Experimenta 3r. Dossier. Coneixement del medi

CoNEIXEMENT

E M di

del

dossier d’aprenentatge

B r e o g a n To

Jordi Caste

Mariona M

Marta Baq

sar

llví

assip

ué

3

Programa Experimenta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria:

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Berta Ferrer Edició: Jaume Reula Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol i Cristina Montero Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Anna Clariana Fotografies: 123RF, Alamy / Cordon Press, Album / Fine Art Images, Arxiu familiar Garcés López, EFE, @CCMA, Depositphotos, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com i Arxiu Barcanova

© 2022, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5833-6 DL B 6833-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

CoNEIXEMENT del EdiCoNEIXEME

M

NT

MEdi

del

prenentatge dossier d’a

33 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

coneixement s

enta

Programa Experim

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en el Treball d’observació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

Programa Experim

enta

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

a més • Al final de cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• L’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.

• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals. ials the correct colum Float or sink. Mater list the items in e bellow and then Look at the pictur of the table.

1.

TELENOTÍCIES

Rosada i geb rada. Qua n el vapor d’aigua es diposita sob re les plan una nit fred tes en a, hi ha rosa da. Si fa mol fred i les got t més es es tran sformen en de gel, hi cristalls ha gebrada . Descriu diferències les entre aqu estes due s imatges :

ROSADA

stone

egg

screw

del dia a dia a classe.

• 3r

Coneixement del medi

• 3r Coneixement del medi

medi • 3r Coneixement del

candle

rubber eraser

Sink

2. Reflexiona i marca les

en aquesta taula.

Material • Un full DIN A3 • Unes quantes notes adhesives • Uns quants fulls DIN A4 • Llapis, retoladors i colors

EL REP TE DE LA LLE NTI A

Les llentie

a punt, s són llavors. Si es nodre ixen i es relacio Pas 2. Elaboració. Un cop tingueu el material amb l’entorn, són nen

teves opcions Molt

Bastant

Poc

Preparació

El repte de la llentia consisteix a experimentar amb diferents condicions per veure, en quines condicions, les llenties creixen més, en quines creixen menys i en quines no creixen gens.

88

23 49

Activitats i propostes perquè l’alumne pugui resoldre amb autonomia.

104

següents o inventa-te’n una:

La llentia arbre: segueix les instruccions tal com diu la guia de l’experiment.

La llentia nocturna: en comptes de posar-la en un lloc il·luminat, desa la llentia en un lloc on no toqui mai el sol; per exemple, a dins d’un armari.

La llentia seca: no la mullis, no mullis el cotó ni reguis mai la llentia.

La llentia marinera: inunda-la.

Posa tres dits d’aigua dins el got.

Fes que la llentia suri.

La llentia pagesa: per plantar la llentia fes servir terra en comptes de cotó fluix.

Digues quin repte Pensa-ho bé: què

has triat:

diries que passa

rà?

• 3r

Tria una de les condicions

UNITAT 3

139 Entenc que formo part de la històr ia i que el que faci fa canvia r el futur.

He treballat bé amb la resta de companys i companyes.

capaces de créixe r, però… com es nodreixen? Com es relacionen amb el seu entorn?

-ne Invest la classe iga-ho(doneu es de a partir del que has après en aques ives a tots els alumn tema Repartiu notes adhes t ). i amb el repte a màxim com que et proposem. tres i , a mínim una a cada un, com una idea, petita adhesives, una una de les notes re en Escriviu, en cada u que caldria inclou a d’actuar que pense maner una reviseu Necessitem o s, Fem irar-vo norma germinar una llentia Per tal d’insp . Farem que onals de la classe. d’una ica. els protocols emoci llavor de llentia • Cotó fluix didàct en creixi una planta esmentat en la unitat .

Podrem veure • Aigua les idees que s’han s escrite com, a partir d’una llavor, clares i que estan són idees • Got la planta creix les petites i es relaciona amb Assegureu-vos que el seu entorn.

• Llenties crues i sense faltes. amb bona lletra

heu de seguir aquests passos:

Coneixement del medi

Soc conscient de com vaig creixe nt.

Identifico coses que canvien i coses que continuen quan passa el temps .

Comprenc la diferè ncia entre les cause i les conseqüènc s ies.

Identifico els ritmes diferents amb què canvien les coses .

Sé com puc repres entar, amb gràfic etc., els canvis s, imatges, que visc.

Puc valorar si els canvis que visc són positius o negatius per a mi.

UNITAT 8

UNITAT 2

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

Per elaborar els protocols emocionals de la classe,

cal tenir a mà aquest material:

ring coin

Float

2. Utilitzeu un termòme tre per poder mes urar la temp eratura de l’aire.

Pengeu-lo en un lloc visib le, al costat del pluviòmetre.

Pas 1. Preparació del material.

r clip

Coneixement del medi • 3r

pape

pencil

6.

La nostra petita esta ció meteoro i construïu lògica. Divi una petita diu-vos en estació met grups eorològica al pati de l’escola.

1. Feu un pluv iòmetre per mesurar 3. la quantitat Construïu un de pluja que penell per cau. assenyalar Talleu una amp la direcció olla de plàs del vent. tic per la meitat Finalment, i marqueucol·loqueu hi una línia mil·limet el pene a dalt de tot, rada, que serv damunt la teula ll irà per mesurar da. el volum.

complicades o estressants.

Inclouen normes i maneres d’afrontar els problemes

i aprenc

5.

Boira. On hi ha més boira: a Lleid o a Tarrago na en ple a en ple hive estiu, qua rn, quan fa n fa molta molt fred, calor? Per què?

sobre com cal actuar davant de situacions alegres, tristes,

key

GEBR

Pàg.

18

Escriu, dins aques t núvol, paraules o idees que hagis après .

cork

ball

Aquests fenò ADA mens met eorològics, jardí i en una es poden mateixa alba produir, alho da? ra, en un mat eix

El protocols emocionals de la classe us han de donar pistes

1.

reflexiono

4.

ELS PROTO COLS EMOCI ONALS DE LA CLASS E

IN ENGLISHon their properties.

AND NOW, can ding float or sink depen n

TREBALL D’OBSERVACIÓ

EL TEMPS EN EL

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Pàg.

18

índex 1

Som de dia, som de nit

4

El color carn

7

Cuidem-nos!

Els moviments de la Terra ................. 5

El color carn en el món ................... 59

Per què ens hem de cuidar? ......... 113

Com sabem quina hora és? .............. 7

Les migracions avui ......................... 61

No puc menjar el que jo vulgui? .. 115

Què són aquests puntets que veiem al cel? ........................... 9

Què passa quan les persones ens barregem? ............................. 63

Quin és el plat més saludable? .... 117

Per què fa fred i després calor? ...... 11

Qui som? .......................................... 65

I tot això… com ho sabem?

La ciència i la mitologia ............... 13

Com s’organitzen els municipis? .... 67

Per què he de cuidar-me i cuidar els altres? ....................... 121

And now, in English! ........................ 69

And now, in English! ...................... 123

And now, in English! ........................ 15

Reflexiono i aprenc .......................... 71

Reflexiono i aprenc ........................ 125

treball d’observació ............. 72

treball d’observació ........... 126

Què fa que ens puguem moure? . 119

Reflexiono i aprenc .......................... 17 treball d’observació ............. 18

2

Quina calor!

5

Som com som

8

Quina energia!

Quin temps fa? ................................ 21

Som així ............................................ 75

Per a què necessitem energia? .... 129

El temps en el telenotícies .............. 23

Nosaltres i el món ............................ 77

Què és l’energia? ........................... 131

Per què fa tanta calor? .................... 25

Estic content, estic trist ................... 79

Les propietats dels materials ........ 133

El clima i el paisatge ........................ 27

Soc al teu costat .............................. 81

Les fonts d’energia ....................... 135

I jo, què puc fer per millorar el paisatge? .................................. 29

Qui soc? Qui som? .......................... 83

Les màquines ................................. 137

And now, in English! ........................ 85

And now, in English! ...................... 139

And now, in English! ........................ 31

Reflexiono i aprenc .......................... 87

Reflexiono i aprenc ........................ 141

treball d’observació ............. 88

treball d’experimentació .. 142

Reflexiono i aprenc .......................... 33 treball d’observació ............. 34

3

6 Els temps estan canviant

Estem canviant? ............................... 37 Canvis a ritmes diferents ................. 39

Estem ben vius

Com obtenim energia i matèria?

Com ens nodrim? ......................... 91 Com ens multipliquem?

Ens reproduïm ............................. 93

9

El futur que construïm

Com podem construir el futur? .... 145 Aigua neta per a tothom ............... 147

Les causes i les conseqüències ...... 41

Ens adaptem el medi, ens relacionem ............................. 95

Com representem els canvis i les continuïtats ........................... 43

L’efecte humà sobre animals i plantes ....................................... 97

El consum responsable ................. 151

Imaginar el futur .............................. 45

Tots compartim el planeta .............. 99

Les eines i la tecnologia per construir el futur .................. 153

And now, in English! ........................ 47

And now, in English! ...................... 101

And now, in English! ...................... 155

Reflexiono i aprenc .......................... 49

Reflexiono i aprenc ........................ 103

Reflexiono i aprenc ........................ 157

treball d’observació ............. 50

treball d’experimentació .. 104

treball d’observació ........... 158

em poso a prova ....................... 53

em poso a prova ..................... 107

em poso a prova ..................... 161

Com fem servir l’aigua? ................. 149

1 Pàg.

9

Som de dia, som de nit!

ATS SOC I E T ORIS T I R R E IT

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA 1.

És el mateix de dia que de nit? La diferència entre el dia i la nit és

la llum que ens arriba del Sol. Aquesta diferència de llum moltes vegades ens fa canviar la percepció que tenim dels llocs i dels espais. Aniries…

Coneixement del medi • 3r

A l’escola de nit? Per què?

Al carrer de nit? Per què?

A la muntanya de nit? Per què?

2. El Sol, la Lluna i la Terra… Qui és qui? Qui...

Fa llum?

És el més gran?

Fa voltes?

És el més petit?

3. Vist així és més senzill! Agafeu una llanterna, un globus terraqüi (o una pilota) i feu-la girar. Podeu identificar els llocs on és de dia i els llocs on és de nit?

UNITAT 1

i tanqueu el llum. Enfoqueu la Terra

5

4. El Sol, la Lluna i la Terra. Aixequeu-vos de les cadires! Feu grups de tres. Repartiu-vos els papers de la Lluna, el Sol i la Terra i imiteu-ne els moviments. Vigileu de no marejar-vos!

5. Cada cosa al seu lloc! Col·loca les paraules en el lloc corresponent: LLUN

A

E ROTACIÓ D T N E IM V O M

MOVIMENT

DE TRANSL AC

IÓ

TERRA SO L

UNITAT 1

24 hores

6

Coneixement del medi • 3r

365 dies

Pàg.

10

COM SABEM QUINA HORA ÉS? 6. La sortida i la posta del sol. Quina imatge correspon a la sortida del sol i quina a la posta?

B

A

Coneixement del medi • 3r

Com ho saps?

7.

La ciutat sense sol. Mira el vídeo de la notícia que t’indicarà el teu

mestre o la teva mestra.

Feu grups i parleu: tants Us imagineu viure mesos sense sol?

Coses que canviarien

8.

Com creie u que canv iaria la vost ra vida?

Imagineu -vos un dia normal d ’anar a l’escola que fos sempre d e nit.

Coses que no canviarien

L’ombra. En Xen diu que de vegades vol estar sol, sense la seva

una estona?

Trobaràs l’enllaç al vídeo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

ombra. Com ho podria fer? Com podria deixar de tenir ombra ni que fos

7

9.

Qüestió de rellotges. Els avis d’en Xen i els avis de la seva amiga

Nelma viuen molt lluny d’aquí, a Corea del Sud i a Angola. Ells parlen molt sovint amb els seus avis i s’envien vídeos quan es troben a faltar. Avui tots dos tenen ganes de trucar-los quan tornin de l’escola. Quan siguin a casa, a la tarda, la Nelma trucarà als seus avis, però en Xen no ho podrà fer; diu que s’haurà d’esperar, perquè a aquella hora ja dormiran. Com pot ser?

Tots dos tenen els avis molt lluny.

Els avis d’en Xen viuen a Corea

Per què en Xen haurà d’esperar-se

del Sud. Allà els rellotges marquen

i la Nelma no?

8 hores més que aquí. A quina hora

Zones ho ràries del món

els haurà de trucar perquè ni ell ni els seus avis no estiguin dormint?

Coneixement del medi • 3r

Mira aquest mapa del món amb els fusos horaris. Digues 3 països que

UNITAT 1

tinguin la mateixa hora que tu i 3 països que tinguin una hora diferent.

8

Mateixa hora Hora diferent

Pàg.

11

QUÈ SÓN AQUESTS PUNTETS QUE VEIEM AL CEL? 10. Lluna o estrelles? Compara la Lluna i les estrelles i encercla l’opció correcta: a) La Lluna és més gran / petita que les estrelles. b) Les estrelles estan més a prop / lluny de la Terra que la Lluna. c) La Lluna / una estrella és feta de gas i foc. d) La Lluna / una estrella és feta de roques.

11. Les fases de la lluna. Escriu els noms en les etiquetes corresponents:

Coneixement del medi • 3r

LLUNA NOVA – LLUNA PLENA – LLUNA CREIXENT – LLUNA MINVANT

A

B

A C

12.

C

D

B D El cel ha vis que t en X en

Quina nit! En Xen ha anat

de cap de setmana a les muntanyes dels Pirineus i diu que a la nit ha vist un cel ple d’estrelles. La Paula ha estat a Barcelona i diu que no les ha vist.

Si han mirat el cel el mateix dia, diferent? Feu grups i parleu dels motius pels quals passa això.

El cel que ha vist la Paula

UNITAT 1

com pot ser que l’hagin vist tan

9

13. Així s’entén millor! Per entendre millor les fases de la lluna, podeu construir una maqueta!

Necessitareu: - 4 boles e - pintura o retolador negr - cordill i un paraigua. gafe A u 4 boles. inte P u la meitat

clara serà la part

de cada bola de

ag Im ineu que un

color negre. La p

de la Lluna il·lum

inada pel Sol.

art

UNITAT 1 10

Coneixement del medi • 3r

a de les parets d e la classe és el S ol: és d’on ve la llum . eng P eu les 4 boles de l paraigua; asseg ureu-vos que la cara blanca est à mirant el Sol. ose P u-vos a sota del paraigua i... feu-l o girar!

Pàg.

12

PER QUÈ FA FRED I DESPRÉS CALOR? 14. Els paisatges de les estacions. Identifica aquestes imatges amb

Coneixement del medi • 3r

l’estació de l’any corresponent:

15. El sol i les estacions. Digues a quina estació som:

Els raigs del Sol cauen de

directes; fa molta calor.

costat; és quan fa més fred.

Estació:

Estació:

UNITAT 1

Els raigs del Sol cauen

11

16. Els canvis de les estacions. I tu, com vius les estacions?

Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la.

Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

Com vesteixo?

…

…

…

…

Què menjo?

…

…

…

…

Què tinc ganes de fer?

…

…

…

…

Què faig en el temps lliure?

…

…

…

…

Quines festes celebro?

…

…

…

…

Per parelles, compareu les respostes. Viviu les estacions de la mateixa manera?

Hemisferi nord – hemisferi sud. La Paula i la seva família han

anat al Perú per celebrar l’any nou amb els seus tiets, que viuen allà des de fa dos anys. Mentre el seu amic Xen es queda a casa i porta jerseis de llana, ella li diu que s’estan banyant a l’oceà i a la piscina.

A quina hora en Xen hauria de trucar a la Paula per desitjar-li bon any nou? Recorda el que has après dels fusos horaris!

Imagina’t que ets en Xen i pensa quina conversa podries tenir amb la Paula: d’una banda, li pots explicar com celebres la nit de Cap d’Any, quina temperatura fa, què menges i, de l’altra, t’has d’inventar què et podria explicar ella. Recorda que

UNITAT 1

allà és estiu!

12

Per parelles, escenifiqueu la conversa que tindríeu.

Coneixement del medi • 3r

17.

Pàg.

13

I TOT AIXÒ… COM HO SABEM? LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA 18.

Científics i científiques. Llegeix la història d’aquests personatges:

Hipàtia va ser una científica molt important a l’antiguitat.

Tot i que a la seva època molt poques dones podien ser científiques, ella va estar molts anys estudiant el cel i els planetes, va construir

Galileu també era astrònom i va viur e fa uns 500 anys.

Abans es pensava que el Sol girava al volta nt de la Terra, i ell va defensar qu e la Terra girava al voltant de l Sol. I per aquest motiu el va n denunciar, perquè la gent no vo lia canviar la seva manera de pensar.

el primer planetari i va ser

Coneixement del medi • 3r

mestra d’astronomia… fa més de 2.000 anys!

Stephen Hawking

Katherine Johnson, Dorothy

va ser un gran

Vaughan i Mary Jackson

astrònom que va

van ser tres matemàtiques molt

estudiar l’univers.

importants. Gràcies als seus

Tenia una malaltia molt

càlculs, es va poder enviar un

greu: no podia moure’s,

coet a la Lluna fa 50 anys.

ni parlar, però sí que podia

Allà on vivien era molt difícil

pensar. Gràcies a un

que les dones estudiessin a la

ordinador, podia explicar

universitat i encara era més

tot el que pensava, i fins

difícil si eren persones negres.

i tot va poder escriure molts

Però elles ho tenien clar, i això

llibres!

no les va aturar!

I a tu… t’agradaria estudiar el cel i dedicar-te a la ciència? Inventa’t les dificultats que et trobaràs. Fes-ho amb dibuixos, en forma de còmic.

Coneixes alguna científica o científic actual? Explica-ho.

UNITAT 1

la teva història: allò que faràs, investigaràs i descobriràs i, també,

13

19. Mites dels cinc continents. Voleu conèixer mites dels cinc continents?

Amb aquest joc ho aconseguireu!

1. Feu cinc equips.

2. Cada equip viurà en un continent diferent del món i haurà de recuperar les peces de la seva mitologia.

3. Cada equip haurà d’aconseguir: – Un mapa – Una història – Una imatge

– Uns personatges

4. El vostre mestre o la vostra mestra us explicarà el que heu de fer.

20. Fantasia! Actualment ja tenim prou coneixements científics per explicar per Coneixement del medi • 3r

què es fa de dia i de nit i com són el Sol, la Lluna i les estrelles.

Hi ha històries, contes i cançons que expliquen coses que no són reals, que no són de veritat, però ens agraden tant!

Mira aquest vídeo, escolta aquesta cançó i llegeix aquest conte. Tots parlen del Sol, la Lluna i les estrelles. Quines coses de les que expliquen no són reals i quines són de veritat? (Per exemple, que la Lluna es vagi allunyant és fantasia, perquè està sempre a la mateixa distància de la Terra.)

UNITAT 1

C ançó: e rei».

«Idil·li de l’astr

14

Curtmetratge: La Luna.

Conte: a?

Tastem la llun

Coneixes altres cançons i contes que parlin del cel? Canta-les o explica’ls.

Amb els teus companys i companyes, podeu triar també què és veritat i què no és real.

Trobaràs els enllaços al poema, a la cançó i al conte en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. The best time of day! When do you like to do these activities?

In the evening

rning I n t he m o

Coneixement del medi • 3r

In the afternoon

At any time

A t n ig h t

I like to sleep

.

I like to read

.

I like to play with my friends

.

2. The best time of year! Which is your favourite season to do these things? You can choose more than one.

In winter

In spring

In summer

In autumn .

I like to drink hot chocolate

.

I like to go cycling

.

I like to dance

.

UNITAT 1

I like to swim

15

3.

Draw your own pictures to help you remember these words.

WINTER - SUMMER SUN - MOON - STARS - EARTH AUTUMN - SPRING - SHADOW

SUN

UNITAT 1

Coneixement del medi • 3r

16

Trobaràs cartes retallables, que hauràs de pintar, en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

ho, pinta les estrelles segons la llegenda:

Coneixement del medi • 3r

Molt

Bastant

Poc

M’he implicat?

He après?

He mostrat interès?

He treballat en equip?

He ajudat els companys?

reflexiono i aprenc

1. Ara, reflexionarem sobre el que hem après en aquesta unitat. Per fer-

2. Marca segons el que has après: Molt

Bastant

Poc

Sé explicar per què es fa de nit.

Diferencio la rotació i la translació.

Sé per què hi ha països amb hores diferents.

Sé explicar per què a l’hivern fa més fred que a l’estiu.

Identifico les fases de la lluna.

Sé explicar per què les ombres es mouen.

UNITAT 1

M’agrada fer-me preguntes i buscar les respostes.

17

OBSERVEM UN PAISATGE Quan la llum del sol xoca contra algun objecte o alguna persona, es creen les ombres.

IM !

T R S O sse a de l

cla

1. Dibuixa el mateix paisatge quatre vegades, durant quatre moments diferents del dia. Sobretot, recorda de dibuixar les ombres i la posició del sol!

Si tens una brúixola, marca també els punts cardinals en el dibuix.

HORA:

HORA:

Coneixement del medi • 3r

TREBALL D’OBSERVACIÓ

HORA:

18

HORA:

2. Després d’aquesta observació, quines preguntes et pots fer sobre les ombres? Pensa unes quantes preguntes. Després, en grups, poseu en comú les preguntes i apunteu-les.

OBSERVEM UNA MAQUETA 1. De vegades va bé fer representacions per entendre la realitat.

Farem una maqueta i, després, respondrem unes preguntes.

Coneixement del medi • 3r

transparent i poseu-lo a) Agafeu un bol de vidre o plàstic uest bol representa sobre un cartó de cap per avall. Aq la Terra. ersos objectes b) A sota el bol, podeu posar-hi div rsones. que representin cases, arbres o pe u el bol. És important c) Agafeu una llanterna i il·lumine ieta, perquè la que la llanterna sempre estigui qu llanterna representa el Sol. en sentit contrari al de d) Feu girar a poc a poc el cartó moviment representa les agulles d’un rellotge. Aquest el moviment de rotació de la Terra. el lloc on xoca la llum e) Aneu marcant amb un gomet resenten la posició de la llanterna. Aquests gomets rep del Sol que es veu des de la Terra. ha sota el bol. f) Fixeu-vos en els objectes que hi s?

Heu vist com es movien les ombre

Ara ja per q entenem uè es les om mouen bres!

TREBALL D’OBSERVACIÓ 19

CONSTRUÏM UN RELLOTGE DE SOL! Ja sabem que el Sol ens ajuda a saber quin moment del dia és i determina si és de nit, si és de dia i quina hora és.

Abans que hi hagués rellotges com els que tenim, les persones sabien l’hora que era gràcies als rellotges de sol.

1. Sortiu al pati, en un espai on toqui el sol.

Col·loqueu-hi algun objecte una mica alt (un pal d’escombra, una cadira). Amb ajuda de la brúixola, marqueu els punts cardinals

ada hora c i t a p l a S i s o r t iu mbra, o ’ l s é n o i marqueu t in d r e u u n l’ e n d e m à

R

OL GE S E D E G T ELLO

GANT!

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Treb al l d' ap lic ac ió

20

car els nets a l’escola, és molt Per als avis i les àvies que venen a bus el camí amb més ombres? cansat caminar sota el sol. I si trobéssim anar des del lloc del barri En una cartolina, dibuixeu un camí per eu bé quines rutes podeu fer que vulgueu fins a la vostra escola. Mir a i proposeu quina és la millor i quines ombres hi ha al matí i a la tard se patir pel sol. ruta per anar a l’escola i tornar-ne sen

Coneixement del medi • 3r

(nord, sud, est i oest). Veieu l’ombra que fa?

El rello s tges de so l les o utilitze n m mar bres pe car l r ’ h o r que é a s.

5 Pàg.

49

SOM AIXÍ

CULTURA CIENTÍFICA

Som com som JO EM VEIG BAIX, AMB ELS CABELLS NEGRES I CURTS, AMB ELS ULLS

AMETLLATS I AMB ULLERES. LA PAULA

ÉS ALTA, ROSSA I TÉ ELS ULLS MARRONS.

1. Com ens veiem? Sovint no ens veiem de la mateixa manera que ens veuen els altres. Ho vols comprovar? Agrupeu-vos per

I AMB ELS CABELLS ONDULATS I LLARGS. EN XEN ÉS BAIX, AMB ELS CABELLS

D’ UNA MIDA MITJANA, AMB SERRELL, TÉ ELS ULLS MARRONS I PORTA ULLERES.

Coneixement del medi • 3r

parelles i dibuixeu-vos.

JO EM VEIG DE MIDA MITJANA, PRIMA,

Em dic:

anya

El meu company o la meva comp es diu:

Compareu els dibuixos que heu fet. En quines característiques heu coincidit? Quines heu representat de manera diferent?

UNITAT 5 75

2. «Contra gustos no hi ha res escrit». Les nenes i els nens de la classe sou molt diferents. Això fa que la vostra classe sigui molt variada i, com diuen, «contra gustos no hi ha res escrit». Ompliu aquesta taula amb algunes dades de les companyes i els companys de la vostra classe. Com sou de diferents?

Característiques

Nombre d’alumnes

Característiques Ulls blaus

Cabells rossos

Ulls verds

Cabells negres

Ulls marrons

Cabells rojos

Alt o alta

Cabells llisos

Baix o baixa

Cabells ondulats

Alçada mitjana

Cabells arrissats

Esquerrà o esquerrana

ha una persona Si com a mínim hi ística, per cada caracter olt diversos. vol di r que sou m

Quin goig de classe!

3. Ens assemblem. Encara que tots nosaltres ens diferenciem en algunes coses, ens assemblem en les més importants. Això és perquè som persones.

Fes una llista de les característiques que tenim els humans. Fixa’t que, pel fet de tractar-se de característiques humanes, tots els nens i les nenes

UNITAT 5

les han de tenir.

76

1.

5.

2.

6.

3.

7.

4.

8.

Coneixement del medi • 3r

Cabells castanys

Nombre d’alumnes

Pàg.

50

NOSALTRES I EL MÓN 4.

Els camins dels nervis. Els nervis són camins que van des de totes

les parts del nostre cos fins al cervell i des del cervell fins a totes les parts del nostre cos. Observa la imatge del sistema nerviós de la pàgina 50 del llibre de Coneixements i descriu el camí que segueix un impuls nerviós.

Tria un estímul (per exemple: t’has cremat la punta del nas, has vist un flaix de llum o has tastat un xiclet àcid).

Tria una reacció (per exemple: has apartat el nas de l’escalfor, t’has tapat els ulls amb les mans o has fet una ganyota).

Coneixement del medi • 3r

Completa les frases: – Estava tan tranquil a casa quan, de sobte, – L’impuls nerviós es va originar a i va passar per

(estímul). fins a arribar al cervell. uls que va passar per

l cervell va reaccionar i va generar un imp –E fins a arribar

. .

– La meva reacció va ser

5. Músculs i ganyotes. Els músculs de la cara ens permeten expressar emocions i sentiments.

SOC MOLT FELIÇ DE SER AMIGA TEVA, XEN.

EM FA CONTENT QUE EM DIGUIS AIXÒ.

Prova d’expressar els sentiments i les emocions següents: fàstic, por, felicitat, ira, tristesa i sorpresa. los davant de les teves companyes i dels teus companys.

UNITAT 5

Com ho faries? Juga a representar-

77

6.

Estímuls que ens emocionen. Les emocions i els sentiments no són

el mateix: una emoció dura pocs segons i generalment provoca una reacció física, mentre que un sentiment dura molt més.

Quan ens expliquen un acudit divertit, el nostre cos reacciona rient i, fins i tot, plorant d’emoció, però només estem contents durant un moment.

En canvi, el fet de tenir amics i amigues ens fa sentir feliços sempre.

Digues quins estímuls, com l’acudit, et fan sentir alguna emoció i quines són aquestes emocions.

Aquest estímul m’emociona

És positiva o negativa?

Estímuls que ens fan experimentar sentiments. Els sentiments duren

molt més que les emocions. Quan coneixem algú i ens cau bé, ens agrada d’estar junts i ens fem amics; experimentem un sentiment: la felicitat.

Sabries dir quins estímuls, com, per exemple, el fet de conèixer algú, et fan experimentar sentiments? Quins són aquests sentiments?

UNITAT 5

Estímul

78

Sentiment que em fa experimentar

És positiu o negatiu?

Coneixement del medi • 3r

7.

Quina emoció sento?

Pàg.

51

ESTIC CONTENT, ESTIC TRIST 8. M’agrada, no m’agrada. El fet d’identificar el que ens fa estar contents i el que ens fa estar tristos és molt important. Estigues alerta i identifica les teves emocions i els teus sentiments. Anota, durant tot el dia, les coses que t’han fet sentir bé o malament:

Em fa sent ir bé

Em fa sentir malam

ent

Coneixement del medi • 3r

9.

Com ho solucionem? Els humans som éssers socials i el nostre

estat d’ànim depèn, moltes vegades, de la gent que ens envolta. Per tal de ser una mica més feliços, hem de saber resoldre conflictes.

Mira el fragment del documental Free to learn: A Radical Experiment in Education que t’indicarà el mestre o la mestra. Després, respon: Totes les persones són cridades a assistir al council meeting per resoldre un conflicte que hi ha hagut entre en Max i la Chloe. Com es tria el mediador en els council meetings?

Com s’asseuen i demanen la paraula les persones en un council meeting?

conflictes? Per què?

Trobaràs l’enllaç al vídeo en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 5

Creus que el council meeting és una bona manera de resoldre els

79

10.

Em va passar a mi. Tots nosaltres hem

viscut situacions de conflicte i les hem pogut resoldre. Explica una situació d’aquest tipus que t’hagi passat a tu. Estaves preocupat? Com creus que se sentien les persones del teu entorn?

Com vau resoldre la situació?

Fa uns quants dies…

Penso que la gent del

Coneixement del medi • 3r

Jo estava…

meu voltant se sentia…

ó…

Vam resoldre la situaci

UNITAT 5

80

Pàg.

52

SOC AL TEU COSTAT 11. Estar de mala lluna. De vegades la sang ens bull i voldríem cridar.

Ens enfadem per qualsevol cosa. Com és això? Fes una llista dels motius que et fan estar de mala lluna:

Quants d’aquests motius són realment importants? Quants estan relacionats Coneixement del medi • 3r

amb petites coses? Compartiu els motius amb tota la classe i debateu sobre aquells que us fan estar de mala lluna.

12.

Soc aquí. Llegeix el poema que tens

al teu espai personal del web de Barcanova.

Què transmet el poema? Tens alguna amiga o algun amic a qui dedicaries un poema com aquest?

UNITAT 5

Trobaràs el poema en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.

81

13.

Empatitzem amb els altres. Llegiu en veu alta les històries següents: Com et fa sentir això?

Com creus que se sent la La Laia és molt entremaliada.

protagonista de la història?

L’altre dia estàvem jugant a futbol i tota l’estona agafava la pilota amb les mans i no parava de i la vam deixar sola.

UNITAT 5

Com et fa sentir això?

82

sensible. L’any lt o m s é n a Jo n E es ganes d’anar passat tenia molt l’estona parlava ta To s. ie n lò co e d m ser a la casa d’això. Un cop va enyorar una va s e s, ie n lò co e d se li va escapar mica i, fins i tot, però li va passar , a m ri g llà a n u lg a de seguida.

Com creus que se sent el protagonista de la història?

Coneixement del medi • 3r

riure. Al final vam parar de jugar

Pàg.

49

QUI SOC? QUI SOM? 14. Un tresor. Tots tenim algun

LA MEVA NINA M’ AGRADA MOLT PERQUÈ

ME LA VA FER LA MEVA ÀVIA. ME LA FA

RECORDAR QUAN NO LA VEIG. LA TINC DES QUE SOC PETIT. JA FORMA PART DE MI.

objecte que, per algun motiu, forma part de la nostra identitat, un petit tresor. Respon les preguntes següents per descobrir per què aquest objecte forma part de la teva identitat:

C o mp a r les res teix amb le postes s de l s teus c o mp a nys i c o mp a S’asse nyes. mblen ?

Quant fa que el tens?

Coneixement del medi • 3r

Com el vas aconseguir?

El relaciones amb alguna persona que estimes?

Què és el que t’agrada més d’aquest objecte?

Per què t’hi identifiques?

15. Tinc moltes qualitats. Sovint, tal com ens veiem nosaltres no és tal com ens veuen els altres. Nosaltres pensem que tenim unes característiques i la gent que ens envolta acostuma a destacar-ne unes altres.

Escriu les que destacaries de tu mateix:

Escriu el teu nom en un tros de paper i passa’l als companys i companyes En acabar, comprova si les característiques escrites en el paper s’assemblen a les que tu havies pensat.

UNITAT 5

de la classe perquè cada un hi anoti una qualitat que destacaria de tu.

83

16.

Com som? La nostra classe també té la seva identitat: la manera

com treballem, si parlem més o menys, si som més o menys creatius, o si som una mica desordenats… Aquestes característiques de la classe també formen part de la nostra identitat individual.

La meva classe e?

Acostumem a xerrar a class Sí Una mica No Som creatius?

Treballem en equip?

Sí De vegades No Parlem diverses llengües?

Sí

Sí

Només català i castellà

Una mica Som esportistes?

No ues?

Ens agraden les matemàtiq

Sí Una mica Gens

Sí Una mica Gens

Marqueu les respostes i, entre tots, feu una pluja d’idees. Finalment, decidiu quines característiques defineixen la identitat de la vostra classe. Que tothom hi digui la seva!

Aquestes característiques, influeixen en la teva identitat?

UNITAT 5

T’assembles als companys i les companyes de la teva classe? Per què?

84

Coneixement del medi • 3r

Gens

AND NOW, IN ENGLISH! 1. How do you feel? Match these emotions with the correct image.

Coneixement del medi • 3r

anger - disgust - sadness - fear - joy - surprise

2. Self-portrait. Draw a picture of yourself showing one of the emotions you have learned. Draw things that make you feel that emotion around your head.

UNITAT 5 85

3. Emotions and feelings can be complicated. Read all the definitions carefully. Circle attitudes you think are incorrect in black. Circle attitudes you think are correct in green. a) When I argue with one of my friends, I get

angry with everyone.

w that I listen to them

b) When my friends feel bad, I let them kno and support them.

c) When my parents are angry, I always think

it is because of me.

d) I always try to see the good side of things. e) Little things, like playing and laughing with happy.

my friends, make me feel

UNITAT 5

Coneixement del medi • 3r

86

el full i compta els punts.

1. Els éssers humans som...

2. La diversitat...

4. Em sento bé quan...

us a) …normalment és culpa meva. Sovint els me companys s’enfaden amb mi. tenir b) …em sembla que no és culpa meva. Deu algun problema que no conec. c) …li dic que es calmi i que compti fins a 10.

La seva actitud em fa enfadar. costat i que pot comptar 6. Si un company a) …li dic que soc al seu amb mi. o companya està trist... b) …li pregunto què li ha passat. . c) …penso que la tristor ja li passarà i l’ignoro

5. Quan hi ha algú que està enfadat...

De 0 a 4 punts: Has de repassar! Revisa el tema. Tens dubtes?

De 5 a 8 punts: Força bé! Quina emoció!

De 9 a 12 punts: L’enhorabona! Tens una sensibilitat especial!

UNITAT 5

a) 0

3

a) 2

2

a) 1

1

b) 2 b) 1 b) 0

c) 1 c) 0 c) 2

6 5 4

a) 2 a) 0 a) 2

b) 1 b) 2 b) 0

c) 0 c) 1 c) 1

Coneixement del medi • 3r

3. Si m’enganxo el dit amb la porta...

ns, a) …tots iguals: tots tenim dos ulls, dues ma dos peus... s b) …força diferents, sobretot si vivim en lloc allunyats. c) …iguals, però alhora diferents. esa. a) …és positiva; com més varietat, més riqu dríem b) …és positiva; si fóssim iguals, ens confon els uns amb els altres. a. c) …és negativa perquè la igualtat fa la forç a) …clavo un cop a la porta. i b) …poso el dit sota l’aixeta perquè se’m calm el dolor. c) …crido i ploro perquè algú em faci cas. . a) …gaudeixo de les petites coses de la vida classe. b) …faig enfadar una mica algun company de ília. c) …em fan un bon regal o viatjo amb la fam

reflexiono i aprenc

1. Tria l’opció que consideris més encertada en cada cas. Després, gira

87

ELS PROTOCOLS EMOCIONALS DE LA CLASSE El protocols emocionals de la classe us han de donar pistes sobre com cal actuar davant de situacions alegres, tristes, complicades o estressants.

Inclouen normes i maneres d’afrontar els problemes del dia a dia a classe.

Pas 1. Preparació del material. emocionals de la classe, cal tenir a mà aquest material:

• Un full DIN A 3 • Unes quante s notes adhesives • Uns quants fulls DIN A4 • Llapis, retola dors i colors

Pas 2. Elaboració. Un cop tingueu el material a punt,

TREBALL D’OBSERVACIÓ

heu de seguir aquests passos:

88

mnes de la classe (doneu-ne alu els s tot a es siv he ad tes no iu Repart s com a màxim). una a cada un, com a mínim, i tre es, una petita idea, una siv he ad tes no les de a un a cad en Escriviu, e penseu que caldria incloure en norma o una manera d’actuar qu r tal d’inspirar-vos, reviseu Pe . sse cla la de als ion oc em ols els protoc la unitat didàctica. les idees que s’han esmentat en clares i que estan escrites són es ide s tite pe les e qu s -vo Assegureu amb bona lletra i sense faltes.

Coneixement del medi • 3r

Per elaborar els protocols

Material

Coneixement del medi • 3r

es petites idees, caldrà recollir-les Un cop tothom hagi escrit les sev una superfície llisa. i enganxar-les a la pissarra o en alg semblants o repetides. Caldrà Segurament hi haurà idees molt Això ho pot fer un moderador, ajuntar les que s’assemblin més. o la mestra. triat per vosaltres, o bé el mestre r no s’acabaran d’entendre o que Hi haurà petites idees que potse cap, penseu si cal reformular-les teu tec de en Si tit. sen n dra tin no preferiu. o eliminar-les i voteu l’opció que d’escriure, en un full DIN A4, ha p gru da Ca . ps gru r pe s vo iu Divid a partir de les petites idees una norma o una manera d’actuar deri millors. de les notes adhesives que consi

Pas 3. Aplicació. Tot seguit, escriviu les idees en un full DIN A3 i decoreu-lo amb llapis de colors, retoladors i el que faci falta!

En ac ab ar, alg ú s’ ha ur à d’ en ca rr eg ar de lle gi r els prot oc ol s i ha ur eu de vo ta r si els ap ro ve u o no .

TREBALL D’OBSERVACIÓ 89

Un cop aprovats, pengeu els vostres protocols emocionals en un lloc ben visible de la classe perquè tothom els pugui veure.

COM QUE HEM FET

LA LLETRA TAN PETITA,

SI ENGANXES EL FULL TAN

AMUNT, NO ES LLEGIRÀ RES. DESPRÉS D’ UNS QUANTS DIES DE DEBAT, FINALMENT ELS HEM APROVAT!

funcionen. Potser els haureu d’actualitzar.

Un cop al mes, repasseu, entre tots, cada protocol i feu-vos les preguntes següents: quest protocol?

TREBALL D’OBSERVACIÓ

a) L’utilitzem, a

90

b) Funciona?

, no el fem servir c) En el cas que r? per què deu se l protocol? d) Cal canviar e tocols nous? ro p r a re c e d e) Hem

A és el m quest om torna ent per raf un de bat so er br vostre s emo e les cion i els v ostres s sentim ents.

Coneixement del medi • 3r

Pas 4. Revisió. De tant en tant haureu de revisar si els protocols