Experimenta 5è. Dossier. Coneixement del medi

CoNEIXEMENT

E M di

del

dossier d’aprenentatge

Diego Mo

Jaume Re

ntero

ula

5

Programa Experimenta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria:

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Francesc Solà Edició: Lluís Cugota Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol i Laura R. Dengra Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Mercè Ortí Fotografies: 123RF, Album / Oronoz, Corbis, Cordon Press, Depositphotos, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, Latinstock i Arxiu Barcanova

© 2022, Diego Montero, Jaume Reula © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5838-1 DL B 7070-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

CoNEIXEMENT del EdiCoNEIXEME

M

NT

MEdi

del

prenentatge dossier d’a

55 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

coneixement s

enta

Programa Experim

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en el Treball d’observació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.

Programa Experim

enta

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• En cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.

• A més, al final de cada trimestre, l’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.

GLISH!

AND NOW, IN EN

in the ponding words ions. Find the corres

140°O

120°O

100°O

80°O

60°O

40°O

20°O

0°

20°E

40°E

a) They are made of cells.

60°E

80°E

100°E

120°E

140°E

160°E

e) The ability to environment.

s of one cell or million

cell material that the b) It contains the uction. needs for reprod

180°

40°N

sense changes

in the

A He après coses

n need this vital functio f) Living things nutrients. to obtain their

60°N

st unit of life.

40°N

Everest 28º N, 87ºE

c) It is the smalle

medi • 5è Coneixement del

20°S

60°S 40°S

Meridià de Greenwic h 120°O

Què significa

100°O

80°O

60°O

40°O

20°O

0°

60°S 20°E

40°E

60°E

80°E

100°E

120°E

140°E

la indicaci

160°E

ó 28° N, 87°

Davant les

Respecte

d’aquest

a el punt

on et trob

que indique

aràs: al nord

H

n les coorden

en

G

st?

I si ara ens saltem la gravetat?

Farem un experiEl poblat ibèric ment d’Ullastret per posar en dubte la força de la gravetat! (Baix Empordà).

B

G S W G T H I N Q V I B G O L S L R M P N F O P L A S M K U T X Z E G J M E F O E E S X V Q G M I L R S C J E E H U 2.

B T W D T F L A Marca segons el que saps.

N F Z R U R M R A I L I C I Y W C R Pots diferenciar el temps A J Q T O T i el G clima?

S U C L E U quines són les zones climàtiqu N W E S N I E F Saps es de la Terra?

K C R L A E R L U G O els climes de Cataluny J Q Coneixes a?

L T R L D Q K F W A N descriure el clima O Pots de la teva població?

D U C T I O R P E Y R

L

I

I N W D U C Y T H T R K E I V

clau: a internet amb les paraules Procediment Per parelles, feu una recerca vídeos que us permetran desplaUllastret 3D i Tàrraco 3D. Trobareu com si voléssiu en un dron. çar-vos per totes dues poblacions nt, les muralles, les portes d’accés, Compareu com eren l’emplaçame ediels i d’aigua les canalitzacions les cases, les places, els temples, si és que n’hi havia. ficis per a espectacles públics explicant el que heu vist i concretant A continuació, elaboreu un text si poanar-hi a viure una temporada quin dels dos llocs triaríeu per i digueu per què. guéssiu desplaçar-vos al passat 1. Desplega el mocado d’investigar, r i ta- 2. Omple pa que amb dades la parthaureu la copa amb aigua superior de la copa.

Podeu completar el vostre text d’hafins que faltin un Enfonsa nombre el el mocador una en hectàrees, o dos dits per mica arribar cap endins. com ara la data de fundació, l’extensió al capdamunt. s que feien. varàs que el mocado Obserr s’enfonbitants i el tipus d’activitats econòmique

C

D

Molt

Força

Poc

• 5è

Saps interpretar els mapes del temps?

Pots protegir-te davant un fenomen meteorol 101 ògic extrem?

l’est o a l’oe

60º O.

A

layer of the cell.

sa encara més

dins la copa.

Mater

3. Amb cura, estira dor per les puntes. el mocaHa de quedar tibant a la part superior de la copa.

51

Coneixes els arbres caracterís Saps fer un climograma?

Vols implicar-te pel clima?

tics de Catalunya?

13

33

Activitats i propostes perquè l’alumne pugui resoldre amb autonomia.

ial

• Un bo l • Una cop • Un mo a buida cador de rob • Aigua a

• 5è

ades 40º S,

h) The external

new cells.

UNITAT 2

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

, al sud, a

of generating d) The function

G Tinc més interè s per seguir la previsió del temps.

H M’agradaria actuar contra l’escalfament globa l.

Coneixement del medi

Marca en el map

continent,

on s’encreu

UNITAT 1

Pàg.

18

costes de quin cont inent nave 0° i el mer garàs si pass idià 0°? es pel lloc

d’equip.

els treballs

UNITAT 6

el paral·lel

E M’he implic at en

TREBALL D’OBSERVACIÓ

E que acom panya el topò nim Everest?

Observa la situació de Barcelona wich i calc respecte de ula’n la latit l’equador ud i la long i del meridià itud aproxima de Greendes.

180°

Coneixement del medi

0°

140°O

els companys

20°N

20°S

40°S

180° 160°O

s.

i companyes.

D Els he ajudat .

aquesta diana:

• 5è

Equador

cell.

B He mostra t interè C He treballat amb

poblacions més Ullastret i Tàrraco van ser les dues i de la Catalunya importants de la Catalunya ibèrica podem veure romana, respectivament. En observar-les, es les cividesenvolupad F Tinc ganes vivia i com estaven de d’explicar a casa com s’hi el que he après. litzacions que les van construir.

Per fer-ho, pinta

Coneixement del medi

0°

liquid inside the

que has après!

noves.

i aprenc

g) The viscous

20°N

1. Reflexiona sobre el

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

180° 160°O

60°N

search:

reflexiono

20. Fem un cop d’ul l al mapamu el planisfer ndi. Observa i i respon a les preg untes de sota:

ULLASTRET I TÀRRACO A VISTA DE DRON

word

1. Below are some definit

LA TERRA SOM?

Coneixement del medi • 5è

A QUIN PUNT DE

Pàg.

13

144

4. Plega el mocado r de la copa. Col·locaal voltant una mà sobre la copa.

Què passa amb l’aigua?

Per què?

5. Tomba la copa de manera que quedi de cap per avall i ben vertical. Fes-ho bol, per si de cas. dins d’un

6. Desplega el mocador i feslo baixar a poc a poc.

índex 1

4

Els humans som éssers complexos.

El sistema locomotor ................. 113

Les activitats econòmiques

El sistema nerviós. Els sentits ens fan descobrir el món............ 115

L’univers, la nostra casa gran ............ 5

Vuit hores per treballar .................... 59

El sistema solar .................................. 7

Agricultura, ramaderia i pesca ........ 61

L’aparell digestiu.

L’aparell respiratori ..................... 117

La Terra, un planeta petit .................. 9

La indústria ....................................... 63

La Terra, un planeta habitable ........ 11

El comerç i el turisme ...................... 65

A quin punt de la Terra som? .......... 13

Els transports ................................... 67

L’aparell reproductor.

Diferents amb el temps ............. 121

And now, in English! ........................ 15

And now, in English! ........................ 69

And now, in English! ...................... 123

Reflexiono i aprenc .......................... 17

Reflexiono i aprenc .......................... 71

Reflexiono i aprenc ........................ 125

treball d’observació ............. 18

treball d’observació ............. 72

treball d’experimentació... 126

2

Un planeta del sistema solar

7

Coneguem el nostre cos per cuidar-lo!

Un país de clima mediterrani

5

Una societat igualitària

L’aparell circulatori.

L’aparell excretor ....................... 119

8

Canvia... i torna a canviar

Parlem del temps o del clima? ....... 21

L’estudi de la població .................... 75

De materials diversos .................... 129

Zones climàtiques d’un planeta divers ...................... 23

La població de Catalunya ............... 77

Els canvis d’estat de la matèria .... 131

Un país d’immigrants ...................... 79

Què passa quan fem força? .......... 133

Els climes de Catalunya i d’Espanya ................................... 25

Una societat dinàmica ..................... 81

Fem més força amb menys esforç.

Màquines simples ...................... 135

Quin temps farà demà? .................. 27 Quan el temps sembla boig ........... 29 And now, in English! ........................ 31 Reflexiono i aprenc .......................... 33

Una societat igualitària .................... 83 And now, in English! ........................ 85 Reflexiono i aprenc .......................... 87 treball d’observació ............. 88

treball d’observació ............. 34

3

Els nostres orígens

Viatgem molt enrere en el temps ................................... 37

Màquines simples.

Màquines complexes ................. 137 And now, in English! ...................... 139 Reflexiono i aprenc ........................ 141 treball d’experimentació .. 142

6

Quantes coses que compartim, els éssers vius!

9

L’energia que tot ho mou

Propietats de l’energia .................. 145 Manifestacions de l’energia .......... 147

L’inici de la història.

L’edat antiga ................................. 39

Què tenen en comú els éssers vius? ............................. 91

L’arribada dels romans .................... 41 Els orígens de Catalunya ................ 43

La cèl·lula, la base dels éssers vius ............................. 93

De l’expansió a la crisi ..................... 45

Classificació dels éssers vius ........... 95

La nostra actitud ecològica ........... 153

And now, in English! ........................ 47

And now, in English! ...................... 101

And now, in English! ...................... 155

Reflexiono i aprenc .......................... 49

Reflexiono i aprenc ........................ 103

Reflexiono i aprenc ........................ 157

treball d’observació ............. 50

treball d’experimentació .. 104

treball d’experimentació... 158

em poso a prova ....................... 53

em poso a prova ..................... 107

em poso a prova ..................... 161

Fonts d’energia i impacte ambiental ................... 149 Fonts no renovables! ..................... 151

1 Pàg.

9

un planeta del sistema solar

L’UNIVERS, LA NOSTRA CASA GRAN

SOCIETA T I TERRIT S ORIS

Coneixement del medi • 5è

1. Què és què? Digues quin tipus de cos celeste és cada un i justifica per què.

A

B

C

D

és

perquè

B

és

perquè

C

és

perquè

D

és

perquè

UNITAT 1

A

5

2.

En

Ens observen des de dalt. aquest

instant,

centenars

d’aparells que volen per sobre de l’atmosfera terrestre capten imatges del nostre planeta, n’obtenen dades meteorològiques i fan possibles la localització geogràfica i les comunicacions a distància. Aquests ginys s’anomenen satèl·lits artificials. Creus que els escau, aquest nom? Per què?

3. No cal preocupar-se tant! En l’antiguitat, l’aparició d’un cometa al cel era interpretada sovint com un senyal que anunciava que s’acostava una gran catàsque miren un cometa mortes de por. Què els diries per tranquil·litzar-les? Assaja el teu discurs davant dels teus companys i companyes.

4.

Quin xoc tan descomunal! Fa 66 milions d’anys, un meteorit gegant va

xocar amb la superfície de la Terra. Llegeix el text de la notícia que tens en l’espai personal i, després, feu grups i debateu-la: ser Quines van üències? les conseq

UNITAT 1

Creieu qu e es pod en detectar, actualme nt, els mete orits que passen a prop de la Terra?

Com?

6

Imagineu mètodes per desviar-los tòria de la seva trajec s fo e en el cas qu necessari.

Trobaràs l’enllaç corresponent a aquesta notícia en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Coneixement del medi • 5è

trofe. Imagina que viatges al passat i que et trobes amb un grup de persones

Pàg.

10

EL SISTEMA SOLAR 5. Cada cosa al seu lloc! Escriu, en el lloc corresponent, cada un dels noms dels

Coneixement del medi • 5è

planetes del sistema solar:

Creus que el sistema solar ocupa una gran extensió de l’univers?

UNITAT 1 7

6.

Qui és qui? Quin planeta del sistema solar…

…té la superfície coberta de gel? …gira més ràpid al voltant del Sol? …és conegut pels seus anells? …és anomenat el planeta vermell?

7. Fem de planetes! Els planetes giren al voltant del Sol seguint una òrbita, alhora que giren sobre si mateixos.

Temps de rotació al voltant del Sol

Mercuri

87 dies

Venus

224 dies

Terra

365 dies

Mart

686 dies

Quin robot tan tafaner! L’any 2018, el Rover Opportunity, un robot explo-

rador enviat a Mart, va deixar de funcionar després de quinze anys de voltar per aquest planeta. Observa el vídeo que tens a l’espai personal i escriu quins descobriments importants va fer.

Fes-ne un dibuix.

UNITAT 1

8

Trobaràs l’enllaç a aquesta notícia a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Coneixement del medi • 5è

8.

Planeta

Feu grup s de cinc co mpanys o compan yes i represen teu els movim ents dels planetes més prop ers al Sol. Tin gueu pres ent que tenen períodes de rotació diferents .

Pàg.

11

LA TERRA, UN PLANETA PETIT 9. Això s’accelera! Imagina que la Terra comencés a girar cada cop més de pressa. Què passaria?

Els dies es farien més

perquè

10. Caldrà que matinis! Amb l’ajut d’un adult, fes una fotografia del sol en el moment en què surt i una altra en el moment en què es pon. Amb una brúixola, determina el punt cardinal de la sortida i de la posta.

Coneixement del medi • 5è

A la meva població, el sol surt per

i es pon per

11. Quina desproporció! Si omplíssim el nostre planeta de llunes, dins la Terra n’hi cabrien gairebé 50.

Agafa 50 bales i posa-les sobre un paper formant un cercle.

Dibuixa el cercle.

Dibuixa-hi, al costat, un altre

cercle de la mida d’una bala.

Per què creus que la Lluna gira al

La millor situació. Els astrònoms i les astrònomes, per poder observar

l’univers a les fosques, s’estimen més els llocs poc habitats. Si es pogués instal·lar un observatori astronòmic a la Lluna, quina situació seria la millor?

UNITAT 1

12.

voltant de la Terra, i no a l’inrevés?

9

13. Quatre fases lunars. En la fase de lluna nova, des de la Terra veiem la cara no il·luminada de la Lluna. En la fase de quart creixent, la Lluna té la forma de la lletra D. La lluna plena es veu perfectament rodona. En la fase de quart minvant, la Lluna té la forma de la lletra C. A LL U N A N O V

Q U A R T M IN V A NT

A LL U N A P LE N

QUART CREIXENT

Observa el cel i digues en quina fase es troba avui la Lluna.

Avui, dia

de

de l’any

, la Lluna es troba

14. Quin comentari tan ben trobat! Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna; ho va fer el 21 de juliol de 1969. El que va dir aleshores ha passat a la història: «Aquest és un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat». Debateu en grup el significat d’aquestes paraules.

15. Petjades inesborrables. Les petjades que els astronautes i els seus vehicles han deixat a la superfície de la Lluna en les diverses expedicions lunars hi romandran durant milions d’anys. Per què? a) Perquè a la Lluna no hi fa vent.

UNITAT 1

b) Perquè no hi impacten meteorits que les puguin esborrar.

10

c) Perquè la Lluna no rep les radiacions del Sol. d) Perquè no hi ha cursos d’aigua superficial.

VERITAT

FALS

Coneixement del medi • 5è

.

en

Pàg.

12

LA TERRA, UN PLANETA HABITABLE 16. Aigua a la vista! Llegeix la notícia i comenta-la en grup amb els teus companys.

Quines condicions té K2-18b que el podrien fer habitable?

Troben aigua al planeta K2-18b K2-18b és un planeta vuit vegades més gran que la Terra i que gira al voltant d’un este l nan vermell fora del sistema solar, a una distància de 110 anys llum de nosaltres. Té una atmosfera amb vapor d’aigua, hidrogen

Si hi existís algun tipus de vida,

i heli, entre altres gasos. Segons ha publica

podríem arribar a tenir contacte

recentment un equip d’investigadors en la revista Nature Astronomy, la distància en-

amb els seus habitants?

tre el planeta i l’estel fa pensar que les tem

creieu que els éssers humans

peratures són òptimes i que podria conteni Coneixement del medi • 5è

t

-

r

aigua en estat líquid.

17.

Quin èxit per a la humanitat! La capa d’ozó és una part de l’atmosfe-

ra que protegeix la superfície de la Terra dels raigs ultraviolats procedents del Sol. L’any 1989 un tractat internacional, el protocol de Mont-real, va prohibir els gasos industrials CFC en demostrar-se que feien malbé la capa d’ozó.

Pensa altres accions que caldria fer per protegir l’atmosfera.

Poseu-les en comú i feu-ne una llista entre tota la classe.

UNITAT 1

11

18. Cal tenir capacitat de síntesi. Resumeix, amb tres frases, el cicle de l’aigua.

1.

2.

3.

19. Cada terme en el seu lloc. Escriu els conceptes en el lloc del dibuix o en els filets de sota corresponents:

ànies pluja mar p recipitació r r e t b u s ó i s e c ü a ig a condens r iu llac núvol evapo ració escolament neu El cicle de l’aigua

A

UNITAT 1

D

12

A

C

B

D

Coneixement del medi • 5è

B

C

Pàg.

13

A QUIN PUNT DE LA TERRA SOM? 20.

Fem un cop d’ull al mapamundi. Observa

el planisferi i respon a les preguntes de sota:

140°O

180° 160°O

120°O

100°O

80°O

60°O

40°O

20°O

20°E

0°

40°E

60°E

80°E

100°E

120°E

140°E

160°E

180°

60°N 60°N

40°N 40°N

Everest 28º N, 87ºE

20°N

20°N

0°

Equador

0°

20°S 20°S 40°S

Coneixement del medi • 5è

40°S

Meridià de Greenwich

60°S

60°S

180° 160°O

140°O

120°O

100°O

80°O

60°O

40°O

20°O

0°

20°E

40°E

60°E

80°E

100°E

120°E

140°E

160°E

180°

Què significa la indicació 28° N, 87° E que acompanya el topònim Everest?

Observa la situació de Barcelona respecte de l’equador i del meridià de Greenwich i calcula’n la latitud i la longitud aproximades.

Davant les costes de quin continent navegaràs si passes pel lloc on s’encreuen el paral·lel 0° i el meridià 0°?

Respecte d’aquest continent, on et trobaràs: al nord, al sud, a l’est o a l’oest?

UNITAT 1

Marca en el mapa el punt que indiquen les coordenades 40º S, 60º O.

13

21.

Siguem exactes! La distància de qualsevol punt fins a l’equador i fins al

meridià de Greenwich s’expressa en graus, minuts i segons. Tria quatre poblacions catalanes que coneguis i esbrina’n, amb l’ajut d’internet, les coordenades geogràfiques. Digues quina de les quatre es troba més al nord, més al sud, més a l’est i més a l’oest.

Nom

Latitud

Longitud

És la que es troba més al…

22. Perdut al mig del no-res. Un nàuConeixement del medi • 5è

frag acaba d’arribar nedant a una illa deserta. Tot just abans d’enfonsar-se, els sistemes de navegació del seu vaixell marcaven 20° de latitud sud i 100° de longitud oest. A quin mar o a quin oceà es troba?

23. Recordes la situació dels països? Digues el nom de tres estats del món que es trobin aproximadament a la mateixa latitud (A), tres que es trobin a la mateixa longitud (B), tres de situats a l’hemisferi nord (C) i tres de situats a l’hemisferi sud

UNITAT 1

(D). Consulta, si cal, un mapamundi polític.

14

A

,

i

B

,

i

C

,

i

D

,

i

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Find the planets! Circle the names of five planets and one satellite in the word search:

E A R T H S T E M E R C U R Y N O T S N R A S U O G E

I

A T X T

N V A T N W Z P S R A M U S Y E Coneixement del medi • 5è

A R R E S T U N

2. A net without knots. Label the different parts of the geographical grid.

South

h Greenwic North

tor Equa

Pole

East

North South

Pole

West

UNITAT 1 15

3. Which is which? Write the correct name under each image. comet

meteorite

star

4. A huge success! Explain the most important space exploration event from

5. What a wonderful planet! Write three conditions that make Earth habitable.

UNITAT 1

a)

16

b) c)

Coneixement del medi • 5è

1969 in your own words.

A He après força coses.

F Tinc ganes d’explicar el que he après a altres persones.

B He mostrat interès per la feina.

G He adquirit coneixements nous que

C He treballat en equip.

em seran útils i pràctics.

D He ajudat els companys.

E M’he implicat en les tasques.

Coneixement del medi • 5è

H

H M’agradaria contribuir a tenir cura de la Terra.

A

G

B

F

C

E

reflexiono i aprenc

1. Reflexiona sobre el que has après. Per fer-ho, pinta aquesta diana:

D

2. Marca segons el que saps:

Molt

Força

Poc

Saps explicar com es va originar l’univers? satèl·lit?

Saps diferenciar un estel d’un planeta i d’un

r?

Saps enumerar els planetes del sistema sola Saps per què passen els dies i els anys?

Saps per què hi ha vida a la Terra?

UNITAT 1

Diferencies el globus terraqüi del mapamundi? d’un punt Ets capaç de localitzar la latitud i la longitud terrestre?

17

FEM SERVIR ESCALES

Un dels robots exploradors Mars rover so bre la superfíc ie del planeta M art.

L’univers és tan immens que les distàncies que separen els cossos celestes resulten difícils d’imaginar. Tot i això, podem fernos-en una idea amb l’ajut d’una escala. Aquesta taula indica la distància aproximada al Sol dels planetes del sistema solar:

18

Distància al Sol en milions de quilòmetres

Distància al Sol a escala (1 cm = 230 milions de quilòmetres)

Mercuri

60

0,3

Venus

110

0,5

Terra

150

0,6

Mart

230

1

Júpiter

780

3,4

Saturn

1.430

6,2

Urà

2.870

12,5

Neptú

4.500

19,5

una línia en un full col·locat hoça tra i at etr ·lim mil le reg un vir Fes ser les sició dels planetes d’acord amb ritzontalment. Assenyala-hi la po distàncies que indica la taula. on correspongui. Pots dibuixar-los Escriu el nom de cada planeta allà stració descarregada d’internet. il·lu a un i r-h nxa ga en bé o s -lo i pintar No t’oblidis del Sol. -lo a la part superior del full.

Pensa un títol per al dibuix i escriu a podrà enviar astronautes a Urà o at nit ma hu la dia un alg e qu s reu C ns què? Comenta les teves conclusio Neptú? I naus no tripulades? Per s. amb els companys i les companye

Coneixement del medi • 5è

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Planeta

INTERPRETEM UN MAPA Els mapes són representacions planes de la superfície de la Terra. Quan mostren una part petita del territori, poden arribar a ser molt detallats.

Per interpreta r bé un mapa, cal fi xar-se en el següent:

indiquen els punts cardinals.

• Les marques d’ orientació, que uixos i colors, s, que representen, mitjançant dib nal cio ven con nes sig o ls bo sím ls • E altituds del eres, els rius, els cims, les diverses ret car les , ins cam els ns, cio bla les po terreny, etc.

lòmetr • L’ escala, que indica a quants qui

es reals equival cada centímetre

del mapa.

Coneixement del medi • 5è

1. Observa el mapa i respon: a) A quants quilòmetres equival un centímetre de l’es-

Maials

cala? b) Quina és la població situada més al nord? I la de més al sud? c) Si avancessis en línia recta entre les dues pobla-

Gandesa

cions, quants quilòmetres recorreries? d) El territori entre les dues localitats, és pla o té desnivells? Com ho saps?

Tor tosa

Les Cases d’A

lcanar

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Amposta

19

CONSTRUÏM UNA BRÚIXOLA Una brúixola és un instrument amb una agulla giratòria que indica on és el nord.

Aquesta agulla assenyala sempre el nord perquè la Terra es comporta com un gran imant que té un nord magnètic. Construir una brúixola casolana és molt senzill!

omés cal disposar d’una agulla de cap, un tros de suro, un imant, un reciN pient amb aigua i una mica de cinta adhesiva. al fregar unes quantes vegades un extrem de C l’agulla amb l’imant, sempre en la mateixa direcció. ot seguit, cal enganxar l’agulla al suro amb la cinta T adhesiva, col·locar-la al recipient i comprovar que funciona.

cardinals i marqueu-los a terra. Primer, feu-ho sense utilitzar la brúixola. Per fer-ho, caldrà que sapigueu per on surt el sol (per l’est) i per on es pon (per l’oest).

A continuació, comproveu amb la vostra

TREBALL D’OBSERVACIÓ

brúixola casolana que ho heu fet bé.

20

Tre ba ll d' ap lic ac ió

de la vostra Ara que ja us sabeu orientar, feu un dibuix esquemàtic s N, S, E i O, escola vista des de dalt i marqueu-hi, amb les lletre els quatre punts cardinals. on camines Casa teva, on es troba respecte de l’escola? Cap quan hi vas? I quan en tornes?

Coneixement del medi • 5è

S ortiu al pati, determineu on es troben els punts

La brúix ola permet orientar amb pre se cis tant de d ió ia com de n it.

6 Pàg.

57

QUANTES COSES QUE COMPARTIM, ELS ÉSSER VIUS!

QUÈ TENEN EN COMÚ ELS ÉSSERS VIUS?

CULTURA CIENTÍFICA

1. Les funcions en imatges. Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Busca tres imatges que serveixin per explicar cada una de les funcions vitals dels éssers vius i enganxa-les aquí.

Nutrició

Reproducció

Coneixement del medi • 5è

Relació

Justifica per què has escollit aquestes imatges.

2. Els altres éssers. A part dels éssers vius, n’hi ha d’altres que no tenen vida.

Esbrina quin nom reben.

UNITAT 6

Fes una llista dels éssers sense vida que recordis:

91

3.

La funció més important a debat! Quina de les tres funcions vitals creus

que és més important?

Per què?

I quina consideres que és menys important per a un ésser viu?

Escriu-ne el motiu:

Conclusió. Escriu, ara, un petit text en què intentis respondre la pregunta del

UNITAT 6

debat que heu organitzat entre tots.

92

Coneixement del medi • 5è

se tre tota la clas n e t a b e d n u m Fe qüestió. sobre aquesta ltres Alguns de vosa oderadors. heu de fer de m a de grups, trieu un s e tr u fe ta s re La fenseu la idea e d i s n io c n fu s les tre , portant. Abans im s é m la s é e u q . tres arguments s o v ls e u te o n però, a

Pàg.

58

LA CÈL·LULA, LA BASE DELS ÉSSERS VIUS 4. La membrana de la cèl·lula. Quines creus que són les dues funcions principals de la membrana cel·lular?

Per tant, com ha de ser aquesta membrana?

Toca’t el braç o la panxa i, després, toca el tronc d’un arbre o la tija d’una planta. En quin cas s’enfonsa el dit?

Ara, observa l’estructura de la cèl·lula d’un animal i la d’una planta que trobaràs en la pàgina 58 del

Coneixement del medi • 5è

Llibre de coneixements i fixa’t en la membrana.

Quina diferència veus entre les dues membranes cel·lulars? Què tenen de característic les cèl·lules vegetals?

Cèl·lules d’un tel de ceba.

5. L’ADN i els caràcters hereditaris. El nucli de la cèl·lula conté el material genètic: l’ADN. Escriu alguns trets teus que hagis heretat de la teva família:

UNITAT 6

N.

Cadena d’AD

93

6.

Investiguem sobre els orgànuls. En el llibre de Coneixements has po-

gut llegir que el citoplasma conté una sèrie d’orgànuls. Esbrina quina és la funció d’aquests orgànuls i completa la taula:

Orgànul

Tipus de cèl·lula que el conté Animal

Funció

Dibuix

Vegetal

Mitocondri

Ribosoma

UNITAT 6

Cloroplast

94

Coneixement del medi • 5è

Vacúol

Pàg.

59

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS 7. Com s’organitzen els éssers pluricel·lulars? Llegeix aquest text sobre els organismes pluricel·lulars.

planeta són pluricel·lulars; és a dir, stre no el n ite hab e qu es sm ani Molts org r cèl·lules. Una persona adulta, pe de itat ant qu n gra a un r pe ts ma estan for ions de cèl·lules! No totes aquesmil t cen s un r pe da ma for à est exemple, la mateixa manera. tes cèl·lules, però, s’organitzen de r un conjunt de cèl·lules iguals pe ts ma for an est s ple sim s mé es Els organism i totes fan les mateixes funcions.

Coneixement del medi • 5è

Molsa

complexos tenen Altres organismes una mica més fan funcions difecèl·lules de diversos tipus, que el cas de la molsa, rents i s’organitzen en teixits. És de produir l’alien què uns teixits s’encarreguen a la terra. ment i d’altres, de fixar la planta

us de animals tenen també diferents tip Les plantes més complexes i els teixits, rganitzen en teixits diversos. Els cèl·lules, les quals, igualment, s’o òrgans, per la seva banda, s’organitzen en Tigre s. nte pla les de rs flo les o com les arrels stitueiEls òrgans dels animals, a més, con ers, com xen aparells i sistemes. Els mamíf xa d’eleel tigre, tenen una sofisticada xar i córrer. ments que els permet de moure’s

Torna a llegir el text, analitza’l i explica’n el contingut, en forma d’esquema, en un full a part. Segueix la dreta.

1. Llegeix el text unes

quantes vegades fins que l’entenguis bé. Esbrin a el significat de les pa raules que no conegu is.

2. Subratlla els conc eptes principals.

3. Confecciona l’esq uema de forma horit zontal.

UNITAT 6

les indicacions que tens a

Procés per fer un esquema

95

8. Animals vitals. Observa aquestes imatges i indica quina funció vital o quines funcions vitals estan fent els animals en cada cas. Compara les respostes amb les dels teus companys i companyes i justifica oralment la teva opció.

Coneixement del medi • 5è

9.

El meu animal preferit. Quin és el teu animal preferit?

Fes un pòster en el qual expliquis les característiques d’aquest animal a partir

UNITAT 6

de la descripció de les seves funcions vitals.

96

Busca’n informació a i després explica-l a la teva manera!

Completa’l amb fotografie s que ajudin a en tendre la informació m és bé.

Pàg.

60

10. Les plantes són autòtrofes! Què deu voler dir la paraula autòtrof relacionada amb l’alimentació? Et donem una pista: els animals són heteròtrofs. Comenteu en grup quin deu ser el significat del mot autòtrof. Explica, a continuació, a quina conclusió heu arribat:

11.

La clorofil·la va més enllà del gust d’un xiclet. Per parelles, investigueu

com elaboren el seu aliment les plantes. Després, completeu el procés amb les paraules que hi falten:

Coneixement del medi • 5è

La

p aquest procés: és el nom que re a = saba elaborad ls ra e in m ls sa + i rbon

diòxid de ca

La

és la substàn les fulles que permet, a les pla ntes, de fer la fotosíntesi. La és de color verd i es troba en els , uns orgà nuls de les cèl·lule s .

,

e les A través d n absorbeixe s te n la p les .

cia que tenen

del sol és iue necess q ia rg e n e l’ les vegetals lu l· è c s le n te tosíntesi. per fer la fo

La

absorbeix La planta i

aigua

. er les arrels

ta) p (la saba bru

En el pr océs de la fotosíntes i les p lantes allibere n a l’atmo sfera!

12. «Avui he estat autòtrof!» En Miquel ha arribat avui a l’escola dient això perquè s’ha fet l’entrepà de l’esmorzar ell mateix.

UNITAT 6

Estàs d’acord amb ell? Raona la teva resposta.

97

13. Els òrgans de les plantes. Escriu el nom dels cinc òrgans principals de les plantes. Després, completa la taula amb el nom dels òrgans que intervenen en cada funció vital.

Funció de nutrició

Funció de relació

Funció de reproducció Coneixement del medi • 5è

14.

Els bolets a la fruiteria? A la tardor, quan

anem a la fruiteria, a més de fruita i verdura hi trobem bolets. Però havíem quedat que els bolets no són vegetals, oi? Per què no ho són?

Explica les semblances i les diferències entre els enciams i els bolets.

UNITAT 6

Semblances :

98

Diferències :

Pàg.

61

15.

Com ens ajuden els llevats a fer alguns menjars concrets? Busca infor-

mació sobre aquest tema i fes una petita presentació de diapositives per ensenyar-la als teus companys i companyes. Segueix aquests passos: 1. Busca informació en diverses fonts.

2. Selecciona les dades que entenguis

i que t’aportin detalls interessants.

3. Fes servir un programa informàtic de

presentacions que coneguis.

–no gaires– que continguin una infor4. Prepara unes quantes diapositives a. Incorpora-hi fotografies. mació clara i concisa sobre aquest tem

Tot seguit, decidiu, entre tots, els punts de la presentació i anota’ls aquí:

Coneixement del medi • 5è

1.

2.

3.

16.

Un món sense plàncton. Imagina que un dia desapareguessin els

protozous que formen el plàncton dels oceans. Creus que això seria molt greu?

Què podria passar? Compara la teva resposta amb les dels teus companys i companyes.

UNITAT 6 99

17.

Els protozous i la malària. La malària és una malaltia molt greu, en la

qual estan implicats diversos protoctists. Entra al web del Canal Salut, i respon aquestes preguntes: a) Què provoca la malària? b) Quins símptomes té? c) Com es pot tractar? d) Com es pot prevenir?

18.

Avui, algues per sopar! Pot ser que les algues que trobes a la platja no

siguin comestibles, però n’hi ha algunes que sí que ho són!

Busca a internet una recepta que contingui aquest ingredient i anota’n el nom.

Anota, també, la resta d’ingredients principals.

Coneixement del medi • 5è

Què et sembla? es T’at reveix les? a tastar-

19. De quin regne parlem? Llegeix les afirmacions i indica, amb la lletra corresponent, a quin regne o a quins regnes corresponen:

UNITAT 6

A

100

ANIMALS

B

PLANTES

C

FONGS

D

PROTOCTISTS

E

MONERES

S ón éssers autòtrofs.

P oden ser pluricel·lulars.

S ’alimenten d’altres éssers vius.

A lguns són ovípars.

T ots són éssers unicel·lulars.

E s poden desplaçar.

E ls teixits s’organitzen en òrgans.

E s reprodueixen.

Trobaràs l’enllaç al web esmentat en l'activitat 17 en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Below are some definitions. Find the corresponding words in the word search: a) They are made of one cell or millions

e) The ability to sense changes in the

of cells.

environment.

b) It contains the material that the cell

f) Living things need this vital function

Coneixement del medi • 5è

needs for reproduction.

to obtain their nutrients.

c) It is the smallest unit of life.

g) The viscous liquid inside the cell.

d) The function of generating new cells.

h) The external layer of the cell.

L

I

V

I N G T H

I N G S W

L R W D U B G O L S Q V

I

M K C Y T O P L A S M P N E F H T R M X Z E G J U T M I

K E

I G Q V X S O E E

B T W D T H U E J C S L R R M R A

I N F Z R U F L A

A J Q T O I

Y W C R L

I

C

N W E S N U C L E U S G T E R L U G K C R L A E F

I

Y R E P R O D U C T

I O N

UNITAT 6

Q K F W A L T R L D J Q O

101

2. Underline the correct option: a) Mammals are animals / plants . b) Some / All living things are organised into tissues. c) All / Some tissues are make up of cells. d) Bacteria are multicellular / unicellular . e) Mushrooms are multicellular / unicellular . f) Palm trees are animals / plants . g) Non-living things can / can't move by themselves. h) Algae are animals / plants / protists .

3. Draw the following:

UNITAT 6

A plant without reproduction elements

102

A unicellular organism

An oviparous an imal

Coneixement del medi • 5è

A green alga

reflexiono i aprenc

1. Reflexiona sobre el que has après en aquesta unitat: a) Escriu el nom d’alguna cosa que ja coneguessis abans de començar la unitat:

b) Pensa en algun detall que et sembli que has après millor, encara que ja en sabessis alguna cosa prèviament:

Coneixement del medi • 5è

c) Què has après que desconeixies totalment abans de començar la unitat?

2. Marca com creus que has treballat cada un d’aquests elements:

Molt

Força

Gens

da sessió.

Tinc interès per la feina de ca

He demanat ajuda quan no he He participat en les activitats

entès alguna cosa.

de grup.

He col·laborat en les activitats

col·lectives. es.

He resolt les activitats proposad

manera correcta.

M’ha agradat aprendre coses

noves.

UNITAT 6

He presentat les activitats de

103

LES PLANTES ES MOUEN Com bé saps, les plantes no poden desplaçar-se. No disposen d’extremitats.

Ara, això no vol dir que no es moguin.

H O C O M P R OV

EM? O r g a n it z e u - v os en grups per fer aque s t e x p e r im e n t.

Fem créixer una planta El primer que haureu de fer és aconseguir una planta que vosaltres mateixos fareu créixer a partir de la llavor.

Material

Procés bàsic Poseu les llavo rs en el pot entremig del cotó fluix, qu

humit.

e ha d’estar u

na mica

Deixeu el cotó

fluix uns quan ts dies així, de manera qu e mantingui la humitat.

Investiguem com creixen les plantes A partir d’aquest procés bàsic, us proposem que investigueu diverses opcions variant algunes condicions bàsiques; per exemple: P odeu posar una llavor en cada pot o més d’una.

P odeu modificar el nivell d’humitat, posant-hi molta aigua o poca.

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

P odeu plantar mongetes o cigrons.

104

P odeu posar el pot al sol o bé mantenir-lo a les fosques.

Aleshores:

triareu. Com a mínim, escolliu-ne ors eri ant ns cio op les de s ine qu Decidiu r a les pràctiques següents. dues, perquè les necessitareu pe ixerà més i ho farà més de pressa. cre ina qu re sob rit esc r pe si òte Feu una hip uixar evolucionen les plantes. Podeu dib com s, die s tre o s do a cad , teu Ano periòdicament el seu creixement.

Coneixement del medi • 5è

es o cigrons.

• Mongetes sequ re (pot ser Pot petit de vid • urt o un pot un envàs de iog de melmelada). tó fluix.

• Una mica de co

FEM MOURE LES PLANTES El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula tropisme de la manera següent: ‘Moviment d’orientació d’una planta o d’un òrgan vegetal, sota la influència d’un factor estimulant.’

Nosaltres descobrirem dos d’aquests tropismes: el geotropisme i el fototropisme. Començarem a fer la investigació un cop les plantes del treball d’experimentació anterior hagin crescut una mica.

Geotropisme Col·loqueu una de les plantes en un suport agafada per la llavor, de manera que l’arrel miri cap amunt i la tija, cap avall. Observeu Coneixement del medi • 5è

la il·lustració.

è?

a) Què creieu que passarà? Per qu

b) Quant tardarà a moure’s?

d) Compareu els resultats amb els

dels altres grups.

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

eu per què creieu que ha passat.

c) Anoteu el que hi veieu i expliqu

105

Fototropisme Agafeu una altra de les plantes del treball d’experimentació anterior. Ara necessitareu una capsa una mica més grossa que la planta.

Col·loqueu la planta (amb el pot corresponent) dins la capsa i feu, a la part superior dreta de la capsa, un forat rodó, d’uns 5 o 6 centímetres de diàmetre. Tapeu la capsa de manera que la planta només rebi llum pel forat que heu fet. La il·lustració us ajudarà a entendre-ho.

I, ara, responeu les preguntes següents:

è?

a) Què creieu que passarà? Per qu

c) Anoteu el que veieu i expliqueu

d) Compareu els resultats amb els

Coneixement del medi • 5è

b) Quant tardarà a moure’s?

per què creieu que ha passat.

dels altres grups. or.

ats amb els de l’experiment anteri

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

També podeu comparar els result

106

er Penseu, finalment, què deuen vol tropisme i definiu-los. geotropisme :

fototropisme :

dir els termes geotropisme i foto-

Coneixement del medi • 5è

seus pares van venir a L’Otman és un nen d’Olot. Els l Marroc, fa uns quants treballar a Catalunya, des de van néixer aquí. El seu anys, i ell i la seva germana ja productes lactis a jornapare treballa en una fàbrica de balla a mitja jornada; fa de da completa i la seva mare tre queviures. Què signifiquen dependenta en una botiga de mpleta» i «fer mitja jornada»? les expressions «fer jornada co

1. A quin sector pertany la feina del

una feina tan aviat com sigui possible.

pare de l’Otman?

A quina edat podrà treballar?

Al sector primari.

A 15 anys.

Al sector secundari.

A 16 anys.

Al sector terciari.

A 17 anys.

Al sector quaternari.

A 18 anys.

A cap dels anteriors.

A 19 anys.

2. A quin sector pertany la feina de la mare de l’Otman?

Al sector primari.

Al sector secundari.

Al sector terciari.

Al sector quaternari.

A cap dels anteriors.

4. Ell pensa que el sector primari és el més important de tots, ja que els productes d’aquest sector són essencials per a tota la societat. Tria una o unes quantes feines del sector primari que podria fer.

Pescador.

Cambrer.

Paleta.

Sap que ara ha d’estudiar, però li

Pagès.

agradaria compaginar els estudis amb

Porter.

2n TRIMESTRE

3. L’Otman és inquiet i emprenedor.

em poso a prova

Feines diverses

107

em poso a prova

7.

Per trobar feina en la indústria,

a quina d’aquestes comarques li costarà més?

Al Barcelonès.

Al Baix Llobregat.

Al Tarragonès.

A la Ribera d’Ebre.

Al Vallès Occidental.

5. Si una dia troba una feina en la ra-

8. Quin sector genera més llocs de

maderia, en quina d’aquestes comar-

treball a Catalunya? A l’Otman li ani-

ques és més probable que treballi?

ria molt bé de saber-ho.

El sector primari.

El Tarragonès.

El sector secundari.

El Gironès.

El sector terciari.

El Segrià.

El sector quaternari.

El Barcelonès.

Cap dels anteriors.

Si es dedica a la pesca, quina

9. I si l’Otman algun dia volgués treu­

d’aquestes espècies li serà més fàcil

re profit de les llengües que parla fent

de capturar?

de guia turístic? Recomana-li una ciu-

6.

La sardina.

El pop.

La truita.

La tonyina.

El salmó.

tat monumental de Catalunya amb molt interès per als visitants d’arreu del món.

Valls.

2n TRIMESTRE

Tarragona.

108

Falset.

Tremp.

Gandesa.

Coneixement del medi • 5è

El Baix Empordà.

ltes persones van arCom els pares de l’Otman, mo Catalunya durant els ribar de lluny per establir-se a n venir? segles xix, xx i xxi. Per què va

10. Quina és la fórmula correcta?

em poso a prova

Un país d’immigrants

Població = natalitat – mortalitat + immigració – emigració.

Població = natalitat – mortalitat + immigració + emigració.

Població = natalitat + mortalitat + immigració – emigració.

Coneixement del medi • 5è

Població = natalitat + mortalitat + immigració + emigració.

Població = natalitat – mortalitat – immigració – emigració.

11. Quants habitants té Catalunya?

Menys de 6 milions.

13.

Quants habitants ha guanyat

Catalunya des de l’inici del segle xxi?

Menys de 6,5 milions.

Mig milió de persones.

Menys de 7 milions.

Un milió de persones.

Més de 7,5 milions.

Un milió i mig de persones.

Més de 8 milions.

Dos milions de persones.

Tres milions de persones.

12. Quina d’aquestes comunitats de nous catalans és més nombrosa?

Siriana.

Pakistanesa.

Romanesa.

Portuguesa.

2n TRIMESTRE

Francesa.

109

em poso a prova

17. Com en diem d’una societat que protegeix els drets humans de tothom i alhora promou el dret de cada persona a expressar la seva cultura?

Societat cultural.

14. Quina esperança de vida tenen les dones catalanes actualment?

80 anys.

82 anys.

Societat de dret.

Societat multicultural.

Societat intercultural.

Societat integracionista.

84 anys.

86 anys.

88 anys.

Coneixement del medi • 5è

15.

Quina d’aquestes comarques

està més despoblada?

El Segrià.

El Ripollès.

El Maresme.

El Garraf.

El Tarragonès.

16. En el passat, quan va assolir Ca-

2n TRIMESTRE

talunya els dos milions d’habitants?

110

18. «La nostra cultura és la millor del món.» Afirmar això és…

Racisme.

Al voltant de l’any 1800.

Xenofòbia.

Al voltant de l’any 1850.

Sexisme.

Al voltant de l’any 1900.

Etnocentrisme.

Al voltant de l’any 1930.

Assetjament.

Al voltant de l’any 1950.

em poso a prova

Uns «treballadors» molt particulars

Coneixement del medi • 5è

En l’elaboració dels iogurts i els l formatges que fan a la fàbrica de s pare de l’Otman hi participen un «treballadors» singulars que no són ni persones ni vaques. De e quin tipus d’éssers vius creus qu es pot tractar?

19. Quines funcions fan tots els és-

21. En quants regnes es classifiquen

sers vius?

els éssers vius?

Relació, nutrició i reproducció.

En tres.

Relació, nutrició i divisió.

En quatre.

Relació, respiració i reproducció.

En cinc.

Respiració, nutrició i desenvolu

En sis.

pament.

En set.

Respiració, relació i propagació.

20. Tots

22. Dels regnes que hi ha a contiels éssers vius estan for-

mats per…

nuació, n’hi ha un que ens hem inventat. Localitza’l i assenyala’l.

Protoctists.

Òrgans.

Morenes.

ADN.

Fongs.

Cèl·lules.

Plantes.

Citoplasma.

Animals.

2n TRIMESTRE

Orgànuls.

111

em poso a prova

23. Assenyala l’animal vivípar.

Salmó.

Colom.

Granota.

Gos. Escurçó.

25. On viuen la majoria dels protoctists?

A terra.

A l’aigua.

A l’aire.

Al subsol.

Al gel.

26. Quantes cèl·lules tenen les moneres?

Incomptables.

Cap.

Una. Tres.

27. Quins microorganismes intervenen en l’elaboració del pa?

Els llevats.

Els bacteris.

Els microbiots.

24. Les plantes es fabriquen el seu propi aliment. Quin?

2n TRIMESTRE

Les llavors.

112

La saba elaborada.

Els fruits.

La clorofil·la.

L’oxigen.

Els panífers.

Els virus.

Coneixement del medi • 5è

Dues.