Entorn 1r. Medi natural

CoNEIXEMENT del

MEdi a natuR L Mercè Boix Vil

Laura Matías

lar

Hernando

Programa Entorn

1

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria:

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Jorge del Corral Fotografies: Dreamstime/Quick Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova Redacció i assessorament pedagògic: Andrés Costa, Jaume Reula © 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: abril de 2022 ISBN: 978-84-489-5815-2 DL B 8841-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

Per a aquesta raó, aquest llibre s’ha estructurat en dues parts diferents. En la primera, el Comencem Naturals, presenta lletra de pal i el format és una mica diferent de les tres unitats que conformen la segona part.

CoNEIXEME NT del

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

MEdi natuRaL

1

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 1r d’Educació Primària està pensat per acostar més l’Educació Primària a l’Educació Infantil i fer que el canvi d’una etapa a l’altra sigui progressiu i gradual.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

Programa Entorn

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions dels dos bessons que acompanyen l’alumne en tot el curs: en Blai i la Nora.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

COM ENS CUIDEM? i una ferida T’has fet ma curada? s Com te l’ha marca?

T’ha deixat

SOM ÚNICS, PERÒ

1.

?

TIRETA POSA ’M UNA AMB DIBUI XOS.

26. ON VI

TOTS TENIM EL MATEIX.

TOTS SOM ÚNICS!

CULTURA CIENTÍFICA

UEN?

TOTS SOM IGUALS!

DIBUIXA I PINTA

DEL COLOR QUE CORRESPON: ER CAL SÍ, PERÒ PRIM FERID A! NETEJAR LA

PELL

ENGANXA LA TEVA FOTO I DIBUIXA’T

–π÷ze

COMENCEM NAT URALS

9

ULLS

COMENCEM NATURALS

nπu

CABELLS

PIN TA, DE COL OR ELS ÉSS , ERS VIU S QU E SOTA L’A VIU EN IGU A I DE COL OR ELS QU E VIU EN A TER RA.

11

√int-–i-–cinc

Portadeta del Comencem Naturals, amb amb els bessons que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.

Activitats contextualitzades a l’entorn per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

25

1

MATERIALS ARREU!

descobrim

Saber que es treballa en la unitat.

,

Al lloc on vius ins s o cam hi ha carrer ? sense asfaltar CULTURA CIENTÍFICA

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

PER CONSTRUIR

EDIFI CIS O CARR ERS, S’UTI LITZE N TROS SOS DE ROCA , PERÒ, ABAN S, CAL SEPAR AR-LO S SEGO NS LA MIDA .

SORR

A

GRAVA

CÒDOLS

F–eu –grups.

P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.

3 B–arregeu, –en –un recipient, materials –dels mem∫◊es –deltπ¤s –els –grup.

4 Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊ –de mida –diferent, separeu s la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.

1 2

ció corr amb l’adapta

UNITAT 1

!

SORRA

32 SÍ, COM ELS CAMP .

trenta-–u

CAMI NS DEL

•

•

OH, SOTA L’ASFALT

•

R–epartiu-√πfi –el material –de –cada –i –enganxeu-ne –u na mπfitra –de –c mida ada: HI HA TERRA

ELS ÉSSERS VIUS S’ADAPTEN AL O A L’ENTORN MEDI ON VIUEN.

animal

3. Relaciona cada esponent:

GRAVA

trenta-–dπfi

CÒDOLS

capa Tenen una ixuda gru de greix protegeix e que els atg i un pel del fred passar per blanc rcebuts. desape

31

4.

Quan estan en perill, utilitzen les punxes per defensar-se dels possibles caçadors.

coll molt Tenen un arribar llarg per les més a les ful dres ten i es alt res, que dels arb aliment. són el seu

ió al medi quina adaptac Busca a internet ho. iguer, i explicacamell i l’os form

presenten el

1. Busca el nom dels

:

animals amagats

A

–de pèl T–é –el –cπfi –cπÆert terrestres.

–i la majπ◊ia s†÷ i – igua respira B V–iu –a l’–a B per ∫◊ànquies.

–cπÆert C T–é –el –cπfi alment C –de plπµes –i –gener

prova

A

50

OS FORMIGUE

R :

–cinquanta

Al final del llibre es planteja un petit treball cooperatiu. També es proposa un treball cooperatiu més senzill en la primera part.

em poso a

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

CAMELL :

UNITAT 2

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

Portadeta d’una unitat amb els bessons i una pregunta per interpel·lar l’alumne i introduir-lo en el tema de la unitat.

√π˜a.

2. Marca amb una ✘

AND NOW, IN ENGLISH!

èstics:

els animals dom

De quin ma terial està fet?

• Escri√iu –els

1. P–aint the t∑π parts –π‡ –each ∑π◊d –in the same –cπ˜π◊ –and match –it tπ the Catalan’s ∑π◊d:

√πfitres nπµs:

FEU GR UPS DE 4!

LID

LI

•

GASE

SÒLID

•

GASÓS

OUS

•

COTÓ

•

PLÀSTIC

MATERIALS

UNITAT 2

SO

LÍQUID

•

QUID

TIC COT PLAS

TON

LEATH ER

TAL

seixanta-–u

•

CUIR

•

METALL

•

FLEXIBLE

61

UNITAT 1

FLEXI

44

–quaranta-–quatre

Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

• RESISTENT ANT

• IMPERMEABLE

PROOF

BOSSA

–un –π¥|ecte –d’–aquests materia petit fet –am∫ –cada –un ls –i –di∫uixeu-lπfi .

2 F–iqueu

METALL

FUSTA

UN ALTR

MATERIAE –els –π¥|ectes L sense –que –es veg –dins la ∫πfisa, in.

3 Intercan √ieu-√πfi la ∫πfisa –am∫ –un –altre –grup.

setanta-set

TREBALL COOPERATIU

WATER

BLE

IMANT

1 P–π◊teu

PLÀSTIC

ME RESIST

CUBELL

TINC GANE S SÍ, A VEUR E DE FER QUÈ APRE NEM! EXPER IMEN TS!

77

NS INVENTS

PETITS PROBLEMES, GRA

6.

un petit t alguna vegada da Qui no ha pati una manera ràpi trobat a faltar problema i ha ? difícil de solucionar-lo de és com que observa .

La Carla fa dies primera vegada melmelada per , obrir un pot de preguntat a l’avi sa això? —ha —Per què pas fer tota intrigada. . Si poguessis tancat al buit d’aire —Perquè està una miqueta tapa, entraria un foradet a la rç. esfo se s sen al pot i l’obririe cal —Ah, mira! Així i per inventar un estr foradar tapes!

Per sort, al traster de l’avi hi ha tota mena d’eines i d’estris vells. Després d’estars’hi una estona tafanejant, la Carla ha pensat un disseny per al seu invent, que es dirà NOU ARTEFA CTE FORADATAPES. ls:

t un

PROJECTE NATURALS

1. La Carla ha detectauna idea.

tingut problema i ha a criviu un problem En grups, des senzill seu un invent quotidià i pen ar. podríeu solucion el l qua el amb

PROJECTE NATURALS

UNA BASE DE FUSTA

setanta-nou

79

2. I vosaltres, què heu pensat fer? vuitanta

LLES QUATRE BARNI DE PARAIGUA

UNA

XINX

ETA

PROJECTE NATURALS

UN PES DE BALANÇA O UN OBJECTE PESANT

• Com se us va acudir la idea.

• Per qu è cre un inven ieu que és t necess ari.

• Com ha estat el procés de fabric ació.

• Com funciona .

Els vostre s compan ys i comp observacion anyes us po s, si consi dran fer deren que completar l’invent es o millorar podria amb algun a petita mo dificació.

El farà amb aquests materia

LA XAPA INFERIOR D’UN POT DE CACAU

80

Un cop co nstruït el vostre inv ent, feu-ne una presen tació davan t de la classe . Heu d’explicar tot això:

84

vuitanta-quatre

Al final del llibre es proposa un projecte en el qual es planteja una situació inicial en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Un model adaptable i versàtil Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles es troben al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

índex comencem naturals

Com ens cuid em

?

treball cooperatiu Mengem bé? ............................ 30

9

1 Materials arreu!

31

2

IXER VOLS CONÈ s? els animal

47

3 pSlaornttedse! les 63

urals Projecte Nat blemes, Petits pro ents grans inv 79

treball cooperatiu De quin material està fet? ..... 77

sabers de l’àrea ...................... 87

JA SOC A PRIMER

EM DIC…

COM ENS CUIDEM? T’has fet mai una ferida Com te l’has curada?

T’ha deixat marca?

CULTUR A CIENT Í F IC A

?

POSA’M UNA TIRETA AMB DIBUIXOS.

SÍ, PERÒ PRIMER CAL NETEJAR LA FERIDA!

nπu

9

descobrim

LES EMPREMTES DELS DITS FEU GRUPS DE 4 I MARQUEU LA VOSTRA EMPREMTA:

N’HI HA CAP D’IGUAL?

SÍ

NO

COMENCEM NATURALS

FES UN DIBUIX AMB EMPREMTES.

10

–deu

SOM ÚNICS, PERÒ

TOTS SOM ÚNICS!

TOTS TENIM EL MATEIX. TOTS SOM IGUALS!

1.

DIBUIXA I PINTA DEL COLOR QUE CORRESPON: CABELLS

ULLS

PELL

COMENCEM NATURALS

ENGANXA LA TEVA FOTO I DIBUIXA’T

–π÷ze

11

COMENCEM NATURALS

2. ENGANXA EL NOM DE LES PARTS DEL COS:

• MARCA EN EL DIBUIX EL CLATELL, EL MELIC I UN TURMELL.

12

–dπ¤ze

Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CN, Grup 1)

QUE PERCEBEM TOT EL CIES ENS ENVOLTA GRÀ ALS SENTITS.

3. RELACIONA: ULLS

•

QUINA OLOR TAN BONA!

BOCA

•

•

GUST

ORELLES •

• OLFACTE

PELL

•

•

OÏDA

•

VISTA

•

TACTE tretze

COMENCEM NATURALS

NAS

•

13

4.

COMENCEM NATURALS

AMB ELS UL QUI CUIDA LS BÉ ELS SEUS ULLS? VEIEM COM SÓN LES COSES. MARCA-HO:

5.

14

–catπ◊ze

COM CUIDES ELS TEUS ULLS?

6. AMB QUIN SENTIT ESCOLTES LA MÚSICA?

7. RELACIONA: •

• SONS DESAGRADABLES

•

• SONS AGRADABLES

•

• QUIN SO ÉS MÉS DESAGRADABLE PER A TU?

–quinze

COMENCEM NATURALS

•

15

LA PELL ÉS L’ÒRGAN

8. RESSEGUEIX:

DEL SENTIT DEL TACTE.

TOU

SEC

E

ASPR

SUA

U

DUR

HUMIT

COMENCEM NATURALS

9. ESCRIU EL CONTRARI: HUMIT

16

setze

ASPRE TOU

10. PINTA SEGONS EL SABOR:

D O LÇ

SALAT

AMAR

G

COMENCEM NATURALS

11.

ÀC I D

AMB L A LLENGUA IM I L A BOC A, DISTING .

SABORS DIFERENTS

QUIN SABOR T’AGRADA MÉS? –disset

17

12. ENGANXA

COMENCEM NATURALS

ELS ADHESIUS:

18

AMB EL N AS SENTIM OLORS BON ES I DOLENTES .

13.

POSA EXEMPLES D’ALTRES OLORS AGRADABLES O DESAGRADABLES. –di√uit

Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CN, Grup 2)

14. RELACIONA:

ALGUNES PERSONES

TENEN ALGUN SENTIT AFECTAT.

• PERSONES AMB SORDESA

•

PERSONES INVIDENTS

•

•

15. ESCRIU EL TEU NOM EN BRAILLE: ALFABET BRAILLE

COMENCEM NATURALS

EL MEU NOM

–dinπu

19

PER ES TA I C R É I X R SA N S E DE TEN R, HEM I D E L NO R C U R A STRE C OS.

16.

COMENCEM NATURALS

AMB QUÈ TENS CURA DEL TEU COS?

20

17. CADA QUANT ET DUTXES? A SE UN COP A L

IA CADA D CADA DOS

√int

D I ES

TMANA

DE TANT EN TANT

18. PINTA L’HORA EN QUÈ TE’N VAS A DORMIR I A LA QUE ET LLEVES:

20.00 (8 DEL VESPRE) 21.00 (9 DEL VESPRE) 2.00 2 (10 DE LA NIT) 23.00 (11 DE LA NIT) 24.00 (12 DE LA NIT) 01.00 (1 DE LA MATINADA) 02.00 (2 DE LA MATINADA)

ENS CAL DORMIR PER ESTAR SANS. QUANTES HORES DORMS, TU?

03.00 (3 DE LA MATINADA) 04.00 (4 DE LA MATINADA) 5.00 0 (5 DE LA MATINADA) 06.00 (6 DEL MATÍ) 07.00 (7 DEL MATÍ) 08.00 (8 DEL MATÍ) 09.00 (9 DEL MATÍ)

ME’N VAIG A DORMIR A LES I EM LLEVO A LES

HORES.

COMPAREU EL NOMBRE D’HORES QUE DORMIU I EL QUÈ FEU FINS QUE ANEU AL LLIT.

COMENCEM NATURALS

DORMO

.

√int-–i-–u

21

19.

20.

SERVEIX PER CUIDAR LA SALUT? PINTA ELS SEMÀFORS DEL COLOR INDICAT:

NO SÍ

21. RELACIONA: • R–entar-se les mans sπ§int.

COMENCEM NATURALS

ÉS SALUDABLE

22

• M–enjar llaminadures.

• M–enjar fruita –i verdura sπ§int.

NO ÉS SALUDABLE

• B–eure refrescπfi –ensucrats.

• F–er –espπ◊t.

√int-–i-–dπfi

, SONES R E S P S LE LANTE P S E L I VIEN IMALS N N A A C I S L E RS VIUS VIDA. E S S É SÓN G DE LA R A L L AL

COM SEREM

NOSALTRES QUAN TINDREM L’EDAT DELS NOSTRES AVIS?

22. ORDENA DE L’1 AL 4, DE PETIT A GRAN:

23. ENGANXA ELS ADHESIUS, SEGONS L’EDAT DE LES PERSONES:

ADULTS

NADONS JOVES

Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CN, Grup 3)

ANCIANS

√int-–i-tres

COMENCEM NATURALS

INFANTS

23

ELS ÉSSERS INERTS,

COM ELS OBJECTES, LA TERRA O L’AIRE, NO TENEN VIDA.

24. ENCERCLA

LES PERSONES,

ELS ÉSSERS VIUS:

ELS ANIMALS

I LES PLANTES SÓN ÉSSERS VIUS.

25. RESSEGUEIX I SABRÀS QUÈ FAN TOTS

COMENCEM NATURALS

ELS ÉSSERS VIUS:

24

n

N–eixen

Es reprπdueixen

e Camin

P–arlen

SÍ

Creixen

NO

M–π◊en

S’–alimenten √int-–i-–quatre

Es relaciπ÷en

J–uguen

26. ON VIUEN?

PINTA, DE COLOR

,

ELS ÉSSERS VIUS QUE VIUEN

SOTA L’AIGUA I DE COLOR

ELS QUE VIUEN A TERRA.

COMENCEM NATURALS √int-–i-–cinc

25

27.

ON VIUEN AQUESTS ÉSSERS VIUS? COMPLETA ELS CARTELLS.

FREDES

CÀLIDES

TEMPERADES

ZONES

PINGÜÍ OS POLAR

MOLSA

REN

AVET

ZONES

ALZINA

CAVALL

FARIGOLA

ESBARZER

LLANGARDAIX

COMENCEM NATURALS

ZONES

26

CAMELL ORQUÍDIA

√int-–i-sis

LLEÓ

TUCÀ CACTUS

28.

QUÈ NECESSITEN AQUESTS ÉSSERS VIUS PER ALIMENTAR-SE? PINTA SEGONS EL COLOR CORRESPONENT.

S

PLANTE

ANIMALS

PERSONES

29. UNEIX CADA CADENA ALIMENTÀRIA:

COMENCEM NATURALS √int-–i-set

27

PER MENJAR EQUILIBRAT,

30.

–animals

HEM DE MENJAR, SOBRETOT, FRUITA I VERDURA.

COMPLETA:

s’–alimenten plantes

–πµní√π◊s

• LES PLANTES DE LA FOTOSÍNTESI.

A TRAVÉS

• ELS ANIMALS QUE MENGEN SÓN HERBÍVORS. • ELS QUE MENGEN ALTRES ANIMALS SÓN CARNÍVORS. • ELS ANIMALS QUE MENGEN ANIMALS I PLANTES SÓN .

31. ENCERCLA ELS ALIMENTS PER FER UN MENÚ EQUILIBRAT:

COMENCEM NATURALS

PRIMER PLAT

28

√int-–i-√uit

SEGON PLAT

POSTRES

1. UNEIX ELS ELEMENTS DE CADA GRUP: ÉSSERS VIUS

ELS SENTITS

PARTS DEL COS NAS

em poso a prova

VIGILA ELS TIG AMB R ES I E LS COCODR ILS!

OÏDA

ALIMENTS SALUDABLES VERDURA

LLEGUMS

PAPALLONA

CRANC

PALMERA COLL

ESPATLLA PEIX

TACTE

VISTA

POLLASTRE GUST

FRUITA

OLFACTE

GENOLL

ÀNEC

ESQUENA

CAVALL

2. PINTA LA DIANA SEGONS EL QUE SAPS:

A

E

A CONEC ELS ÒRGANS

B

COMENCEM NATURALS

DELS CINC SENTITS. B SÉ COM CAL TENIR D CURA DEL COS. C DISTINGEIXO ELS ÉSSERS VIUS DELS ÉSSERS INERTS.

C

D CONEC ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS. E SÉ FER UN MENÚ EQUILIBRAT. √int-–i-nπu

29

MENGEM BÉ?

• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM: • PORTEU, A CLASSE, TIQUETS DELS LLOCS ON COMPREU ELS ALIMENTS.

• MARQUEU ELS 10 ALIMENTS QUE SURTEN MÉS I CLASSIFIQUEU-LOS: ALIMENTS SALUDABLES

ALIMENTS POC SALUDA

BLES

• TREBALL COOPERATIU

CREIEU QUE A CASA MENGEU DE MANERA SALUDABLE?

• COMPLETA:

30

trenta

PER MENJAR DE MANERA SALUDABLE HE DE

1

MATERIALS ARREU!

Al lloc on vius, hi ha carrers o camins sense asfaltar?

CULTURA CIENTÍFICA

OH, SOTA L’ASFALT

HI HA TERRA!

SÍ, COM ELS

CAMINS DEL CAMP.

trenta-–u

31

descobrim

PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS SEGONS LA MIDA.

SO R R A

G RAVA

CÒDOLS

F–eu –grups.

P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.

B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els 3 materials –dels mem∫◊es –del –grup.

Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊s 4 –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.

1 2

UNITAT 1

R–epartiu-√πfi –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπfitra –de –cada:

32

SO R R A

trenta-–dπfi

G RAVA

CÒDOLS

1. R–elaciπ÷a –cada –π¥|ecte

–am∫ –el material –am∫ –què –està fet: TOTS ELS OBJECTES ESTAN FETS AMB MATERIALS.

•

•

•

•

•

PLÀSTIC

•

•

•

FUSTA

•

•

•

VIDRE

•

•

•

METALL

•

•

B–usca –altres –π¥|ectes fets –am∫ –aquests

•

trenta-tres

UNITAT 1

materials.

33

LA TELA DEL SOFÀ

NIR E T B O PODEM ERIALS DE T ELS MA ES FONTS. DIVERS

F–usta Cπ¤†

M–etall V–idre

ÉS DE LLI I EL MEU PIJAMA, DE COTÓ.

MATERIALS D’ORIGEN VEGETAL

MATERIALS D’ORIGEN ANIMAL

MATERIALS D’ORIGEN MINERAL

MATERIALS ARTIFICIALS

2.

P–inta –els –π¥|ectes segπ÷s l’–π◊igen –dels materials:

Cuir Llana Plàstics N–eπ∏rè

Origen –animal Origen vegetal Origen mineral Origen –artificial

UNITAT 1

ANELL DE PLATA

34

MITJONS DE COTÓ JAQUETA DE CUIR trenta-–quatre

BOSSA DE PLÀSTIC

EL VIDRE

ÉS FRÀGIL

3.

Cπµ –és –el material –d’–aquests –π¥|ectes?

M–arca-hπ.

I ES TRENCA FÀCILMENT.

FRÀGIL O NT? RESISTE ca, Si es tren s i si e és fràgil deforma, ent. és resist

FRÀGIL

RESISTE

NT

FRÀGIL

FRÀGIL

RESISTENT

NT RESISTE

DUR O T O

U?

Si es ra tlla o es forada f àcil és tou; s ment, i costa, és dur.

DUR

TOU

DUR

TOU

DUR

TOU

RÍGID O FLEXIBLE?

RÍGID FLEXIBLE

RÍGID

E FLEXIBL

RÍGID FLEXIBLE

trenta-–cinc

UNITAT 1

Si recupera la forma després de deformar-se, és flexible. Si costa de d. deformar-se, és rígi

35

LA PEIXERA JA

NO ÉS TRANSPARENT! LA BRUTÍCIA LA FA TRANSLÚCIDA!

4. Llegeix –i pinta:

Els materials transparent s permeten ve ure bé a s ranslúcid través seu. t ls ia r e t a m Els borrós e r u e v n e t e perm Els materials opacs no permeten a través seu.

veure què hi ha darrere seu.

UNITAT 1

5.

36

P–er parelles, mireu –a través –de –diferents materials –i –digueu si s†÷ transparents, translúcids –π –π∏acs. trenta-sis

6. P–er –grups, –esquitxeu –aigua –damunt –π¥|ectes sem∫˜ants –a –aquests –i –encercleu –aquells –en –què l’–aigua s’–a∫fiπ◊beix.

HI HA MATERIALS

QUE ABSORBEIXEN

L’AIGUA I N’HI HA D’ALTRES QUE NO.

7. Cπµpleta: PERMEABLES

IMPERMEAB

LES

Els materials –que –a∫fiπ◊beixen l’–aigua s†÷

•

trenta-set

UNITAT 1

.

• Els materials –que nπ –a∫fiπ◊beixen l’–aigua s†÷ .

37

M’ENCANTA L’AIGUA

AM B EL FRED O LA CALOR, ALGUNS MATERIALS CANVIEN D’ESTAT. S, PODEN SER SÒLID OS. LÍQUIDS O GASOS

CONGELADA!

I A MI, ESCALFAR-ME LES MANS AMB UN LÍQUID CALENT.

8. TrπÆem l’–aigua –en –els tres –estats. M–arca –què la fa –can√iar –d’–un –estat –a l’–altre.

•L ’–aigua passa –de líquid –a –gas.

•L ’–aigua passa –de líquid –a s¬˜id.

9.

M–arca –am∫ –una ✘ l’–estat –en –cada –cas:

UNITAT 1

SÒLID

38

trenta-√uit

LÍQUID

GASÓS

HI HA MOLTS

PER AIXÒ

MATERIALS QUE ES PODEN RECICLAR I,

ÉS IMPORTANT

TORNAR A UTILITZAR.

AL CONTENIDOR

LLENÇAR-LOS

AIXÍ, ELS PODEM

10.

QUE TOCA.

Infπ◊ma’t –i –encercla les –escπµ∫◊aries

–am∫ –el –cπ˜π◊ –del –cπ÷tenidπ◊ –π÷ √an: L E S R E ST E S D E M E N JA R VAN AL MARRÓ.

EL PAPER I EL C ARTÓ VAN AL BL AU.

EL PL ÀSTIC I LES LL AUNES VAN AL GROC.

ELS ENVASOS DE VIDRE VAN AL VERD.

11.

trenta-nπu

UNITAT 1

Q–uins –altres –cπ÷tenidπ◊s –de reciclatge hi ha? Q–uè s’hi recull?

39

CADA MATERIAL

12.

Am∫ TÉ LES SEVES PROPIETATS QUE –quin material EL FAN MILLOR fa∫◊icaries PER A ALGUNS –aquests –π¥|ectes? USOS CONCRETS. P–inta’ls –am∫ –el AMB QUIN –cπ˜π◊ –del material MATERIAL ES FAN ELS GLOBUS? –que –utilitzaries.

MATERIAL

S CERÀMICA

CARTÓ

COTÓ LLANA

UNITAT 1

PAPER

40

–quaranta

PLÀSTIC

CUIR

METALL

NO TINC PROU FORÇA PER

A LA RODA ÉS UN A PEÇ QUE PERMET MOURE A OBJECTES FENT POC FORÇA I ES TROBA .

EN MOLTES MÀQUINES LE. ÉS UN A MÀQUIN A SIMP

MOURE LA MALETA!

AMB LES RODETES, PUC MOURE

LA MEVA GAIREBÉ SENSE FER FORÇA!

13.

Encercla, –en les –imatges, tπ¤es les peces –en fπ◊ma –de rπda:

14. D’–entre –aquests –exemples, n’hi ha –dπfi –que nπ s†÷ palanques. R–atlla’ls.

LA PALANCA T AMBÉ ÉS UNA MÀQUINA SI QUE ENS ESTA MPLE LVIA HAVER DE FER GAIRE FORÇA.

UNITAT 1 –quaranta-–u

41

EL COTXE NO

PER PODER F U N C IO N A R , L E S E IN E S , L E S M À Q U IN E S I ELS APAREL LS N E C E S S IT E N E N E R G IA .

FUNCIONA.

POTSER S’HA

QUEDAT SENSE BATERIA.

15. Q–uin tipus –d’–energia s’–utilitza –en –cada –cas? R–elaciπ÷a-hπ.

Energia d’una p

ersona

•

t Energia del ven

•

Ene rgia del foc

•

•

Energia de l'electricitat Energia de l'aigua

•

Escriu –el nπµ –de tres –aparells –dels –que teniu –a –casa –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

UNITAT 1

•

42

Energia del

–quaranta-–dπfi

sol

•

TENIM MOLTS

OBTENIM

ELECTRICITAT

APARELLS QUE VAN

FONTS.

PERÒ D’ON VE?

AMB ELECTRICITAT.

DE DIVERSES

16. R–essegueix –els fils –i trπ¥a –quina fπ÷t natural prπdueix –cada tipus –d’–energia:

AIGUA

Energia del sol

URANI

Energia nuclear

PETROLI

Energia de l’aigua

F–eu –una llista, –entre

•

VENT

Energia Energia del vent del petroli

PRODUIR ENERGIA POT SER MOLT CONTAMINANT I NO ÉS BO PER AL PLANETA. –quaranta-tres

UNITAT 1

tπ¤s, –de les –cπfies –que pπdeu fer per –estal√iar –electricitat.

SOL

43

AND NOW, IN ENGLISH! 1. P–aint the t∑π parts –π‡ –each ∑π◊d –in the same –cπ˜π◊ –and match –it tπ the Catalan’s ∑π◊d: LID

LI

•

LÍQUID

•

SÒLID

•

GASÓS

•

COTÓ

•

PLÀSTIC

•

CUIR

TAL

•

METALL

BLE

•

FLEXIBLE

GASE QUID SO

OUS TIC

COT PLAS

TON

LEATH ER ME WATER

RESIST

• RESISTENT

UNITAT 1

ANT FLEXI

44

–quaranta-–quatre

PROOF

• IMPERMEABLE

–π¥|ectes?

FUSTA P L ÀS T IC VIDRE LL A T E M LL ANA

em poso a prova

1. D–e –quins –dπfi materials –estan fets –aquests

2. Am∫ –quin material –estan fets –aquests –π¥|ectes?

A

D B

C

A

B

C

D

3. D–els materials –anteriπ◊s, –indica –quin –cπµpleix –cada –característica:

s –π∏ac.

•É

s transparent.

•É s –dur.

•É

UNITAT 1

s –d’–π◊igen vegetal.

•É s –d’–π◊igen –animal.

•É s –d’–π◊igen mineral.

•É s –d’–π◊igen –artificial.

•É

s tπu.

•É

–quaranta-–cinc

45

em poso a prova

4. P–inta la figura

–del –gat –geπµètric, si saps la respπfita: S–é –que –els –edificis –i –els –carrers –es fan –a partir –del material –extret –de les rπques.

Cπ÷ec –alguns –dels materials –am∫ –què –estan fets –alguns –π¥|ectes.

S–é la –diferència –entre materials permea∫˜es –i –impermea∫˜es.

Cπ÷ec –els tres –estats –en –què –es pπden trπ¥ar –els materials.

P–uc –dir –el nπµ –de tres –aparells –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

S–é –que hi ha materials –d’–π◊igen –animal, vegetal, mineral –i –artificial.

UNITAT 1

Cπ÷ec la –impπ◊tància –de llençar –els residus –al –cπ÷tenidπ◊ –de reciclatge –cπ◊respπ÷ent.

Cπ÷ec tres fπ÷ts –d’–energia per prπduir –electricitat.

46

–quaranta-sis

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA • Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA • Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL • Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències per la resolució d’un problema senzill.

• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte.

• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.

Cultura científica

Cultura científica

Cultura científica

Cultura científica

Cultura científica

Cultura científica

Tecnologia i digitalització

Comencem Naturals Com ens cuidem?

Treball cooperatiu Mengem bé?

Unitat 1.

Materials arreu

Unitat 2 Vols conèixer els animals?

Unitat 3 Sort de les plantes!

Treball cooperatiu De quin material està fet?

Projecte Naturals Petits problemes, grans invents

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

UNITAT

SABERS DE L’ÀREA

87