Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Berta Ferrer
Edició: Jaume Reula
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo
Maquetació: Judit Sunyol i Cristina Montero
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Anna Clariana
Fotografies: 123RF, Alamy / Cordon Press, Album / Fine Art Images, Arxiu familiar Garcés López, EFE, @CCMA, Depositphotos, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com i Arxiu Barcanova
Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2022
ISBN: 978-84-489-5833-6 DL B 6833-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el dossier?
El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.
Programa Experimenta
El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en el Treball d’observació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.
Programa Experimenta
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
a més
• Al final de cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• L’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.
EL TEMPS EN EL TELENOTÍCIES
4. Rosada i gebrada. Quan el vapor d’aigua es diposita sobre les plantes en una nit freda, hi ha rosada. Si fa molt més fred i les gotes es transformen en cristalls de gel, hi ha gebrada. Descriu les diferències entre aquestes dues imatges:
Aquests fenòmens meteorològics, es poden produir, alhora, en un mateix jardí en una mateixa albada?
5. Boira. On hi ha més boira: a Lleida en ple hivern, quan fa molt fred, o a Tarragona en ple estiu, quan fa molta calor? Per què?
6. La nostra petita estació meteorològica. Dividiu-vos en grups i construïu una petita estació meteorològica al pati de l’escola.
1. Feu un pluviòmetre per mesurar la quantitat de pluja que cau. Talleu una ampolla de plàstic per la meitat marqueu-hi una línia mil·limetrada, que servirà per mesurar el volum.
2. Utilitzeu un termòmetre per poder mesurar la temperatura de l’aire. Pengeu-lo en un lloc visible, al costat del pluviòmetre.
Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.
3. Construïu un penell per assenyalar la direcció del vent. Finalment, col·loqueu el penell a dalt de tot, damunt la teulada.
Pas 1. Preparació del material. Per elaborar els protocols emocionals de la classe, cal tenir a mà aquest material:
• Un full DIN A3 • Unes quantes notes adhesives • Uns quants fulls DIN A4 Llapis,
Pas 2. Elaboració. Un cop tingueu el material a punt, heu de seguir aquests passos: Repartiu notes adhesives a tots els alumnes de la classe (doneu-ne una a cada un, com a mínim, tres com a màxim).
Escriviu, en cada una de les notes adhesives, una petita idea, una norma o una manera d’actuar que penseu que caldria incloure en els protocols emocionals de la classe. Per tal d’inspirar-vos, reviseu les idees que s’han esmentat en la unitat didàctica.
Assegureu-vos que les petites idees són clares que estan escrites amb bona lletra sense faltes.
Els moviments de la Terra 5
Com sabem quina hora és? 7
Què són aquests puntets que veiem al cel? 9
Per què fa fred i després calor? 11 I tot això… com ho sabem?
La ciència i la mitologia 13
And now, in English! 15
Reflexiono i aprenc 17
treball d’observació 18
El color carn en el món 59
Les migracions avui 61
Què passa quan les persones ens barregem? 63
Qui som? 65
Com s’organitzen els municipis? 67
And now, in English! 69
Per què ens hem de cuidar? 113
No puc menjar el que jo vulgui? 115
Quin és el plat més saludable? 117
Què fa que ens puguem moure? 119
Per què he de cuidar-me i cuidar els altres? 121 And now, in English! 123
i aprenc 125
Quin temps fa? 21
El temps en el telenotícies 23
Per què fa tanta calor? 25
El clima i el paisatge 27 I jo, què puc fer per millorar el paisatge? 29
And now, in English! 31
Reflexiono i aprenc 33
treball d’observació 34 Som de dia, som de nit 1 Els temps estan canviant 3 Quina calor! 2
Estem canviant? 37
Canvis a ritmes diferents ................ 39
Les causes i les conseqüències 41
Com representem els canvis i les continuïtats 43
Imaginar el futur 45
And now, in English! 47
Reflexiono i aprenc 49 treball d’observació 50 em poso a prova 53
Qui soc? Qui som?
And now, in English! 85 Reflexiono i aprenc 87 treball d’observació
Per a què necessitem energia?
Com obtenim energia i matèria? Com ens nodrim? 91
Com ens multipliquem? Ens reproduïm 93
Ens adaptem el medi, ens relacionem 95
L’efecte humà sobre animals i plantes 97 Tots compartim el planeta 99
And now, in English! 101
Reflexiono i aprenc 103 treball d’experimentació
Com podem construir el futur? 145 Aigua neta per a tothom ..............
i la tecnologia per construir el futur
in
1 Som de dia, som de nit!
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
1. És el mateix de dia que de nit? La diferència entre el dia i la nit és la llum que ens arriba del Sol. Aquesta diferència de llum moltes vegades ens fa canviar la percepció que tenim dels llocs i dels espais. Aniries…
A l’escola de nit? Per què?
Al carrer de nit? Per què?
A la muntanya de nit? Per què?
2. El Sol, la Lluna i la Terra… Qui és qui? Qui...
Fa llum?
Fa voltes?
És el més gran?
És el més petit?
3. Vist així és més senzill! Agafeu una llanterna, un globus terraqüi (o una pilota) i tanqueu el llum. Enfoqueu la Terra i feu-la girar. Podeu identificar els llocs on és de dia i els llocs on és de nit?
4. El Sol, la Lluna i la Terra. Aixequeu-vos de les cadires! Feu grups de tres. Repartiu-vos els papers de la Lluna, el Sol i la Terra i imiteu-ne els moviments. Vigileu de no marejar-vos!
5. Cada cosa al seu lloc! Col·loca les paraules en el lloc corresponent:
TERRA MOVIMENT DE ROTACIÓ SOL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ LLUNA
COM SABEM QUINA HORA ÉS?
6. La sortida i la posta del sol. Quina imatge correspon a la sortida del sol i quina a la posta?
Com ho saps?
7. La ciutat sense sol. Mira el vídeo de la notícia que t’indicarà el teu mestre o la teva mestra.
Feu grups i parleu:
Us imagineu viure tants mesos sense sol?
Com creieu que canviaria la vostra vida?
Imagineu-vos un dia normal d’anar a l’escola que fos sempre de nit.
Coses que canviarien Coses que no canviarien
8. L’ombra. En Xen diu que de vegades vol estar sol, sense la seva ombra. Com ho podria fer? Com podria deixar de tenir ombra ni que fos una estona?
9. Qüestió de rellotges. Els avis d’en Xen i els avis de la seva amiga
Nelma viuen molt lluny d’aquí, a Corea del Sud i a Angola. Ells parlen molt sovint amb els seus avis i s’envien vídeos quan es troben a faltar. Avui tots dos tenen ganes de trucar-los quan tornin de l’escola. Quan siguin a casa, a la tarda, la Nelma trucarà als seus avis, però en Xen no ho podrà fer; diu que s’haurà d’esperar, perquè a aquella hora ja dormiran. Com pot ser?
Tots dos tenen els avis molt lluny.
Per què en Xen haurà d’esperar-se i la Nelma no?
Zones horàries del món
Els avis d’en Xen viuen a Corea del Sud. Allà els rellotges marquen 8 hores més que aquí. A quina hora els haurà de trucar perquè ni ell ni els seus avis no estiguin dormint?
Mira aquest mapa del món amb els fusos horaris. Digues 3 països que tinguin la mateixa hora que tu i 3 països que tinguin una hora diferent.
Mateixa hora
Hora diferent
QUÈ SÓN AQUESTS PUNTETS QUE VEIEM
AL CEL?
10. Lluna o estrelles? Compara la Lluna i les estrelles i encercla l’opció correcta:
a) La Lluna és més gran / petita que les estrelles.
b) Les estrelles estan més a prop / lluny de la Terra que la Lluna.
c) La Lluna / una estrella és feta de gas i foc.
d) La Lluna / una estrella és feta de roques.
11. Les fases de la lluna. Escriu els noms en les etiquetes corresponents:
12. Quina nit! En Xen ha anat de cap de setmana a les muntanyes dels Pirineus i diu que a la nit ha vist un cel ple d’estrelles. La Paula ha estat a Barcelona i diu que no les ha vist.
Si han mirat el cel el mateix dia, com pot ser que l’hagin vist tan diferent? Feu grups i parleu dels motius pels quals passa això.
El cel que ha vist en Xen
El cel que ha vist la Paula
13. Així s’entén millor! Per entendre millor les fases de la lluna, podeu construir una maqueta!
Necessitareu:
- 4 boles
- pintura o retolador negre
- cordill i un paraigua.
Agafeu 4 boles.
Pinteu la meitat de cada bola de color negre. La part clara serà la part de la Lluna il·luminada pel Sol.
Imagineu que una de les parets de la classe és el Sol: és d’on ve la llum.
Pengeu les 4 boles del paraigua; assegureu-vos que la cara blanca està mirant el Sol.
Poseu-vos a sota del paraigua i... feu-lo girar!
Coneixement
PER QUÈ FA FRED I DESPRÉS CALOR?
14. Els paisatges de les estacions. Identifica aquestes imatges amb l’estació de l’any corresponent:
15. El sol i les estacions. Digues a quina estació som:
Els raigs del Sol cauen directes; fa molta calor.
Estació:
Els raigs del Sol cauen de costat; és quan fa més fred.
Estació:
16. Els canvis de les estacions. I tu, com vius les estacions? Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la.
Primavera Estiu Tardor Hivern
Com vesteixo?
Què menjo?
Què tinc ganes de fer?
Què faig en el temps lliure?
Quines festes celebro?
Per parelles, compareu les respostes. Viviu les estacions de la mateixa manera?
17. Hemisferi nord – hemisferi sud. La Paula i la seva família han anat al Perú per celebrar l’any nou amb els seus tiets, que viuen allà des de fa dos anys. Mentre el seu amic Xen es queda a casa i porta jerseis de llana, ella li diu que s’estan banyant a l’oceà i a la piscina.
A quina hora en Xen hauria de trucar a la Paula per desitjar-li bon any nou? Recorda el que has après dels fusos horaris!
Imagina’t que ets en Xen i pensa quina conversa podries tenir amb la Paula: d’una banda, li pots explicar com celebres la nit de Cap d’Any, quina temperatura fa, què menges i, de l’altra, t’has d’inventar què et podria explicar ella. Recorda que allà és estiu!
Per parelles, escenifiqueu la conversa que tindríeu.
Coneixement
I TOT AIXÒ… COM HO SABEM? LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA
18. Científics i científiques. Llegeix la història d’aquests personatges:
Hipàtia va ser una científica molt important a l’antiguitat. Tot i que a la seva època molt poques dones podien ser científiques, ella va estar molts anys estudiant el cel i els planetes, va construir el primer planetari i va ser mestra d’astronomia… fa més de 2.000 anys!
Stephen Hawking va ser un gran astrònom que va estudiar l’univers.
Tenia una malaltia molt greu: no podia moure’s, ni parlar, però sí que podia pensar. Gràcies a un ordinador, podia explicar tot el que pensava, i fins i tot va poder escriure molts llibres!
Galileu també era astrònom i va viure fa uns 500 anys. Abans es pensava que el Sol girava al voltant de la Terra, i ell va defensar que la Terra girava al voltant del Sol. I per aquest motiu el van denunciar, perquè la gent no volia canviar la seva manera de pensar.
Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson van ser tres matemàtiques molt importants. Gràcies als seus càlculs, es va poder enviar un coet a la Lluna fa 50 anys. Allà on vivien era molt difícil que les dones estudiessin a la universitat i encara era més difícil si eren persones negres. Però elles ho tenien clar, i això no les va aturar!
I a tu… t’agradaria estudiar el cel i dedicar-te a la ciència? Inventa’t la teva història: allò que faràs, investigaràs i descobriràs i, també, les dificultats que et trobaràs. Fes-ho amb dibuixos, en forma de còmic.
Coneixes alguna científica o científic actual? Explica-ho.
Coneixement
19. Mites dels cinc continents. Voleu conèixer mites dels cinc continents?
Amb aquest joc ho aconseguireu!
1. Feu cinc equips.
2. Cada equip viurà en un continent diferent del món i haurà de recuperar les peces de la seva mitologia.
3. Cada equip haurà d’aconseguir:
– Un mapa – Una història – Una imatge – Uns personatges
4. El vostre mestre o la vostra mestra us explicarà el que heu de fer.
20. Fantasia! Actualment ja tenim prou coneixements científics per explicar per què es fa de dia i de nit i com són el Sol, la Lluna i les estrelles.
Hi ha històries, contes i cançons que expliquen coses que no són reals, que no són de veritat, però ens agraden tant!
Mira aquest vídeo, escolta aquesta cançó i llegeix aquest conte. Tots parlen del Sol, la Lluna i les estrelles. Quines coses de les que expliquen no són reals i quines són de veritat? (Per exemple, que la Lluna es vagi allunyant és fantasia, perquè està sempre a la mateixa distància de la Terra.)
Cançó: «Idil·li de l’astre rei».
Curtmetratge: La Luna. Conte: Tastem la lluna?
Coneixes altres cançons i contes que parlin del cel? Canta-les o explica’ls. Amb els teus companys i companyes, podeu triar també què és veritat i què no és real.
Coneixement
AND NOW, IN ENGLISH!
1. The best time of day! When do you like to do these activities?
I like to sleep . I like to read . I like to play with my friends .
2. The best time of year! Which is your favourite season to do these things? You can choose more than one.
I like to swim
I like to drink hot chocolate
I like to go cycling
I like to dance .
3. Draw your own pictures to help you remember these words.
SUN - MOON - STARS - EARTH - WINTER - SUMMER AUTUMN - SPRING - SHADOW
1. Ara, reflexionarem sobre el que hem après en aquesta unitat. Per ferho, pinta les estrelles segons la llegenda:
Molt Poc Bastant
He après?
M’he implicat?
He mostrat interès?
He treballat en equip? He ajudat els companys?
2. Marca segons el que has après:
Molt Bastant Poc
Sé explicar per què es fa de nit.
Diferencio la rotació i la translació.
Sé per què hi ha països amb hores diferents.
Sé explicar per què a l’hivern fa més fred que a l’estiu.
Identifico les fases de la lluna.
Sé explicar per què les ombres es mouen.
M’agrada fer-me preguntes i buscar les respostes.
OBSERVEM UN PAISATGE
Quan la llum del sol xoca contra algun objecte o alguna persona, es creen les ombres.
SORTIM de la classe!
1. Dibuixa el mateix paisatge quatre vegades, durant quatre moments diferents del dia. Sobretot, recorda de dibuixar les ombres i la posició del sol!
Si tens una brúixola, marca també els punts cardinals en el dibuix.
HORA:
HORA:
HORA: HORA:
2. Després d’aquesta observació, quines preguntes et pots fer sobre les ombres? Pensa unes quantes preguntes. Després, en grups, poseu en comú les preguntes i apunteu-les.
OBSERVEM UNA MAQUETA
1. De vegades va bé fer representacions per entendre la realitat. Farem una maqueta i, després, respondrem unes preguntes.
a) Agafeu un bol de vidre o plàstic transparent i poseu-lo sobre un cartó de cap per avall. Aquest bol representa la Terra.
b) A sota el bol, podeu posar-hi diversos objectes que representin cases, arbres o persones.
c) Agafeu una llanterna i il·lumineu el bol. És important que la llanterna sempre estigui quieta, perquè la llanterna representa el Sol.
d) Feu girar a poc a poc el cartó en sentit contrari al de les agulles d’un rellotge. Aquest moviment representa el moviment de rotació de la Terra.
e) Aneu marcant amb un gomet el lloc on xoca la llum de la llanterna. Aquests gomets representen la posició del Sol que es veu des de la Terra.
f) Fixeu-vos en els objectes que hi ha sota el bol. Heu vist com es movien les ombres?
Ara ja entenem per què es mouen les ombres!
CONSTRUÏM UN RELLOTGE DE SOL!
Ja sabem que el Sol ens ajuda a saber quin moment del dia és i determina si és de nit, si és de dia i quina hora és. Abans que hi hagués rellotges com els que tenim, les persones sabien l’hora que era gràcies als rellotges de sol.
1. Sortiu al pati, en un espai on toqui el sol. Col·loqueu-hi algun objecte una mica alt (un pal d’escombra, una cadira). Amb ajuda de la brúixola, marqueu els punts cardinals (nord, sud, est i oest). Veieu l’ombra que fa?
Si sortiu al
pati cada hora i marqueu on és l’ombra, l ’endemà tindreu un
Els rellotges de sol utilitzen lesombresper marcar l’horaqueés.
RELLOTGE DE SOL GEGANT!
Treball d 'aplicació
Per als avis i les àvies que venen a buscar els nets a l’escola, és molt cansat caminar sota el sol. I si trobéssim el camí amb més ombres?
En una cartolina, dibuixeu un camí per anar des del lloc del barri que vulgueu fins a la vostra escola. Mireu bé quines rutes podeu fer i quines ombres hi ha al matí i a la tarda i proposeu quina és la millor ruta per anar a l’escola i tornar-ne sense patir pel sol.
CULTURA
5 Som com som
JO EM VEIG BAIX, AMB ELS CABELLS
NEGRES I CURTS, AMB ELS ULLS
SOM AIXÍ
AMETLLATS I AMB ULLERES. LA PAULA ÉS ALTA, ROSSA I TÉ ELS ULLS MARRONS.
1. Com ens veiem? Sovint no ens veiem de la mateixa manera que ens veuen els altres. Ho vols comprovar? Agrupeu-vos per parelles i dibuixeu-vos.
JO EM VEIG DE MIDA MITJANA, PRIMA, I AMB ELS CABELLS ONDULATS I LLARGS. EN XEN ÉS BAIX, AMB ELS CABELLS D ’ UNA MIDA MITJANA, AMB SERRELL, TÉ ELS ULLS MARRONS I PORTA ULLERES.
Em dic:
El meu company o la meva companya es diu:
Compareu els dibuixos que heu fet. En quines característiques heu coincidit? Quines heu representat de manera diferent?
2. «Contra gustos no hi ha res escrit». Les nenes i els nens de la classe sou molt diferents. Això fa que la vostra classe sigui molt variada i, com diuen, «contra gustos no hi ha res escrit». Ompliu aquesta taula amb algunes dades de les companyes i els companys de la vostra classe. Com sou de diferents?
Característiques
Cabells castanys
Cabells rossos
Cabells negres
Cabells rojos
Cabells llisos
Cabells ondulats
Cabells arrissats
Nombre d’alumnes
Característiques
Ulls blaus
Ulls verds
Ulls marrons
Alt o alta
Baix o baixa
Alçada mitjana
Esquerrà o esquerrana
Nombre d’alumnes
Si com a mínim hi ha una persona per cada característica, vol dir que sou molt diversos. Quin goig de classe!
3. Ens assemblem. Encara que tots nosaltres ens diferenciem en algunes coses, ens assemblem en les més importants. Això és perquè som persones.
Fes una llista de les característiques que tenim els humans. Fixa’t que, pel fet de tractar-se de característiques humanes, tots els nens i les nenes les han de tenir.
Coneixement del medi • 3r
NOSALTRES I EL MÓN
4. Els camins dels nervis. Els nervis són camins que van des de totes les parts del nostre cos fins al cervell i des del cervell fins a totes les parts del nostre cos. Observa la imatge del sistema nerviós de la pàgina 50 del llibre de Coneixements i descriu el camí que segueix un impuls nerviós.
Tria un estímul (per exemple: t’has cremat la punta del nas, has vist un flaix de llum o has tastat un xiclet àcid).
Tria una reacció (per exemple: has apartat el nas de l’escalfor, t’has tapat els ulls amb les mans o has fet una ganyota).
Completa les frases:
– Estava tan tranquil a casa quan, de sobte, (estímul).
– L’impuls nerviós es va originar a i va passar per fins a arribar al cervell.
– El cervell va reaccionar i va generar un impuls que va passar per fins a arribar
– La meva reacció va ser .
5. Músculs i ganyotes. Els músculs de la cara ens permeten expressar emocions i sentiments.
Prova d’expressar els sentiments i les emocions següents: fàstic, por, felicitat, ira, tristesa i sorpresa. Com ho faries? Juga a representarlos davant de les teves companyes i dels teus companys.
SOC MOLT FELIÇ DE SER
AMIGA TEVA, XEN. EM FA CONTENT QUE EM DIGUIS AIXÒ.
6. Estímuls que ens emocionen. Les emocions i els sentiments no són el mateix: una emoció dura pocs segons i generalment provoca una reacció física, mentre que un sentiment dura molt més.
Quan ens expliquen un acudit divertit, el nostre cos reacciona rient i, fins i tot, plorant d’emoció, però només estem contents durant un moment. En canvi, el fet de tenir amics i amigues ens fa sentir feliços sempre.
Digues quins estímuls, com l’acudit, et fan sentir alguna emoció i quines són aquestes emocions.
Aquest estímul m’emociona
Quina emoció sento?
És positiva o negativa?
7. Estímuls que ens fan experimentar sentiments. Els sentiments duren molt més que les emocions. Quan coneixem algú i ens cau bé, ens agrada d’estar junts i ens fem amics; experimentem un sentiment: la felicitat.
Sabries dir quins estímuls, com, per exemple, el fet de conèixer algú, et fan experimentar sentiments? Quins són aquests sentiments?
Estímul
ESTIC CONTENT, ESTIC TRIST
8. M’agrada, no m’agrada. El fet d’identificar el que ens fa estar contents i el que ens fa estar tristos és molt important. Estigues alerta i identifica les teves emocions i els teus sentiments. Anota, durant tot el dia, les coses que t’han fet sentir bé o malament:
Em fa sentir bé Em fa sentir malament
9. Com ho solucionem? Els humans som éssers socials i el nostre estat d’ànim depèn, moltes vegades, de la gent que ens envolta. Per tal de ser una mica més feliços, hem de saber resoldre conflictes.
Mira el fragment del documental Free to learn: A Radical Experiment in Education que t’indicarà el mestre o la mestra. Després, respon:
Totes les persones són cridades a assistir al council meeting per resoldre un conflicte que hi ha hagut entre en Max i la Chloe. Com es tria el mediador en els council meetings?
Com s’asseuen i demanen la paraula les persones en un council meeting?
Creus que el council meeting és una bona manera de resoldre els conflictes? Per què?
10. Em va passar a mi. Tots nosaltres hem viscut situacions de conflicte i les hem pogut resoldre. Explica una situació d’aquest tipus que t’hagi passat a tu. Estaves preocupat? Com creus que se sentien les persones del teu entorn? Com vau resoldre la situació?
Fa uns quants dies…
Jo estava…
Penso que la gent del meu voltant se sentia…
Vam resoldre la situació…
Coneixement del medi • 3r
SOC AL TEU COSTAT
11. Estar de mala lluna. De vegades la sang ens bull i voldríem cridar. Ens enfadem per qualsevol cosa. Com és això? Fes una llista dels motius que et fan estar de mala lluna:
Quants d’aquests motius són realment importants? Quants estan relacionats amb petites coses? Compartiu els motius amb tota la classe i debateu sobre aquells que us fan estar de mala lluna.
12. Soc aquí. Llegeix el poema que tens al teu espai personal del web de Barcanova.
Què transmet el poema? Tens alguna amiga o algun amic a qui dedicaries un poema com aquest?
13. Empatitzem amb els altres. Llegiu en veu alta les històries següents:
La Laia és molt entremaliada. L’altre dia estàvem jugant a futbol i tota l’estona agafava la pilota amb les mans i no parava de riure. Al final vam parar de jugar i la vam deixar sola.
En Joan és molt sensible. L’any passat tenia moltes ganes d’anar de colònies. Tota l’estona parlava d’això. Un cop vam ser a la casa de colònies, es va enyorar una mica i, fins i tot, se li va escapar alguna llàgrima, però li va passar de seguida.
Com et fa sentir això?
Com creus que se sent la protagonista de la història?
Com et fa sentir això?
Com creus que se sent el protagonista de la història?
Coneixement
QUI SOC? QUI SOM?
14. Un tresor. Tots tenim algun objecte que, per algun motiu, forma part de la nostra identitat, un petit tresor. Respon les preguntes següents per descobrir per què aquest objecte forma part de la teva identitat:
Quant fa que el tens?
Com el vas aconseguir?
LA MEVA NINA M ’ AGRADA MOLT PERQUÈ
ME LA VA FER LA MEVA ÀVIA. ME LA FA
RECORDAR QUAN NO LA VEIG. LA TINC DES QUE SOC PETIT. JA FORMA PART DE MI.
lesComparteix respostes amb les dels companysteus i companyes. S’assemblen?
El relaciones amb alguna persona que estimes?
Què és el que t’agrada més d’aquest objecte?
Per què t’hi identifiques?
15. Tinc moltes qualitats. Sovint, tal com ens veiem nosaltres no és tal com ens veuen els altres. Nosaltres pensem que tenim unes característiques i la gent que ens envolta acostuma a destacar-ne unes altres.
Escriu les que destacaries de tu mateix:
Escriu el teu nom en un tros de paper i passa’l als companys i companyes de la classe perquè cada un hi anoti una qualitat que destacaria de tu. En acabar, comprova si les característiques escrites en el paper s’assemblen a les que tu havies pensat.
16. Com som? La nostra classe també té la seva identitat: la manera com treballem, si parlem més o menys, si som més o menys creatius, o si som una mica desordenats… Aquestes característiques de la classe també formen part de la nostra identitat individual.
La meva classe
Acostumem a xerrar a classe?
Sí
Una mica
No
Som creatius?
Sí
Una mica
Gens
Som esportistes?
Sí
Una mica
Gens
Treballem en equip?
Sí
De vegades
No
Parlem diverses llengües?
Sí
Només català i castellà
No
Ens agraden les matemàtiques?
Sí
Una mica
Gens
Marqueu les respostes i, entre tots, feu una pluja d’idees. Finalment, decidiu quines característiques defineixen la identitat de la vostra classe. Que tothom hi digui la seva!
Aquestes característiques, influeixen en la teva identitat?
T’assembles als companys i les companyes de la teva classe? Per què?
AND NOW, IN ENGLISH!
1. How do you feel? Match these emotions with the correct image.
2. Self-portrait. Draw a picture of yourself showing one of the emotions you have learned. Draw things that make you feel that emotion around your head. anger - disgust - sadness - fear - joy - surprise
3. Emotions and feelings can be complicated. Read all the definitions carefully. Circle attitudes you think are incorrect in black. Circle attitudes you think are correct in green.
a) When I argue with one of my friends, I get angry with everyone.
b) When my friends feel bad, I let them know that I listen to them and support them.
c) When my parents are angry, I always think it is because of me.
d) I always try to see the good side of things.
e) Little things, like playing and laughing with my friends, make me feel happy.
1. Tria l’opció que consideris més encertada en cada cas. Després, gira el full i compta els punts.
1. Els éssers humans som...
2. La diversitat...
a) …tots iguals: tots tenim dos ulls, dues mans, dos peus...
b) …força diferents, sobretot si vivim en llocs allunyats.
c) …iguals, però alhora diferents.
a) …és positiva; com més varietat, més riquesa.
b) …és positiva; si fóssim iguals, ens confondríem els uns amb els altres.
c) …és negativa perquè la igualtat fa la força.
3. Si m’enganxo el dit amb la porta...
4. Em sento bé quan...
5. Quan hi ha algú que està enfadat...
a) …clavo un cop a la porta.
b) …poso el dit sota l’aixeta perquè se’m calmi el dolor.
c) …crido i ploro perquè algú em faci cas.
a) …gaudeixo de les petites coses de la vida.
b) …faig enfadar una mica algun company de classe.
c) …em fan un bon regal o viatjo amb la família.
a) …normalment és culpa meva. Sovint els meus companys s’enfaden amb mi.
b) …em sembla que no és culpa meva. Deu tenir algun problema que no conec.
c) …li dic que es calmi i que compti fins a 10. La seva actitud em fa enfadar.
6. Si un company o companya està trist...
a) …li dic que soc al seu costat i que pot comptar amb mi.
b) …li pregunto què li ha passat.
c) …penso que la tristor ja li passarà i l’ignoro.
De 9 a 12 punts: L’enhorabona! Tens una sensibilitat especial!
De 5 a 8 punts: Força bé! Quina emoció!
De 0 a 4 punts: Has de repassar! Revisa el tema. Tens dubtes?
ELS PROTOCOLS EMOCIONALS
DE LA CLASSE
El protocols emocionals de la classe us han de donar pistes sobre com cal actuar davant de situacions alegres, tristes, complicades o estressants. Inclouen normes i maneres d’afrontar els problemes del dia a dia a classe.
Pas 1. Preparació del material. Per elaborar els protocols emocionals de la classe, cal tenir a mà aquest material:
Material
• Un full DIN A3
• Unes quantes notes adhesives
• Uns quants fulls DIN A4
• Llapis, retoladors i colors
Pas 2. Elaboració. Un cop tingueu el material a punt, heu de seguir aquests passos:
Repartiu notes adhesives a tots els alumnes de la classe (doneu-ne una a cada un, com a mínim, i tres com a màxim).
Escriviu, en cada una de les notes adhesives, una petita idea, una norma o una manera d’actuar que penseu que caldria incloure en els protocols emocionals de la classe. Per tal d’inspirar-vos, reviseu les idees que s’han esmentat en la unitat didàctica.
Assegureu-vos que les petites idees són clares i que estan escrites amb bona lletra i sense faltes.
Un cop tothom hagi escrit les seves petites idees, caldrà recollir-les i enganxar-les a la pissarra o en alguna superfície llisa.
Segurament hi haurà idees molt semblants o repetides. Caldrà
ajuntar les que s’assemblin més. Això ho pot fer un moderador, triat per vosaltres, o bé el mestre o la mestra.
Hi haurà petites idees que potser no s’acabaran d’entendre o que no tindran sentit. Si en detecteu cap, penseu si cal reformular-les o eliminar-les i voteu l’opció que preferiu.
Dividiu-vos per grups. Cada grup ha d’escriure, en un full DIN A4, una norma o una manera d’actuar a partir de les petites idees de les notes adhesives que consideri millors.
Pas 3. Aplicació. Tot seguit, escriviu les idees en un full DIN A3 i decoreu-lo amb llapis de colors, retoladors i el que faci falta!
En acabar, algú s ’ haurà d ’ encarregar de llegir els protocols i haureu de votar si els aproveu o no.
Un cop aprovats, pengeu els vostres protocols emocionals en un lloc ben visible de la classe perquè tothom els pugui veure.
COM QUE HEM FET
LA LLETRA TAN PETITA, SI ENGANXES EL FULL TAN AMUNT, NO ES LLEGIRÀ RES.
DESPRÉS
D ’ UNS QUANTS DIES DE DEBAT, FINALMENT
ELS HEM APROVAT!
Pas 4. Revisió. De tant en tant haureu de revisar si els protocols funcionen. Potser els haureu d’actualitzar.
Un cop al mes, repasseu, entre tots, cada protocol i feu-vos les preguntes següents:
a) L’utilitzem, aquest protocol?
b) Funciona?
c) En el cas que no el fem servir, per què deu ser?
d) Cal canviar el protocol?
e) Hem de crear protocols nous?
Aquest és el moment per tornar a fer un debat sobre les vostres emocions i els vostres sentiments.
