Experimenta 5è. Coneixements. Coneixement del medi
N NTEMEEIX Co dilMEde
coneixements
Autoria: Diego Montero
Jaume Reula
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
un país de clima mediterrani
ATENCIÓ: Coneixerem els factors que determinen les temperaturesilesprecipitacionsdecadalloc. Descriurem els climes de
SOCIETATS I TERRITORIS
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.
Atenció Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica
Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts
Pàg. 93
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.
Pàg. 129 DE MATERIALS DIVERSOS
El llibre que estàs llegint, la cadira on seus el sostre que ens protegeix estan fets de materials diversos. Cada un d’aquests materials té un origen unes característiques diferents.
Els objectes les estructures estan fets o bé d’un únic material (una bossa pot ser feta només de plàstic) o bé d’un conjunt de materials (una porta pot tenir una part de fusta, una part de metall també una part de vidre). A més, hi ha materials que són una barreja de diversos elements (l’argila és una mescla d’aigua sorra, per exemple).
Els objectes tenen massa, que es mesura en grams (g) o en quilograms (kg). La massa indica la quantitat de matèria que hi ha en l’objecte.
Propietats dels materials
Els objectes tenen volum, que indica la quantitat d’espai que ocupen. El volum es mesura en metres cúbics (m en els seus múltiples submúltiples.
Els materials tenen diverses propietats, com ara aquestes:
Duresa Com més difícil de ratllar, tallar o foradar és un material, més dur és.
Resistència. Si en aplicar-hi una força, no es deforma ni es trenca.
Fragilitat. Si en aplicar-hi una força, es trenca en comptes de deformar-se.
Plasticitat Si en aplicar-hi una força, es deforma permanentment.
Elasticitat. Si es deforma només mentre s'hi aplica una força.
Pàg. 39
L’INICI DE LA HISTÒRIA. L’EDAT ANTIGA L’edat antiga va des de la invenció de l’escriptura (fa uns 5.500 anys) fins a la fi de l’imperi romà d’Occident l’any 476.
Els grecs Fa uns 2.600 anys (cap a l’any 575 aC), un poble de navegants, els grecs, van arribar al que avui és Catalunya i hi van fundar dues ciutats: Empòrion (Empúries) Rhode (Roses). Així va ser com van entrar en contacte amb els ibers, que eren els descendents dels pobladors prehistòrics. Empòrion era una ciutat emmuralla- da, amb carrers rectes ben ordenats, temples, una àgora o plaça principal una estoa o mercat amb porxos. Els emporitans obtenien, dels seus veïns ibers, metalls, espart, sal i cereals a canvi d’oferir-los ceràmica, vi, oli, armes i perfums. Els ibers Els ibers ocupaven l’est de la Península i la major part de l’actual Andalusia. Tot que compartien la mateixa cultura, s’organitzaven en tribus independents dirigides per cabdills militars. Vivien en poblats fortificats com ara els d’Ullastret, Calafell els Vi- lars d’Arbeca. Es dedicaven a l’agricultura de secà, a la ramaderia a la pesca. També eren artesans hàbils que elaboraven eines de ferro, teixits, ceràmica escultures. Van arribar a desenvolupar un sistema propi d’escriptura que encara no hem desxifrat.
Gràcies algrecs,elsibers van conèixer les primeresmonedes, il’escriptura el conreu l’olivera.de
Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.
de Roma, fundada l’any 753 aC, va arribar a ser la capital de l’imperi més extens de l’antiguitat, que va dominar la conca mediterrània fins a l’any 476 dC. Els romans van desembarcar a Empòrion l’any 218 aC van iniciar la conquesta mi- litar de la península Ibèrica, que, durant l’Imperi romà, va passar a ser una província del seu imperi anomenada Hispània
La romanització
Els romans van romanitzar la Península; és a dir, hi van implantar la seva cultura la seva manera de viure:
Van introduir la seva llengua el llatí, que, amb el pas dels segles, donaria ori- gen al castellà, al gallec, al català, al portuguès, al francès, a l’italià i al roma- nès, que són llengües romàniques
Van establir les lleis de Roma van integrar el territori en un mateix sistema econòmic L’economia romana es basava en l’agricultura mediterrània (vi, oli blat) i en l’artesania. Els treballs més durs els feien els esclaus les esclaves, que eren perso- nes sense llibertat. Els productes agrícoles artesans s’intercanviaven per tot l’Im- peri gràcies al control de les rutes marítimes a l’ús d’una moneda comuna. Van difondre el culte als seus déus els coneixements científics artístics que havien adoptat dels grecs. Els romans van ser grans constructors de calçades (carreteres) ciutats. A casa nostra van fundar Gerunda, Ilerda, Tàrraco Bàrcino, entre moltes altres poblacions. Gràcies a la mà d’obra esclava a la invenció del morter aquestes
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja un treball grupal centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible ( ODS ) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
construcció d’un braç articulat
Al llarg d’aquestes darreres unitats del llibre hem vist com, de màquines, n’hi ha pertot arreu. La invenció de les màquines, a més, ens ha permès de fer, com a persones, moltes més coses de les que hauríem estat capaços de fer sense aquestes. Qui tingui poca memòria, potser ho pot recordar tot amb una agenda. Gràcies a les màquines podem volar, submergir-nos durant hores, córrer més ràpid que qualsevol animal o aixecar un objecte de més pes que el que podrien aixecar centenars d’elefants.
AMB EL PROGRÉS TECNOLÒGIC, CIENTÍFIC I INFORMÀTIC, LES MÀQUINES SÓN CADA COP MÉS SOFISTICADES, COM ÉS EL CAS DELS ROBOTS.
Alguns robots fan, de vegades, les funcions d’una persona. Així, ens permeten treure diners del banc, pagar en el supermercat o demanar un cafè sense haver de parlar amb ningú. En alguns hotels, fins tot, hi ha un robot recepcionista. Això té aturador? Què en penseu?
ÉS BO QUE ALGUNES FEINES LES FACIN LES MÀQUINES?
QUÈ FAREM LLAVORS LES PERSONES? QUINES?
Busqueu informació sobre aquest tema debateu sobre la qüestió tenint en compte les diverses opinions.
s’hi pot qualsevollocalitzar punt de la superfície gràcies a línies de latitud (paral·lels)
línies de (meridians)longitud té forma d’esfera i es representa en el globus terraqüi en el mapamundi o planisferi té vida gràcies a la temperatura òptima la presència d’aigua la protecció de l’atmosfera del sistema solar de la Via Làctia que forma part la Via
FEM UNA PROVA
Abans de portar a terme el projecte final, podeu construir un prototip de l’avantbraç amb només un dit (l’índex, per exemple). Es tracta de fer-ho pas a pas i a petita escala. PROCÉS • Cartó ondulat • Palletes de refresc • Fil • Cola o silicona líquida • Tisores • Regle i llapis
1. Retalleu una tira de cartó ondulat de 30 cm de llarg per 5 cm d’ample.
2. Feu, en un dels extrems, tres mar- ques horitzontals (com si fossin les tres articulacions del dit), a 3 cm de distància l’una de l’altra, tal com es mostra en el dibuix. 3. Després feu un tall molt superficial allà on heu fet les marques, i només en una de les cares del cartó, per tal que, així, els talls es puguin doblegar amb facilitat. En acabat, plegueu una mica el cartó per les marques que heu fet. 4. Talleu cada palleta de refresc en quatre trossets: tres de 2 cm de llarg i un de 4 cm. Enganxeu els trossets petits de la palleta en cada un dels segments, els quals representen les articulacions del dit, i els llargs enganxeu-los a la part que representa el palmell. 5. Agafeu un tros de fil, lligueu-lo al primer tros petit de la palleta i enfileu-lo en els altres tres trossos del palmell; feu això per a cada un dels segments. Al final, feu una baga en cada fil per poder-hi passar el dit. Feu el mateix per a tots els dits. 6. Tot seguit, estireu, per l’ex- trem lliure, els diferents fils –un per un– i comproveu què passa amb la vostra construcció.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
1 un planeta del sistema solar
SOCIETATS I TERRITORIS
ATENCIÓ:
Observarem la diversitat de cossos celestes de l’univers.
Descriurem els cossos celestes que acompanyen la Terra en el sistema solar.
Ens preguntarem per què la Terra és l’únic planeta amb vida que es coneix.
Aprendrem a situar-nos sobre la superfície del nostre planeta.
PER QUÈ HI HA VIDA A LA TERRA?
QUIN ESTEL ENS PROPORCIONA LLUM I ESCALFOR?
Què diries que es veu en la imatge?
coneixements previs
Penses que està quiet o que es mou?
Per què?
Quins coneixes?celestescossos
A la Terra hi ha plantes i animals, mentre que en altres planetes, com Mart o Saturn, no.
Per què creus que només hi ha vida a la Terra?
Els mapes són molt útils per orientar-se.
Què vol dir que Puigcerdà es troba al nord de Catalunya?
Què significa que demà bufarà vent del sud?
L’UNIVERS, LA NOSTRA CASA GRAN
L’univers és un espai immens que conté estels, nebuloses, galàxies, planetes, satèllits, asteroides i cometes (cossos celestes), a més de gasos i matèria interestel·lar. Segons la teoria del Big Bang, l’univers es va crear fa molts milers de milions d’anys a partir d’una explosió que va produir una gran expansió de matèria. En expandir-se i refredar-se, les partícules d’aquesta matèria van donar origen als cossos celestes.
Els cossos celestes
Si mirem el cel en una nit clara des d’un indret molt fosc, sense contaminació lumínica, podrem veure-hi molts estels. Els estels són globus enormes que brillen a causa de la combustió dels gasos que els componen. Els estels formen part de les nebuloses, que són acumulacions de gas i pols que semblen núvols.
Les galàxies són agrupacions de milions d’estels i de nebuloses.
Adopten formes diverses, com ara forma d’espiral o forma d’el·lipse.
Al cel s’observen molts moviments. Els planetes giren al voltant dels estels. Els planetes són cossos rocallosos o gasosos de forma esfèrica que no tenen llum pròpia. Al seu torn, els satèl·lits giren al voltant dels planetes.
Els asteroides són trossos de roca que viatgen per l’espai al voltant d’un estel o d’un planeta. Quan un asteroide cau a la Terra, rep el nom de meteorit. Els cometes són astres amb un nucli de gel que deixen enrere una llarga cua de vapor d’aigua en aproximar-se als estels.
EL SISTEMA SOLAR
Un conjunt de cossos celestes que gira al voltant d’un estel forma un sistema planetari. En el cas del sistema solar, que inclou la Terra, els cossos celestes giren al voltant del Sol, que els proporciona llum i escalfor. El sistema solar forma part de la Via Làctia, una galàxia en forma d’espiral.
Per ordre de proximitat al Sol, els planetes del sistema solar són aquests:
1. MERCURI
Té la velocitat de rotació al voltant del Sol més alta de tots i una temperatura superficial que pot arribar a 430 °C.
2. VENUS
És el planeta més proper a la Terra. Des del nostre planeta resulta visible; el veiem com un punt brillant poc abans de pondre’s o de sortir el sol. La seva superfície arriba a 465 °C i té una atmosfera de núvols d’àcid.
3. LA TERRA
També l’anomenem el planeta blau a causa dels oceans que cobreixen tres quartes parts de la seva superfície. Té un únic satèl·lit: la Lluna.
La superfície de la Lluna.
4. MART
És un planeta de color vermell intens. Té la superfície coberta de deserts, valls i muntanyes enormes.
5. JÚPITER
És el planeta més gros i el que gira més ràpid sobre el seu eix. Podria contenir 1.300 vegades la Terra.
6. SATURN
És un planeta groguenc que està envoltat de diversos anells formats per milions de partícules de gel.
7. URÀ
És el tercer planeta més gros després de Júpiter i de Saturn. Té diversos satèl·lits.
8. NEPTÚ
Té un color blavós. La seva superfície és coberta de gel i hi bufen vents de 2.000 quilòmetres per segon.
LA TERRA, UN PLANETA PETIT
El planeta Terra és el tercer planeta del sistema solar més pròxim al Sol. Té una mida petita, comparat amb Júpiter o Saturn, i és un punt petitíssim en l’espai si el comparem amb el Sol. Es va formar fa 4.600 milions d’anys.
La Terra té forma d’esfera lleugerament aixafada pels pols i una mica inclinada sobre l’eix imaginari que la travessa de pol a pol. Per això, el seu diàmetre és més gran a l’equador (12.756 km) que als pols (12.714 km).
Solstici 22 juny
Equinocci 21 març
Primavera
22 desembre
Equinocci 23 setembre
La Terra es mou permanentment al voltant del Sol (translació) i sobre si mateixa (rotació). Un moviment de translació complet tarda un any: 365 dies, 5 hores i 48 minuts. Una rotació dura un dia: 23 hores i 56 minuts.
Un satèl·lit que ens acompanya
La Lluna és el satèl·lit de la Terra. És una esfera amb un diàmetre de 3.475 km
Fa una volta a la Terra cada 27 dies i 7 hores. Com que fa un gir sobre si mateixa també cada 27 dies i 7 hores, des de la Terra només veiem una de les seves cares.
A la Lluna no hi ha vida perquè no té atmosfera ni aigua. Com que no està protegida per cap embolcall gasós, la seva superfície està coberta de cràters causats per impactes de meteorits.
L’any 1969 es va produir una de les grans fites de la història de la humanitat quan la nau tripulada nord-americana Apollo 11 va arribar a la Lluna.
Solstici
La superfície lunar, amb la Terra al fons.
LA TERRA, UN PLANETA HABITABLE
Potser un dia trobarem éssers vius en algun altre planeta, però, de moment, la Terra és l’únic lloc de l’univers on sabem que hi ha vida.
La distància del nostre planeta al Sol fa que a la Terra hi hagi una temperatura adequada per a la vida. Si estigués més a prop del Sol, hi faria massa calor; si estigués més lluny, hi faria massa fred.
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Conté un 78 % de nitrogen, un 21 % d’oxigen i un 1 % de vapor d’aigua i d’altres gasos. Aquests gasos són imprescindibles perquè les plantes i els animals facin les seves funcions vitals.
L’atmosfera també ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol, que són perjudicials, i regula la temperatura com si es tractés d’un gran hivernacle.
Un tifó fotografiat des d’un satèl·lit artificial.
La presència d’aigua al planeta blau és també molt important. Sense aigua, els éssers vius no podríem sobreviure. De fet, es pensa que les primeres formes simples de vida de la Terra van sorgir en un medi líquid. L’aigua de la Terra es mou en un cicle que no s’atura mai:
1 El Sol evapora l’aigua dels oceans, els rius i els llacs.
2 El vapor d’aigua ascen- deix i forma els núvols.
3 El vapor es refreda, es condensa i precipita sobre la superfície del planeta en forma de pluja o neu.
4 Part de l’aigua va als rius i als mars i la resta s’escola sota terra.
A QUIN PUNT DE LA TERRA SOM?
Un globus terraqüi és la representació de la Terra sobre una esfera. Si representem tota la superfície terrestre sobre un pla, obtenim un mapamundi o planisferi
Gràcies a la xarxa geogràfica, podem localitzar qualsevol punt geogràfic, qualsevol objecte o qualsevol persona a la superfície de la Terra.
Aquesta xarxa és formada per una quadrícula de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.
oest Longitud est
Els paral·lels (línies de latitud) són línies horitzontals paral·leles a l’equador. L’equador divideix la Terra en dos hemisferis i és el paral·lel zero (0°). Els meridians (línies de longitud) són línies verticals que van des del pol nord fins al pol sud. El meridià que passa per l’observatori de Greenwich, a Londres, és el meridià zero (0°).
Per identificar qualsevol lloc de la superfície, ho podem fer a partir de les seves coordenades geogràfiques, formades per l’encreuament d’un meridià i d’un parallel. Així, per exemple, l’Everest és un cim situat, aproximadament, a 28° de latitud nord i a 87° de longitud est.
Meridià de Greenwich
Longitud
Els paral·lels
La
TERRA
és un planeta
té vida gràcies a
té forma d’esfera i es representa
la protecció de l’atmosfera del sistema solar de la Via Làctia que forma part de la Via Làctia
la temperatura òptima la presència d’aigua
en el globus terraqüi en el mapamundi o planisferi
s’hi pot localitzar qualsevol punt de la superfície gràcies a línies de latitud (paral·lels) línies de longitud (meridians)
6Quantes coses que compartim, els éssers vius!
QUÈ ENS DEFINEIX COM A ÉSSERS VIUS? QUÈ COMPARTIM TOTS ELS ÉSSERS VIUS?
ATENCIÓ:
CULTURA CIENTÍFICA
Coneixerem quines són les funcions comunes a tots els éssers vius.
Analitzarem què són les cèl·lules i quina estructura tenen. Descobrirem en quins regnes es classifiquen els éssers vius. Ens sorprendrem amb alguns microorganismes i la seva contribució a la nostra vida quotidiana.
coneixements previs
Observeu aquesta imatge i feu una llista de tots els éssers que hi veieu.
Tots són éssers vius?
N’heu identificat algun que no ho sigui?
QUÈ CREIEU QUE TENEN EN COMÚ TOTS ELS ÉSSERS
QUE HEU DIT QUE SÓN ÉSSERS VIUS?
Com els podem anomenar?
I ELS QUE NO HO SÓN?
QUÈ TENEN EN COMÚ?
TENEN EN COMÚ ELS ÉSSERS VIUS?
Els elefants, els cargols de mar i els xampinyons, entre molts altres éssers, són molt diferents entre si, però tots són éssers vius. A diferència dels éssers inerts, els éssers vius duen a terme el que anomenem funcions vitals
Aquestes funcions vitals són les següents:
Relació. És l’habilitat per notar els canvis en l’ambient que envolten l’ésser viu i en el seu propi cos i reaccionar-hi. Aquesta relació permet que puguin fer les altres funcions.
Nutrició. Permet, als éssers vius, transformar els aliments que ingereixen en substàncies més simples, anomenades nutrients. Els éssers vius obtenen dels nutrients l’energia que necessiten per viure i per dur a terme les altres funcions.
Reproducció. Els éssers vius poden crear-ne d’altres de semblants a ells mateixos a partir de diversos sistemes. Això permet que l’espècie continuï un cop els individus moren.
Tots els éssers vius duen a terme aquestes tres funcions vitals.
Quan una flor nota que surt el sol i s’obre, s’està relacionant amb el medi que l’envolta.
LA CÈL·LULA, LA BASE DELS ÉSSERS VIUS
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat de vida més petita. Cada cèl·lula duu a terme també les tres funcions vitals: es relaciona, es nodreix i es reprodueix. Les cèl·lules solen ser molt petites i la majoria només es poden veure amb l’ajuda d’un microscopi.
La cèl·lula té tres parts principals:
La membrana cel·lular. És la part externa. Dona forma a la cèl·lula i serveix per protegir la part interior. És porosa per tal de permetre la comunicació entre l’interior i l’exterior cel·lular.
El citoplasma. És una mena de líquid aquós que hi ha dins la cèl·lula. En el citoplasma hi ha els orgànuls, que s’encarreguen de dur a terme les funcions vitals de la cèl·lula.
El material genètic, que s’anomena ADN i que determina algunes característiques hereditàries dels éssers vius. Aquest material pot estar dispers en el citoplasma, però en la majoria d’éssers vius està embolcallat dins el nucli, una mena de «cervell» de la cèl·lula que en controla l’activitat.
FIXA ’ T QUE LES CÈL·LULES VEGETALS TENEN
Totes les cèl·lules tenen aquests tres elements, però hi ha una gran diferència entre la forma de les cèl·lules dels animals i la forma de les cèl·lules de les plantes.
CLOROPLASTS PER FABRICAR CLOROFIL·LA I TAMBÉ TENEN UNA PARET CEL·LULAR QUE PROPORCIONA RIGIDESA A LA CÈL·LULA.
Observa la forma típica d’una cèl·lula animal i d’una de vegetal:
Cèl·lula animal
Cèl·lula vegetal
Membrana Ribosoma
Mitocondri Nucli
Membrana
Els éssers vius s’organitzen en cinc grans grups, que s’anomenen regnes:
Les moneres Els protoctists
Els fongs
Lesplantes
Els animals
Les moneres, alguns protoctists i alguns fongs són éssers unicel·lulars; és a dir, estan formats per una sola cèl·lula. La resta són éssers pluricel·lulars, que vol dir que contenen més d’una cèl·lula.
Vegem les característiques dels diferents grups d’éssers vius dels més complexos als més simples.
El regne dels animals
Els animals són éssers pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius. En funció de la seva alimentació, poden ser carnívors (s’alimenten d’altres animals), herbívors (mengen herba o gra) o omnívors (mengen animals, plantes i gra).
Els animals poden desplaçar-se. Ho fan quan tenen calor o fred (poden travessar un continent buscant zones més càlides), però també es desplacen per buscar aliment o per evitar de ser caçats per un altre animal.
Els animals es reprodueixen bàsicament de dues maneres:
La major part d’espècies són ovípares; és a dir, l’embrió es desenvolupa dins d’un ou que la mare pon a l’exterior del seu cos. La majoria d’amfibis, peixos, rèptils i ocells són ovípars.
La resta d’animals, en canvi, són vivípars. L’embrió dels vivípars creix a l’interior del ventre de la mare. Els mamífers són vivípars.
El poltre és la cria del cavall, que neix del ventre de l’egua després d’onze mesos de gestació.
El regne de les plantes
Les plantes també són éssers pluricellulars, però, a diferència dels animals, aquestes es fabriquen el seu propi aliment (la saba elaborada) mitjançant el procés de la fotosíntesi, en el qual són imprescindibles la llum del sol i l’oxigen.
Les plantes no es poden desplaçar, però sí que poden moure’s.
La reproducció de les plantes es fa, en la majoria dels casos, a partir de les llavors.
Algunes plantes, a més, poden reproduir-se a partir d’un fragment d’un dels individus.
Els bolets descomponen les restes dels éssers vius del bosc i després ab sorbeixen els nutrients produïts, com ara les sals minerals, que les plantes aprofiten per fabricar el seu aliment. Així es tanca el cicle de la vida.
El regne dels fongs
Hi ha fongs que són unicel·lulars i d’altres que són pluricel·lulars. Els llevats i els bolets són fongs. Els fongs, igual que les plantes, no poden desplaçar-se. Però, a diferència de les plantes, els fongs no fabriquen el seu aliment, sinó que es nodreixen de les restes d’altres éssers vius.
Els fongs acostumen a reproduir-se per mitjà d’espores
El regne dels protoctists
Molts protoctists són unicel·lulars, tot i que n’hi ha que no ho són. La majoria són aquàtics.
Les algues són els protoctists més coneguts. Fabriquen el seu propi aliment, com les plantes.
Els protozous són un altre grup d’animals que pertanyen al regne dels protoctists. Són unicel·lulars i, com els animals, no fabriquen el seu aliment. Molts protozous formen part del plàncton, que és la base de l’aliment de moltes espècies marines.
Les moneres són éssers d’una sola cèl·lula i sense nucli. Es troben en l’aire, en la terra, en l’aigua i, també, en les persones i en els altres animals. La majoria reben el nom de bacteris, com ara els que causen algunes malalties.
Tot i que ens poden semblar insignificants, els microorganismes són molt més presents del que sembla.
Alguns bacteris poden provocar malalties en les persones i en els animals.
Altres bacteris formen part de la microbiota que tenim a l’intestí i ens ajuden a digerir els aliments.
Per fabricar el iogurt o el formatge, per exemple, fem servir bacteris.
Els fongs unicel·lulars, anomenats llevats, també es fan servir en el procés de producció d’aliments, com, per exemple, el pa.
El pa és una massa de farina, aigua i sal fermentada amb llevat.
M A P A C O N C
són aquells que fan estan organitzats en funcions vitals cinc regnes
cèl·lules
nutrició
relació
reproducció
material citoplasma estan formats per que tenen tres parts principals Els éssers vius
membrana
animals fongs plantes
protoctists
alerta, que desapareixen!
Tot i que vivim en ciutats, envoltats de ciment, edificis, carrers i places, tenim ben a prop un bon munt de plantes i animalons que formen part del nostre entorn.
Sovint, a més, podem apropar-nos a la natura: al camp, al bosc, a la platja...
Segur que sabeu que, per una raó o per una altra, tenim espècies que estan en perill. Les modificacions de les con dicions ambientals afecten la supervivència de diversos ani mals i plantes, i aquest fet té conseqüències en la biodi versitat.
PER POC QUE PUGUEM, CAL QUE FEM ALGUNA COSA PER CORREGIR LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT.
OBJECTIU DEL PROJECTE:
Elaborar un petit espot de sensibilització sobre els problemes que té una espècie del nostre voltant
El segon projecte d’aquest curs està desti nat a la realització d’un espot, un petit re portatge digital de sensibilització sobre els problemes que afecten alguna de les espècies d’animals, plantes o altres éssers vius o d’ecosistemes propers a la nostra realitat.
Què farem?
Coneixerem les característiques de l’espècie que escollim.
Analitzarem en quina situació es troba la població d’aquesta espècie.
Interpretarem les conseqüències d’aquestes condicions ambientals.
Aprendrem a elaborar un petit reportatge basat en la combinació de diverses fotografies.
obtingudes amb una càmera senzilla o, fins i tot, amb el mòbil ofereixen unes possibilitats excel·lents.
Elaborarem una campanya de sensibilització social sobre els problemes de les espècies del nostre entorn.
ORGANITZEM ELS EQUIPS
Un projecte tan ambiciós s’ha de desenvolupar en grup de manera clara. La magnitud i la complexitat del projecte requereixen l’esforç col·lectiu.
I així la feina és més divertida, és clar!
LA FEINA EN GRUP NO SE SUMA; ES MULTIPLICA!
• En aquesta ocasió, per fer els equips, pensarem en la semblança de les nostres experiències o de les nostres inquietuds. Com que el primer que hem de fer és escollir quina espècie volem estudiar, convé que els interessos dels membres de l’equip siguin semblants.
Els conjunts vius
• Fem una dinàmica de coneixença. En primer lloc, poseu-vos drets. Es tracta que us aneu agrupant en funció de diversos criteris relacionats amb els vostres gustos i aficions. Per exemple, poseu-vos junts tots aquells a qui us encanta anar a la platja; feu un altre grup tots els qui preferiu anar a la muntanya. Aplegueu-vos els qui us agra den els animals i, concretament, segons el tipus d’animals que us agradin més: els grossos, els petits, els ocells, els mamífers... També us podeu agrupar segons que us encanti tocar els animals o segons que no us agradi gens: no poder suportar les aranyes, per exemple...
• Aneu comentant les vostres experiències sobre la qüestió tota l’estona.
• Finalment, feu equips de treball amb les persones que considereu que compartiu més aspectes dels que treballeu.
ESCOLLIM L’ESPÈCIE
Un cop organitzats en equips, cal que escolliu l’espècie que voleu estudiar.
• Segur que, en algun moment, heu sentit a parlar de la situació delicada d’algun ocell, d’algun petit mamífer o potser d’algun insecte o d’un altre invertebrat. També podeu decidir investigar la situació d’un arbre, un arbust o una planta amb flors, de la molsa...
Les orenetes fan nius de fang i s'alimenten d'insectes que cacen al vol.
Coneguem l’espècie escollida i el seu hàbitat
El pas següent és, naturalment, conèixer de prop les característiques d’aquest ésser viu i del seu hàbitat.
Cal tenir en compte aspectes com els següents:
Morfologia. Forma i parts. Alimentació. Reproducció. Depredadors. Hàbitat.
• Busqueu també quins són els problemes que amenacen la continuïtat de l’espècie.
• Un cop hàgiu decidit els punts que voleu estudiar, penseu també com podeu estructurar la informació per donar-la a conèixer: podeu fer un pòster, una presentació...
POSEU-VOS
ELSENTRED’ACORDTOTS DELMEMBRES GRUP.
PLANEGEM L’ESPOT
Ara ja coneixem l’ésser viu sobre el qual hem centrat el nostre interès i els problemes que comprometen la seva continuïtat. És el moment de dissenyar un espot, un petit reportatge que serveixi per denunciar aquesta situació i intentar sensibilitzar, sobre aquest problema, les persones que el vegin.
1. Pensem-ne l’estructura
El nostre espot estarà format per un seguit de fotografies que podem acompanyar de breus missatges escrits, i potser també d’alguna gravació de veu o de so ambiental.
• Abans de fer aquestes fotografies, o de buscar-les, heu de plantejar l’estructura de tot el document.
• Dissenyeu cada element amb l’ajuda d’una plantilla com aquesta; n’heu de fer tantes com imatges tingui el vostre reportatge.
Imatge Text
Penseu els detalls de la imatge: què voleu que es vegi, de quina manera la voleu enquadrar.
En cas que busqueu la imatge en algun lloc, imagineu com hauria de ser.
ANEM PER FEINA, DONCS!
Escriviu el text que acompa- nyarà aquesta imatge.
En cas que vulgueu enregistrar algun missatge parlat o so, penseu-lo bé abans.
• També haureu de decidir una imatge interessant a l'inici de l’espot.
2. Fem les fotografies
Aconseguiu una càmera fotogràfica i feu un parell de proves si no la coneixeu.
• Investigueu les possibilitats que té, proveu de fer fotografies en ambients diferents i després analitzeu-les.
• A continuació, amb la planificació a la mà, aneu a fer les instantànies que heu pensat per al vostre reportatge. Agafeu la càmera i a treballar!
• Tingueu en compte que heu de fer moltes més imatges de les que després necessitareu, per si de cas.
ALERTA AMB LES FOTOGRAFIES DE LA NATURA! PLANTEGEU-VOS DE FER FOTOGRAFIES D’ANIMALS QUE ESTIGUIN A L’ABAST I QUE PODREU FER!
DRETS D’AUTOR!
En cas de buscar alguna imatge a internet, tingueu en compte que poden tenir propietari i que, per utilitzar-les, us en caldrà el permís.
Hi ha algunes fotografies que s’ofereixen gratuïtament.
Si es fan servir imatges de mitjans de comunicació, cal indicar el nom del mitjà.
3. Enregistrem-ne els àudios
En cas que ho hàgiu decidit així, la vostra presentació pot anar acompanyada de l’audició de sons ambientals i de petits textos gravats per vosaltres mateixos.
• Feu servir una gravadora, una tauleta, un telèfon mòbil o un ordinador per enregistrar aquests àudios.
• Escriviu exactament el que voleu explicar i assageu-ne la lectura unes quantes vegades.
Procureu de fer l’enregistrament amb el mínim de soroll de possible!fons
4. Editeu-ne la presentació
En aquest moment ja tenim la matèria primera preparada, però cal polir-la i donar-li la forma definitiva.
Seguiu, llavors, la seqüència següent:
TOT I QUE HI HAGI ALGÚ DE VOSALTRES QUE TINGUI MÉS TRAÇA AMB L’ORDINADOR, ÉS IMPORTANT QUE TOTS ELS MEMBRES DEL GRUP
PARTICIPEU EN TOTES LES FASES DEL PROJECTE!
1. Seleccioneu les imatges i els arxius de so que cregueu que són els adequats.
2. Obriu un programa d’edició; pot ser un que serveixi per fer presentacions de diapositives o bé un programa d’edició de vídeo. Procureu conèixer-lo una mica abans.
3. Inseriu les imatges en l’ordre que heu decidit segons la planificació acordada en la fase d’estructuració. Penseu també quants segons voleu que es vegi cada imatge.
4. Escriviu els textos breus que acompanyaran les imatges.
5. Inseriu, si es dona el cas, els àudios allà on correspongui.
6. Editeu la versió definitiva de manera que es pugui projectar directament.
ALERTA AMB EL FORMAT!
Els documents amb què treballareu són imatges i so. Tingueu en compte en quin format han d’estar els arxius respectius per poder treballar-hi amb comoditat.
IMATGES: els arxius han d’acabar en: .jpg, .png o .tif
SO: generalment acaben en .mp3
FEM-NE DIFUSIÓ!
Ara ja tenim el projecte acabat i és el moment de donar-lo a conèixer, de comunicar públicament tot el que hem trobat.
• En un primer moment cal divulgar-lo entre els companys i companyes de la classe; però, és clar, podem anar més enllà!
Plantegeu inicialment un procés de presentació del vostre espot.
Però... i què més?
Però, podem ser més ambiciosos, oi?
Fem-ne difusió en altres classes, amb els amics, amb les famílies...
Amb aquest projecte hem analitzat la situació d’una espècie natural i la seva possible vulnerabilitat. No creieu que podríem pensar alguna cosa més per canviar la situació?
• Plantegeu altres accions pròximes i més complexes per tal de millorar les condicions ambientals i de vida de l’espècie que heu estudiat.
