Experimenta 4t. Dossier. Coneixement del medi

CoNEIXEMENT

E M di

del

dossier d’aprenentatge

4

Programa Experimenta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria: osar Breogan T ellví Jordi Cast assip Mariona M qué Marta Ba

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes Edició: Jaume Reula Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol Coordinació tècnica digital: Núria Algarra Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Juan Manuel Moreno, César Barceló Fotografies: Agència Efe, AGE-Fotostock, Alamy/Cordon Press, Album (akg-images; United Artists, © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, © California Academy of Sciences/Luiz Rocha, Contacto, Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Marta Baqué Soler, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Breogan Tosar Bacarizo © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6095-7 DL B 7046-2023 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

LOU LLICÈNCIA E E M T D IG CoNEIX NCoNE E E ITAL I M del E del X NT

M di MEdi enentatge

44

pr dossier d’a

coneixement s

enta El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques Programa Experim Programa Experimenta que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en les situacions d’aprenentatge plantejades en els Treballs d’observació, investigació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.

Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• En cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat Situació d’aprenentatge / Treball d’observació, investigació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals, per anar-se familiaritzant amb el mètode científic, que sempre acaben amb una aportació a la classe o a l’entorn proper.

• A més, al final de cada trimestre, l’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.

Pàg.

60

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

Activitats i propostes perquè l’alumnat les pugui resoldre amb autonomia.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

INC

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 4t d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

índex 1

Trepitgem el relleu

La Terra com a sistema ...................... 5 Formes de relleu: els accidents geogràfics ....................................... 7 La dinàmica atmosfèrica: erosió i crisi climàtica ..................... 9 Representació gràfica de l’entorn més proper ................................... 11 Com ho podem fer per no perdre’ns?

Estratègies d’orientació .............. 13 And now, in English! ........................ 15 Reflexiono i aprenc .......................... 17

4

La història de les persones

El passat i la història ........................ 59 Els protagonistes de la història ...... 61 Qui escriu la història? ...................... 63 Com era abans? ............................... 65 Vivim millor o pitjor que abans? ..... 67 And now, in English! ........................ 69 Reflexiono i aprenc .......................... 71 Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: La meva història................................ 72

Situació d’aprenentatge / Treball d’observació: Ús i elaboració de plànols i mapes senzills ........................................... 18

2

Fem els paisatges?

Els paisatges i els recursos naturals ... 21 L’explotació dels recursos naturals .... 23 L’activitat humana i la transformació del paisatge .................................. 25 L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa ................................. 27 El paisatge, podria ser d’una altra manera? ........................................ 29 And now, in English! ........................ 31 Reflexiono i aprenc .......................... 33 Situació d’aprenentatge / Treball d’observació: Coneguem el bosc .......................... 34

3

Com ens organitzem?

5

Classifiquem els éssers vius

Classifiquem per entendre ............. 75 Entenem per classificar ................... 77 Classifiquem per protegir-nos ........ 79 Classifiquem per protegir altres espècies ........................................ 81 Espècies per catalogar .................... 83 And now, in English! ........................ 85 Reflexiono i aprenc .......................... 87 Situació d’aprenentatge / Treball d’observació: Les espècies del camí a l’escola ..... 88

6

Protegim els éssers vius

7

Els reptes de la salut

Com ens podem alimentar bé? .... 113 Productes de proximitat i de temporada ........................... 115 Què ens aporten els aliments? ..... 117 La salut emocional ......................... 119 El repte de la salut emocional i social ......................................... 121 And now, in English! ...................... 123 Reflexiono i aprenc ........................ 125 Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: Què ens diuen les etiquetes dels aliments? ............................. 126

8

CIÈNCIES PER ENTENDRE EL MÓN

Els materials i les seves propietats . 129 L’aigua és vida! .............................. 131 Les mescles .................................... 133 Les fonts de calor i els conductors . 135 Les forces ........................................ 137 And now, in English! ...................... 139 Reflexiono i aprenc ........................ 141 Situació d’aprenentatge / Treball d’EXPERIMENTACIÓ: Mantinguem l’aigua neta! ............ 142

9

Naveguem per la xarxa

Ens organitzem en territoris ............ 37 Ens administrem .............................. 39 Acordem normes ............................. 41 Seguim costums i tradicions ........... 43 Convivim en pau............................... 45 And now, in English! ........................ 47 Reflexiono i aprenc .......................... 49

Quines són les funcions vitals dels éssers vius? ................................... 91 Les plantes: productores de matèria orgànica ......................................... 93 Les cadenes i les xarxes tròfiques ... 95 Quina és la riquesa dels ecosistemes? .97 Com cuidem els ecosistemes?........ 99 And now, in English! ...................... 101 Reflexiono i aprenc ........................ 103

Viure en el núvol ............................ 145 Navegar amb seguretat ................ 147 Informació de debò ...................... 149 Màquines intel·ligents ................... 151 Desigualtats digitals....................... 153 And now, in English! ...................... 155 Reflexiono i aprenc ........................ 157

Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: Coneguem altres països ................. 50

Situació d’aprenentatge / Treball d’EXPERIMENTACIÓ: Fem un miniecosistema! ............... 104

Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: Actuem contra la bretxa digital de gènere ................................... 158

em poso a prova ....................... 53

em poso a prova ..................... 107

em poso a prova ..................... 161

1 Pàg.

9

Trepitgem el relleu SOCIETA T I TERRIT S ORIS

LA TERRA COM A SISTEMA

1. Va de sistemes! Relaciona cada element amb el sistema del qual forma part: GEOSFERA

ATMOSFERA

Coneixement del medi • 4t

BIOSFERA

HIDROSFERA

2

1

3

4

UNITAT 1 5

2. Erosionadors. Per quin sistema creus que han estat modificats aquests elements naturals?

biosfera ont-rebei.

Congost de M

t

UNITAT 1

Camp excava per talps.

6

ra

atmosfera

geosfera Roque

s sedim inclina entàries des.

Parc natural del cap de Creus.

Delta

de l’Eb

re.

Coneixement del medi • 4t

Zona volcànica de la Garrotxa.

hi drosfe

Pàg.

10

FORMES DE RELLEU: ELS ACCIDENTS GEOGRÀFICS 3. Accidents geogràfics. Fixa’t en cada una d’aquestes imatges i digues de

Coneixement del medi • 4t

quin accident geogràfic es tracta:

4. Quina és? Escriu el nom de les formes de relleu definides: : Conjunt d’illes.

UNITAT 1

: Tros de terra que s’endinsa en el mar.

7

5.

A fitxar relleus! Segur que a prop de casa teva també hi ha alguna

forma de relleu característica. Busca’n informació per internet i fes-ne una fitxa.

Segueix aquest model:

Nom del lloc:

Cim del Matagalls

Tipus d’accident geogràfic:

Muntanya, Massís del Montseny.

Situació:

Està situat entre

les comarques d’Osona i el Vallès Oriental.

Nom del lloc: Tipus d’accident geogràfic: Enganxa Situació:

una foto.

UNITAT 1

Altres dades:

8

Un cop feta la fitxa, presenteu-la oralment a classe. Així coneixereu més indrets interessants del vostre entorn. Situeu-los en un mapa de Catalunya.

Coneixement del medi • 4t

collada al cim, se sol sortir des de Collformic, una ar puj vol es Si Altres dades: es poden veure altres muntanyes del situada al peu de la muntanya. Des del cim bé la plana de Vic. Pirineu, com ara el Cadí o el Puigmal. I tam

Pàg.

11

LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA: EROSIÓ I CRISI CLIMÀTICA 6. Qui causa l’erosió? Explica la causa de cada catàstrofe i marca si és causada per un fenomen natural o per l’acció dels éssers humans:

Causa natural Acció de l’ésser humà Allau.

Huracà.

Causa natural

Coneixement del medi • 4t

Acció de l’ésser humà

Causa natural Acció de l’ésser humà Esllavissada.

Causa natural Acció de l’ésser humà

Fractura del sòl.

Causa natural Acció de l’ésser humà

Erupció volcànica.

Inundació.

Acció de l’ésser humà

UNITAT 1

Causa natural

9

7.

Extremats. Segur que has sentit a parlar

sobre algun fenomen natural extrem, com ara les riuades del Vallès (1962), la gran nevada a Barcelona (1962) o el temporal Gloria (2020).

Fes una entrevista a algun familiar que recordi algun d’aquests fenòmens o algun altre. A continuació tens un model amb preguntes que et poden inspirar per fer la teva pròpia entrevista.

Nom del fenomen: Enganxa una foto.

Què va passar, on, quan i com?

Coneixement del medi • 4t

nava a passar?

UNITAT 1

Es van prendre mesures per si tor

10

Quan tingueu les preguntes resoltes, compartiu les respostes amb la resta

de la classe. A l’aula també podeu construir una línia del temps per anar-hi situant aquests fenòmens extrems.

Pàg.

12

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L’ENTORN MÉS PROPER 8.

Practiquem escales! Imagina que vols representar, en un full de paper, un

carrer de la teva població que fa 25 metres de longitud. Si el fem a escala 1:100, vol dir que cada metre de la realitat (100 centímetres) equival a 1 centímetre (cm) en el paper. Dibuixa una línia que representi aquest carrer:

Coneixement del medi • 4t

un parc que fa 10 x 10 metres. a) Imagina ara que el que vols representar és 0? Dibuixa’l en un full a part.

Com el representaries fent servir l’escala 1:10 x 5 metres seguint la mateixa b) I si volem representar una plaça que fa 10 un full a part. escala? Com ho faries? Dibuixa-la, també, en

9. I ara, croquis! Dibuixa un croquis amb l’itinerari que fas per anar de casa teva a l’escola:

Per parelles, intercan-

vieu-vos els croquis i que cada un respongui sobre el del company o companya:

.

b) Per quins llocs de la població passes?

.

c) Fas cap parada quan vas cap a l’escola? I quan en tornes?

.

UNITAT 1

a) Quins mitjans de transport tens per anar a l'escola?

11

10.

D’excursió. Imagina que, amb la teva classe, aneu a visitar Girona

durant dos dies. L’allotjament serà a l’alberg situat al cor del barri vell. Forma part del conjunt arquitectònic del carrer Ciutadans.

triat els següents:

al la catedr de Girona

el parc de la Devesa

1

la basílica de Sant Feliu

la muralla de Girona el call

el muse u d’arqu eologi

a

s Àrabs

els Bany

Consulteu un plànol del centre històric de Girona i marqueu-hi tots aquests

EN GRU PS DE 4 P ERSON ES (COM A M ÀX I M )

UNITAT 1

llocs.

12

2

Feu una proposta d’itinerari, tenint en

compte que al migdia dinareu sempre al parc horari de visita. de la Devesa i que alguns dels indrets tenen

3

Marqueu l’itinerari sobre el plànol.

4

Compartiu la proposta amb la resta de la clas

se.

Trobaràs l'enllaç al plànol de Girona en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.

Coneixement del medi • 4t

Us heu informat dels llocs més interessants per visitar del centre històric i heu

Pàg.

13

COM HO FEM PER NO PERDRE’NS? ESTRATÈGIES D’ORIENTACIÓ 11. T'orientes? Tria el sistema d’orientació que et convingui més si et trobes en aquestes situacions: a) Dins el cotxe, passant pel mig d’una ciutat.

b) A la muntanya, en plena nit, amb el cel clar.

c) A la la muntanya, de dia, al mig d’un bosc frondós.

Coneixement del medi • 4t

d) Caminant pel mig d’una ciutat.

12. El material. Marxes d’excursió amb la teva família a la muntanya. Fes una llista del material que t’emportaries per no perdre't:

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Posa en comú la teva llista amb la d’un company o companya. Fixeu-vos en

quins elements teniu en comú i en quins no heu coincidit, i completeu la vostra llista.

UNITAT 1

13

13. Perduts? Ara imagina’t que ets d’excursió i no tens cap aparell que t’ajudi a orientar-te. Amb quins elements de la natura et fixaries per saber el camí que has de seguir?

Est o oest? Per parelles, doneu indicacions, a un company o a una com-

panya vostre, perquè vagi fins a un punt del pati de l’escola que hàgiu decidit prèviament.

UNITAT 1

Exemple: Dirigeix-te cap al nord, gira direcciò est, avança 20 passes cap al sud... Has arribat als contenidors de reciclatge!

14

Coneixement del medi • 4t

14.

AND NOW, IN ENGLISH! 1. Landforms. Write the name of these landforms: Waterfall

Hills

Ocean

Desert

o Volcan Marsh

Mou n es

tains

Coneixement del medi • 4t

Jungle

Island

River

UNITAT 1 15

2. Erosions. What are the causes of erosion, in each case? Complete the sentences:

WIND

WATER

LANDSLID

E

A

B

C

D

EARTHQUAKE

b) A

.

can be caused by a big storm.

c) This landform is made by the

of the river.

d) This road has been destroyed by an

.

3. Symbols. Draw the symbols for each place. The first one is done as an exemple.

UNITAT 1

A restauran

16

t

A hospital

A pa r k

A place to sleep

Coneixement del medi • 4t

a) The shape of these rocks are made by the

a) Un golf és un tros de terra que s’endinsa cap al mar, mentre que un cap és quan el mar s’endinsa cap a la terra.

b) L’Estrella Polar, a l’hemisferi nord de la Terra, ens indica on és el nord.

c) La cartografia és la ciència que s’encarrega de representar l’espai geogràfic.

reflexiono i aprenc

1. Corregeix, si cal, les afirmacions següents:

d) Quan el vent modela les roques i les va polint molt lentament, parlem d’erosió

Coneixement del medi • 4t

hidràulica.

e) La troposfera és la part de la hidrosfera on es produeixen els fenòmens atmosfèrics.

2.

Per parelles, expliqueu-vos algun fet… …QUE JA SABÍEU ABANS

…QUE HÀGIU APRÈS AL LLARG DE LA UNITAT.

DE FER AQUESTA UNITAT. …QUE PODRÍEU APLICAR A LA VOSTRA VIDA DIÀRIA.

UNITAT 1 17

ÚS I ELABORACIÓ DE PLÀNOLS I MAPES SENZILLS

Materials qu e necessitareu

Per parelles, representeu la localització del vostre poble, barri o ciutat, i afegiu-hi

• Tros de cartó q uadrat 40x4 0 cm • Plastilina de d iferents colors • Escuradents • Retoladors prim s • Llapis i goma

les diferents formes de relleu.

1.

Cerqueu informació sobre la vos-

tra població; després feu una llista dels elements que voldreu representar en el plànol i del lloc on els situareu.

5.

2.

6.

3.

7.

4.

8.

2.

Penseu en quins llocs

us agradaria que hi haguessin elements per aconseguir energia de manera sostenible i dissenyeu un símbol que els

TREBALL D’OBSERVACIÓ

identifiqui.

18

Coneixement del medi • 4t

1.

3. Feu un croquis, amb llapis, del vostre barri o de la vostra població.

Coneixement del medi • 4t

CROQUIS

4. Modeleu, amb plastilina, o amb altres materials que us sembli que us poden servir, els elements que voleu representar en el plànol. Afegiu-hi els símbols que indiquen energia sostenible,

5. Munteu, al passadís de l’escola, una exposició amb totes les maquetes; així, tots els alumnes les podran veure.

TREBALL D’OBSERVACIÓ

per crear la maqueta.

19

6. Prepareu un text expositiu per explicar la vostra maqueta a la resta de companys i companyes de la classe.

GUIÓ

Utilitzeu per fer l aquest guió a pr a la rest esentació a i noies d de nois e la clas se.

INTRODUCCIÓ: Expliqueu quins elements heu representat en la vostra maqueta i per què:

DESENVOLUPAMENT: Exposeu quins mecanismes utilitzaríeu per aconseguir energia sostenible i on els situaríeu.

Coneixement del medi • 4t

CONCLUSIÓ: Resumiu les idees principals i afegiu-hi la vostra opinió personal si ho considereu necessari.

TREBALL D’OBSERVACIÓ

20

7. Per acabar, entre tot el grup classe, escolliu les tres propostes que considereu més encertades per presentar-les al vostre Ajuntament.

Redacteu una carta, conjuntament amb tot el grup classe, per adjuntar, amb les propostes d’energia neta, a l’alcalde o alcal-

SALUTACIÓ CONTINGUT

dessa. Podeu fer servir aquesta plantilla: COMIAT SIGNATURA

DATA

5 Pàg.

49

Classifiquem els éssers vius

CLASSIFIQUEM PER ENTENDRE 1.

CULTURA CIENTÍFICA

Identificar i classificar. Des de la finestra de casa, en Bruno i la Safi poden

Coneixement del medi • 4t

contemplar aquestes escenes:

Quins éssers vius veuen?

Quins éssers inerts veuen?

Hi ha alguna característica que comparteixin tots aquests elements?

Per parelles, penseu diferents característiques que comparteixin, com

a mínim, dos elements.

2.

Classe-ficades. Les persones que sou a l’aula us podeu classificar, per

són categories).

Per grups, penseu altres criteris i categories per classificar-vos.

UNITAT 5

exemple, en funció de l’edat (que és un criteri o variable): infants i adults (que

75

3. Però, de què parlen? De què ens informa cadascuna d’aquestes classificacions dels éssers vius? Completa la taula.

Número del gràfic

Criteri o variable

En quins grups de cada

Risc d’extinció

gràfic som presents els

Tipus d’alimentació

éssers humans? Dibuixa una persona en el lloc

Relació amb l’ecosistema

on ubiquis els humans.

Tipus de reproducció

1

PIRÀMIDE ECOLÒGICA Descomponedors

Consumidors terciaris

Coneixement del medi • 4t

Consumidors secundaris Consumidors primaris

Productors

2

CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES SEGONS EL RISC D’EXTINCIÓ No amenaçades En risc mínim

3

Quasi vulnerables

UNITAT 5 76

Vulnerables

Sexual

Fecundació externa

Polinització i llavors

Amenaçades En risc crític

Asexual

Fecundació interna

Ovípars

En perill

Extingides

Vivípars

Natural (bulbs, tubercles)

Artificial (esqueixos, empelts)

Extingides en llibertat

4

Extingides

Espècies

Autòctones

Exòtiques

No invasores

Invasores

Pàg.

50

ENTENEM PER CLASSIFICAR 4. Com ho sabem? Marca la manera com podem conèixer aquestes característiques d’una espècie:

A simple vista

Observant el comportament

Fent una anàlisi

Quantes extremitats té.

Com es reprodueix.

El que menja.

Quin codi genètic té.

Com és la seva pell.

Com respira.

Si pot aprendre coses noves.

Coneixement del medi • 4t

Per grups, centreu-vos en una espècie i penseu totes les coses que no en

sabeu. Què voldríeu conèixer? Com ho podríeu aprendre?

5.

Els dissidents. A la natura hi ha algunes espècies que fan coses ben dife-

rents d’altres espècies del seu grup. Identifica-les.

A

B

U n peix que vola de tant en tant.

U n mamífer, sense plomes i amb pell, que sembla un ocell.

C

D

U n mamífer que sembla un peix sense escates.

U na planta que menja mosquits.

E

F

U n ocell que no vola ni fa niu, però s’ajunta per fer caliu.

UNITAT 5

U n animal que sembla una planta sota el mar.

77

6.

A simple vista. L’ADN permet definir molt bé les famílies en què agrupem

els éssers vius, però a simple vista també podem saber-ne moltes coses. Entre aquests grups d’animals, tres són de la mateixa família i l’altre, no. Identifica l’espècie intrusa, en cada cas.

Família dels fèlids GUEPARD

GAT

RATOLÍ

TIGRE

Família dels lacèrtids SARGANTANA

LLARGAND

AIX

LLUERT

Família dels homínids

UNITAT 5

ORANGUTAN

78

OS

ÉSSER HU

MÀ

GORIL·LA

Com has sabut trobar l’espècie intrusa? Amb quines característiques obser-

vables els has pogut diferenciar? Parleu-ne per grups.

Coneixement del medi • 4t

ESCAMARLÀ

Pàg.

51

CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR-NOS 7.

El nom fa la cosa? De vegades, anomenem les espècies en funció de si

ens recorden alguna cosa que coneixem.

C

B

A

PIXALLITS

TOMÀQUETS DE MAR

MEDUSA OU FERRAT

Per grups, feu hipòtesis sobre per què les espècies de les fotografies tenen aquests noms.

Coneixement del medi • 4t

Tot seguit, busqueu informació sobre aquestes espècies.

8.

Plantes medicinals. Durant segles, conèixer les plantes ha estat molt

important per preparar remeis i medecines.

litzen com a remei.

Per grups, feu una llista de plantes i aliments que s’uti e.

Després, poseu-la en comú amb la resta de la class persona en tingui Repartiu-vos aquestes plantes de manera que cada i per a què va bé. una per investigar. Heu d’esbrinar per a què serveix

He preguntat a una persona del meu entorn.

He demanat l’opinió d’una persona experta.

UNITAT 5

D’on has tret la informació?

L’he buscada per internet.

79

9.

Perilloses? Creus que podem classificar aquestes espècies en peri-

lloses o no perilloses?

ABELLA

LLOP

TAURÓ

NOGUERA

ESCORPÍ

GAT

Quines coses positives aporten aquestes espècies a perjudiquen? Respon en un full a part.

les persones? Ens

pensem d’algunes Els contes i les pel·lícules ens influencien sobre el que els contes tradiespècies. Els llops, per exemple, ens fan por perquè, en cada als llops que cionals, són personatges dolents. Escolta la cançó dedi trobaràs en el teu espai personal. a’n informació Tria una espècie que no t’agradi o que et faci por. Busc cançó que et peri prova d’escriure, en un full a part, un conte breu o una meti canviar la imatge que tens d’aquesta espècie.

UNITAT 5

? Tria’n una i ima I aquestes espècies, què deuen pensar de les persones els aportem, els gina que parla sobre nosaltres. Quines coses positives full a part. humans? Quines coses negatives temen? Respon en un

80

s maten més it u sq o m ls e e u q s Sabie urons? persones que els ta Trobaràs l’enllaç de la cançó sobre el llop en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Coneixement del medi • 4t

cidit? Per què?

Per parelles, poseu en comú la vostra opinió. Heu coin

Pàg.

52

CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR ALTRES ESPÈCIES 10.

Conviure i protegir. Durant l’excursió al Parc Natural de l’Alt Pi-

rineu, a la classe de la Safi i en Bruno els han parlat del gall fer, una espècie autòctona del Pirineu que està protegida perquè és una espècie amenaçada.

Llegeix la informació sobre el gall fer que trobaràs en el teu espai personal i diferencia les causes que amenacen els galls fers (C ) de les mesures per protegir-los (M):

ctes. a) Mantenir troncs a terra perquè abundin els inse b) Fer soroll i moure’s a prop d’on hi ha els galls fers. c) Sortir de les pistes d’esquí en llocs no senyalitzats. molts fruits. d) Conservar els arbustos fruiters, que produeixen Coneixement del medi • 4t

e) Passejar-se a prop dels pins durant l’hivern. gall fer. f) Instal·lar tanques per garantir la tranquil·litat del fera. g) Respectar la distància amb els nius de la gallina nt les excursions. h) Caminar en silenci i portar els gossos lligats dura i) Regular els accessos dels vehicles.

Al parc cal complir aquestes normes. Creieu que tenen sentit? Ajuden a pro-

tegir les espècies del parc? Per què?

UNITAT 5

Trobaràs un pòster amb informació sobre el gall fer en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

81

11.

Recuperar la vida salvatge. De vegades també cal reintroduir les es-

pècies salvatges als espais naturals.

nia.

Tortuga mediterrà

Tortuga babau

a.

Xoriguer pe

tit.

Busca informació sobre el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) i el Centre de Recuperació de la Fauna Salvatge de Torreferrussa. A continuació, marca les afirmacions amb les quals estiguis d’acord:

sempre en llibertat.

Per cuidar les espècies salvatges, va bé tenir centres on es puguin reproduir o curar.

Protegir la biodiversitat és una responsabilitat de les espècies en perill d’extinció.

12.

Les espècies no es poden alliberar a tot arreu: s’ha de vigilar amb les espècies exòtiques, que no siguin invasores. i volem cuidar la biodiversiS tat, hem d’alliberar espècies on sigui i quan sigui.

Protegir la biodiversitat és una responsabilitat de tothom.

La Terra no ens pertany. Llegeix el text i mira els vídeos que troba-

ràs en el teu espai personal.

Com és que actualment s’extingeixen tantes espècies? Debateu-ho per grups.

UNITAT 5

Totes les cultures entenen de la mateixa manera la relació entre les persones

82

i la resta d’espècies?

Amb quines idees del cap indi Noah Seathl esteu d’acord? Per què? N’hi ha cap que no us agradi?

Trobaràs els enllaços per fer les activitats 11 i 12 i el text de l'activitat 12 en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Coneixement del medi • 4t

Per cuidar les espècies sal vatges, aquestes han d’estar

Pàg.

53

ESPÈCIES PER CATALOGAR 13. Noms comuns o noms científics? Marca aquests noms d’espècies segons Anas platyrhynchos

Equus caballus

Cadernera

Cogombre de mar

Homo sapiens

Orquídia

Lavandula angustifolia

Oryctolagus cuniculus

Farigola

14.

Una nova espècie. L’any 2022 es va

catalogar una nova espècie de peix. El seu nom científic és Cirrhilabrus finifenmaa.

Quin nom comú, un xic més pronunciable,

Coneixement del medi • 4t

li posaries?

© Foto: California Aca demy of Sciences/ Luiz Rocha

que es tracti de noms comuns (CO) o de noms científics (CI ):

Explica per què davant els teus companys i companyes de classe.

15.

Ganes de descobrir. La Jeanne Baret i en Charles Darwin van descobrir

moltes espècies en els seus viatges. Pots saber més detalls d’aquests investigadors consultant els enllaços que trobaràs en el teu espai personal.

Si poguesis descobrir un

a espècie nova, de quin tipus t’agradaria que fos?

On t’agradaria fer-ho?

Trobaràs els enllaços per fer l'activitat 15 en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 5

oberta una espècie desc La buguenvíl·lea, son. er m m Philibert Co per Jean Baret i

83

16.

Siguem sostenibles. Durant molts anys,

el dibuix va ser la principal eina per analitzar les espècies i donar-les a conèixer. Fixa’t en aquest dibuix, fet per la naturalista Maria Sibylla Merian, que té més de tres-cents anys!

Tria una espècie que t’agradi i prova de fer-ne un dibuix, el més realista possible, en un full a part.

Explica, davant la classe, què t’ha resultat més agradable de fer d’aquest dibuix i què has trobat més difícil.

17.

La primera descripció. Imagina que descobreixes una espècie no regis-

trada mai abans. Fes-ne un dibuix i especifica’n algunes característiques bàsi-

UNITAT 5

respira, com es reprodueix...

84

Coneixement del medi • 4t

ques, com ara el regne, la classe, l’hàbitat, l’alimentació, per on s’alimenta, com

AND NOW, IN ENGLISH! 1. Living species. Look at this image:

E s ti ma t

ed numb

LIVING S

er of kn

PECIES

ow n

Which kind of living

species is the most numerous?

We know more /

species than fungi

less plants species.

Where do we hu

ourselves, in this pi

mans find

Coneixement del medi • 4t

cture?

In

2. Classification of animals. Write these words in their correct space: FISH AMPHIBIA

NS

ATES INVERTEBR REPTILES

BIRDS ES

MAMMALS

UNITAT 5

VERTEBRAT

85

3. Scientific names. Look at these species and match their scientific names with their common names.

Fragaria vesca

A

C

B

Citrullus lanatus

D

E

F

Canis lupus

Ipomoea batatas

1 Wild boar or wild pig

2 Wolf

3 Sweet chestnut

4 Wild strawberry

5

6 Sweet potato

Watermelon

Look at these sentences. Are these true (T) or false (F)?

UNITAT 5

a) Wild means that these species have been domesticated

86

oes with

b) Sweet chestnuts and sweet potatoes are not chestnuts or potat sugar

Coneixement del medi • 4t

Castanea sativa

Sus scrofa

en aquesta unitat i tria una opció:

És veritat i puc explicar per què

És veritat però no puc explicar per què

No és veritat i puc explicar per què

No és veritat però no puc explicar per què

Classificar ens ajuda a conèixer les espècies.

Conèixer les espècies ens permet classificar-les.

Si un animal és ovípar, no pot ser herbívor.

Coneixement del medi • 4t

Si un animal és mamífer, no pot ser ovípar.

reflexiono i aprenc

1. Pensa en el que has après

Totes les cultures han classificat sempre les plantes i els animals de la mateixa manera.

Existeixen animals bons i animals dolents.

Actualment, l’activitat humana provoca l’extinció d’espècies.

No podem fer res per protegir la biodiversitat. És massa tard.

Fer una classificació internacional de les espècies és molt difícil perquè tenen noms diferents en cada llengua.

Ja coneixem totes les espècies que existeixen.

2. Hi ha alguna cosa, en aquesta unitat, que t’hagi cridat l’atenció, que t’hagi sobtat o que t’hagi fet gràcia?

UNITAT 5 87

LES ESPÈCIES DEL CAMÍ A L’ESCOLA CADA DIA ET CREUES AMB MOLTES

ESPÈCIES, TOT I QUE DE VEGADES NO N’ETS CONSCIENT.

AMB QUANTES ESPÈCIES D’ÉSSERS

VIUS CREUS QUE ET TROBES EN EL CAMÍ DE CASA A L’ESCOLA?

Recollida de dades

1.

Durant quatre dies, i amb ajut de la lupa de

recerca i de la llibreta d’investigacions, documenta tots els animals,

Anota el nom de les espècies que coneguis.

Si trobes espècies que no reconeixes, fes-los una fotografia per consultar-ho més tard.

Posa en comú, amb tota la classe, les dades obtingudes: Espècie On la trobo?

La puc trobar sovint?

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Com reacciona?

88

Què en destaca?

Regne vegetal o regne animal Classe

Heu trobat espècies que no es poden observar gaire sovint? Discutiu per què.

Coneixement del medi • 4t

les plantes i els bolets que puguis veure a ull nu en el teu camí de casa a l’escola.

Grups d’experts

2.

Amb els companys i les companyes de classe, feu diversos grups. Cada

grup s’especialitzarà en un tipus d’animals o de plantes (per exemple: mamífers, rèptils i amfibis, ocells, insectes, vegetals…).

Quan tingueu els grups formats, penseu un nom per fer una associació d’experts o especialistes.

Ompliu aquesta fitxa:

Nom del grup o l’associació:

Logo:

Especialitat:

Coneixement del medi • 4t

Espècies estudiades (quatre o cinc):

Documentació de les espècies

3.

Busqueu informació bàsica sobre cada una de les espècies que decidiu

estudiar, per exemple: …

Nom científic

…

Alimentació

…

Depredadors

…

Lloc on viu

…

Manera com es reprodueix

…

Característiques físiques

…

Trets del comportament

…

Risc d’extinció

…

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Nom comú

89

Presentació de la informació

4.

Presenteu la vostra associació davant la classe i expliqueu tot el que sabeu

sobre les espècies i sobre allò que us hagi sobtat o encuriosit del que heu après.

Penseu, també, amb quines altres persones podeu compartir la informació per tal que tothom conegui les espècies de l’entorn proper.

Amb la resta de l’escola.

Amb les famílies.

Amb els veïns del barri.

Amb els habitants de la localitat.

Quin pot ser el millor format per transmetre la informació?

Una infografia.

Una exposició.

Un article.

Un vídeo explicatiu.

Altres

DE COP VEIG COSES

QUE ABANS NO VEIA!

ÉS COM SI M’HAGUÉS

TREBALL D’OBSERVACIÓ

POSAT ULLERES!

90

Ap s e g u r a r t i r d’ a r a , que a l’ e s c f a r e u e l c a m ola am í b uns AL

TRES U

LLS!

Coneixement del medi • 4t

Un recull de les fitxes.

Coneixement del medi • 4t

Acudeixo a vostès perquè necessito la seva ajuda.

Volem posar fi a la desigualtat de gènere, i per ferho, necessitem que tothom hi participi.

Vaig néixer a la Gran Bretanya i considero que el correcte és que, com a dona, se’m pagui el mateix que als meus companys homes.

Crec que està bé que jo pugui prendre decisions sobre el meu propi cos. de Crec que és correcte que hi hagi dones que em representin en l’elaboració polítiques i en la presa de decisions del meu país. s.

Crec que socialment se m’ha de tractar amb el mateix respecte que els home Per desgràcia, puc afirmar que no hi ha cap país del món on totes les dones no pot puguin esperar que se’ls reconeguin aquests drets. De moment, cap país dir que ha assolit la igualtat de gènere. que Ens costa aconseguir una paraula que ens uneixi, però la bona notícia és que es tenim un moviment que ens aplega. Els convido a fer un pas endavant, deixin veure i que es preguntin: Si no ho faig jo, qui? Si no és ara, quan?

Moltes gràcies!

em poso a prova

Una reivindicació

Emma Watson, discurs a l’ONU, 20 de setembre de 2014 (adaptació)

1. Un cop hagis llegit les paraules de

Què creus que vol aconseguir amb

l’Emma Watson, respon:

el seu discurs?

Què pensa ella sobre la igualtat de dones i homes?

Un canvi en la societat.

Que tot continuï igual.

Que hem d’aconseguir-la: en els salaris, en la presa de decisions, en la representació política…

Que homes i dones tenen tasques i drets diferents dins de la societat, i que ha de continuar així.

2. Quin tipus de font és el discurs de l’Emma Watson? Marca totes les opcions que calgui: Primària Secundària

pensar?

Oral

És masclista.

Escrita

És feminista.

Patrimonial

2n TRIMESTRE

Com definiries la seva manera de

107

em poso a prova

Jacques-L ouis David El Jurame : nt del joc de pilota.

3. De vegades hi ha persones, fets i llocs que queden fora de la fotografia de la història. En el quadre es representa un fet que seria la llavor de la Revolució Francesa. Es tracta d’un moment històric en què surt molta gent; però, quina gent hi surt? Marca si aquestes persones hi són o no: Sí

No

Un bisbe vestit de blanc.

Coneixement del medi • 4t

Una monja.

Un home blanc, vestit de vermell.

Una dona política vestida de groc.

Uns nens negres.

Unes dones mirant des de finestres i balcons.

Per tant, la majoria de personatges que apareixen en aquest quadre són…: … homes polítics blancs.

… dones blanques.

… persones negres.

… nens i nenes.

4. Aquest quadre és un exemple de font històrica en què no surt tothom. Per què creus que passa, això?

2n TRIMESTRE

Perquè l’autor no va pensar a incloure-hi més nens i nenes, més dones, més

108

persones que no fossin blanques, etc. L’hi va passar per alt.

Perquè pinta, sobretot, homes blancs, rics i poderosos protagonitzant fets polítics. I no hi inclou altres personatges, fets o escenaris.

Perquè, en aquella època, el més important ho feien els homes blancs.

litzant un llenguatge adequat i un vocabulari tècnic

Coneixement del medi • 4t

quan calgui.

em poso a prova

5. Descriu la fotografia uti-

6. Què veus en la imatge? Éssers vius : Éssers inerts :

7. Classifica els animals de la imatge segons el paper que tenen en la cadena tròfica. En el cas que et faltin exemples, escriu-ne algun altre que no surti en la imatge.

Productors : Herbívor (Consumidor primari) :

Supercarnívor (Consumidor terciari) : Descomponedors :

2n TRIMESTRE

Carnívor o omnívor (Consumidor secundari) :

109

em poso a prova

8. Digues si aquestes oracions són vertaderes (V) o falses (F): a) La persona no es pot considerar un animal. b) Tots els animals que es veuen en la imatge son mamífers. c) Les ovelles són animals salvatges perquè estan en llibertat. d) En aquesta imatge s’aprecien rèptils autòctons.

9. Relaciona, amb la categoria corresponent, aquests criteris o variables de classificació de les espècies d’éssers vius: Tipus d’alimentació

Autòctona, exòtica no invasora i exòtica invasora

Tipus de reproducció

Fotosintètica, herbívora, carnívora i omnívora

Pertinença a l’ecosistema

Sense amenaça, vulnerable, en situació crítica i extinta

10. Són compatibles o no, aquestes situacions?

Ser rèptil i amfibi Ser rèptil i ovípar Ser vegetal i animal Ser mamífer i ovípar Ser amfibi i espècie autòctona Ser ocell i carnívor Ser ocell i vivípar

2n TRIMESTRE

Ser rèptil i estar en perill d’extinció

110

Ser vegetal i una espècie exòtica invasora Ser persona i deixar de ser mamífer Ser persona i comprometre’s amb la biodiversitat

Pot ser

No pot ser

Coneixement del medi • 4t

Perill d’extinció

Asexual, sexual ovípara i sexual vivípara

Quan es podin els arbres o s’hi apliquin tractaments,

s’han de te-

nir en compte els cicles vitals de les espècies que hi

habiten; per no molestar-los, s’ha d’actuar fora de l’època de cria dels ocells i els ratpenats, i fora de l’època d’aparellament dels ratpenats.

També cal evitar dur a terme actuacions en els arbr es on s’han detectat colònies d’hivernada de ratpenats. Cal tenir especial cura si s’observen nius o cavitats i escletxes que puguin allotjar ocells, colònies de ratpenats o esquirols .

em poso a prova

Conservar i millorar la biodiversitat a les ciutats

Bones pràctiques de jardineria a Barcelona: conservar

Coneixement del medi • 4t

i millorar la biodiversitat, Àrea d’Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. 2016 (adaptació)

11. Què dedueixes del que es diu en

12. A Catalunya, la majoria d’espè-

el text de dalt?

cies de ratpenats es consideren vul-

Que a Barcelona no es preocupen de tenir cura dels ratpenats.

Que a Barcelona es preocupen de tenir cura dels ratpenats.

nerables i en risc. En la classificació sobre el grau d’amenaça de les espècies, on els situaries?

Amenaçats

No amenaçats

Extingits

Gairebé extingits

Que si es té tanta cura de protegir els ratpenats, deuen ser una espècie invasora que cal controlar.

Que, si es té tanta cura de protegir els ratpenats, deuen ser una espècie autòctona en perill d’ex-

13. Aquestes afirmacions són totes certes, però n’hi ha una que descriu millor la situació actual. Quina és? És normal que s’extingeixin espè-

tinció.

cies; forma part del cicle vital i no

Que les ciutats també són ecosis-

És normal que s’extingeixin algu-

temes i que el que hi fem afecta

nes espècies, però l’estil de vida

les diferents espècies que hi viuen.

de les societats actuals ha fet aug-

Que les ciutats no són espais na-

mentar tant l’extinció, que ara la

turals i que no hi viuen gaires es-

biodiversitat i l’equilibri dels eco-

pècies.

sistemes estan en perill.

ens n’hem de preocupar.

2n TRIMESTRE 111

em poso a prova

Vida aquàtica Els aquaris i les peixeres són petits ecosistemes dinàmics on hi ha diferents éssers vius que interaccionen entre ells.

14. Digues si aquests elements de la peixera són biòtics (B) o abiòtics (A).

Temperatura

Peix

Llum solar

Alga

Caragol

Aigua

Filtre per netejar l’aigua

15. Marca les afirma-

16. Subratlla les mesures que estan

cions que creguis que

a les teves mans per prevenir els in-

són certes en relació

cendis i marca, amb una ✘, les que

amb aquesta imatge:

proposaries, al teu ajuntament, per-

Els peixos sobreviuran perquè són en el seu hàbitat.

2n TRIMESTRE

Els peixos no podran sobreviure

112

què les dugués a terme.

Evitar deixar deixalles al bosc durant una excursió.

perquè el seu ecosistema no s’ha

Destinar més guardes forestals a

reproduït correctament.

les zones més concorregudes.

Les plantes que han posat en els

Organitzar una recollida d’escom-

gots aporten energia i aliment als

braries i una neteja del sotabosc.

peixos.

Distribuir rètols explicatius, pels

Dins d’aquests gots de plàstic, no

boscos, perquè la gent siguin

hi pot haver equilibri entre els fac-

conscients del que es pot fer i del

tors biòtics i els factors abiòtics.

que no.

Coneixement del medi • 4t

Roca decorativa

Els canvis propis dels ritmes de vida, com les estacions o els fenòmens ambientals, repercuteixen en els ecosistemes. Però una pertorbació en un ecosistema, com ara un incendi o un fenomen ambiental extrem (un temporal per exemple), pot tenir, en funció de la durada o de la intensitat que tingui, conseqüències devastadores per a els éssers vius que hi habiten.

Societats i territoris

Unitat 3.

Com ens organitzem?

Unitat 4.

La història de les persones

Societats i territoris

LLIÇONS DEL PASSAT • Classificació i ús de les fonts històriques: orals, escrites i patrimonials, com a via per a l’anàlisi dels canvis i les continuïtats a la localitat al llarg de la història.

• Coneixement de les expressions culturals i artístiques de l’entorn per a comprendre l’època en què va ser creat com a resultat d’una manera d’entendre el món en el seu context temporal.

• Coneixement del patrimoni natural i cultural per valorar-lo i preservar-lo.

• Interpretació de les accions de les persones com a subjectes en la història, dels diferents grups socials, relacions, conflictes, creences i condicionants per entendre que el present és el resultat de les accions del passat.

• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de l’entorn proper en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

Societats i territoris Autoavaluació dels sabers del trimer trimestre.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • L’organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa, estudi de les variables que influeixen en l’ocupació i distribució de la població en l’espai fent representacions gràfiques i cartogràfiques que posin de manifest els principals problemes i reptes demogràfics.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.

• Identificació i valoració dels costums, tradicions i manifestacions ètnic-culturals de l’entorn, mostrant respecte per la diversitat cultural que conviu entorn de la cohesió social per afavorir la cultura de pau i no-violència.

• Identificació de l’estructura administrativa de l’Estat a partir de l’anàlisi de les principals institucions i entitats de l’entorn local, regional i nacional i els serveis que presten per entendre l’organització social.

• Identificació de les normes de circulació, senyals i marques viàries, per afavorir una mobilitat segura com a vianants i usuaris dels mitjans de transport col·lectius o personals.

Societats i territoris

Unitat 2.

Fem els paisatges?

Em poso a prova

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Comprensió del pas de la supervivència, economia de subsistència, a la sobreproducció, economia de consum global, analitzant les activitats productives, el valor, el control dels diners i mitjans de pagament per tendir a la igualtat social i garantir l’accés universal als recursos com a resposta a les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.

• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.

• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, i el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora, mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.

Societats i territoris

Unitat 1.

Trepitgem el relleu

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL REPTES DEL MÓN ACTUAL • Relacions entre els diferents elements que componen l’univers i les seves dinàmiques per interpretar fenòmens físics que afecten la Terra i repercuteixen en la vida diària i l’entorn.

• Interacció entre la superfície terrestre i els agents externs (aigua, vent, éssers vius…) per entendre com canvien els paisatges en els diferents territoris al llarg del temps i anàlisi de la influència de l’activitat humana.

• Representació de l’espai i de la Terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.

UNITAT

SABERS DE L’ÀREA

167

Cultura científica

INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA • Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

• Estudi i anàlisi de les característiques dels diferents ecosistemes com espais, on els factors abiòtics i biòtics es mantenen en equilibri per tal d’entendre i prendre bones decisions respecte a l’ús dels recursos naturals del planeta.

INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació (observacions, identificació i classificació, formulació de preguntes i prediccions, cerca d’informació i de dades, comunicació dels resultats...) adequades a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius (analògics i digitals) apropiats per l’observació i la mesura precises d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques estudiades.

• Valoració de l’ús de la ciència i la tecnologia per ajudar a comprendre les causes de les pròpies accions, prendre decisions raonades i executar tasques de forma més eficient.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Cultura científica

Autoavaluació dels sabers del segon trimestre.

UNITAT

Cultura científica

Unitat 5.

Classifiquem els éssers vius

Em poso a prova

Cultura científica

VIDA AL NOSTRE PLANETA • Aplicació de pautes per una alimentació saludable: menús saludables i equilibrats amb productes de proximitat, importància del cistell de la compra i de l’etiquetatge dels productes alimentaris per conèixer els nutrients i el suport energètic i així prendre decisions raonades.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació i gestió de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a la societat.

Unitat 6.

Protegim els éssers vius!

Unitat 7.

Reptes de la salut

Cultura científica

Unitat 8.

Ciències per entendre el món

Tecnologia i digitalització

Cultura científica

Autoavaluació dels sabers del tercer trimestre.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE • Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients.

• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat en navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge.

• Aplicació de les regles bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte en establir comunicació digital amb altres persones.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL • Identificació i aplicació de les fases del pensament computacional en reptes simples: descomposició d’un repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

MATÈRIES, FORCES I ENERGIA • Reconeixement de les diferents fonts i formes de producció de calor, les interaccions amb diferents materials (conductors i aïllants) i la utilització d’instruments de mesura per aplicar aquests coneixements en la prevenció de riscos a la vida quotidiana.

• Identificació de les propietats de l’aigua per entendre el seu paper vital en el medi i la necessitat de fer-ne un ús responsable.

• Separació, mitjançant diferents mètodes, de mescles heterogènies distingint aquestes de les mescles homogènies i de substàncies pures.

• Anàlisi de les forces de contacte i distància per entendre el seu efecte sobre els objectes, en funció de la seva mida, massa i forma i la interacció entre si.

Unitat 9.

Naveguem per la xarxa

Em poso a prova

168