Experimenta 6è. Coneixements. Coneixement del medi

E o C NEIX MENT del

MEdi

coneixements

6

Programa Experimenta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

: Autoria ontero Diego M eula Jaume R

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol Coordinació tècnica digital: Núria Algarra Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Jordi Viladoms Fotografies: Agència Efe, Dreamstime/ Quickimage, iStock/Getty Images, Photoaisa, Album (Documenta; Jean Vigne, KHARBINE-TAPABOR; Oronoz; sfgp), 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Diego Montero, Jaume Reula © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6108-4 DL B 6735-2023 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

CoNEIXEME

CoNEIX M NT E E

del

MEdi

NT

MEdi

del

ents

coneixem

6 6 dossier d’a pr

enentatge

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents sabers.

erimenta

xp Programa E

Programa Experim

enta

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

Quina notícia! Informació d’actualitat per connectar els continguts que treballaran en la unitat amb la realitat i l’entorn de l’alumnat.

Comprensió inferencial o crítica, amb preguntes per ajudar-los a entendre la notícia o per fomentar la lectura crítica del que llegeixen.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.

Encara és notícia? Notícia relacionada amb la que surt en la portadeta de la unitat.

Pàg.

97

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

ACIÓ SITU TGE ENENTA

XA EL MÓN EN XAR

D’APR

CO MP AR

accediu a la xarxa Quantes vegades mes? a la setmana? I al són moltes vegaPotser, fins i tot, des al dia! que un munt Què hi trobeu? Segur curioses, intede coses divertides, ressants, oi?

VI SE M

Per fer-ho, diss

enyeu una rúb rica, entre tota per analitzar la classe, les vostres pro duccions. sonal en trob areu una de Penseu quins són els elemen model que podeu adapta r.) ts que caldria i amb quina ana litzar escala els val orareu.

(En l’espai per

Comenteu entre tota la class e quines activitats feu la xarxa, amb qui les a feu, durant quanta eston a...

També podeu comp artir alguns llocs interessan ts que us agraden!

•

Amb aqu esta rúb rica, valore col·lectiva u el vostre per gaudir vídeo i, de de les pro sprés, org duccions anitzeu una dels altres projecció equips.

NO MÉ S PE

iències en aquest

s exper Expliqueu les vostre nt? podíeu haver fet difere

•

ATIU 1

PROJECTE COOPER

no són ions a internet que amb algunes situac res. podem trobar-nos o algunes de vosalt De vegades, però, odes per a alguns o que resulten incòm del tot agradables, Us ha passat mai?

onat. Ho

sentit i com heu reacci

R A LA CL

AS SE ? NO Segur qu !! e us fa il·lu sió enseny Doncs, vin ar els vos ga; fem-ho tres vídeos ! !

Penseu amb qu i voleu partir-los comi en quin mitjà ho podeu fer.

PROJECTE COOPERATIU 1

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja una situació d’aprenentatge centrada en algun aspecte rela­ cio­nat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final que, sovint, finalitza amb un compromís de l’alumnat per tenir cura del medi ambient o en una activitat social.

TI M I RE

Després EL NO ST de la fein RE VÍ DE O! a feta, ara equips! ve la millor Abans, pe part: la pre rò, convé sentació que analitz del resulta eu si heu t a la resta aconsegu dels it el resulta t que vol íeu.

Podeu dissenyar cartells publicitaris per fer-ne difusió!

També podeu optar per presentar-los personalment.

Un grup de vosaltres pot fer-ho.

31

38 Trobareu

una rúbr

ica per adap

tar en l’esp

ai persona

l del web

www.bar canova.c

at.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Un model adaptable i versàtil

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

índex 1

Un cop d’ull al territori

4

Un món desigual

7

Fem-nos grans amb salut!

Coneixements previs ............................ 8

Coneixements previs .......................... 40

Coneixements previs .......................... 72

El relleu i els rius d’Europa ................... 9

Territoris joves, territoris envellits ...... 41

Púber-canvis! ....................................... 73

El relleu i els rius de la península Ibèrica ............................................. 10

Països pobres, països rics .................. 42

Adole... adoles... adolescència!!! .... 74

Les migracions..................................... 43

Creixem amb salut! ............................ 75

El relleu i els rius de Catalunya .......... 11

Una Espanya diversa .......................... 44

Emocions en equilibri! ....................... 76

Com organitzem el territori? ............. 12

Una societat d’acollida ....................... 45

I equilibri personal .............................. 77

I el territori català? .............................. 13

Mapa conceptual ................................ 46

Mapa conceptual ................................ 78

5

8

Mapa conceptual ................................ 14

2

Els temps recents

Davant el canvi climàtic

Objectes en els fluids

Coneixements previs .......................... 16

Coneixements previs .......................... 48

Coneixements previs .......................... 80

Temps de descobriments ................... 17

Una amenaça global ........................... 49

Què mesurem? ................................... 81

Catalunya en els segles moderns ...... 18

Adaptar-nos al canvi climàtic ............. 50

Què és més dens? .............................. 82

Grans avenços, grans reptes ............. 19

Cap a una economia verda ................ 51

A l’aire, en lloc de a l’aigua! .............. 83

El segle xix a Catalunya ...................... 20

Un consum responsable ..................... 52

Moure’s per l’aire ................................ 84

El segle xx............................................ 21

L’economia circular ............................. 53

I... a volar! ............................................ 85

Mapa conceptual ................................ 22

Mapa conceptual ................................ 54

Mapa conceptual ................................ 86

3

6

9

Una Europa democràtica

Natura interconnectada

Quanta electricitat!

Coneixements previs .......................... 24

Coneixements previs .......................... 56

Coneixements previs .......................... 88

Una gran unió d’estats ....................... 25

Éssers vius en xarxa ............................ 57

Més enllà de les nostres possibilitats... 89

La democràcia a Espanya .................. 26

Junts en l’ecosistema.......................... 58

Les institucions de l’estat ................... 27

Els uns s’alimenten dels altres ........... 59

Avenços, productes i materials sorprenents ...................................... 90

Les institucions autonòmiques de Catalunya ................................... 28

Cadenes, xarxes i piràmides .............. 60

I si no hi hagués electricitat? ............ 91 Conducció de l’electricitat ................. 92

La cooperació internacional .............. 29

La matèria i l’energia també es mouen! ........................................ 61

Mapa conceptual ................................ 30

Mapa conceptual ................................ 62

Mapa conceptual ................................ 94

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 1 El món en xarxa .................................. 31

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 2 Redissenyem l’escola! ........................ 63

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 3 Sortim del laberint! ............................ 95

Robots arreu? ...................................... 93

1

un cop d’ull al territori at soc i e t i s tor i terri

QUINA NOTÍCIA!

ENCIAL

INFER COMPRENSIÓ

ns? nt les precipitacio ra te al tà es m co , El canvi climàtic comarca portaran va te la e d s u ri Penses que els el futur? menys aigua en iana? teva vida quotid la a ad ct e af rà u Es ve

7

coneixements

previs e aquest Diries qu a a la riu es trob rica?

Ibè península Parla’n amb un com pany o una compa nya.

cció que Què és la constru grafia? es veu en la foto Quins ús se’n fa, de l’aigua?

UNITAT 1

Has vist m un senya ai l com aquest?

8

Què són els termes que hi ha escrits?

Pàg.

5

EL RELLEU I ELS RIUS D’EUROPA Més del 75 % del relleu europeu és pla. Les planes s’estenen des de França fins a Rússia. Destaquen la Gran planúria europea, al mig del continent, i la plana russa, a l’est. També hi ha alguns altiplans, com el de Finlàndia.

Els sistemes muntanyosos més elevats d’Europa són al sud, com el Pirineu, els Alps, els Carpats, els Balcans o el Caucas. També són importants algunes muntanyes de menys altura, com ara els monts Urals i els Monts Escandinaus, i diversos massissos, que es caracteritzen per tenir poca altitud i formes arrodonides, com ara el Massís Central, la serralada dels Vosges i la Selva Negra.

Les característiques dels rius europeus varien d’unes regions a les altres: Els rius que desemboquen a l’oceà glacial Àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, són cabalosos i es glacen a l’hivern.

Els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic són llargs, cabalosos i regulars gràcies a les aigües del desglaç de les muntanyes on neixen i al fet que travessen regions humides. Destaquen el Rin, el Vístula, l’Elba, el Loira, l’Oder, el Sena, el Tajo, la Garona i el Tàmesi.

Els rius mediterranis són, en general, curts i irregulars, i a l’estiu tenen un cabal mínim. En són exemples el Po, el Roine, el Maritsa i l’Ebre.

Els rius que desemboquen a la mar Negra, com el Danubi, el Dnièper, el Dnièster i el Don, són llargs i cabalosos.

1

Pel juliol de 2 021, un temp oral de pluges inusua lment fortes v an provocar el desb ordament de diversos rius a Aleman ya, Bèlgica i e ls Països Baixos. Van m orir més de 2 00 persones i moltes cases i infraest ructures van ser de struïdes.

UNITAT 1

Ho saps respondre ? ☛ ☛ ☛

ENCARA ÉS N OTÍCIA?

9

Pàg.

7

EL RELLEU I ELS RIUS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA La península Ibèrica és un territori de forma massissa i força elevat a causa de la presència de l’altiplà de la Meseta i de moltes muntanyes: Les muntanyes del Sistema Central i les muntanyes de Toledo, situades al mig de la Península. El Sistema Central divideix la Meseta en dues submesetes: la Submeseta septentrional i la Submeseta meridional.

Les muntanyes que envolten la Meseta: el massís Galaic, els monts de Lleó, la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena.

Les muntanyes exteriors, més allunyades de la Meseta: les Muntanyes Basques, el Pirineu, el Sistema Mediterrani Català i les serralades Bètiques, que estan formades per la serralada Subbètica i la serralada Penibètica.

També travessen el territori diversos rius que desguassen en tres vessants diferents: Entre els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic hi ha els rius de Galícia, com el Tambre, el Miño i el Sil, que són curts però porten molta aigua tot l’any.

També hi ha els rius que recorren la Meseta i la depressió del Guadalquivir, com el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir, que són molt llargs i porten aigua, sobretot a la tardor i a la primavera.

Entre els que desemboquen a la mar Mediterrània destaca l’Ebre com el més llarg i cabalós.

La resta de rius mediterranis són poc cabalosos, molt irregulars i força curts. En són exemples el Ter, el Llobregat, el Túria, el Xúquer, el Segura, el Guadiaro, el Guadalhorce i el Guadalfeo.

Els rius que desemboquen a la mar Cantàbrica, com ara l’Eo, el Navia, el Narcea, el Nalón, el

UNITAT 1

Besaya, el Nerbion i el Bidasoa, són curts i de

10

fort pendent. Com que travessen regions on plou molt tot l’any, són cabalosos i de règim

Ho saps respondre? ☛ ☛ ☛ ☛ ☛

regular.

2

Pàg.

9

ENCARA ÉS N OTÍCIA?

EL RELLEU I ELS RIUS DE CATALUNYA

Durant els an ys 2021 i 202 2, Catalunya va patir una se quera excepci onal que va afectar greum ent els conreu s, els boscos i les reserves d ’aigua. A la ciu tat de Barcelona, per exem ple, aquests d os anys van ser molt secs i la pluja recoll ida només va arribar a la m eitat del que era habitual.

Catalunya és un territori en forma de triangle situat entre l’Aragó, el Pirineu i la mar Mediterrània. Té un relleu variat, amb zones planes i valls fluvials, tot i que predominen les muntanyes, les quals superen els 3.000 m en alguns punts.

Els cims més alts de Catalunya són a la serralada del Pirineu, que s’estén pel nord. Altres muntanyes no tan elevades són la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, que formen el Sistema Mediterrani, i la Serralada Transversal, que uneix el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.

Entre les terres planes destaca la Depressió Central, que s’estén entre el Pirineu, el Sistema Mediterrani i la depressió de l’Ebre.

A l’extrem sud hi ha la depressió de l’Ebre, que és la vall que recorre l’Ebre en dirigir-se cap a la mar Mediterrània, on el riu ha creat, amb els seus sediments, un gran delta.

Naixement del Llobregat, a Castellar de n' Hug.

Pel que fa als rius: L’únic riu català que no desemboca a la Mediterrània és la Garona, que neix a l’Aran i travessa el sud-oest de França fins a desguassar a l’oceà Atlàntic.

La Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el Llobregat, el Foix, el Gaià i el Francolí, entre altres, són rius que neixen a les serralades properes a la costa i que desemboquen a la Mediterrània després de fer un recorregut curt i de força pendent. Durant la secada de l’estiu tenen poca aigua, però a la primavera i a la tardor en porten més.

El Segre i els seus afluents (la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa) són rius llargs que recullen les aigües del Pirineu, sobretot durant el desglaç de la primavera, i les aboquen a l’Ebre, que és el riu amb més cabal de tot Catalunya.

3

Ho saps respondre? ☛ ☛ ☛ ☛ ☛ ☛ 11

Pàg.

11

COM ORGANITZEM EL TERRITORI? Sovint, les serralades, les valls o els rius fan de límits naturals entre comarques i regions. Tanmateix, al llarg de la història, el territori ha estat organitzat per

Ho saps respondre? ☛ ☛ ☛

les societats tot establint límits polítics.

A l’estat espanyol, el territori està dividit en disset comunitats autònomes, més les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Territorialment, les comunitats autònomes estan formades per una o diverses províncies, que al seu torn es divideixen en municipis.

Cada comunitat autònoma té un estatu t d’autonomia que esta bleix el seu autogovern.

Els municipis són les unitats territorials bàsiques de l’Estat. Estan formats per una

UNITAT 1

o diverses localitats i el territori que en depèn. El seu òrgan de govern és l’ajunta-

12

ment. El territori que forma part d’un municipi s’anomena terme municipal.

Cada província està formada per un conjunt de municipis relacionats per raons geogràfiques o històriques. A l’estat espanyol hi ha un total de cinquanta províncies.

Pàg.

13

I EL TERRITORI CATALÀ?

Catalunya és una comunitat autònoma de l’estat espanyol. El territori català està dividit en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), 42 comarques i 947 municipis.

Les comarques agrupen diversos municipis que comparteixen relacions de veïnatge i econòmiques, certes condicions naturals o una història comuna, i que gestionen conjuntament determinades competències i serveis locals.

Cada comarca té una capital comarcal, que correspon a la ciutat més important.

UNITAT 1

idir, per primera vegada, La Generalitat republicana va div l’any 1936. Aleshores hi el territori català en comarques ades en nou regions havia trenta-vuit comarques, agrup arcal va ser suprimida o vegueries. Aquesta divisió com nou l’any 1987. pel franquisme i instaurada de comarques més.

Posteriorment es van crear quatre r el límit de les En la dècada de 1930, per defini udi a Pau Vila. comarques, es va encarregar un est fins on s’esAquest geògraf va tenir en compte ts dels pobles tenia l’àrea d’influència dels merca cia entre els més importants i el fet que la distàn fos més gran pobles i la capital de comarca no en un dia. que la que podia recórrer un carro

Ho saps respondre? ☛ ☛

13

MAPA CONCEPTUAL

Territori que ens envolta

hi destaquen

les societats organitzen el territori

formes del relleu en com ara altiplans

estats

planes

comunitats autònomes

muntanyes províncies serralades municipis depressions

UNITAT 1

rius

14

6

NATURA INTERCONNECTADA!

CULTURA A C I E N T Í F IC

QUINA NOTÍCIA!

CIAL

FEREN N I Ó I S N E R P M CO

nia? ació de la posidò tu si la t an p cu o re Et sembla p Per què? situació? millorar aquesta r e p a e id a n u g Se t’acut al

55

UNITAT 6

coneixements

previs

56

Els animals, les plantes i altres éssers vius estan relacionats entre ells. Sabries dir com?

Com explicaries el que és un ecosistema?

Descriu aquestes imatges explicant la relació que hi ha entre els elements que hi veus.

Pàg.

91

ÉSSERS VIUS EN XARXA Actualment sembla que tot hagi d’estar interconnectat. I ho està, oi? Fixa’t que tots els éssers vius d’un lloc determinat també estan interconnectats i formen una comunitat, que coneixem amb el nom d’ecosistema.

Un ecosistema és un sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que es relacionen entre ells en un espai determinat.

Està configurat per diversos elements que s’apleguen en dos grans grups:

La BIOCENOSI o comunitat Està formada per tots els éssers vius que hi ha en un lloc determinat i per les relacions que s’estableixen entre ells.

El BIÒTOP És la part inerta: les roques, la sorra, l’aire, l’aigua…

També els elements ambientals: la temperatura, l’exposició al sol, la humitat, el tipus de sòl...

El biòtop i els éssers vius interaccionen. Les condi-

Ho saps respondre? ☛

cions ambientals provoquen reaccions en els animals i les plantes. Així, les fulles dels pins, per exemple, són molt primes perquè aquests arbres viuen en llocs molt secs i aquest tipus de fulles impedeix que perdin humitat. S’adapten al medi.

ENCARA ÉS NOTÍCIA ?

UNITAT 6

Al Delta de l’Ebre s’ ha trobat una nova espècie invasora, el cranc blau (Callin ectes sapidus), provinent de l’Atlàntic occidental. És un cr anc gros i molt de predador, i causa un gr an impacte en els ecosistemes. En el D elta, l’anguila i el fartet han disminuït mol t a causa d’aquest cr anc.

57

Pàg.

93

JUNTS EN L’ECOSISTEMA Les relacions no es produeixen només entre els éssers vius i el biòtop, sinó que també s’estableixen diferents tipus de relacions entre els éssers vius que habiten un lloc determinat. Aquestes relacions poden ser dels tipus següent: Intraespecífiques, quan són entre individus d’una mateixa espècie:

agrupaAlguns individus s’organitzen en ues o les cions socials, com ara les formig conjunabelles. Aquests insectes treballen nseguir tament per construir el niu, aco dadors. l’aliment i defensar-se dels depre

Alguns ocells, en canvi, viuen junts per migrar o per defensar-se. Però cada un s’ocupa d’aconseguir el seu aliment.

Quan són relacions entre espècies diferents, parlem de relacions interespecífiques:

Parasitisme

UNITAT 6

Mutualisme

58

És una relació en la qual les dues espècies en treuen profit. És el cas del colibrí, que s’alimenta del nèctar de les flors, alhora que les pol·linitza.

És una relació en la qual una espècie s’aprofita d’una altra. Així, alguns fongs, s’instal·len com a paràsits d’alguns arbres dels quals s’alimenten, i els poden causar la mort.

Pàg.

95

ELS UNS S’ALIMENTEN DELS ALTRES Les relacions més importants, però, són les que s’estableixen entre els éssers vius que s’alimenten els uns dels altres. Són les relacions tròfiques.

Segons el tipus d’alimentació, podem classificar els éssers vius en les categories següents:

AUTÒTROFS

Productors

Són les plantes i les algues.

Per mitjà de la fotosíntesi, produeixen la saba elaborada de la qual s’alimenten.

Ells mateixos p rodueixen l’alimen t que consumeixen!

Consumidors primaris

Són els animals herbívors.

S’alimenten de les plantes que mengen.

Consumidors secundaris

Són els animals carnívors.

S’alimenten d’animals herbívors. També s’inclouen en aquest grup els omnívors, que mengen tant productors com altres consumidors.

Consumidors terciaris

Són els animals supercarnívors.

S’alimenten d’animals, inclosos els carnívors.

Descomponedors

Són els fongs (bolets, floridures...)

Descomponen la matèria orgànica en matèria inorgànica; és a dir, en minerals i altres nutrients.

HETERÒTROFS S’alimenten d’alt res éssers vius.

Ho saps respondre? ☛ 59

Pàg.

97

ENCARA É

S NOTÍCIA ?

CADENES, XARXES I PIRÀMIDES Amb tota la diversitat d’éssers vius d’un ecosistema, podem dibuixar cadenes tròfiques, en les quals cada baula correspon a un tipus d’ésser viu que s’alimenta d’un altre. A l’inici, és clar, sempre hi ha els éssers productors!

L’any 2018, a Indonèsia , es va trobar una bale na morta, a mb sis quilos de plàs tic en el se u e s tó m a c .

Entre els ob jectes que s ’h avia menjat, hi havia 115 gots, 4 ampolles, 25 bosses i 2 xancletes de plàstic.

Aquest és un exemple de l’ecosistema del delta del Llobregat:

RADA PAPALLONA ZEB

TAMARIU

GRANOTA VER

DA

Però les cadenes no estan aïllades (les granotes, per exemple, no solament s’alimenten de papallones ni tenen, com a únics depredadors, les serps), sinó que es barregen amb altres ca-

SERP D’AIGUA

Ho saps respondre? ☛

denes donant lloc a xarxes tròfiques; són les que constitueixen la biocenosi d’un determinat ecosistema.

En forma de piràmide en forma de piràmide, en la qual els individus d’un estament s’alimenten dels que tenen a sota. Per tal

Carnívors Consumidors secundaris

que l’ecosistema funcioni, el nombre d’individus de la part

ments de la piràmide.

UNITAT 6

Generalment, només es dibuixen quatre estaments, perquè els descomponedors no s' hi representen.

60

Productors (fan la fotosíntesi)

Descomponedors (Transformen la matèria orgànica en inorgànica)

Heteròtrofs

que la dels altres esta-

Herbívors Consumidors primaris Autòtrofs

baixa ha de ser més gran

Supercarnívors Consumidors terciaris Heteròtrofs

Aquestes xarxes poden representar-se

Pàg.

99

LA MATÈRIA I L’ENERGIA TAMBÉ ES MOUEN! La matèria i l’energia circulen de manera diferent en un ecosistema.

El cicle de la matèria La matèria circula formant un cicle que es va repetint contínuament, passant d’un element a un altre sense que es perdi res.

Plantes i algues nica) (Matèria orgà

(Organismes morts, fulles i branques seques)

Herbívors

nica: (Matèria inorgà s al er sals min s) nt ie tr i altres nu

Descomponedors (Excrements, mudes de pell i plomes)

Supercarnívors, carnívors i omnívors

El camí de l’energia L’energia, en canvi, entra a l’ecosistema des de l’exterior i també se n’escapa!

L’energia solar prové del Sol

Ajuda les plantes a fer la fotosíntesi.

Es transforma així en energia química.

UNITAT 6

En tot el procés es va perden t energia calorífica que desprenen tots els éssers vius.

Que va passant d’individu a individu per la cadena tròfica.

61

MAPA CONCEPTUAL

Els éssers vius habiten en ECOSISTEMES

Estan formats per

Éssers vius BIOCENOSI

Éssers inerts Es relacionen

BIÒTOP

ADAPTACIONS AL MEDI

INTRAESPECÍFIQUES Relacions entre éssers vius INTERESPECÍFIQUES

Hi circula

Per a l’alimentació formen CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Poden ser PRODUCTORS

UNITAT 6

CONSUMIDORS

62

DESCOMPONEDORS

MATÈRIA

ENERGIA

Es conserva i passa d’un organisme a un altre.

Es perd a partir de l’energia calorífica que desprenen els éssers vius.

REDISSENYEM L’ESCOLA! Segur que la vostra escola us encanta! És agradable, còmoda, i molt bonica!

Tot i això, segur que en algun mo-

SITUACIÓE

D’APRENENTATG

ment us heu plantejat que el pati podria ser més gran, que hi podria haver un espai diferent per fer esport, que es podria renovar l’aula de ciències o que seria fantàstic que hi hagués una biblioteca especial...

deu fer per millorar-ne la distribució o la comoditat d’algun espai?

PROJECTE COOPERATIU 2

• I a la vostra escola, què po-

63

OBJECTIU DEL PROJECTE Els nois i les noies sou el centre de l’escola, l’element més important de la comunitat educativa; tot gira al vostre voltant.

Les vostres necessitats són el motor de les decisions que es prenen cada dia. Tot i això, però, no sempre es demana el vostre parer obertament.

Per aquest motiu, us proposem que dissenyeu un projecte per a la millora de l’escola després d’escoltar les necessitats de l’alumnat.

Així, doncs, en aquest projecte, pensareu quins detalls —grans o petits— es podrien modificar per fer, del vostre centre, un indret més còmode, més accessible i més adaptat a les necessitats de tots els qui en formeu part.

Què heu de fer? ències de Analitzar les diferents depend pten o no l’escola per comprovar si s’ada a les vostres necessitats actuals.

Esbrinar com es poden millorar lacions.

les instal·

PROJECTE COOPERATIU 2

etin des Dissenyar els projectes que perm es. envolupar les millores proposad

64

FEM EQUIP! El curs ja fa mesos que avança. Durant tot aquest temps, heu fet un munt de feines en grup; així que ara és hora d’analitzar-les des d’aquesta perspectiva:

re Quin nomb a es h de person ctiu? é s e fe estat el m

Amb quines persones heu treballat més vegades?

Amb quines no he u tingut l’oportunitat de c ompartir feines?

• A partir de l’anàlisi dels elements anteriors, feu una proposta per organitzar els equips de treball.

mes Quins proble ant ener s’han anat g equip? en en el treball

Podeu prop osar un parell d ’opcions i decidir q uina és la millor!

U na tasca per a cadascú

La vostra experiència també us permet decidir quines tasques són imprescindibles per a la gestió de la feina de l’equip i quines no ho són.

Feu una llista dels càrrecs que acostumeu a tenir en un grup de treball.

Indiqueu quins creieu que són útils i de quins us sembla que es pot

És necessari que hi hagi algun càrrec que no hàgiu tingut mai?

• Decidiu la llista de càrrecs definitiva i distribuïu-vos-els.

Però potser no c al que tots els grup s tingueu els mateixos càrr ecs!

PROJECTE COOPERATIU 2

prescindir.

65

QUÈ NECESSITEM? Per poder saber si l’entorn s’adapta a les vostres necessitats, primer cal detectar aquestes necessitats, oi?

• Elaboreu una llista de tot el que feu a l’escola per detectar aquells aspectes de l’entorn que cal modificar per tal que pugueu fer aquestes activitats còmodament.

• Feu-ho de manera molt sistemàtica, començant des del moment en què poseu el primer peu al recinte de l’escola:

• Per equips, allargueu aquesta llista tant com pugueu.

• Entrar per la porta de • Pujar uns esglaons l recinte.

• Caminar per uns passa • Fer activitats escrites. dissos.

• Jugar al pati.

• Anar al lavabo.

• Fer esport.

• Utilitzar l’aula d’inform • Treballar al laboratori. àtica. ..

Per aplegar tota la feina, podeu crear un document compartit entre tot el grup.

L’espai òptim!

Ara, imagineu com podria ser el lloc on fareu cada una d’aquestes accions de manera còmoda, sostenible i adaptada a les necessitats de tothom.

PROJECTE COOPERATIU 2

Alerta!

66

e ens convé u q m e ir d o N ensor perposar un asc ales cansa! què pujar esc útil per a les Però pot ser b mobilitat persones am reduïda.

PUJAR ESCALES!

Solucions que també hauran de ser el més econòmiques i sostenibles possible!

També pensa rem en l’espa i que tenim a la nostra esc ola.

Si una escala mecànica no hi cap, haurem de busca r una altra solu ció...

LA NOSTRA PROPOSTA Després de veure tota la quantitat d’idees anteriors, ara és el moment d’escollir i desenvolupar la vostra.

Cada grup haureu d’escollir dues o tres propostes, per ordre de preferència.

Seguidament, poseu en comú la tria de tots els equips i busqueu les coincidències.

Decidiu com ho podeu fer perquè tothom pugui tenir alguna de les opcions que ha escollit.

També podeu grup decidir que cada es treballi dues o tr propostes!

La idea no ha de pass ar sempre per la compra o la crea ció d’algun element. Entrar a l’esc ola per torns ja pot suposar dispos ar de més espai per a cada persona...

Aneu prenent no ta de tot el procés, perquè al final haureu de prese ntar un informe.

Justificació

• Elaboreu ara aquest primer apartat del vostre projecte: ui per un lloc fora de l’aula, sig sta po pro a str vo la e qu En cas à el què voleu millorar. all u ve ser ob i t cre con c llo al aneu

ivitat o situació escolar

intentareu adaptar perquè pugu

i fer-se de manera més

còmoda, eficient, sostenible i inc

lusiva.

Detalleu després com seria la vos

tra proposta de millora.

Concreteu per quin motiu heu esc

i quines necessitats pretén cobrir.

ollit aquesta iniciativa

PROJECTE COOPERATIU 2

Expliqueu, inicialment, quina act

67

REPENSEM-HO TOT! Un cop ja hem decidit quin element, quin procés o quin espai volem repensar, és el moment de posar-se en acció. Tingueu en compte els elements següents:

Disseny de processos Segur que esteu cansats de mirar vídeos en les diverses aplicacions que utilitzeu, però mireu-ne alguns més per poder analitzar-los. Fixeu-vos en aquests detalls, perquè us ajudaran a definir el vídeo que heu de fer: Si canviem la manera de fer certes activitats, podem aconseguir un resultat millor.

Fase 1

Canviar certs elements de lloc i reordenar la manera en què fem certes rutines, també pot ser una opció.

Fase 2

Els processos es poden dibuixar en diagrames de flux, com aquest:

Fase 3

important que En la mesura en què us sigui possible, és sigui de manera proveu alguna de les propostes, encara que viabilitat. simulada; així podreu comprovar la seva

Fase 4

…

Incorporació de nous materials o de noves instal•lacions En alguna ocasió pot ser necessari incorporar material diferent de l’actual o potser alguna instal·lació.

PROJECTE COOPERATIU 2

En aquest cas, penseu el següent:

68

• Quin material caldria.

• Quina quantitat.

• De quin color i quina quali • On s’hauria de col·locar. tat.

• Què caldria per instal·lar-lo .

• Consulteu diversos llocs web per trobar opcions, mides i, sobretot, pressupost.

FORMALITZEM LA PROPOSTA Per posar en pràctica aquestes idees, cal elaborar un informe per presentar-lo a les persones responsables —en aquest cas la direcció de l’escola— per tal que l’aprovin.

Aquest informe hauria d’incloure els elements següents:

Ju sti fic ac ió

que no està prou satisfeta amb Heu d’explicar quina necessitat heu trobat detectat el problema. el procés o material actual. Detalleu on heu

De scr ipc ió de la pr op osta

Detalleu quin seria el nou procés o què heu pensat que es pot instal·lar o comprar.

Presenteu també el pressupost i feu una previsió del temps necessari per portar-lo a terme.

Im pa ct e

Expliqueu com creieu que la vostra

proposta contribuirà a millorar allò que heu analitzat.

• Redacteu un esborrany, corregiu-lo i feu el definitiu de manera digital.

També hi podeu afegir imatges aclaridores.

En cas de fer més d’un projecte, caldrà elaborar un documen t per a cada un!

PROJECTE COOPERATIU 2

Les parts definitives del projecte podeu decidir-les entre tota la classe, com també el format.

69

COMPARTIM ELS NOSTRES PROJECTES Arriba el moment d’exposar els vostres projectes a tota la classe.

• Expliqueu-los de manera clara i convincent, com si la resta de la classe fos la direc-

ció de l’escola i tingués poder per decidir si la vostra proposta es durà a terme o no.

Podeu utilitzar una presentació de diapositives.

Estudiem la viabilitat i seleccionem alguns projectes Imagineu que la direcció de l’escola ha demanat que només pot estudiar tres o quatre projectes. Això us obliga a analitzar la viabilitat, l’adequació i l’impacte real de tots aquests projectes i escollir aquells que tinguin més possibilitat de ser aprovats.

Elaboreu, entre tota la classe, una llista . de paràmetres per analitzar els projectes Quines d’aquestes condicions haurien de complir les propostes que es presentin?

• Analitzeu tots els projectes presentats a partir d’aquests paràmetres i decidiu, finalment, quins presentareu a l’equip directiu de l’escola.

Organitzem la presentació a la direcció Algunes persones hauríeu de contactar, inicialment, amb l’equip directiu per tal de concertar

PROJECTE COOPERATIU 2

una reunió amb ells.

70

Malgrat que els projectes només puguin ser presentats per alguns grups, el resultat és la feina de tota la classe i, per tant, tothom pot participar en la preparació.

stra L’escola també és vostra i la vo implicació és essencial.

Bona feina!

PARÀMETRE S: • Cost econòmic • Durada de la reforma • Grau de resolució del pr oblema inicial •…

Pàgina 9, unitat 1

MAPES

Mapa físic d’Europa

1

103

104

Mapa físic de la península Ibèrica

MAPES 2

Pàgina 10, unitat 1

3

Mapa físic de Catalunya

MAPES

Pàgina 11, unitat 1

105

Societats i territoris

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Coneixement de la diversitat geogràfica de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Representació gràfica, visual i cartogràfica a través de mitjans i recursos analògics i digitals usant les Tecnologies de la Informació Geogràfica.

• Identificació dels fonaments i principis per a l’organització política i gestió del territori de l’Estat espanyol adequats per afavorir la participació social i ciutadana i la possibilitat de l’exercici d’una ciutadania activa.

CONTNGUTS DE L’ÀREA

Societats i territoris

LLIÇONS DEL PASSAT • Ubicació i relació de fets i esdeveniments de les grans etapes històriques en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

• Ús de la investigació per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància actual amb perspectiva històrica, contextualitzant-los a l’època Medieval, Moderna i Contemporània.

• Reflexió sobre el paper dels invisibles (dones, infants, pobres...) en la història per entendre els principals moviments en defensa dels seus drets, la situació actual i els reptes de futur.

• Interpretació i anàlisi de les expressions artístiques i culturals contemporànies i de la seva evolució per valorar la funció de l’art i la cultura al món actual.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Anàlisi crítica dels estereotips i rols en els àmbits acadèmic, professional, social i cultural actuant per la igualtat efectiva de gènere i l’eliminació de conductes sexistes.

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Unitat 1.

Un cop d’ull al territori

Societats i territoris

LLIÇONS DEL PASSAT • Anàlisi multicausal del procés d’instauració de la democràcia de l’Estat Espanyol, amb l’aprovació de la Constitució de 1978, per entendre les fórmules per a la participació de la ciutadania en la vida pública.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Identificació dels principis i valors dels drets humans i del nen i la Constitució espanyola, drets i deures de la ciutadania, per valorar la contribució de l’Estat i les seves institucions a la pau, la seguretat i la cooperació internacional per al desenvolupament.

• Reconeixement de l’organització política, les principals entitats polítiques i administratives de l’entorn local, autonòmic i nacional a l’Estat Espanyol i els sistemes de representació i de participació política, per promoure i protegir els drets civils i polítics.

• Distinció de les principals institucions de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea, dels seus valors i de les seves funcions, els seus àmbits d’acció i la seva repercussió en l’entorn, en la cohesió social i en els valors de cultura de la pau.

UNITAT

Unitat 2.

Els temps recents

Tecnologia i digitalització

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE • Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat per a navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge (contrasenyes segures, identitat digital...)

• Compliment de les regles bàsiques de seguretat, protecció de privadesa per navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge (contrasenyes segures, identitat digital...) i integració de les eines bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte per establir comunicació digital amb altres persones.

Unitat 4.

Un món desigual

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu El món en xarxa

Unitat 3.

Una Europa democràtica

Societats i territoris

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Utilització de les principals variables demogràfiques i la seva representació gràfica que permeten analitzar els comportaments de la població i la seva evolució, els moviments migratoris, l’apreciació de la diversitat cultural i el contrast entre zones urbanes i despoblació rural.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Valoració de la diversitat d’identitats, ètnic-cultural i llengües de l’estat espanyol, per afavorir una ciutadania més implicada en la defensa de les minories.

• Aplicació de la cultura de pau i no-violència i ús del pensament crític com a eina per a l’anàlisi dels conflictes d’interessos.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa com a font de les desigualtats socials i regionals en el món.

• Coneixement del valor social dels impostos en relació amb els drets i deures de la ciutadania.

106

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Coneixença dels canvis físics, emocionals i socials que comporta la pubertat i l’adolescència per acceptar-los de forma positiva.

• Aplicació de pautes que fomenten una salut emocional i social adequada: higiene de la son, gestió de l’oci del lleure, ús adequat de dispositius digitals i estratègies pel foment de relacions socials saludables.

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA • Experimentació amb la flotabilitat dels objectes, investigant la relació entre massa i volum utilitzant instruments de mesura per construir el concepte de densitat i aplicar-ho a situacions quotidianes.

• Identificació dels principis bàsics de l’aerodinàmica, indagant amb les propietats de l’aire, i la interacció amb objectes de diferents formes, mides i materials per entendre les forces implicades en el vol.

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA • Comprensió del funcionament de l’energia elèctrica amb relació a les fonts, les transformacions i la transferència, a través de l’experimentació de circuits elèctrics i estructures robotitzades, presents en l’entorn quotidià.

Cultura científica

Tecnologia i digitalització

Cultura científica

Cultura científica

Cultura científica

Tecnologia i digitalització

Unitat 6.

Natura interconnectada

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu Redissenyem l’escola!

Unitat 7.

Fem-nos grans amb salut!

Unitat 8.

Objectes en els fluids

Unitat 9.

Quanta electricitat!

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu Sortim del laberint!

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL • Aplicació de les fases del pensament computacional en reptes complexos: descomposició del repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per la resolució del problema o la creació d’un producte.

• Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

• Selecció i utilització de materials, objectes, eines (simuladors, editors de programació per blocs) i recursos analògics i digitals (sensors i actuadors, programes de disseny 2D i 3D…) adequats per la consecució del projecte.

• Utilització d’estratègies de resolució de problemes en situacions d’incertesa: adaptació i canvi d’estratègia quan calgui, valoració de l’error propi i dels altres com a oportunitat d’aprenentatge en el desenvolupament cooperatiu del projecte.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL • Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

• Selecció i utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (programes de disseny 2D i 3D…) adequats per a la consecució del projecte.

• Utilització d’estratègies de resolució de problemes en situacions d’incertesa: adaptació i canvi d’estratègia quan calgui, valoració de l’error propi i dels altres com a oportunitat d’aprenentatge en el desenvolupament cooperatiu del projecte.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Estudi del cicle de la matèria i del flux d’energia en els ecosistemes, reconeixement de les xarxes de relacions entre productors, herbívors, carnívors i descomponedors, per comprendre les dinàmiques de les poblacions.

• Entesa dels aspectes bàsics de les funcions vitals de l’ésser humà des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

Societats i territoris

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Anàlisi crítica d’accions humanes a la Terra i l’univers com l’exploració, la contaminació espacial i lumínica per poder desenvolupar un criteri per actuar en conseqüència.

• Valoració dels efectes de l’economia global en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Identificació i anàlisi de les causes i conseqüències del canvi climàtic, a escala local i global proposant mesures de mitigació i adaptació.

• Anàlisi de la petjada ecològica en diferents parts el món i interpretació les interrelacions entre les persones, l’economia i la natura amb criteri d’ecodependència.

• Coneixement dels recursos limitats que ofereix el planeta, l’explotació que se’n fa i l’esgotament d’aquests.

• Valoració d’actuacions que contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible en l’orientació que donem al nostre estil de vida.

• Estudi del funcionament dels mercats (de béns i serveis, financer i laboral) analitzant la responsabilitat ambiental i social de les empreses, de les cooperatives, l’economia verda i el consum responsable i de productes de proximitat.

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Unitat 5.

Davant el canvi climàtic

UNITAT

CONTNGUTS DE L'ÀREA

107