Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Francesc Solà
Edició: Lluís Cugota
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo
Maquetació: Judit Sunyol i Laura R. Dengra
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Mercè Ortí
Fotografies: 123RF, Album / Oronoz, Corbis, Cordon Press, Depositphotos, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, Latinstock i Arxiu Barcanova
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5838-1 DL B 7070-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.
dossier d’aprenentatge
Programa Experimenta
El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en el Treball d’observació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.
Programa Experimenta
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
• En cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.
• A més, al final de cada trimestre, l’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.
Pàg. 18
Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.
Un planeta del sistema solar 1
L’univers, la nostra casa gran 5
El sistema solar 7
La Terra, un planeta petit 9
La Terra, un planeta habitable 11
A quin punt de la Terra som? 13
And now, in English! 15
Reflexiono i aprenc 17
treball d’observació 18
2
Un país de clima mediterrani
Parlem del temps o del clima? 21
Zones climàtiques d’un planeta divers 23
Els climes de Catalunya i d’Espanya 25
Quin temps farà demà? 27
Quan el temps sembla boig 29
And now, in English! 31
Reflexiono i aprenc 33
treball d’observació 34
Els nostres orígens 3
Viatgem molt enrere en el temps 37
L’inici de la història.
L’edat antiga 39
L’arribada dels romans 41
Els orígens de Catalunya 43
De l’expansió a la crisi 45
And now, in English! 47
Reflexiono i aprenc 49
treball d’observació 50
em poso a prova 53
Les activitats econòmiques 4
Vuit hores per treballar 59
Agricultura, ramaderia i pesca 61
La indústria 63
El comerç i el turisme 65
Els transports 67
And now, in English! 69
Reflexiono i aprenc 71
treball d’observació 72
7
Coneguem el nostre cos per cuidar-lo!
Els humans som éssers complexos.
El sistema locomotor 113
El sistema nerviós. Els sentits ens fan descobrir el món 115
L’aparell digestiu.
L’aparell respiratori 117
L’aparell circulatori.
L’aparell excretor 119
L’aparell reproductor.
Diferents amb el temps 121
And now, in English! 123
Reflexiono i aprenc 125
treball d’experimentació 126
Una societat igualitària 5
L’estudi de la població 75
La població de Catalunya 77
Un país d’immigrants 79
Una societat dinàmica 81
Una societat igualitària 83
And now, in English! 85
Reflexiono i aprenc 87
treball d’observació 88
Canvia... i torna a canviar 8
De materials diversos 129
Els canvis d’estat de la matèria 131
Què passa quan fem força? 133
Fem més força amb menys esforç.
Màquines simples 135
Màquines simples.
Màquines complexes 137
And now, in English! 139 Reflexiono i aprenc 141
treball d’experimentació 142
Quantes coses que compartim, els éssers vius! 6
Què tenen en comú els éssers vius? 91
La cèl·lula, la base dels éssers vius 93
Classificació dels éssers vius 95
And now, in English! 101
Reflexiono i aprenc 103 treball d’experimentació 104 em
L’energia que tot ho mou 9
de l’energia 145
de l’energia ......... 147 Fonts d’energia i impacte ambiental 149
Fonts no renovables! 151
La nostra actitud ecològica 153
And now, in English! 155 Reflexiono i aprenc 157 treball d’experimentació 158 em poso a prova 161
1 un planeta del sistema solar
L’UNIVERS, LA NOSTRA CASA GRAN
SOCIETATS I TERRITORIS
1. Què és què? Digues quin tipus de cos celeste és cada un i justifica per què.
2. Ens observen des de dalt. En aquest instant, centenars d’aparells que volen per sobre de l’atmosfera terrestre capten imatges del nostre planeta, n’obtenen dades meteorològiques i fan possibles la localització geogràfica i les comunicacions a distància. Aquests ginys s’anomenen satèl·lits artificials. Creus que els escau, aquest nom? Per què?
3. No cal preocupar-se tant! En l’antiguitat, l’aparició d’un cometa al cel era interpretada sovint com un senyal que anunciava que s’acostava una gran catàstrofe. Imagina que viatges al passat i que et trobes amb un grup de persones que miren un cometa mortes de por. Què els diries per tranquil·litzar-les? Assaja el teu discurs davant dels teus companys i companyes.
4. Quin xoc tan descomunal! Fa 66 milions d’anys, un meteorit gegant va xocar amb la superfície de la Terra. Llegeix el text de la notícia que tens en l’espai personal i, després, feu grups i debateu-la:
Quines van ser les conseqüències?
Creieu que es poden detectar, actualment, els meteorits que passen a prop de la Terra? Com?
Imagineu mètodes per desviar-los de la seva trajectòria en el cas que fos necessari.
EL SISTEMA SOLAR
5. Cada cosa al seu lloc! Escriu, en el lloc corresponent, cada un dels noms dels planetes del sistema solar:
Creus que el sistema solar ocupa una gran extensió de l’univers?
6. Qui és qui? Quin planeta del sistema solar…
…té la superfície coberta de gel?
…gira més ràpid al voltant del Sol?
…és conegut pels seus anells?
…és anomenat el planeta vermell?
7. Fem de planetes! Els planetes giren al voltant del Sol seguint una òrbita, alhora que giren sobre si mateixos.
Planeta Temps de rotació al voltant del Sol
Mercuri
Venus
Terra
Mart
87 dies
224 dies
365 dies
686 dies
Feu grups de cinc companys o companyes i representeu els moviments dels planetes més propers al Sol. Tingueu present que tenen períodes de rotació diferents.
8. Quin robot tan tafaner! L’any 2018, el Rover Opportunity, un robot explorador enviat a Mart, va deixar de funcionar després de quinze anys de voltar per aquest planeta. Observa el vídeo que tens a l’espai personal i escriu quins descobriments importants va fer.
Fes-ne un dibuix.
LA TERRA, UN PLANETA PETIT
9. Això s’accelera! Imagina que la Terra comencés a girar cada cop més de pressa. Què passaria?
Els dies es farien més perquè
10. Caldrà que matinis! Amb l’ajut d’un adult, fes una fotografia del sol en el moment en què surt i una altra en el moment en què es pon. Amb una brúixola, determina el punt cardinal de la sortida i de la posta.
A la meva població, el sol surt per i es pon per
11. Quina desproporció! Si omplíssim el nostre planeta de llunes, dins la Terra n’hi cabrien gairebé 50.
Agafa 50 bales i posa-les sobre un paper formant un cercle.
Dibuixa el cercle.
Dibuixa-hi, al costat, un altre cercle de la mida d’una bala.
Per què creus que la Lluna gira al voltant de la Terra, i no a l’inrevés?
12. La millor situació. Els astrònoms i les astrònomes, per poder observar l’univers a les fosques, s’estimen més els llocs poc habitats. Si es pogués instal·lar un observatori astronòmic a la Lluna, quina situació seria la millor?
13. Quatre fases lunars. En la fase de lluna nova, des de la Terra veiem la cara no il·luminada de la Lluna. En la fase de quart creixent, la Lluna té la forma de la lletra D. La lluna plena es veu perfectament rodona. En la fase de quart minvant, la Lluna té la forma de la lletra C.
LLUNA NOVA
LLUNA PLENA QUART CREIXENT QUART MINVANT
Observa el cel i digues en quina fase es troba avui la Lluna.
Avui, dia de de l’any , la Lluna es troba en .
14. Quin comentari tan ben trobat! Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna; ho va fer el 21 de juliol de 1969. El que va dir aleshores ha passat a la història: «Aquest és un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat». Debateu en grup el significat d’aquestes paraules.
15. Petjades inesborrables. Les petjades que els astronautes i els seus vehicles han deixat a la superfície de la Lluna en les diverses expedicions lunars hi romandran durant milions d’anys. Per què?
a) Perquè a la Lluna no hi fa vent.
VERITAT FALS
b) Perquè no hi impacten meteorits que les puguin esborrar.
c) Perquè la Lluna no rep les radiacions del Sol.
d) Perquè no hi ha cursos d’aigua superficial.
LA TERRA, UN PLANETA HABITABLE
16. Aigua a la vista! Llegeix la notícia i comenta-la en grup amb els teus companys.
Quines condicions té K2-18b que el podrien fer habitable?
Troben aigua al planeta K2-18b
Si hi existís algun tipus de vida, creieu que els éssers humans podríem arribar a tenir contacte amb els seus habitants?
K2-18b és un planeta vuit vegades més gran que la Terra i que gira al voltant d’un estel nan vermell fora del sistema solar, a una distància de 110 anys llum de nosaltres. Té una atmosfera amb vapor d’aigua, hidrogen i heli, entre altres gasos. Segons ha publicat recentment un equip d’investigadors en la revista Nature Astronomy, la distància entre el planeta i l’estel fa pensar que les temperatures són òptimes i que podria contenir aigua en estat líquid.
17. Quin èxit per a la humanitat! La capa d’ozó és una part de l’atmosfera que protegeix la superfície de la Terra dels raigs ultraviolats procedents del Sol. L’any 1989 un tractat internacional, el protocol de Mont-real, va prohibir els gasos industrials CFC en demostrar-se que feien malbé la capa d’ozó.
Pensa altres accions que caldria fer per protegir l’atmosfera.
Poseu-les en comú i feu-ne una llista entre tota la classe.
18. Cal tenir capacitat de síntesi. Resumeix, amb tres frases, el cicle de l’aigua.
19. Cada terme en el seu lloc. Escriu els conceptes en el lloc del dibuix o en els filets de sota corresponents:
pluja aigües subterrànies neu escolament condensació riu mar llac núvol precipitació evaporació
A QUIN PUNT DE LA TERRA SOM?
20. Fem un cop d’ull al mapamundi. Observa el planisferi i respon a les preguntes de sota:
Què significa la indicació 28° N, 87° E que acompanya el topònim Everest?
Observa la situació de Barcelona respecte de l’equador i del meridià de Greenwich i calcula’n la latitud i la longitud aproximades.
Davant les costes de quin continent navegaràs si passes pel lloc on s’encreuen el paral·lel 0° i el meridià 0°?
Respecte d’aquest continent, on et trobaràs: al nord, al sud, a l’est o a l’oest?
Marca en el mapa el punt que indiquen les coordenades 40º S, 60º O.
Meridià de Greenwich
21. Siguem exactes! La distància de qualsevol punt fins a l’equador i fins al meridià de Greenwich s’expressa en graus, minuts i segons. Tria quatre poblacions catalanes que coneguis i esbrina’n, amb l’ajut d’internet, les coordenades geogràfiques. Digues quina de les quatre es troba més al nord, més al sud, més a l’est i més a l’oest.
22. Perdut al mig del no-res. Un nàufrag acaba d’arribar nedant a una illa deserta. Tot just abans d’enfonsar-se, els sistemes de navegació del seu vaixell marcaven 20° de latitud sud i 100° de longitud oest. A quin mar o a quin oceà es troba?
23. Recordes la situació dels països? Digues el nom de tres estats del món que es trobin aproximadament a la mateixa latitud (A), tres que es trobin a la mateixa longitud (B), tres de situats a l’hemisferi nord (C) i tres de situats a l’hemisferi sud (D). Consulta, si cal, un mapamundi polític.
Coneixement
AND
NOW, IN ENGLISH!
1. Find the planets! Circle the names of five planets and one satellite in the word search:
2. A net without knots. Label the different parts of the geographical grid.
3. Which is which? Write the correct name under each image.
4. A huge success! Explain the most important space exploration event from 1969 in your own words.
5. What a wonderful planet! Write three conditions that make Earth habitable.
1. Reflexiona sobre el que has après. Per fer-ho, pinta aquesta diana:
A He après força coses.
B He mostrat interès per la feina.
C He treballat en equip.
D He ajudat els companys.
E M’he implicat en les tasques.
F Tinc ganes d’explicar el que he après a altres persones.
G He adquirit coneixements nous que em seran útils i pràctics.
H M’agradaria contribuir a tenir cura de la Terra.
2. Marca segons el que saps:
Saps explicar com es va originar l’univers?
Saps diferenciar un estel d’un planeta i d’un satèl·lit?
Saps enumerar els planetes del sistema solar?
Saps per què passen els dies i els anys?
Saps per què hi ha vida a la Terra?
Diferencies el globus terraqüi del mapamundi?
Ets capaç de localitzar la latitud i la longitud d’un punt terrestre?
Molt Força Poc
FEM SERVIR ESCALES
L’univers és tan immens que les distàncies que separen els cossos celestes resulten difícils d’imaginar. Tot i això, podem fernos-en una idea amb l’ajut d’una escala. Aquesta taula indica la distància aproximada al Sol dels planetes del sistema solar:
Planeta
Distància al Sol en milions de quilòmetres
Un dels robots exploradors Mars rover sobre la superfície del planeta Mart.
Distància al Sol a escala (1 cm = 230 milions de quilòmetres)
Fes servir un regle mil·limetrat i traça una línia en un full col·locat horitzontalment. Assenyala-hi la posició dels planetes d’acord amb les distàncies que indica la taula.
Escriu el nom de cada planeta allà on correspongui. Pots dibuixar-los i pintar-los o bé enganxar-hi una il·lustració descarregada d’internet. No t’oblidis del Sol.
Pensa un títol per al dibuix i escriu-lo a la part superior del full.
Creus que algun dia la humanitat podrà enviar astronautes a Urà o a Neptú? I naus no tripulades? Per què? Comenta les teves conclusions amb els companys i les companyes.
INTERPRETEM UN MAPA
Els mapes són representacions planes de la superfície de la Terra. Quan mostren una part petita del territori, poden arribar a ser molt detallats.
• Les marques d ’orientació, que indiquen els punts cardinals.
Per interpretar bé un mapa, cal fixar-se en el següent:
• Els símbols o signes convencionals, que representen, mitjançant dibuixos i colors, les poblacions, els camins, les carreteres, els rius, els cims, les diverses altituds del terreny, etc.
• L ’escala, que indica a quants quilòmetres reals equival cada centímetre del mapa.
1. Observa el mapa i respon:
a) A quants quilòmetres equival un centímetre de l’escala?
b) Quina és la població situada més al nord? I la de més al sud?
c) Si avancessis en línia recta entre les dues poblacions, quants quilòmetres recorreries?
d) El territori entre les dues localitats, és pla o té desnivells? Com ho saps?
Maials
Gandesa
Tortosa
Amposta
Les Cases d’Alcanar
CONSTRUÏM UNA BRÚIXOLA
Una brúixola és un instrument amb una agulla giratòria que indica on és el nord. Aquesta agulla assenyala sempre el nord perquè la Terra es comporta com un gran imant que té un nord magnètic. Construir una brúixola casolana és molt senzill!
Només cal disposar d’una agulla de cap, un tros de suro, un imant, un recipient amb aigua i una mica de cinta adhesiva.
Cal fregar unes quantes vegades un extrem de l’agulla amb l’imant, sempre en la mateixa direcció.
Tot seguit, cal enganxar l’agulla al suro amb la cinta adhesiva, col·locar-la al recipient i comprovar que funciona.
Sortiu al pati, determineu on es troben els punts cardinals i marqueu-los a terra. Primer, feu-ho sense utilitzar la brúixola. Per fer-ho, caldrà que sapigueu per on surt el sol (per l’est) i per on es pon (per l’oest).
A continuació, comproveu amb la vostra brúixola casolana que ho heu fet bé.
Treball d 'aplicació
La brúixola permet amborientar-se tantprecisió de dia com de nit.
Ara que ja us sabeu orientar, feu un dibuix esquemàtic de la vostra escola vista des de dalt i marqueu-hi, amb les lletres N, S, E i O, els quatre punts cardinals.
Casa teva, on es troba respecte de l’escola? Cap on camines quan hi vas? I quan en tornes?
6 QUANTES COSES QUE COMPARTIM, ELS ÉSSER VIUS!
QUÈ TENEN EN COMÚ ELS ÉSSERS VIUS?
CULTURA CIENTÍFICA
1. Les funcions en imatges. Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Busca tres imatges que serveixin per explicar cada una de les funcions vitals dels éssers vius i enganxa-les aquí.
Relació Nutrició
Reproducció
Justifica per què has escollit aquestes imatges.
2. Els altres éssers. A part dels éssers vius, n’hi ha d’altres que no tenen vida. Esbrina quin nom reben.
Fes una llista dels éssers sense vida que recordis:
3. La funció més important a debat! Quina de les tres funcions vitals creus que és més important?
Per què?
I quina consideres que és menys important per a un ésser viu?
Escriu-ne el motiu:
Fem un debat entre tota la classe sobre aquesta qüestió.
Alguns de vosaltres heu de fer de moderadors.
La resta feu tres grups, trieu una de les tres funcions i defenseu la idea que és la més important. Abans, però, anoteu els vostres arguments.
Conclusió. Escriu, ara, un petit text en què intentis respondre la pregunta del debat que heu organitzat entre tots.
Coneixement
LA CÈL·LULA, LA BASE DELS ÉSSERS VIUS
4. La membrana de la cèl·lula. Quines creus que són les dues funcions principals de la membrana cel·lular?
Per tant, com ha de ser aquesta membrana?
Toca’t el braç o la panxa i, després, toca el tronc d’un arbre o la tija d’una planta. En quin cas s’enfonsa el dit?
Ara, observa l’estructura de la cèl·lula d’un animal i la d’una planta que trobaràs en la pàgina 58 del Llibre de coneixements i fixa’t en la membrana.
Quina diferència veus entre les dues membranes cel·lulars? Què tenen de característic les cèl·lules vegetals?
Cèl·lules d’un tel de ceba.
5. L’ADN i els caràcters hereditaris. El nucli de la cèl·lula conté el material genètic: l’ADN. Escriu alguns trets teus que hagis heretat de la teva família:
Cadena d’ADN.
6. Investiguem sobre els orgànuls. En el llibre de Coneixements has pogut llegir que el citoplasma conté una sèrie d’orgànuls. Esbrina quina és la funció d’aquests orgànuls i completa la taula:
Orgànul
Mitocondri
Tipus de cèl·lula que el conté
Animal Vegetal
Vacúol
Ribosoma
Cloroplast
Coneixement
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
7. Com s’organitzen els éssers pluricel·lulars? Llegeix aquest text sobre els organismes pluricel·lulars.
Molts organismes que habiten el nostre planeta són pluricel·lulars; és a dir, estan formats per una gran quantitat de cèl·lules. Una persona adulta, per exemple, està formada per uns cent milions de cèl·lules! No totes aquestes cèl·lules, però, s’organitzen de la mateixa manera.
Els organismes més simples estan formats per un conjunt de cèl·lules iguals i totes fan les mateixes funcions.
Altres organismes una mica més complexos tenen cèl·lules de diversos tipus, que fan funcions diferents i s’organitzen en teixits. És el cas de la molsa, en què uns teixits s’encarreguen de produir l’aliment i d’altres, de fixar la planta a la terra.
Les plantes més complexes i els animals tenen també diferents tipus de cèl·lules, les quals, igualment, s’organitzen en teixits diversos. Els teixits, per la seva banda, s’organitzen en òrgans, com les arrels o les flors de les plantes. Els òrgans dels animals, a més, constitueixen aparells i sistemes. Els mamífers, com el tigre, tenen una sofisticada xarxa d’elements que els permet de moure’s i córrer.
Torna a llegir el text, analitza’l i explica’n el contingut, en forma d’esquema, en un full a part. Segueix les indicacions que tens a la dreta.
Procés per fer un esquema
1. Llegeix el text unes quantes vegades fins que l’entenguis bé. Esbrina el significat de les pa- raules que no coneguis.
2. Subratlla els conceptes principals.
3. Confecciona l’esquema de forma horitzontal.
Molsa
Tigre
8. Animals vitals. Observa aquestes imatges i indica quina funció vital o quines funcions vitals estan fent els animals en cada cas. Compara les respostes amb les dels teus companys i companyes i justifica oralment la teva opció.
9. El meu animal preferit. Quin és el teu animal preferit?
Fes un pòster en el qual expliquis les característiques d’aquest animal a partir de la descripció de les seves funcions vitals.
Busca’n informació i després explica-la a la teva manera!
queambCompleta’lfotografies ajudin a entendre la informació més bé.
Coneixement
Coneixement
10. Les plantes són autòtrofes! Què deu voler dir la paraula au tòtrof relacionada amb l’alimentació? Et donem una pista: els ani mals són heteròtrofs. Comenteu en grup quin deu ser el significat del mot autòtrof. Explica, a continuació, a quina conclusió heu arribat:
11. La clorofil·la va més enllà del gust d’un xiclet. Per parelles, investigueu com elaboren el seu aliment les plantes. Després, completeu el procés amb les paraules que hi falten:
La és el nom que rep aquest procés: diòxid de carboni + sals minerals = saba elaborada
A través de les , les plantes absorbeixen .
La del sol és l’energia que necessiten les cèl·lules vegetals per fer la fotosíntesi.
La planta absorbeix aigua i (la saba bruta) per les arrels.
La és la substàn- cia que tenen les fulles que per- met, a les plantes, de fer la foto- síntesi. La és de color verd i es troba en els , uns orgànuls de les cèl·lules .
En el procés de la fo- tosíntesi les plantes alliberen a l’atmosfera!
12. «Avui he estat autòtrof!» En Miquel ha arribat avui a l’escola dient això perquè s’ha fet l’entrepà de l’esmorzar ell mateix.
Estàs d’acord amb ell? Raona la teva resposta.
13. Els òrgans de les plantes. Escriu el nom dels cinc òrgans principals de les plantes. Després, completa la taula amb el nom dels òrgans que intervenen en cada funció vital.
14. Els bolets a la fruiteria? A la tardor, quan anem a la fruiteria, a més de fruita i verdura hi trobem bolets. Però havíem quedat que els bolets no són vegetals, oi? Per què no ho són?
Explica les semblances i les diferències entre els enciams i els bolets.
Semblances :
Diferències : Funció de nutrició Funció de relació Funció de reproducció
15. Com ens ajuden els llevats a fer alguns menjars concrets? Busca informació sobre aquest tema i fes una petita presentació de diapositives per ensenyar-la als teus companys i companyes. Segueix aquests passos:
1. Busca informació en diverses fonts.
2. Selecciona les dades que entenguis i que t’aportin detalls interessants.
3. Fes servir un programa informàtic de presentacions que coneguis.
4. Prepara unes quantes diapositives –no gaires– que continguin una informació clara i concisa sobre aquest tema. Incorpora-hi fotografies.
Tot seguit, decidiu, entre tots, els punts de la presentació i anota’ls aquí:
16. Un món sense plàncton. Imagina que un dia desapareguessin els protozous que formen el plàncton dels oceans. Creus que això seria molt greu?
Què podria passar? Compara la teva resposta amb les dels teus companys i companyes.
17. Els protozous i la malària. La malària és una malaltia molt greu, en la qual estan implicats diversos protoctists. Entra al web del Canal Salut, i respon aquestes preguntes:
a) Què provoca la malària?
b) Quins símptomes té?
c) Com es pot tractar?
d) Com es pot prevenir?
18. Avui, algues per sopar! Pot ser que les algues que trobes a la platja no siguin comestibles, però n’hi ha algunes que sí que ho són!
Busca a internet una recepta que contingui aquest ingredient i anota’n el nom.
Anota, també, la resta d’ingredients principals.
Què et sembla?
T’atreveixes a tastar-les?
19. De quin regne parlem? Llegeix les afirmacions i indica, amb la lletra corresponent, a quin regne o a quins regnes corresponen:
A ANIMALS B PLANTES C FONGS D PROTOCTISTS E MONERES
Són éssers autòtrofs.
S’alimenten d’altres éssers vius.
Tots són éssers unicel·lulars.
Els teixits s’organitzen en òrgans.
Poden ser pluricel·lulars.
Alguns són ovípars.
Es poden desplaçar.
Es reprodueixen.
Coneixement
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Below are some definitions. Find the corresponding words in the word search:
a) They are made of one cell or millions of cells.
e) The ability to sense changes in the environment.
b) It contains the material that the cell needs for reproduction.
f) Living things need this vital function to obtain their nutrients.
c) It is the smallest unit of life.
g) The viscous liquid inside the cell.
d) The function of generating new cells.
h) The external layer of the cell.
2. Underline the correct option:
a) Mammals are animals / plants .
b) Some / All living things are organised into tissues.
c) All / Some tissues are make up of cells.
d) Bacteria are multicellular / unicellular .
e) Mushrooms are multicellular / unicellular
f) Palm trees are animals / plants .
g) Non-living things can / can't move by themselves.
h) Algae are animals / plants / protists
3. Draw the following: A green alga
Coneixement
1. Reflexiona sobre el que has après en aquesta unitat:
a) Escriu el nom d’alguna cosa que ja coneguessis abans de començar la unitat:
b) Pensa en algun detall que et sembli que has après millor, encara que ja en sabessis alguna cosa prèviament:
c) Què has après que desconeixies totalment abans de començar la unitat?
2. Marca com creus que has treballat cada un d’aquests elements: Molt Força Gens
Tinc interès per la feina de cada sessió.
He demanat ajuda quan no he entès alguna cosa.
He participat en les activitats de grup.
He col·laborat en les activitats col·lectives.
He resolt les activitats proposades.
He presentat les activitats de manera correcta.
M’ha agradat aprendre coses noves.
LES PLANTES ES MOUEN
Com bé saps, les plantes no poden desplaçar-se. No disposen d’extremitats. Ara, això no vol dir que no es moguin.
Fem créixer una planta
HO Organitzeu-vosCOMPROVEM? en grups per fer aquest experiment.
El primer que haureu de fer és aconseguir una planta que vosaltres mateixos fareu créixer a partir de la llavor.
Material
• Mongetes seques o cigrons.
• Pot petit de vidre (pot ser un envàs de iogurt o un pot de melmelada).
• Una mica de cotó fluix.
Procés bàsic
Poseu les llavors en el pot entremig del cotó fluix, que ha d’estar una mica humit.
Deixeu el cotó fluix uns quants dies així, de manera que mantingui la humitat.
Investiguem com creixen les plantes
A partir d’aquest procés bàsic, us proposem que investigueu diverses opcions variant algunes condicions bàsiques; per exemple:
Podeu posar una llavor en cada pot o més d’una.
Podeu modificar el nivell d’humitat, posant-hi molta aigua o poca.
Podeu plantar mongetes o cigrons.
Podeu posar el pot al sol o bé mantenir-lo a les fosques.
Aleshores:
Decidiu quines de les opcions anteriors triareu. Com a mínim, escolliu-ne dues, perquè les necessitareu per a les pràctiques següents.
Feu una hipòtesi per escrit sobre quina creixerà més i ho farà més de pressa.
Anoteu, cada dos o tres dies, com evolucionen les plantes. Podeu dibuixar periòdicament el seu creixement.
Coneixement del medi • 5è
FEM MOURE LES PLANTES
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula tropisme de la manera següent: ‘Moviment d’orientació d’una planta o d’un òrgan vegetal, sota la influència d’un factor estimulant.’
Nosaltres descobrirem dos d’aquests tropismes: el geotropisme i el fototropisme. Començarem a fer la investigació un cop les plantes del treball d’experimentació anterior hagin crescut una mica.
Geotropisme
Col·loqueu una de les plantes en un suport agafada per la llavor, de manera que l’arrel miri cap amunt i la tija, cap avall. Observeu la il·lustració.
a) Què creieu que passarà? Per què?
b) Quant tardarà a moure’s?
c) Anoteu el que hi veieu i expliqueu per què creieu que ha passat.
d) Compareu els resultats amb els dels altres grups.
Fototropisme
Agafeu una altra de les plantes del treball d’experimentació anterior. Ara necessitareu una capsa una mica més grossa que la planta.
Col·loqueu la planta (amb el pot corresponent) dins la capsa i feu, a la part superior dreta de la capsa, un forat rodó, d’uns 5 o 6 centímetres de diàmetre. Tapeu la capsa de manera que la planta només rebi llum pel forat que heu fet. La il·lustració us ajudarà a entendre-ho.
I, ara, responeu les preguntes següents:
a) Què creieu que passarà? Per què?
b) Quant tardarà a moure’s?
c) Anoteu el que veieu i expliqueu per què creieu que ha passat.
d) Compareu els resultats amb els dels altres grups.
També podeu comparar els resultats amb els de l’experiment anterior.
Penseu, finalment, què deuen voler dir els termes geotropisme i fototropisme i definiu-los.
geotropisme : fototropisme :
Feines diverses
L’Otman és un nen d’Olot. Els seus pares van venir a treballar a Catalunya, des del Marroc, fa uns quants anys, i ell i la seva germana ja van néixer aquí. El seu pare treballa en una fàbrica de productes lactis a jorna da completa i la seva mare treballa a mitja jornada; fa de dependenta en una botiga de queviures. Què signifiquen les expressions «fer jornada completa» i «fer mitja jornada»?
1. A quin sector pertany la feina del pare de l’Otman?
Al sector primari.
Al sector secundari.
Al sector terciari.
Al sector quaternari.
A cap dels anteriors.
2. A quin sector pertany la feina de la mare de l’Otman?
Al sector primari.
Al sector secundari.
Al sector terciari.
Al sector quaternari.
A cap dels anteriors.
3. L’Otman és inquiet i emprenedor. Sap que ara ha d’estudiar, però li agradaria compaginar els estudis amb
una feina tan aviat com sigui possible. A quina edat podrà treballar?
A 15 anys.
A 16 anys.
A 17 anys.
A 18 anys.
A 19 anys.
4. Ell pensa que el sector primari és el més important de tots, ja que els productes d’aquest sector són essencials per a tota la societat. Tria una o unes quantes feines del sector primari que podria fer.
Pescador. Cambrer. Paleta. Pagès. Porter.
5. Si una dia troba una feina en la ramaderia, en quina d’aquestes comarques és més probable que treballi?
El Baix Empordà.
El Tarragonès.
El Gironès.
El Segrià.
El Barcelonès.
6. Si es dedica a la pesca, quina d’aquestes espècies li serà més fàcil de capturar?
La sardina. El pop.
La truita. La tonyina.
El salmó.
7. Per trobar feina en la indústria, a quina d’aquestes comarques li costarà més?
Al Barcelonès.
Al Baix Llobregat.
Al Tarragonès.
A la Ribera d’Ebre.
Al Vallès Occidental.
8. Quin sector genera més llocs de treball a Catalunya? A l’Otman li aniria molt bé de saber-ho.
El sector primari.
El sector secundari.
El sector terciari.
El sector quaternari.
Cap dels anteriors.
9. I si l’Otman algun dia volgués treure profit de les llengües que parla fent de guia turístic? Recomana-li una ciutat monumental de Catalunya amb molt interès per als visitants d’arreu del món.
Valls. Tarragona. Falset.
Tremp. Gandesa.
Coneixement
Coneixement
Un país d’immigrants
Com els pares de l’Otman, moltes persones van arribar de lluny per establir-se a Catalunya durant els segles xix, xx i xxi. Per què van venir?
10. Quina és la fórmula correcta?
Població = natalitat – mortalitat + immigració – emigració.
Població = natalitat – mortalitat + immigració + emigració.
Població = natalitat + mortalitat + immigració – emigració.
Població = natalitat + mortalitat + immigració + emigració.
Població = natalitat – mortalitat – immigració – emigració.
11. Quants habitants té Catalunya?
Menys de 6 milions.
Menys de 6,5 milions.
Menys de 7 milions.
Més de 7,5 milions.
Més de 8 milions.
12. Quina d’aquestes comunitats de nous catalans és més nombrosa?
13. Quants habitants ha guanyat Catalunya des de l’inici del segle xxi?
Mig milió de persones.
Un milió de persones.
Un milió i mig de persones.
Dos milions de persones.
Tres milions de persones.
14. Quina esperança de vida tenen les dones catalanes actualment?
80 anys.
82 anys.
84 anys.
86 anys.
88 anys.
15. Quina d’aquestes comarques està més despoblada?
El Segrià.
El Ripollès.
El Maresme.
El Garraf.
El Tarragonès.
16. En el passat, quan va assolir Catalunya els dos milions d’habitants?
Al voltant de l’any 1800.
Al voltant de l’any 1850.
Al voltant de l’any 1900.
Al voltant de l’any 1930.
Al voltant de l’any 1950.
17. Com en diem d’una societat que protegeix els drets humans de tothom i alhora promou el dret de cada persona a expressar la seva cultura?
Societat cultural.
Societat de dret.
Societat multicultural.
Societat intercultural.
Societat integracionista.
18. «La nostra cultura és la millor del món.» Afirmar això és…
Racisme.
Xenofòbia.
Sexisme.
Etnocentrisme.
Assetjament.
Coneixement
Uns «treballadors» molt particulars
En l’elaboració dels iogurts i els formatges que fan a la fàbrica del pare de l’Otman hi participen uns «treballadors» singulars que no són ni persones ni vaques. De quin tipus d’éssers vius creus que es pot tractar?
19. Quines funcions fan tots els éssers vius?
Relació, nutrició i reproducció.
Relació, nutrició i divisió.
Relació, respiració i reproducció.
Respiració, nutrició i desenvolupament.
Respiració, relació i propagació.
20. Tots els éssers vius estan formats per… Orgànuls. Òrgans. ADN. Cèl·lules. Citoplasma.
21. En quants regnes es classifiquen els éssers vius?
En tres.
En quatre.
En cinc.
En sis.
En set.
22. Dels regnes que hi ha a continuació, n’hi ha un que ens hem inventat. Localitza’l i assenyala’l.
Protoctists. Morenes. Fongs. Plantes.
Animals.
23. Assenyala l’animal vivípar.
Salmó.
Colom. Granota.
Gos. Escurçó.
24. Les plantes es fabriquen el seu propi aliment. Quin?
Les llavors.
La saba elaborada.
Els fruits.
La clorofil·la.
L’oxigen.
25. On viuen la majoria dels protoctists?
A terra.
A l’aigua.
A l’aire.
Al subsol.
Al gel.
26. Quantes cèl·lules tenen les moneres?
Incomptables.
Cap.
Dues.
Una.
Tres.
27. Quins microorganismes intervenen en l’elaboració del pa?
