Experimenta 3r. Coneixements. Coneixement del medi
N NTEMEEIX Co dilMEde
coneixements
Autoria:
Breogan Tosar
Jordi Castellví
Mariona Massip
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5832-9 DL B 6832-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
coneixements Programa Experimenta
Programa Experimenta
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Quina calor!
vida de les persones. Farem accions responsables en favor de l’ús sostenible de l’entorn. Reconeixerem els elements bàsics del clima la nostra responsabilitat com a societat. Interpretarem dades meteorològiques i crearem aparells per mesurar alguns fenòmens meteorològics.
SOCIETATS I TERRITORIS 15
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.
coneixements previs
Totes les persones de la fotografia, són de
Atenció Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica
quetuformes partdela Perhistòria? què?
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.
Pàg. 151 EL CONSUM RESPONSABLE
Un altre objectiu per al 2030 és que tothom consumeixi de manera responsable. Això vol dir que, quan comprem i utilitzem recursos, ho hem de fer de manera conscient i pensant en la natura i en les altres persones.
Per què cal un consum responsable?
Avui en dia el consum mundial és insostenible perquè fem servir més recursos dels que la natura genera. A més, moltes persones que fabriquen tot el que després comprem ho fan cobrant molt poc, treballant moltes hores i en molt males condicions.
Les cinc R Per fer un consum responsable, ens podem guiar per cinc paraules que comencen amb la lletra r
Refusar
Implica preguntar-se si necessitem tantes coses. La resposta pot ser «No, gràcies; no em calen».
Reduir
Vol dir fer servir menys quantitat de tot.
Reutilitzar
Consisteix a fer servir els objectes i els recursos tantes vegades com sigui possible.
Reparar
Implica arreglar el que se’ns ha trencat o espatllat.
Reciclar
Es tracta de separar els residus llençar-los als contenidors corresponents perquè puguin ser reaprofitats per fer objectes o productes nous.
Pàg. 93 COM ENS MULTIPLIQUEM? ENS REPRODUÏM
Els éssers vius podem multiplicar-nos; és a dir, generar altres éssers vius com nosaltres. Els animals i les plantes ens reproduïm de maneres diferents: de vegades calen dos éssers de la mateixa espècie per fer-ho i d’altres vegades no. Vegem-ho:
Diem que es reprodueixen de manera asexual aquells éssers vius que poden multiplicar-se sols. Alguns animals algunes plantes es reprodueixen d’aquesta manera com, per exemple, el pugó o la patatera.
El pugó és un insecte molt petit que trobem sobre els troncs i les fulles de les plantes. Els pugons femella tenen cries sense necessitat de ser fecundades per un mascle. Aquestes cries son clons de la mare. Quan
Els éssers vius que, per multiplicar-se, necessiten altres éssers de la mateixa espècie diem que es reprodueixen de manera sexual Algunes plantes animals es reprodueixen d’aquesta manera, com, per exemple, els micos o les margarides.
El mico mascle, com molts altres animals, introdueix els seus gens en la femella. De la unió dels gens del mascle de la femella neixen les cries
Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts
el que has fet és apartar la mà sense pensar-t’ho. Els animals i les plantes ens relacionem amb l’entorn, processem els estímuls que rebem d’aquest hi donem una resposta.
Relacionar-nos amb l’entorn ens permet d’adaptar-nos al medi evitar els perills, com el fet de cremar-nos, i gaudir de les coses que ens agraden, com la llum del sol. Quan rebem un estímul, els animals les plantes reaccionem de maneres molt diferents.
Els bigotis dels gats o d’altres animals reben el nom de vibrisses i són molt sensibles als estímuls. Els permeten notar el moviment al seu voltant. de la terra i detecten la presència d’aigua. Les plantes són capaces de notar la llum del sol.
Alguns animals, com els humans, quan notem que tenim molta calor reaccionem traient aigua pels porus de la pell: suem. Gràcies a aquesta aigua, aconseguim refredar una mica el nostre cos.
Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja un treball grupal centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible ( ODS ) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
Les espècies més perilloses del mar
Introducció del projecte
• Els mars els oceans són plens de vida. La bellesa dels
Exposició final • És el moment de presentar, entre tots, el resultat final de la recerca científica! A l’escola fareu una exposició amb els murals i les escultures de material reciclat, que portarà per títol Les espècies més perilloses del mar Aquesta exposició servirà per conscienciar tothom del problema de la contaminació.
Inauguració de l’exposició • Ha arribat el dia de presentar el producte final de la vostra recerca! Avui s’inaugura, al passadís de l’escola, l’exposició titulada Les espècies més perilloses del mar. Si voleu, podeu convidar les vostres famílies a visitar-la vosaltres mateixos els podeu explicar els murals. No us oblideu de col·locar, ordenadament, tant les escultures de plàstic i de materials reciclats com els cartells. Els murals per conscienciar la població també han de ser ben visibles!
HEM D’EVITAR
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
1 Som de dia, som de nit!
ATENCIÓ:
SOCIETATS I TERRITORIS
Reflexionarem sobre el dia i la nit. Reconeixerem els elements bàsics del sistema Terra-Sol-Lluna. Diferenciarem els moviments de rotació i de translació. Experimentarem amb llums i ombres.
PER QUÈ ES FA DE DIA? PER QUÈ ES FA DE NIT?
coneixements previs
Si mirem el cel, podrem veure moltes coses! Fes una llista de tot el que pots veure quan mires el cel.
De tot el que has apuntat, què es troba a l’univers, fora del nostre planeta?
Saps per què els globus que representen la Terra giren?
Has mirat mai el cel i has vist la lluna? Marca les formes que pot tenir la lluna:
De dia o de nit?
Què passa al cel de dia?
Què passa al cel de nit?
Què passa en una ciutat de dia? Què passa en una ciutat de nit?
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
Cada dia surt el sol i cada dia es pon. Cada dia es fa de nit i veiem la lluna. Tot això passa perquè la Terra, el planeta on vivim, es mou.
La Terra és un planeta que fa dos moviments diferents:
Gira sobre si mateixa. Aquest moviment s’anomena rotació.
El Sol és l’estrella del sistema solar. Tots els planetes del sistema solar giren al voltant del Sol, igual que la Terra.
Gira al voltant del Sol. Aquest moviment s’anomena translació.
Els protagonistes
El Sol La Terra La Lluna
És... Una estrella Un planeta Un satèl·lit
Fa... Escalfa i il·lumina. Gira
– Al voltant de si mateixa. – Al voltant del Sol.
Rotació. El dia i la nit
La Terra tarda 24 hores a fer una volta sobre si mateixa, en sentit contrari al de les agulles del rellotge.
Quan ha fet una volta, diem que ha passat un dia.
Mentre gira, la part de la Terra que mira cap al Sol queda il·luminada: és de dia. En canvi, la part de la Terra que queda d’esquena al Sol està a les fosques: és de nit
Translació. L’any
Sense deixar de girar sobre si mateixa, la Terra gira al voltant del Sol seguint l’òrbita. Triga 365 dies a fer aquest camí. Quan ha fet una volta, diem que ha passat un any.
Gira al voltant de la Terra.
La Terra gira inclinada. Això fa que no totes les zones de la Terra s’il·luminin i s’escalfin igual. Hi ha zones on el dia i la nit són més llargs o més curts que en unes altres.
Fins i tot hi ha llocs on durant uns mesos sempre és de dia i durant uns altres mesos sempre és de nit!
COM SABEM QUINA HORA ÉS?
Ja sabem per què es fa de dia i per què es fa de nit: depèn de la part de la Terra que queda il·luminada pel Sol mentre gira sobre si mateixa (rotació).
Les hores
Des de la Terra sembla que sigui el Sol el que es mou, perquè no notem el moviment del nostre planeta. Veiem sortir el Sol per l’est i el veiem pondre’s per l’oest, i durant tot el dia l’anem veient en diferents punts del cel. Mirar la posició del Sol ens ajuda a saber quina hora és encara que no portem rellotge.
El dia comença en moments diferents en funció de la zona on vivim, i això vol dir que també les hores són diferents. Els fusos horaris són unes línies que ens ajuden a saber quina hora és en cada lloc.
Si viatges a altres països, potser hauràs de canviar l’hora del rellotge.
Les ombres
Com que la posició del sol va canviant durant el dia, també ho fan les ombres. T’has fixat que quan vas a l’escola les ombres dels carrers són diferents que quan tornes?
NO ENTENC LA MEVA OMBRA: DE VEGADES ESTÀ DAVANT MEU, DE VEGADES AL DARRERE… SEMBLA QUE VULGUI JUGAR A ATRAPAR!
QUÈ SÓN AQUESTS PUNTETS QUE VEIEM AL CEL?
Quan el Sol es pon, es fa fosc: es fa de nit. En realitat, el Sol no surt ni s’amaga, sinó que està quiet. És la Terra la que gira. Quan en una part de la Terra no hi arriba la llum del Sol, és de nit
El cel de nit és molt diferent del cel de dia: té un color més fosc, i s’hi poden veure la lluna i les estrelles.
La Lluna
La Lluna no té llum pròpia i és feta de roques. Com pot ser que la vegem? Veiem la Lluna gràcies a la llum que fa el Sol, que la il·lumina. Com que la Lluna es mou, no la veiem sempre il·luminada de la mateixa manera, i des de la Terra sembla que la Lluna canviï de forma. D’aquestes formes, en diem les fases de la lluna.
Lluna plena
Les estrelles
Lluna decreixent o quart minvant
Les estrelles també les veiem de nit. Les estrelles són boles de gas i foc que hi ha a l’univers, molt lluny de la Terra.
N’hi ha milions i són molt grosses, però les tenim tan lluny que només les veiem com petits punts de llum.
HI HA MOLTS CONTES, CANÇONS, POEMES, LLEGENDES I MITES QUE PARLEN DE LA LLUNA I LES ESTRELLES.
La Lluna és el satèl·lit que gira al voltant de la Terra. Triga 28 dies a fer aquesta volta, i sempre li veiem la mateixa cara.
Lluna nova
Lluna creixent o quart creixent
Les estrelles són sempre al cel, però només les veiem quan és prou fosc. Quan és de dia i ens arriba la llum del Sol, no les podem veure. Passa el mateix si vivim en una ciutat amb molta llum.
Si mirem el cel de nit, ens adonarem que les estrelles formen dibuixos, que s’anomenen constel·lacions.
PER QUÈ FA FRED I DESPRÉS
CALOR?
T’has fixat que no sempre es fa de nit ni de dia a la mateixa hora?
A l’hivern es fa de nit de seguida, mentre que a l’estiu es fa de nit després de sopar.
JO TAMBÉ VULL DORMIR TOT L’HIVERN!
SI NO VINC A L’ESCOLA, DIGUEU QUE ESTIC HIBERNANT, COM LES TORTUGUES!
Les estacions: el moviment de translació
Les estacions canvien perquè la Terra es mou al voltant del Sol, seguint l’òrbita terrestre. Durant aquest trajecte, hi ha moments en què els raigs del Sol enfoquen de manera més directa la Terra; llavors fa més calor. Les estacions són cícliques, és a dir, quan la Terra ha fet la volta al Sol i torna a començar, les estacions es van repetint: primavera, estiu, tardor i hivern.
Les
estacions:
quan tot canvia
Les estacions canvien en funció del lloc on siguem. A l’hemisferi sud és estiu quan al lloc on vivim nosaltres és hivern. A l’equador, que és el centre de la Terra, els raigs del Sol hi arriben sempre i fa calor cada dia. En canvi, als pols hi fa sempre fred, ja que el Sol no els escalfa mai de manera directa.
Amb les diferents estacions, no només canvien les hores de llum i foscor: també canvien la temperatura i el temps i això afecta les plantes i els animals.
Durant l’hivern hi ha molts animals que migren —se’n van a altres zones més càlides— i n’hi ha d’altres que hibernen, és a dir, es passen mesos dormint.
Les plantes també canvien durant les estacions: moltes broten a la primavera i molts arbres perden les fulles a la tardor i queden pelats durant l’hivern.
A les persones, els canvis de les estacions afecten la nostra manera de vestir, de menjar i, fins i tot, d’organitzar-nos: fem vacances els mesos de més calor.
I TOT AIXÒ… COM HO SABEM?
LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA
Ciència
Tot això ho sabem perquè moltes persones miren el cel, es fan preguntes i busquen respostes. Observen i investiguen amb instruments especials, i així poden construir el coneixement científic. El coneixement científic no està mai tancat, perquè moltes persones segueixen investigant, fent-se preguntes i descobrint coses noves. També es dissenyen nous aparells o es milloren els instruments per estudiar el que passa fora del planeta Terra.
Mitologia
El telescopi és un instrument molt important per als que estudien les estrelles, la Lluna, els planetes i l’univers. Permet veure allò que està molt lluny.
Quan encara no teníem aquests coneixements científics, les persones d’arreu del món imaginaven històries fantàstiques i màgiques per explicar el Sol, la Lluna i les estrelles, el dia i la nit o les estacions. D’aquestes històries, en diem mitologia
Tonatiuh (poble asteca)
Ra (poble egipci)
Hèlios (poble romà)
EN LA MITOLOGIA DELS ANTICS ROMANS, EL PRIMER DIA DE LA SETMANA ES DEDICAVA A LA LLUNA. T’HAS PREGUNTAT MAI PER QUÈ ES DIU DILLUNS? ( DI A – LLUN A)
La TERRA es MOU
sobre si mateixa ROTACIÓ al voltant del sol TRANSLACIÓ
365 dies durant
24 h
això ocasiona durant això ocasiona
dia i nit
hores de sol fases de la lluna
hemisferis nord i sud
equador pols estacions de l'any
5
Som com som
ATENCIÓ:
Reflexionarem sobre el nostre aspecte físic, les nostres semblances i la nostra diversitat. Aprendrem com ens relacionem amb l’entorn gràcies al sistema nerviós i a l’aparell Reconeixeremlocomotor. quins són els elements que formen part de la nostra identitat. Coneixerem els diferents tipus de sentiments i emocions, com ens afecten i com afecten la gent que ens envolta.
coneixements previs
Hi ha moltes emocions i cada dia en sentim un munt: quan abracem algú, quan discutim amb un company o una companya, quan ens llevem per anar a l’escola, quan enyorem algú estimat…
DIGUES
QUINES EMOCIONS
CONEIXES.
DE QUINA PART DEL TEU
COS CREUS QUE SURTEN
AQUESTES EMOCIONS?
Diuen que la cara és el mirall de l’ànima. Això vol dir que, mirant la cara d’una persona, podem tenir una primera idea sobre els seus sentiments i les seves emocions.
Sabries identificar què senten aquests infants a partir de l’expressió de la seva cara?
Tots som diferents i tots som iguals. Com pot ser això? Som iguals perquè som nens i nenes, som persones, tots tenim un nas, dos ulls, una panxa, un parell d’orelles… Som diferents perquè hi ha persones que són més altes, n’hi ha que tenen la pell morena, n’hi ha que són primes, grasses, amb els ulls blaus, marrons, verds, amb el nas més ample o més punxegut…
Iguals i diversos
Els nens i les nenes de la classe tenim moltes característiques en comú.
El fet de compartir aquests trets ens permet d’identificar-nos amb els altres, comprendre les nostres companyes i els nostres companys.
Hi ha algunes característiques que ens diferencien de les persones del nostre entorn. Com que no som robots, tots som diferents, som diversos
El que tenim en comú ens uneix. És normal que tinguem tantes coses en comú, ja que tots som humans.
La diversitat ens uneix. Compartir la nostra diversitat amb els altres ens permet entendre altres maneres de ser, de pensar i de sentir.
I EL MÓN
Per fora tenim semblances i diferències, però, per dins, tots funcionem més o menys igual. Per relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, fem servir el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
El sistema nerviós
L’aparell locomotor
El sistema nerviós capta estímuls de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Aquests estímuls es converteixen en senyals elèctrics i químics que arriben fins al nostre cervell. Quan el cervell rep aquesta informació, dona una resposta que activa l’aparell locomotor.
Els nervis surten del cervell, passen per la columna vertebral i s’escampen per tot el cos. Ens permeten de percebre la llum, el que toquem, les olors, els sons i els sabors.
El sistema nerviós és un dels responsables de les nostres emocions i dels nostres sentiments.
L’aparell locomotor està format pels ossos, els músculs i les articulacions.
Els músculs de la cara ens permeten fer expressions per exterioritzar les emocions i els sentiments i comunicar-los a les altres persones.
De vegades estem contents i de vegades estem preocupats o tristos. Durant tota la vida sentim moltes emocions i molts sentiments. És important d’identificar quines coses ens fan estar contents i quines ens fan estar tristos per poder gaudir de la vida.
Ens poden fer sentir bé fets importants i coses petites: des de fer un viatge amb la família fins a escoltar un acudit. Hem d’apreciar, sobretot, el valor de les petites coses, ja que són les més fàcils de repetir. La nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos.
Les coses que fan que estiguem tristos de vegades són grans i de vegades són petites. El problema més petit pot fer-nos estar preocupats. Si identifiquem què ens angoixa, podem evitar-ho o enfrontar-nos-hi.
De vegades hi ha coses que ens poden fer riure, que ens diverteixen i que fan que estiguem contents, però que perjudiquen els altres. No podem estar contents de fer mal als altres. Aquesta felicitat, amb el temps, només porta tristesa.
Tothom té problemes, de vegades. Aquests problemes ens preocupen i, alhora, fan que estiguem tristos. El que estàs vivint ho ha viscut altra gent abans que tu. No tinguis por i demana ajut.
AL TEU COSTAT
La gent que ens envolta sovint està alegre, preocupada, enfadada… És fàcil d’adonar-se que una persona se sent així, però sovint ens resulta difícil d’entendre per què. Del fet de ser capaços d’entendre com se senten els altres, en diem tenir empatia
Quan les persones s’enfaden per petites coses és perquè tenen algun problema més gran que no coneixem. En comptes d’enfadar-nos i discutir, hem d’aturar-nos a reflexionar una mica:
Té un problema que no conec? La puc ajudar? De vegades val més deixar temps a la persona perquè es calmi i no dir-li res.
Si nosaltres també ens enfadem per la situació, podem respirar profundament o comptar fins a 10 per dins.
tristesa no sempre fa plorar. Si veiem que un company o una companya no riu, no parla gaire, no vol jugar o ha perdut la gana, segurament és que està trist o trista.
No hem de preguntar-li què li passa; ja ens ho dirà ell si creu que ho ha de fer.
Quan algú que coneixem està trist, li hem de fer saber que som al seu costat.
QUI SOC? QUI SOM?
Conèixer gent nova i fer nous amics i amigues és molt divertit, però també és molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos. Les característiques que ens defineixen formen la nostra identitat.
El que ens agrada i el que no ens agrada, el que ens fa sentir bé i el que ens fa sentir malament, les nostres qualitats i els nostres defectes… Tot això i molt més és útil per definir la nostra identitat personal i ens fa únics i úniques.
La nostra cultura, els nostres valors, el que ens agrada fer, el que tenim en comú, el que ens diferencia… són algunes de les característiques de la societat que també formen part de la nostra identitat.
La nostra identitat està constituïda per diverses característiques individuals i socials que ens converteixen en éssers molt complexos.
som diferents
som iguals som humans som diversos
tinc expresso
NOSALTRES
m’entens
sentiments i emocions empatia
Les espècies més perilloses
del mar
Introducció del projecte
• Els mars i els oceans són plens de vida. La bellesa dels animals i les plantes que viuen al fons dels mars no té comparació. És un món fascinant, però també perillós. Molt perillós!
SABIES QUE EL TAURÓ BLANC TÉ TRES MIL DENTS I FA UNS CINC O SIS METRES DE LLARG?
Medusa de caixa.
SABIES QUE ELS TENTACLES DE LA MEDUSA DE CAIXA FAN TRES METRES DE LLARG?
SABIES QUE EL PEIX LLEÓ TÉ UN PODERÓS VERÍ A LES ESPINES?SEVES
SABIES QUE EL POP D’ANELLS BLAUS TÉ AQUEST COLOR PER AVISAR QUE ÉS MOLT VERINÓS?
QUINA ÉS L’ESPÈCIE MÉS PERILLOSA? NO HO SÉ, PERÒ EM FA MOLTA POR EL TAURÓ BLANC!
Pop d’anells blaus.
Tauró blanc.
Peix lleó.
El repte d’aquest projecte cooperatiu consisteix a investigar quines són les espècies més perilloses dels mars i els oceans i a muntar una exposició perquè tothom n’estigui assabentat.
Al llarg del viatge en el submarí explorador U-Barcanova us organitzareu en grups de quatre alumnes. Cada un es responsabilitzarà d’una tasca per comandar la nau i trobar les espècies que busquem.
Formació de grups i repartiment de rols
• Cal que us repartiu aquests rols:
Capità o capitana (coordinador o coordinadora): Ha de gestionar el temps i el material, procurar que es respectin els torns de paraula dins del grup, fer-se càrrec del material al final de cada sessió de treball, etc.
Comandant (secretari o secretària): Ha d’anotar els acords i les decisions que es vagin prenent i el nom de les persones responsables que s’encarregaran de fer cada tasca.
Biòleg supervisor o biòloga supervisora: Cal que revisi la rotació de rols i orienti el grup per evitar que es despisti.
Observador marí o observadora marina: S’encarrega de valorar les tasques dutes a terme per cada un dels membres del grup al final de cada sessió.
Procés d’investigació
Investigació submarina (I)
El submarí explorador U-Barcanova s’endinsa en les profunditats del mar. En aquesta primera fase del viatge explorarem la riquesa de la diversitat de la fauna marina.
• Busqueu informació a internet per investigar quin dels quatre animals és més perillós i per què.
• Finalment, completeu aquesta frase: Animals Característiques
Tauró blanc
Peix lleó
Pop d’anells blaus
Medusa de caixa
Investigació submarina (II)
Dins l’U-Barcanova celebrem la victòria d’haver trobat l’animal més perillós de tots els mars i els oceans…
Hem enregistrat aquesta espècie en la base de dades del submarí.
De sobte ens trobem amb un ésser estrany que s’assembla molt a aquesta espècie perillosa, però que no és el mateix…
De què es tracta?
Sembla una medusa, però, en realitat, és …
• Mira aquest cartell que denuncia el problema de les tortugues marines que mengen bosses de plàstic i respon les preguntes següents:
• Penseu, en grup, la manera de dissenyar un cartell per tal de conscienciar els nens i les nenes de l’escola sobre la necessitat de reduir el consum de plàstic i evitar que les bosses de plàstic acabin arribant al mar. STOP OCEAN Plastic Pollution
Per què les tortugues s’empassen les bosses?
Què passa quan mengen plàstic?
Investigació submarina (III)
Les nostres investigacions a bord del submarí U-Barcanova han arribat a un punt culminant. Les espècies més perilloses del mar no són ni les meduses ni els taurons, sinó les bosses i altres residus de plàstic que embruten les aigües i maten les tortugues o els peixos que se les empassen.
• D’acord amb els vostres rols dins la tripulació, feu una recerca de pancartes, vídeos i imatges sobre el greu problema de la contaminació per la quantitat de plàstics que hi ha als oceans. Abans, responeu les preguntes següents:
Què us inspira aquesta il·lustració?
Quina pot ser la intencionalitat de qui l’ha dibuixada?
La vostra tripulació ha de fer un mural ben gran que il·lustri el problema dels plàstics als mars i als oceans. Primer de tot, heu de decidir com serà; a continuació, n’heu de fer un esborrany i, finalment, dur-lo a la pràctica.
Presentació dels murals
• Un cop hàgiu pintat els murals, pengeu-los a les parets de la classe. El capità o la capitana de cada equip portarà el timó i es quedarà al costat dels murals per explicar el que han fet. La resta de la tripulació salparà a visitar altres murals per tal que els altres comandants els expliquin el que han fet. El primer membre de l’equip que ja hagi vist tots els murals haurà de tornar al lloc on hi ha el seu mural d’origen i substituir el seu capità.
• Una vegada finalitzada la dinàmica de presentar els murals, els podeu deixar a la classe o guardar-los en un lloc segur per tornar-los a utilitzar més tard.
Avaluació
• Respon les preguntes següents en el teu quadern:
Què t’ha agradat dels murals que han fet les diferents tripulacions?
Què has après de les presentacions dels diferents equips?
Quin element diferenciador aportava el vostre mural?
T’ha tocat explicar el mural? Com creus que ho has fet?
Elaboració d’escultures
• Ara que ja teniu els murals fets, us podreu dedicar a l’altra part de l’exposició. Heu de fer escultures d’alguns animals marins perquè formin part de l’exposició.
• Heu de pensar com es poden fer les escultures per representar diferents peixos, meduses, tortugues, estrelles de mar i altres animals marins. Per fer-les, podeu utilitzar material reciclat (llaunes, ampolles de plàstic, palletes de paper per beure, bastonets de fusta, taps, etc.). És important que sigueu creatius i que penseu bé com les podeu fer!
• L’endemà els membres de l’equip haureu de portar aquest material i elaborar les escultures. Quantes?
Això depèn de vosaltres!
Recordeu que us heu d’ajudar els uns als altres i crear escultures ben originals. Segur que us sortiran molt bé!
També haureu de fer aquestesinformatiuscartellssobre espècies. Feu-hi constar el nom, el lloc on se solen trobar, si es tracta d’una espècie perillosa o no, si es pot menjar i si està en perill d’extinció (i si hi està,lesexpliqueu-ne causes).
Exposició final
• És el moment de presentar, entre tots, el resultat final de la recerca científica! A l’escola fareu una exposició amb els murals i les escultures de material reciclat, que portarà per títol Les espècies més perilloses del mar. Aquesta exposició servirà per conscienciar tothom del problema de la contaminació.
AMB LLETRES BEN GROSSES
CAL FER UN CARTELL PER ANUNCIAR L’EXPOSICIÓ.
I COLORS BEN VISTOSOS!
Inauguració de l’exposició
• Ha arribat el dia de presentar el producte final de la vostra recerca! Avui s’inaugura, al passadís de l’escola, l’exposició titulada Les espècies més perilloses del mar. Si voleu, podeu convidar les vostres famílies a visitar-la i vosaltres mateixos els podeu explicar els murals.
No us oblideu de col·locar, ordenadament, tant les escultures de plàstic i de materials reciclats com els cartells. Els murals per conscienciar la població també han de ser ben visibles!
HEM D’EVITAR EL PLÀSTIC I PROCURAR DE NO CONTAMINAR TANT!
