Experimenta 4t. Coneixements. Coneixement del medi

E o C NEIX MENT del

MEdi

coneixements

Mariona Massip Marta Baqué

4

Programa Experimenta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria: Breogan Tosar Jordi Castellví

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes Edició: Jaume Reula Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol Coordinació tècnica digital: Núria Algarra Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Juan Manuel Moreno, César Barceló Fotografies: AGE-Fotostock, Alamy/Cordon Press, Arxiu Anaya (Martin, Joseph), Arxiu fotogràfic dels autors i de les autores, Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Marta Baqué Soler, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Breogan Tosar Bacarizo © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6094-0 DL B 7045-2023 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

CoNEIXEME

CoNEIX M NT E E

del

MEdi

NT

MEdi

del

ents

coneixem

4 4 dossier d’a pr

enentatge

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents sabers.

erimenta

xp Programa E

Programa Experim

enta

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumnat en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

Atenció. Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 4t d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.

Pàg.

97

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

La Safi i en Bruno van introduint els temes o van interpel· lant l’alumnat al llarg de les unitats.

Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja una situació d’aprenentatge centrada en algun aspecte rela­ cio­nat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final que, sovint, es clou amb un compromís de l’alumnat per tenir cura del medi ambient o amb una acció social.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Un model adaptable i versàtil

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

índex 1

Trepitgem el relleu

4

La història de les persones

7

Els reptes de la salut

Coneixements previs ............................ 8

Coneixements previs .......................... 40

Coneixements previs .......................... 72

La Terra com a sistema ......................... 9

El passat i la història ........................... 41

Com ens podem alimentar bé? ......... 73

Formes de relleu: els accidents geogràfics ........................................ 10

Els protagonistes de la història ......... 42 Qui escriu la història? ......................... 43

Productes de proximitat i de temporada ................................ 74

La dinàmica atmosfèrica: erosió i crisi climàtica ................................. 11

Com era abans? .................................. 44

Què ens aporten els aliments? .......... 75

Vivim millor o pitjor que abans? ........ 45

La salut emocional .............................. 76

Representació gràfica de l’entorn més proper ...................................... 12

Mapa conceptual ................................ 46

El repte de la salut emocional i social .............................................. 77

Com ho podem fer per no perdre’ns?

Estratègies d’orientació ................. 13

Mapa conceptual ................................ 78

Mapa conceptual ................................ 14

2

Fem els paisatges?

5

Classifiquem els éssers vius

8

CIÈNCIES PER ENTENDRE EL MÓN

Coneixements previs .......................... 16

Coneixements previs .......................... 48

Coneixements previs .......................... 80

Els paisatges i els recursos naturals .... 17

Classifiquem per entendre ................ 49

Els materials i les seves propietats .... 81

L’explotació dels recursos naturals ... 18

Entenem per classificar ...................... 50

L’aigua és vida! ................................... 82

L’activitat humana i la transformació del paisatge ..................................... 19

Classifiquem per protegir-nos ........... 51

Les mescles ......................................... 83

Classifiquem per protegir altres espècies ........................................... 52

Les fonts de calor i els conductors .... 84

Espècies per catalogar ....................... 53

Mapa conceptual ................................ 86

L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa .................................... 20 El paisatge, podria ser d’una altra manera? ........................................... 21

Les forces ............................................. 85

Mapa conceptual ................................ 54

Mapa conceptual ................................ 22

3

Com ens organitzem?

Coneixements previs .......................... 24 Ens organitzem en territoris ............... 25

6

Protegim els éssers vius

Coneixements previs .......................... 56 Quines són les funcions vitals dels éssers vius? .............................. 57

9

Naveguem per la xarxa

Coneixements previs .......................... 88 Viure al núvol ....................................... 89

Ens administrem ................................. 26

Les plantes: productores de matèria orgànica ........................................... 58

Acordem normes ................................ 27

Les cadenes i les xarxes tròfiques ..... 59

Informació de debò ............................ 91

Seguim costums i tradicions .............. 28

Quina és la riquesa dels ecosistemes? . 60

Màquines intel·ligents ........................ 92

Convivim en pau ................................. 29

Com cuidem els ecosistemes? .......... 61

Desigualtats digitals ........................... 93

Mapa conceptual ................................ 30

Mapa conceptual ................................ 62

Mapa conceptual ................................ 94

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 1 Com és, un poble feliç? ..................... 31

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 2 Un hotel d’insectes ............................. 63

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 3 Desmuntem les fake news ................. 95

Navegar amb seguretat ..................... 90

1

Trepitgem el relleu

ATS SOC I E T ORIS T I R R E IT

COM HO FEM PER NO PERDRE’NS?

ATENCIÓ:

no contaminant i le ib u q se as ia s d’energ Pensarem forme le o en la nostra b o p re st o n l e n licar e t que es podrien ap ar a l’Ajuntamen b ri ar s le rfe r e p postes ciutat i farem pro ipi. del nostre munic entar la transform fo r e p s e st o p em pro Acció social: Far la. tal des de l’esco n ie b m ia d e m ió mac

7

coneixements

previs Imagina que ets d’excursió per la muntanya. Només tens aquest mapa a mà.

Saps identificar alguns dels elements que hi apareixen?

Per parelles, converseu sobre els elements que hi heu trobat. Aquí teniu algunes idees, però potser en trobareu d’altres:

UNITAT 1

UN RIU

8

UN LL

ANYA UNA MUNT

UN ESTANY

UN PO

BLE

Poseu-les en comú amb la resta del grup classe.

AC

UN MIRADOR

UNA CARRE

TERA

Pàg.

5

LA TERRA COM A SISTEMA

LA TERRA ÉS L’ÚNIC PLANETA

Per entendre com canvia el paisatge, primer cal conèixer què hi intervé! Hi ha diferents sistemes que conformen el nostre planeta i que actuen modificant el paisatge i el relleu.

DEL SISTEMA SOLAR QUE CANVIA

PER L’ACCIÓ DE L’AIGUA, DE L’AIRE

I DELS ÉSSERS VIUS, ALGUNS CANVIS SÓN RÀPIDS, PERÒ LA MAJORIA SÓN TRANSFORMACIONS LENTES.

PENSES QUE EL PAISATGE QUE VEUS

SERÀ IGUAL D’AQUÍ A DEU ANYS? DIRIES QUE ERA AIXÍ, QUAN VAS NÉIXER?

ATMOSFERA

L’atmosfera: és una capa que envolta la Terra i està formada per gasos, com l’oxigen que respirem. Sen-

HIDROSFERA

se l’atmosfera, no podríem viure. A la part més baixa de l’atmosfera, la troposfera, s’hi produeixen els fenòmens atmosfèrics (els núvols, el vent, la pluja...).

La hidrosfera: és l’aigua que hi ha en el nostre planeta. Els oceans són d’aigua salada i contenen la major

BIOSFERA

part de l’aigua del planeta. També formen part de la hidrosfera els rius, els llacs, l’aigua subterrània i les masses de gel. Tota aquesta aigua és dolça, però en total representa molt poca quantitat.

INTERACCIÓ DELS SISTEMES

La geosfera: és el sòl del planeta. Inclou les capes més externes de la Terra (l’escorça i el mantell supe-

Atmosfera Aire

rior), i està formada per roques, minerals i sediments.

BIOSFERA

La biosfera: fa referència a tot el que té vida; és a dir,

Geosfera Terra

als éssers vius que habiten la Terra, des d’un bacteri fins a una balena o un ametller, i a la seva relació amb els altres sistemes.

UNITAT 1

Hidrosfera Aigua

9

FORMES DE RELLEU: ELS ACCIDENTS GEOGRÀFICS

Pàg.

7

El relleu és el conjunt de formes que configuren un territori. D’aquestes formes en diem accidents geogràfics. S’han modelat, al llarg de milions d’anys, per l’acció dels diferents sistemes que interactuen a la Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera. A continuació te’n presentem alguns:

1 Muntanya: Elevació natural del terreny.

2 Serralada: Conjunt de muntanyes situad

1

es les unes al costat de les altres. Si aquest conjunt de muntanyes té les mateixes característiques, s’anomena massís.

4

2

3 Depressió: Terreny situat a zones més baixes

5 3

respecte el nivell de les regions de l seu voltant.

4 Vall: Depressió situada entre els vessants de dues muntanyes, generalment de forma allargada i recorreguda per un riu.

5 Plana: Extensió de terreny pla i d’escassa alti tud sobre el nivell del mar.

En el relleu costaner hi podem trobar:

1 Penya-segat: Paret de roca vertical a la vora del mar.

2 Delta: Acumulació de sediments que ar3

UNITAT 1

4

10

rossega un riu en desembocar al mar.

Illa: Porció de terra envoltada d’aigua. Un conjunt d’illes formen un arxipèlag.

1 2

Península: Porció de terra envoltada d’aigua excepte per un braç que la manté unida al continent.

7

5 Cap: Tros de terra que s’endinsa cap al mar.

6 Golf: Entrada del mar dins la costa. Si és

6

7

més petita, s’anomena badia.

Platja: Riba planera del mar, riu o llac, formada de sorra o grava.

4

5

3

Pàg.

9

LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA: EROSIÓ I CRISI CLIMÀTICA Els canvis en l’atmosfera provoquen fenòmens com el vent, els núvols, la pluja, variacions de pressió i de temperatura. Aquests fenòmens modifiquen el relleu; aleshores parlem d’erosió.

Les causes naturals de l’erosió són els canvis d’estació (primavera, estiu, tardor i hivern), l’acció del vent i la pluja, l’activitat volcànica o altres catàstrofes naturals.

EROSIÓ PER GEL

EROSIÓ EÒLICA

EROSIÓ HIDRÀULICA

L’aigua que hi ha dins les roques de les muntanyes es glaça, augmenta de volum i trenca les pedres.

El vent modela les roques, les desgasta i les va polint molt lentament.

L’aigua també modifica el paisatge, desgastant les roques a mesura que passa el temps.

A més de les causes naturals, l’acció dels éssers humans també provoca canvis en el paisatge: la construcció de carreteres i ponts, les pedreres, les urbanitzacions i els camps de conreu, modifiquen el relleu.

SABIES QUE DEGUT

AIXÒ PROVOCA

A LA CRISI CLIMÀTICA CADA

QUE ALTRES CANVIS SIGUIN

ATMOSFÈRICS EXTREMS?

LES ESLLAVISSADES.

VEGADA HI HA MÉS FENÒMENS

BRUSCOS, COM ARA

UNITAT 1 11

Pàg.

11

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L’ENTORN MÉS PROPER La cartografia és la ciència que s’encarrega de representar l’espai geogràfic en mapes o plànols, que són superfícies planes:

ície gran Un mapa representa una superf ogràfics i generalment mostra accidents ge ) amb els o naturals (serralades, rius, illes... nt. noms escrits en el lloc correspone

Un plànol representa una superf ície més petita. Generalment se centra en els elements humans (edificis, ponts, car rers, etc.) i sol anar acompanyat d’una llegen da.

Però, per reproduir la realitat en un plànol o en un mapa, no podem dibuixar-la a mida real, perquè no hi cap. Ens cal ferho a proporció, i per això utilitzem l’escala, que és la proporció entre les dimensions de la realitat i la seva representació. Podem decidir, doncs, la proporció que donarem a cada metre real, per exemple, que 1 metre real, es correspongui amb 1 centímetre en el dibuix.

Una de les funcions dels plànols és la de marcar itineraris i ubicacions. A internet es poden trobar diferents aplicacions amb plànols que indiquen llocs per dormir, restaurants, monuments històrics...

També serveixen per saber quant temps es triga per anar d’un punt a un altre, els mit-

UNITAT 1

jans de transport que es poden utilitzar, etc.

12

Si no volem utilitzar l’escala, podem fer un croquis; és a dir, un dibuix més esquemàtic de l’entorn.

Pàg.

13

COM HO FEM PER NO PERDRE’NS? ESTRATÈGIES D’ORIENTACIÓ A més dels mapes i dels plànols que hem vist anteriorment, per tal de no perdre’ns, podem utilitzar altres estratègies.

La brúixola és un instrument que té una agulla imantada i ens indica on és el nord. Perquè funcioni, és important que quedi ben horitzontal i que l’agulla pugui girar lliurement.

Actualment també disposem de tècniques digitals com els GPS (sistema de posicionament global), on es pot escriure una adreça i, a la pantalla, apareixen les indicacions per arribar-hi.

e’ns, cal observar rdr pe no r pe ó, aci nt rie l’o a ilit fac s en Encara que la tecnologia ofereixen la natura i el paisatge. s en e qu tes pis les en s no arfix i orn l’ent Com ens podem orientar de dia? El Sol El Sol ens pot donar unes indicacions aproximades dels punts cardinals (nord, sud, est i oest), perquè el

Estrella Polar

Sol surt per l’est i es pon per l’oest.

Ossa Menor

I a la nit, com ens orientem? Els estels A la nit, a l’hemisferi nord de la Terra, podem orientar-nos buscant l’Estrella Polar, que indica el nord. Per poder-la localitzar, cal trobar l’Ossa Menor; és l’últim estel de la seva cua.

Ossa Major

La natura ens dona pistes Si ens fixem en la vegetació de la muntanya, podrem saber on és el nord, perquè, a la part sud, tant els arbres com algunes roques aïllades tendeixen a estar més seques, mentre que, a la part nord, estan humides i cobertes de molsa.

Els anells de creixemen t acostumen a estar més junts i atap eïts cap al costat on toca menys el sol (normalment cap al no rd).

UNITAT 1

les soques e u q s ie b a S tallats dels arbres poden també ens orientar?

13

MAPA CONCEPTUAL

El RELLEU que trepitgem Atmosfera troposfera fenomens atmosfèrics

Canvis a la Terra

Elements que modifiquen el relleu

Hidrosfera

Geosfera capes més externes del planeta Biosfera

Formes que configuren un territori

aigua

éssers vius

ACCIDENTS GEOGRÀFICS

Per gel

Els canvis en el relleu

Eòlica EROSIÓ Hidràulica Acció dels éssers humans

CRISI CLIMÀTICA

UNITAT 1

La representació de l’espai

14

L’orientació de l’espai

Mapes CARTOGRAFIA Plànols

Sistemes analògics

Brúixola

Sistemes digitals

GPS

Elements naturals i del paisatge

5

Classifiquem els éssers vius CULTURA A C I E N T Í F IC

COM CONEIXEM EL MÓN QUE

ENS ENVOLTA?

ATENCIÓ:

classificomparar, agrupar i l ca s en è qu r pe m Ens preguntare car els éssers vius. ns les ar els éssers vius sego ic sif as cl de es er an Coneixerem m ístiques bàsiques. funcions i les caracter rs vius. nos i protegir els ésse ireg ot pr tre en ó ci la Buscarem la re es i les de l’extinció d’espèci es us ca ls pa ci in pr s Identificarem le es i la biodiversitat. em ist os ec s el ir eg ot mesures per pr

47

coneixements

previs Una oreneta ha fet un niu en una finestra de l’escola de la Safi i en Bruno. A la classe en parlen, però no es posen d’acord a l’hora de dir quin ocell és.

OH, QUIN CARNÍVOR MÉS BONIC!

NO, QUE ÉS UN OCELL!

ÉS UN OCELL

UNITAT 5

MIGRATORI!

48

n Per què tene icte? aquest confl

Algú no té raó?

JO EM PENSAVA QUE ERA UN VERTEBRAT!

Què volen dir les paraules que fan servir?

QUE NO! QUE ÉS UN OVÍPAR!

Quines d’aq ues característiq tes ues compartim, els humans amb les ore , netes?

Pàg.

75

CLASSIFIQUEM PER ENTENDRE Si obrim la finestra, els nostres sentits perceben molts estímuls del món que ens envolta: veiem diferents formes i colors, sentim sons i sorolls, notem sensacions i ens arriben diferents olors.

Tot això, el nostre cervell ho agrupa ràpidament: nosaltres no veiem colors barrejats, sinó que reconeixem un cel, uns núvols i uns ocells que volen; veiem edificis, arbres, semàfors, cotxes i persones. Això vol dir que ho identifiquem.

ar, anomenar i ordenar ific nt ide em sit ces ne , lta vo en s en e qu Per entendre el món ar-ho segons les seves rup ag m de po é mb Ta nt. lta vo e str no tot el que tenim al que sabem classificar-ho. dir à ldr vo ò Aix s. un com ts tre s seu característiques i els Si fem un cop d’ull a la nostra aula, per exemple, podem classificar tot el que ens envolta, diferenciant els éssers vius dels éssers inerts; és a dir, diferenciant allò que té vida d’allò que no en té. Però també podríem classificar-ho en funció dels colors, de la forma, de si és visible, de si ens agrada o de si pot ser perillós per a nosaltres…

Per classificar, doncs, necessitem un criteri o una variable de classificació.

A partir de l’observació dels éssers vius amb els quals convivim, d’estudiar-los i també d’analitzar-los, els humans hem ÉS HORA

D’ARREPLEGAR

ELS ANIMALS!

pogut identificar diferents espècies animals i vegetals.

Quan classifiquem aquestes espècies, les agrupem a partir dels criteris i les variables escollides.

El fet d’entendre el món en què vivim ens permet cl assificar, i el fet de classificar ens aj uda a entendre el món en què vivi m.

PEL COLOR? PER LA MIDA? PER L’HÀBITAT…?

UNITAT 5

SÍ, PERÒ COM?

49

Pàg.

77

ENTENEM PER CLASSIFICAR Classificar elements és agrupar-los en funció de les seves característiques comunes.

Això vol dir que, per classificar-los, necessitem comparar-los.

Si ara haguessis de classificar les companyes i companys de la teva classe en funció del tipus de sang que tenen, abans hauries de saber els seus grups sanguinis. Per poder classificar elements i reconèixer, per tant, les característiques comunes o diferents que tenen, ens cal conèixer el que volem classificar.

Per classificar els éssers vius, podem fer servir característiques que es perceben a simple vista, com ara el color, la forma, la mida o el moviment.

ocells Anomenem ocells rapinyaires els urpes esque tenen un bec ganxut i unes ues les molades. Aquestes característiq podem observar a simple vista.

Altres característiques les podem reconèixer a partir de l’observació i l’estudi sistemàtic del seu comportament.

en funDe vegades classifiquem els arbres perenne. ció de si la seva fulla és caduca o aver-los Això ho podem saber després d’h ons. observat amb el pas de les estaci Altres característiques només les podem conèixer a partir d’anàlisis microscòpiques, amb tèc-

UNITAT 5

niques i instruments específics.

50

poden conPer diferenciar els animals que el poden treure el coronavirus dels que no r els gens de contreure, s’han hagut d’analitza diferents espècies.

vius depèn Tot el que coneixem sobre els éssers re, estudiar de les característiques que podem veu ssa saber. i analitzar, i també del que ens intere

Pàg.

79

CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR-NOS Segurament, quan tenies dos anys no diferenciaves els amfibis dels rèptils, tot i que ja classificaves els éssers vius. Des de ben petites, les persones comencem a classificar els éssers que ens envolten: diferenciem les persones que ens tracten bé de les que no, els animals que podem tocar i els que ens poden mossegar, les plantes que ens poden punxar i les que podem olorar, els aliments que podem menjar i els que ens poden fer mal.

Identificar i classificar els éssers vius respon a una necessitat molt bàsica: protegir-nos i saber com ens hi podem relacionar.

coDiferenciem les espècies que són Algumestibles de les que no ho són. , són nes, com els bolets de la imatge irritaverinoses i poden generar-nos -nos. cions, fer-nos mal o, fins i tot, matar

Totes les espècies comestibles en s aporten nutrients. Algunes, que classif iquem com a medicinals, les fem servir per curar-nos i per crear remeis i medecin es.

Classifiquem algunes espècies exò n tiques –és a dir, que provenen d’u altre ecosistema– com a invasores operquè alteren negativament l’ec sistema al qual han arribat.

Podem classificar les espècies en domèstiques i salvatges. Les esp ècies domèstiques tenen una relació pro pera amb les persones, amb més be neficis que riscos.

51

Pàg.

81

Classifiquem per en tendre i per protegir-nos, però també per prot egir altres espècies.

CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR ALTRES ESPÈCIES Els dinosaures són uns animals molt coneguts, tot i que cap persona no n’ha vist mai cap de viu.

Quan l’espècie humana va començar a habitar la

ELS HUMANS,

SOM UNA ESPÈCIE

Terra, els dinosaures ja s’havien extingit.

Com pot ser que una espècie que existia fa temps

SÍ, EN PERILL

D’EXTINGIR LES ALTRES!

EN PERILL?

hagi deixat d’existir?

Perquè una espècie continuï existint, cal que vagin naixent nous membres d’aquesta espècie per tal que puguin arribar a ser adults i es puguin reproduir. Si els membres d’una espècie no es poden reproduir i, per tant, no en neixen de nous, aquesta espècie s’extingirà un cop s’hagin mort els últims adults que quedaven.

Durant els últims anys s’han extingit moltes espècies: en l’actualitat, cada dia en desapareixen unes cent. Per evitar que això continuï passant i per protegir la biodiversitat, les classifiquem en funció del perill que corren d’extingir-se, per tal de poder activar mesures de protecció d’aquestes espècies.

CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES SEGONS EL RISC D’EXTINCIÓ No amenaçades

UNITAT 5

En risc mínim

52

Quasi vulnerables

Els coloms no estan en perill d’extinció; al contrari, n’hi ha molts.

Amenaçades Vulnerables

En perill

Extingides En risc crític

El gall fer del Pirineu és un animal amenaçat, però protegit per lleis especials.

Extingides en llibertat

Extingides

El dodo es va extingir en el segle xvii.

Pàg.

83

ESPÈCIES PER CATALOGAR Avui en dia tenim identificades i catalogades al voltant d’1,5 milions d’espècies, però, podria ser que n’hi hagués moltes més que no coneixem?

Aquest dubte l’han tingut moltes persones al llarg de la història, com ara científiques i científics que han estudiat animals, plantes, fongs i bacteris, i que han ampliat la llista d’espècies identificades i conegudes; és a dir, que han descobert espècies que no es coneixien. És normal que cada societat conegui les espècies pròpies del seu ecosistema, però avui en dia tots estem molt connectats i tenim accés a totes les espècies d’arreu del món; a totes les que hem descobert, és clar. Per això totes les espècies tenen una catalogació i un nom oficials, per poder-les reconèixer més enllà del nom que tenen en cada llengua.

El nom oficial o científic de cada espècie és en llatí. La catalogació oficial de cada espècie identifica el següent: El regne de l’espècie (si és vegetal, animal, fong, bacteri…).

La classe (peixos, amfibis, rèptils, ocells, mamífers, invertebrats…).

La família.

El nom de l’espècie.

R egne: animal.

Família: fèlids.

Classe: mamífers.

Espècie: Panthera le o.

UNITAT 5

Es calcula que, en realitat, pot ser que existeixin gairebé món. deu milions d’espècies a tot el

53

MAPA CONCEPTUAL

CLASSIFICAR ELS ÉSSERS VIUS

vol dir

OBSERVAR-LOS

Com són

Com viuen

Què mengen COMPARAR-LOS Com es reprodueixen

Quants n’hi ha

Com es relacionen

Per conèixer-los

UNITAT 5

AGRUPAR-LOS

54

Per protegir-nos

Per protegir-los

UN HOTEL D’INSECTES

CIÓE SITUNA ENTATG

PROTEGIM ELS INSECTES

D’APRE

Els hotels d’insectes són estructures en què diferents espècies d’insectes i d’altres artròpodes es poden refugiar per reproduir-se o per passar-hi l’hivern.

Actualment, molts d’aquests animals tenen dificultats per trobar refugi, sobretot a les grans ciutats, però també a les zones rurals, on moltes vegades estan amenaçats pels pesticides.

UN HOTEL D’INSECTES?

I QUÈ HI POSAREM: LLITS I DUTXES PERQUÈ HI ESTIGUIN A GUST?

HA, HA, HA!

NO SÉ SI ÉS BEN BÉ AIXÒ EL QUE ELS

BENEFICIS DELS HOTELS D’INSECTES

AGRADA…

ectes i això fa que Ens permeten d’acostar-nos als ins coses sobre aquests puguem observar-los i aprendre animals.

plantes.

Afavoreixen la pol·linització de les ara la del Ajuden a prevenir plagues com pugó.

PROJECTE COOPERATIU 2

torn per Augmenten la biodiversitat de l’en a altres esquè els insectes són aliment per pècies com ara les orenetes.

63

OBJECTIU DEL PROJECTE: CONSTRUIR UN HOTEL D’INSECTES Formem grups i repartim els rols Farem aquest projecte en grups de treball de tres persones, en el qual caldrà assignar diversos rols: de cada dia entre els mem Coordinador o coordinadora: reparteix les tasques faci correctament. bres del grup i vetlla perquè tothom tingui feina i la s que es van prenent, les Secretari o secretària: anota els acords i les decision queda pendent. tasques que s’han desenvolupat en cada sessió i el que creació de l’hotel per tal de Càmera: fa fotografies i documenta tot el procés de s al final de cada sessió. poder compartir coneixements amb la resta de grup

Aquests rols no cal que siguin fixos, sinó que es poden anar canviant en cada sessió. Podeu utilitzar una taula com aquesta per anotar-hi les tasques que farà cada membre del grup en cada una de les sessions:

PROJECTE COOPERATIU 2

TASQUES

64

Sessió 1:

Coordinador/a: …

Secretari/ària: …

Càmera: …

Sessió 2:

Coordinador/a: …

Secretari/ària: …

Càmera: …

Sessió 3:

Coordinador/a: …

Secretari/ària: …

Càmera: …

Sessió 4:

Coordinador/a: …

Secretari/ària: …

Càmera: …

Sessió 5:

Coordinador/a: …

Secretari/ària: …

Càmera: …

DISSENY INICIAL DELS HOTELS Tenint en compte tot el que sabeu sobre els éssers vius, i en concret sobre els insectes, dissenyeu un hotel amb tots aquells elements que cregueu que són indispensables per tal que els insectes hi puguin viure i desenvolupar les seves funcions vitals.

• Primer feu el disseny individualment, i després compareu-lo, complementeu-lo o reconstruïu-lo amb les idees dels companys i companyes del vostre grup.

• Feu una llista amb el material que cregueu que us caldrà per construir aquest hotel i amb el que haurà de tenir a dins:

Com és el vostre hotel?

S’assembla a algun d’aquests o és molt diferent?

• Baixeu els vostres hotels al pati i deixeu-los-hi uns quants dies per veure si hi podeu observar insectes.

Taula d’observació (Què ha passat?)

Abans de baixar al pati a veure què ha passat en els vostres hotels, feu una llista d’elements que considereu que s’han d’observar, per tal de saber si són uns bon Dia 1

Dia 2

Dia 3

Hi han anat formigues?

…

…

…

Han utilitzat la rampa per passar?

Hi han anat altres insectes?

…

…

…

…

…

…

Hi han fet niu?

…

…

…

...

…

…

…

Què observarem?

PROJECTE COOPERATIU 2

hotels d’insectes o no.

65

COM SÓN ELS INSECTES? QUÈ NECESSITEN PER VIURE?

• Esbrineu quines espècies d’insectes es troben en el vostre entorn.

MARIETES

ABELLES

Probablemen t podreu millo rar el vostre hote l si coneixeu b é els insectes que hi han de viure . Així que, abans de refe r l’hotel per a ls insectes, cal que sapig ueu com són aquests animals i quin es necessitats tenen.

ESCARABATS

TISORET

ES

• Investigueu quines necessitats té cada una de les espècies que heu trobat.

• Organitzeu la informació en fitxes com aquesta: Nom de l’insecte: Fases del seu cicle vital:

PROJECTE COOPERATIU 2

Què necessita per viure en cada fase:

66

Com es reprodueix:

Altres dades:

Enganxa una foto.

PENSEM COM HA DE SER L’HOTEL

•

Tenint en compte tot el que heu après sobre els insectes, debateu quins ele-

ments haurà de tenir l’hotel i, prèviament, penseu-ne el disseny. Observeu, abans, el dibuix:

1 Escorça

Qui pot viure en un

hotel d’insectes?

2 Branquillons

9 Centpeus

Aranyes

1

11

9

Tisoretes

Escarabats

2 6

7

5

Escarabats

Porquets de Sant Antoni

4

2

3 Palla

3

4 Pinyes

8 10

Tisoretes

Aranyes

5 E nvasos de

cartó corrugat

Tisoretes

apses amb 6 C

apses amb 7 C

Marietes

Papallones

ranures horitzontals

Crisopes

Vespes solitàries

Abelles solitàries

10 Totxanes

Vespes solitàries

Aranyes

8 T estos capgirats

Borinots

11 Tubs de canya

Vespes solitàries

Abelles solitàries

• En un full a part, feu una llista dels materials que necessitareu per construir l’hotel.

PROJECTE COOPERATIU 2

9 Troncs amb forats

ranures verticals

Escarabats

67

ARA SÍ; CONSTRUÏM L’HOTEL!

• Amb l’ajuda d’algun familiar manetes o del mestre o la mestra, construïu l’estructura d’un hotel d’insectes per a la vostra escola.

Ara que ja sab eu com són els insectes i què necessite n per viure, ha arribat el mom ent de replanteja r-vos com ha de ser l’hotel i tornar-vos a posar mans a l’obra!

• Apliqueu el que sabeu sobre les necessitats dels insectes

i sobre els materials que els fan la vida més confortable, i busqueu els materials que us facin falta. Els podreu trobar a casa, en un parc o en un bosc que tingueu a prop.

• Fixeu-vos en aquests exemples d’hotels d’insectes i en els diferents materials que s’hi poden posar:

PROJECTE COOPERATIU 2

Caldrà, però, que tingueu en compte, també, les següents recomanacions a l’hora

68

de situar-lo:

HOTEL RECOMANACIONS PER SITUAR UN

nquil.

Ha d’estar en un lloc silenciós i tra ja i del vent.

Cal que estigui arrecerat de la plu e Per evitar la humitat, és millor qu

no toqui directament a terra.

OBSERVEM SI ATREU INSECTES

• Instal·leu els vostres hotels al pati de l’escola.

• Dissenyeu, amb el grup, una nova taula d’observació per al nou hotel d’insectes.

Dia 1

Dia 2

Dia 3

...

…

…

…

...

…

…

…

...

…

…

…

...

…

…

…

...

…

…

…

Què observarem?

• Quines diferències hi ha entre el nou hotel i el que havíeu dissenyat primer?

Material de constr ucció:

Forma de l’estruct ura:

Aïllament:

Material interior:

diversos materials per a l’atracció de diferents espècies?

vant l’hotel Continueu obser t quatre d’insectes duran de la dies amb l’ajut bservació. vostra taula d’o

PROJECTE COOPERATIU 2

• Creieu que han funcionat els

69

PASSEM A L’ACCIÓ!

De ben segur que a la vostra població hi ha indrets on un hotel d’insectes faria un bon servei.

•

Busqueu, en un mapa del municipi, diversos llocs

on aniria bé d’instal·lar-hi hotels d’insectes, com ara zones molt urbanitzades, on els insectes no troben refugis, però també horts i parcs.

•

Poseu en comú, amb la resta dels grups, les pro-

postes de tota la classe i argumenteu-les.

Escrivim una carta Més enllà de l’aula, cal fer accions socials i par-

Escriviu una carta al vostre Ajunta

ment explicant tot el

ticipar activament en la

que heu fet en aquest projecte.

millora de l’entorn.

Expliqueu-los les vostres idees sob

hotels d’insectes i proposeu-los

població.

re la importància dels

d’instal·lar-ne més a la

Podeu escriure una carta per grup,

Aquest model us pot

posar-les totes en comú i, finalment, escriure la carta defini tiva entre tota la classe.

PROJECTE COOPERATIU 2

servir de guia:

70

Benvolgut senyor / Benvolguda senyora

,

alcalde/alcaldessa de

.

Som …

El motiu d’aquesta carta és …

Hem estat treballant…

Us agraïm per endavant el vostre interès i us saludem cordialment.

Atentament, els nens i les nenes de 4t de Primària de l’escola…

Societats i territoris

Unitat 3.

Com ens organitzem?

Em poso a prova

Projecte cooperatiu 1 Com és, un món feliç?

REPTES DEL MÓN ACTUAL • L’organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa, estudi de les variables que influeixen en l’ocupació i distribució de la població en l’espai fent representacions gràfiques i cartogràfiques que posin de manifest els principals problemes i reptes demogràfics.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.

• Identificació i valoració dels costums, tradicions i manifestacions ètnic-culturals de l’entorn, mostrant respecte per la diversitat cultural que conviu entorn de la cohesió social per afavorir la cultura de pau i no-violència.

• Identificació de l’estructura administrativa de l’Estat a partir de l’anàlisi de les principals institucions i entitats de l’entorn local, regional i nacional i els serveis que presten per entendre l’organització social.

• Identificació de les normes de circulació, senyals i marques viàries, per afavorir una mobilitat segura com a vianants i usuaris dels mitjans de transport col·lectius o personals.

Societats i territoris

Unitat 2.

Fem els paisatges?

Societats i territoris

Autoavaluació dels sabers del trimer trimestre.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.

• Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.

• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Representació de l’espai i de la terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Comprensió del pas de la supervivència, economia de subsistència, a la sobreproducció, economia de consum global, analitzant les activitats productives, el valor, el control dels diners i mitjans de pagament per tendir a la igualtat social i garantir l’accés universal als recursos com a resposta a les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.

• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.

• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, i el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora, mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.

Societats i territoris

Unitat 1.

Trepitgem el relleu

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Relacions entre els diferents elements que componen l’univers i les seves dinàmiques per interpretar fenòmens físics que afecten la Terra i repercuteixen en la vida diària i l’entorn.

• Interacció entre la superfície terrestre i els agents externs (aigua, vent, éssers vius…) per entendre com canvien els paisatges en els diferents territoris al llarg del temps i anàlisi de la influència de l’activitat humana.

• Representació de l’espai i de la Terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.

UNITAT

CONTNGUTS DE L'ÀREA

103

Societats i territoris

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Cultura científica

INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació (observacions, identificació i classificació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments i recerques, cerca de patrons, creació de models, cerca d’informació i de dades, experiments amb control de variables, comunicació dels resultats...) adequades a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius (analògics i digitals) apropiats per l’observació i la mesura precises d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques estudiades.

• Valoració de l’ús de la ciència i la tecnologia per ajudar a comprendre les causes de les pròpies accions, prendre decisions raonades i executar tasques de forma més eficient.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

LLIÇONS DEL PASSAT • Classificació i ús de les fonts històriques: orals, escrites i patrimonials, com a via per a l’anàlisi dels canvis i les continuïtats a la localitat al llarg de la història.

• Coneixement de les expressions culturals i artístiques de l’entorn per a comprendre l’època en què va ser creat com a resultat d’una manera d’entendre el món en el seu context temporal.

• Coneixement del patrimoni natural i cultural per valorar-lo i preservar-lo.

• Interpretació de les accions de les persones com a subjectes en la història, dels diferents grups socials, relacions, conflictes, creences i condicionants per entendre que el present és el resultat de les accions del passat.

• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de l’entorn proper en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

Cultura científica

INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA • Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

• Estudi i anàlisi de les característiques dels diferents ecosistemes com espais, on els factors abiòtics i biòtics es mantenen en equilibri per tal d’entendre i prendre bones decisions respecte a l’ús dels recursos naturals del planeta.

Autoavaluació dels sabers del segon trimestre.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació...) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

Cultura científica

CONTNGUTS DE L'ÀREA

UNITAT

Unitat 4.

La història de les persones

Unitat 5.

Classifiquem els éssers vius

Unitat 6.

Protegim els éssers vius!

Projecte cooperatiu 2 Un hotel d’insectes Em poso a prova

104

Autoavaluació dels sabers del tercer trimestre.

Cultura científica

Em poso a prova

Tecnologia i digitalització

Unitat 9.

Naveguem per la xarxa

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE • Utilització de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

• Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE • Selecció i utilització de dispositius i recursos de digitals d’acord amb les necessitats del context educatiu.

• Utilització de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

• Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients.

• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat en navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge (contrasenyes segures, identitat digital...).

• Aplicació de les regles bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte en establir comunicació digital amb altres persones.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL • Identificació i aplicació de les fases del pensament computacional en reptes simples: descomposició d’un repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema o la creació d’un producte.

• Aplicació de tècniques cooperatives per al treball en equip i estratègies per a la gestió de conflictes i promoció de conductes empàtiques i inclusives també en entorns digitals.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

Cultura científica

Unitat 8.

Ciències per entendre el món

Projecte cooperatiu 3 Desmuntem les fake news

MATÈRIES, FORCES I ENERGIA • Reconeixement de les diferents fonts i formes de producció de calor, les interaccions amb diferents materials (conductors i aïllants) i la utilització d’instruments de mesura per aplicar aquests coneixements en la prevenció de riscos a la vida quotidiana.

• Identificació i anàlisi de les propietats de l’aigua a partir de l’experimentació per entendre el seu paper vital en el medi i la necessitat de fer-ne un ús responsable.

• Separació, mitjançant diferents mètodes, de mescles heterogènies distingint aquestes de les mescles homogènies i de substàncies pures identificant-les en el medi ambient.

• Anàlisi de les forces de contacte i distància per entendre el seu efecte sobre els objectes, en funció de la seva mida, massa i forma i la interacció entre si.

Cultura científica

Unitat 7.

Reptes de la salut

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

VIDA AL NOSTRE PLANETA • Aplicació de pautes per una alimentació saludable: menús saludables i equilibrats amb productes de proximitat, importància del cistell de la compra i de l’etiquetatge dels productes alimentaris per conèixer els nutrients i el suport energètic i així prendre decisions raonades.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació i gestió de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a la societat.

UNITAT

CONTNGUTS DE L'ÀREA

105