Experimenta 5è. Coneixements. Coneixement del medi

E o C NEIX MENT del

MEdi

coneixements

5

Programa Experimenta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

: Autoria ontero M o g e i D eula Jaume R

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes. Francesc Solà Edició: Lluís Cugota Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol i Mercedes F. Bravo Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Mercè Ortí Fotografies: 123RF, @CCMA, Depositphotos, Efe, Imatges de Shutterstock.com, Photo Aisa i Arxiu Barcanova

© 2022, Diego Montero, Jaume Reula Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5837-4 DL B 7069-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

CoNEIXEME

E E CoNEIX M NT del

MEdi

NT

MEdi

del

ents

coneixem

5 5

dossier d’a prenentatge

Programa Experim

erimenta

xp Programa E

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

enta

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.

TS IETA SOC ITORIS RR I TE

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

les inen determ c.

CIÓ: da llo s que ATEN rem els factor ipitacions de ca ec xe rra. es Conei i les pr Te s la re i map de ratu imes rames cl tempe og s el r clim iurem rpreta Descr ima a inte b el cl ndrem am re Ap ats lacion mps. cos re del te els ris m re Valora ten. s afec que en

previs

nts

un país de clima rani mediter

Observeu aque

sta imatge i feu

una llista de tots

els éssers que

hi veieu.

coneixeme

2

ELS DIE S COM SÓN NYA ?

A CATALU D’ HIV ERN IU? I ELS D’ EST

UNITAT 2

QUÈ CREIE U QUE TENE N EN COMÚ TOTS ELS ÉSSE RS QUE HEU DIT QUE SÓN ÉSSE RS VIUS ?

15

Tots són éssers vius?

N’heu ide ntificat alg que no ho sigui? un

Com els podem anomenar?

I ELS QUE NO HO SÓN? QUÈ TENE N EN COMÚ ?

Atenció. Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica

UNITAT 6

Pàg.

41

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

56

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts

Pàg.

39

Pàg.

93

L’INICI DE LA HISTÒRIA. L’EDAT ANTIGA

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

La ciutat de Roma, fundada

575 aC), un poble de navegants, els grecs, van arribar al que avui és Cataluny a i hi van fundar dues ciutats: Empòrion (Empúries) i Rhode (Roses).

Així va ser com van entrar en contacte amb els ibers, que eren els descend ents dels pobladors prehistòrics.

Els romans van desembarcar a Empòrion l’any 218 aC i van iniciar la conquesta militar de la península Ibèrica, que, durant l’Imperi romà, va passar a ser una província del seu imperi anomena da Hispània.

La romanització

Empòrion era una ciutat emmural lada, amb carrers rectes i ben ordenats, temples, una àgora o plaça principal i una estoa o mercat amb porxos. Els emporitans obtenien, dels seus veïns ibers, metalls, espart, sal i cereals a canvi d’oferir-los ceràmica, vi, oli, armes i perfums.

Els romans van romanitz ar la Península; és a dir, hi van implantar la seva cultura i la seva manera de viure:

Gr al grec àcies s, van co els ibers primer nèixer les es mon edes, l’escri i el co ptura nreu l’oliver de a.

La ciutat grega d'Empúres.

UNITAT 3

El Portal del Bisbe, d’origen romà, situ at plaça Nov a de Barc a la elona.

Van introduir la seva llengua, el llatí, que, amb el pas dels segles, donaria origen al castellà, al gallec, al català, al portuguès, al francès, a l’italià i al romanès, que són llengües romàniques.

També eren artesans hàbils que elaboraven eines de ferro, teixits, ceràmica i esculture s.

Van arribar a desenvolupar un sistema propi d’escriptura que encara no hem desxifrat.

26

UNITAT 3

Van establir les lleis de Roma i van integrar el territori en un mateix sistema econòmic. L’economia romana es basava en l’agricultura mediterrània (vi, oli i blat) i en l’artesania. Els treballs més durs els feien els esclaus i les esclaves, que eren persones sense llibertat. Els productes agrícoles i artesans s’intercanviaven per tot l’Imperi gràcies al control de les rutes marítimes i a l’ús d’una moneda comuna.

Van difondre el culte als seus déus i els coneixements científics i artístics que havien adoptat dels grecs. Els romans van ser grans constructors de calçades (carreteres) i ciutats. A casa nostra van fundar Gerunda, Ilerda, Tàrraco i Bàrcino, entre moltes altres poblacions. Gràcies a la mà d’obra esclava i a la invenció del morter, aquestes ciutats estaven dotades de grans obres públiques com ara temples, recintes per a espectacles, termes per banyar-se, palestres per fer esport, aqüeductes que hi portaven aigua neta i clavegueram.

Els ibers ocupaven l’est de la Península i la major part de l’actual Andalusia. Tot i compartien la mateixa cultura, que s’organitzaven en tribus indepen dents dirigides per cabdills militars. Vivien en poblats fortificats com ara els d’Ullastret, Calafell i els lars d’Arbeca. Es dedicave Vin a l’agricultura de secà, a la ramaderia i a la pesca.

Inscripcions ibèriques en una estela funerària.

l’any 753 aC,

va arribar a ser la capital de l’imperi més extens de l’antiguitat, que va dominar la conca mediterrània fins a l’any 476 dC.

Els grecs Fa uns 2.600 anys (cap a l’any

Els ibers

L’amfiteatre de Tarragona, part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

L’ARRIBADA DELS ROMANS

Pàg.

41

L’edat antiga va des de la invenció de l’escriptura (fa uns 5.500 anys) fins a la fi de l’imperi romà d’Occident l’any 476.

27

diferents.

bossa pot ser feta d’un únic material (una tures estan fets o bé fusta, pot tenir una part de Els objectes i les estruc materials (una porta bé d’un conjunt de una barnomés de plàstic) o ha materials que són hi més, A vidre). i també una part de per exemple). una part de metall sorra, i a d’aigu nts (l’argila és una mescla reja de diversos eleme

rials

Propietats dels mate Els materials tenen

diverses propietats,

del sistema

solar

que forma part de la Via Làct ia

la temperatura òptima té vida

gràcies a

la presència d’aigua la protecció de l’atmosfe ra

volum, que inEls objectes tenen d’espai que ocudica la quantitat s mesura en metre pen. El volum es les i 3 i en els seus múltip cúbics (m ) submúltiples.

dur és. r és un material, més

en el globus terraqüi

té forma d’es fera i es represen ta

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

com ara aquestes:

en el mapamu ndi o planisferi

UNITAT 8

de ratllar, tallar o forada . deforma ni es trenca -hi una força, no es Resistència. Si en aplicar ar-se. en comptes de deform -hi una força, es trenca Fragilitat. Si en aplicar a permanentment.

-hi una força, es deform Plasticitat. Si en aplicar força. aplica una a només mentre s'hi Elasticitat. Si es deform

Duresa. Com més difícil

és un planeta

s’hi pot loca litzar qualsevol pun t de la superfíc ie

UNITAT 1

massa, que Els objectes tenen s (g) o en es mesura en gram La massa indiquilograms (kg). matèria que ca la quantitat de hi ha en l’objecte.

PTUAL

eix estan fets de el sostre que ens proteg , la cadira on seus i ues i unes característiq El llibre que estàs llegint materials té un origen Cada un d’aquests materials diversos.

La TERRA

MAPA CONCE

DE MATERIALS DIVERSOS

gràcies a

línies de latit ud (paral·lels) línies de long itud (meridians)

14

81

construcció articulat

FE M UN A PR OVA

ha perde màquines, n’hi llibre hem vist com, nes, darreres unitats del s de fer, com a perso Al llarg d’aquestes a més, ens ha permè ió de les màquines, aquestes. Qui tingui sense fer tot arreu. La invenc de os estat capaç de les que hauríem s a les màquines moltes més coses una agenda. Gràcie l pot recordar tot amb anima ho r vol potse qualse ria, que poca memò córrer més ràpid rgir-nos durant hores, r centenars d’elefants. podem volar, subme el que podrien aixeca te de més pes que o aixecar un objec I INFORMÀTIC, ÒGIC, CIENTÍFIC GRÉS TECNOL ISTICADES, AMB EL PRO COP MÉS SOF S SÓN CADA LES MÀQUINE S ROBOTS. DEL CAS EL COM ÉS

Abans de portar a terme el construir projecte un protot final, podeu ip de l’av un dit (l’ín antbraç dex, per amb nom exemple). és pas a pas Es tracta i a petita de fer-ho escala.

PROCÉS 1. Retalle

u una tira

funcions de vegades, les Alguns robots fan, diners ens permeten treure d’una persona. Així, nar un supermercat o dema el en pagar del banc, En alguns parlar amb ningú. cafè sense haver de ta. cionis recep robot hi ha un hotels, fins i tot, Què en penseu?

Això té aturador?

INES NES FE E ALGU QUINES? ÉS BO QU LES MÀ LES FACIN

i desobre aquest tema Busqueu informació te les ió tenint en comp bateu sobre la qüest diverses opinions.

PROJECTE COOPERATIU 3

QUINES? QUÈ FAREM LLAVORS LES PERSONES?

100

95

Materials • Cartó ond ulat • Pallete s de refres c • Fil • Cola o silicona líqu ida • Tisores • Regle i llapis

de cartó ondulat de 30 cm un dels ext de llarg per 5 cm rems, tre ques hor d’ample. s maritzontals (com si les tres fossin articulac 30 cm ion s del dit 3 cm de ), a distància l’una de tal com es l’altra, mostra en 5 cm el dibuix .

3. Despr 3 cm és feu un tall molt superficia de les car l allà on heu es del car tó, per tal fet les ma litat. En que, així, rques, i nom acabat, ple els talls es és en una gueu una puguin do mica el car 4. Talleu blegar am tó per les cada pal b facimarques leta de ref que heu 4 cm. Eng resc en qu fet. anxeu els atre trosse trossets ts: tres de quals rep pe tits 2 cm de llar resenten de la pal leta en cad g i un de les articu que repres lac a un dels ions del enta el pal segments dit, i els mell. llargs eng , els 5. Agafe anxeu-los u un tros a la part de fil, llig ueu-lo al els altres primer tro tres trosso s petit de s del pal final, feu la palleta mell; feu una bag això per i enfileu-lo a en cad a cada un en tots els dit a fil per dels seg poder-hi s. ments. passar el Al dit. Feu 6. Tot seg el mateix uit, estireu per a , per l’ex trem lliu re, els dife ren ts fils –un per un– i com proveu què pas sa amb la vostra construcci ó.

2. Feu, en

ATIU 3

Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja un treball grupal centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

d’un braç

PROJECTE COOPER

Pàg.

129

Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

índex 1

Un planeta del sistema solar

4

Les activitats econòmiques

Coneixements previs ............................ 8

Coneixements previs .......................... 40

L’univers, la nostra casa gran ............... 9

Vuit hores per treballar ....................... 41

El sistema solar ................................... 10

Tres grans sectors ............................... 41

La Terra, un planeta petit ................... 11

Agricultura, ramaderia i pesca ........... 42

La Terra, un planeta habitable ........... 12

La indústria .......................................... 43

A quin punt de la Terra som? ............ 13

El comerç i el turisme ......................... 44

Mapa conceptual ................................ 14

Els transports ...................................... 45 Mapa conceptual ................................ 46

7

Coneguem el nostre cos per cuidar-lo!

Coneixements previs .......................... 72 Els humans som éssers complexos ... 73 El sistema locomotor .......................... 73 El sistema nerviós ............................... 74 L’aparell digestiu ................................. 75 L’aparell respiratori ............................. 75 L’aparell circulatori .............................. 76 L’aparell excretor ................................ 76 L’aparell reproductor .......................... 77 Diferents amb el temps ...................... 77 Mapa conceptual ................................ 78

2

Un país de clima mediterrani

5

Una societat igualitària

8

Canvia... i torna a canviar

Coneixements previs .......................... 16

Coneixements previs .......................... 48

Coneixements previs .......................... 80

Parlem del temps o del clima? .......... 17

L’estudi de la població ....................... 49

De materials diversos ......................... 81

Zones climàtiques d’un planeta divers ......................... 18

La població de Catalunya .................. 50

Els canvis d’estat de la matèria ......... 82

Un país d’immigrants ......................... 51

Què passa quan fem força? ............... 83

Els climes de Catalunya ..................... 19

Una societat dinàmica ........................ 52

Fem més força amb menys esforç ..... 84

Quin temps farà demà? ..................... 20

Una societat igualitària ....................... 53

Les màquines simples ........................ 84

Quan el temps sembla boig .............. 21

Mapa conceptual ................................ 54

Les màquines complexes ................... 85

Mapa conceptual ................................ 22

3

Els nostres orígens

Coneixements previs .......................... 24 Viatgem molt enrere en el temps ..... 25 L’inici de la història. L’edat antiga ..... 26

Mapa conceptual ................................ 86

6

Quantes coses que compartim, els éssers vius!

Coneixements previs .......................... 56 Què tenen en comú els éssers vius? ................................ 57

9

L’energia que tot ho mou

Coneixements previs .......................... 88 Propietats de l’energia ....................... 89 Manifestacions de l’energia ............... 90 Fonts d’energia i impacte ambiental . 91 Fonts renovables ................................ 91

Els orígens de Catalunya ................... 28

La cèl·lula, la base dels éssers vius ................................ 58

De l’expansió a la crisi ....................... 29

Classificació dels éssers vius .............. 59

La nostra actitud ecològica ................ 93

Mapa conceptual ................................ 30

Mapa conceptual ................................ 62

Mapa conceptual ................................ 94

PROJECTE cooperatiu 1 Vacances per aprendre ....................... 31

PROJECTE cooperatiu 2 Alerta, que desapareixen! ................ 63

PROJECTE cooperatiu 3 Construcció d’un braç articulat .......... 95

L’arribada dels romans ....................... 27

Fonts no renovables ........................... 92

1

un planeta del sistema solar

ATS SOC I E T ORIS T I R R E IT

ATENCIÓ:

itat de cossos rs e iv d la m re Observa nivers. celestes de l’u e os celestes qu ss o c ls e m re Descriu a a en el sistem rr Te la n ye n a acomp solar. és r què la Terra e p m re ta n u g Ens pre ovida que es c b m a ta e n la l’únic p neix. nos sobre la su ra tu si a m re Aprend stre planeta. perfície del no PER QUÈ HI HA VIDA A LA TERRA? QUIN ESTEL ENS PROPORCIONA LLUM I ESCALFOR?

7

coneixements

previs s Què dirie u que es ve tge? en la ima

Penses que està quiet o que es mou?

Per què?

Quins co ssos celestes coneixes ?

A la Terra hi ha plantes i animals, mentre que en altres planetes, com Mart o Saturn, no.

Per què creus que només hi ha vida a la Terra?

Els mapes són molt útils per orientar-se.

Què significa que demà bufarà vent del sud?

UNITAT 1

Què vol dir que Puigcerdà es troba al nord de Catalunya?

8

Pàg.

41

L’UNIVERS, LA NOSTRA CASA GRAN L’univers és un espai immens que conté estels, nebuloses, galàxies, planetes, satèl· lits, asteroides i cometes (cossos celestes), a més de gasos i matèria interestel·lar.

Segons la teoria del Big Bang, l’univers es va crear fa molts milers de milions d’anys a partir d’una explosió que va produir una gran expansió de matèria. En expandir-se i refredar-se, les partícules d’aquesta matèria van donar origen als cossos celestes.

Els cossos celestes Si mirem el cel en una nit clara des d’un indret molt fosc, sense contaminació lumínica, podrem veure-hi molts estels. Els estels són globus enormes que brillen a causa de la combustió dels gasos que els componen. Els estels formen part de les nebuloses, que són acumulacions de gas i pols que semblen núvols.

Les galàxies són agrupacions de milions d’estels i de nebuloses.

Adopten formes diverses, com ara forma d’espiral o forma d’el·lipse.

Al cel s’observen molts moviments. Els planetes giren al voltant dels estels. Els planetes són cossos rocallosos o gasosos de pròpia. Al seu torn, els satèl·lits giren al voltant dels planetes.

Els cometes són ast res amb un nucli de gel que deixen enrere una llarga cua de vapor d’aigua en aproximar-se als estels.

UNITAT 1

forma esfèrica que no tenen llum

Els asteroides són trossos de roca que viatgen per l’espai al voltant d’un estel o d’un planeta.

Quan un asteroide cau a la Ter ra, rep el nom de meteo rit.

9

Pàg.

7

EL SISTEMA SOLAR Un conjunt de cossos celestes que gira al voltant d’un estel forma un sistema planetari. En el cas del sistema solar, que inclou la Terra, els cossos celestes giren al voltant del Sol, que els proporciona llum i escalfor. El sistema solar forma part de la Via Làctia, una galàxia en forma d’espiral.

Per ordre de proximitat al Sol, els planetes del sistema solar són aquests:

1. MERCURI Té la velocitat de rotació al voltant del Sol més alta de tots i una temperatura superficial que pot arribar a 430 °C.

2. VENUS És el planeta més proper a la Terra.

Des del nostre planeta resulta visible; el veiem com un punt brillant poc abans de pondre’s o de sortir el sol. La seva superfície arriba a 465 °C i té una atmosfera de núvols d’àcid.

3. LA TERRA També l’anomenem el planeta blau a causa dels oceans que cobreixen tres quartes parts de la seva superfície. Té un únic satèl·lit: la Lluna.

4. MART És un planeta de color vermell intens.

Té la superfície coberta de deserts, valls i muntanyes enormes.

5. JÚPITER És el planeta més gros i el que gira més ràpid sobre el seu eix. Podria contenir 1.300 vegades la Terra.

6. SATURN És un planeta groguenc que està envoltat de diversos anells formats per milions de partícules de gel.

7. URÀ És el tercer planeta més gros després de Júpiter i de Saturn. Té diversos satèl·lits.

UNITAT 1

8. NEPTÚ

10

Té un color blavós. La seva superfície és coberta de gel i hi bufen vents de 2.000 quilòmetres per segon.

La superfície de la Lluna.

Pàg.

9

LA TERRA, UN PLANETA PETIT El planeta Terra és el tercer planeta del sistema solar més pròxim al Sol. Té una mida petita, comparat amb Júpiter o Saturn, i és un punt petitíssim en l’espai si el comparem amb el Sol. Es va formar fa 4.600 milions d’anys.

12.714 km 12.756 km

Pol nord

Equinocci 21 març Solstici 22 juny

Pol sud

ra

Primave

Estiu

Hivern

Tardor

Solstici 22 desembre

Equinocci 23 setembre

La Terra té forma d’esfera lleuge a rament aixafada pels pols i un mica inclinada sobre l’eix imagil. nari que la travessa de pol a po s Per això, el seu diàmetre és mé gran a l’equador (12.756 km) que als pols (12.714 km).

Un satèl·lit que ens acompanya La Lluna és el satèl·lit de la Terra. És una esfera amb un diàmetre de 3.475 km.

Fa una volta a la Terra cada 27 dies

La Terra es mou permanentment al voltant del Sol (translació) i sobre si mateixa (rotació). Un moviment de translació complet tarda un any : 365 dies, 5 hores i 48 minuts.

Una rotació dura un dia: 23 hores i 56 minuts.

L’any 1969 es va produir una de les grans fites de la història de la humanitat quan la nau tripulada nord-americana Apollo 11 va arribar a la Lluna.

i 7 hores. Com que fa un gir sobre si mateixa també cada 27 dies i 7 hores, des de la Terra només veiem una de les seves cares.

A la Lluna no hi ha vida perquè no té atmosfera ni aigua. Com que no està seva superfície està coberta de cràters causats per impactes de meteorits.

La superfície lunar, amb la Terra al fons.

UNITAT 1

protegida per cap embolcall gasós, la

11

Pàg.

11

LA TERRA, UN PLANETA HABITABLE Potser un dia trobarem éssers vius en algun altre planeta, però, de moment, la Terra és l’únic lloc de l’univers on sabem que hi ha vida.

La distància del nostre planeta al Sol fa que a la Terra hi hagi una temperatura adequada per a la vida. Si estigués més a prop del Sol, hi faria massa calor; si estigués més lluny, hi faria massa fred.

Un tifó fotografiat des d’un satèl·lit artificial.

L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Conté un 78 % de nitrogen, un 21 % d’oxigen i un 1 % de vapor d’aigua i d’altres gasos. Aquests gasos són imprescindibles perquè les plantes i els animals facin les seves funcions vitals.

eix L’atmosfera també ens proteg del Sol, de les radiacions ult raviolades temperatura que són perjudicials, i regula la ernacle. com si es tractés d’un gran hiv La presència d’aigua al planeta blau és també molt important. Sense aigua, els éssers vius no podríem sobreviure. De fet, es pensa que les primeres formes simples de vida de la Terra van sorgir en un medi líquid. L’aigua de la Terra es mou en un cicle que no s’atura mai:

2 3

UNITAT 1

1

12

4

1 2

El Sol evapo

ra l’aigua de

oceans, els ri

ls

us i els llacs.

l vapor d E ’aigua asce ndeix i forma els núvols.

3 El vapor e s refreda, es condensa i p recipita sobre la superfície del planeta en forma de pluja o neu.

4 Part de l’aigu a va als rius i als mars i la resta s’escola sota terra.

Pàg.

13

A QUIN PUNT DE LA TERRA SOM? Un globus terraqüi és la representació de la Terra sobre una esfera. Si representem tota la superfície terrestre sobre un pla, obtenim un mapamundi o planisferi.

Gràcies a la xarxa geogràfica, podem localitzar qualsevol punt geogràfic, qualsevol objecte o qualsevol persona a la superfície de la Terra.

Aquesta xarxa és formada per una quadrícula de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.

Els meridians

Els paral·lels 15° 30° 45° 60°

Pol nord Latitud nord

70° 60° 50° 40° 30° 20° 10° 0°

80° 90°

Hemisferi nord

Hemisferi sud Equador

90° 80°

0° 10° 20° 30° 40° 50° 60° 70°

Pol sud

0°

15° 30° 45° 60°

75°

75°

Meridià de Greenwich Latitud sud Longitud oest

Longitud est

Els paral·lels (línies de latitud) són línies horitzontals paral·leles a l’equador. L’equador divideix la Terra en dos hemisferis i és el paral·lel zero (0°).

Els meridians (línies de longitud) són línies verticals que van des del pol nord fins al pol sud. El meridià que passa per l’observatori de Greenwich, a Londres, és el meridià zero (0°).

Per identificar qualsevol lloc de la superfície, ho podem fer a partir de les seves lel. Així, per exemple, l’Everest és un cim situat, aproximadament, a 28° de latitud nord i a 87° de longitud est.

UNITAT 1

coordenades geogràfiques, formades per l’encreuament d’un meridià i d’un paral·

13

MAPA CONCEPTUAL

La TERRA

és un planeta

del sistema solar que forma part de la Via Làctia

la temperatura òptima

té vida

gràcies a

la presència d’aigua

la protecció de l’atmosfera

en el globus terraqüi té forma d’esfera i es representa

UNITAT 1

en el mapamundi o planisferi

14

s’hi pot localitzar qualsevol punt de la superfície

línies de latitud (paral·lels) gràcies a línies de longitud (meridians)

6 Pàg.

41

Quantes coses que compartim, els éssers vius!

QUÈ ENS D E F IN E IX C O M A É S S E R S V IU S ? Q U È CO M PA R T IM TOT S E L S É S S E R S V IU S ?

CULTURA CIENTÍFICA

: ATENCIÓ

UNITAT 6

ions ón les func s s e in u q m Coneixere ssers vius. é ls e ts to lules comunes a n les cèl· ó s è u q m Analitzare . tura tenen c u r t s e a s es i quin ins regne u q n e m e Descobrir

ius. ls éssers v e n e u iq if s miclass mb algun a m re d n Ens sorpre ibució seva contr la i s e m croorganis iana. ida quotid v a tr s o n a la

55

coneixements

previs

Observeu aquesta imatge i feu una llista de tots els éssers que hi veieu.

ssers Tots són é vius?

N’heu identifi cat algun que no ho sig ui?

em Com els pod anomenar?

QUÈ CREIEU QUE TENEN

EN COMÚ TOTS ELS ÉSSERS QUE HEU DIT QUE SÓN ÉSSERS VIUS?

I ELS QUE NO HO SÓN? QUÈ TENEN

UNITAT 6

EN COMÚ?

56

Pàg.

91

QUÈ TENEN EN COMÚ ELS ÉSSERS VIUS? Els elefants, els cargols de mar i els xampinyons, entre molts altres éssers, són molt diferents entre si, però tots són éssers vius. A diferència dels éssers inerts, els éssers vius duen a terme el que anomenem funcions vitals.

Aquestes funcions vitals són les següents:

l’ésser canvis en l’ambient que envolten els tar no r pe tat bili l’ha És . ció Rela in Aquesta relació permet que pugu hi. aron cci rea i cos pi pro seu el en viu i fer les altres funcions. n ormar els aliments que ingereixe nsf tra s, viu ers éss als et, rm Pe .

Nutrició tenades nutrients. Els éssers vius ob me ano s, ple sim s mé es nci stà en sub les siten per viure i per dur a terme ces ne e qu ia erg l’en nts trie nu ls nen de altres funcions.

ar-ne d’altres de semblants a ells cre n de po s viu ers éss Els ió. eproducc R uï Això permet que l’espècie contin es. em sist os ers div de rtir pa a mateixos un cop els individus moren.

que surt el sol Quan una flor nota cionant amb i s’obre, s’està rela ta. el medi que l’envol

UNITAT 6

sers vius s é s l e s t o T e duen a term es aquestes tr itals. funcions v

57

Pàg.

93

LA CÈL·LULA, LA BASE DELS ÉSSERS VIUS Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat de vida més petita. Cada cèl·lula duu a terme també les tres funcions vitals: es relaciona, es nodreix i es reprodueix. Les cèl·lules solen ser molt petites i la majoria només es poden veure amb l’ajuda d’un microscopi.

La cèl·lula té tres parts principals:

r prona forma a la cèl·lula i serveix pe Do a. ern ext rt pa la És ar. ·lul cel La membrana terior rmetre la comunicació entre l’in pe de tal r pe a ros po És or. eri int tegir la part i l’exterior cel·lular.

dins la cèl·lula. En el citoplasma ha hi e qu s uó aq id líqu de na me El citoplasma. És una les funcions vitals de la cèl·lula. me ter a r du de en gu rre nca s’e e hi ha els orgànuls, qu stiques i que determina algunes caracterí N AD na me no s’a e qu tic, nè ge El material sma, però terial pot estar dispers en el citopla ma st ue Aq s. viu ers éss ls de ies hereditàr ll» de la dins el nucli, una mena de «cerve llat lca bo em à est s viu rs sse d’é ia en la major . cèl·lula que en controla l’activitat

Totes les cèl·lules tenen aquests tres elements, però hi ha una gran diferència entre la forma de les cèl·lules dels animals

FIXA’ T QUE LES CÈL·LULES VEGETALS TENEN CLOROPLASTS PER FABRICAR CLOROFIL·LA

I TAMBÉ TENEN UNA PARET CEL·LULAR QUE PROPORCIONA RIGIDESA A LA CÈL·LULA.

i la forma de les cèl·lules de les plantes.

Observa la forma típica d’una cèl·lula animal i d’una de vegetal: Cèl·lula vegeta l

Cèl·lula animal Vacúol Mitocondri

Nucli

Vacúol Citoplasma

Mitocondri

Ribosoma

Nucli

Paret cel·lular

UNITAT 6

Citoplasma

58

Membrana

Ribosoma

Membrana

Cloroplast

Pàg.

95

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS Els éssers vius s’organitzen en cinc grans grups, que s’anomenen regnes:

eres Les mon

Els prot

octists

Els fongs

Les

Els animals

plan

tes

Les moneres, alguns protoctists i alguns fongs són éssers unicel·lulars; és a dir, estan formats per una sola cèl·lula. La resta són éssers pluricel·lulars, que vol dir que contenen més d’una cèl·lula.

Vegem les característiques dels diferents grups d’éssers vius dels més complexos als més simples.

El regne dels animals Els animals són éssers pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius. En funció de la seva alimentació, poden ser carnívors (s’alimenten d’altres animals), herbívors (mengen herba o gra) o omnívors (mengen animals, plantes i gra).

Els animals poden desplaçar-se. Ho fan quan tenen calor o fred (poden travessar un continent buscant zones més càlides), però també es desplacen per buscar aliment o per evitar de ser caçats per un altre animal.

Els animals es reprodueixen bàsicament de dues maneres: La major part d’espècies són ovípares; és a dir, l’embrió es desenvolupa dins

El poltre és la c que neix ria del cavall, del ve de l’egu a despré ntre s d’onze mesos d e gesta ció.

d’un ou que la mare pon a l’exterior del seu cos. La majoria d’amfibis, peixos, rèptils i ocells són ovípars.

La resta d’animals, en canvi, són vivíterior del ventre de la mare. Els mamífers són vivípars.

UNITAT 6

pars. L’embrió dels vivípars creix a l’in-

59

Pàg.

97

El regne de les plantes Les plantes també són éssers pluricel· lulars, però, a diferència dels animals, aquestes es fabriquen el seu propi aliment (la saba elaborada) mitjançant el procés de la fotosíntesi, en el qual són imprescindibles la llum del sol i l’oxigen.

Les plantes no es poden desplaçar, però sí que poden moure’s.

les plantes es fa, La reproducció de rtir de les llavors. pa a s, so ca ls de en la majoria rtir n reproduir-se a pa de po , és m a s, te Algunes plan dels individus. un d’ t en m ag fr un d’

El regne dels fongs Hi ha fongs que són unicel·lulars i d’altres que són pluricel·lulars. Els llevats i els bolets són fongs. Els fongs, igual que les plantes, no poden desplaçar-se. Però, a diferència de les plantes, els fongs no fabriquen el seu aliment, sinó que es nodreixen de les restes d’altres éssers vius.

Els fongs acostumen a reproduir-se per

UNITAT 6

mitjà d’espores.

60

ponen les restes om sc de ts le bo s El bosc i després abdels éssers vius del nts produïts, com sorbeixen els nutrie s, que les plantes ara les sals mineral ar el seu aliment. aprofiten per fabric e de la vida.

Així es tanca el cicl

Pàg.

99

El regne dels protoctists Molts protoctists són unicel·lulars, tot i que n’hi ha que no ho són. La majoria són aquàtics.

Les algues són els protoctists més coneguts. Fabriquen el seu propi aliment, com les plantes.

Els protozous són un altre grup d’animals que pertanyen al regne dels protoctists. Són unicel·lulars i, com els animals, no fabriquen el seu aliment. Molts protozous formen part del plàncton, que és la base de l’aliment de moltes espècies marines.

Les no sónalgues perqu plantes è le cèl·lul s seves s’orga es no teixits nitzen en . Són iguals totes .

El regne de les moneres Les moneres són éssers d’una sola cèl·lula i sense nucli. Es troben en l’aire, en la terra, en l’aigua i, també, en les persones i en els altres animals. La majoria reben el nom de bacteris, com ara els que causen algunes malalties.

els microorganismes són molt Tot i que ens poden semblar insignificants, més presents del que sembla. les persones i en els animals.

Alguns bacteris poden provocar malalties en tenim a l’intestí i ens ajuden Altres bacteris formen part de la microbiota que a digerir els aliments. mple, fem servir bacteris.

Per fabricar el iogurt o el formatge, per exe Els fongs unicel·lulars, anomenats llevats, també es fan servir en el procés de producció d’aliments, com, per exemple, el pa.

UNITAT 6

El pa és una massa de farina, aigua i sal fermentada amb llevat.

61

MAPA CONCEPTUAL

Els éssers vius

són aquells que fan

estan formats per

estan organitzats en

funcions vitals

cèl·lules

cinc regnes

que tenen tres parts principals nutrició

animals

relació

membrana

plantes

reproducció

citoplasma

fongs

material genètic

protoctists

UNITAT 6

moneres

62

alerta, que desapareixen!

Tot i que vivim en ciutats, envoltats de ciment, edificis, carrers i places, tenim ben a prop un bon munt de plantes i animalons que formen part del nostre entorn.

Sovint, a més, podem apropar-nos a la natura: al camp, al bosc, a la platja...

Segur que sabeu que, per una raó o per una altra, tenim espècies que estan en perill.

Les modificacions de les condicions ambientals afecten la supervivència de diversos animals i plantes, i aquest fet té conseqüències en la biodiversitat.

PROJECTE COOPERATIU 2

QUE P E R PO C CAL QUE P U G U E M, NA COSA FEM ALGU EGIR LA PER CORR E PÈRDUA D ITAT. BIODIVERS

63

OBJECTIU DEL PROJECTE: Elaborar un petit espot de sensibilització sobre els problemes que té una espècie del nostre voltant El segon projecte d’aquest curs està destinat a la realització d’un espot, un petit reportatge digital de sensibilització sobre els problemes que afecten alguna de les espècies d’animals, plantes o altres éssers vius o d’ecosistemes propers a la nostra realitat.

Què farem? rísti Coneixerem les caracte llim. ques de l’espècie que esco ció Analitzarem en quina situa esta es troba la població d’aqu espècie. ncies I nterpretarem les conseqüè bien­ d’aquestes condicions am

PROJECTE COOPERATIU 2

tals.

64

petit Aprendrem a elaborar un inareportatge basat en la comb . ció de diverses fotografies de sen Elaborarem una campanya problesibilització social sobre els nostre mes de les espècies del entorn.

Les fotografies obtingudes amb una càmera senzilla o, fins i tot, amb el mòbil ofereixen unes possibilitats excel·lents.

ORGANITZEM ELS EQUIPS Un projecte tan ambiciós s’ha de desenvolupar en grup de manera clara. La magnitud i la complexitat del projecte requereixen l’esforç col·lectiu.

I així la feina és més divertida, és clar!

LA FEINA EN GRUP NO SE SUMA; ES MULTIPLICA!

• En aquesta ocasió, per fer els equips, pensarem en la semblança de les nostres

experiències o de les nostres inquietuds. Com que el primer que hem de fer és escollir quina espècie volem estudiar, convé que els interessos dels membres de l’equip siguin semblants.

Els conjunts vius

• Fem una dinàmica de coneixença. En primer lloc, poseu-vos drets. Es tracta que us aneu agrupant en funció de diversos criteris relacionats amb els vostres gustos i aficions. Per exemple, poseu-vos junts tots aquells a qui us encanta anar a la platja; feu un altre grup tots els qui preferiu anar a la muntanya. Aplegueu-vos els qui us agraden els animals i, concretament, segons el tipus d’animals que us agradin més: els grossos, els petits, els ocells, els mamífers... També us podeu agrupar segons que us encanti tocar els animals o segons que no us agradi gens: no poder suportar

• Aneu

comentant les vostres expe­

riències sobre la qüestió tota l’estona.

• Finalment, feu equips de treball amb les perso-

nes que considereu que compartiu més aspectes dels que treballeu.

PROJECTE COOPERATIU 2

les aranyes, per exemple...

65

ESCOLLIM L’ESPÈCIE Un cop organitzats en equips, cal que escolliu

Les orenetes fan nius de fang i s'alimenten d'insectes que cacen al vol.

l’espècie que voleu estudiar.

• Segur que, en algun moment, heu sentit a parlar de la situació delicada d’algun ocell, d’algun petit mamífer o potser d’algun insecte o d’un altre invertebrat. També podeu decidir investigar la situació d’un arbre, un arbust o una planta amb flors, de la molsa...

Coneguem l’espècie escollida i el seu hàbitat El pas següent és, naturalment, conèixer de prop les característiques d’aquest ésser viu i del seu hàbitat. pte aspectes Cal tenir en com : com els següents a i parts.

M orfologia. Form A limentació. eproducció.

R D epredadors.

PROJECTE COOPERATIU 2

H àbitat.

66

• Busqueu

també quins són els problemes que

amenacen la continuïtat de l’espècie.

• Un cop hàgiu decidit els punts que voleu estudiar, penseu també com podeu estructurar

la informació per donar-la a conèixer: podeu fer un pòster, una presentació...

POSE U-VOS D’ACO RD ENTRE TOTS E LS M EMBR ES DE L G RUP.

PLANEGEM L’ESPOT Ara ja coneixem l’ésser viu sobre el qual hem centrat el nostre interès i els problemes que comprometen la seva continuïtat. És el moment de dissenyar un espot, un petit reportatge que serveixi per denunciar aquesta situació i intentar sensibilitzar, sobre aquest problema, les persones que el vegin.

ANEM PER FEINA,

1. Pensem-ne l’estructura El nostre espot estarà format per un seguit de fotogra-

DONCS!

fies que podem acompanyar de breus missatges escrits, i potser també d’alguna gravació de veu o de so ambiental.

• Abans de fer aquestes fotografies, o de buscar-les, heu de plantejar l’estructura de tot el document.

• Dissenyeu cada element amb l’ajuda d’una plantilla com aquesta; n’heu de fer tantes com imatges tingui el vostre reportatge.

Imatge

Text

imatge en En cas que busqueu la m hauria algun lloc, imagineu co de ser.

Escriviu el te

xt que acom panyarà aquesta imatge.

En cas que vu

lgueu enregis trar algun missa tge parlat o so, penseu-lo bé abans.

• També haureu de decidir una imatge interessant a l'inici de l’espot.

PROJECTE COOPERATIU 2

la imatge: Penseu els detalls de

de quina què voleu que es vegi, rar. manera la voleu enquad

67

2. Fem les fotografies Aconseguiu una càmera fotogràfica i feu un parell de proves si no la coneixeu.

• Investigueu les possibilitats que té, proveu de fer fotografies en ambients diferents i després analitzeu-les.

• A continuació, amb la planificació a la mà, aneu a fer les instantànies que heu

pensat per al vostre reportatge. Agafeu la càmera i a treballar!

• Tingueu

ALERTA AMB LES FOTOGRAFIES

DE LA NATURA! PLANTEGEU-VOS

DE FER FOTOGRAFIES D’ANIMALS QUE

en compte que heu de fer

ESTIGUIN A L’ABAST I QUE PODREU FER!

moltes més imatges de les que després necessitareu, per si de cas.

DRETS D’AUTOR! , tingueu en compte et rn te in a ge at im na gu En cas de buscar al us en caldrà el permís. s, -le ar tz ili ut r pe e, qu i ari t. que poden tenir propiet s’ofereixen gratuïtamen e qu ies af gr to fo s ne gu l mitjà.

Hi ha al ció, cal indicar el nom de ica un m co de s an itj m de s Si es fan servir imatge

3. Enregistrem-ne els àudios En cas que ho hàgiu decidit així, la vostra presentació pot anar acompanyada de l’audició de sons ambientals i de petits textos gravats per

PROJECTE COOPERATIU 2

vosaltres mateixos.

68

• Feu servir una gravadora, una tauleta, un telè-

fon mòbil o un ordinador per enregistrar aquests àudios.

• Escriviu exactament el que voleu explicar i assageu-ne la lectura unes quantes vegades.

Procure u de fer l’enregi stramen t amb el mínim de soro ll de fon s possible !

4. Editeu-ne la presentació En aquest moment ja tenim la matèria primera preparada, però cal polir-la i donar-li la forma definitiva.

TOT I QUE HI HAGI ALGÚ DE VOSA LTRES QUE TINGU I MÉS TRAÇA AMB L’ORD INADO R, ÉS IMPO RTANT QUE TOTS ELS MEMB RES DEL GRUP PARTI CIPEU EN TOTES LES FASES DEL PROJE CTE!

üència següent: q se la , rs vo ts. lla u, Segui que són els adequa u ue eg cr ue q so de imatges i els arxius 1. Seleccioneu les presentacions de r fe er p xi ei rv se un que a d’edició; pot ser m ra g ro p conèixer-lo una un u re riu b cu o Pr 2. O . eo d ví ició de un programa d’ed diapositives o bé mica abans.

ada planificació acord la ns o g se it id ec d heu vegi ges en l’ordre que ons voleu que es g 3. Inseriu les imat se s nt ua q é b m ta cturació. Penseu en la fase d’estru cada imatge. es. anyaran les imatg p m o ac ue q us re os b 4. Escriviu els text n correspongui. o là al s io d àu s el na el cas, 5. Inseriu, si es do ctar directament. je ro p ui ug p es ue era q definitiva de man 6. Editeu la versió

ALERTA AMB E L FO RMAT! Els docume

. Tingueu e

è treballare

u són n quin

n compte e

format han d’estar els arxius resp per poder tr ectius eballar-hi a mb comod itat.

IMATGES: els arxius h an d’acaba r en: .jpg, .png o .tif SO: genera lment acab en en .mp3

PROJECTE COOPERATIU 2

imatges i so

nts amb qu

69

FEM-NE DIFUSIÓ!

Ara ja tenim el projecte acabat i és el moment de donar-lo a conèixer, de comunicar públicament tot el que hem trobat.

• En un primer moment cal divulgar-lo entre els companys i companyes de la classe; però, és clar, podem anar més enllà!

icialment Plantegeu in entació del s e r p e d s é un p roc t. vost re espo

Però, pod em ser m és ambicios o s , oi?

Fem-ne difusió e n alt res classes, amb els amics, amb les famílies.. .

Però... i què més?

Amb aquest projecte hem analitzat la situació d’una espècie natural i la seva possible vulnerabilitat. No creieu que podríem pensar alguna cosa més per canviar la situació?

• Plantegeu altres accions pròximes i més complexes per tal de millorar les condicions ambientals i de vida

PROJECTE COOPERATIU 2

de l’espècie que heu estudiat.

70

SIGUEU IMAGINATIUS I VALENTS!