E o C NEIX MENT del
MEdi
coneixements
Mariona Massip Marta Baqué
3
Programa Experimenta
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Autoria: Breogan Tosar Jordi Castellví
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes. Berta Ferrer Edició: Jaume Reula Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol i Gemma Vadillo Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Anna Clariana Fotografies: 123RF, Alamy / ACI, Arxiu familiar Sabater Puig, Arxiu familiar Sabater Teixidó, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com i Arxiu Barcanova
© 2022, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5832-9 DL B 6832-2022 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre? El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL
CoNEIXEME
E E CoNEIX M NT del
MEdi
NT
MEdi
del
ents
coneixem
3 3
dossier d’a prenentatge
Programa Experim
erimenta
xp Programa E
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
IA EDUCACIÓ PRIMÀR
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
enta
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
TS IETA SOC ITORIS RR I TE
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
nts
previs Totes les persones de la fotografia , són de la mate ixa edat? Per què? Hi ha infants, joves , adults i gent gran ? Identifica’ls.
coneixeme
, COM AFE CTA LA VID A EL CLI MA, SON ES? DE LES PER
ATENCIÓ: Estudiarem la relació del clima amb l’entorn, la meteorologia, la temperatura i el vent. Reflexionarem sobre els efectes
del clima en la vida de les persones. Farem accions responsables en favor de l’ús sostenible de l’entorn. Reconeixerem els elements bàsics
Trobes que la fotografia és actual? Com ho sap
s?
Aquestes fotog rafies d’un avi i els seus nets s’han desordenades. barrejat i ara estan Les sabries orde nar? Com ho has sabut?
del clima i la nostra responsabilitat com a societat. Interpretarem dades meteorològiques
B
i crearem aparells per mesurar alguns fenòmens meteorològics.
A
Què és una font
Atenció. Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica
24
C
D
15
UNITAT 3
2
Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.
Quina calor!
INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL
històrica?
a) Un lloc antic d’on surt aigua. b) Un element que ens aporta informació històrica. c) Un tipus de lletra de l’ordinador.
Pe que tu nses fo part rmes de històr la Per qu ia? è?
Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts
Pàg. 93
Pàg. 93
COM ENS MULTIPLIQUEM? ENS REPRODUÏM Els éssers vius podem multiplic
ar-nos; és a dir, generar altres éssers vius com plantes ens reproduïm de maneres diferents: de vegades calen dos éssers de la mateixa espècie per fer-ho i d’altres vegades no. Vegem-ho:
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.
Diem que es reprodueixen de manera asexual aquells éssers vius que poden multiplicar-se sols. Alguns animals i algunes plantes es reprodueixen d’aquesta manera com, per exemple, el pugó o la patatera . El pugó és un insecte molt petit que trobem sobre els troncs i les fulles de les plantes. Els pugons femella tenen cries sense necessitat de ser fecundades per un mascle. Aquestes cries son clons de la mare.
Quan una patata és vella, li creixen uns brots, anomenats grills. Cada patatera es pot reproduir de manera asexual; només cal plantar les patates i, a partir dels grills, creixerà una nova planta.
UNITAT 6
Els éssers vius que, per multiplic ar-se, necessiten altres éssers de la mateixa espècie diem que es reprodu eixen de manera sexual. Algunes plantes i animals es reprodueixen d’aquesta manera, com, per exemple, els micos o les margarides. Les margarides produeixen pol·len, que, transportat per l’aire o pels insectes, arriba a altres margarides, de manera que els gens de les dues margarides es combinen i la planta crea llavors, que donaran lloc a noves plantes.
UI !
QUE CREMA!
Has tocat mai alguna cosa que cremava una mica? Segurament, el que has fet és apartar la mà sense pensar-t ’ho. Els animals i les plantes ens relacionem amb l’entorn, processem els estímuls que rebem d’aquest i hi donem una resposta. Els bigotis dels gats o d’altres animals reben el nom de vibrisses i són molt sensibles als estímuls. Els permeten notar el moviment al seu voltant.
Les arrels de les pla ntes perce els estím uls de la ben terra i de la presèn tecten cia d’aigu a.
Relacionar-nos amb l’entorn ens permet d’adaptar-nos al medi, evitar els perills, com el fet de cremar-nos, i gaudir de les coses que ens agraden, com la llum del sol. Quan rebem un estímul, els animals i les plantes reaccion em de maneres molt diferents.
Alguns animals, com els humans, quan notem que tenim molta calor reaccionem traient aigua pels porus de la pell: suem. Gràcies a aquesta aigua, aconseguim refredar una mica el nostre cos.
Les plante s són capace s de notar la llum del Els gira-s sol. ols reacci onen a aq estímul gir uest ant-se un a mica en direcció al sol pe r buscar la llum.
58
UNITAT 6
El mico mascle, com molts altres animals, introdueix els seus gens en la femella. De la unió dels gens del mascle i de la femella neixen les cries .
VIGILA
ENS ADAPTEM AL MEDI, ENS RELACIONEM
Pàg. 95
nosaltres. Els animals i les
59
al 2030 és Un altre objectiu per de manera que tothom consumeixi dir que, quan responsable. Això vol recursos, ho hem comprem i utilitzem ient i pensant de fer de manera consc altres persones. en la natura i en les
PTUAL
D’AGAFAR NOMÉS HAURÍ EM QUE MENGE M! DE LA NATUR A EL
Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.
MAPA CONCE
EL CONSUM RESPONSABLE
um Per què cal un cons responsable?
servir més enible perquè fem m mundial és insost fabriquen Avui en dia el consu moltes persones que natura genera. A més, moltes hores recursos dels que la molt poc, treballant nt cobra fan ho comprem tot el que després cions. i en molt males condi
Les cinc R
guiar responsable, ens podem Per fer un consum r: comencen amb la lletra per cinc paraules que
coses. La resposta s; pot ser «No, gràcie no em calen». Reduir
Vol dir fer servir menys quantitat de tot.
Reutilitzar Consisteix a fer servir els objectes
Reparar
i els recursos tantes vegades com sigui possible.
som diversos
som humans
som diferent
s
JO
tinc
som iguals
NOSALTRES
TU
expresso m’entens
sentiments i emocion
s empatia
gràcies a
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
el sistema nerviós
gràcies a
l’aparell locomotor
Implica arreglar el que se’ns ha
trencat o espatllat.
UNITAT 5
Refusar e Implica preguntar-s si necessitem tantes
UNITAT 9
Reciclar
als els residus i llençar-los Es tracta de separar n ser ponents perquè pugui contenidors corres nous. ctes produ o tes objec reaprofitats per fer
54
92
s perilloses Les espècies mé del mar ject e Intr odu cció del pro
•
fi nal
És el mo ment de presentar científica , entre tot ! A l’esco s, el result la fareu un at final de de mater a exposi la recerc ial recicla ció amb a t, que po els mural Aquesta rtarà per s i les esc exposició títol Les ultures servirà pe espècies de la conta r conscien més perillo minació. ciar totho ses del ma m del pro r. blema
s són plens Els mars i els ocean a dels animals de vida. La belles al fons dels i les plantes que viuen . És un món mars no té comparació é perillós. Molt fascinant, però tamb perillós!
•
CAL FER UN CAR TEL L PER ANU NCI AR L’E XPO SIC IÓ.
QUE SABIES BLANC EL TAURÓ DENTS MIL TÉ TRES SIS CINC O ? I FA UNS DE LLARG METRES
AM B LLE TRE S BEN GRO SSE I CO LOR S S BEN VIS TOS OS !
SABIES QUE EL PEIX LLEÓ TÉ UN PODER ÓS VERÍ A LES SEVES ESPINES?
sa Medu . ixa de ca
ELS P QUE USA T EL PO SABIES DE LA MED QUE TÉ AQUES S IES TRES ACLE SAB BLAUS AR QUE TENT CAIXA FAN G? IS LLAR ELLS DE R AV INÓS? DE S D’AN R PE ER METRE COLO MOLT V ÉS
Inaugura
•
NO HO SÉ, PERÒ EM FA MOLTA POR ! EL TAURÓ BLANC ells Pop d’an blaus.
102
ció de l’e
xp
osició Ha arriba t el dia de presentar de la vos el produ tra recerc cte final a! Avui s’in de l’esco augura, la, l’expo al passadís sició titu més perillo lada Les espècies ses del ma r. Si les vostre voleu, po s famílie deu convi s a visita dar els pode r-la i vos u explica altres ma r els mural teixos s. No us ob lideu de col·locar, tant les esc ordenad ament, ultures de plàstic i de reciclats materials com els cartells. Els mural per consc s ienciar la 95 població han de ser tam bé ben visibl es!
PROJECTE COOPERATIU 3
CIE QUINA ÉS L’ESPÈ MÉS PERIL LOSA?
Peix lleó.
ATIU 3
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja un treball grupal centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
Ex po sic ió
Tauró blanc.
PROJECTE COOPER
Pàg. 151
ITZAR SERIA GENIA L REUTIL TOTS ELS MATER IALS!
HEM D’E VITAR
EL PLÀ STI C I PRO CUR AR DE NO CO NTA MI NAR TAN T!
TOT HO M POT FER -HI MO LT! EL PLA NET CUI DAR A DEP ÈN DE NO SAL TRE S!
projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu. Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició
Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Interactivitat total
Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:
www.barcanova.cat
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
índex 1
Som de dia, som de nit!
4
El color carn
7
Cuidem-nos!
Coneixements previs ............................ 8
Coneixements previs .......................... 40
Coneixements previs .......................... 72
Els moviments de la Terra .................... 9
El color carn en el món ...................... 41
Per què ens hem de cuidar? .............. 73
Com sabem quina hora és? ............... 10
Les migracions avui ............................ 42
No puc menjar el que jo vulgui? ....... 74
Què són aquests puntets que veiem al cel? ............................ 11
Què passa quan les persones ens barregem? ................................ 43
Quin és el plat més saludable? ......... 75
Per què fa fred i després calor? ......... 12
Qui som? ............................................. 44
I tot això… com ho sabem? La ciència i la mitologia ................. 13
Com s’organitzen els municipis? ....... 45
Per què he de cuidar-me i cuidar els altres? ........................... 77
Mapa conceptual ................................ 46
Mapa conceptual ................................ 78
Què fa que ens puguem moure ........ 76
Mapa conceptual ................................ 14
2
Quina calor!
5
Som com som
8
Quina energia!
Coneixements previs .......................... 16
Coneixements previs .......................... 48
Coneixements previs .......................... 80
Quin temps fa? ................................... 17
Som així ............................................... 49
Per a què necessitem energia? ......... 81
El temps en el telenotícies ................. 18
Nosaltres i el món ............................... 50
Què és l’energia? ................................ 82
Per què fa tanta calor? ....................... 19
Estic content, estic trist ...................... 51
Les propietats dels materials ............. 83
El clima i el paisatge ........................... 20
Soc al teu costat ................................. 52
Les fonts d’energia ............................. 84
I jo, què puc fer per millorar el paisatge? ..................................... 21
Qui soc? Qui som? ............................. 53
Les màquines ...................................... 85
Mapa conceptual ................................ 54
Mapa conceptual ................................ 86
Mapa conceptual ................................ 22
3
Els temps estan canviant
Coneixements previs .......................... 24 Estem canviant? .................................. 25 Canvis a ritmes diferents .................... 26 Les causes i les conseqüències ......... 27 Com representem els canvis i les continuïtats .............................. 28
6
Estem ben vius
Coneixements previs .......................... 56 Com obtenim energia i matèria? Com ens nodrim? ........................... 57 Com ens multipliquem? Ens reproduïm ................................. 58
9
El futur que construïm
Coneixements previs .......................... 88 Com podem construir el futur? ......... 89 Aigua neta per a tothom .................... 90 Com fem servir l’aigua? ...................... 91 El consum responsable ...................... 92
Ens adaptem el medi, ens relacionem ................................ 59
Les eines i la tecnologia per construir el futur ....................... 93
Mapa conceptual ................................ 30
L’efecte humà sobre animals i plantes ........................................... 60
Mapa conceptual ................................ 94
PROJECTE cooperatiu 1 Divendres pel futur! ............................ 31
Tots compartim el planeta ................ 61
PROJECTE cooperatiu 3 Les espècies més perilloses del mar . 95
Imaginar el futur ................................ 29
Mapa conceptual ................................ 62 PROJECTE cooperatiu 2 Què ens fa humans? .......................... 63
1
Som de dia, som de nit!
ATS SOC I E T TORIS I R R E T I
ATENCIÓ: R eflexionarem
R econeixerem
iferenciarem D
xperimentare E
sobre el dia i la
els elements b
els moviments
m amb llums i
nit.
àsics del sistem
de rotació i de
ombres.
a Terra-Sol-Llun
translació.
a.
PER QUÈ ES FA
DE DIA? PER QUÈ ES FA DE NIT?
7
coneixements
previs Si mirem el cel, podrem veure moltes coses! Fes una llista de tot el que pots veure quan mires el cel.
De tot el que has apuntat, què es troba a l’univers, fora del nostre planeta?
Saps per què els globus que representen la Terra giren?
Has mirat mai el cel i has vist la lluna? Marca les formes que pot tenir la lluna:
De dia o de nit?
UNITAT 1
Què passa al cel de dia? Què passa al cel de nit?
8
Què passa e n una ciutat de dia? Què passa en una ciutat d e nit?
Pàg. 5
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA Cada dia surt el sol i cada dia es pon. Cada dia es fa de nit i veiem la lluna. Tot això passa perquè la Terra, el planeta on vivim, es mou. La Terra és un planeta que fa dos moviments diferents: Gira sobre si mateixa. Aquest moviment s’anomena rotació.
El Sol és l’est del sist rella e Tots els ma solar. p sistema lanetes del so al volta lar giren nt de igual qu l Sol, e la Terra.
Gira al voltant del Sol. Aquest moviment s’anomena translació. Els protagonistes El Sol
La Terra
La Lluna
És...
Una estrella
Un planeta
Un satèl·lit
Fa...
Escalfa i il·lumina.
Gira – Al voltant de si mateixa. – Al voltant del Sol.
Gira al voltant de la Terra.
Rotació. El dia i la nit La Terra tarda 24 hores a fer una volta sobre si mateixa, en sentit contrari al de les agulles del rellotge. Quan ha fet una volta, diem que ha passat un dia. Mentre gira, la part de la Terra que mira cap al Sol queda il·luminada: és de dia. En canvi, la part de la Terra que queda d’esquena al Sol està a les fosques: és de nit.
Translació. L’any Sense deixar de girar sobre si mateixa, la Terra gira a fer aquest camí. Quan ha fet una volta, diem que ha passat un any.
Fins i tot hi ha llocs on durant uns mesos sempre és de dia i durant uns altres mesos sempre és de nit!
UNITAT 1
al voltant del Sol seguint l’òrbita. Triga 365 dies
La Ter ra gira inclinada. Això fa que no totes les zones de la Te r ra s’il·luminin i s’escalfin igu al. Hi ha zones on el dia i la n it són més llargs o més c urts que en unes alt res .
9
Pàg. 7
COM SABEM QUINA HORA ÉS?
dia
Ja sabem per què es fa de dia i per què es fa de nit: depèn de la part de la Terra que queda il·luminada pel Sol mentre gira sobre si mateixa (rotació).
Sol Terra nit
Les hores Des de la Terra sembla que sigui el Sol el que es mou, perquè no notem el moviment del nostre planeta. Veiem sortir el Sol per l’est i el veiem pondre’s per l’oest, i durant tot el dia l’anem veient en diferents punts del cel. Mirar la posició del Sol ens ajuda a saber quina hora és encara que no portem rellotge.
El dia comença en m oments diferents en funció de la zona on vivim, i això vol dir que també les ho res són diferents. Els fusos horaris són unes línies qu e ens ajuden a saber quin a hora és en cada lloc.
Si viatges a altres països, potser hauràs de canviar l’hora del rellotge.
Les ombres Com que la posició del sol va
UNITAT 1
canviant durant el dia, també ho
10
fan les ombres. T’has fixat que quan vas a l’escola les ombres dels carrers són diferents que quan tornes?
NO ENTENC LA MEVA OMBRA: DE VEGADES
ESTÀ DAVANT MEU, DE VEGADES AL DARRERE… SEMBLA QUE VULGUI JUGAR A ATRAPAR!
Pàg. 9
QUÈ SÓN AQUESTS PUNTETS QUE VEIEM AL CEL? Quan el Sol es pon, es fa fosc: es fa de nit. En realitat, el Sol no surt ni s’amaga, sinó que està quiet. És la Terra la que gira. Quan en una part de la Terra no hi arriba la llum del Sol, és de nit.
HI HA MOLTS CONTES,
El cel de nit és molt diferent del cel de dia: té un color
CANÇONS, POEMES, LLEGENDES I MITES QUE PARLEN DE LA
més fosc, i s’hi poden veure la lluna i les estrelles.
LLUNA I LES ESTRELLES.
La Lluna La Lluna no té llum pròpia i és feta de roques. Com pot ser que la vegem? Veiem la Lluna gràcies a la llum que fa el Sol, que la il·lumina. Com que la Lluna es mou, no la veiem sempre il·luminada de la mateixa manera, i des de la Terra sembla que la Lluna canviï de forma.
La Lluna és el satè l·lit que g ira al voltant de la Terr a. Triga 28 dies a fer aquesta v olta, i sem pre li veiem l a mateixa cara.
D’aquestes formes, en diem les fases de la lluna.
Lluna plena
Lluna decreixent o quart minvant
Les estrelles Les estrelles també les veiem de nit. Les estrelles són boles de gas i foc que hi ha a l’univers, molt lluny de la Terra. les tenim tan lluny que només les veiem com petits punts de llum.
Lluna creixent o quart creixent
Les estrelles són sempr e al cel, però només les veiem quan és prou fosc. Quan és de dia i en s arriba la llum del Sol, no les po dem veure. Passa el mateix si vivi m en una ciutat amb molta llum .
Si mirem el cel de nit, ens adonarem que les estrelles formen dibuixos, que s’anomenen constel·lacions.
UNITAT 1
N’hi ha milions i són molt grosses, però
Lluna nova
11
Pàg. 11
PER QUÈ FA FRED I DESPRÉS CALOR? T’has fixat que no sempre es fa de nit ni de dia a la mateixa hora? A l’hivern es fa de nit de seguida, mentre que a l’estiu es fa de nit després de sopar.
JO TAMBÉ VULL DORMIR TOT L’HIVERN!
SI NO VINC A L’ESCOLA, DIGUEU QUE ESTIC HIBERNANT, COM LES TORTUGUES!
Les estacions: el moviment de translació Les estacions canvien perquè la Terra es mou al voltant del Sol, seguint l’òrbita terrestre. Durant aquest trajecte, hi ha moments en què els raigs del Sol enfoquen de manera més directa la Terra; llavors fa més calor. Les estacions són cícliques, és a dir, quan la Terra ha fet la volta al Sol i torna a començar, les estacions es van repetint: primavera, estiu, tardor i hivern.
Les estacions canvien en funció del lloc on siguem. A l’hemisferi
sud és estiu quan al lloc on vivim
nosaltres és hivern. A l’equador,
que és el centre de la Terra,
els raigs del Sol hi arriben sempre
i fa calor cada dia. En canvi, als
pols hi fa sempre fred, ja que el
Sol no els escalfa mai de manera
directa.
Les estacions: quan tot canvia Amb les diferents estacions, no només canvien les hores de llum i foscor: també canvien la temperatura i el temps i això afecta les plantes i els animals. Durant l’hivern hi ha molts animals que migren —se’n van a altres zones més càlides— i n’hi ha d’altres que hibernen, és a dir, es passen mesos dormint.
UNITAT 1
Les plantes també canvien durant les estacions: moltes broten a la primavera
12
i molts arbres perden les fulles a la tardor i queden pelats durant l’hivern. A les persones, els canvis de les estacions afecten la nostra manera de vestir, de menjar i, fins i tot, d’organitzar-nos: fem vacances els mesos de més calor.
Pàg. 13
I TOT AIXÒ… COM HO SABEM? LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA Ciència Tot això ho sabem perquè moltes persones miren el cel, es fan preguntes i busquen respostes. Observen i investiguen amb instruments especials, i així poden construir el coneixement científic. El coneixement científic no està mai tancat, perquè moltes persones segueixen investigant, fent-se preguntes i descobrint coses noves. També es dissenyen nous aparells o es milloren els instruments per estudiar el que passa fora
El telescopi és un instrument molt important per als que estudien les estrelles, la Lluna, els planetes i l’univers. Permet ve ure allò que està molt llun y.
del planeta Terra.
Mitologia Quan encara no teníem aquests coneixements científics, les persones d’arreu del món imaginaven històries fantàstiques i màgiques per explicar el Sol, la Lluna i les estrelles, el dia i la nit o les estacions. D’aquestes històries, en diem mitologia.
h Tonatiu (poble asteca)
Ra (poble egipci)
Hèlios (poble romà)
EL PRIMER DIA DE LA SETMANA ES DEDICAVA A LA LLUNA. T’HAS PREGUNTAT MAI PER QUÈ ES DIU DILLUNS? (DIA – LLUNA)
UNITAT 1
EN LA MITOLOGIA DELS ANTICS ROMANS,
13
MAPA CONCEPTUAL
La TERRA es MOU
sobre si mateixa ROTACIÓ
al voltant del sol TRANSLACIÓ
durant
durant
24 h
365 dies
això ocasiona
això ocasiona
dia i nit hemisferis nord i sud hores de sol
fases de la lluna
UNITAT 1
hivern
14
equador
estacions de l'any
primavera
estiu
tardor
pols
5
Som com som
CULTURA CIENTÍFICA
ATENCIÓ: Reflexionare
m sobre
el nostre asp
ecte físic, les nostres se mblances i la nostra div ersitat. Aprendrem c om ens relacionem a mb l’entorn gràcies al sis tema nerviós i a l’aparell lo comotor. Reconeixere m quins són els elements que formen part de la no stra identitat. Coneixerem els diferents tipus de senti ments i emocions, c om ens afecten i com afecten la gent que e ns envolta.
QUÈ EM FA SER COM SOC?
47
coneixements
previs Hi ha moltes emocions i cada dia en sentim un munt: quan abracem algú, quan discutim amb un company o una companya, quan ens llevem per anar a l’escola, quan enyorem algú estimat… DIGUES
QUINES EMOCIONS CONEIXES.
DE QUINA PART DEL TEU COS CREUS QUE SURTEN AQUESTES EMOCIONS?
Diuen que la cara és el mirall de l’ànima. Això vol dir que, mirant la cara d’una persona, podem tenir una primera idea sobre els seus sentiments i les seves emocions. Sabries identificar què senten aquests infants a partir de
UNITAT 5
l’expressió de la seva cara?
48
Pàg. 75
SOM AIXÍ Tots som diferents i tots som iguals. Com pot ser això? Som iguals perquè som nens i nenes, som persones, tots tenim un nas, dos ulls, una panxa, un parell d’orelles… Som diferents perquè hi ha persones que són més altes, n’hi ha que tenen la pell morena, n’hi ha que són primes, grasses, amb els ulls blaus, marrons, verds, amb el nas més ample o més punxegut…
Iguals i diversos
de la classe tenim s e n e n s le i s n e Els n . stiques en comú moltes caracterí aquests trets ens ir rt a p m co e d t El fe amb els altres, s o n rca fi ti n e ’id permet d stres companyes o n s le re d n re p com panys. i els nostres com
La diversitat ens uneix. Compartir la nostra diversitat amb els altres ens permet entendre altres maneres de ser, de pensar i de sentir.
UNITAT 5
Hi ha algunes característiques que ens diferencien de les persones del nostre entorn. Com que no som robots, tots som diferents, som diversos.
El que tenim en comú en s uneix. És no rmal que tin guem tantes coses en comú, ja que tots som hu mans.
49
Pàg. 77
NOSALTRES I EL MÓN Per fora tenim semblances i diferències, però, per dins, tots funcionem més o menys igual. Per relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, fem servir el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
El sistema nerviós El sistema nerviós capta estímuls de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Aquests estímuls es converteixen en senyals elèctrics i químics que arriben fins al nostre cervell. Quan el cervell rep aquesta informació, dona una resposta que activa l’aparell locomotor. Els nervis surten del cervell, passen per la columna vertebral i s’escampen per tot el cos. Ens permeten de percebre la llum, el que toquem, les olors, els sons i els sabors.
iós és un dels El sistema nerv s nostres emocion s le e d s le b sa n respo ntiments. i dels nostres se
L’aparell locomotor L’aparell locomotor està format pels ossos, els músculs i les articulacions. Els músculs de la cara ens permeten
UNITAT 5
fer expressions per exterioritzar
50
les emocions i els sentiments i comunicar-los a les altres persones.
Pàg. 79
ESTIC CONTENT, ESTIC TRIST De vegades estem contents i de vegades estem preocupats o tristos. Durant tota la vida sentim moltes emocions i molts sentiments. És important d’identificar quines coses ens fan estar contents i quines ens fan estar tristos per poder gaudir de la vida.
importants s t fe é b ir t fer sen Ens poden r un viatge fe e d s e d . ites: r un acudit a i coses pet lt o c s e a ília fins e amb la fam t, el valor d o t re b o s r, cia n les més ó Hem d’apre s e u q ja coses, les petites a felicitat r t s o n a L . petir fàcils de re ateixos. m s re lt a s o n depèn de
Tothom t é problem es, de ve Aquests gades. probleme s e n i, alhora, s preocup fan que e en s tiguem tr El que es is tos. tàs vivint ho ha vis altra gen cut t abans q ue tu. No tingu is por i d emana aju t.
UNITAT 5
tos Les coses que fan que estiguem tris es de vegades són grans i de vegad són petites. El problema més petit pot fer-nos estar preocupats. Si identifiquem què ens angoixa, hi. podem evitar-ho o enfrontar-nos-
De vegades hi ha coses que ens pod fer riure, qu en e ens divert eixen i que que estigue fan m contents, p e rò que perjudiquen els altres. N o podem es contents de tar fer mal als a lt re s. Aquesta felicitat, amb el temps, no més porta tris tesa.
51
Pàg. 81
SOC AL TEU COSTAT La gent que ens envolta sovint està alegre, preocupada, enfadada… És fàcil d’adonar-se que una persona se sent així, però sovint ens resulta difícil d’entendre per què. Del fet de ser capaços d’entendre com se senten els altres, en diem tenir empatia. Quan les persones s’enfaden per petites coses és perquè tenen algun problema més gran que no coneixem. En comptes d’enfadar-nos i discutir, hem d’aturar-nos a reflexionar una mica:
puc ajudar? De vegades val més La c? ne co no e qu ma ble pro un Té è es calmi i no dir-li res. deixar temps a la persona perqu r la situació, podem respirar pe em fad en s en bé tam s tre sal Si no per dins. profundament o comptar fins a 10
La tristesa no sempre fa plorar. Si veiem que un company o una companya no riu, no parla gaire, no vol jugar o ha perdut la gana, segurament és que està trist o trista. No hem de preguntar-li què li
UNITAT 5
passa; ja ens ho dirà ell si creu
52
que ho ha de fer.
Quan algú que c oneixem està trist, li hem de fer saber que som al seu c ostat.
Pàg. 83
QUI SOC? QUI SOM? Conèixer gent nova i fer nous amics i amigues és molt divertit, però també és molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos. Les característiques que ens defineixen formen la nostra identitat. El que ens agrada i el que no ens agrada, el que ens fa sentir bé i el que ens fa sentir malament, les nostres qualitats i els nostres defectes… Tot això i molt més és útil per definir la nostra identitat personal i ens fa únics i úniques.
La nostra cultura, els nostres valors, el que ens agrada fer, el que tenim en comú, el que ens diferencia… de la societat que també formen part de la nostra identitat.
UNITAT 5
són algunes de les característiques
La nostra identitat es tà constituïda per divers es característiques individuals i socials que ens converteixen en éssers molt complexos .
53
MAPA CONCEPTUAL UNITAT 5 54
som diversos
som humans
som diferents
som iguals
JO
tinc
NOSALTRES
expresso
sentiments i emocions
gràcies a
gràcies a
el sistema nerviós
l’aparell locomotor
TU
m’entens
empatia
Les espècies més perilloses del mar Introducció del projecte
Tauró blanc.
• Els mars i els oceans són plens de vida. La bellesa dels animals
i les plantes que viuen al fons dels mars no té comparació. És un món fascinant, però també perillós. Molt perillós! SABIES QUE NC E L TAURÓ BLA E N TS TÉ TRES MIL D O SIS I FA UNS CINC ARG? METRES DE LL
Medusa . de caixa
SABIES Q UE E L PE IX LLEÓ TÉ U N PO D E R Ó S VERÍ A L ES SEVE S ESPINES ?
S QUE E L USA SABIES ED E LA M D L PO P S T S E E L C E S A E U T R TEN SQ QUE A FAN T SABIE LAUS TÉ A UE DE CAIX E LLARG? D LLS B SAR Q METRES D’ANE R PER AVI ÓS? COLO OLT VERIN ÉS M QUINA ÉS L’ESPÈCIE
NO HO SÉ, PERÒ
EM FA MOLTA POR EL TAURÓ BLANC!
Pop d’anells blaus.
PROJECTE COOPERATIU 3
MÉS PERILLOSA?
Peix lleó.
95
El repte d’aquest projecte cooperatiu consisteix a investigar quines són les espècies més perilloses dels mars i els oceans i a muntar una exposició perquè tothom n’estigui assabentat. Al llarg del viatge en el submarí explorador U-Barcanova us organitzareu en grups de quatre alumnes. Cada un es responsabilitzarà d’una tasca per comandar la nau i trobar les espècies que busquem.
Formació de grups i repartiment de rols
• Cal que us repartiu aquests rols: o coordinadora): Ha de gestionar Capità o capitana (coordinador es respectin els torns de paraula e qu rar cu pro , ial ter ma el i ps el tem terial al final de cada sessió dins del grup, fer-se càrrec del ma de treball, etc.
PROJECTE COOPERATIU 3
a): Ha d’anotar els acords Comandant (secretari o secretàri i el nom de les persones nt ne pre in vag es e qu s ion cis i les de n de fer cada tasca. responsables que s’encarregara sora: Cal que revisi la rotació rvi pe su a log biò o r so rvi pe su Biòleg r que es despisti. de rols i orienti el grup per evita a: S’encarrega de valorar rin ma ra do rva se ob o rí ma or Observad da un dels membres del grup les tasques dutes a terme per ca al final de cada sessió.
96
Procés d’investigació Investigació submarina (I) El submarí explorador U-Barcanova s’endinsa en les profunditats del mar. En aquesta primera fase del viatge explorarem la riquesa de la diversitat de la fauna marina.
• Busqueu informació a internet per investigar quin dels quatre
animals és més perillós i per què.
Font d’informació i fiabilitat de les dades
Tauró blanc
…
…
Peix lleó
…
…
Pop d’anells blaus
…
…
Medusa de caixa
…
…
• Finalment, completeu aquesta frase: L’animal més perillós és … perquè …
PROJECTE COOPERATIU 3
Característiques que el fan ser perillós
Animals
97
Investigació submarina (II) Dins l’U-Barcanova celebrem la victòria d’haver trobat l’animal més perillós de tots els mars i els oceans… Hem enregistrat aquesta espècie en la base de dades del submarí. De sobte ens trobem amb un ésser estrany que s’assembla molt a aquesta espècie perillosa, però que no és el mateix… De què es tracta?
rò, en realitat, és …
Sembla una medusa, pe
STOP OoCllEutAioNn Plast ic P
• Mira aquest cartell que
denuncia el problema de les tortugues marines que mengen bosses de plàstic i respon les preguntes següents:
PROJECTE COOPERATIU 3
Per què les tortugues s’empassen les bosses?
98
Què passa quan mengen plàstic?
• Penseu, en grup, la manera de dissenyar un cartell per tal de conscienciar els nens i les nenes de l’escola sobre la necessitat de reduir el consum de plàstic i evitar que les bosses de plàstic acabin arribant al mar.
Investigació submarina (III) Les nostres investigacions a bord del submarí U-Barcanova han arribat a un punt culminant. Les espècies més perilloses del mar no són ni les meduses ni els taurons, sinó les bosses i altres residus de plàstic que embruten les aigües i maten les tortugues o els peixos que se les empassen.
• D’acord amb els vostres rols
dins la tripulació, feu una recerca de pancartes, vídeos i imatges sobre el greu problema de la contaminació per la quantitat de plàstics que hi ha als oceans. Abans, responeu les preguntes següents:
ió?
Què us inspira aquesta il·lustrac
Quina pot ser la intencionalitat de
qui l’ha dibuixada?
• La vostra tripulació ha
de fer un mural ben gran que il·lustri el problema i als oceans. Primer de tot, heu de decidir com serà; a continuació, n’heu de fer un esborrany i, finalment, dur-lo a la pràctica.
PROJECTE COOPERATIU 3
dels plàstics als mars
99
Presentació dels murals
• Un cop hàgiu pintat els murals,
pengeu-los a les parets de la classe. El capità o la capitana de cada equip portarà el timó i es quedarà al costat dels murals per explicar el que han fet. La resta de la tripulació salparà a visitar altres murals per tal que els altres comandants els expliquin el que han fet. El primer membre de l’equip que ja hagi vist tots els murals haurà de tornar al lloc on hi ha el seu mural d’origen i substituir el seu capità.
• Una vegada finalitzada la
dinàmica de presentar els murals, els podeu deixar a la classe o guardar-los en un lloc segur per tornar-los a utilitzar més tard.
Avaluació
PROJECTE COOPERATIU 3
• Respon les preguntes següents en el teu quadern:
100
que han fet les uè t’ha agradat dels murals Q
diferents tripulacions?
ions dels diferents equips?
uè has après de les presentac Q
ortava el vostre mural?
Quin element diferenciador ap
m creus que ho has fet?
T’ha tocat explicar el mural? Co
Elaboració d’escultures
• Ara que ja teniu els murals fets, us podreu dedicar a l’altra part de
l’exposició. Heu de fer escultures d’alguns animals marins perquè formin part de l’exposició.
• Heu de pensar com es poden fer les escultures per representar diferents
peixos, meduses, tortugues, estrelles de mar i altres animals marins. Per fer-les, podeu utilitzar material reciclat (llaunes, ampolles de plàstic, palletes de paper per beure, bastonets de fusta, taps, etc.). És important que sigueu creatius i que penseu bé com les podeu fer!
•
L’endemà els membres de l’equip
haureu de portar aquest material Això depèn de vosaltres! Recordeu que us heu d’ajudar els uns als altres i crear escultures ben originals. Segur que us sortiran molt bé!
PROJECTE COOPERATIU 3
i elaborar les escultures. Quantes?
També h aureu de fer c a informa rtells tius so aqueste s espèci bre es. Feuconstar hi el nom, el lloc o solen tr n se o d’una es bar, si es tract a pècie pe rillosa o si es po no t menja r i si es , en perill tà d’extinc i ó ( i s està, ex pliqueu- i hi ne les caus es).
101
Exposició final
• És el moment de presentar, entre tots, el resultat final de la recerca
científica! A l’escola fareu una exposició amb els murals i les escultures de material reciclat, que portarà per títol Les espècies més perilloses del mar. Aquesta exposició servirà per conscienciar tothom del problema de la contaminació. AMB LLETRES BEN GROSSES CAL FER UN CARTELL PER
I COLORS BEN VISTOSOS!
ANUNCIAR L’EXPOSICIÓ.
Inauguració de l’exposició
• Ha arribat el dia de presentar el producte final de la vostra recerca! Avui s’inaugura, al passadís
HEM D’EVITAR EL PLÀSTIC I PROCURAR DE NO CONTAMINAR TANT!
de l’escola, l’exposició titulada Les espècies més perilloses del mar. Si voleu, podeu convidar
PROJECTE COOPERATIU 3
les vostres famílies a visitar-la i vosaltres mateixos els podeu explicar els murals. No us oblideu de col·locar, ordenadament, tant les escultures de plàstic i de materials reciclats com els cartells. Els murals per conscienciar la població també han de ser ben visibles!
TOTHOM POT FER-HI MOLT! CUIDAR EL PLANETA DEPÈN DE NOSALTRES!
102