estimat, t’he de deixar»

HORES LECTIVES

UNITAT 2 HORES LECTIVES

UNITAT 3 HORES LECTIVES

UNITAT 4

«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure al a sabana»

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

»

UNITAT 1

Programació competencial d’aula

i concreció de les dimensions

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls

C2 . Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l

1 L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica

1 1 Identifica la idea central del text

1 2 Detecta les evidències textuals

1 3 Sap identificar l’element detonant que ha generat la carta

2 . L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut

4 . L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens

2 1 Interpreta els recursos literaris

2 2 Reconeix les qualitats assignades als personatges

2 3 Sap emprar les fórmules de salutació i comiat en les cartes .

- La carta

- Les evidències textuals

- El motiu que provoca la carta 1, 2, 3, 9 1, 2 («Posa’t a prova»)

- L’equívoc o malentès

- L’atribució de qualitats

- Les fórmules de salutació i comiat 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 3 («Posa’t a prova»)

4 1 Fa servir mots sinònims en els contextos adequats

4 2 Sap reconèixer les paraules que pertanyen a una mateixa família de paraules i és capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació

- Els sinònims

- Les famílies de paraules

13, 14, 19, 20, 21 4, 5 («Posa’t a prova»)

Dimensió expressió escrita

COMPETÈNCIES CRITERIS

C4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització

5 L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

5 1 Anota les idees que desenvoluparà en el text

5 2 Planifica l’estructura del text

5 3 Té en compte l’estructura fixa que té el gènere epistolar i fa servir correctament les fórmules de salutació i comiat

5 4 Fa un primer esborrany del text, tenint en compte l’aplicació correcta de la normativa ortogràfica i gramatical

- La carta

- L’estructura de la carta informal

- Les fórmules de salutació i comiat

- Els sinònims

- Les famílies de paraules .

Pàgina 14

1 1 , 1 2 , 2 1 , 2 2 , 3 1 , 3 2 , 19, 20, 21, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

Per escrit («Posa’t a prova»)

C5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística .

6 . L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i amb relació amb la finalitat que persegueixen, seguint models

6 1 Construeix correctament oracions, paràgrafs i textos amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària .

6 .2 . Utilitza els adjectius per descriure objectes, personatges i situacions

6 3 Escriu correctament fent servir els connectors necessaris

6 .4 . Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament

- La carta

- L’estructura de la carta informal

- Les fórmules de salutació i comiat

- Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

- L’alfabet i l’ordre de les paraules .

- Els dígrafs i la separació de paraules

Pàgina 14

1 1 , 1 2 , 2 1 , 2 2 , 3 1 , 3 2 , 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

7, 8, 9, 10, Per escrit («Posa’t a prova»)

C6 Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal

7 L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal

7 1 Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària

- Normes ortogràfiques i gramaticals

- Criteris de presentació formal

Pàgina 14

10, Per escrit («Posa’t a prova»)

Dimensió comunicació oral

COMPETÈNCIES CRITERIS

C8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents

8 L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant

9 L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada…) .

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

8 1 Prepara un guió amb les idees que pot expressar en el col·loqui

8 2 Pensa arguments que donin suport a les seves idees .

8 .3 . Utilitza el lèxic adequat segons el tema del col·loqui

- El col·loqui

- Participació en un col·loqui

C9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs

10 L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills

11 . L’alumne ha de ser capaç de participar en debats i col·loquis ajustantse progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu amb coherència, cohesió, correcció i adequació

9 1 Sap valorar la seva intervenció i la dels altres

9 2 Té en compte els gestos, els moviments i la mirada en les seves intervencions orals davant els companys

10 1 Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa

10 2 Sap fer treballs orals individualment i en grup

10 .3 . Improvisa intervencions orals quan és necessari o les planifica quan la situació ho requereix

- El col·loqui

- Participació en un col·loqui .

Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

- El col·loqui

- Participació en un col·loqui

Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

11 1 Segueix les pautes que requereix la participació en un col·loqui

11 2 Escolta els companys amb atenció i respecta les seves opinions

11 3 Demana ordenadament el torn de paraula

11 .4 . Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats

11 5 Té criteris per valorar les intervencions dels companys

- El col·loqui

- Participació en un col·loqui

Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

Dimensió literària

COMPETÈNCIES CRITERIS

C10 Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal

10 L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

10 1 Llegeix i entén el que llegeix i mostra interès per la lectura

10 2 Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text

10 2 Identifica en un text què és una comparació lliure i una comparació lexicalitzada i és capaç de crear-ne .

11 L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió

11 1 Té un nivell de vocabulari ampli i domina l’estructura de l’oració

- La carta

- Les fórmules de salutació i comiat

- La sinonímia

- Les comparacions lliures

- Les comparacions lexicalitzades . 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

- La carta

- Les fórmules de salutació i comiat

- La sinonímia

- Les comparacions lliures

- Les comparacions lexicalitzades .

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 4, 5 («Posa’t a prova»)

Dimensió actitudinal i plurilingüe

COMPETÈNCIES CRITERIS

Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .

A2 1 L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal

A2 .2 . L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant . ., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

A2 1 1 Manifesta interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen .

A2 .1 .2 . Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció

A 2 2 1 Participa amb interès en activitats orals i escrites

A 2 2 2 Participa en activitats orals lliures i guiades seguint les normes que regeixen la interacció oral .

A2 .2 .3 . Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres

A2 2 4 Domina els elements de la comunicació i les pautes que marquen el llenguatge verbal i el no verbal per aconseguir una transferència d’informació adequada

- La carta 1, 2, 3, 9

- El llenguatge

- Els llenguatges verbal i no verbal

- Els elements de la comunicació

- Les funcions del llenguatge

22, 23, 24, 25, 26, 27 6 («Posa’t a prova»)

Actitud 3 . Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu

A3 .1 L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística del seu entorn .

A 3 1 1 Mostra interès per les altres llengües de l’entorn i respecta les diferents variants

- El llenguatge

- Els llenguatges verbal i no verbal

- Els elements de la comunicació

- Les funcions del llenguatge

22, 23, 24, 25 6 («Posa’t a prova»)

En aquesta primera doble pàgina es presenten els continguts que es treballen en la unitat amb les dimensions corresponents i la primera pàgina de la lectura

Com es pot veure, es treballen totes les dimensions mitjançant quatre grans blocs de continguts: la lectura, amb les activitats corresponents de comprensió i de lèxic; l’apartat llengua i societat, en què es desenvolupa sobretot la dimensió actitudinal i plurilingüe i, per acabar, el funcionament de la llengua, amb la gramàtica i l’ortografia .

La unitat té en l’entrada una imatge que suggereix algun detall de la lectura, però sense desvetllar-ne el contingut, i, a més, va acompanyada d’unes preguntes per preparar la lectura i posar els alumnes en situació . Les preguntes es poden respondre oralment, en tot el grup classe o bé per escrit, individualment, per, a continuació, comentar-les oralment entre tots

En la pàgina de la lectura, el títol conté un important missatge que porta a l’engany el lector, perquè, en realitat, es produeix una personificació d’un objecte, que és l’estimat i alhora abandonat per la protagonista de la carta

El gènere epistolar serveix, en aquesta ocasió, per fer un joc fictici que porta el lector a la sorpresa final

La lectura va acompanyada d’una breu llista de vocabulari que ajudarà l’alumne a entendre el text

A més a més, els alumnes poden anar plantejant altres dubtes sobre vocabulari o expressions concretes, al final de la lectura de tot el fragment

El tema de la lectura, l’abandonament definitiu del xumet, un objecte estimat per la protagonista, permet treure altres temes i extrapolar-lo a altres situacions dels alumnes que els han fet madurar, com ara un canvi d’escola o de ciutat, haver d’abandonar un hàbit perquè el creixement físic també implica un creixement intel·lectual i maduratiu de la persona, etc

CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES

CC1 Comprensió literal, interpretativa i valorativa Idees principals i secundàries

CC2 Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual

CC3 . Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement

CC4 Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés

CC5 Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació Normes ortogràfiques

CC6 Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció

CC7 . Elements prosòdics i no verbals

CC11 Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics

CC12 Temes i subgèneres literaris Tòpics

CC13 Redacció de textos d’intenció literària

CC14 Lectura d’obres de la literatura catalana, castellana i universal, o juvenils

CC15 Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents

CC16 Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals

CC19 Pragmàtica

Text narratiu: la carta . Elements de la comunicació

CC21 Lèxic i semàntica

Expressions comunes, frases fetes

Mecanismes de formació de paraules: sinonímia . Relacions semàntiques

CC22 Morfologia i sintaxi

Categories gramaticals

Sintaxi de l’oració

L’ordre alfabètic

Els dígrafs

Solucionari

1. b) La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida

2. b) T’he de deixar perquè vull ser una nena gran i les nenes grans ja no en duen, de xumet

3. Resposta oberta Resposta orientativa: He triat el fragment b) perquè és el fragment que millor posa en evidència la idea central del conte: la decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida .

4. No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la carta com si aquest fos una persona i perquè el tracta com si fos un amic molt estimat . I també perquè no s’expressa com una nena de dos o tres anys, sinó com una noia més aviat gran

5. La sorpresa final és que, en comptes d’abandonar un amic molt estimat, resulta que abandona el seu estimat xumet La sorpresa final és deguda al fet que l’autora ha creat un equívoc al llarg del conte per mitjà del recurs literari de la personificació d’un objecte, el xumet

6. Resposta oberta Resposta orientativa: La decisió d’abandonar el xumet representa la necessitat de la Paula de deixar de banda la infantesa i d’entrar en una nova etapa de la vida, la d’una nena més gran

7. En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobar mai sola Tu sempre has estat al meu costat Sobretot en els moments més durs No m’has fallat mai Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre

8. Fidelitat, companyia, comprensió .

9. c) Té ganes de ser ella mateixa, tenir noves experiències i fer unes altres amistats .

10 . b) Que s’ha fet més gran i, per tant, més independent .

11 . Estimat, Adeu, PD:

Solucionari

12 . Fórmules de salutació Amic o parent: Hola!, Què hi ha de nou?, Estimat…, / Estimada… Fórmules de salutació Servei públic o privat: Senyor, / Senyora, Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut…, / Benvolguda…

Fórmules de comiat Amic o parent: Adeu, / Adeusiau, Molts records, A reveure, Petons i abraçades, Una abraçada .

Fórmules de comiat . Servei públic o privat: Salutacions cordials, Molt cordialment, Ben atentament, Atentament .

13 . Activitat de lectura

14 . a) Traduïm lettre o letter amb la paraula carta, perquè en català aquesta és la paraula que fem servir habitualment / b) S’anomenen esqueles i fan saber la mort d’una persona / c) Ho diem quan està escrit en forma de carta, perquè l’adjectiu epistolar significa ‘de carta’ / d) També se’n diu una missiva / e) Perquè és un avís que circula entre diverses persones amb un mateix text

15 . Els bons records de vegades són com les roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar

16 . Resposta oberta

17 . fosc com una gola de llop; alt com un sant Pau; net com una patena; sol com un mussol; fresc com una rosa; més pobre que una rata; més vell que l’anar a peu; més llarg que un dia sense pa; més dur que una sola de sabata; més content que un gos amb un os .

18 . Resposta oberta .

19 . Roserar: lloc plantat de rosers

Roser: planta que fa roses .

20 . 1 . figa – figuera – figuerar

2 . oliva – oliver / olivera – oliverar

3 taronja – taronger – tarongerar

4 poma – pomer / pomera – pomerar

5 carbassa – carbassera – carbasserar

21 . a) rosaci i rosadenc c) rosassa b) rosella d) roseta

Solucionari

POSA-HO PER ESCRIT . Resposta oberta

PREN LA PARAULA. Resposta oberta

Notes

Orientacions metodològiques

Tant «Posa-ho per escrit» com «Pren la paraula» són dos apartats fixos en les unitats del llibre Totes dues dimensions, l’expressió escrita i la comunicació oral, són les que millor permeten avaluar les competències assolides pels alumnes, en la mesura que aquests hi apliquen tot el que han après en les seves creacions, no solament quant a tècniques narratives, sinó pel que fa a l’aplicació del coneixement de la llengua en fer servir un vocabulari ric i adequat a la situació comunicativa (lèxic), unes oracions ben construïdes (gramàtica) i una escriptura i una pronúncia correctes, matisades amb els signes de puntuació i l’entonació adients (ortografia) .

En aquesta unitat concreta, i de manera pautada, l’alumne ha d’elaborar una carta informal però alhora literària En aquest sentit, l’alumnat trobarà models de cartes informals en l’espai personal del web

Pel que fa a l’apartat de comunicació oral, l’alumnat ha de mirar un curtmetratge que planteja una situació amb similituds amb el conte del xumet i ha d’identificar les diferències i semblances i comentar-les oralment

Activitats complementàries

Per tal d’aprofundir en el concepte de llenguatge i en els tipus de llenguatge que hi ha un proposem la realització de diferents activitats que es poden trobar a la xarxa:

• http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012994528&name=DLFE-720845.pdf

A continuació, us presentem un vídeo que parla de manera genèrica de la comunicació no verbal Us proposem que el mirin els alumnes i que establiu un col·loqui entre tots per comentar-lo:

• https://www.prisma.cat/informacio/cnv.php

Notes

Activitats complementàries

Les funcions del llenguatge podem detectar-les en la vida diària

Les activitats que us proposem en aquest enllaç us serviran per repassar aquest contingut:

• http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/funcionsllenguatge.htm

Un altre recurs per treballar les funcions del llenguatge és mirant aquest vídeo i analitzant-lo Podeu proposar un treball en grup i distribuir els vídeos de l’enllaç perquè cada un comenti oralment davant els companys i les companyes les diferents funcions que van apareixen . Per acabar, es pot demanar als alumnes que, a partir d’anuncis que estiguin vigents, analitzin les funcions que hi detecten . La visualització dels anuncis també pot ser interessant per detectar els estereotips que es fan servir en publicitat i per fer una anàlisi de com han evolucionat o no al llarg dels anys, especialment pel rol que es reflecteix de la dona en alguns dels anuncis .

• https://www.youtube.com/watch?v=Yur3f9V_5us

Els alumnes també poden mirar el vídeo següent, que planteja una manera creativa d’acostar-nos al contingut d’aquest apartat:

• https://www.youtube.com/watch?v=iBW9B_y5xYY

Solucionari

22 . B-1, C-2, D-4, E-6, F-3

23 . El llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és dir, a un referent concret .

24 . 1 . Desentendre’s – D;

2 . Burlar-se – B;

3 . Mostrar disconformitat – C;

4 . Mostrar complicitat – A .

25 . El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics Poden ser corporals o vocals

26 .

Emissor: un nàufrag

Receptor: el capità d’un vaixell

Canal: senyals lluminosos

Codi: alfabet Morse

Missatge: una petició urgent d’auxili

Referent: algú demana auxili urgent

Context: un supervivent d’un naufragi, que es troba enmig del mar, demana ajuda al capità d’un vaixell perquè el vinguin a rescatar quan és de nit

27 . A → 2 L’emissor es limita a transmetre informació objectiva sobre un fet → III

B → 3 L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ànim → I

C → 1 L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada → II

D → 6 . L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal → VI

E → 4 L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós → V

F → 5 . L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes → IV

Solucionari

1.1. 1 Nom → Designa persones, animals o coses → Anna / moble

2 Adjectiu → Expressa característiques → simpàtic / suau

3 Determinant → Presenta i especifica els noms → la / meu

4 Quantificador → Quantifica noms → massa / dues

5 . Pronom → Representa o substitueix un nom → nosaltres / ens

6 . Verb → Expressa accions, processos o estats → riure / viure

7 Adverbi → Indica la manera o el grau → bé / prou

8 . Preposició → Relaciona paraules o sintagmes → amb / contra

9 Conjunció → Relaciona oracions → i / però

10 Interjecció → Expressa sensacions o sentiments → oh! / visca!

1.2. a) Ah, tinc tants records bells que associaré a tu! 10 6 4 1 2 9 6 8 5

b) Els meus pares sempre han respectat la nostra 3 3 1 7 6 3 3 decisió

2.1. a) SV

b) SN

c) SAdv

d) SPrep

e) SAdj

2.2. a) un pastís de mores especificador nucli complement

b) aquesta carta tan llarga especificador nucli complement

c) bojament enamorada de tu especificador nucli complement

d) sempre han respectat la nostra relació especificador nucli complement

e) potser t’oblidaràs de mi especificador nucli complement

Solucionari

3.1. a) SN / b) SN / c) Oració / d) Oració / e) SN

3.2. a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts […]

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

b) Les gotes dels núvols tenen una mida […]

SN subjecte SV predicat

concordança: 3a persona plural

c) L’activitat física millora la qualitat de vida […] .

SN subjecte SV predicat

concordança: 3a persona singular

d) El sistema circulatori comprèn el cor i […] .

SN subjecte SV predicat

concordança: 3a persona singular

e) Els avions […] ultrapassen la velocitat del so .

SN subjecte SV predicat

concordança: 3a persona plural

28 . interj → interjecció / prep → preposició / det → determinant / pron → pronom / f → femení / q → quantificador / adv → adverbi / adj → adjectiu / conj → conjunció / m → masculí / v → verb

Adjectius: contaminants, privats, elèctrics, silenciosos, còmodes, funcionals

30 . Noms: majoria, relacions, defectes, excusa, retret, culpabilitat, valentia

Verbs: acaben, busca, calgués, fer, trobar, tenir, deixar, estar

31 . a) SV / b) SN / c) SPrep / d) SAdj / e) SAdv

32 . sentit / entonació / SN / subjecte / SV / predicat / concordança / persona / nombre

33 . a) Les joves us hauríeu de rebel·lar contra les injustícies .

b) Els desallotjats es van instal·lar en un apartament deshabitat .

c) La volta de l’edifici recolza sobre les dues parets laterals

d) Heu de trucar de seguida a la Guàrdia Urbana

e) Volem anar a París amb autocar

f) Les amigues s’han interessat per la seva situació econòmica

34 . a) Imperativa c) Interrogativa

29 . ODS (11, 13 i 15)

Noms: Londres, emissions, ús, vehicles, cotxes, gent

b) Declarativa d) Exclamativa

Solucionari

35 . h → hac k → ca n → ena q → cu v → ve (baixa) w → ve doble x → ics, xeix y → i grega

36 . Albergínia, barana, carnisser, esborrany, fanal, magatzem, onada, papallona, quilòmetre, rodera, timbal, ventada, vorera .

37 . a) canó, canvi, canya, cap b) pal, palla, paller, pàl·lid c) pla, placa, plaça, plàcid d) gota, grua, guany, guia e) làmina, legal, límit, llac

38 . Rusc, rumba, rosa, romaní, rumor, rumiar

39 . Amposta / Balaguer / Barcelona / Berga / Figueres / Girona / Hospitalet de Llobregat, l’ / Lleida / Manresa / Olot / Perpinyà / Reus / Sabadell / Seu d’Urgell, la / Tarragona / Tortosa / Vilafranca del Penedès

Dictat.

Dígrafs que es poden separar: fletxes, esquerra, travessar, deixar

Dígrafs que no es poden separar: agulles, llances, que, quiet, que, soroll, que

Notes

Solucionari