na aL N
Autoria:
Mercè Boix Villar
Laura Matías Hernando
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés
Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo
Maquetació: Judit Sunyol
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka
Il lustracions: Jorge del Corral Fotografies: Dreamstime/Quick Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova
Redacció i assessorament pedagògic: Andrés Costa, Jaume Reula
© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona
Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: abril de 2022
ISBN: 978-84-489-5815-2 DL B 8841-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 1r d’Educació Primària està pensat per acostar més l’Educació Primària a l’Educació Infantil i fer que el canvi d’una etapa a l’altra sigui progressiu i gradual.
Per a aquesta raó, aquest llibre s’ha estructurat en dues parts diferents. En la primera, el Comencem Naturals, presenta lletra de pal i el format és una mica diferent de les tres unitats que conformen la segona part.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Cultura científica i Tecnologia i digitalització.
tuRna aL
Programa Entorn
En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions dels dos bessons que acompanyen l’alumne en tot el curs: en Blai i la Nora.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.
Portadeta del Comencem Naturals, amb amb els bessons que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.
Activitats contextualitzades a l’entorn per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.
Saber que es treballa en la unitat.
MATERIALS ARREU!
Al lloc on vius hi ha carrers o camins sense asfaltar?
CULTURA CIENTÍFICA
PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS SEGONS LA MIDA.
SORRA GRAVA
Portadeta d’una unitat amb els bessons i una pregunta per interpel·lar l’alumne i introduir-lo en el tema de la unitat.
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.
CÒDOLS
1 F–eu –grups. 2 P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets. 3 B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els materials –dels mem∫◊es –del –grup. 4 Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊s –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.
R–epartiu-√πfi –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπfitra –de –cada:
32 UNITAT 1
trenta-–dπfi
CÒDOLS SORRA GRAVA
Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.
1. Busca el nom dels animals amagats:
B V–iu –a l’–aigua –i respira per ∫◊ànquies.
C T–é –el –cπfi –cπÆert –de plπµes –i –generalment √π˜a.
2. Marca amb una ✘ els animals domèstics: A B C
em poso a prova
Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.
PETITS PROBLEMES, GRANS INVENTS
Qui no ha patit alguna vegada un petit problema i ha trobat a faltar una manera ràpida de solucionar-lo?
La Carla fa dies que observa com és de difícil obrir un pot de melmelada per primera vegada. —Per què passa això? —ha preguntat a l’avi, tota intrigada. —Perquè està tancat al buit. Si poguessis fer un foradet a la tapa, entraria una miqueta d’aire al pot i l’obriries sense esforç. —Ah, mira! Així cal inventar un estri per foradar tapes!
1. La Carla ha detectat un problema i ha tingut una idea. En grups, descriviu un problema quotidià i penseu un invent senzill amb el qual el podríeu solucionar.
Per sort, al traster de l’avi hi ha tota mena d’eines i d’estris vells. Després d’estar-s’hi una estona tafanejant, la Carla ha pensat un disseny per al seu invent, que es dirà NOU ARTEFACTE FORADATAPES El farà amb aquests materials:
79 PROJECTE NATURALS setanta-nou
UN PES DE BALANÇA O
LA XAPA INFERIOR D’UN POT DE CACAU
6. Un cop construït el vostre invent, feu-ne una presentació davant de la classe. Heu d’explicar tot això:
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.
3. Relaciona cada animal amb l’adaptació corresponent:
• Com se us va acudir la idea.
•unPerquècreieuqueés invent necessari.
•deComhaestatelprocés fabricació.
• Com funciona.
Els vostres companys i companyes us podran fer observacions, si consideren que l’invent es podria completar o millorar amb alguna petita modificació.
2. I vosaltres, què heu pensat fer?
QUATRE BARNILLES DE PARAIGUA
• • • ELS ÉSSERS VIUS S’ADAPTEN AL MEDI O A L’ENTORN ON VIUEN.
Tenen una capa de greix gruixuda que els protegeix del fred i un pelatge blanc per passar desapercebuts.
Quan estan en perill, utilitzen les punxes defensar-seper delscaçadors.possibles
Tenen un coll molt llarg per arribar a les fulles més altes i tendres dels arbres, que són el seu aliment.
4. Busca a internet quina adaptació al medi presenten el camell i l’os formiguer, i explica-ho. CAMELL
OS FORMIGUER :
50 UNITAT 2 –cinquanta
Al final del llibre es planteja un petit treball cooperatiu. També es proposa un treball cooperatiu més senzill en la primera part.
De quin material està fet?
• Escri√iu –els √πfitres nπµs:
3 Intercan√ieu-√πfi la ∫πfisa –am∫ –un –altre –grup. FEUDEGRUPS 4!
GANES DE FER EXPERIMENTS! SÍ, A VEURE QUÈ APRENEM!
1 P–π◊teu –un –π¥|ecte petit fet –am∫ –cada –un –d’–aquests materials –i –di∫uixeu-lπfi.
2 F–iqueu –els –π¥|ectes –dins la ∫πfisa, sense –que –es vegin.
FUSTA PLÀSTIC UN ALTRE MATERIAL METALL BOSSA CUBELL IMANT MATERIALS
77 TREBALL COOPERATIU setanta-set
Al final del llibre es proposa un projecte en el qual es planteja una situació inicial en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.
Un model adaptable i versàtil
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.
disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
JA SOC A PRIMER
CULTURA CIENTÍFICA
T’has fet mai una ferida?
Com te l’has curada?
T’ha deixat marca?
POSA’M UNA TIRETA AMB DIBUIXOS. SÍ, PERÒ PRIMER CAL NETEJAR LA FERIDA!
LES EMPREMTES DELS DITS
FEU GRUPS DE 4 I MARQUEU
LA VOSTRA EMPREMTA:
N’HI HA CAP D’IGUAL? SÍ NO
FES UN DIBUIX AMB EMPREMTES.
TOTS SOM ÚNICS!
SOM ÚNICS, PERÒ
TOTS TENIM EL MATEIX.
TOTS SOM IGUALS!
1. DIBUIXA I PINTA
DEL COLOR QUE CORRESPON:
CABELLS ULLS PELL
ENGANXA LA TEVA FOTO I DIBUIXA’T
2.
ENGANXA
EL NOM DE LES PARTS DEL COS:
• MARCA EN EL DIBUIX EL CLATELL, EL MELIC
I UN TURMELL.
Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CN, Grup 1)
3. RELACIONA:
ULLS •
PERCEBEM TOT EL QUE ENS ENVOLTA GRÀCIES ALS SENTITS.
BOCA •
OÏDA
VISTA
TACTE
PELL
ORELLES
4. QUI CUIDA BÉ ELS SEUS ULLS?
MARCA-HO:
AMB ELS ULLS VEIEM COM SÓN LES COSES.
5. COM CUIDES ELS TEUS ULLS?
6. AMB QUIN SENTIT ESCOLTES LA MÚSICA?
7. RELACIONA:
SONS DESAGRADABLES
SONS AGRADABLES
QUIN SO ÉS MÉS DESAGRADABLE PER A TU?
8. RESSEGUEIX:
LA PELL ÉS L’ÒRGAN DEL SENTIT DEL TACTE.
9. ESCRIU EL CONTRARI:
10. PINTA SEGONS
EL SABOR:
AMB LA LLENGUA I LA BOCA, DISTINGIM SABORS DIFERENTS.
ÀCID SALAT
11. QUIN SABOR T’AGRADA MÉS?
12. ENGANXA
ELS ADHESIUS:
AMB EL NAS SENTIM OLORS BONES I DOLENTES.
–di√uit
Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CN, Grup 2)
14. RELACIONA:
ALGUNES PERSONES
TENEN ALGUN SENTIT AFECTAT.
PERSONES
AMB SORDESA
PERSONES
INVIDENTS
15. ESCRIU EL TEU NOM EN BRAILLE:
ALFABET BRAILLE
EL MEU NOM
PER ESTAR SANS I CRÉIXER, HEM DE TENIR CURA DEL NOSTRE COS.
16. AMB QUÈ TENS CURA
DEL TEU COS?
17. CADA QUANT ET DUTXES?
18. PINTA L’HORA EN QUÈ TE’N VAS A DORMIR
I A LA QUE ET LLEVES:
TU?
(8 DEL VESPRE)
(1 DE LA MATINADA) 02.00 (2 DE LA MATINADA) 03.00 (3 DE LA MATINADA) 04.00 (4 DE LA MATINADA) 05.00 (5 DE LA MATINADA) 06.00 (6 DEL MATÍ) 07.00 (7 DEL MATÍ) 08.00 (8 DEL MATÍ) 09.00 (9 DEL MATÍ) ME’N VAIG A DORMIR A LES
(9 DEL VESPRE)
(10 DE LA NIT)
(11 DE LA NIT)
(12 DE LA NIT)
19. COMPAREU EL NOMBRE D’HORES QUE DORMIU I EL QUÈ FEU FINS QUE ANEU AL
20. SERVEIX PER CUIDAR LA SALUT?
PINTA ELS SEMÀFORS DEL COLOR
INDICAT:
21. RELACIONA:
ÉS SALUDABLE
NO ÉS SALUDABLE
• R–entar-se les mans sπ§int.
• M–enjar llaminadures.
• M–enjar fruita –i verdura sπ§int.
• B–eure refrescπfi –ensucrats.
• F–er –espπ◊t.
LES
PERSONES, ELS ANIMALS I LES PLANTES
ÉSSERS VIUS I CANVIEN
LLARG
LA VIDA.
COM SEREM NOSALTRES QUAN
TINDREM L’EDAT DELS NOSTRES AVIS?
22. ORDENA DE L’1 AL 4, DE PETIT A GRAN:
23. ENGANXA ELS ADHESIUS, SEGONS
L’EDAT DE LES PERSONES:
ADULTS
JOVES
INFANTS
ELS ÉSSERS INERTS, COM ELS OBJECTES, LA TERRA O L’AIRE, NO TENEN VIDA.
24. ENCERCLA
ELS ÉSSERS VIUS:
LES PERSONES, ELS ANIMALS I LES PLANTES SÓN ÉSSERS VIUS.
25. RESSEGUEIX I SABRÀS QUÈ FAN TOTS
ELS ÉSSERS VIUS:
26. ON VIUEN?
PINTA, DE COLOR , ELS ÉSSERS VIUS QUE VIUEN
SOTA L’AIGUA I DE COLOR
ELS
QUE VIUEN A TERRA.
27. ON VIUEN AQUESTS ÉSSERS VIUS?
COMPLETA ELS CARTELLS.
TEMPERADES FREDES CÀLIDES
ZONES
ZONES
ZONES
AVET
REN PINGÜÍ
OS POLAR MOLSA
28. QUÈ NECESSITEN AQUESTS ÉSSERS
VIUS PER ALIMENTAR-SE? PINTA SEGONS EL COLOR CORRESPONENT.
PLANTES
PERSONES ANIMALS
29. UNEIX CADA CADENA ALIMENTÀRIA:
30. COMPLETA:
PER MENJAR EQUILIBRAT, HEM DE MENJAR, SOBRETOT, FRUITA I VERDURA.
s’–alimenten plantes
–πµní√π◊s
• LES PLANTES A TRAVÉS DE LA FOTOSÍNTESI.
• ELS ANIMALS QUE MENGEN
SÓN HERBÍVORS.
• ELS QUE MENGEN ALTRES ANIMALS SÓN CARNÍVORS.
• ELS ANIMALS QUE MENGEN ANIMALS
31. ENCERCLA ELS ALIMENTS PER FER UN MENÚ EQUILIBRAT: –animals
I PLANTES SÓN .
PRIMER PLAT
SEGON PLAT
POSTRES
1. UNEIX ELS ELEMENTS
DE CADA GRUP:
ÉSSERS VIUS ELS SENTITS
PARTS DEL COS
ALIMENTS SALUDABLES
2. PINTA LA DIANA SEGONS
EL QUE SAPS:
A CONEC ELS ÒRGANS
DELS CINC SENTITS.
B SÉ COM CAL TENIR
CURA DEL COS.
C DISTINGEIXO ELS ÉSSERS VIUS DELS ÉSSERS INERTS.
D CONEC ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
E SÉ FER UN MENÚ EQUILIBRAT.
MENGEM BÉ?
• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM:
• PORTEU, A CLASSE, TIQUETS DELS LLOCS ON COMPREU ELS ALIMENTS.
• MARQUEU ELS 10 ALIMENTS QUE SURTEN MÉS I CLASSIFIQUEU-LOS:
ALIMENTS POC SALUDABLES
• CREIEU QUE A CASA MENGEU DE MANERA SALUDABLE?
• COMPLETA:
PER MENJAR DE MANERA SALUDABLE HE DE ALIMENTS SALUDABLES
MATERIALS ARREU! 1
Al lloc on vius,
hi ha carrers o camins sense asfaltar?
CULTURA CIENTÍFICA
PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS
SEGONS LA MIDA.
SORRA GRAVA
1 F–eu –grups.
CÒDOLS
2 P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.
3 B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els materials –dels mem∫◊es –del –grup.
4 Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊s –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.
R–epartiu-√πfi –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπfitra –de –cada:
CÒDOLS SORRA
GRAVA
1. R–elaciπ÷a –cada –π¥|ecte –am∫ –el material –am∫ –què –està fet:
TOTS ELS OBJECTES ESTAN FETS AMB MATERIALS.
B–usca –altres –π¥|ectes fets –am∫ –aquests materials.
PODEM OBTENIR ELS MATERIALS DE DIVERSES FONTS.
MATERIALS
LA TELA DEL SOFÀ ÉS DE LLI I EL MEU PIJAMA, DE COTÓ.
F–usta C𤆠Cuir Llana
D’ORIGEN VEGETAL
MATERIALS
M–etall V–idre
D’ORIGEN
MINERAL
2. P–inta –els –π¥|ectes
segπ÷s l’–π◊igen –dels materials:
MATERIALS
D’ORIGEN
ANIMAL
MATERIALS
ARTIFICIALS
Plàstics N–eπ∏rè
Origen –animal Origen vegetal Origen mineral
Origen –artificial
ANELL DE PLATA
MITJONS DE COTÓ JAQUETA DE CUIR
BOSSA DE PLÀSTIC
3. Cπµ –és –el material
–d’–aquests –π¥|ectes? M–arca-hπ.
EL VIDRE ÉS FRÀGIL I ES TRENCA FÀCILMENT.
FRÀGIL O RESISTENT?
Si es trenca, és fràgil i si es deforma, és resistent.
FRÀGIL
DUR O TOU?
Si es ratlla o es forada fàcilment, és tou; si costa, és dur.
RÍGID O FLEXIBLE?
Si recupera la forma després de deformar-se, és flexible. Si costa de deformar-se, és rígid.
RÍGID
RÍGID FLEXIBLE
4. Llegeix –i pinta:
LA PEIXERA JA NO ÉS TRANSPARENT! LA BRUTÍCIA LA FA TRANSLÚCIDA!
Els materials transparents permeten veure bé a través seu.
Els materials translúcids permeten veure borrós a través seu. Els materials opacs no permeten veure què hi ha darrere seu.
5. P–er parelles, mireu –a través –de –diferents materials –i –digueu si s†÷ transparents, translúcids –π –π∏acs.
6. P–er –grups, –esquitxeu –aigua –damunt –π¥|ectes sem∫˜ants –a –aquests –i –encercleu –aquells –en –què l’–aigua s’–a∫fiπ◊beix.
7. Cπµpleta:
PERMEABLES
HI HA MATERIALS
QUE ABSORBEIXEN
L’AIGUA I N’HI HA
D’ALTRES QUE NO.
IMPERMEABLES
• Els materials –que –a∫fiπ◊beixen l’–aigua s†÷
• Els materials –que nπ –a∫fiπ◊beixen l’–aigua
s†÷
AMB EL FRED O LA CALOR, ALGUNS MATERIALS CANVIEN D’ESTAT . PODEN SER SÒLIDS, LÍQUIDS O GASOSOS.
8. TrπÆem l’–aigua –en –els tres –estats. M–arca –què la fa –can√iar –d’–un –estat –a l’–altre.
• L’–aigua passa –de líquid –a –gas.
• L’–aigua passa –de líquid –a s¬˜id.
9. M–arca –am∫ –una ✘ l’–estat –en –cada –cas:
SÒLID
LÍQUID GASÓS
HI HA MOLTS MATERIALS QUE ES PODEN RECICLAR I, AIXÍ, ELS PODEM TORNAR A UTILITZAR.
PER AIXÒ ÉS IMPORTANT
LLENÇAR-LOS AL CONTENIDOR QUE TOCA.
10. Infπ◊ma’t –i –encercla les –escπµ∫◊aries
–am∫ –el –cπ˜π◊ –del –cπ÷tenidπ◊ –π÷ √an:
LES RESTES DE MENJAR VAN AL MARRÓ.
EL PAPER I EL CARTÓ VAN AL BLAU.
EL PLÀSTIC I LES LLAUNES VAN AL GROC.
ELS ENVASOS DE VIDRE VAN AL VERD.
11. Q–uins –altres –cπ÷tenidπ◊s –de reciclatge hi ha? Q–uè s’hi recull?
12. Am∫
–quin material
fa∫◊icaries
–aquests –π¥|ectes?
P–inta’ls –am∫ –el
–cπ˜π◊ –del material
–que –utilitzaries.
CADA MATERIAL TÉ LES SEVES
PROPIETATS QUE EL FAN MILLOR PER A ALGUNS
USOS CONCRETS.
AMB QUIN
MATERIAL ES FAN ELS GLOBUS?
LA RODA ÉS UNA PEÇA
QUE PERMET MOURE
OBJECTES FENT POCA
FORÇA I ES TROBA EN MOLTES MÀQUINES.
NO TINC PROU FORÇA PER MOURE LA MALETA!
ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE .
AMB LES RODETES, PUC MOURE
LA MEVA GAIREBÉ SENSE FER FORÇA!
13. Encercla, –en les –imatges, tπ¤es les peces –en fπ◊ma –de rπda:
14. D’–entre –aquests –exemples, n’hi ha –dπfi –que nπ s†÷ palanques. R–atlla’ls.
LA PALANCA TAMBÉ ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE QUE ENS ESTALVIA HAVER DE FER GAIRE FORÇA.
POTSER S’HA QUEDAT SENSE BATERIA.
PER PODER FUNCIONAR, LES EINES, LES MÀQUINES I ELS APARELLS NECESSITEN ENERGIA.
15. Q–uin tipus –d’–energia s’–utilitza –en –cada –cas? R–elaciπ÷a-hπ.
Energia d’una persona
Energia del vent
Energia del foc
Energia de l'electricitat
Energia de l'aigua
Energia del sol
• Escriu –el nπµ –de tres
–aparells –dels –que teniu –a –casa –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.
OBTENIM ELECTRICITAT DE DIVERSES FONTS.
TENIM MOLTS
APARELLS QUE VAN
AMB ELECTRICITAT. PERÒ D’ON VE?
16. R–essegueix –els fils –i trπ¥a –quina fπ÷t natural prπdueix –cada tipus –d’–energia:
URANI
Energia nuclear Energia de l’aigua
SOL VENT
Energia del sol Energia del petroli
• F–eu –una llista, –entre tπ¤s, –de les –cπfies –que pπdeu fer per –estal√iar –electricitat.
Energia del vent
PRODUIR ENERGIA POT SER MOLT CONTAMINANT I NO ÉS BO PER AL PLANETA.
PETROLI AIGUA
AND NOW, IN ENGLISH!
1. P–aint the t∑π parts –π‡ –each ∑π◊d –in the same –cπ˜π◊ –and match –it tπ the Catalan’s ∑π◊d:
1. D–e –quins –dπfi materials –estan fets –aquests –π¥|ectes?
PLÀSTIC METALL VIDRE FUSTA LLANA
2. Am∫ –quin material –estan fets –aquests –π¥|ectes?
3. D–els materials –anteriπ◊s, –indica –quin –cπµpleix –cada –característica:
• És –d’–π◊igen vegetal.
• És –d’–π◊igen –animal.
• És –d’–π◊igen mineral.
• És –d’–π◊igen –artificial.
• És –π∏ac.
• És transparent.
• És –dur.
• És tπu.
4. P–inta la figura
–del –gat –geπµètric, si saps la respπfita:
S–é –que –els –edificis –i –els –carrers –es fan –a partir –del material –extret –de les rπques.
Cπ÷ec –alguns –dels materials –am∫ –què –estan fets –alguns –π¥|ectes.
S–é la –diferència –entre materials permea∫˜es –i –impermea∫˜es.
Cπ÷ec –els tres –estats –en –què –es pπden trπ¥ar –els materials.
P–uc –dir –el nπµ –de tres –aparells –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.
S–é –que hi ha materials –d’–π◊igen –animal, vegetal, mineral –i –artificial.
Cπ÷ec la –impπ◊tància –de llençar –els residus –al –cπ÷tenidπ◊ –de reciclatge –cπ◊respπ÷ent.
Cπ÷ec tres fπ÷ts –d’–energia per prπduir –electricitat.
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
UNITAT
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.
• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.
Cultura científica
Comencem Naturals Com ens cuidem?
• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.
• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.
Cultura científica
Treball cooperatiu Mengem bé?
MATÈRIA, FORCES I ENERGIA
• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.
Cultura científica
• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.
Cultura científica
• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.
• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn
Cultura científica
i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA
• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.
• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.
Cultura científica
• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.
• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.
MATÈRIA, FORCES I ENERGIA
• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.
PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL
• Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències per la resolució d’un problema senzill.
• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.
• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte.
• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.
Unitat
1. Materials arreu
Unitat 2 Vols conèixer els animals?
Unitat 3 Sort de les plantes!
Treball cooperatiu De quin material està fet?
Projecte Naturals Petits problemes, grans invents Tecnologia i digitalització